3. b) La modalitat que presenta una llengua en un
territori determinat.
També s'entén per dialecte la varietat geogràfica,
històrica o social d'una llengua, associada a la
procedència dels parlants.
4. 2. Els dos grans blocs dialectals
del català són...
5.
c) El català occidental i
el català oriental.
Per tant, i responent a la
pregunta 3, el valencià
pertany al bloc
occidental
6. 4. Quin creieu que és el principal tret
en què es basa aquesta divisió
dialectal en dos grans blocs? Es tracta
d'una característica fonètica,
morfològica o lèxica?
7. Aquesta divisió dialectal fou proposada per Milà i
Fontanals el 1862. Es va basar en el tractament de
les vocals àtones llatinovulgars A i E, neutralitzades
en [ə] en català oriental i diferenciades en català
occidental, i el tractament de les vocals àtones O i
U, neutralitzades en [u] en oriental i també
diferenciades en occidental.
Per tant, es tracta d'una característica fonètica
històrica.
Exemples: PATER > par[ə], en oriental; par[e], en
occidental.
Posar: pusar, en oriental; posar, en
occidental
9. a) consecutiu, és a dir, un dialecte resultant del
desplaçament d'una llengua per raons històriques.
Els dialectes constitutius del català, que corresponen a
l'evolució del llatí que es parlà a l'àrea que hui
ocupen, es parlen a les terres situades al nord de la
línia que va de Mequinensa a l'Hospitalet de l'Infant
(Camp de Tarragona), amb l'exclusió de l'Alta
Ribagorça, el Pallars Sobirà i el Capcir, que foren
catalanitzades més tard.
Els dialectes consecutius són el resultat d'un
trasplantament del català arran de la Reconquesta.
Comprenen les terres del sud de la línia esmentada,
des de l'Ebre a Guardamar, les Balears, les Pitiüses i
10. Ací teniu un mapa que il·lustra l'expansió de la llengua
catalana arran de la Reconquesta
12. b) el valencià de transició
o tortosí, el valencià
septentrional o
castellonenc, el valencià
central o apitxat, el
valencià meridional i el
valencià alacantí.
13. No obstant això, sovint se
solen simplificar només
en tres: valencià
septentrional, valencià
central o apitxat i
valencià meridional.
15. Les llengües no s'usen de forma monolítica, sinó que
presenten diversitat interna. Totes les llengües
presenten peculiaritats lingüístiques que es vinculen
a la procedència de grups d'usuaris marcats per unes
coordenades espaciotemporals i socials, cosa que
dóna lloc a les varietats dialectals geogràfiques,
històriques i socials.
16. El cas d'Itàlia
A Itàlia hi ha una gran
diversitat dialectal, amb
diferències que en
alguns casos són molt
accentuades.
Si a la Península Ibèrica
no s'haguera produït la
invasió dels àrabs (segle
VIII), hui tindríem una
situació similar: un
mosaic de dialectes
fortament diferenciats.
17. 8. Saps què són els prejudicis lingüístics? Què
n'opines, dels prejudicis contra els dialectes?
Creus que són actituds justes? Hi ha dialectes
més útils o vàlids que altres? Penses que les
llengües haurien de ser més uniformes i no
tindre tantes variants?
18. Els prejudicis lingüístics són idees preconcebudes, no
fonamentades científicament, que pretenen
desprestigiar una llengua.
De vegades s'expressen idees pejoratives respecte a
alguns dialectes.
En el cas del català, hi ha gent que es pensa que sap
«on es parla millor el català».
Tanmateix, tots els dialectes són una part essencial del
patrimoni cultural heretat dels avantpassats. Tots són
igual de dignes i mereixen el mateix respecte.
19. Les llengües no són sistemes gramaticals rígids i
estàtics, sinó flexibles i dinàmics.
Són flexibles en la mesura en què ofereixen
alternatives en diferents situacions.
Són dinàmics en la mesura en què es troben en un
estat de canvi permanent, per tal com són
organismes vius en interacció constant.
20. No hem d'oblidar que una llengua és un sistema de
regles i un vocabulari, amb variants segons:
l'espai geogràfic: dialectes geogràfics, geolectes o
dialectes a seques
els grups socials: dialectes socials o sociolectes
els grups generacionals: dialectes temporals o
cronolectes
els requeriments funcionals: variació de l'ús de la
llengua en funció de la situació comunicativa.