Comentari PAU de "David" de Donatello.

1. Donatello: David

2. Fitxa tècnica
 Títol: David.
 Autor: Donatello (Florència,







1386–1466).
Cronologia: 1444-1446.
Tipologia: escultura exempta.
Materials: bronze.
Mides: 1,58 m (alt).
Estil: renaixentista.
Tema: bíblic.
Localització: Museu Nazionale
del Bargello (Florència).

3. Obra del mateix autor
Sant Jordi (1415-1417).

4. Cantoria de la catedral de Florència (1433-1438).

5. Biografia de l’autor
 Donato di Nicolò di Betto Bardi, anomenat
Donatello, va ser l’escultor més famós del
segle XV europeu. El seu aprenentatge es
va produir sota les ordres de Ghiberti, a
Florència, però el seu estil va ser molt
diferent de l’estil del seu mestre.
 Va fer obres importants per a la catedral de
Florència –segurament amb Brunelleschi- i
després va marxar cap a Roma (1430 i 1432)
on va quedar molt impressionat pel models
de l’antiguitat clàssica.
 Entre el 1443 i el 1453 Donatello va viure a Pàdua, on va anar per
fer-hi treballs importants, i l’any 1454 va tornar a Florència.
Estàtua eqüestre del Condotiere
Ghiberti: Porta Nord. Baptisteri de
Gattamelata (1447-1450).
Florència (1403-1424).
Profetes. Porta de la Màndorla.
Santa Maria dei Fiori (1406-1408).

6. Descripció formal
 En aquesta figura de bronze, Donatello representa un jove nu,
dret amb els cabells llargs, amb barret, i calçat amb unes botes
fins al genoll. A la mà esquerra porta la pedra amb la qual ha
estabornit el seu enemic i aguanta amb la mà dreta l’espasa
amb què li ha tallat el cap. La cama dreta suposa fermament
tot el pes del cos tes, mentre que l’esquerra descansa sobre el
cap de Goliat, l’adalid dels filisteus.
 La nuesa permet apreciar amb més claredat el modelatge suau
del cos i el joc de corbes compositives que dibuixen una
anatomia perfecta. Per aconseguir-ho, Donatello va establir
una hàbil compensació de volums a partir d’un contrapposto,
que recrea la famosa corba praxiteliana. Així, manté dret el
tors alhora que eleva el maluc dret i flexiona l’altra cama.

7.  La sinuositat dels
contorns
delicats es veu reforçada per la
perfecció anatòmica de la
musculatura, que alhora dóna
ambigüitat a la sexualitat del
personatge. Aquesta actitud
gràcil de repòs és corresposta
magníficament pel rostre, que
transmet una sensació de
serenitat
gràcies
a
les
proporcions molt estudiades
de les faccions.

8. Temàtica
 Segons la Bíblia, el jove David, que més endavant va esdevenir
rei d’Israel i que aleshores pasturava un ramat d’ovelles, es va
oferir al rei d’Israel, Saül, per acceptar el desafiament del
gegant filisteu Goliat, que volia decidir en una lluita personal el
vencedor de la guerra que mantenien els dos pobles.
 Amb una simple fona, David va aconseguir estabornir el seu
adversari i vèncer-lo. Probablement està present en la
recreació que Donatello fa d’aquest tema bíblic la
interpretació teològica, que veu, en l’enfrontament de David i
Goliat, una prefiguració de la victòria de Jesús sobre Satanàs,
del bé sobre el mal.
Donatello: David (1409).

9.  Històricament, s’ha interpretat l’elm amb visera i ales de Goliat
com una al·lusió als ducs de Milà que en aquella època
amenaçaven la ciutat de Florència, representada per David,
que du al cap el barret típic dels pagesos florentins.
 D’altra banda, no hi ha unanimitat en la lectura iconogràfica
d’aquesta obra, i alguns crítics argumenten que no es tracta
de la victòria del rei David, sinó de la representació del déu
pagà Mercuri amb el cap del gegant Argos.
Rubens: Mercuri i Argos (1636-1637).

10. Models i influències
 Malgrat que pugui tractar-se d’un tema bíblic, Donatello va
agafar com a referència els models de l’estatuària grega
clàssica. La influència d’aquests models s’aprecia no només en
l’atreviment de mostrar un cos nu, sinó també en la
composició –imitant la corba de Praxíteles i amb un lleuger
contrapposto-, en la suavitat i la delicadesa dels contorns i en
les faccions del personatge.
 Aquesta escultura està considerada el primer nu en bronze
des de l’antiguitat clàssica. L’escultor italià va trencar amb
aquesta obra els estereotips tradicionals gòtics i va alliberar
l’escultura de les limitacions del marc arquitectònic. A més, es
considera que l’artista florentí fou el primer a inaugurar els
nous cànons de bellesa renaixentista i a recuperar l’estudi de
la perfecció del cos humà.
Cellini: Perseu (1545-1554). Praxíteles: Apol.lo Sauròcton (segle IV a. C.).