3. S’inicia a la infància i es caracteritza per dificultats per mantenir l’atenció.
4. Afecta a la capacitat d’una persona per estar-se quieta, concentrar-se i controlar els impulsosQuèés el TDAH?
5. TDA on predomina la falta d’atenció TDH on predomina la hiperactivitat TDAH combinat (el més freqüent) Variants
6. És troba en un 5 % de la societat. Trastorn amb major incidència en la infància (un nen a cada aula). Incidència major en nens que nenes: Nens: conductes molestes, desordre, manca de pulcritud, agressius amb els companys… Nenes: problems de rendiment acadèmic, simptomatologia depressiva. A quantsinfants afecta?
7. Desconeixement de les causes directes o immediates. Bàsicament es considera un transtorn d’origen neurobiològic de carácter hereditari i ambiental. Causes del TDAH
14. Donar una mala educació, (tot i que un mal ambient familiar o escolar poden empitjorar els símptomes). - Ingerir molta o poca sucre. - Aspartame (edulcorant) - Manca de vitamines - Additius i colorants dels aliments - Al·lèrgies - Jugar a videojocs o veure la televisió en excés. - Llums fluorescents. Coses que no causen TDAH
15. Detecció a l’escola: mal comportament per l’excés d’activitatderivació al professional pel seu diagnòstic 1- Falta d’atenció 2- Hiperactivitat 3-Impulsivitat Simptomatologia
16. Edat de diagnòstic: principi de primària Metges especialistes en trastorns neurocognitius o psicòlegs Diagnòstic neurològic Estudi neurofisiològic Encefalograma basal (altres patologies) Diagnòstic psicològic: Proves intel.lectuals Proves que avaluen el rendiment acadèmic Pedagògiques Cognitives Qüestionaris per a pares i mestres Més casos de nens que de nenes Diagnòstic
17. Coneixement del nen: patològica per la freqüència. Diagnòstic diferencial: Detecció de símptomes centrals del TDA/H Duració Ubiqüitat Repercusió Comparativa conductual amb la resta d’iguals. Diferenciació d’altres trastorns : Associats amb dificultats cognitives o d’aprenentatge Mentals Influència d’altres tastorns o ambients en la disfunció del TDA/H Procès diagnòstic
18. Conducta no estravagant. Conducta conflictiva per: Freqüència Intensitat Inoportunitat Pitjor comportament quan estan en grup. Simptomatologia específica per a cada nen. Característiques del TDH/H infantil
19. Poca capacitat de concentració Poca constància en les tasques No paren quiets. Tenen molts accidents Tenen dificultats amb les relacions socials Insatisfacció constant (volen ser sempre el centre d’atenció) Volen imposar el seu criteri Poc hàbils motriument Característiques del TDA/H infantil
20. Dificultats d’aprenentatge Dificultats amb la memòria a curt termini Baixa autoestima Actitud desafiant Desobedients i mal geni Ansietat i estrés Poden mostrar un nivell de creativitat superior a la mitja Característiques del TDA/H infantil
21. La medicació és només una part de la teràpia i es fonamental afegir la intervenció individual i familiar. 80% d’efectivitat afegir la intervenció individual i familiar té efectes secundaris requereix una avaluació periòdica Tractament farmacològic
22. Estimulant Bloqueja principalment la recaptació de dopamina i noradrenalina augmentant les disponibles per al cervell. Millorael rendiment i la concentració. Mésfacilitat per seguir normes Disminucióimpulsivitat i agresivitat. Metilfenidat
23. Efecte en 30 min. Acaba l’efecte en 3 – 4 hores Perdua gana i insomni Mal de cap i gastàlgies Alguns tics, labialitatemocional i irratibilitat A vegades al passarl’efecteelssimptomes tornen ambmésintensitat.
24. Rubifén (4 – 5h.) 2 dosis al diaamb una possible tercera Concerta (12h. amb capsula osmòtica) 1 dosis diaria fixe (no permetajustos) Medikinet (7h.) 2 dosis dia Equilibrableambmetilfenidat Tipus de preparatscomercials
25. Tractamentsestablerts PRIMERA LÍNIA Psicoestimulants SEGONA LÍNIA Atomoxetina (inhibidor) SEGONA O TERCERA LÍNIA Antidepressius tricíclics Bupropion (millora hiperactivitat i agresivitat)
26. No són els causants del trastorn Capaços d’influir en els efectes Tenir un nen amb TDA-H pot provocar malestar entre els membres d’una família Família
27. Relacionsfamiliars Món construït per un sistema de valors i unes relacions entre els membres Característiques de l’ambient poden sorgir factors de risc que comportin un empitjorament en l’estat del nen Acostumen a presentar-se interaccions negatives
28. Líniesd’estudi afirmen: Baixacohesió Poca interacció Poca llibertatd’expressió Conseqüències: Majoria de pares insatisfetsamb el seu rol parental Sentiment d’ineficàcia Frustració i culpabilitat Sensació de “no haver fet bé les coses” Estrés i rebuig Vida social afectada
29. Enfocamentsd’intervenció Intervenciómèdica Enfocamentpsicoeducatiu Corrent conductual: es tracta de donar coneixements als pares i docents sobre el TDA-H i l’ensenyança de mètodes que ajudin a comprendre i dirigir millor al nen. Així aquest s’anirà conformant de millor manera. Corrent cognitiva: l’objectiu és ensenyar al nen amb el trastorn, tècniques d’autocontrol i resolució de problemes. Corrent cognitivo-conductual: combinació de les dues anteriors Intervenció combinada i cognitivo-conductual
50. Generalment, capaços de fer càlculs mentals senzills o càlculs matemàtics basats principalment en la memòria i l’automatització. Possible solució: ensenyar a representar de manera gràfica per disminuir la seva abstracció.
51.
52. Cal intervenció de diferents professionals: mestres, metges, familiars, psicòlegs i altres persones, relacionades directament o no amb el nen i que estiguin ben informats sobre aquest trastorn per tractar-lo de forma correcta.
53. “Multimodal Treatment of ChildrenwithADHD”, MTA (EE.UU., 1999): demostra que necessitem la combinació entre tres components:Tractament psicològic dirigit als pares, professors i nens. Tractament farmacològic Tractament psicopedagògic
![[object Object]]()