SociolingüíStica

899 views

Published on

Published in: Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
899
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
6
Actions
Shares
0
Downloads
8
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

SociolingüíStica

  1. 2. Per que alguns dialectes en unes certes condicions historiques, son considerats com a llengüe s ? Un dialecte és una variant del parla. Especialment s'usa el terme "dialecte" per a designar una variant particular parlada en certes zones geogràfiques ( geolecto ). En lingüística antropológica s'entén per dialecte la forma específica de llengua usada per una comunitat. Des d'aquesta perspectiva, ningú parla una "llengua", sinó un dialecte de la mateixa. Per una altra part els usos del terme dialecte han estat subjectes a no poca polèmica. Per exemple, s'ha reservat el terme dialecte per a llengües de poc prestigi amb finalitats polítiques o culturals. No obstant això, suposa una incorrecció parlar de dialecte quan es fa referència a veritables llengües que per raons socials o històriques es perceben com 'inferiors' a la pròpia, com en l'ús llatinoamericà respecte a les llengües indígenes [1] [2] Qui identifiquen un dialecte en particular com la versió "estàndard" o "correcta" poden estar usant aquests termes per a expressar una distinció social. Sovint, mes no sempre, la llengua estàndard és més propera al sociolecto de les classes altes.
  2. 3. 2.QUE ES L’ORDRE ESTABLERT? L’ordre establert es la manera en com es troben les llengues actualment en Espanya. A Espanya es parlen diverses llengües. El castella, llengua oficial a tot el país, és la llengua materna predominant a gairebé totes les comunitats autònomes d'Espanya. Sis de les disset comunitats autònomes d'Espanya tenen a més, juntament amb el català, altres llengües com a cooficials. El bilingüisme en diferents graus i en diferents situacions comunicatives entre el català i una altra llengua és una pràctica habitual per part de molts dels espanyols que resideixen en alguna d'aquestes comunitats autònomes.
  3. 4. <ul><li>3.EN EL NOSTRE CAS, L’ORDRE ESTABLERT, JUGA A FAVOR O EN CONTRA DEL PROCES DE NORMALITZACIO DE LA LLENGUA CATALANA ? En el nostre cas l’ordre establert juga en contra nostra ja que a Espanya el catala no es la llengua principal. Aixo provoca que el catala sigui la llengua B,es a dir, que es troba en numero de parlants i espai geografic per sota del castella que, a Espanya es la llengua A. Encara que a provincies com a les Illes Balears, Catalunya i Valencia sigui l’idioma oficial, en comparacio amb la resta d’Espanya en som una minoria. </li></ul>
  4. 5. PER QUÈ HI HA INTERÈS PER PART D’ALGUNS SECTORS, A DEFENSAR LES MODALITATS INSULARS DE LA LLENGUA CATALANA <ul><li>Per les seguents raons: </li></ul>
  5. 6. perquè una llengua tengui modalitats hi ha una exigència prèvia i forçosa i és que existeixi aquesta lengua, perquè una modalitat lingüística no és una altra cosa que les peculiaritats en què una llengua es parla a un determinat territorio
  6. 7. La intenció: és convertir en polèmica la qüestió lingüística. Al País Valencià, fa temps que el Partit Popular atia el secessionisme lingüístic. A les Balears, a aquestes alçades, negar la unitat de la llengua faria riure. Per això han de recórrer a la defensa d'unes modalitats lingüístiques suposadament amenaçades. A València i a les Balears, el discurs del PP no és exactament el mateix, però l'objectiu sí: crear una polèmica falsa amb una triple finalitat. D'una banda, donar la imatge del català com a realitat polèmica, conflictiva, anormal, de manera que l'altra llengua, percebuda com a neutra, no problemàtica, normal, pot anar fent via més fàcilment en la substitució de la nostra llengua. En segon lloc, dimonitzar qualsevol mena d'acostament als altres territoris del domini lingüístic a base de fer volar bubotes uniformadores (quan, de fet, la col·laboració entre els diferents territoris és essencial per a enfortir la nostra comunitat i per a projectar-la a l'exterior). Finalment, desviar l'atenció del que hauria de ser el debat autèntic, el debat sobre les condicions de subsistència de la nostra comunitat lingüística dins un Estat identificat amb un únic grup lingüístic (el castellà), que tracta de manera desigual els ciutadans segons l'idioma que parlen i que manté les condicions de subordinació de la nostra llengua.
  7. 8. <ul><li>és com anomena el mallorquinisme al corrent que s'autoproclama defensor de la identitat balear pressumptament amenaçada pel catalanisme . Els gonelles solen defensar la permanència de les illes Balears dins l' estat espanyol i s'enfronten a qualsevol intent vertebrador dels PaïsosCatalans . </li></ul><ul><li>Un sector del gonellisme accepta la unitat lingüística del català entenent que les modalitats balears conformen el mateix sistema compartit a Catalunya i el País Valencià </li></ul><ul><li>La seva reivindicació se centra en que els poders polítics i entitats culturals de les Illes Balears prioritzen la variant estàndard per sobre de les modalitats insulars. Aquesta actitud, diuen els gonelles, contradiu tant l' Estatut d'Autonomia de les Illes Balears com la Llei de Normalització Lingüística . </li></ul><ul><li>Els principals exponents d'aquest corrent són el periodista Lluís Cerdó Fernández i el partit polític Clau de Mallorca </li></ul>
  8. 9. Per que hi ha gent que te prevenció davant el terme catala? La gent te prevenció de dir que parlen català en lloc de Eivissen Mallorqí Menorquí.. perque creuen que es com una discrimacio al seu propi dialecte.
  9. 10. FI

×