SlideShare a Scribd company logo
1 of 27
El reconeixement del bagatge cultural i lingüístic de l’alumnat  Lluïsa Salvador Graus Montserrat Garcia Safont
IDEES CLAU 1 - Per al desenvolupament saludable de la pròpia identitat cal sentir que som reconeguts i respectats en els nostres orígens i en la nostra identitat cultural i lingüística.   2- Totes les cultures  i totes les llengües tenen la mateixa vàlua. 3- La diversitat lingüística és patrimoni de la humanitat i, alhora, una font de coneixement de la pròpia llengua i del món.  4 – Cal fer una gestió adequada de la llengua i cultura familiars a dins l’escola.
1 - Per al desenvolupament saludable de la pròpia identitat cal sentir que som reconeguts i respectats en els nostres orígens i en la nostra identitat cultural i lingüística.
“ Qualsevol persona necessita reconciliar-se amb les seves arrels i sentir que són bones, i que nosaltres, professors, les mirem amb respecte” Mercè Traveset
      L’AUTOESTIMA És un judici personal sobre la vàlua que s’expressa en les actituds que manté l’individu amb ell mateix.
Una nit de lluna plena remuntarem la carena, lentament, sense dir res... Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena. L’estimada m’acompanya de pell bruna i aire greu (com una Mare de Déu que han trobat a la muntanya). Perquè ens perdoni la guerra que l’ensagna, que l’esguerra, abans de passar la ratlla, m’ajec i beso la terra i l’acarono amb l’espatlla. A Catalunya deixí el dia de ma partida mitja vida condormida; l’altra meitat vingué amb mi per no deixar-me sens vida.   Avui en terres de França i demà més lluny potser, no em moriré d’enyorança ans d’enyorança viuré. En ma terra del Vallès tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra. "Com el Vallès no hi ha res“ Que els pins cenyeixin la cala, l’ermita dalt del pujol; i a la platja un tenderol que bategui com una ala. Una esperança desfeta, una recança infinita. I una pàtria tan petita que la somio completa. Pere Quart (Joan Oliver) http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=458&titol=1082   CORRANDES D’EXILI
EL DOL MIGRATORI  El dol com a procés de reorganització de la personalitat que té lloc quan es perd una cosa que és significativa per al subjecte. 1. El contacte amb els familiars i amics.  2. La llengua familiar.  3. La cultura.  4. La terra.  5. L’estatus social.  6. El contacte amb el grup "ètnic" o "nacional".  7. La seguretat física.  Joseba Atxotegui
MANTENIMENT DE LA  LLENGUA I LA CULTURA D’ORIGEN El manteniment de determinades pautes culturals que protagonitzen els immigrants sol ser una ajuda per a la integració en el nou context, la llengua inclosa. A finals dels anys cinquanta es forma el nucli originari que donarà lloc a la Rumba Catalana, com una derivació del  “ tanguillo ” , pal del  flamenc  molt apreciat pels gitanos  barcelonins .
1 2 1 3 4 5 6 7 9 1-2 - Sònia Gandi  3 - Pep Guardiola  4 – Graduats Universitat  5-6-7- Shirin Abadi  8 - Henry
IDENTITATS MÚLTIPLES La identitat individual procedeix de la coincidència de múltiples identitats col·lectives en una mateixa persona i cadascun dels nostres nombrosos bagatges contribueix a la formació de l’ésser únic que som. Els individus som pluriculturals i pluriidentitaris.   DIVISA A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel    M. Mercè Marçal
2- Totes les cultures  i totes les llengües tenen la mateixa vàlua.
La valoració que es fa sobre una llengua sempre parteix d’una apreciació subjectiva i el punt de referència sempre és la nostra pròpia llengua. Sovint atorguem diferents valors a les llengües atenent una visió etnocèntrica i estereotipada.   Qualifica del 0 al 5 les llengües següents  Alemany Àrab Basc Quítxua Xinès Poesia Informàtica Ciències Bellesa Musicalitat Dificultat
Les llengües reflecteixen les cultures de cada poble. Cada llengua estableix un sistema propi de relacions de sentit entre les paraules que constitueixen la manera com classifica els elements que componen la vida . Illes Palau
3- La diversitat lingüística és patrimoni de la humanitat i, alhora, una font de coneixement tant de la pròpia llengua com del món.
Carme Junyent: El multilingüisme és una forma natural de coexistència a molts indrets del planeta. La diversitat lingüística és una font de perspectiva i de coneixement. El contrast entre diferents llengües ens permet entendre millor la llengua pròpia, el potencial d’expressió lingüística i, en part, el potencial conceptual humà. Proposta d’activitat:  sabies que?
Les llengües reflecteixen en bona part les cultures. Cada llengua estableix un sistema propi de relacions, de sentit entre els mots (relacions de sinonímia , de polisèmia, etc. ), motivat en bona part per la manera com classifica els elements del seu entorn (és a dir, la manera com categoritza). Conèixer quines relacions de sentit i quin tipus de categorització fa una llengua pot ajudar a entendre alguns comportaments culturals dels seus parlants i per quina raó tenen dificultats a assimilar determinats conceptes vehiculats per la nostra llengua.   Carme Junyent Vegem-ne uns exemples:
El significat dels colors en diferents països   Estudis recents sobre el relativisme lingüístic mostren que els parlants de diferents llengües descriuen i organitzen les relaciones espacials de maneres diferents.
4 – Cal fer un tractament adequat de la llengua i cultura familiars a dins l’escola.
20 maneres de dir feliç  aniversari Diccionari de  cortesia 20 maneres de dir  t’estimo 20 maneres de dir:  com et dius? Petit diccionari de cortesia Frases de cortesia RECONEIXEMENT DE LA LLENGUA FAMILIAR
Contes i més contes CONTES, CANÇONS I JOCS Sant Jordi bubi Jocs d’arreu del món Cançons d’arreu del món
Aplica ció  sobre les religions del món que conté informació i activitats interactives  RELIGIONS DEL MÓN MUD que explica les característiques de cinc llocs sagrats (església, sinagoga, madir, mesquita   i stupa)
DICCIONARIS, VOCABULARIS Vocabularis temàtics sonors en diferents llengües i algunes experiències   Diccionaris sonors Alumnat de l’IES Miquel Taradell ensenyen a parlar la seva llengua
RECURSOS DIVERSITAT LINGÜÍSTICA Pàgina amb recursos diversos per treballar la diversitat lingüística Informació sobre llengües i alfabets del món Organisme creat pel govern de la Generalitat de Catalunya que té com a objectiu la promoció de les llengües del món. També hi trobareu activitats Mapes lingüístics del món  Declaració Universal dels  Drets Lingüístics Història del poble gitano i la llengua romaní
RECURSOS DIVERSITAT CULTURAL Pàgina de la UNESCO amb dossiers informatius sobre les cultures del món.   Web de l’ONG Intermón amb molts recursos educatius i propostes per a l’aula.   Famous Gypsies   Informació sobre el poble gitano.   Gitanos famosos del món de la literatura, el cinema, les arts plàstiques, etc
Bloc de llengües de la nova ciutadania Recursos per al professorat Caixa d’eines dedicada a la cultura  Gitana Una aproximació  a la llengua de l’alumnat estranger  a Catalunya
Documentals que aborden els diferents aspectes relacionats amb la nova immigració i les diverses cultures i religions que conviuen a Catalunya, i ho fa des de les experiències personals dels immigrants i de les persones que, en contacte amb ells, treballen des de tots els àmbits de la societat.  Activitat  on-line  per treballar temes i esdeveniments de dimensió mundial. Consta d'una proposta didàctica, amb orientacions per al professorat i informació de context sobre el tema.  Pel·lícules  classificades per temes amb propostes didàctiques RECURSOS En aquest espai podem trobar recursos audiovisuals per treballar la diversitat cultural
ACTIVITATS Programació de sessions per conèixer les cultures asiàtiques Espai alternatiu per a la participació i l’intercanvi entre alumnes de diferents realitats culturals, econòmiques i socials Material didàctic elaborat per Miquel Àngel Essomba de la UAB i la Fundació Jaume Bofill a partir de la sèrie emesa per TV3  Tot un món.  Són propostes didàctiques per acostar el fenomen migratori a les aules Activitats recollides al CD del dossier de Rosa Sensat  Waramurundungui   Organitzar un certamen literari en llengües d’origen o participar en el que organitza anualment per AMICS DE LA UNESCO-BARCELONA ( http://www.caub.org/ )

More Related Content

What's hot

Unitat didàctica català
Unitat didàctica catalàUnitat didàctica català
Unitat didàctica catalàanarosa1212
 
Sistemes educatius Finlàndia - Espanya. Fracàs escolar
Sistemes educatius Finlàndia - Espanya. Fracàs escolarSistemes educatius Finlàndia - Espanya. Fracàs escolar
Sistemes educatius Finlàndia - Espanya. Fracàs escolarjoanpol
 
Cif llengua1
Cif llengua1Cif llengua1
Cif llengua1Anna Tur
 
Diari n ao_12
Diari n ao_12Diari n ao_12
Diari n ao_12Cfpo MP
 
Seguint les petjades dels Hakawatis: la trobada d’adolescents amb la literatu...
Seguint les petjades dels Hakawatis: la trobada d’adolescents amb la literatu...Seguint les petjades dels Hakawatis: la trobada d’adolescents amb la literatu...
Seguint les petjades dels Hakawatis: la trobada d’adolescents amb la literatu...BPIMMIGRACIO
 
Dossier tiflollibre 2014 18.02.2014[smallpdf.com]
Dossier tiflollibre 2014 18.02.2014[smallpdf.com]Dossier tiflollibre 2014 18.02.2014[smallpdf.com]
Dossier tiflollibre 2014 18.02.2014[smallpdf.com]COACH ACTING TRAINING
 
Integració des de l'escola maternal
Integració des de l'escola maternalIntegració des de l'escola maternal
Integració des de l'escola maternalSIAL
 
Mallorquí i català abreviat1
Mallorquí i català abreviat1Mallorquí i català abreviat1
Mallorquí i català abreviat1joanpol
 
“Lyric meets Graffitis”. Una experiència de la biblioteca pública de Nuremberg
“Lyric meets Graffitis”. Una experiència de la biblioteca pública de Nuremberg“Lyric meets Graffitis”. Una experiència de la biblioteca pública de Nuremberg
“Lyric meets Graffitis”. Una experiència de la biblioteca pública de NurembergBPIMMIGRACIO
 

What's hot (13)

Panjabí
PanjabíPanjabí
Panjabí
 
Unitat didàctica català
Unitat didàctica catalàUnitat didàctica català
Unitat didàctica català
 
Sistemes educatius Finlàndia - Espanya. Fracàs escolar
Sistemes educatius Finlàndia - Espanya. Fracàs escolarSistemes educatius Finlàndia - Espanya. Fracàs escolar
Sistemes educatius Finlàndia - Espanya. Fracàs escolar
 
Cif llengua1
Cif llengua1Cif llengua1
Cif llengua1
 
Diari n ao_12
Diari n ao_12Diari n ao_12
Diari n ao_12
 
comunicac_atencpublic_altpenedesgarraf
comunicac_atencpublic_altpenedesgarrafcomunicac_atencpublic_altpenedesgarraf
comunicac_atencpublic_altpenedesgarraf
 
Lleng Imm Cat1
Lleng Imm Cat1Lleng Imm Cat1
Lleng Imm Cat1
 
Seguint les petjades dels Hakawatis: la trobada d’adolescents amb la literatu...
Seguint les petjades dels Hakawatis: la trobada d’adolescents amb la literatu...Seguint les petjades dels Hakawatis: la trobada d’adolescents amb la literatu...
Seguint les petjades dels Hakawatis: la trobada d’adolescents amb la literatu...
 
Dossier tiflollibre 2014 18.02.2014[smallpdf.com]
Dossier tiflollibre 2014 18.02.2014[smallpdf.com]Dossier tiflollibre 2014 18.02.2014[smallpdf.com]
Dossier tiflollibre 2014 18.02.2014[smallpdf.com]
 
Entrellat 11
Entrellat 11Entrellat 11
Entrellat 11
 
Integració des de l'escola maternal
Integració des de l'escola maternalIntegració des de l'escola maternal
Integració des de l'escola maternal
 
Mallorquí i català abreviat1
Mallorquí i català abreviat1Mallorquí i català abreviat1
Mallorquí i català abreviat1
 
“Lyric meets Graffitis”. Una experiència de la biblioteca pública de Nuremberg
“Lyric meets Graffitis”. Una experiència de la biblioteca pública de Nuremberg“Lyric meets Graffitis”. Una experiència de la biblioteca pública de Nuremberg
“Lyric meets Graffitis”. Una experiència de la biblioteca pública de Nuremberg
 

Viewers also liked (9)

Base de dades lic1
Base de dades lic1Base de dades lic1
Base de dades lic1
 
Revista 25è aniversari de l'Escola Catalunya
Revista 25è aniversari de l'Escola CatalunyaRevista 25è aniversari de l'Escola Catalunya
Revista 25è aniversari de l'Escola Catalunya
 
Bp Clipboard Richmond
Bp Clipboard RichmondBp Clipboard Richmond
Bp Clipboard Richmond
 
El reconeixement del_bagatge_cultural_i_lingueistic_de_l_alumnat
El reconeixement del_bagatge_cultural_i_lingueistic_de_l_alumnatEl reconeixement del_bagatge_cultural_i_lingueistic_de_l_alumnat
El reconeixement del_bagatge_cultural_i_lingueistic_de_l_alumnat
 
Base de dades lic2
Base de dades lic2Base de dades lic2
Base de dades lic2
 
Amics Marcos
Amics MarcosAmics Marcos
Amics Marcos
 
Tulipa
TulipaTulipa
Tulipa
 
Els gats
Els gatsEls gats
Els gats
 
El nostre projecte. presentació mireia
El nostre  projecte. presentació mireiaEl nostre  projecte. presentació mireia
El nostre projecte. presentació mireia
 

Similar to El reconeixement del_bagatge_cultural_i_lingueistic_de_l_alumnat

Similar to El reconeixement del_bagatge_cultural_i_lingueistic_de_l_alumnat (20)

Recursos per a l'acolliment lingüístic (versió 2000)
Recursos per a l'acolliment lingüístic (versió 2000)Recursos per a l'acolliment lingüístic (versió 2000)
Recursos per a l'acolliment lingüístic (versió 2000)
 
Aprendre llengües, comprendre cultures
Aprendre llengües, comprendre culturesAprendre llengües, comprendre cultures
Aprendre llengües, comprendre cultures
 
UcraïNèS
UcraïNèSUcraïNèS
UcraïNèS
 
UcraïNèS
UcraïNèSUcraïNèS
UcraïNèS
 
Projecte d’acollida i d’integració de la població nouvinguda.
Projecte d’acollida i d’integració de la població nouvinguda.Projecte d’acollida i d’integració de la població nouvinguda.
Projecte d’acollida i d’integració de la població nouvinguda.
 
Dret a parlar
Dret a parlarDret a parlar
Dret a parlar
 
Cultures No RomàNiques
Cultures No RomàNiquesCultures No RomàNiques
Cultures No RomàNiques
 
Projecte Parelles
Projecte ParellesProjecte Parelles
Projecte Parelles
 
SJ2008 Llengües
SJ2008 LlengüesSJ2008 Llengües
SJ2008 Llengües
 
17128703 expressions-valencianes
17128703 expressions-valencianes17128703 expressions-valencianes
17128703 expressions-valencianes
 
Panjabí
PanjabíPanjabí
Panjabí
 
Sociolinguistica 4 eso
Sociolinguistica 4 esoSociolinguistica 4 eso
Sociolinguistica 4 eso
 
Programma Aplec Internacional Torino 2015
Programma  Aplec Internacional Torino 2015Programma  Aplec Internacional Torino 2015
Programma Aplec Internacional Torino 2015
 
Joan frances mira andrés pellicer
Joan frances mira   andrés pellicerJoan frances mira   andrés pellicer
Joan frances mira andrés pellicer
 
Diari n ao_12
Diari n ao_12Diari n ao_12
Diari n ao_12
 
Diversitat lingüística
Diversitat lingüísticaDiversitat lingüística
Diversitat lingüística
 
Guia recursos diversitat relgiosa
Guia recursos diversitat relgiosaGuia recursos diversitat relgiosa
Guia recursos diversitat relgiosa
 
Td fd9
Td fd9Td fd9
Td fd9
 
Td fd9
Td fd9Td fd9
Td fd9
 
argumentari_caritas_girona
argumentari_caritas_gironaargumentari_caritas_girona
argumentari_caritas_girona
 

El reconeixement del_bagatge_cultural_i_lingueistic_de_l_alumnat

  • 1. El reconeixement del bagatge cultural i lingüístic de l’alumnat Lluïsa Salvador Graus Montserrat Garcia Safont
  • 2. IDEES CLAU 1 - Per al desenvolupament saludable de la pròpia identitat cal sentir que som reconeguts i respectats en els nostres orígens i en la nostra identitat cultural i lingüística. 2- Totes les cultures i totes les llengües tenen la mateixa vàlua. 3- La diversitat lingüística és patrimoni de la humanitat i, alhora, una font de coneixement de la pròpia llengua i del món. 4 – Cal fer una gestió adequada de la llengua i cultura familiars a dins l’escola.
  • 3. 1 - Per al desenvolupament saludable de la pròpia identitat cal sentir que som reconeguts i respectats en els nostres orígens i en la nostra identitat cultural i lingüística.
  • 4. “ Qualsevol persona necessita reconciliar-se amb les seves arrels i sentir que són bones, i que nosaltres, professors, les mirem amb respecte” Mercè Traveset
  • 5.     L’AUTOESTIMA És un judici personal sobre la vàlua que s’expressa en les actituds que manté l’individu amb ell mateix.
  • 6. Una nit de lluna plena remuntarem la carena, lentament, sense dir res... Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena. L’estimada m’acompanya de pell bruna i aire greu (com una Mare de Déu que han trobat a la muntanya). Perquè ens perdoni la guerra que l’ensagna, que l’esguerra, abans de passar la ratlla, m’ajec i beso la terra i l’acarono amb l’espatlla. A Catalunya deixí el dia de ma partida mitja vida condormida; l’altra meitat vingué amb mi per no deixar-me sens vida.   Avui en terres de França i demà més lluny potser, no em moriré d’enyorança ans d’enyorança viuré. En ma terra del Vallès tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra. "Com el Vallès no hi ha res“ Que els pins cenyeixin la cala, l’ermita dalt del pujol; i a la platja un tenderol que bategui com una ala. Una esperança desfeta, una recança infinita. I una pàtria tan petita que la somio completa. Pere Quart (Joan Oliver) http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=458&titol=1082 CORRANDES D’EXILI
  • 7. EL DOL MIGRATORI El dol com a procés de reorganització de la personalitat que té lloc quan es perd una cosa que és significativa per al subjecte. 1. El contacte amb els familiars i amics. 2. La llengua familiar. 3. La cultura. 4. La terra. 5. L’estatus social. 6. El contacte amb el grup "ètnic" o "nacional". 7. La seguretat física. Joseba Atxotegui
  • 8. MANTENIMENT DE LA LLENGUA I LA CULTURA D’ORIGEN El manteniment de determinades pautes culturals que protagonitzen els immigrants sol ser una ajuda per a la integració en el nou context, la llengua inclosa. A finals dels anys cinquanta es forma el nucli originari que donarà lloc a la Rumba Catalana, com una derivació del “ tanguillo ” , pal del flamenc molt apreciat pels gitanos barcelonins .
  • 9. 1 2 1 3 4 5 6 7 9 1-2 - Sònia Gandi 3 - Pep Guardiola 4 – Graduats Universitat 5-6-7- Shirin Abadi 8 - Henry
  • 10. IDENTITATS MÚLTIPLES La identitat individual procedeix de la coincidència de múltiples identitats col·lectives en una mateixa persona i cadascun dels nostres nombrosos bagatges contribueix a la formació de l’ésser únic que som. Els individus som pluriculturals i pluriidentitaris. DIVISA A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel   M. Mercè Marçal
  • 11. 2- Totes les cultures i totes les llengües tenen la mateixa vàlua.
  • 12. La valoració que es fa sobre una llengua sempre parteix d’una apreciació subjectiva i el punt de referència sempre és la nostra pròpia llengua. Sovint atorguem diferents valors a les llengües atenent una visió etnocèntrica i estereotipada. Qualifica del 0 al 5 les llengües següents Alemany Àrab Basc Quítxua Xinès Poesia Informàtica Ciències Bellesa Musicalitat Dificultat
  • 13. Les llengües reflecteixen les cultures de cada poble. Cada llengua estableix un sistema propi de relacions de sentit entre les paraules que constitueixen la manera com classifica els elements que componen la vida . Illes Palau
  • 14. 3- La diversitat lingüística és patrimoni de la humanitat i, alhora, una font de coneixement tant de la pròpia llengua com del món.
  • 15. Carme Junyent: El multilingüisme és una forma natural de coexistència a molts indrets del planeta. La diversitat lingüística és una font de perspectiva i de coneixement. El contrast entre diferents llengües ens permet entendre millor la llengua pròpia, el potencial d’expressió lingüística i, en part, el potencial conceptual humà. Proposta d’activitat: sabies que?
  • 16. Les llengües reflecteixen en bona part les cultures. Cada llengua estableix un sistema propi de relacions, de sentit entre els mots (relacions de sinonímia , de polisèmia, etc. ), motivat en bona part per la manera com classifica els elements del seu entorn (és a dir, la manera com categoritza). Conèixer quines relacions de sentit i quin tipus de categorització fa una llengua pot ajudar a entendre alguns comportaments culturals dels seus parlants i per quina raó tenen dificultats a assimilar determinats conceptes vehiculats per la nostra llengua. Carme Junyent Vegem-ne uns exemples:
  • 17. El significat dels colors en diferents països Estudis recents sobre el relativisme lingüístic mostren que els parlants de diferents llengües descriuen i organitzen les relaciones espacials de maneres diferents.
  • 18. 4 – Cal fer un tractament adequat de la llengua i cultura familiars a dins l’escola.
  • 19. 20 maneres de dir feliç aniversari Diccionari de cortesia 20 maneres de dir t’estimo 20 maneres de dir: com et dius? Petit diccionari de cortesia Frases de cortesia RECONEIXEMENT DE LA LLENGUA FAMILIAR
  • 20. Contes i més contes CONTES, CANÇONS I JOCS Sant Jordi bubi Jocs d’arreu del món Cançons d’arreu del món
  • 21. Aplica ció sobre les religions del món que conté informació i activitats interactives RELIGIONS DEL MÓN MUD que explica les característiques de cinc llocs sagrats (església, sinagoga, madir, mesquita i stupa)
  • 22. DICCIONARIS, VOCABULARIS Vocabularis temàtics sonors en diferents llengües i algunes experiències Diccionaris sonors Alumnat de l’IES Miquel Taradell ensenyen a parlar la seva llengua
  • 23. RECURSOS DIVERSITAT LINGÜÍSTICA Pàgina amb recursos diversos per treballar la diversitat lingüística Informació sobre llengües i alfabets del món Organisme creat pel govern de la Generalitat de Catalunya que té com a objectiu la promoció de les llengües del món. També hi trobareu activitats Mapes lingüístics del món Declaració Universal dels Drets Lingüístics Història del poble gitano i la llengua romaní
  • 24. RECURSOS DIVERSITAT CULTURAL Pàgina de la UNESCO amb dossiers informatius sobre les cultures del món. Web de l’ONG Intermón amb molts recursos educatius i propostes per a l’aula. Famous Gypsies Informació sobre el poble gitano. Gitanos famosos del món de la literatura, el cinema, les arts plàstiques, etc
  • 25. Bloc de llengües de la nova ciutadania Recursos per al professorat Caixa d’eines dedicada a la cultura Gitana Una aproximació a la llengua de l’alumnat estranger a Catalunya
  • 26. Documentals que aborden els diferents aspectes relacionats amb la nova immigració i les diverses cultures i religions que conviuen a Catalunya, i ho fa des de les experiències personals dels immigrants i de les persones que, en contacte amb ells, treballen des de tots els àmbits de la societat. Activitat on-line per treballar temes i esdeveniments de dimensió mundial. Consta d'una proposta didàctica, amb orientacions per al professorat i informació de context sobre el tema. Pel·lícules classificades per temes amb propostes didàctiques RECURSOS En aquest espai podem trobar recursos audiovisuals per treballar la diversitat cultural
  • 27. ACTIVITATS Programació de sessions per conèixer les cultures asiàtiques Espai alternatiu per a la participació i l’intercanvi entre alumnes de diferents realitats culturals, econòmiques i socials Material didàctic elaborat per Miquel Àngel Essomba de la UAB i la Fundació Jaume Bofill a partir de la sèrie emesa per TV3 Tot un món. Són propostes didàctiques per acostar el fenomen migratori a les aules Activitats recollides al CD del dossier de Rosa Sensat Waramurundungui Organitzar un certamen literari en llengües d’origen o participar en el que organitza anualment per AMICS DE LA UNESCO-BARCELONA ( http://www.caub.org/ )

Editor's Notes

  1. Amb aquesta frase convidem els participants de la sessió a fer una reflexió sobre el que vol dir mirar amb respecte les arrels de les persones i sobre altres aspectes que els suggereixi aquest text. Proposem partir d’una reflexió individual que anotarem en una pissarra que quedarà exposada al llarg de la sessió (hauria de ser una paraula o una frase curta). Al final de la sessió podem revisar quins conceptes hem tractat.
  2. Coopersmith va assenyalar que l’estima dels nens depèn principalment de les experiències, positives o negatives que tenen amb el seu entorn, de la consideració que d’ells tenen “altres persones significatives” i de la consideració que tenen de si mateixos . Les altres persones significatives són les que els nen veu com a valuoses; en primer lloc els pares, després els professors i després els companys. Les respostes que rep el nen són miralls on es miren els nens per a jutjar la seva pròpia imatge.   La manera com els nois i les noies es creen l’autoimatge és molt important per als educadors perquè l’escola és un dels miralls on l’alumne es veurà reflectit i on també construirà en part l’autoimatge. Hem de ser conscients que nosaltres podem crear condicions per a potenciar imatges positives que afavoreixin la construcció d’una autoestima sòlida i positiva.
  3. Convidem els assistents a escoltar aquest poema, abans de passar a la diapositiva següent i fer una llista dels aspectes que surten al text i que tenen a veure amb el dol migratori. Per escoltar les diverses versions musicals del poema: http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=458&titol=1082
  4. En un programa actualitzat de la Immersió Lingüística, un aspecte que s’ha de tenir en compte és el dol migratori , ja que un nombre important de l’alumnat està en ple procés de migració quan arriba a l’escola. Aquesta és una diferència molt important respecte a l’aplicació del PIL dels anys 80, aleshores l’alumnat procedia de famílies emigrades ja establertes i en un procés migratori finit.
  5. El manteniment de pautes culturals per part dels col·lectius d’immigrants és una ajuda a la seva integració i, a la llarga, una contribució a l’enriquiment a la cultura d’acollida; en tenim multitud d’exemples com la Rumba, que tot i no ser cantada precisament per immigrants (els gitanos catalans fa segles que viuen a Catalunya i, òbviament, són catalans), sí que té un origen americà: La rumba catalana és un estil musical originari de la comunitat gitana de Barcelona , amb influències de nombrosos estils. Pels anys cinquanta i seixanta del segle XX , en primer lloc a través dels músics llatinoamericans que arriben a Barcelona amb orquestres de ball, i també pels nombrosos viatges de gitanos de Barcelona a Colòmbia i Veneçuela per a vendre roba, unit als discos del nou gènere salsa que s’està desenvolupant a Nova York ; quallen poderosament aquests sons llatins entre els calós barcelonins, i molts dels temes passen al seu repertori, prou familiaritzats amb els balls d'envelats i sales de festa, molt arrelats a la Ciutat Comtal. Pel que fa a la nova immigració, ara ens assabentem quan comença l’any nou xinès, quan és la festa del Ramadà, etc; qui sap si d’aquí uns anys alguna d’aquestes celebracions s’incorporà a les pràctiques culturals catalanes.
  6. Quan mirem els nostres alumnes hem de percebre les diferents identitats que conformen una mateixa persona, no ens podem quedar en una imatge folklòrica o estereotipada dels contextos culturals i lingüístics, hem de veure els diferents matisos: per donar exemples, no tots els marroquins són àrabs, no tots els àrabs són musulmans, no tots els romanesos tenen com a llengua el romanès (hi ha un milió quatre-cents mil que tenen com a llengua pròpia el magyar o hongarès i hi ha, potser, 800.000 gitanos romanesos que tenen com a llengua pròpia el romaní i no pas el romanès).
  7. Pensem que és certa aquesta afirmació. Per a molts de nosaltres ens pot semblar una afirmació òbvia, però només cal que posem atenció amb algunes afirmacions o actituds que podem veure i sentir al nostre voltant i ens adonarem que sovint no es dóna el mateix valor a llengües i cultures.
  8. Sovint s’apliquen qualificatius a les llengües que encara que ens puguin semblar objectius no ho són pas. Alguns d’aquests qualificatius, tant si són pejoratius com elogiosos, no tenen fonament real i no tenen res a veure amb les llengües.Totes les llegües són iguals perquè totes serveixen per al mateix i ho fan amb la mateixa efectivitat. Totes permeten comunicar-se, expressar idees i pensaments des dels més simples als més complexos, elaborats i profunds. Les valoracions que fem d’una llengua sempre parteixen d’una apreciació subjectiva i prenen com a punt de referència la nostra pròpia llengua. Veurem que estereotips que s’atorguen a determinades llengües sovint es fan extensius a les cultures i pobles corresponents (així, podem sentir dir que l’alemany és una llengua dura, que el xinès és una llengua difícil o que el basc és una llengua primitiva i tenim estereotips equivalents sobre alemanys, xinesos i bascos) que poden arribar a convertir-se en prejudicis.
  9. Aquí es mostra un exemple per veure la importància del lligam entre llengua i cultura.
  10. Des d ’ una perspectiva Europea, en la qual hi ha una tend è ncia a pensar que cada estat t é una llengua i nom é s una, sovint, ens oblidem que el pluringüisme é s una realitat present a la major part dels pa ï sos del m ó n. Aquesta mateixa visi ó ens porta a tractar la diversitat ling üí stica com un “ problema ” que cal superar i al qual cal trobar una “ soluci ó” . Haur í em d ’ entendre el pluriling ü isme com una font de coneixement tant del m ó n com de la pròpia llengua. Carme Junyent ens diu: El multiling ü isme é s una forma natural de coexist è ncia a molts indrets del planeta. La diversitat ling üí stica é s una font de perspectiva i de coneixement. El contrast entre diferents lleng ü es ens permet entendre millor la llengua pròpia, el potencial d ’ expressi ó ling üí stica i en part el potencial conceptual hum à . Artur Noguerol: “ Hi ha una altra q ü esti ó que cal tenir present en l ’ ensenyament i aprenentatge de la llengua: quan se ’ n parla, i m é s quan es fa en una situaci ó monoling ü e, es considera la llengua d ’ una manera monol í tica, com si aprendre-la fos un resultat de tot o res: o s ’ apr è n o no s ’ apr è n, se sap o no se sap. Cal un canvi de perspectiva en aquesta q ü esti ó , ja que en parlar del seu aprenentatge fem refer è ncia a la compet è ncia pluriling ü e i pluricultural, que pot comportar diferents graus de domini (compet è ncia parcial) de les lleng ü es en situacions comunicatives diverses i, si es vol desenvolupar aquesta compet è ncia, caldr à definir clarament l ’ objectiu de cada una de les lleng ü es ensenyades ” .
  11. El procés cognitiu es basa en les normes, usos, pautes, rols,etc. que conformen la societat en la qual viu l'individu. Per tant, depenent de la cultura on es trobi aquest, actuarà envers els colors de manera tal com se l'hagi ensenyat i els percebrà a través dels seus esquemes psicològics rebuts a través dels agents socialitzadors. Cada cultura dóna una simbologia diferent als colors, a causa de les seves necessitats i dels seus fets històrics. Tenint en compte això, veiem les diferències que existeixen entre diferents cultures a l'hora de percebre’ls. Per als esquimals, la seva percepció del color és la seva eina de supervivència, per tal de saber com és la neu que tenen al voltant. Doncs reconeixeran neu més tova i insegura o més gelada i dura. Així doncs, des de petits els individus aprenen a distingir diferents tipus de blancs i, a la vegada, desenvolupen els seus sentits de manera diferent a un català, per exemple. Hi ha cultures que només tenen dues paraules per designar els colors: color clar o color fosc. Així doncs, fan servir un sistema dicotòmic, i per distingir els colors, parlen de tonalitats fosques o tonalitats clares. A Occident, majoritàriament, el negre l'associem a la mort i als estats de dol, en canvi hi ha altres cultures d'Orient que associen el blanc amb aquest esdeveniment. Segons Levinson (1996), podem distingir tres marcs de referència principals : (1) el relatiu, que utilitza el punt de vista de l’ observador, és a dir , les seves pròpies coordenades corporals; (2) l‘intrínsec, que utilitza els objectes en relació a les seves pròpies coordenades intrínseques; i (3) l’absolut, que indica la posició de l’objecte a l’espai en funció exclusivament de punts orientatius fixes que solen correspondre als punts cardinals o a característiques de l’entorn.
  12. També podeu consultar: BADIA, Alfred. Diguem pau en les llengües d’Europa. Barcelona. Editorial Pòrtic, 2004. BADIA, Alfred. Diguem t’estimo en les llengües d’Europa. Barcelona. Editorial Pòrtic, 2004. O activitats com: http://www.linguamon.cat/pintallengues/