Expresiones valencianas

1. Fr
Ex
In
Fr
Al
I,
rases
xpres
sults
rses
lgune
algu
s fete
ssion
s
mals
es bo
nes r
es
ns d’
sona
ones
regle
us c
nts
s para
es
omú
auless

2. ~ 2 ~
PARLEM
Frases fetes, expressions d'us comú, i algunes bones coses
Autor;
Joan Benet Rodríguez i Manzanares
Nota de l’autor
Per a qui no sàpia de mi, em diuen Joan Benet i he de confessar que soc
un roïn usuari de la llengua valenciana, pero a la mateixa volta u dels seus més
fervents defensors i estudiosos, i dins d’eixe estudi de la llengua valenciana,
m’he passat vora de dèu anys recolpilant a peu de carrer, fent un important
treball de camp el 90% d’este manual de referència de la llengua valenciana,
havent traure l’atre 10% de diversos llibres.
També hi ha entrades que han segut oferides per algun colaborador
esporàdic als que des d’ací els done les gràcies.
Este manual de referència de la llengua valenciana fon presentat al
premi de l’Excelentíssim Ajuntament de Valéncia dins dels CXXV Jocs Florals
de la Ciutt i Regne de Valéncia en l’edició de l’any 2008, pero no guanyà, i com
les possibilitats de poder publicar-ho en paper de moment són mínimes, m’he
atrevit a publicar-ho electrònicament en format pdf per a que tot lo món puga
llegir-lo i aprofitar-se d’un bon treball de dèu anys d’investigació.
Des d’ací també vullc fer una crida per si entre els llectors es troba una
associació, entitat o qualsevol atre organisme, empresa o particular que vullga
piblicar-ho, o ajudar-me a publicar-ho, per a que aixina este manual puga estar
en les estanteries de tot lo món.
Si algú vol tirar-se avant en la publicació o vol ajudar-me en la mateixa,
pot ficar-se en contacte en mi en el correu-e benet@llenguavalencianasi.com,
el valencianisme i evidentment yo el primer, s’ho agrairà.
I ara a fruir del llibre. Parlem.
Introducció
Si cóm en la teoria del Big Bang, pensem que en un principi havia a
soles una única llengua, una llengua que era parlada per totes les persones i
que tot lo món s'entenia en ella, hem de pensar que, exceptuant els intents de
llengües de laboratori, totes les llengües del món, vives o mortes, deriven d'eixa
única llengua, sent en l'actualitat mils i mils les formes vives de llengües que és
parlen en tots els racons del planeta, ademés de les mils i mils llengües que a
lo llarc del temps han anat morint-se, unes per falta de parlants i unes atres per
tants motius diferents, que nos faria falta un llibre sancer per a poder fer una
correcta introducció d'eixe extrem.
Una bona pregunta podria ser, que si partim d'eixa hipotètica llengua
única, ¿Cóm és possible que es parlen i s'hagen parlat tantes llengües?
Una bona resposta la trobaríem en nosatres mateixos, i un bon eixemple
ho tenim en els territoris que a pesar de posseir una mateixa llengua, els

3. ~ 3 ~
parlants d'ella estan vivint a lo llarc unes montanyes en les quals els separen
molts quilómetros i més encara quan eixos poblats es queden incomunicats
durant molt de temps.
En cada núcleu de població sense saber com o per qué, comencen els
seus parlants a tindre un accent un tant característic i peculiar d'eixa regió. Açò
pot ser degut a molts motius diferents, sent un dels, la necessitat d'alçar la veu
per a parlar, quan hi ha de per mig llargues distancies. Els llauradors dels
camps sense anar més llunt, devien de parlar chillant si volien ser oïts més allà
del centre del camp que estaven llaurant. Un atre motiu, podria ser la necessitat
de parlar ensordint les vocals per motius de l'orografia, si el seu entorn és
propici a la resonància, a l'eco. Un atre motiu lo podríem trobar a soles en una
moda passagera d'unes quantes persones, que acaba per convertir-se en una
manera habitual de dir certes paraules o frases, recolzades i utilisades per tots
els parlants d'eixa regió.
Els motius dels diferents tons en la manera de parlar, són tants i tant
diferents com la manera en que els parlants acaben utilisant el vocabulari
d'eixa llengua, o la creació de noves paraules.
És cert i fàcilment comprovable, que dins d'una mateixa regió, a poc que
esta siga lo suficientment gran com per a que els parlants del nort, no coneixen
als del sur, o els de l'est als de l'oest, els parlants d'eixa llengua, comencen a
utilisar-la d'una manera diferent al restant dels parlants, donant-li a una paraula
una nova accepció, no arreplegada oficialment, pero utilisada usualment per les
persones d'eixa regió, i inclús, es dona la situació de que en uns llocs, un
colectiu determinat de persones s'inventen una nova paraula per a definir
qualsevol cosa, que no es diu en uns atres lloc, pero lo cert és que a on es
generà acaba sent part de la parla normal i formal, pero no en cap atre lloc.
Els motius poden, tant d'un extrem com de l'atre, arribar a ser infinits, o
casi, i la sociollingüística aixina ho avala dient que quan un núcleu de població
que es troba aïllat del restant de parlants de la mateixa llengua, acaba per
tindre uns girs propis i una manera pròpia de parlar que pot arribar a ser tan
diferent de la llengua mare de la que deriva, pot arribar a constituir una nova
llengua. ¡Acabem d'assistir al naiximent d'un nou dialecte! El qual en el pas del
temps tindrà un nou nom, i en el pas de molt més temps, serà una llengua,
deixant de ser dialecte i és molt possible que esta nova llengua, puga arribar a
substituir per sancer a la llengua mare de la que deriva.
Eixemple de tot lo expressat fins ací, tenim moltíssims, pero a soles
anem a posar un de cada un d'ells.
L'eixemple de les poblacions aïllades que parlen una mateixa llengua,
derivant esta en molts chicotets dialectes, ho trobem en el País Vasc, a on per
l'orografia montanyosa del seu sol, molt a sovint es quedaven aïllats els seus
parlants, creant-se en cada zona o territori un dialecte diferent, arribant al punt
en que, conta una llegenda, que en un tren es juntaren dos vascs, de dos
poblats molt lluntans entre ells, en els quals cadascú parlaven el vasc d'una
manera diferent, arribant a dir-se l'u a l'atre, anem a parlar en castellà que nos
entendre'm millor.
Per a evitar esta situació, el Govern Vasc decidí en l'any 1968, crear
l'Euskara Batua, en la necessitat de donar-li al poble vasc, una normativa
unificada i un registre cult i formal per a les seues necessitats.
L'eixemple de la variació d'una llengua, arribant al punt en que esta nova
variació pot arribar a ser en el temps inclús una nova llengua, ho podem trobar

4. ~ 4 ~
en Argentina, puix sent un país de parla castellana i sent el castellà la seua
llengua oficial, arriba a ser en moltes ocasions tan diferent del castellà que
inclús es venen diccionaris traductors d'argentí a castellà i viceversa,
anunciant-los com, 'Argentí per a castellaparlants'.
I per als eixemples d'accents diferents en la parla i de paraules que
s'utilisen en uns llocs a on es parla una llengua i no en uns atres a on es parla
la mateixa llengua, nos anem a quedar en Espanya, puix en primer lloc, és un
fet constatat, que la manera de parlar d'un habitant de Galícia, no és el mateix
accent i entonació fraseològica que en Múrcia, en Extremadura o Andalusia. A
la mateixa vegada que en Valéncia utilisem unes paraules i uns girs que no
utilisen en Astúries, o afinant un poc més, podríem dir que dins del nostre regne
de Valéncia, trobem per eixemples girs o paraules pròpies de Sueca, que no és
diuen en Vilamarchant.
Arribat ad este punt, podríem pensar que hi ha tantes maneres de parlar
com persones, i no és manco cert que podria ser cert, pero no és aixina,
sempre hi ha uns llímits, que usualment solen ser territorials, els que marquen
com ha de parlar-se en un lloc determinat, i eixa manera de parlar deixe poble,
d'eixe núcleu de persones constituïx la parla, la llengua, l'idioma d'eixe territori,
al que li podem nomenar regne, nació, país, poble, o qualsevol atre substantiu
que puga designar un territori.
Nosatres, en el nostre regne, tenim l'immensa sort de tindre una de les
llengües romances derivades de baix llatí, més antigues que es coneixen,
l'idioma Valencià.
El territori en el qual s'assenta l'actual Valéncia, ha estat durant la seua
història en mans de moltes cultures i civilisacions diferenciats, i com és evident,
també ha estat influïda i influenciada per moltes llengües. Podríem començar
dient que quan el general Junio Bruto, segons l'historiador romà Tito Livio, creà
en l'any 138 a.c. La ciutat de Valentia, (actual Valéncia), la llengua que és
parlava era el llatí vulgar, deixant la base, la forta base des de la qual derivà a
poc a poc la llengua valenciana. Anys més tart, en 718 Valéncia (Valentia) és
convertix en musulmana i capital d'un dels regnes taifes de major proyecció. En
Balansiya, nom pel qual denominaven en eixe temps a Valéncia, és parlava
l'àrap, pero no hem de perdre de vista que ya teníem una bona base llatina.
Després, pocs anys més tart, en 1094, exactament, el 15 de juny de 1094, la
Valéncia Musulmana és rendix als dèneu mesos de siti que El Cid 'El
Campeador', En Rodrigo Diaz, de Vivar realisà en Balansiya. Després de ser
conquistada Valéncia pel burgalés El Cid, este es porta a Na Jimena, la seua
dòna, i s'assenta a viure en Valéncia.
El Cid 'El Campeador', mor el 10 de juliol 1099, i en 1102 els almoràvits
tornen a conquistar Valéncia i el restant septentrional d'Al-Aldalus, arribant fins
a l'Ebre.
Valéncia, sent musulmana de nou, és tranquilisa de guerres i lluites
durant uns anys, florint com un dels territoris més productius i de més proyecció
de futur de tot el mediterràneu, i com no podia ser manco, la llengua que es
parlava anà evolucionant, donant-li les persones que la parlaven eixe toc
especial i diferenciat de qualsevol atra llengua i de les llengües que anaven
posant el seu granet d'arena per a anara construint-se la realitat de la llengua
valenciana.
De fet, quan el 28 de setembre de 1238 el Rei aragonés En Jaume I,
conquistà Valéncia, arrebatant-se-la al rei moro Zayyan Ibn Mardanish (Zahén),

5. ~ 5 ~
veu que era un territori molt fructífer i no es conformà en conquistar-lo, li donà
uns Furs convertint a Valéncia en un regne diferenciat de qualsevol atre.
També li donà una moneda pròpia, unes unitats de mida pròpies, i ademés es
quedà a viure en les terres valencianes com a rei fins a la seua mort. Quan
redactaren els Furs de Valéncia com a Regne, lo rei en Jaume I digué que els
Furs foren redactat en la llengua que parlava el poble per a que els Furs foren
entesos per ell.
O siga, en Valéncia, ya parlaven una llengua diferent a qualsevol atra, de
qualsevol lloc del món, podríem dir que oficialment en Valéncia, ya parlaven el
valencià.
Anys més tart, en el sigle XV, la llengua valenciana tindria el seu sigle
d'Or de les seues Lletres Valencianes, el primer sigle d'Or de totes les llengües
que derivaren d'aquell lluntà llatí vulgar.
En el passar dels anys, la llengua valenciana anà evolucionant com
qualsevol atra llengua viva i en multitut de parlants, fins a arribar als nostres
dies, (2008), en els que podríem diferenciar tres dialectes de l'idioma valencià,
el valencià septentrional, que és el parlat en el nort del nostre regne, l'apichat,
que és el parlat en el centre del regne, inclòs el Cap i Casal i el meridional que
és el parlat al sur del nostre regne.
Pero com tota llengua viva, arribem al punt inicial, tenim unes
expressions, uns girs, una manera de dir les coses i d'entendre la construcció
de les frases, en alguns casos, molt diferent al restant de les llengües i molt
diferent ad eixa primera llengua mare, el llatí.
Dins d'estes peculiaritats i particularitats nos trobem en les frases fetes, i
les expressions d'us comú i maneres de construir les frases.
També he volgut afegir un chicotet recull de paraules molt interessants.
¿Perqué també hem posat l'expressió en castellà?
A dia de hui, no hem de perdre de vista que el regne de Valéncia és part
c constituent d'un atre ent més gran al que li diuen Espanya, el qual aglutina a
tots els antics regnes de la península ibèrica i alguns atres territoris més, i en el
qual, la llengua oficial és el castellà o espanyol.
En el nostre regne, com aixina ho reflexa el nostre Estatut d'Autonomia,
són oficials les dos llengües en que estan escrites les frases i les expressions,
el valencià, puix és la nostra llengua mare, la llengua que des de fa més de
huitcents anys s'ha parlat en Valéncia, i el castellà que és la llengua de l'estat
espanyol i que ademés, també és la llengua que utilisen molts valencians com
a llengua vehicular en els seus quefers quotidians.
¿Ordenació?
Tant les frases fetes i expressions d'us comú, aixina com les paraules i
els insults i expressions malsonants, estan ordenades per orde alfabètic
cadascú i cadascuna dins dels seus apartats.
¿Cóm llegir cada entrada?
Primer de tot, en negreta i cursiva, és troba l'entrada en valencià, avall
és troba la mateixa entrada en una expressió similar en llengua castellana si la

6. ~ 6 ~
hi ha i no una traducció lliteral de l'entrada en valencià, i si no la hi haguera una
expressió similar, en eixe cas si que serà a soles una traducció lliteral de
l'idioma valencià.
També hi ha uns casos en que tant en l'idioma valencià com en l'idioma
castellà, es diu de la mateixa manera.
En alguns casos, molt pocs, no hi ha una expressió similar en castellà, ni
tampoc es pot traduir de l'idioma valencià al castellà lliteralment per ser
exclusiva i únicament una frase feta o expressió d'us comú pròpia valenciana
Intenció de les frases, expressions i paraules
No hem de perdre de vista que hi ha un fum de frases i expressions que
en este llibre estan arreplegades be en sentit positiu o afirmatiu, o be en sentit
negatiu, pero que no hi ha manco problema en poder utilisar-les en el sentit
contrari segons nos convinga a nosatres dins de la frase en la que vagen a
utilisar dita frase, paraula o expressió.
A soles hem de tindre en conte, la manera de canviar el sentit de la frase
o expressió, puix encara en la majoria dels suposts serà molt fàcil i senzill
canviar-li el sentit, en uns atres suposts tindrem que canviar varies paraules per
a que el sentit canvie per sancer i això requerix un poc d'habilitat o per lo
manco, un poc de coneiximent del nostre idioma valencià.
Orige de les frases fetes i expressions d'us comú
L'orige d'algunes d'estes frases i expressions d'us comú es molt divers,
comprenent des de l'àmbit militar al civil, des d'una formació popular fins a una
formació culta i tocant tots els pals i temes possibles, pero expondre l'orige de
la majoria de les frases i expressions, s'escapava a l'orientació d'este llibre,
aixina que hem acotat les explicacions dels orígens a soles les frases i
expressions que fan referència expressa al regne de Valéncia.
Cantitat i distribució
El llibre conta en un total de 2339 entrades, dispostes de la següent
manera.
Frases fetes i expressions d'us comú ... ... 1974
Algunes bones paraules ... ... ... ... 230
Insults i expressions malsonants ... ... ... 117
Algunes regles d'us i de construcció de frases ... 18
FRASES FETES I EXPRESSIONS D'US COMÚ
Introducció
Les frases fetes i expressions d'us són frases o part d'alguna frase, que
volen dir alguna cosa en concret, la qual en molts dels casos es podria dir
d'una manera més senzilla, pero que gràcies a estes frases fetes i expressions

7. ~ 7 ~
d'us comú li donen a l'idea original que es vol expressar, un toc especial, ya
siga irònic, subtil, d'exageració o el que siga.
Solen ser frases i expressions que en un moment donat han sigut dites
per algú i que per la seua gràcia, veracitat o validea per a expressar lo que es
vol dir en ella, en seguida s'arraïlen entre tots els parlants d'una regió, d'una
parla en concret o de tot lo món.
No hem de confondre les frases fetes i expressions d'us comú en els
refrans, puix estos últims sempre intenten amagar en ells una ensenyança, que
s'ha de escoltar, agarrar i en casi tots els casos, intentar ficar-la en marcha,
realisant-la, o no realisant-la segons dicte el refrà. En canvi les frases fetes i
expressions d'us comú, no perseguixen tindre una ensenyança ni de llunt,
encara que alguna frase feta puga amagar alguna cosa pareguda a una
ensenyança, no sempre és aixina.
Hi ha algunes frases fetes que podríem dir que són d'us exclusiu dels
valencians, nostres, pero hi ha unes atres que a soles són frases i expressions
d'us en totes les llengües i d'àmbit mundial.
Hi ha frases fetes que poden ser prestades d'unes atres llengües, i estes
poden ser de dos tipos, les que es traduïxen lliteralment sense més
complicacions, i les que per a passar-les a l'idioma valencià, nosatres, els
valenciaparlants els hem valencianisat, donant-li la nostra espenta i el nostre
caràcter, arribant a ser frases que volent dir lo mateix que en unes atres
llengües, pero són ortogràficament diferents i estan construïdes en paraules
diferents per sancer.
En moltes ocasions, les frases fetes són més llargues i complexes
gramaticalment que lo que realment volen dir o més llargues que si es diguera
lo mateix sense cap sentit figurat, pero ocorre molt a sovint en totes les
cultures, que se nos fa més fàcil fer una construcció fraseològica per a dir lo
que siga, ya que en eixa frase li posarem un toc d'ironia, despreci, amabilitat,
gràcia o qualsevol sentiment que dient lo mateix 'a pel'. A més, també es un fet
conegut i reconegut en totes les cultures, que una rima, una tornada, una frase
o expressió, es memorisa més fàcilment que el propi seu significat.
L'es expressions d'us comú són paraules, a voltes casi frases sanceres,
que per si mateixa no tenen un significat definit, pero servixen per a construir
les frases en valencià.
Estes expressions poden ser a soles una manera de dir les coses
diferents a unes atres llengües o be, part d'una expressió més ampla que no és
troba en cap atra llengua.
De totes maneres, les expressions d'us comú i les maneres de construir
les frases són en una mida molt important la base d'un idioma puix en la
majoria dels casos representa la manera en com un parlant d'una llengua en
concret es desenrolla per a parlar eixa llengua que molt a sovint no va a ser lo
mateix que en una atra llengua.
Frases fetes i expressions d'us comú
A bacs
A golpes
Explicació: Portar, dur, manejar qualsevol cosa a trompicons.
Eixemple: Sempre a tractat al seu ase a bacs

8. ~ 8 ~
A boca de canó
A bocajarro [ quemarropa ]
Explicació: D'improvís i sense cap preparació. Inopinadament.
Eixemple: S'ho a dit a boca de canó, i s'ha quedat tan be
A bon sant t'encomanes – A bon gat li encomanes el formage
A buen santo te encomiendas
Explicació: No ha triat be la persona que deuria per als seus interessos.
Eixemple: ¿S'ho has contat a Jeroni? Puix a bon sant t'encomanes
A bona porta s'agarra la fam
A otro perro con ese hueso
Explicació: Per a denega allò que nos demanen.
Eixemple: ¿Que si tinc, qué? Puix a bona porta s'agarra la fam
A burro barra
Por capricho
Explicació: Arbitràriament. Per antoix.
Eixemple: A burro barra no et compre gens, que tens la casa de gom a
gom de joguets
A cada bolet, una lliçó
De los errores se aprende
Explicació: Dependre dels erros comesos.
Eixemple: A cada bolet una lliçó, i esta lliçó ha segut de les de no oblidar
mai
A cara descoberta
A cara descubierta
Explicació: Sense dissimulació, obertament i en franquea.
Eixemple: Vullc parlar en tu a cara descoberta, passe lo que passe
A cares dinades
A la larga
Explicació: Passat molt de temps. A la fi.
Eixemple: A cares dinades tot s'arregla... o s'oblida
A dit
A dedo
Explicació: En influències i abusos.
Eixemple: L' han posat en el càrrec a dit, pero t'ho mereixes més que ell

9. ~ 9 ~
A esquenes de...
A espaldas de...
Explicació: Fer una cosa a amagatons i sense que algú s'entere.
Eixemple: Mai no haguera esperat que ho féreu a esquenes meues
A fi de contes
En resumidas cuentas
Explicació: En fin.
Eixemple: A fi de contes, lo que passa és que és un lladre
A força de...
A fuerza de...
Explicació. Seguida esta expressió d'un substantiu o verp, indica la
manera d'obrar, ya siga en intensitat, abundància, o per reiterar molt l'acció que
designe el verp.
Eixemple: Reiterar; Lo clavà a força de colps
Intensitat; Aprovà la carrera a força d'estudiar
A fosques
A oscuras
Explicació: Sense llum.
Eixemple: No m'agrada estar a fosques... en dona por
A furtar a la Calderona
A robar a Sierra Morena
Explicació: Queixar-se de les pujades dels preus. Furtar en general.
Explicació: ¿Una atra volta a pujat el pa? Home, a furtar a la Calderona
A grapats – Cosa bona de... – Un fart de... – Un fum de... – Una
patracolada de...
A mansalva – A puñados – Una burrada de... – A mares
Explicació: Cantitat desmesurada d'alguna cosa.
Eixemple: Hi havia un fum de coches en l'aparcament
A hora horada
A última hora
Explicació: A última hora, en l'últim moment, en l'últim instant
Eixemple: A hora horada sempre se t'ocorre revisar si has tancat les
finestres
A hores d'ara – Ara mateix
Ahora mismo – En este momento

10. ~ 10 ~
Explicació: En el moment present. En este mateix moment.
Eixemple: A hores d'ara el coche per a molta gent és una ferramenta
imprescindible
A la babalà
A tontas y a locas
Explicació: Sense orde ni trellat.
Eixemple: Disparava a la babalà i no encertà ni una
A la caiguda de la fulla
A principio del invierno
Explicació: Fa referència a l'época de l'any que està justament a l'inici de
l'hivern
Eixemple: Em vaig fòra a treballar, nos vorem a la caiguda de la fulla
A la desnevada
Antes de tiempo
Explicació: Prematurament. Abans del temps normal per a fer-les.
Eixemple: No ho faces a la desnevada, puix si no és el seu moment, no
val per a res
A la fresca
Al fresco
Explicació: Posar-se en un lloc fresc i / o en ombra, sobre tot en els dies
calorosos d'estiu
Eixemple: Estic tot el dia somiant en posar-me a la fresca un ratet per a
charrar en tu
A la lluna de Valéncia
A la luna de Valencia
Explicació: Quedar-se a fòra d'algun lloc o situació. Estar un poc
despitat.
Orige: Esta expressió ve de molt antic. Valéncia era una ciutat
amurallada. Per a entrar per la muralla, construïda en 1356 hi havien dotze
portes, entre elles les de Quart i Serrans. Les portes s'obrien de matí i es
tancaven de nit, i qui no arribava a temps d'entrar abans de que tancaren, devia
de quedar-se fòra de la ciutat eixa nit, tenia que quedar-se al ras, tenint per
sostre, la lluna de Valéncia.
Eixemple: Sempre que els amics parlen de carreres de coches, em
quede a la lluna de Valéncia
A la marcheta – Pel seu camí
Bien, sin problemas – Por su camino

11. ~ 11 ~
Explicació: Expressa que lo que estàs fent va sense cap tipo de
problema.
Eixemple:
- ¿Cóm van eixos transports?
- ¡A la marcheta!
A la serena – Al ras
Al sereno – Al raso
Explicació: Posar-se a l'aire lliure, be pre a prendre el fresc un rat, be per
a dormir.
Eixemple: Hui anem a dormir a la serena
A la sopa bova
A la sopa boba
Explicació: Estar a expenses o vivint a costa d'un atre.
Eixemple: Està vivint a la sopa bova quaranta anys i encara es queixa
A la taula i al llit, al primer crit
A la mesa y a la cama, una sola vez se llama
Explicació: Indica que hi ha algunes coses en les que no hem de fer-nos
de rogar, o esperar una segona oportunitat.
Eixemple: Saps que a la taula i al llit al primer crit, i açò t'importa a tu
més que a mi
A la tremenda
A lo grande – Por todo lo alto
Explicació: Exagerar. Dir, presentar o fer alguna cosa passant els llímits
de lo verdader, ordinari, just o convenient.
Eixemple: Havia començat a contar una badoqueria a la tremenda, i
vindre tu nos a salvat
A l'abast
Al alcance, a disposición
Explicació: A disposició de o per a lo que faça falta.
Eixemple: Deixe estes revistes a l'abast de tot lo món
A l'atra tornes
A otra vuelves
Explicació: Expressió d'advertència, que es diu a un atre si vol que li
passe lo mateix que ya li ha passat.
Eixemple: I si no has tingut prou, a l'atra tornes que et vaig a posar l'atra
galta igual
A l'endrecera

12. ~ 12 ~
A la par
Explicació: Anar o estar junts, a un temps. Sense distinció i igual a un
atre.
Eixemple: L'aroma del vi valencià està a l'endrecera dels millors vins del
món
A les hores chicotetes
A altas horas de la madrugada
Explicació: Les hores altes de la matinada.
Eixemple: Sempre ve de rauja a les hores chicotetes
A les mil maravelles
A las mil maravillas
Explicació: De manera exquisita i primorosa. Molt be, perfectament.
Eixemple: La vida em va a les mil maravelles, ¡Espere que no canvie!
A les tres, a mort o pres
O es blanco o es negro
Explicació: Entre dos opcions s'ha de triar una d'elles sense cap atra
possibilitat.
Eixemple: Ara ya ho tinc clar, a les tres, a mort o ha pres, aixina que em
duc la chicoteta
A l'hora
Al mismo tiempo
Explicació: Al mateix temps, a un temps.
Eixemple: Ya faig els deures a l'hora que tu fas el borinot
A lo manco – Al manco – Per lo menys
Por lo menos – Al menos
Explicació: Per a fer notar una excepció o salvetat.
Eixemple: Al manco em diràs a on et vas a anar...
A mà alçada
A mano alzada
Explicació: Tècnica de dibuix que no utilisa elements d'ajuda, com regla,
compàs, cartabó...
Eixemple: He de fer un dibuix a mà alçada i no se per a on començar
A amagatons [ magatalles ]
A escondidas
Explicació: Ocult, amagat. També és el nom d'un joc infantil

13. ~ 13 ~
Eixemple:
Ocult; Ves a magatalles i escolta lo que estiguen dient de tu
Joc; Estem jugant a les magatalles, pero ya nos estem cansant
A marches forçades
A marchas forzadas
Explicació: En urgència. Sense detindre's per a no res.
Eixemple: Estic estudiant a marches forçades per a aprovar-ho tot
A mitan camí
A medio camino
Explicació: A mitat o en un punt qualsevol entre un lloc i un atre.
Eixemple: Estic a mitan camí, arribarem en una hora
A morregades
De cabeza
Explicació: Quan vols denotar que lo primer és el cap.
Eixemple: Arribí a la meta a morregades
A ningú li amarga un dolç
A nadie le amarga un dulce
Explicació: A tot lo món li agrada rebre alguna cosa que siga agradable.
Explicació: Diria que no al premi, pero, a ningú li amarga un dolç
A on mengen dos, mengen tres
Donde comen dos, comen tres
Explicació: Tindre bona voluntat per a compartir lo que hi ha.
Eixemple: ¡Queda't home! A on mengen dos, mengen tres
A on va la corda va el poal
Donde va el uno va el otro
Explicació: Definix a dos persones, que són inseparables en tots els
sentits.
Eixemple: ¡Mira-los! Ya porten casats quaranta anys, i a on va la corda,
va el poal
¿A on va Vicent? A on va la gent – ¿A on va Miquel? A on hi ha mel – Com
una ovella seguix a la rabera
¿Dónde va Vicente? Donde va la gente – Como una oveja sigue al rebaño
Explicació: Seguir la corrent. Fer-ho a soles pel fet de que ho fan els
demés.
Eixemple: Tots els seus amics començaren a fumar i ell, com una ovella
seguix a la rabera, també

14. ~ 14 ~
A palpes
A tientas
Explicació: Valdre's del tacte per a reconéixer les coses en l'obscuritat, o
per falta la de vista.
Eixemple: Pere a palpes troba més coses que tu en quatre ulls
A pel – Cru i nu – Pur, cru i dur
A pelo – Puro, crudo y duro
Explicació: Quan estem dient les coses tal i com son, sense intentar
camuflar o amagar la veritat de cap manera.
Eixemple: T'ho vaig a dir a pel, i si no t'agrada ya saps lo que has de fer
A pes [ preu ] d'or
A precio de oro
Explicació: Ser una cosa molt cara.
Eixemple: Vas a pagar a pes d'or tot lo que li has fet passar ad esta
família
A pit descobert
A cuerpo – A pecho descubierto
Explicació: Sense cap roba damunt del tors.
Eixemple: Quan li veig treballar a pit descobert, em fa cosquerelles la
pancha
A posta
Adrede
Explicació: A propòsit, en indeliberada intenció.
Eixemple: Això ho ha fet a posta, com si no nos haguérem donat conte
A puntes penes
A duras penas
Explicació: En gran dificultat i / o treball.
Eixemple: S'ha classificat a puntes penes, no crec que guanye enguany
A pur de...
A base de...
Explicació: Prendre cosa com fonament per a una atra. Per Mig de.
Eixemple: El sopar de hui està fet a pur d'arròs
A pur de be
A base de bien

15. ~ 15 ~
Explicació: Molt.
Eixemple: Hui ha plogut a pur de be
A quatre pates – A gates
A cuatro patas – A gatas
Explicació: Caminar pel sol en els peus i les mans, com facen el
quadrúpets.
Eixemple: El meu chiquet de bolquers està començant a caminar a
quatre pates
¡A quins cinc sous!
¡A santo de qué!
Explicació: En quin motiu. A la fi de qué. En qué pretext.
Eixemple: ¡A quins cinc sous has dit això!
A recules
A reculo
Explicació: En esta expressió volem dir que anem darrere d'una atra
persona i a expenses de lo que esta fa. Actuem segons eixa persona va
dictant.
Eixemple: En les carreres no es pot anar a recules de ningú
A redolons
Rodando
Explicació: Donant voltes com una roda. Caure rodant.
Eixemple: Li pegà un espentó i baixà tot el carrer a redolons fins arribar a
la font
A rincho rancho – A ras
A ras
Explicació: Casi tocant, casi a nivell d'alguna cosa.
Eixemple: Estava a rincho rancho del llímit de la seua paciència
A tall de...
A punto de...
Explicació: Proximitat en l'acció indicada pel verp que seguix a
l'expressió.
Eixemple: Al vore'l com estava, estiguí a tall de plorar
A toc de campana
A toque de corneta
Explicació: En precisió i exactitut. Marca l'exactitut a l'hora d'aplegar a un
lloc o eixir d'ell.

16. ~ 16 ~
Eixemple: Tots els dies de ma vida he anat a treballar a toc de campana
A tombollons [ trompicons ] [ trompellons ]
Dando tumbos – A trompicones
Explicació: En entropeçons, a colps.
Eixemple: Els tiraren a tombollons del local, sense més
A tota hora – Dia i nit
A todas horas – Dia y noche
Explicaió: Sempre, contínuament.
Eixemple: No digues que això es fa a tota hora per que és mentira
A tota virolla – Anar com una foja
A todo meter
Explicació: Anar en molta rapidea en qualsevol supost.
Eixemple: Eixe rodament gira a tota virolla i es trencarà pronte
A tranques i redolons – Ací caic i allà m'alce
A trancas i barrancas
Explicació: Passar el problemes o situacions difícils, en moltes dificultats.
Eixemple: Vaig eixint de l'assunt a tranques i redolons.
A voltes – A vegades
A veces
Explicació: En ocasions.
Eixemple: A voltes sent ganes de chillar molt fort
A ull
A ojo de buen cubero
Explicació: Donar una mida aproximadament. 'Més o manco'.
Eixemple: Aixina a ull, deuen d'haver uns quaranta quilos
Abril i maig, tenen la clau de tot l'any
Abril y mayo son la clave de todo año
Explicació: La temperatura d'estos mesos decidix la bona o roïna collita
d'eixe any.
Eixemple: Ya et diguí que abril i maig tenen la clau de tot l'any, pero no
em feres cas
Acabar a males dinades
Acabar a trompicones
Explicació: Acabar malament. Tindre mal fi alguna cosa.

17. ~ 17 ~
Eixemple: Que tu i yo acabaríem a males dinades, estava cantat
Acabar com el ball de Torrent
Acabar como el baile de Torrente
Explicació: Acaba a pals, en baralles...
Orige: Esta frase és molt antiga i prove d'un arraïlat poble valencià,
Torrent, en el qual durant les festes, es fea un joc en el qual per unes hores
d'un dia a l'any, tot canviava la seua raó de ser, i el ric podia ser un captador,
un chic una monja, o l'alcalde el femater, pero arribà un any que el joc s'anà de
les mans, els participants no estigueren d'acort en lo que cadascú representava
i començaren a barallar-se i donar-se colps i pals entre tots, donant peu a la
frase: 'Acabarem com el ball de Torrent, que començà caminant i acabà
corrent... i a garrotades'.
Eixemple: Si eixos chiquets seguixen aixina, van a acabar com el ball de
Torrent
Acabar com el rosari de l'aurora
Acabar como el rosario de la aurora
Explicació: Acabar a soles en un proyecte en el qual començaren més
persones.
Tardar molt de temps en fer-se o realisar-se una cosa.
Eixemple:
A soles; Començarem cinc realisant la revista i acabí com el rosari de l'aurora
Temps; Eixa película és més llarga que el rosari de l'aurora
Acabar en aigua de figues
Quedarse en agua de borrajas
Explicació: Acabar de manera insignificant. En no res.
Eixemple: Començà l'empresa en tabal i dolçaina per a la fi acabar en
aigua de figues
Acabar en taules
Acabar en Tablas
Explicació: Es diu dels contrincants, que acaben en la mateixa cantitat
de l'unitat de mida utilisada, punts, vots...
Acabar en taules és una manera de poder acabar en el joc de l'escacs.
Eixemple: Anem a dir que hem acabat en taules, i nos anem a casa
Acachar el morro
Bajar la cabeza
Explicació: Baixar el cap en gest d'enfadament o sumissió.
Eixemple: Acachí el morro i m'aní, ¡Estava fart dels dos!
Ací cada u va per a d'ell, com els de Beniparrell
Ir cada uno a la suya

18. ~ 18 ~
Explicació: Anar cadascú al seu interés.
Eixemple: ¿No nos anàvem a ajudar? Està clar que ací dada u va per ad
ell com els de Beniparrell
Ací pau i allí glòria
Aquí paz y allí gloria
Explicació: Asseveració contundent. ¡I se ha acabat! ¡Sense més!
Eixemple: S'ha comprat la moto perque eren els seus diners i ací pau i
allí glòria
Ací peguí la agulla, ací la trobaré
Volver a la carga
Explicació: Reprendre una cosa que s'ha acabat per a reviscolar-la.
Eixemple: L'any passat tinguí que tancar el bar, pero ací perguí l'agulla,
ací la trobaré
Aclarir contes
Ajustar cuentas
Explicació: Aclarir una situació en un atre, intentant deixar a cadascú en
el lloc que es mereix.
Eixemple: Tu i yo hem d'aclarir contes abans de que et vages
Aclarir-se el dia
Despejarse el día
Explicació: Arrasar-se el temps i tornar inclús a eixir el sol darrere d'una
tormenta.
Eixemple: A la fi pareix que va a aclarir-se el dia
Acusar la consciència
Remorder la conciencia
Explicació: Sentiment de pesar intern que queda després de realisar una
mala acció.
Eixemple: Des de que he dit que ho havia trencat el chicotet, no para
d'acusar-me la consciència
Adeu [ Bona nit ] cresol que la llum s'apaga
Es hora de acostarse
Explicació: Marca l'hora d'anar a gitar-se.
Orige: Esta frase ve dels anys en que la família s'assentava a la vora de
la llar en les nits, allumenant-se en un cresol d'oli. Ad este cresol se li ficava
una mida d'oli, i quan l'oli es gastava i la llum començava a apagar-se era l'hora
d'anar-se tot lo món al llit.
Eixemple: Vinga chiquets, dieu-li adeu al cresol que la llum s'apaga

19. ~ 19 ~
Afluixar la corda
Tranqui
Explicació: Dir-li a algú que es tranquilise un poquet i que es baixe d'a on
s'ha pujat mentalment.
Eixemple: Afluixa corda, torna a la conversació i voràs com no tens raó
Afluixar la mosca – Soltar la guinda [ pasta ] - Rascar-se la bojaca
Rascarse el bolsillo – Soltar la pasta – Aflojar el bolsillo
Explicació: Gastar els diners de mala gana.
Eixemple: Encara no t'agrade el regal, has d'afluixar la mosca com tots
Agarra el ciri que la provessó és llarga
Agarra el cirio que la procesión es larga
Explicació: Quan una cosa és o es preveu que va a ser més llarga de lo
normal o de lo que caldria ser.
Eixemple: Va a prendre la paraula en Ignaci, ¡Agarra el ciri que la
provessó és llarga!
Agarrar al vol
Coger al vuelo
Explicació: Entendre una cosa en seguida, casi sense haver acabat
d'explicar-la.
Eixemple: Els chiquets de hui en dia ho agarren tot al vol
Agarrar cos
Tomar cuerpo
Explicació: Començar a realisar-se a o prendre importància.
Eixemple: Estes conversacions ya estan agarrant cos, a vore que ix
d'elles
Agarrar el bou per les banyes
Coger el toro por los cuernos
Explicació: Afrontar una situació difícil
Eixemple: Hem d'agarrar el bou per les banyes y practicar molt si no
volem perdre
Agarrar el cabaç
Coger el bolso
Explicació: Impacientar-se. Estar cansat d'esperar més.
Eixemple: Com agarre el cabaç, no em tornes a vore més.
Agarrar la figa pel capoll

20. ~ 20 ~
Entenderlo al revés
Explicació: Entendre una cosa per una atra o en un sentit diferent al que
li ha donat qui lo ha fet o dit.
Eixemple: Has agarrat la figa pel capoll. T'estava dient que eres molt
bonico i no una atra cosa
Agarrar un ruc [ batistot ]
Coger un berrinche [ una pataleta ]
Explicació: Agarrar un gran enfadament.
Eixemple: Encara agarres un ruc, t'ho has de menjar tot.
Agarrar-se a un reparat
Agarrarse a un clavo ardiendo
Explicació: Recórrer a qualsevol mig per a eixir del pas
Eixemple: S'agarraria a un reparat en tal de tornar a tindre treball
Agarrar-se [ Pegar-se ] com una llepaça
Pegarse como una lapa
Explicació: Aferrar-se a una persona, cosa o situació en moltes forces.
Eixemple: S'agarrà com una llepaça a sa vida, i esta lo està afonant en
la misèria
Agarra't que ve curva
Agárrate que viene curva
Explicació: Quedar-se perplex en qualsevol sentit.
Eixemple: I me digué, ¡Agarra't que ve curva! ¡Que estic boníssim!
Agranar sobre lo agranat – Ploure sobre banyat
Llover sobre mojado
Explicació: Sobrevindre una cosa o situació, al poc de temps d'haver
ocorregut una atra del mateix tall o caràcter.
Eixemple: Podia estranyar-me que vingueres, pero plou sobre banyat
Aguantar mecha
Aguantar mecha
Explicació: Aguantar les bromes d'algú tranquilament.
Eixemple: Ell fent el panoli i yo aguantant mecha, fins a que no poguí
més
Ahí tens la porta
Carril y vía ancha
Explicació: Ya te pots marchar, en rapidea.

21. ~ 21 ~
Eixemple: ¡Ahí tens la porta! I espere no tornar a vore't mai
Ahí va qui ho entén
No se entera de nada
Explicació: Es diu de qui està poc enterat d'alguna cosa.
Eixemple: Preguntar-li ad ell, que ahí va qui ho entén
Aixarop de pàmpol
Jarabe de uva
Explicació: Referir-nos al vi d'una manera graciosa o humorística.
Eixample: No puc estar bufat per que a soles he begut aixarop de
pàmpol i no res més
Aixina, aixina – Aixina, aixana
Así, así – Así, asá
Explicació: Regular, mediocre.
Eixemple: El últim disc que a tret és aixina aixina sense més
Al cap i a la fi
Al fin y al cabo
Explicació: Després de tot.
Eixemple: Al cap i a la fi, cadascú quedarà per qui és
Al [ Del ] costat
De parte
Explicació: Decantar-se per estar junt a una persona o grup.
Eixemple: Yo sempre he estat al costat de la meua dòna
Al dia
Al día
Explicació: Anar al corrent.
Eixemple: Si no em pose al dia en els estudis, no vaig a aprovar
Al gos vell, puces en ell – A gos prim, tot són puces – Els mals mai venen
a soles
A perro flaco, todo son pulgas – Los males nunca vienen solos
Explicació: Quan u cau en desgràcia, és com si tots els mal
s'acumularen damunt d'ell.
Eixemple: L'accident, l' impost, la càmara trencada i ara la riuada... al
gos vell, pues en ell
Al pa, pa, i al vi, vi – Cantar clar
Al pan, pan y al vino, vino

22. ~ 22 ~
Explicació: Dir les coses sense rodejos ni eufemismes. Nomenar a les
coses pel seu nom.
Eixemple: Si no saps dir-li al pa, pa, i al vi, vi, millor que no parles més
Al peu de la lletra
Al pie de la letra
Explicació: Textualment. Lliteralment. En tota fidelitat de com ho digué o
lo escrigué el seu autor.
Eixemple: He de traduir este llibre al peu de la lletra
Al restant
Al resto
Explicació: Part que queda d'un tot.
Eixemple: Al restant de les dònes no les importa no res
Al seu aire
A su bola – A su aire
Explicació: Al seu alegre albir.
Eixemple: El de la guitarra va al seu aire, com si no tocara en el grup
Al tall
A tajo
Explicació: Quan d'un tot del que poder agarrar, es va agarrant tal i com
va eixint, sense triar.
Eixemple: L'arròs en la paella es menja al tall
Al tall al tall
Primero el uno y después el dos
Explicació: Fer-se les coses una després de l'atra, pero en coherència.
Eixemple: Treballa fent les coses al tall al tall, per això arriba llunt
¡Al teu poble!
¡A tu casa!
Explicació: Una manera de dir-li a una persona et deixe en pau.
Eixemple: ¡Che tio ves-te al teu poble! Estic far de les teues històries
Al vell, foc en ell
A saco con lo viejo
Explicació: Pensar que lo vell, o el vell, no té validea de res.
Eixemple: Em digueren que al vell, foc en ell, sense contar en la meua
experiència

23. ~ 23 ~
Alçar cap
Levantar cabeza
Explicació: Eixir d'una situació desfavorable que durava molt de temps,
en especial una malaltia.
Eixemple: Té tantes problemes que no li deixen alçar cap
Alçar casa
Mudarse de domicilio
Explicació: Canviar el domicili d'a on es vivia per un atre nou.
Eixemple: El nou treball m'obliga a alçar casa a Marit
Alçar la mà
Levantar la mano
Explicació: Fer en la mà o en tot el braç un gest d'amenaça.
Eixemple: Com tornes a alçar-me la mà et vaig a donar una galleta que
et vas a enterar.
Alçar polseguera
Iniciar discusiones
Explicació: Moure discussions que poden arribar a ser violentes.
Eixemple: En els programes del cor, els agraden molt alçar polseguera
Alçar taula
Quitar la mesa
Explicació: Es diu de l'efecte de llevar de la taula tot lo que queda en ella
després de qualsevol menjar.
Eixemple: ¿A quina de les dos chiquetes li toca hui alçar taula?
Alçar-se en la castanya torta
Levantarse de mala gaita
Explicació: Començar el dia malament i enfadat en motiu o sense ell.
Eixemple: Quan m'alce en la castanya torta, ho paga tot lo món
Als meus ulls – Al meu entendre
A mi entender
Explicació: Baix el meu punt de vista. Segons la meua opinió.
Eixemple: Al meu entendre, la culpa de tot és teua.
Allargar [ Estirar ] el braç més que la mànega
Alargar el brazo más que la manga
Explicació: Fer o vol fer, més de lo que realment podem fer.

24. ~ 24 ~
Eixemple: Si mai no allargues el braç més que la mànega, viuràs sense
cap de problema
Amainar veles
Amainar velas
Explicació: Afluixar en algun empenyorament o desig.
Eixemple: A la fi, tingueren que amainar les veles de la seua pretensió
Amollar les rodetes
Hablar con exceso
Explicació: Persones que parlen en excés, donant-se o sense donar-se
conte d'allò.
Eixemple: La meua novençana no sol amollar les rodetes... ¡Pero quan
ho fa...!
Amorrar-se
Beber a morro
Explicació: Beure sense got, directament de la botella.
Eixemple: Com s'entere mon pare que estic amorrant-me, m'avia
Anar a genollons
Ir de rodillas
Explicació: Caminar en els genolls.
Eixemple: Hi ha molta costum de fer la promesa d'anar a genollons fins
ad eixa capella
Anar a gusts
Ir a gustos
Explicació: Ser discutible una cosa. Tindre cadascú un parer.
Eixemple: Això va a gusts, yo no m'ho haguera comprat d'eixe color
Anar a la birulé
Ir a la virulé
Explicació: Persones que van vestides de qualsevol manera, no en robes
brutes o fetes a banders, sino vestida en robes que no combinen o utilisades
d'una manera no convencional.
Eixemple: Vestir-se anant a la birulé és signe de joventut
Anar a la dula
Ir sin rumbo
Explicació: Persona que ha perdut el rumbo, físic, mental, social,
sentimental...
Eixemple: Ambrós va a la dula des de que morí el seu fill

25. ~ 25 ~
Anar a la mar i no trobar aigua
Ir al mar y no encontrar agua
Explicació: Conseguir aplegar a un lloc o situació i no saber aprofitar-se
de lo més fàcil.
Eixemple: ¿Eres l'encarregat i no pots comprar-te un llapis? Segur que
val a la mar i no trobes aigua
Anar [ Parar ] a la ronsa
Ir a la deriva
Explicació: Anar sense direcció o propòsit fix o engrunsat per les
circumstàncies.
Eixemple: Mai no he anat a la ronsa més, que després de comprar-me
este chalet
Anar a terra
Caer al suelo
Explicació: Caure's al sol.
Eixemple: No se lo que li passà, pero anà a terra en un segon
Anar al be
Ir a hombros – Ir a cuestas
Explicació: Portar damunt de u, a una atra persona.
Eixemple: Si vaig al be t'acompanye a la botiga
Anar al garró – Anar en el tren de cànem
Ir en chanquetas
Explicació: Anar en roba cómoda. Usualment s'unix esta frase a estar
cómodo en casa.
Eixemple: ¡Tinc ganes d'arribar a casa, per a anar al garró!
Anar al gra
Ir al grano
Explicació: Anar tot dret cap ad alguna cosa.
Eixemple: ¡Che tio! Ves al gra i acabem d'una volta
Anar al regne
Ir a Valencia ciudad
Explicació: Vindre a Valéncia Cap i Casal.
Orige: Esta frase ve de molt llunt, de quan Valéncia Cap i Casal tenia els
seus era un regne en actiu. La gent dels poblats del voltant de Valéncia per a
dir que venien al Cap i Casal, dien, 'Vaig al regne'.

26. ~ 26 ~
En l'actualitat, encara és molt freqüent escoltar esta expressió en les persones
de més alvançada edat per a referir-se a lo mateix.
Eixemple: Demà he d'anar al regne, a vore si puc arreglar uns papers
Anar arreu
Vestir de cualquier modo
Explicació: Anar vestit de qualsevol manera, inclús pot ser que malament
i en robes roïnes.
Eixemple: Carme sempre va arreu, ¡En lo bonica que és!
Anar com cagalló per séquia – Anar de cul
Ir de calle [ culo ]
Explicació: Dur pel carrer de l'amargura. Fer la vida impossible.
Eixemple: En este nou treball, vaig com cagalló per séquia
Anar com el bou en la corda
Ir como toro que va al matadero
Explicació: Anar o fer alguna cosa a la força.
Explicació: Li dius que arregle el seu dormitori, i ho fa com va el bou en
la corda
Anar com una nineta
Ir como una muñequita – Ir de punta en blanco
Explicació: Anar vestit d'etiqueta o be, en el major mirament.
Eixemple: Quan va vestit en les robes de mudar, sempre va com una
nineta
Anar chafant guaret
Ir como un pato mareado
Explicació: Quan camines d'una manera rara, malament o a punt de
caure't.
Eixemple: Té quaranta anys i encara camina com si anara chafant guaret
Anar chafant ous
Ir pisando huevos
Explicació: Anar sense massa preses i molt espai.
Eixemple: El coche de davant va chafant ous i m'està traent de
polleguera
Anar d'andola
Ir de aquí para allá
Explicació: Persones que no fan més que gandulejar sense fer res de
profit.

27. ~ 27 ~
Eixemple: No se com pot mantindre's Jaume, sempre va d'andola
Anar darrere com un gos
Ir detrás como un perro
Explicació: Seguir u a un atre d'una manera servil i sumissa.
Eixemple: Xavi va darrere del cap com un gos, pero este no li fa ni cas
Anar davant de les tronades
Ir por delante de los truenos
Explicació: Alvançar-se a una persona o situació.
Eixemple: No m'agrada gens parlar en ell perque sempre va per davant
de les tronades
Anar de bo
Ir de bureo
Explicació: Persones que intenten ser sempre bones persones. Intentar
puntualment ser més bona persona de lo que tocaria.
Eixemple:
Ser sempre; Jaume sempre va de bo, pero tots sabem que és un cabró
Puntualment; Quan arriben Reixos sempre va de bo per a que ho vegen
Anar de camí
Ir de viaje
Explicació: Estar de un viage.
Eixemple: Mare, ya vaig de camí, espereu-me per a sopar
Anar de cap
Ir de cabeza
Explicació: Estar molt ocupat o tindre moltes preocupacions.
Eixemple: Vaig de cap en la preparació de la fira
Anar de capa caiguda
Ir de capa caída
Explicació: Decadència.
Eixemple: Eixe cantant ya està de capa caiguda, pero porta cantant vint
anys
Anar de capoll [ d'eixida ]
Estar en celo
Explicació: Quan els animals senten la necessitat d'emparellar-se en un
atre de la seua espècie.
Eixemple: Quan vaja de capoll la teua egua m'ho dius per a tirar-li al meu
mascle

28. ~ 28 ~
Anar de costat
Ir de lado
Explicació: Inclinar o tòrcer-se cap a un costat
Eixemple: Els coches de choc de la fira, sempre se'n van de costat
Anar de flor en flor
Ir de flor en flor
Explicació: Canviar de parella molt a sovint.
Eixemple: Llúcia seguix anat de flor en flor i ya té quaranta anys
Anar de gorra
Ir de gorra
Explicació: Viure i / o menjar a costa d'uns atres.
Eixemple: Si no fora sempre de gorra, tindria més amics
Anar de la seca a la meca
Ir de la ceca a la meca
Explicació: Anar d'ací per a allà d'una manera un tant follia sense parar
en cap lloc.
Eixemple: Si no deixes d'anar de la seca a la meca, no vas a fer res en
la vida
Anar de mal en pijor – Eixir de Guatemala i caure en guatepijor – Fugir del
foc i caure en les brases – Anar d'Herodes a Pilatos – Eixir del fanc i caure
en el tarquim
Ir de mal en peor – Salir de Guatemala i caer en guatepeor – Ir de Herodes a
Pilatos
Explicació: Empijorar les coses en lloc de millorar.
Eixemple: M'havien tirat del treball i ara em furten el coche... les coses
em van de mal en pijor
Anar de portes obertes
Ir de buen rollo
Explicació: Mostrar-se u com és. Oferir-se per a lo que faça falta Ser
generós.
Eixemple: A pesar d'anar de portes obertes, ningú li fa cas
Anar de rauja [ borina ] [ festa] – Estar de gorja
Ir de juerga – Ir de fiesta
Explicació: Anar o estar divertint-se.
Eixemple: Mon germà tots els divendres, es va de rauja en els seus
amigots

29. ~ 29 ~
Anar de trompa
Estar de broma
Explicació: Estar de broma
Eixemple: Com li agrada a Mercé anar de trompa
Anar de vareta – Anar solt
Irse patas abajo – Ir suelto
Explicació: Anar de diarrea.
Eixemple: Des de que em mengí eixa bayonesa, vaig de vareta
Anar en cançonetes
Contar historietas
Explicació: No dir la veritat, o encobrir alguna cosa.
Eixemple: No em vingues ara en cançonetes, l'has trencat tu que t'he vist
Anar en cuidat
Ir con ojo
Explicació: Tindre o prendre precaució en algú o en alguna cosa.
Eixemple: Ves en cuidat en Pere, no te dic més
Anar en el foc en la coa – Anar com un gat entre brases
Ir como alma que lleva el diablo
Explicació: Anar en molta rapidea.
Eixemple: Corria cap al colege com si anara en el foc en la coa
Anar en el tren de les dos – Carregar-se les cames al coll
Ir en el coche de San Fernando, un rato a pie y otro andando
Explicació: Anar caminant a peu.
Eixemple: Si anem en el tren de les dos, em quede en casa
Anar en noves i comproves – Ser cabacet de femater – Fer la campaneta
de combregar
Ir con dimes y diretes
Explicació: Fer o anar en comentaris i romanços entre dos o més
persones en d'una conversació intranscendent.
Eixemple: Van en noves i comproves sobre el vestit de la presentadora
Anar en peus de plom
Ir con pies de plomo
Explicació: Anar en molt de cuidat i en la més aguda atenció..

30. ~ 30 ~
Eixemple: Ves en peus de plom en aquell chic que te va a vendre en
quan puga
Anar fet un péntol
Ir hecho un desastre
Explicació: Persones que van fetes un desastre, en tot o en part.
Eixemple: En els diners que es gasta i sempre porta el monyo fet un
péntol
Anar fet un Sant Llàcer – Estar fet un crist
Ir hecho un eccehomo – Estar hecho un crsito
Explicació: Persones que estan llacerades, trencades o que porten un
aspecte llastimós.
Eixemple: Mira aquell captador, va fet un Sant Llàcer
Anar l'aigua per darrere de la taula
Estar en las últimas
Explicació: Estar una cosa en les darreries, a punt de concloure.
Eixemple: En este congrés ya va l'aigua per darrere de la taula
Anar mudat – Anar de dumenge
Ir bien vestido – Ir de domingo
Explicació: Vestir en la roba de mudar.
Eixemple: ¡Mira Joan! Sempre va de dumenge encara siga a comprar el
diari
Anar per les travesses – Ser un bort – Estudiant de palissa
Ser un borde – Ser un pícaro
Explicació: Actuar astutament i en poca llealtat
Eixemple: Pere va per les travesses, pero Joan li va a donar lo que no
s'espera
Anar per terra
Ir por el suelo
Explicació: Expressió és sinònima de, 'anar pel sol', pero ¡Ull! No vol dir
gatejar.
Eixemple: Quant li agraden als chiquets anar per terra
Anar-se com l'esca
Romperse la ropa facilmente
Explicació: Robes que pel seu us, l'efecte del sol i / o els múltiples
llavats, es trenquen en molta facilitat.
Qualsevol cosa que pot trencar-se en molta facilitat.

31. ~ 31 ~
Eixemple:
Roba; Eixes robes estan anant-se com l'esca, pero que esperes, són molt
velles
Qualsevol cosa; Eixe paper és molt prim, en seguida se va com l'esca
Anar-se de la llengua
Irse la lengua
Explicació: Dir conscient o inconscientment lo que no volia, devia o
tocava dir.
Eixemple: T'estàs anant de la llengua i et vas a arrepenedir
Anar-se del mig
Quitarse del medio
Explicació: Apartar-se d'un lloc o d'un assunt per a evitar problemes.
Eixemple: Em vaig a anar del mig, puix este assunt ya no fa bona olor
Anar-se [ Eixir-se ] el mòs pel vedat
Irse por el otro lado
Explicació: Entravessar-se. Tindre problemes per a engolir un mòs.
Eixemple: ¡Se m'ha anat el mòs pel vedat, i que malament ho he passat!
Anar-se el sant al cel – Anar-se el sant montat en la burreta
Irse el santo al cielo – Irse el santo montado en la borriquilla
Explicació: Oblidar-se momentàneament de lo que es devia de fer o dir.
Eixemple: He vingut a la cuina i ara, se m'ha anat el sant al cel
Anar-se la mà
Irse la mano
Explicació: Excedir-se en la cantitat d'alguna cosa o fer una acció un tant
involuntària.
Eixemple: Se t'ha anat la mà en comprar llepolies per als chiquets
Anar-se per les branques
Irse por las ramas
Explicació: Desviar-se de l'assunt a tractar donant rodejos i parant-se en
les coses manco substancials.
Eixemple: Si ho expliques be, continues fent-lo, si et vas per les
branques, ya has acabat
Aprenent de tot i mestre de no res
Aprendiz de todo y maestro de nada
Explicació: Saber de tot un poc, pero no molt de no res.

32. ~ 32 ~
Eixemple: Si eres aprenent de tot i mestre de no res, mai no arribaràs
llunt
Apretar la clavilla a algú
Apretar las tuercas a alguien
Explicació: Obligar a treballar a algú mes del conte, més de lo que li
tocaria o pot.
Eixemple: Com seguixen apretant-nos les clavilles aixina, caure'm tots
malalts
Apurar el calze
Hasta la última gota
Explicació: Apurar una cosa fins a la fi.
Eixemple: Agarrà la caixa de galletes i fins a que apurà el calze
Apurar el calze de l'amargor
Apurar el cáliz de la amargura
Explicació: Patir i sofrir quant és possible.
Eixemple: Mon yayo des de que morí ma yaya està apurant el calze de
l'amargor
Ara que parlem d'escopetes, mon pare tenia un trabuc
Hablanco de todo un poco
Explicació: Quan vos canviar de tema, o estàs cansat del parlar d’un
tema en concret.
Eixemple: Ya sí, ara que parlem d’escopetes, mon pare tenia un trauc
Ara ve lo bo
Ahora viene lo bueno
Explicació: Lo millor encara no ha arribat, i lo va fer darrere d'esta
expressió.
Eixemple: Ell sempre havia dit això, pero ara ve lo bo, tot és mentira
Armar un canyaret [ cartapell ]
Armar la marimorena [ una bronca ]
Explicació: Armar un escàndal, una disputa.
Eixemple: Si no arma un canyaret, no està a gust
Arrancada de bou i parada de somera
Arrancada de caballo y parada de burro
Explicació: Persones que comencen un proyecte, en gran espenta i ho
abandonen o paren de sobte poc de temps després.

33. ~ 33 ~
Eixemple: Qui té una arrancada de bou i parada de somera, mai arriba a
cap lloc
Arrancar de soca i arrel
Arrancar de cuajo
Explicació: Arrancar des de la pròpia arraïl. Acabar del tot en una cosa
fent que esta deixe d'existir.
Eixemple: Arranca de soca i arrel eixe armeler i planta una atra classe
d'arbre
Arrasar-se el temps
Despejarse el tiempo – Serenarse
Explicació: Quedar el cel sense núvols darrere d'una tormenta.
Començar a tranquilisar-se l'àmbient darrere d'una baralla.
Eixemple:
Baralla. Per fi pareix que entre Carles i Joana comença a arrasar-se el temps
Tormenta. ¡Ya era hora que començara a arrasar-se el temps! ¡Quina tormenta
més grossa!
Arreglar el pany
Ajustar las cuentas
Explicació: Dir-li a algú les coses com són, sabent o creent que tenim
tota la raó i totes les de guanyar.
Eixemple: Quan veja a ta mare li vaig a dir lo que has i que ella t'arregle
el pany
Arribar [ Aplegar ] a bon port
Llegar a buen puerto
Explicació: Arribar o conduir una situació a una solució satisfactòria.
Eixemple: ¡Gràcies a vosatres este proyecte ha arribat a bon port!
Arribar a les mans
Llegar a las manos
Explicació: Dur una discussió fins a la lluita física.
Eixemple: Estaven discutint i de sobte arribaren a les mans... nos
quedarem de pedra
Arribar com les palmes d'Elig
Llegar a tiempo
Explicació: Arribar a temps a on es vaja a arriba.
Eixemple: Espera'm que arribe con les palmes d'Elig
Arribar i fényer
Llegar y besar el santo

34. ~ 34 ~
Explicació: Succeir una cosa favorable en acabar d'arribar a un lloc.
Eixemple: ¡Che tio! Ha segut arribar a la parara de l'autobús i arribar i
fényer
Arrugar-se el mèlic
Arrugarse el ombligo
Explicació: Acovardir-se davant una amenaça o un perill.
Molt a sovint s'utilisa esta expressió en sentit negatiu
Eixemple:
Acovardir-se; Al menor contratemps se li arruga el mèlic
En sentit negatiu; A mi no se m'arruga el mèlic davant cap problema
Arruixa que plou
Aguita que llueve
Explicació: Reprendre a algú en molt d'encert.
Eixemple: Arruixa que plou, ya estem una atra volta en lo mateix
Aspat de fam – Estar mort de fam – Tindre més fam que una chincha en
presidi
Estar muerto de hambre
Explicació: Sentir fam en grau extrem.
Eixemple: ¡Che! Estic aspat de fam i encara em queden dos hores per a
eixir del treball
Aspat de fret – Fer un fret que pela – Estar mort de fret
Estar muerto de frío – Hacer un frío que pela
Explicació: Tindre fret en grau extrem.
Eixemple: Per a deixar d'estar aspat de fret, comprat un bon abric
Assentar botons
Coser botones
Explicació: Manera molt arraïlada entre les dones valencianes, de dir
que estan cosint botons.
Eixemple: Quan acabe d'assentar estos botons, faré el dinar
Assentar la mà – Donar una chufa [ galleta ] [ galtada ] [ mandoble ] [
castanya ]
Dar una galleta [ bofetón ] [ castaña ]– Dejar caer la mano
Explicació: Donar un colp en la galta en la mà oberta a una atra persona.
Eixemple: Com t'assente la mà et vas a enterar de qui és ton pare
Assentar-se en lo mig armut
Quebrar – Acabar un negocio o trabajo

35. ~ 35 ~
Explicació: Quebrar un negoci i tancar les seues portes.
Eixemple: Portava vint anys en l'empresa i ara s'assenta en lo mig armut
Baixar el cos
Tener la regla
Explicació: Sanc de la matriu que tots els mesos evacuen naturalment
les dònes i algunes femelles d'animals.
Eixemple: Quan em baixa el cos, em fa molt de mal la pancha
Baixar la guàrdia
Bajar la guardia
Explicació: Descuidar la vigilància o el cuidat.
Eixemple: Yo no baixaria la guàrdia mai estant ell ací
Baixar-se'n del burro
Bajarse del burro
Explicació: Reconéixer que s'ha errat en lo que abans es defenia com a
cert.
Eixemple: Davant d'eixa explicació, em baixe del burro
Ballar de coroneta
Hacer más de lo que puede
Explicació: Fer uns esforços grandíssims per a fer o conseguir alguna
cosa o els favors d'alguna persona.
Eixemple: Per Dolors estaria ballant de coroneta tots els dies
Baquejar-se de riure – Morir-se de rialla – Pixar-se [ Cloixir-se ] de riure
Troncharse de reír – Morirse de risa – Mearse de risa
Explicació: Riure's moltíssim.
Eixemple: Si et baqueges de riure d'eixa manera la gent va a pensar que
estàs foll
Barata i no res – Quatre quinzets [ duros ]
Cuatro duros [ chavos ]
Explicació: Costar molt poquets diners.
Eixemple: Compra-s' ho dòna, si costa barata i no res
Barcelona és bona si la bossa sona.
Barcelona es buena si la bolsa suena
Explicació: Fa referència a la manera de ser, estreta de cor de que tenen
fama els catalans.

36. ~ 36 ~
Eixemple: Per a fer negocis, un català, ya diuen que Barcelona és bona
si la bossa sona
Batre el cor
Palpitar el corazón
Explicació: Referint-se a un esforç, com córrer en excés, o fer referència
a com sents al estar prop de la persona amada.
Palpitar i glatir, són els verps que s'han d'utilisar referint-se al cor, en àmbits
mèdics.
Eixemple: Quan estic junt a Verònica em batre el cor en tal força que em
fa mal el pit
Besar per a on camina
Besar por donde anda
Explicació: Idolatrar a una persona.
Eixemple: Des de que li salvà la vida besa per a on camina el mege
Beure al gallet [ chorret ]
Beber al chorro
Explicació: Beure tirant directament el líquit, des del recipient que ho
conté, dins de la boca sense tocar els llavis, i caent directament en la gola, en
el gall, en el gallet.
Eixemple: Pere es beu al gallet un litro de cervesa i no li ocorre res
Billet a billet – Damunt la mà
Encima de la mano
Explicació: Pagar en diners i ya mateix. En els diners damunt de la mà,.
Eixemple: Es car, pero si ho pague billet a billet m'aforre els interessos
Bollir el cap
Tener mucha calentura
Explicació: Tindre febra molt alta a causa d'alguna malaltia.
Eixemple: No puc anar a treballar, està bollint-me el cap
Bon dia de matí
Buenos días
Explicació: Bon dia. Pero fent referència exacta al punt del dia en que et
trobes, el matí.
Manera de salutació molt arraïlada en Valéncia.
Eixemple: ¡Bon dia de matí a tots!
Bon dia de vesprada
Buenas tardes

37. ~ 37 ~
Explicació: Bona vesprada. Pero fent referència exacta al punt del dia en
que et trobes, la vesprada.
Manera de salutació molt arraïlada en Valéncia.
Eixemple: ¡Bon dia de vesprada! ¡Fotre quines cares!
Bon nas, bon compàs – Tindre un nas com Pinocho
Tener una nariz como Pinocho
Explicació: Tindre un nas exageradament gran.
Eixemple: Bon nas, bon compàs, no te dic més... ¡Ya m'entens!
Bon vent i bona barca
Que te vaya bien
Explicació: Fòrmula per a despedir-se , desijant-li a algú que li vaja be.
Eixemple:
- Be Joan Vaig a vore si conseguix eixos papers
- Bon vent i bona barca
¡Bona vista vejam, figues en agost!
Benditos los ojos que te ven
Explicació: Expressió d'alegria al vore a una persona que feya temps
que no veïes.
Eixemple: ¡Bona vista vejam, figues en agost! ¿Qué ha segut de tu tots
estos anys?
Bufar el caldo gelat
Aparentar por vanidad
Explicació: Persones que tracten d'esforçar-se inútilment per aparentar
per vanitat lo que no són.
Eixemple: No et dones conte de que sempre vas bufant-li al caldo gelat
Bufar la roba
Ahuecar la ropa
Explicació: Estovar la roba en la mà, produint un aire que engrunsa la
roba.
Eixemple: Bufa't la falda un poquet i aniràs mes bonica
Burro de cap a peus – Badoc de capirot
Tonto de capirote
Explicació: Persona molt nècia o incapaç.
Eixemple: Es un burro de cap a peus i si ve, nos va a chafar el dia
Buscar la llengua
Buscar la lengua

38. ~ 38 ~
Explicació: Provocar. Incitant a una disputa.
Eixemple: No em busques la llengua, que et vas a trobar lo que no
t'esperes
Buscar una agulla en un pallar
Buscar una aguja en un pajar
Explicació: Treballar de manera inútil per a conseguir un impossible.
Eixemple: El sap que guanyar es com buscar una agulla en un pallar
Buscar-li cinc peus al gat
Buscarle cinco pies al gato
Explicació: Empenyorar-se en trobar complicacions o problemes a on no
els hi ha.
Eixemple: No li busques cinc peus al gat, a soles estava parlant en ell
Ca
A casa de
Explicació: Contracció que significa, 'a casa de'.
Eixemple: Vaig ca la tia a berenar
Caçar a la joca
Cazar por sorpresa
Explicació: Caçar per sorpresa mentres dorm l'animal
Eixemple: Caçar a la joca deu de ser molt fàcil
Caçar a l'encesa
Cazar al candil
Explicació: Caçar en llum i fent soroll esglayant a la caça per a agarrar-la
en la mà.
Eixemple: Els que cacem a l'encesa no utilisem armes
Caçar llebres en tambor – Anar en mocador i gorra
Vestido con un traje de buzo
Explicació: Empenyorar-se en dir o realisar coses ridícules i / o sense
trellat.
Eixemple: Desijar la pau mundial és com voler caçar llebres en tambor
Cada casa és un món
Cada casa es un mundo
Explicació: En cada casa hi ha unes normes i regles privatives.
Eixemple: No veig correcte que faça això, pero cada casa és un món
Cada olleta té la seua tapadoreta

39. ~ 39 ~
Siempre hay un roto para un descosido
Explicació: Sempre hi ha una persona afí a una atra.
Eixemple: Al vore a la meua chicona, ma mare, digué; cada olleta té la
seua tapadoreta
Cada u plora el seu dol a la llum del seu cresol
Cada uno se fastidia cuando le toca
Explicació: Tots tenim penes que nos dolen i que nos fan pensar.
Eixemple: Que se li ha mort la dòna, puix cada u plora el seu dol a la
llum del seu cresol
Cagar el gust
Quitar la ilusión
Explicació: Llevar l'ilusió per fer o realisar qualsevol cosa.
Eixemple: No se per qué s'ho dic a mon pare, ¡Sempre em caga el gust!
Cagar encara vert – Tindre encara la llet en el morro – Ser més infantil que
un cromo
Ser más infantil que un cromo
Explicació: Ser encara un chiquet chicotet, o persones adultes que es
comporten com a tals.
Eixemple: El teu chicon tindrà tots els músculs que vullga, pero encara
caga vert
Cagar lo bastó
Hehar a perder
Explicació: Quan un negoci o qualsevol atre supost s'ha anat a pastar
fanc.
Eixemple: El negoci familiar s'ha cagat lo bastó, ya mai no serem rics
una atra volta
Cagar-li a u
Contagiarle
Explicació: Contagiar-li a u una malaltia venérea, no cap atra classe de
malaltia.
Eixemple: Si no haguera anat de putes, no li hagueren cagat
Caixó de sastre
Cajón de sastre
Explicació: Conjunt de coses desordenades.
Eixemple: Esta cuina està feta un caixó de sastre
Caldera vella, bony i forat

40. ~ 40 ~
A los viejos todos son achaques
Explicació: Es diu per a justificar les dolències de les persones majors.
Eixemple: Als huitantacinc anys... ¿Qué vols? Caldera vella, bony o forat
Calfament de cap
Calentar la cabeza
Explicació: Preocupació. Problemes que no paren de donar voltes pel
teu cap.
Eixemple: L'hipoteca m'està donant un calfament de cap que no t'ho pots
creure
Calma blanca
Calma absoluta
Explicació: Quan estem en un temps en el qual no passa res de res i tot
és tranquilitat
Eixemple: La calma blanca que es respira en Dénia fòra dels mesos
d'estiu, no es paga en res
Cama ací, cama allà
Con una pierna hacia el este y la otra hacia el oeste
Explicació: Assentar-se en un cavall, o en qualsevol atre lloc, posant una
cama a cada costat d'a on estem assentats.
Eixemple: Bonica, si t'assentes cama ací cama allà, els chics van a vore't
la teua gràcia
Camí de Sant Jaume
Camino de Santiago
Explicació: Pelegrinació que es fa fins a Sant Jaume de Compostela per
a visitar la tomba del sant.
Eixemple: Enguany he fet el camí de Sant Jaume, i és tota una
experiència
Ca'n
A casa de don
Explicació: Contracció que significa, 'a casa d'en'
Eixemple: Ves ca'n Marià que et veja la mà
Cantar el gori-gori – Portar-se el gat a l'aigua
Cantar victoria – Llevarse el gato al agua
Explicació: Véncer. Guanyar.
Eixemple: Hem jugat tots molt be, pero qui s'ha portat el gat a l'aigua soc
yo

41. ~ 41 ~
Cap de carabassa – Carabassí
Cabeza de chorlito – Cabeza hueca
Explicació: Persones afollades, d'esperit lliure i que no pensen massa en
les conseqüències dels seus actes.
Eixemple: A vore si de major, deixes de ser un cap de carabassa com ho
eres ara
Cap de casa
Cabeza de familia
Explicació: Persona, home o dòna, que fa de persona representant i
representativa d'una família.
Eixemple: El concepte de 'Cap de casa', ha canviat en els darrers anys.
Cap de colla
Jefe de cuadrilla
Explicació: Treballador principal que dirigix una colla de treball.
Eixemple: Tenim un bon cap de colla que sempre es preocupa per
nosatres
Cap obert
Mente despierta
Explicació: De gran talent i inteligència molt clara.
Eixemple: Sempre he segut de cap obert, pero mai no m'ha servit per a
no res
Carn de canó
Carne de cañón
Explicació: Persona utilisada sense miraments per a servir a interessos
aliens.
Eixemple: Els pobres som la carn de canó de la societat
Carregar les cabres – Menjar-se un marró – Carregar en el mort
Colgar el San Benito – Comerse un marrón – Cargar con el mochuelo – Cargar
con el muerto
Explicació: Atribuir a un atre l'autoria d'un acte que no ha realisat.
Eixemple: M'han carregat en les cabres de que soc yo els del pets, i ara
tots els pets són meus
Carregat de bombo
Muy lleno
Explicació: Estar una cosa molt farcida de lo que siga. No li cap més.
Eixemple: Eixe plat està carregat de bombo que no veges

42. ~ 42 ~
Carrer de mija galta
Calle con sólo una hilera de casas
Explicació: Carrers que a soles tenen construccions de cases en una de
les seues vores.
Eixemple: Quan era jove vivia en un carrer de mija galta front al camp de
mon pare
Casar les dentes
Casar los dientes
Explicació: Juntar a la perfecció les dents d'amunt en les d'avall.
Eixemple: Des de que dugué l'aparat li casen les dents de maravella
Casi res portava el diari i anava ple
Y parecía que no había nada
Explicació: Haver més de lo que en un principi pareixia o podria paréixer
haver.
Eixemple: Casi res portava el diari i anava ple. ¿Aixina que hi havia a
soles un gat?
Català, si no te l'ha fet, te la farà
Catalán, si no te la ha hecho, te la hará
Explicació: Els catalans a més de tindre fama de cor estret, també la
tenen de no haver de donar-los l'esquena, puix poden traïcionar-te, o vendre't.
Eixemple: Tinc tanta por de Raimon com dels catalans, que si no te l'han
fet, te la faran
Catarroja descoberta
Catarroja descubierta
Explicació: Quedar-se al descobert de súbit, per casualitat o sense voler
en un embolic que es desijava mantindre's en secret.
Eixemple: ¡Che, Catarroja descoberta! Si no devies de saber el nom del
guanyador encara
Caure be [ de perles ]
Caer bien [ de perlas ]
Explicació: Perfectament. Molt be. De maravella. Pot caure be, el menjar,
fer bon profit. Una peça de roba, quedar ben adaptada al cos, (subjectivament).
Ser útil i agradable, ser bona persona.
Eixemple:
Menjar; ¡Che ! Que be m'ha caigut la paella
Roba; De tot lo que m'he provat, lo que millor em cau és esta falda
Útil; agradable. El chiquet nou em cau molt de, pareix bona gent
Caure de morros [ pancha ]

43. ~ 43 ~
Caer de bruces
Explicació: Caure cap avant.
Eixemple: Em caiguí de morros i m'he trencat dos dents
Caure de peus com els gats
Caer de pié como los gatos
Explicació: Tindre molta sort i eixir be dels embolics i perills.
Eixemple: No tingues por per ell, sempre cau de potes com els gats
Caure de sobines [ tòs ] [ d'esquenes ]
Caer de espaldas
Explicació: Caure cap arrere.
Eixemple: Si et caus de sobines es molt fàcil que et dones en la nuca
Caure en el llit
Caer en cama
Explicació: Ficar-se malalt.
Eixemple: Des de que la meua dòna ha caigut en el llit, la casa pareix un
bodegó
Caure en l'hort
Caer en la trampa
Explicació: Caure en alguna trampa o matafula
Eixemple: Tin cuidat, no caigues en l'hort que estan preparant-te
Caure enrollat [ redó ]
Caer redondo
Explicació: Caure al sol per accident, per un desmai.
Eixemple: S'oí el dispar i ho viu caure's enrollat
Caure malament [ de pena ] – Com a un Crist dos pistoles
Caer mal [ de pena ] – Como a un Cristo dos pistolas
Explicació: Fatal. Pot caure malament, el menjar, no fer bon profit. Una
peça de roba, no quedar ben adaptada al cos, (subjectivament). Ser útil i
agradable, no ser bona persona.
Eixemple:
Menjar; ¡Que malament m'ha caigut eixe pa en tomata!
Roba; Eixa brusa em cau molt malament
Útil; agradable. L'home de la botiga em cau molt malament. ¡I això que no m'ha
fet res!
Caure's de cul
Caerse de culo

44. ~ 44 ~
Explicació: Equivocar-se. Eixir malament un assunt que haguera degut
eixir be.
Eixemple: Quan s'enterà qui havia eixit com encarregat es caigué de cul
Caure's estés [ mort ] – Caure com un sac – Fer taleca
Caerse muerto
Explicació: Estar molt cansat.
Eixemple: Després de treballar dèu hores en l'obra, estic que em caic
estés
Caure's la cara de vergonya – Ficar-se [ Posar-se ] roig com una tomata –
Eixir els colors en la cara
Caerse la cara de vergüenza – Ponerse rojo como un tomate – Salir los colores
en la cara
Explicació: Avergonyir-se. Ruborisar-se.
Eixemple:
Avergonyir-se; Al vore lo que estava fent se me caigué la cara de vergonya
Ruborisar-se; En quant li diuen que està bonica, l'ixen els colors en la cara
Caure's la casa damunt d'algú
Caerse la casa encima de alguien
Explicació: Quan els problemes comencen a ser més grans i més greus
de lo que es pot soportar.
Eixemple: Després de quedar-me desocupat, se me caigué la casa
damunt, pero a poc a poc eixí del clot
Caure's l'ànima als pues d'algú
Caerse el alma al suelo de alguien
Explicació: Sofrir una gran decepció. La realitat no es pareix a lo que
s'esperava.
Eixemple: Quan li digueren la nota final se li caigué l'ànima als peus
Caure's pel seu pes
Caerse por su peso
Explicació: Ser una conclusió llògica i farcida de raó.
Eixemple: No m'expliques més per que lo que estàs dient es cau per seu
pes
Caure's tot lo llarc que se és
Caer de plano
Explicació: Caigudes en les que es cau u deixant el cos estés en el sol.
Eixemple: Mai no haguera cregut que una caiguda a tot lo llarc fòra tan
cridanera

45. ~ 45 ~
Cavaller de bragueta
Caballero de bragueta
Explicació: Goja d'este títul, qui ha tingut sèt fill llegítims dins del mateix
matrimoni.
Eixemple: Tinc l'orgull de ser un cavaller de bragueta, encara la meua
dòna, no pensa lo mateix
Clar i ras [ net ]
Sin tapujos – Bien clarito – Lisa y llanamente
Explicació: Sense reserva, embolic o dissimulació que disfrasse o
obscurixca la veritat.
Eixemple: T'ho vaig a dir clar i ras, ¡Eres un panoli!
Clavar el cap
Meter la cabeza
Explicació: Conseguir introduir-se o ser admés en algun lloc.
Eixemple: A la fi conseguí clavar el cap en l'equip de fútbol
Clavar el ulls en algú
Clavar los ojos en alguien
Explicació: Mirar a algú en especial cuidat i / o atenció.
Eixemple: Estava parlant en mi i clavant-me els ulls com si m'estiguera
estudiant
Clavar [ Ficar ] la cama
Meter la pata
Explicació: Intervindre en alguna cosa desencertadament, fent o dient
alguna burrada o lo que no toca.
Eixemple: Cada volta que parles, claves la cama més i més. ¡Calla't ya
home!
Clavar la dent
Hincar el diente
Explicació: Començar a menjar.
Eixemple: En quant li clave la dent al pastiç, m'ho menge en un tres i no
res
Clavar-li la galocha
Colgarle el muerto
Explicació: Atribuir-li a algú la culpa d'alguna cosa sense tindre-la.
Eixemple: No passa res, li clave la galocha a Joan i ya està

46. ~ 46 ~
Clavar-se en un fanc – Ficar-se en un fanc
Meterse en un lío
Explicació: Ficar-se en un embolic.
Eixemple: Per eixe camí es va a clavar en un fanc del que no va a poder
eixir mai
Clucar l'ull – Fer l'ullet
Guiñar el ojo
Explicació: Tancar un ull momentàneament quedant l'atre obert, a voltes
en dissimulació o com senyal o advertència.
Eixemple: Quant et cluque l'ull, ya saps lo que has de dir
Cobrar-te les ganes i tot
Cobrarte hasta por respirar
Explicació: Cobrar-te per qualsevol cosa encara siga injustificada.
Eixemple: En este bar et cobren les ganes i tot
Cobrir el cor
Apocarse
Explicació: Perdre el valor, defallir l'ànim, acovardir-se.
Eixemple: Si no se li haguera cobert l'ànim en el darrer segon, haguera
guanyat
Col de mar
Ola alta
Explicació: Ones que són molt altes.
Eixemple: Lo que més els agrada als 'surfers', són les grans cols de mar
Com Deu em done a entendre
Como Dios me de a entender
Explicació: De qualsevol manera. Com u creu que és, siga o no aixina.
Eixemple: Ho faré com Deu em done a entendre, una atra cosa és que
estiga be
Com Deu mana
Como Dios manda
Explicació: Com deu de ser segons les normes establides.
Eixemple: Lo fem com Deu mana o no ho fem
Com dos i dos fan quatre
Como dos y dos son cuatro
Explicació: Evidentment, sense necessitat de demostració.

47. ~ 47 ~
Eixemple: Que eres un envejós es tan clar com dos i dos fan quatre
Com gats en un cabaç – Estar a partir palletes
Estar de punta
Explicació: Estar d'ungles. Estar barallats o començant a barallar-se.
Eixemple: Els meus fills sempre estan com gats en un cabaç, pero mai
no passa res
Cóm la boca d'una séquia
Como un remolino
Explicació: Donar-li moltes voltes a un tema o situació.
Eixemple: Ya estem dos hores com la boca d'una séquia i no trobem cap
restaurant.
Com la fadrina de Pinet, en la cara llavada i el monyo fet – Deixar plantat
Compuesta y sin novio – Dejar plantado
Explicació: No acodir a una cita.
Eixemple: Passà el temps i em quedí com la fadrina de Pinet, en la cara
llavada i el monyo fet
Com la bresca a les mosques
Como la miel a las moscas
Explicació: Ser atret visceralment per una persona o cosa.
Eixemple:
Persona; Eixa chicona atrau als chicons com la bresca a les mosques
Cosa; Els coche m'atrauen com la bresca a les mosques
Com oli en un cresol
Perfecto
Explicació: Eixir les coses perfectes o rallant la perfecció.
Eixemple: ¿Qué cóm m'ha eixit l'examen? Com oli en un cresol
Com or en pany
Como oro en paño
Explicació: Tractar en molt de cuidat.
Eixemple: Tracte a la meua dòna com or en pany, per que s'ho mereix.
Com Pere per sa casa
Como Pedro por su casa
Explicació: En molta confiança.
Eixemple: No nos coneixem de res i passa al meu despaig com Pere per
sa casa

48. ~ 48 ~
Com qui no diu res – Com qui no vol la cosa – Com qui no ho fa – Com si
tal cosa
Como si tal cosa
Explicació: En dissimulació. Com si no haguera passat res.
Eixemple: Es clavà en la festa com qui no vol, i no havia segut convidat
per ningú
Com si fora Pasqua tots els dies
Como si fuera Pascua todos los días
Explicació: Estar o voler viure tots els dies com si foren festa.
Eixemple: No pots seguir vivint com si fora Pasqua tots els dies, has de
guanyar-te el pa
Com si mai no haguera trencat un plat
Como si nunca hubiera roto un plato
Explicació: Donar una image de bona persona que no és certa.
Eixemple: Ahí ho tens, jugant com si mai no haguera trencat un plat
després e lo que ha fet
Com si plogueren figues – Això s'ho contes a ta tia
Como si llovieran ranas – Eso se lo cuentas a tu abuela
Explicació: Considerar impossible o improvable allò que t'estan dient.
Eixemple: T'entenc, pero crec que es tan cert com si plogueren figues
Com si t'operen – Igual té, tant se'n dona
Como si te operan
Explicació: Dar igual lo que li ocórrega a una persona.
Eixemple: Igual no deuria de ser aixina, pero per mi, com si t'operen
Com cal [ toca ]
Como debe ser
Explicació: Ser una persona o situació, con ha de ser.
Eixemple: El professor es com toca, o que esperaves en segon de
bachiller
Com un descosit
Como un descosido
Explicació: Molt o en molt afany.
Eixemple: Treballa com un descosit
Com un llibre obert
Como un libro abierto

49. ~ 49 ~
Explicació: Esta expressió s'utilisa antepondre verps com, parlar,
explicar, expressar. Indica que la persona ho fa molt be, en claritat i propietat.
Eixemple: El mege s'ha explicat com un llibre obert
Com un príncip
Como un príncipe
Explicació: D'una manera molt alta, abundant, rica.
Eixemple: Sempre va vestit com un príncip
Com un rellonge
Como un reloj
Explicació: Ser molt puntual una persona o situació.
Eixemple: Per a anar a fer de cos soc més exacte que un rellonge
Com un vivor [ una patena ]
Como una patena
Explicació: Estar molt net, més que net, relluent.
Eixemple: Mon pare sempre porta el coche com un vivor
Com una bassa d'oli
Como una balsa de aceite
Explicació: Llocs o persones molt tranquiles i / o pacífiques
Eixemple:
Persona; Hui està el chiquet, com una bassa d'oli
Lloc; Ahir estiguérem en la plaja i l'aigua estava com una bassa d'oli
Comprar gat en sac – Comprar compulsivament
Comprar compulsivamente
Explicació: Comprar en apremi i de manera irrefrenable i irresistible.
Eixemple: En rebaixes es compra gat en sac sense fer falta per a res
Condir més que l'arròs caldós
Cundir más que la sopa boba
Explicació: Donar molt de sí mateix una persona, o una cosa.
Eixemple: El dia de hui m'ha condit més que el arròs caldós
Contar-li els pels al dimoni – Saber a on s'ajoca el dimoni – Ser més
espavilat que un teuladí
Ser más listo que el hambre
Explicació: Persones molt sabudes, pero per haver estudiat molt, sino
per ser molt espavilades.
Eixemple: ¡Com li conta els pels al dimoni el meu chiquet!

50. ~ 50 ~
Conte contat, ya s'ha acabat
Colorín colorado, este cuento se ha acabado
Explicació: Frase utilisada al final dels contes infantils per a comunicar
d'una manera graciosa al chiquet o chiquets que el conte ha acabat.
Eixemple: ... i els príncips foren feliços per a sempre. I, conte contat, ya
s'ha acabat
Conte redó
Cuenta redonda
Explicació: Cantitat que no te i passeres, o be que encara tinga i
passeres, no es vol fer alusió ad elles, per no tindre massa o cap importància.
Eixemple: En conte redó, uns setcentsmil euros.
Córrer mals vents
Correr malos tiempos
Explicació: Haver una situació desfavorable a qualsevol nivell.
Eixemple: Corren mals vents per a hipotecar-se
Córrer més que el vent
Correr más que el viento
Explicació: Anar a gran velocitat.
Eixemple: Pero, l'has vist córrer, si corre més que el vent
Créixer com les carabasses
Crecer a marchas forzadas
Explicació: Créixer en molta rapidea en qualsevol àmbit o sentit.
Eixemple: En un parell d'anys el teu negoci ha creixcut com les
carabasses
Créixer per avall – Créixer com els naps
Crecer para atrás
Explicació: Créixer molt poc o gens en qualsevol àmbit o sentit.
Eixemple: ¡Che nano! ¿Creixes per avall o es que tots els restants som
jagants?
Creu de terme
Cruz de término
Explicació: Les creus que senyalen el terme municipal.
Eixemple: Vixc enfront a la creu de terme del meu poble
Creu i ralla
Cruz y ralla

51. ~ 51 ~
Explicació: Indica l'intenció de donar per acabat un assunt o be tallar en
una persona.
Eixemple: He fet creu i ralla en Pere, per si com si l'operen
Criar lloses en el ventre – Estar fet un gos de llança – No donar un pal a
l'aigua – No moure un dit – Per no fer, no fer ni ombra – No fer ni un brot –
No fer ni pols ni remolí – No treballar ni de llunt
No dar un palo al agua – No moer un dedo – No dar ni golpe – No trabajar ni de
lejos
Explicació: Mai no treballar en res. Folgaçar.
Eixemple: Pere no dona un pal a l'aigua des de fa quatre anys
Criar-se a la dula
Criarse sin vigilancia
Explicació: Els chiquets que és crien sense que els pares o tutors facen
molt per a ser els responsables de la seua criança.
Eixemple: Els chiquets que es crien a la dula de major poden ser
conflictius
Cucar-se les dents
Carearse los dientes
Explicació: Erosionar-se l'esmalt de les dents a causa de les bactèries.
Eixemple: Si no menjares tant de llepolies, no se te cucarien les dents
Cuchola de la mà
Vaso de la mano
Explicació: Concavitat que es forma en el replanell de la mà.
Eixemple: ¡Pare! Para la cuchola de la mà que puga beure be del chorret
d'aigua
Curar-se en salut
Curarse en salud
Explicació: Previndre's d'algun mal que es pensa que pot succeir.
Eixemple: Com han tirar a Joan per a curar-me en salut i vaig a fer-li el
caldo gros a l'encarregat
Currar la badana – Donar fins a en el carnet d'identitat
Dar una Zurra – Dar hasta en el carnet de identidad
Explicació: Donar una palissa.
Eixemple: Et vaig a currar la badana fins a que digues qui ha segut
Chafar-se els dits
Pillarse los dedos

52. ~ 52 ~
Explicació: Caure en contradicció. Erro.
Eixemple: Mestres estava contant l'història, m'estava donant conte que
m'estava chafant els dits
Charrar [ parlar ] pels colzes – Tindre fluix el morro
Hablar por los codos
Explicació: Parlar sense parar. Parlar més de lo que es deu o toca.
Eixemple: A vore Maria, nos ha dit el mestre que en classe charres pels
colzes
Chuplar-se el dir
Chuparse el dedo
Explicació: Ser inocent. Sense malícia, com un chiquet chicotet.
Eixemple: ¡Que no em chuple el dit! que tu lo que vols és donar-me un
bes
D'a on no hi ha no es pot traure
De donde no hay no se puede sacar
Explicació: No es pot demanar a una cosa o persona més de lo que pot
donar de sí.
Eixemple: No li encomanes això al chic perque d'a on no hi ha no es pot
traure
D'ací a cent anys, tots calps
De aquí a cien años, todos calbos
Explicació: La mort nos lliura dels problemes terrenals.
Eixemple: Lo que m'ha passat és trist, pero d'ací a cent anys, tots calps
De bandera
De bandera
Explicació: Molt atractiu o impressionant.
Eixemple: ¡Això si que és una dòna de bandera!
De bat a bat – Esbarralat
De par en par
Explicació: Una cosa té la qualitat de poder obrir-se per sancer, del tot o
part d'ella.
Eixemple: La finestra està oberta de bat a bat.
De bojaca
De bolsillo
Explicació: De tamany reduït.

53. ~ 53 ~
Eixemple: T'has comprat un coche de bojaca... ¡El meu si que és un
coche!
De bon grat [ rollo ]
Con gusto – De buen rollo
Explicació: S'accedix a lo que se li demana a u sense cap problema i en
molt de gust.
Eixemple: ¡Clar home! Aniré de bon grat.
De bon matí
De buena mañana
Explicació: En les darreres hores de la matinada o les primeres del matí.
Eixemple: Sempre arribe a prendre'm el café de bon matí
De bona llei
De buena ley
Explicació: D'immillorable condició moral i / o material.
Eixemple: Ana és de bona llei, pot ser que la millor persona que haja
trobat mai
De braços plegats
De brazos cruzados
Explicació: No fer res en qualsevol supost o sentit.
No significa lo mateix que, 'criar lloses en el ventre'. En este cas, pot ser que la
persona siga molt treballadora, pero no vol ajudar puntualment per algú motiu.
Eixemple: Quan arriba l'hora de pujar les rajoles, sempre es queda de
braços plegats
De cap a peus
De pies a cabeza
Explicació: Per sancer. Del tot. D'amunt avall.
Eixemple: Lo mirà de cap a peus i després, sense dir res, s'anà
De cara
De frente
Explicació: Dir les coses a la cara i clares. No amagar lo que es pensa.
Eixemple: Les coses es diuen de cara i no d'esquenes
De colp i barrada [ repent ]
De golpe y porrazo
Explicació: De manera repentina, sense previ avís, de sobte.
Eixemple: Passà de colp i barrada. Ningú nos ho esperàvem

54. ~ 54 ~
De collera – Al coll
A cuestas
Explicació: Carregar-se al coll a una atra persona o bulto.
Eixemple:
Persona; Pare, estic molt cansat. ¡Porta'm un ratet de collera!
Cosa; Agarra eixe sac i porta-ho de collera que pesa menys
De cor
De corazón
Eixemple: De veritat. En molt d'afecte.
Eixemple: ¡Queda't uns dies home! T'ho dic de cor
De correntelles – Anar en corruixes – Paréixer un rabo d'aire
Pitando – Echando humo
Explicació: Anar o fer les coses molt depresa.
Eixemple: Sempre va de correntelles, algun dia es va a caure per les
escales
De fit a fit – De cara
De hito en hito – Cara a cara
Explicació: En presència d'algú. Al descobert.
Eixemple: Es miraren de fit a fit durant uns segons, pero no arribaren a
les mans
De forment ni un gra
No quedar ni en de a muestra
Explicació: No hi ha gens d'alguna cosa
Eixemple: En arribar ya no quedava de forment ni un gra
De bona gana
De buena gana
Explicació: En intenció, fermea i / o afany.
Eixemple: De bona gana et donaria una galtada
De gom a gom – Fins a la bandera – No cabre ni una agulla – A rebentar –
Estar com figues en cofí – Ser cent i la mare – Estar a parir
A reventar – De bote en bote – Hasta la bandera – No caber ni una aguja –
Estar como sardinas en lata – Ser ciento y la madre – Estar a parir
Explicació: Estar molt estrets. Ser moltíssima gent.
Eixemple: En la discoteca estàvem com figues en cofí
De gota en gota – Poc a poc
Poco a poco

55. ~ 55 ~
Explicació: Anar o fer, a poc a poc, pas a pas.
Eixemple: Esta colecció la he fet gota a gota, pero ya tinc dèu mil peces
De bon grat o per la força
Por las buenas o por las malas
Explicació: Vullgues o no vullgues.
Eixemple: Això ho has de fer, de bon grat o per la força, tu decidixes
De hui per a demà
De un día para otro
Explicació: Realisar les coses en molta prontitut.
Eixemple: Les bones coses no solen fer-se de hui per a demà
De mai mengen
De mírame y no me toques
Explicació: En persones s'utilisa com sinònim de persones tecloses i
també persones enfadades. En objectes, té la significació de coses molt
delicades.
Eixemple:
Persona: Hui Marià ve de mai mengen
Cosa: Eixe gerró es de mai mengen
De mal grat [ rollo ] – De mala gana
Con disgusto – De mal rollo
Explicació: Quan es té alguna objecció. O no s'està d'acort en alguna
cosa.
Eixemple: T'ho vaig a donar pero de molt mala gana, puix no t'ho
mereixes
De mala llei
De mala ley
Explicació: De reprochable condició moral i / o material.
Eixemple: El meu companyó de treball, és de mala llei, i no puc llevar-
m'ho d'amunt
De minsa i molla
De poca cosa
Explicació: Per a dir que una cosa o persona, són poca cosa o en poca
sibstàcia.
Eixemple: La película fon de minsa i molla
De matí
Por la mañana

56. ~ 56 ~
Explicació: En la part del dia que va des del clarejar fins al migdia
Eixemple: Demà de matí aniré a comprar-me unes calces
De totes maneres – De fet
De todos modos [ formas ] [ maneras ] - De hecho
Explicació: En qualsevol cas. Sense massa cuidat ni interés.
Eixemple: De totes maneres m'ho vaig a comprar
De traca i fum [ paella dumengera ] [ botifarra en faves ]
De costumbres valencianas
Explicació: En certa superficialitat i cert costumisme.
Eixemple: El fútbol per a mi es de paella dumengera
De trinqui [ primera mà ]
De trinqui [ primera mano ]
Explicació: De manera directa. Sense utilisar. Nou.
Eixemple:
Manera directa; M'ho han dit de primera mà, i si t'ho conte no t'ho creuries
Nou; M'he comprat un quad de primera mà
De primera volta
En borrador
Explicació: Treball provisional que està somés a canvis i rectificacions tot
tipo.
Eixemple: T'ho ensenye escrit de primera volta, quan ho acabe ya
parlem
De puntetes
De puntillas
Explicació: Fer les coses en molt de cuidat, per a que no ser vist, no
molestar, passar desapercebut...
Eixemple: En esta campanya, anem a anar de puntetes, no siga que nos
donen una sorpresa
De rapa i fuig
Deprisa y corriendo
Explicació: En rapidea. Acceleradament. Molt pronte.
Eixemple: Si ho fas de rapa i fuig, et va a eixir malament
De sobines – Ensobinat
Boca arriba
Explicació: En posició horisontal i en l'esquena en el sol.

57. ~ 57 ~
Eixemple: Posa't de sobines que et done el sol en la cara
De sospés – A tot sospés
A brazo
Explicació: Dur una persona o cosa sense que esta toque el sol per a
res.
Eixemple: Dur les maletes de sospés, durant tot el dia, cansa prou
De tant que et vull, et trac un ull
Hay amores que matan
Explicació: Ficar massa empenyorament en cuidar a una persona,
arribant eixe cuidat a ser perillós.
Eixemple: ¡Deixa'm en pau un poquet i no em vullgues tant que va a
acabar traent-me un ull!
De Valéncia de dolces
De Valencia y dulces
Explicació: Lo millor de lo millor, No se li pot demanar més a allò de lo
que estem parlant o fent.
Orige: En un principi, esta és una frase que és referia a soles a les
taronges, puix quan li preguntaven al fruiter si eren dolces, o d'a on eren les
taronges que estava venent, este dia, 'De Valéncia i dolces', i dir això era dir-ho
tot, ya no li podia cabre més orgull ad eixes taronges. ¡Eren lo millor de lo millor
en tots els sentits!
Eixemple:
- ¿I cóm és la meua neta?
- De Valéncia i dolça
Debades cap frare pega cabotades
Nadie da nada por nada
Explicació: Ningú fa res per res, sense esperar alguna cosa a canvi.
Eixemple: I, ¿Quànt has dit que vaig a cobrar? Puix debades cap frare
pega cabotades
Deixar caure alguna cosa
Dejar caer algo
Explicació: Insinuar alguna cosa, per a que sense voler, ho sàpies.
Eixemple: Ya s'ho he deixat cure, a vore com s'ho pren
Deixar en la paraula en la boca
Dejar con la palabra en la boca
Explicació: Deixar a algú sense oportunitat de respondre.
Eixemple: Li he dit quatre berlandines i m'he anat deixant-li en la paraula
en la boca

58. ~ 58 ~
Deixar estar alguna cosa
Dejar estar algo
Explicació: Abandonar alguna cosa.
Eixemple: Deixa-ho estar, no mereix la pena
Deixar l'ànima queta
Dejar descansar
Explicació: Deixar descansar, ya siga en sentit físic o mental.
Eixemple: Deixa'm l'ànima queta un ratet que vinc molt cansat de la
faena
Deixar mocat [ boquiobert ]
Dejar con cuatro palmos de narices – Dejar boquiabierto
Explicació: Quedar-se privat de lo que esperava conseguir.
Eixemple: Li han deixat mocat, ell creïa que anava a eixir com a
president
Deixar parat
Dejar parado
Explicació: Deixar sense saber que dir. Estar estomordit.
Eixemple: M'ho ha contat, i m'ha deixat parat
Deixar sense nyítols – Agarrar-li els nyítols
Dejar sin blanca
Explicació: Traure-li ad algú tots els diners.
Eixemple: He anat al cassino i m'han deixat sense nyítols
Deixar viure [ tranquil ]
Dejar tranquilo
Explicació: Deixar en pau. No molestar o incomodar.
Eixemple: ¡Che! ¡Deixa'm viure que puga fer la meua faena!
Deixar-ho córrer
Déjalo correr
Explicació: Permetre, tolerar o donar-nos lo mateix alguna cosa.
Eixemple: Vaig a deixar-ho córrer per a no barallar-nos
Deixar-ho estar
Déjalo estar
Explicació: Abandonar alguna cosa, i / o deixar de fer-ho.
Normalment s'utilisa en l'accepció de 'per a sempre'.

59. ~ 59 ~
Quan l'espai temporal no és per a sempre, sol afegir-se-li a l'expressió la
cantitat de temps durant la qual tindrà validea la mateixa.
Eixemple:
Sempre; Deixa-ho estar, està clar que els trencacaps no són lo teu
Temps determinat; ¡A vore! Deixa-ho estar un moment i vine que et diga una
coseta
Deixar-se caure
Dejarse caer
Explicació: Passar-se u per algun lloc. Gitar-se breument, (No és lo
mateix que fer la sesta).
Eixemple: Passar-se; ¡Quant de temps fea que no et deixaves caure per
ací!
Gitar-se; Vaig a deixar-me caure un ratet abans de sopar
Deixar-se el fege [ la pell ] – Costar la vida – Suar la gota grossa – Matar-
se a treballar
Dejarse la piel – Sudar la gota gorda – Matarse a trabajar
Explicació: Esforçar-se moltíssim en una tasca o treball fins a acabar
agotat.
Eixemple: Estic deixant-me el fege per pujar l'empresa a lo més alt i tu,
¿Qué fas?
Del dia
Del día
Explicació: Fresc. Recent.
Eixemple: ¿Estes taronges són del dia?
Del mateix color tinc un trage
Del mismo color tengo un traje
Explicació: Tindre una cosa o haver passat una situació igual a lo que
estan contant-te.
Eixemple: I dius del teu gendre... puix del mateix color tinc un trage
Del temps de Maricastanya – De l'any de la picor [ del batecul ] – Més vell
que el fil negre [ que l'anar a peu ] – Tindre més anys que el cagar aponat [
que la suor ] [ que la barana del riu ]
Del tiempo de Maricastaña – Más viejo que el hilo negro
Explicació: Ser molt vell. Tindre molts anys. En respecte a les coses,
sense donar-li la qualitat d'antiguetat, a soles és vell.
Eixemple: Cosa; Tens una moto de l'any de la picor, ya podries canviar-
la
Persona; La teua yaya és del temps de Maricastanya
Deslligat de la llengua

60. ~ 60 ~
Deslenguado
Explicació: Ser un mal parlat o un desvergonyit.
Eixemple: Me digué mamó el molt deslligat de la llengua
Deu i ajuda
Dios y ayuda
Explicació: En molt d'esforç.
Eixemple: Em costà Deu i ajuda poder acabar el treball de física
Deu que ho faça
Quiera Dios
Explicació: No confiar en que les coses ixquen tan be com u volguera o
nos han promés.
Eixemple: ¿Que el camió va a creuar per ahí? ¡Que Deu ho faça!
Deu Volent
Dios mediante
Explicació: Si no hi ha contratemps.
Eixemple: Arribarem a casa a les dotze de migdia, Deu volent
Dia de novençans
Día de la boda
Explicació: Dia en que la parella que està festejant contrauen matrimoni.
Eixemple: Que sàpies que estàs convidat al nostre dia de novençans, i
esperem que vages
Dia redó – Fer pont
Día de puente
Explicació: Dia laboral que queda entre dos dies festius.
Eixemple: Em pareix que el dia redó de la semana que ve, també
treballarem
Dinar a l'hora dels cavallers
Comer a la hora de los caballeros
Explicació: Dinar molt tart, a una hora que no és la recomanada.
Eixemple: Qui dina a l'hora dels cavallers, sopa de matinada
Dir foc i flama – Dir a algú lo que no està escrit – Dir a algú més que a pèl
de foja – Tirar llamps i pestes per la boca
Cebarse con una persona – Decir a alguien lo que no está escrito – Echar
pestes – Echar sapos y culebras
Explicació: Insultar a algú en grau extrem.

61. ~ 61 ~
Eixemple: Si a mi em diu foc i flama de Maria, segur que a Maria s'ho diu
de mi
Dir a algú més que la mar trau a les vores – Cantar les quaranta a algú –
Arreglar el saquet a algú – Dir a algú més que a un gos
Decir a alguien más que a un perro – Cantar las cuarenta a alguien – Arreglar
el saquito a alguien
Explicació: Dir-li a una persona clarament lo que de roïn se pensa d'algú
o d'alguna cosa.
Eixemple: A la fi em fartí i li diguí al cambrer més que la mar trau a les
vores
Dir a algú quatre berlandines – Dir els huit i nou – Amollar una fresca – Dir
a algú una fresca – Dir les trescents
Decir cuatro verdades
Explicació: Dir veritats tan grans i aplastants que són impossible de
rebatre-les.
Eixemple: I si te pareix poc, et vaig a dir quatre berlandines per a que
t'enteres
Divertir-se com un gos jugant a les birles
Divertirse como un perro jugando a los bolos
Explicació: No divertir-se gens.
Eixemple: ¡De maravella! Estic divertint-me com un gos jugant a les
birles
Divertir-se com un nano – Divertir-se com un porc en en toll
Divertirse como un enano
Explicació. Divertir-se moltíssim.
Eixemple: ¡Che! Estic divertint-me com un nano jugant en el nebot
Doblar el dia
Romper el día
Explicació: L'alba. Les primeres llums del sol abans de clarejar.
Eixemple: Sempre m'alce al doblar el dia... i mai no m'ha servit per a res
D'ofici
De oficio
Explicació: Diligència practicada sense instància de part.
Eixemple: Això ho ha fet d'ofici, yo no he tingut res a vore
Dolç com la bresca [ l'arrop en talladetes ]
Dulce como la miel

62. ~ 62 ~
Explicació: Ser dolç en el seu màxim grau.
Eixemple: La meua novençana és dolça com la bresca
Dòna de be
Mujer de bien
Explicació: La dòna que obra segons la llei moral.
Eixemple: Ma mare sempre ha segut una dòna de be
Donar a llum
Dar a luz
Explicació: Parir.
Eixemple: Des de que la meua dòna donà a llum s'ha llevat dèu quilos
de damunt
Donar carta blanca
Dar carta blanca
Explicació: Tindre sancera llibertat per a fer o desfer lo que es crega
convenient per a realisar el comés que es tinga entre mans.
Eixemple: Et done carta blanca per a conseguir que Llúcia siga la
protagonista de la película
Donar canó
Dar la lata
Explicació: Comportar-se d'una manera molt molesta i impertinent.
Eixemple: Si no pares de donar canó et vas fora de l'equip
Donar carabasses
Dar calabazas
Explicació: Suspendre un examen. Dir no a una proposició de la parella
sentimental.
Eixemple:
Suspendre; Si t'han donat carabasses, pots oblidar-te del viage de fi de curs.
Parella; Li he dit si volia casar-se en mi, i m'ha donat carabasses
Donar conte [ raó ]
Dar cuentas
Explicació: Passar una persona un informe a una atra, ya siga verbal o
escrit.
Eixemple: Yo a soles done conte de lo que he fet, a Deu
Donar crèdit
Dar crédito
Explicació: Donar credibilitat demostrant la seua autenticitat.

63. ~ 63 ~
Eixemple: No donava crèdit a lo que estava passant, pero ¡Era cert!
Donar de mà
Acabar de trabajar
Explicació: Acabar de treballar la jornada laboral.
Eixemple: Quan done de mà em vaig a prendre un parell de cervesetes
ben fredes
Donar en el clau – Posar el dit en la llaga – Ahí li dol
Dar en el clavo – Poner el dedo en la llaga – Ahí le duele
Explicació: Encertar plenament. Donar el punt clau o més conflictiu d'un
assunt.
Eixemple: Cada volta que parla dona en el clau de ple. ¡Com arriba a
fotre que no s'equivoque!
Donar en la porta en els nassos [ morros ] [ la cara ]
Dar con la puerta en la nariz
Explicació: No deixar passar, negar-li el pas a algú en qualsevol sentit.
Eixemple: M'ha donat en la porta en els nassos, de totes maneres
seguiré estudiat
Donar esca [ peu ]
Dar pie
Explicació: Moure o estimular a algú per a que eixecute una acció.
Eixemple: Si em dones esca per a rebatre't la tesis, ¿Perqué no lo vaig a
fer?
Donar gat per llebre
Dar gato por liebre
Explicació: Enganyar en la calitat donant o venent una cosa, de calitat
inferior.
Eixemple: ¡M'han donat gat per llebre! He pagat a pes d'or una caixa de
mistos
Donar la cara – Lo ya fet, no té remei
Dar la cara – A lo hecho, pecho
Explicació: Respondre davant dels actes propis i afrontar les seues
conseqüències.
Eixemple: No digues res, yo soc qui ha de donar la cara
Donar la murga [ llanda ][ tabarra ]
Dar mucha guerra