A principis de desembre, llegia que s’ha bombardejat l’illa micronèsia de Guam amb 2.000 ratolins enverinats per a combatre la plaga de serps arbòries marrons (Boiga irregularis) . És quasi segur que els ofidis arribaren allí amb l’armament de la guerra contra el Japó (1942-1945) que els EUA recuperaren de Nova Guinea i les illes melanèsies d’on són originàries les serps, i que portaren cap a la seua possessió colonial, guanyada el 1898 del cadàver imperial espanyol...

1. La plaga, el ratolí i el paracaigudes.
A principis de desembre, llegia que s’ha
bombardejat l’illa micronèsia de Guam
amb 2.000 ratolins enverinats per a
combatre la plaga de serps arbòries
marrons (Boigairregularis)1. És quasi
segur que els ofidis arribaren allí amb
l’armament de la guerra contra el
Japó(1942-1945)
que
els
EUA
recuperaren de Nova Guinea i les illes
melanèsies d’on són originàries les
serps, i que portaren cap a la seua
possessió colonial, guanyada el 1898
del cadàver imperial espanyol.
Lluny de senglars (Susscrofa) i varans
(Varanusindicus) que les depreden, i
sense cap altre perill que l’espècie
humana, poblaren tota l’illa en molt poc
temps i amb densitats molt grans. Al
bosc, han fet estralls entre les espècies
autòctones de mussaranyes i d’aus,
Àrea de distribució natural de la Boigairregularis.
provocant la desaparició de moltes. El
que les ha condemnat, però, són els greus desperfectes que generen a les instal·lacions elèctriques
que aprofiten com a amagatalls i caus de cria. L’illa, una mica més xicoteta que Eivissa, té 160.000
persones habitants, és una important base
militar nord-americana i un hub logístic del
Pacífic occidental, amb un trànsit continu de
mercaderies.
Així, la serp arbòria marró de Guam s’ha
convertit en un “model” d’espècie invasora. És
d’activitat nocturna i, durant el dia, s’amaga a
qualsevol espai que puga trobar, i troba molts
als ports i aeroports de Guam, entre les caixes i
contenidors que esperen per a ser carregats als
avions i vaixells. Pot passar mesos sense
menjar, pot esperar que la càrrega arribe al seu
destí.
Sembla que ja hi ha una població
establerta a Saipan, l’illa de les Marianes més
propera a Guam, i també s’han trobat
exemplars a Tinian i Rota. Han viatjat fins a
Okinawa, fins a les illes principals del Japó, fins
a les Wake i fins a Hawaii; fins a Diego Garcia a
l’Índic, fins a Alaska i Texas, fins a les bases
militars nord-americanes a Espanya2…
Les han declarat la guerra3. Parlen, fins i tot,
del perill de verí amb el que immobilitzen les
seues preses i que inoculen a mossegades
Boigairregularis capturada a Guam.
Cubadebate, 03/12/2013, EEUU lanza en paracaídas a 2.000 ratones en la isla de Guam para “controlar” serpientes,
http://www.cubadebate.cu/noticias/2013/12/03/eeuu-lanza-paracaidas-2000-ratones-en-la-isla-de-guam-paracontrolar-serpientes/
2 COLVIN, Bruce A.; FALL, Michael W.; FITZGERALD, Lee A.; LOOPE, Lloyd L., Review of Brown Treesnake Problems
and Control Programs. Report of Observations and Recommendations, Oficina d’Assumptes Insulars del Departament
d’Interior dels EUA – Comitè de Control de la Serp Arbòria Marró, març de 2005. Introducció, p. 1-3,
http://www.fort.usgs.gov/resources/education/bts/resources/pdf/Colvin2005BrownTreesnakeReviewPanelReport.pdf
3 United States Department of Agriculture (USDA), National Agricultural Library, National Invasive Species Information
Center, Brown Tree Snake, http://www.invasivespeciesinfo.gov/animals/bts.shtml#cit
1

2. mentre es defensen amb ferocitat dels gossos entrenats per a que els cacen, o dels éssers humans
que les empaiten. Eixe verí no pot matar un ésser humà adult, però pot ser perillós pels xicotets.
Havien pensat en introduir espècies depredadores a Guam, com la serp negra de ventre vermell
(Pseudechisporphyriacus, originària de l’est d’Austràlia) o el gripau gegant (Bufo marinus,
d’Amèrica central i del sud). Afortunadament s’aprengué de tants errors, perquè aquestes espècies
són depredadores generalistes i, segurament, s’haurien afegit a la destrucció de les espècies
autòctones. Precisament, el gripau gegant és una de les espècies invasores a l’est d’Austràlia, on
fou introduït per a depredar l’escarabat de la canya (Dermolepidaalbohirtum) un insecte autòcton
que es convertí en un problema per a les plantacions humanes de canya de sucre.
La solució que han trobat és bombardejar els boscos amb cadàvers de ratolí enverinats amb
paracetamol. Diuen que és la millor arma, perquè la dosi de 80mg que mata les serps abans de 72
hores no és nociva per a la resta d’espècies que es podrien menjar els ratolins. Diuen que els porcs
o els gossos s’haurien de menjar 500 ratolins per a rebre una dosi letal.
El perill és per als llangardaixos i iguanes locals, que també pugen als arbres, però diuen que, com
no pugen a menjar, el sistema d’inoculació del verí és segur. El que fan és llançar els cadàvers de
ratolí enganxats a un embolcall de cartró i paper de seda que, aprofitant el pes de l’animal, s’acaba
desplegant com un rudimentari paracaigudes que el deposita suaument a les copes dels arbres, on
queda enredat. Les serps, que si que pugen a caçar a la coberta del bosc, cauen en la trampa4.
Si el sistema topa amb l’inconvenient que, una vegada a dalt dels arbres, els llangardaixos i les
iguanes decideixen no renunciar al menjar fàcil, no ens ho diran. D’ací molts anys, quan els 8
milions de dòlars amb els que han dotat aquest programa i quan tots els pressupostos d’altres
projectes ja formen part del passat, ens parlarien de la necessitat de recuperar les poblacions de
llangardaixos i iguanes exterminades.
Segurament, la serp arbòria marró ja s’haurà recuperat del colp rebut a base de paracetamol, i
haurà tornat a ocupar el terreny perdut a Guam a partir d’individus especialment resistents.
Probablement, desenes de milers de ratolins hauran mort per a inocular nous verins, noves
versions desenvolupades al laboratori i provades amb milers de víctimes més. I la serp s’haurà
recuperat, una i altra vegada. Segurament, serà una nova versió del cas dels conills a Austràlia5, la
major expansió de mamífers coneguda fins ara i que sembla el “model”més clar de la estupidesa
humana, globalitzada pels 5 continents a partir de la mixomatosi.
---
Cria de pitó greument ferida per un ratolí famolenc i
estressat. La serp no volia menjar, i la deixaren tota la nit
amb el ratolí al terrari.
M’havia cregut que les serps només mengen
preses vives, que han de captar la seua calor
corporal a través dels òrgans detectors
d’infrarojos que tenen a sota del nas. Que no
volen menjar res que estiga mort, i que per
això la gent aficionada a tancar-les dins
d’una presó de vidre es veu obligada a
convertir aquests espais en un xicotet circ
romà on sacrifiquen ratolins que moren
lentament, sense cap possibilitat d’escapar,
ofegats per les serps que s’enrosquen al seu
xicotet cos i els trenquen tots els ossos.
Mentre això passa, aquesta gent aficionada
mostra allò del “cicle de la vida” als seus fills i
filles, com si tingueren a sota del nas uns
òrgans semblants als de les serps que, en lloc
de detectar infrarojos, s’excitaren amb la
morbositat.
Resulta que no és així, com ens mostren la
Kuam News, 02/12/2013, Dead mice being dropped from the sky to combat snakes.
http://www.kuam.com/story/24108238/2013/12/02/dead-mice-being-dropped-from-the-sky-to-combat-snakes
5 Animalisme CAT, 04/01/2011, Responsabilitat,
http://animalismecat.blogspot.com.es/2011/01/responsabilitat_04.html
4

3. gent experta que vol matar serps a Guam amb sinistres fruits que pengen dels arbres. Les serps
utilitzen aquests òrgans sensorials, però no és el seu únic recurs per a trobar menjar. També es pot
veure a les pàgines amb consells per a alimentar les serps en captiveri6, on queda clar que les
preses mortes són la millor opció per a evitar que les predadores es convertisquen en víctimes.
Aquests textos són molt clars: Els ratolins o les rates vives estan lluitant literalment per les seues
vides front a les serps. Per tant, no ens ha d’estranyar que arriben a fer mal a les nostres
mascotes. (…)La majoria de les persones tenen la impressió que les serps són animals
sanguinaris que manquen de pietat. És fals: les serps només cacen quan tenen fam i només
mosseguen quan es senten amenaçades. (…)Si la serp no té gana, el més segur és que no ataque el
ratolí i els papers s’invertiran.
I ens expliquen com matar els ratolins, que es conserven al congelador. Com sempre, adornen el
fet i li diuen sacrificar amb respecte per les preses. El mètode és el mateix que expliquen les
persones veterinàries que han fet vivisecció a la universitat. Agafen la víctima, tan fràgil i confiada
que es deixa fer sense oferir cap resistència. Sobre una taula, li pressionen fortament el bescoll
amb un llapis, l’agafen per la base de la cua i estiren amb violència per a trencar-li el coll.
També ens expliquem que qui empresona serps hauria de criar les seues pròpies víctimes. Es
tracta d’evitar els pobres animals que pateixen a les tendes de mascotes, mal alimentats i mal
nodrits. Si han de recórrer a ells, els haurien de comprar una setmana abans de matar-los i, així,
poder alimentar-los durant eixe temps. Altre “avantatge” de criar les víctimes és que es poden
tindre de totes les edats, i es pot disposar de les cries de ratolí per a alimentar les de serp.
Les possibilitats que les serps rebutgen els ratolins i s’hagen de llançar són moltes. Hi ha gent que
els descongela al bany maria per no esperar el temps que requereix la descongelació a temperatura
ambient. Això pot provocar que es calfen massa i, aleshores, poden esclatar mentre la serp els
estreny. Si les serps es manipulen durant els 2 o 3 dies següents a l’alimentació es pot provocar que
els regurgiten, el que provoca greus transtorns a l’animal. Senzillament, poden els rebutjar i, quan
això passa, no es poden tornar a guardar, s’han de llançar.
Les espècies més comunes de les que es venen com a “mascotes” mengen un o dos ratolins cada 7 o
8 dies, entre 45 i 90 víctimes a l’any.
--Milers de víctimes, des de Guam als terraris que serveixen d’entreteniment a algunes persones,
passant per les massacres dels laboratoris. Caçadores i presses, totes víctimes de l’espècie que
ocupa tots les terres del planeta i expulsa les altres de la seua llar. Víctimes de l’espècie que no té
cap consideració per elles, que les converteix en les seues propietats i les mata, fins i tot, com a
entreteniment per a passar l’estona.
Víctimes de l’espècie que diu quines són autòctones i quines invasores, i que dissenya programes
de milions de dòlars per a exterminar serps amb ratolins enverinats.
www.ophidia.es, Ambrosi, Gefú, Consells bàsics per a alimentar les serps (article en castellà)
http://www.ophidia.es/tipsalimentacion.htm
6