Successfully reported this slideshow.
Your SlideShare is downloading. ×

UNITAT_3_El_catalanisme_politic.ppt

Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Upcoming SlideShare
Roma ciutat romana.pdf
Roma ciutat romana.pdf
Loading in …3
×

Check these out next

1 of 19 Ad

More Related Content

Recently uploaded (20)

Advertisement

UNITAT_3_El_catalanisme_politic.ppt

  1. 1.  1ª ½ s.XIX  Afirmació d’un sentiment d’identitat que porta a l’aparició del catalanisme polític. • Reivindicació de l’autogovern de Catalunya en el si de l’Estat espanyol.  En la configuració del catalanisme hi conflueixen: • Reivindicacions lingüístiques i culturals. • Realitats econòmiques i socials diferenciades. • Actituds polítiques pròpies.
  2. 2.  La Renaixença: Moviment sociocultural protagonitzat per sectors erudits que pretenia dignificar la cultura catalana.  Objectius: • Ús del català com a llengua literària. • Definir els trets diferencials de Catalunya, els que la identificaven i li donaven una personalitat pròpia.  Moviment molt influenciat pel Romanticisme Alemany Recerca d’un esperit que definís el poble, idelització del passat medieval, atracció pels temes folklòrics, valoració del patrimoni històric i arqueològic, la cultura popular… Poca quantitat i qualitat Castellanització Prohibició del català (adm. i enseny. Després del Decret de Nova Planta
  3. 3. Els jocs Florals (a partir de 1859) Bonaventura Carles Aribau • La Pàtria (1833) Joaquim Rubió i Ors
  4. 4.  Progressiva industrialització que va eixamplar les diferències polítiques entre Catalunya i la resta d’Espanya. • Catalunya: Creixent urbanització i nou model social (conflictes entre burgesia i naixent classe obrera) • Resta de l’Estat: Característiques pròpies d’una societat agrària  Interessos econòmics de la burgesia catalana: • Proteccionisme • Lliurecanvisme  Necessitat d’autonomia (poder polític propi)
  5. 5.  Crítiques al caràcter fortament centralista i unitari dels governs de l’Estat.  Els carlins: • Promesa de retorn als antics furs.  Els Federals (republicans): • Defensa d’una organització descentralitzada de l’Estat.
  6. 6. CARLISME REDREÇAMENT CULTURAL PROTECCIONISME ECONÒMIC ANTICENTRALISME CATALANISME POLÍTIC REPUBLICANSIM E FEDERAL CATALANISME CONSERVADOR CATALANISME PROGRESSITA FACTORS QUE VAN CONDUIR A L’APARICIÓ DEL CATALANISME POLÍTIC DURANT EL SEGLE XIX La Lliga Regionalista Esquerra Republicana de Catalunya
  7. 7.  En els seus inicis (La Restauració)  Sentiment limitat a grups socials minoritaris, de caràcter intel·lectual i professional.  A inicis del s.XX (El Desastre)  Moviment de masses de caràcter interclassista.  3 Opcions idelògiques:  Republicanisme Federal  Tradicionalisme catòlic  Catalanisme Romàntic
  8. 8.  Abandonament dels plantejaments integristes i antiliberals del clergat català després del reconeixement d’Alfons XII per part de la Santa Seu.  Apropament del clergat català al catalanisme conservador.  Moviment cultural i intel·lectual impulsat per membres de les institucions eclesiàstiques de Vic. Voluntat de cristianitzar un moviment que havia començat des de posicions laiques.  La Veu del Montserrat.  Josep Torras i Bages (bisbe de Vic)  Impulsa el catalanisme d’arrels cristianes.  La Tradició Catalana (1892)
  9. 9.  Defensa la forma republicana de govern. No accepten la monarquia.  Partidaris del laïcisme de l’Estat.  Busca l’ampliació dels drets democràtics i socials.  Sistema Federal  Repartiment de poders entre l’Estat, les regions i els municipis.  Líder  Francesc Pi i Margall.
  10. 10.  Dirigent federal que trenca amb Pi i Margall l’any 1881.  La modernització d’Espanya passava per una república federal.  Calia trencar amb la tradició centralista i unitària de la monarquia espanyola.  L’objectiu era implantar un Estat Català. Defensa un catalanisme de caràcter democràtic (Lo catalanisme, 1886)  Organitza congressos catalanistes i funda el Diari Català (1879-1881).
  11. 11.  Fundat per Valent í Almirall el 1882.  S’encarregava de desenvolupar un programa reivindicatiu.  Volia crear nuclis propagandístics del catalanisme per tot Catalunya. 1885  Redacta el memorial de greuges Greuge m. Perjudici que hom causa a una persona en els seus drets o interessos.  Memorial que recull els motius pels quals Catalunya es veia agreujada. (signatura convenis comercials amb França i Anglaterra, i intents d’unificació del Codi Civil)
  12. 12.  Primer manifest polític unitari del catalanisme: • Denunciava el centralisme. • Defensava el proteccionisme, regionalisme i dret civil català. • Aproximació a la burgesia. • Va fracassar per ser massa republicà. • Va atraure poc a les masses populars.  Tarannà personal de Valentí Almirall i lluita contra l’exposició Universal de Barcelona de 1888.  El 1887 els membres més conservadors del Centre Català funden la Lliga de Catalunya.  Àngel Guimerà (escriptor), Lluís Domènech i Montaner (arquitecte), Josep Puig i Cadafalch (arquitecte) Enric Prat de la Riba
  13. 13.  Caràcter més conservador que el projecte de Valentí Almirall. Millor sintonia amb la burgesia catalana. • Oficialitat de la llengua catalana • Defensa del dret civil català • Proteccionisme • Política exclusivament catalanista  1887  Missatge a la reina regent Maria Cristina demanant la plena autonomia de Catalunya.  1889  Promoure una campanya en contra del projecte de reforma del Codi Civil.  1901  Dirigents de la Lliga de Catalunya s’integren a la Lliga Regionalista.
  14. 14.  Necessitat de coordinar el moviment catalanista. La Lliga de Catalunya proposa la fundació d’una nova entitat.  Federació d’entitats diverses amb l’objectiu de coordinar tots els nuclis catalanistes comarcals. • Burgesia catalanista i conservadora. • Suport de la Catalunya rural.  Volia propagar les idees regionalistes.  Realitzar un programa comú per a tots els grups catalanistes.  Pretenien aconseguir un ampli autogovern per a Catalunya.
  15. 15.  1892  La Unió celebra a Manresa una assemblea.  Aproven un programa polític que va rebre el nom de Bases per a la Constitució Regional Catalana. • Limitació de les competències de l’Estat central. • Plena sobirania de Catalunya en el govern interior. • Competència en justícia, educació, ordre públic, encunyació moneda. • Oficialitat de la llengua catalana. • Càrrecs públics a Catalunya només per a catalans. • Recuperació d’institucions catalanes com les Corts.
  16. 16.  Grup polític creat per dirigents de les corporacions econòmiques i ciutadanes de Barcelona.  Representaven la burgesia industrial i agrària.  Demanaven l’autonomia política.  Referències al regionalisme.  Projecte polític poc clar. Dirigents sense experiència. Paral·lelament a aquesta iniciativa…
  17. 17.  Centre format pels publicadors de La Veu de Catalunya que abandonen la Unió Catalanista.  Prat de la Riba, Francesc Cambó, Jaume Carner.  Partidaris de la intervenció del catalanisme en la política i per la via electoral.  Bons polítics i bon programa. Poc suport social.  Els dos grups (Unió Regionalista i Centre Nacional Català) s’uneixen i presenten una candidatura unitària a les eleccions del maig de 1901.  Obtenen 4 diputats per Barcelona.
  18. 18.  Nou grup polític fusió de la Unió Regionalista i el Centre Nacional Català.  La Veu de Catalunya principal mitjà de difusió.  Primer partit no dinàstic en obtenir victòria a Barcelona.  La Lliga Regionalista serà el gran rival dels republicans.  Industrials, comerciants i professionals de Barcelona. També propietaris agraris.  La Lliga Regionalista s’oposa al sistema centralista i corrupte de la Restauració.  Estan a favor d’un reformisme polític que porti a l’autonomia a Catalunya.

×