1. XAVIER
MISERACHS
“…El fotógrafo no tiene una clase
social concreta que lo acoja. No es
ni un obrero ni un empresario, ni un
finolis ni un granuja, pero es capaz
de desempeñar cualquiera de estos
papeles y muchos más. Para mí, el
fotógrafo practica siempre el
transfuguismo social.”
Xavier Miserachs
2. BIOGRAFIA
Neix a Barcelona el 1937.
Va entrar en contacte amb la
fotografia gràcies a l’Institut
Tècnic Eulàlia.
Va deixar la medicina per
dedicar-se a la fotografia
professionalment.
Es fa soci de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, on
hi va presentar la seva primera exposició.
També va exposar a la Sala Aixelà de Barcelona, i aquí
va començar la seva activitat professional juntament
d’altres fotògrafs.
3. Va realitzar diversos treballs, com per exemple:
Orientar a Picasso en els dibuixos de la façana
del col·legi d’arquitectes de Barcelona
4. En tornar del servei militar, instal·là el seu primer estudi a la casa
David del carrer Tuset de Barcelona.
Es va independitzar professionalment, i va començar a realitzar
treballs per encàrrec:
Obres d’autor:
“Barcelona Blanc i Negre” i “Costa Brava Show”
Campanya publicitària a
Teresa Gimpera
5. Va exercir de reporter i va publicar diversos reportatges en diferents
revistes:
Va viatjar per un gran nombre de països: França, Regne Unit,
Camerun, Estats Units...
A partir d’aquí, es va dedicar principalment a la fotografia editorial
6. Va col·laborar amb la fundació de l’escola eina, on va exercir com
a professor de fotografia.
Logotip de l’escola Eina
El 1997 va publicar el seu llibre de memòries “Fulls en
contacte”, amb el que guanyar un premi Gaziel.
Xavier Miserachs mor el 1998 a Badalona a causa d’un càncer de
pulmó.
7. En les seves fotografies demostra tenir una mirada pròpia com a
creador d'una imatge renovada de la ciutat i de la seva gent:
La mirada es basava per ser àcida i caòtica respecte del món urbà,
anant més enllà del caràcter entranyable i pintoresc i així
transmetent una nova sensibilitat.
Tenia una visió aguda i insolent amb la que manifestava una
ruptura amb l'academicisme oficial.
9. “Los Cachorros”
Aquesta imatge
pertany a una de
les obres de
Barcelona en
Blanc i Negre.
En aquesta fotografia, Miserachs ha utilitzat unes línies convergents que
acaben unint-se en un punt de fuga i simbolitzen la continuïtat de la
carretera.
Vèiem que ha utilitzat, per l’enquadrament, un pla general.
Podem observar que és una fotografia amb poca textura, en la qual ha
utilitzat una il·luminació natural (mes o menys una llum del vespre).
L’escala que utilitza Miserachs és proporcional, ja que els elements principals
que constitueixen la fotografia no destaquen, en quant a tamany, dels
demés.
10. Miserachs ha utilitzat una perspectiva per
mostrar-nos que la carretera té un gran
recorregut visual.
Aquesta fotografia té una gran profunditat
de camp, on ha utilitzat la llei de terços per
destacar-nos el grup de gossos, que són
l’element principal i el que més pes visual
donen a la fotografia.
També veiem que Miserachs ha volgut expressar un cert dinamisme a través
de l’acció de passejar els gossos i també, de rerefons, gràcies als cotxes que
passen per la carretera.
El camp visual reté principalment la vorera on es troben els gossos, deixant
de banda la carretera i l’altra vorera, donant-li així més protagonisme.
Podem observar que es tracta d’un paisatge obert, exterior, de la Barcelona
de l’època, és a dir, completament concret.
En aquesta fotografia podríem pensar que tot aquest conjunt de gossos es
tracta d’una posada en escena, però hem de valorar les intencions de
Miserachs amb la fotografia que eren representar la societat des d’un punt
caòtic de l’època.
Per la composició de la fotografia, podem dir que es tracta d’un temps
seqüencial o narratiu, ja que es pot intuir perfectament l’acció que es durà
a terme.
11. En aquesta fotografia, Xavier Miserachs manifesta amb la seva
característica mirada insolent la gran diferència social de l’època a
Barcelona, on veiem com una persona ha de guanyar-se la vida passejant
els gossos de, probablement, els més adinerats, mentre que d’altres poden
permetre’s el luxe de passejar amb els seus cotxes pel centre de Barcelona.
Mitjançant aquesta agrupació de gossos (imatge poc comuna) veiem la
clara visió que té Miserachs del món urbà d’aleshores: era caòtic.
12. Aquesta imatge pertany a una de
les obres de Barcelona en Blanc i
Negre.
Veiem que és una imatge en blanc
i negre i això ressalta el contrast de
la pell i la forma, la textura i també
l’expressió i intencionalitat que li
volem donar a la imatge, que en
aquest cas dóna un to de tristor,
apagat.
La llum tampoc es pot apreciar
molt amb el blanc i negre però es
veu que no és una llum molt dura,
és més fresca, sembla que hi hagi
boira també.
Veiem que és una imatge
totalment figurativa i, per tant, real.
Està feta amb perspectiva de picat
però el punt de fuga dóna un punt
de profunditat i això fa que no es
marqui molt aquesta perspectiva.
13. Veiem també que la imatge està dividida en tres blocs
que denoten els tres punts importants (motiu) i que més
criden l’atenció en la imatge que són, en la part
superior, el cotxe, en el centre però desplaçat cap a la
dreta veiem el nen que mira una roda situada en la
part inferior i que amb aquesta mirada ens indica una
línia cap a allò que li volem donar importància que en
aquest cas és la roda.
Veiem una línia vertical situada just al centre molt
marcada que ens separa en dos la imatge i ens situa en
un costat al nen i en l'altre el cotxe. Aquesta línia dona
estabilitat, quietud i una sensació de monotonia però
també profunditat i les línies diagonals ho contraresten
amb una sensació de dinamisme de manera que la
imatge queda perfectament equilibrada.
El format de la imatge és vertical però on es mostra un
paisatge obert amb un enfocament selectiu que
ressalta el motiu de la imatge que en aquest cas és el
nen i la roda.
Finalment aquesta imatge està feta amb un pla
general on podem veure els personatges i on té un
valor narratiu però també expressiu perquè es veu molt
d’aprop al nen i sobretot la mirada que ens guia cap a
la roda.
