JOAN FONTCUBERTA
BIOGRAFIA
-Neix el 1955 a Barcelona
-Artista, docent, assagista, crític i promotor
d'art especialitzat en fotografia
-Llicenciat en ciències de la Informació
- Combina la feina de professor d'Estudis de
Comunicació Audiovisual a la Universitat
Pompeu Fabra de Barcelona i la Harvard
University de Cambridge .
-Va organitzar les Jornades Catalanes de
Fotografia el 1979 i el 1982
-Va col·laborar en la constitució de la
Primavera Fotogràfica de Barcelona.
-Va comissariar l'exposició Idas y Caos.
Avantguardes fotogràfiques a Espanya
1920-1945.
-Nomenat director artístic del Festival
Internacional de Fotografia d'Arlés.
LA SEVA OBRA
•
• Herbarium (Ed. Gustavo Gili, Barcelona,
1984);
• Fauna (European Photography, Göttingen,
1987);
• Història artificial (IVAM, Valencia, 1992);
• La fragua de Vulcano (Bilbao Bizkaia Kutxa,
Bilbao, 1994);
• L'artista de la fotografia (Mazzotta, Milan,
1995);
• Wundergarten der Natur (Rupertinum
Museum, Salzburg, 1995);
• Sputnik (Fundación Arte y Tecnología, Madrid,
1997),
• Micromegas (Mide, Cuenca, 1999);
• Twilight Zones (Actar, Madrid, 2000);
• Securitas (Fundación Telefónica, Madrid,
2001).
LA SEVA OBRA
Des de 1985 fins al 2001, l'obra de Fontcuberta va ser exposada en més d'una trentena de museus i sales d'art
d'Europa, Amèrica del Nord i Japó .
La seva obra ha estat adquirida per col·leccions públiques, especialment dels Estats Units, Alemanya, França,
Espanya i Argentina
Llocs: Alemanya, Argentina, Àustria, Espanya, Canadà, Estats Units, França, Holanda, Itàlia, Japó, Luxemburg,
Portugal i Suïssa.
Obres: Herbarium, Fottogrames, Palimpsets, Fauna, Constel·lacions, Terrain Vague, Sputnik, Semiòpolis,
Hemogrames, Pin Zhuang, Sirenes, Securitas, Miracles & Co, Orogènesi, Googlegrames, Deletrix i
Desconstruir Ossama.
CARACTERÍSTIQUES DE LA SEVA
OBRA
-Fa un ús d'eines informàtiques en el seu tractament i la seva presentació de manera interactiva amb l'espectador.
-Té una visió crítica de la realitat, les veritats fotogràfiques, històriques o fictícies.
-Gran part de la seva creació artística en ficcions fotogràfiques estan inspirada en l'espai.
- Ell defineix els seus projectes com 'petites bombres de rellotgeria', són continguts a punt de detonar en el moment
més imprevist.
- Ficció, sumulació, frau... La obra de Joan Fontcubera gira entorn a aquests principis, per reflexionar a partir de la
fotografía sobre la representació, la veritat i l’autoritat.
-Considera que tot és ficció, ja que creu que concdedim al terme ficció el sentit de representació, és a dir, de formes
que substitueixen una realitat.
-Busca molta inspiració en l'actualitat, en les notícies, en diaris...
-Pren l’humor com una manera de penetració en la psicologia de l’espectador, una forma d’aconseguir complicitats.
-Pensa que l’art es per gaudir-lo i per reflexionar,
ANÀLISI DE
FOTOGRAFIES
Nivell contextual
-Títol: Dorothea Lange: Migrant Mother
-Any: 1936
Nivell morfològic
-A la imatge hi apareix una dona acompanyada
de tres nens petits. La roba i l'aspecte dels
subjectes reflecteixen una situació de fam, crisis,
guerra, por.
-La fotografia està realitzada en blanc i negre
-Iso alt, expresa antiguitat
-Enquadrament vertical
-Visió frontal
-Primer pla
-Formes orgàniques
-Textures: Pell humana, roba vella
-Dos plans, el primer l'ocupen la dona i els nens,
el segon està comprès pell fons desenfocat.
-Poca profunditat de camp ja que es tracta d'un
retrat.
-LLum natural i forta. Es crean forts contrastos.
Nivell compositiu
-La dinàmica de la imatge la produeix la mirada
de la dona, que crea un sentiment de
melanconia tristesa i intriga. El fet que els nens
amaguin el cap simbolitza que alguna cosa
tràgica està succeint i els aterroritza.
-El pes visual recau clarament sobre la imatge
femenina ja que és la que ocupa major part de la
imatge.
-El rostre de la dona així com els dos nens que
es troben a la part superior de la fotografia estan
situats sobre la línia de terços .
-La proporció és natural, no hi ha distorsions.
-Es tracta d'una situació espontània, no ha estat
preparada per realitzar la fotografia
-La mirada de la dona indica que hi ha elements
fora del camp que no es troben enquadrats.
Nivell anunciatiu
-La imatge suggereix una narrativa i simbolisme.
-El context històric coetani a la imatge ens
trasllada a l'inici de la Guerra Civil Espanyola, i
aquesta podria ser una família víctima del
conflicte bèlic.A més a més l'ausència de color i
la presència de gra indiquen que la imatge és
antiga
Nivell contextual
-Títol: Munkki Juhani fa llegir a unes suricates
lapones
- Any: 2002
-Color
-Format vertical
Nivell morfològic
- A la imatge apareix un monjo ajupit amb un llibre a
la mà, mostrant-lo a unes suricates lapones, i al
fons d'aquesta escena principal, es poden
veure unes plantes amb un paisatge a l'horitzó.
- ISO alt, ja que el contorn de les figures no esta
gaire definit.
- Es diferencien 3 plans: primer, les quatre suricates
lapones; segon, el monjo mostrant el llibre a
una suricata; i tercer, una suricata solitària amb
la mirada perduda i tot l'altre paisatge.
-Totes les formes que hi apareixen són orgàniques.
- En quan a textures, les que hi apareixen són, el
pelatge de les suricates, el terra i la roba del
protagonista, tot lo altre surt molt desenfocat i
no s'aprecia.
-La llum que hi apareix és natural, suau, difosa, es
dirigeix cap a l'esquerra i de a dalt a baix.
- En aquesta imatge hi ha molta profunditat de camp.
-Es presenta una gama de colors càlids on s'hi veu
un contrast amb el color del paisatge i el color
dels elements principals, protagonistes.
Nivell compositiu
- Es crea un ritme, dinamisme, per la repetició de
figures (els suricates), sobretot els de a sota a
la dreta. I en aquella mateixa zona, recau el
pes visual incloent al monjo. La imatge esta
descentrada expressament.
- Llei de terços en quan a línies horitzontals.
- Trobem molta iconicitat per part del color, però
també la perd perquè queda tota la imatge
molt difuminada a causa de la llum.
- La mirada se'ns redirigeix cap a baix a la dreta.
- Els surticates del primer pla estan situats
posteriorment, i els altres personatges
lateralment.
- És una imatge amb molta profunditat, amb una
posta en escena creada, preparada.
Nivell anunciatiu
- Un monjo intenta ensenyar a llegir a uns suricates
laponesos (el monjo intenta fer un miracle). Hi
ha un al fons, com si ja hagués passat
l'aprenentatge, un altre que li estan mostrant i
en primer pla quatre suricates que estan com
en fila esperant a que els ensenyin, i dos d'ells
s'estan mirant com si no entenguessin res.
- Hi ha moltes mirades d'interpretació; com les
mirades perdudes, lesdels dos suricates de
primer pla que no ho entenen i el suricate que
mira al monjo.
- És una situació burlesca, còmica i humorística,
molt característic en la seva obra.
GALERIA
Ivan i Kloka en la seva activitat extravehicular 1997
Leonov, Nikolayev, Istochnukov, Rozhdestvensky, Bergovoi i
Shatalov 1997
Istochinikov pronuncia un discurs davantt periodistes i acadèmics
1997
Googlegrama 31: Guantanamo 2006
Centaurus Neandertalensis 1987
Retrat oficial d'Ivan Istochnikov 1997
Miracle de l'ignició fatua, 2002
Orogènesi: Derain 2004
Googlegrama 2005
Lavandula angustifolia 1984
Miracle de la carn 2002
Blackbird 2001
El Gran Laberint de la costa oest de Knossoskari 2002
Marta Castañeda
Albert Sánchez

Joan fontcuberta

  • 1.
  • 2.
    BIOGRAFIA -Neix el 1955a Barcelona -Artista, docent, assagista, crític i promotor d'art especialitzat en fotografia -Llicenciat en ciències de la Informació - Combina la feina de professor d'Estudis de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i la Harvard University de Cambridge . -Va organitzar les Jornades Catalanes de Fotografia el 1979 i el 1982 -Va col·laborar en la constitució de la Primavera Fotogràfica de Barcelona. -Va comissariar l'exposició Idas y Caos. Avantguardes fotogràfiques a Espanya 1920-1945. -Nomenat director artístic del Festival Internacional de Fotografia d'Arlés.
  • 3.
    LA SEVA OBRA • •Herbarium (Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 1984); • Fauna (European Photography, Göttingen, 1987); • Història artificial (IVAM, Valencia, 1992); • La fragua de Vulcano (Bilbao Bizkaia Kutxa, Bilbao, 1994); • L'artista de la fotografia (Mazzotta, Milan, 1995); • Wundergarten der Natur (Rupertinum Museum, Salzburg, 1995); • Sputnik (Fundación Arte y Tecnología, Madrid, 1997), • Micromegas (Mide, Cuenca, 1999); • Twilight Zones (Actar, Madrid, 2000); • Securitas (Fundación Telefónica, Madrid, 2001).
  • 4.
    LA SEVA OBRA Desde 1985 fins al 2001, l'obra de Fontcuberta va ser exposada en més d'una trentena de museus i sales d'art d'Europa, Amèrica del Nord i Japó . La seva obra ha estat adquirida per col·leccions públiques, especialment dels Estats Units, Alemanya, França, Espanya i Argentina Llocs: Alemanya, Argentina, Àustria, Espanya, Canadà, Estats Units, França, Holanda, Itàlia, Japó, Luxemburg, Portugal i Suïssa. Obres: Herbarium, Fottogrames, Palimpsets, Fauna, Constel·lacions, Terrain Vague, Sputnik, Semiòpolis, Hemogrames, Pin Zhuang, Sirenes, Securitas, Miracles & Co, Orogènesi, Googlegrames, Deletrix i Desconstruir Ossama.
  • 5.
    CARACTERÍSTIQUES DE LASEVA OBRA -Fa un ús d'eines informàtiques en el seu tractament i la seva presentació de manera interactiva amb l'espectador. -Té una visió crítica de la realitat, les veritats fotogràfiques, històriques o fictícies. -Gran part de la seva creació artística en ficcions fotogràfiques estan inspirada en l'espai. - Ell defineix els seus projectes com 'petites bombres de rellotgeria', són continguts a punt de detonar en el moment més imprevist. - Ficció, sumulació, frau... La obra de Joan Fontcubera gira entorn a aquests principis, per reflexionar a partir de la fotografía sobre la representació, la veritat i l’autoritat. -Considera que tot és ficció, ja que creu que concdedim al terme ficció el sentit de representació, és a dir, de formes que substitueixen una realitat. -Busca molta inspiració en l'actualitat, en les notícies, en diaris... -Pren l’humor com una manera de penetració en la psicologia de l’espectador, una forma d’aconseguir complicitats. -Pensa que l’art es per gaudir-lo i per reflexionar,
  • 6.
  • 7.
    Nivell contextual -Títol: DorotheaLange: Migrant Mother -Any: 1936 Nivell morfològic -A la imatge hi apareix una dona acompanyada de tres nens petits. La roba i l'aspecte dels subjectes reflecteixen una situació de fam, crisis, guerra, por. -La fotografia està realitzada en blanc i negre -Iso alt, expresa antiguitat -Enquadrament vertical -Visió frontal -Primer pla -Formes orgàniques -Textures: Pell humana, roba vella -Dos plans, el primer l'ocupen la dona i els nens, el segon està comprès pell fons desenfocat. -Poca profunditat de camp ja que es tracta d'un retrat. -LLum natural i forta. Es crean forts contrastos.
  • 8.
    Nivell compositiu -La dinàmicade la imatge la produeix la mirada de la dona, que crea un sentiment de melanconia tristesa i intriga. El fet que els nens amaguin el cap simbolitza que alguna cosa tràgica està succeint i els aterroritza. -El pes visual recau clarament sobre la imatge femenina ja que és la que ocupa major part de la imatge. -El rostre de la dona així com els dos nens que es troben a la part superior de la fotografia estan situats sobre la línia de terços . -La proporció és natural, no hi ha distorsions. -Es tracta d'una situació espontània, no ha estat preparada per realitzar la fotografia -La mirada de la dona indica que hi ha elements fora del camp que no es troben enquadrats. Nivell anunciatiu -La imatge suggereix una narrativa i simbolisme. -El context històric coetani a la imatge ens trasllada a l'inici de la Guerra Civil Espanyola, i aquesta podria ser una família víctima del conflicte bèlic.A més a més l'ausència de color i la presència de gra indiquen que la imatge és antiga
  • 9.
    Nivell contextual -Títol: MunkkiJuhani fa llegir a unes suricates lapones - Any: 2002 -Color -Format vertical Nivell morfològic - A la imatge apareix un monjo ajupit amb un llibre a la mà, mostrant-lo a unes suricates lapones, i al fons d'aquesta escena principal, es poden veure unes plantes amb un paisatge a l'horitzó. - ISO alt, ja que el contorn de les figures no esta gaire definit. - Es diferencien 3 plans: primer, les quatre suricates lapones; segon, el monjo mostrant el llibre a una suricata; i tercer, una suricata solitària amb la mirada perduda i tot l'altre paisatge. -Totes les formes que hi apareixen són orgàniques. - En quan a textures, les que hi apareixen són, el pelatge de les suricates, el terra i la roba del protagonista, tot lo altre surt molt desenfocat i no s'aprecia. -La llum que hi apareix és natural, suau, difosa, es dirigeix cap a l'esquerra i de a dalt a baix. - En aquesta imatge hi ha molta profunditat de camp. -Es presenta una gama de colors càlids on s'hi veu un contrast amb el color del paisatge i el color dels elements principals, protagonistes.
  • 10.
    Nivell compositiu - Escrea un ritme, dinamisme, per la repetició de figures (els suricates), sobretot els de a sota a la dreta. I en aquella mateixa zona, recau el pes visual incloent al monjo. La imatge esta descentrada expressament. - Llei de terços en quan a línies horitzontals. - Trobem molta iconicitat per part del color, però també la perd perquè queda tota la imatge molt difuminada a causa de la llum. - La mirada se'ns redirigeix cap a baix a la dreta. - Els surticates del primer pla estan situats posteriorment, i els altres personatges lateralment. - És una imatge amb molta profunditat, amb una posta en escena creada, preparada. Nivell anunciatiu - Un monjo intenta ensenyar a llegir a uns suricates laponesos (el monjo intenta fer un miracle). Hi ha un al fons, com si ja hagués passat l'aprenentatge, un altre que li estan mostrant i en primer pla quatre suricates que estan com en fila esperant a que els ensenyin, i dos d'ells s'estan mirant com si no entenguessin res. - Hi ha moltes mirades d'interpretació; com les mirades perdudes, lesdels dos suricates de primer pla que no ho entenen i el suricate que mira al monjo. - És una situació burlesca, còmica i humorística, molt característic en la seva obra.
  • 11.
  • 12.
    Ivan i Klokaen la seva activitat extravehicular 1997
  • 13.
    Leonov, Nikolayev, Istochnukov,Rozhdestvensky, Bergovoi i Shatalov 1997
  • 14.
    Istochinikov pronuncia undiscurs davantt periodistes i acadèmics 1997
  • 15.
  • 16.
  • 17.
    Retrat oficial d'IvanIstochnikov 1997
  • 18.
  • 19.
  • 20.
  • 21.
  • 22.
    Miracle de lacarn 2002
  • 23.
  • 24.
    El Gran Laberintde la costa oest de Knossoskari 2002
  • 25.