SlideShare a Scribd company logo
1 of 34
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ
DEL CATALANISME (1833-1901)
CATALANISMECATALANISME  origen al s. XIX
-moviment cultural
- objectiu  recuperar
- Llengua
- Cultura
- Interès per conèixer
Història
Literatura
Tradicions
Dret civil català
- Elements
diferenciadors.
Identitat catalana
- CAT important pes industrialització ≠ resta ESP
-Estat liberal espanyol és centralitzat i uniformista

Actituds de rebuig al centralisme polític i a la uniformització cultural

Finals s. XIX: CATALANISME  moviment polític que defensa:
- reforma de l’Estat
- autonomia per a Catalunya
Context internacional
- difusió Romanticisme
- irrupció nacionalisme
- reforçament del principi de les nacionalitats
- defensa dret dels pobles a decidir
NOVA CULTURA CATALANISTA
Decret 1716  català fora àmbits literaris i oficials
 - procés centralització adm
- rebuig a - identificació amb les lleis i la llengua castellana
-Principi s. XIX  CATALÀ fora adm i de la cultura

- llengua parla quotidiana
- llengua escrita en cançons i romanços tradicionals
- llibres de temàtica religiosa o entreteniment  públic popular
-Manera de viure:
- forma específica organització familiar: HEREU
- forma específica org treball: EMPRESA FAMILIAR
- propietat: HEREU + família
- desenvolupament econòmic: BURGESIA INDUSTRIAL I COMERCIAL
RENAIXENÇA
-1833: Oda a la pàtria. B. Carles Aribau
- propostes de Joaquim Rubió i Ors
- Moviment cultural iniciat el 1830
- Reivindicació de l’ús públic i privat de la llengua
-símbol: llengua catalana, també de cultura
- 1859: recuperació JOCS FLORALS

- plataforma per promoure i difondre la llengua i la lite
- textos català antic (llemosí) i català literari modern
 NO català carrer (groller)
-Identitat catalana: llengua, literatura, història, dret i folklore
- personatges:
- Manuel Milà i Fontanals
- Pròsper de Bofarull
- Victor Balaguer
-Antoni de Bofarull
- Antoni Aulèstia
- Estanislau Reynals
- Francesc Permanyer
- Manuel Duran i Bas
Passat medieval. Comtes BCN + Corona d’Aragó
Història de CAT
Anàlisi dret civil català
Polític conservador
-Dècada 1870: fi diferències dos corrents
- objectiu: impulsar la llengua catalana

Jocs Florals: popularitzen, festa cívica, plataforma de difusió del català
- personatges: Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer
Renaixença popular ≠ Renaixença literàriaRenaixença popular ≠ Renaixença literària
- Defensa el català que es parla
- tradició de literatura i teatre popular  temes quotidians
- escriptors amb tarannà progressista
- Josep Anselm Clavé
- cançons per les societats corals
- Abdó Terradas (alcalde de Figueres)
- teatre satíric i antimonàrquic.
- Frederic Soler (Serafí Pitarra)
- teatre caricaturesc i sarcàstic
Publicacions:
- La Renaixença
- Diari Català (Valentí Almirall)
- Revista la Tramuntanan (anarquisme)
- La Campana de Gràcia (republicà)
- L’Esquella de la Torratxa (republicà)
Instruments difusió en l’àmbit públic
INICIS DEL CATALANISME POLÍTICINICIS DEL CATALANISME POLÍTIC
-Construcció Estat liberal  criticat per sectors de CAT
 - federalistes
- proposen plantejament - autonomistes
Diferents constitucions  definició ESP:
- nació única
- corts dipositàries de la sobirania nacional
(excepció: const 1876 compartida amb el rei)
- organització estatal: centralització - política
- econòmica
- administrativa
- jurídica
- militar
Regnat Isabel II (1833-1868)
- regència Maria Cristina 1833 -1840
- regència general Espartero 1840 – 1843
- 1843: Corts nomenen reina a Isabel, té 13 anys
- 1844 – 1854: Dècada Moderada
- 1854 – 1856: Bienni Progressista
- 1856 – 1868: Reacció Moderada
- 1868: Revolució Gloriosa. Isabel a l’exili
-Sectors progressistes CAT critiquen l’estat liberal
- demanen + atribucions per ajuntaments i diputacions
1835  bullangues: revoltes de caràcter popular
- inici a Reus i s’escampa per BCN
- classes populars fan accions violentes
- assassinat general Bassa
- crema de convents
- incendi fàbriques (El Vapor Bonaplata)
CONTEXT: primera guerra carlina (1833 – 1839)
- revoltes populars contra qui és proper al carlisme:
- clero
- autoritats que no impulsen reformes per guanyar la guerra
1843: Jamància  revolta republicana i progressista
-Inici de la revolta contra Espartero, després contra el centralisme de Madrid
- projectes de reforma amb contingut anticentralista, federal i popular
- conseq.  bombardeig a BCN de general Prim des de Montjuïc i la Ciutadella
Dècada Moderada (1844-1854)
 centralisme + dura política ordre públic

declaració Estat de guerra a CAT moltes vegades
EL FEDERALISME
1868: panorama polític dominat per 3 tendències
1. moderats (dreta)
 suport Isabel II, grups nobiliaris i propietaris agraris
2. centre
- conjunció monarquicodemocràtica  domini de les Corts
- majoria diputats progressistes
- personates: Prim i Sagasta
- sector unionista
- monàrquics demòcrates
3. Partit Republicà Federal (esquerra)
Pàg. 82)
Defensen: - monarquia
- sobirania nacional
- respecte ampli per llibertats públiques
• Republicans unitaris  Emilio Castelar
• defensen unitat de l’Estat
• posicions socials i econòmiques + conservadores
- escissió Partit Democràtic
- creat el 1868
- direcció: Francesc Pi i Margall i Estanislau Figueras
- proposa sist pactes entre ≠ regions per articular l’Estat
- defensa: - República
- separació Església – Estat
- NO exèrcit en política
- ampliació drets democràtics (sufragi)
- regular condicions laborals

electorat: petita burgesia i proletariat industrial
PARTIT REPUBLICÀ DEMOCRÀTIC FEDERAL
Francesc Pi i MargallFrancesc Pi i Margall
Pacte de Tortosa (1869)
- personatges: Valentí Almirall, Josep Anselm Clavé + representants antiga Corona
d’Aragó
- volen Estat federal:
- tenir en compte la realitat històrica de la Corona
- fonamentat concepte de sobirania popular
- caracterització d’Estat federal  projecte nova constitució
- 1r president: Estanislau Figueras
-projecte de Constitució 1873  ESP = estat federal amb 17 estats
- fracàs I REP
- pèrdua influència republicans
- problemes interns, fragmentació del partit.
1869: Pacte federal de Tortosa
1873: Primera República
Sistema de la Restauració
- Federalisme es replanteja la relació entre diferents territoris
∟personatges: Francesc Pi i Margall i Josep M. Vallès i RibotJosep M. Vallès i Ribot
↓
- proposa redactar Constitució de
l’Estat Català dins la Federació
Espanyola (1883)
- NO acceptat conjunt
partit federal
- Corts per CAT
- govern amb competències
- no limitacions → pacte federal
Pi i Margall ho proposa a nivell espanyol:
-problemàtica social:
- reforma agrària
- reivindicacions dels treballadors
industrials
- defensa INDEP de Cuba
RESULTAT: dissensions a l’interior del partit → decadència
- Valentí Almirall
VALENTÍ ALMIRALL
- Membre Partit Republicà Federal (branca + radical)
- personatge clau del catalanisme
1879: funda Diari Català, tot escrit en català
1880: Primer Congrés CatalanistaPrimer Congrés Catalanista (9 oct – 14 nov)
- objectiu: aplegar diferents tendències politiques i poder participar en la
política
- hi participen 1.282 persones, representants de Castelar, catalanistes
literaris, catalanistes catòlics, catalanistes romàntics.
- s’elegeix a Valentí Almirall com a president.
- acords adoptats:
- nomenar comissió per vetllar pel manteniment del dret català
- constituir una Acadèmia de la Llengua Catalana
- fundar nova entitat per coordinar moviment  Centre Català
1881: trenca amb Pi i Margall
 acció política específicament catalana, fora partit àmbit estatal
1882: Centre CatalàCentre Català partit polític que vol unir tots els sectors socials catalanistes
- programa reivindicatiu (llengua, dret civil, divisió comarcal,
proteccionisme econòmic...) + propaganda per tot el Principat
- no té èxit: massa catalanista per uns, massa radical per uns
altres, massa republicà....
1870: Jove Catalunya
- associació catalanista. Precedent de la Unió Catalanista
- fundadors: Àngel Guimerà, Pere Aldavert, Joaquim Riera, Lluís
Domènech i Muntaner, Josep Pella i Forgas, etc…
- entitat de caràcter literari, tot i que no es manté al marge del debat
polític
- 1875: dissolució
1883: Segon Congrés CatalanistaSegon Congrés Catalanista
- configuració catalanisme polític
- abandonar partits polítics ESP, només partits exclusivament catalans.
- evidencia la divisió del catalanisme entre:
- + progressites
- + conservadors
MEMORIAL DE GREUGESMEMORIAL DE GREUGES
1885: míting Llotja de BCN
-participen burgesia industrial, institucions de cultura i altres de catalanistes.
- 1r manifest polític i unitari del catalanisme
- denuncia centralisme
- demana: - dret a impulsar vida regional
- defensa proteccionisme (empresaris!) → amenaça de tractat
de comerç d’ESP amb França i GB
- defensa dret civil català (amenaça reforma tot ESP)
-Presentat al rei Alfons XII  Mort 1885  Pacte del Pardo

- limita eficàcia document
- ressó a Madrid
-Acostament a la burgesia
- defensa proteccionisme
- posicions descentralitzadores
1886: Lo catalanisme  bases ideològiques catalanisme progressista
- CAT motor regeneració ESP
- impulsar tasca agitació cultural
- crear organització política interclassista
 intervenir en eleccions
Proposta d’Almirall → FRACÀS per:
1. catalanisme massa republicà (burgesia unida a partits monàrq)
2. poca base social
3. oposició a Expo Universal BCN (1888). Rius i Taulet
- important per la burgesia
- 400.000 visitants de tot el món (BCN té 530.000 hab)
- esdeveniment polític, econòmic i social + important a nivell
mundial  organitzar-los era un gran prestigi (JJOO)
- cada país exposava els avenços tecnològics i feia gala del
seu potencial econòmic i industrial.
- organitzar-los era un gran prestigi (JJOO)
- Desaparició Centre Català
- poca influència Almirall dins catalanisme
discrepàncies Nova organització
1887: Lliga de Catalunya
- Caràcter conservador
- suport burgesia
- Personatges: - Narcís Verdaguer
- Lluís Domènech i Montaner
- Josep Puig i Cadafalch
- Enric Prat de la Riba
- Àngel Guimerà (Renaixença)
- Reivindicacions: - oficialitat català
- defensa dret civil català
- proteccionisme
- política exclusivament catalanista
-Iniciatives: - 1888: Missatge a la Reina RegentMissatge a la Reina Regent
└ es demana autonomia per Catalunya
- Cort pròpies: voten pressupostos i la contribució amb ESP
- decidir el nombre de soldats
- català = llengua oficial → ensenyament en català
- tribunals de justícia i càrrecs → catalans
- 1889: defensa del dret català
- contra projecte reforma Codi Civil
- canvi redacció → 1a victòria catalanisme
CATALANISME CONSERVADORCATALANISME CONSERVADOR
Catalanisme tradicionalista
- Context: creació Estat liberal + guerres carlines
- part clero català a favor del carlisme. Postures integristes i antiliberals.
- Context: Restauració  Santa Seu a favor d’Alfons XII
- part clero abandona carlisme i vol un espai dins liberalisme (conservador!)
VIGATANISME: moviment cultural intel·lectual
- personatges: - Jaume Collell
- Josep Morgades (bisbe Vic)
Cristianitzar moviment origen laic
- publicació: La Veu de Montserrat
- iniciatives: - 1881. celebració mil·lenari Montserrat
-1893. Restauració monestir Ripoll
- 1835: decret exclaustració. Atac i saqueig
- bisbes catalans ( → Missatge a la Regent!)
-Nou personatge: Josep Torras i Bages (bisbe Vic)
- defensa CATALANISME ARRELS CRISTIANES
- publicació La tradició catalana (1892)
└ esperit de CAT reposa en: família, propietat i religió
- Rebutja canvis socials
Objectiu clero: regenerar societat catalana
1887.Lliga de Catalunya
Nova entitat per organitzar millor moviment catalanista en defensa codi civil
1891: Unió Catalanista
-objectiu: - federació de tots els grups, centres,ateneus....
- propagar idees regionalistes
- programa comú a tots grups catalanistes
-suport: - CAT rural (fora hegemonia BCN)
- propietaris mitjans
- comerciants
- professionals liberals i intel·lectuals
-feina: desvetllar consciència catalanista + ampli suport autogovern
- 1892: assemblea a Manresa
- discrepàncies: - contraris a participar vida política
- crear organització política (eleccions)
Coordinar tots els grups catalanistes comarcals
Poca implicació directa
↓
Estructura d’entitats
BASES DE MANRESA (1892)
-Objectiu assemblea: programa polític nom Bases per a la Constitució Regional Catalana
- principis catalanisme polític
- estructura: - 17 articles
- poder regional. CAT plena sobirania
- competències plenes (legislació, educació, justícia, ordre públic,
encunyació de moneda...)
- llengua oficial: català
- càrrecs públics només catalans
- mili voluntària
- restabliment antigues institucions: Audiència Reial + Corts (sufragi
corporatiu)
- vinculació amb ESP: pacte de les institucions + Corona
FORMACIÓ LLIGA REGIONALISTA
Desastre 98  desprestigi partits dinàstics
 NO fan un regeneracionisme de la política espanyola
- nova generació intel·lectuals i activistes

- creació NOU PARTIT (eleccions  autonomia)
Catalanisme a la vida política: líders consolidats, cos doctrinari i forta mobilització social.
-context:
- govern Silvela – Polavieja  intent regeneracionista – FRACÀS
- Tancament de Caixes ( contribució ministre Villaverde)
1899. Unió Regionalista
-protagonistes:
- portaveus polítics de la burgesia industrial (EXPO 1888)
- representants burgesia agrària
-programa:
- referències regionalistes explícites
- demana autonomia política i administrativa
1900. Centre Nacional Català
-Partit polític escindit de la Unió Catalanista  publicació. La veu de Catalunya
- partidaris participar en vida política
- recull programa Bases de Manresa
- personatges: - Enric Prat de la Riba
- Francesc Cambó
- Jaume Carner
- Lluís Duran i Ventosa
Unió Regionalista + Centre Nacional Català = candidatura unitària (eleccions maig 1901)
- Base social industrials i comerciants
-NO projecte polític clar
- NO dirigents experiència
- SÍ programa polític possibilista
- SÍ dirigents experts
- NO suport social
“4 presidents”
- Candidatura catalanista
-Guanya a BCN
- 4 diputats regionalistes
Joves professionals, favorables al
catalanisme en política
Lliga Regionalista Unió Regionalista + Centre Nacional Català
-Mitjà comunicació: La Veu de Catalunya
- èxit eleccions municipals BCN  1r cop de partits no dinàstics guanyen. Sistema
Restauració KO

- hegemonia electoral entre REPUBLICANS i CATALANISTES
- fora joc polític conservadors - liberals
-Partit modern  nova organització.
- afiliats
- centres polítics
- secretaria electoral
- publicacions
-Base social:
- industrials, comerciants i professionals de BCN
- propietaris agraris (Institut Agrícola Català de Sant Isidre, 1851. p.126-127)
- general: sectors benestants contra sistema corrupte i centralista Restauració
-programa: monàrquic i conservador
- autonomia de CAT dins l’Estat espanyol
Centre Català (1882)
Lliga de Catalunya (1887)
Unió Catanista (1891)
Centre Nacional Català (1900)
Junta Adhesions al programa de
Polavieja (1898)
Unió Regionalista (1899)
Lliga Regionalista (1901)
escindeix integra
NACIONALISMES I REGIONALISMESNACIONALISMES I REGIONALISMES
1876. Fi de la III guerra carlina  pèrdua dels furs bascos
. Procés d’industrialització de Biscaia

burgesia vinculada al sistema de la Restauració
forta immigració (maketos)  amenaça per la identitat basca
Nacionalisme basc
Moviment cultural en defensa de la llengua, la cultura i les tradicions basques
 moviments dels èuscars (euskaros)
- importància de la religió (carlins!)
- defensa de la societat tradicional
Personatge: SABINO ARANA (1865 – 1903)
- milita en el carlisme. Família a l’exili el 1873
- estudia amb els jesuïtes
- ideòleg del nacionalisme basc
- 1894: funda Societat Euskalerria (precedent del PNB)
- 1r només a Biscaia i + tard s’extén per tot el territori
(Euskadi + Navarra)
- defensa INDEPENDÈNCIA
- crea la Ikurriña
-Pensament Sabino Arana:
- defensa de: RAÇA BASCA, FURS i RELIGIÓ  Déu i lleis antigues
- defensa societat patriarcal: antiliberal, catòlica i tradicionalista
- critica:
-immigrants (maketos)
- no s’integren en els costums
- no saben la llengua basca
- treballen per un salari inferior
- comunistes
- ataquen tradicions religioses i propietat
- classes altes liberals
- compra – venda de poder (sist. Restauració)
- suport classes mitjanes de Bilbao i rodalies
-Canvi de pensament. Abandona postulats independentistes i antiindustralistes
- 1895: Partit Nacionalista Basc  partit autonomista
- defensa reintegració dels furs bascos.
- Denominació nova: Euzkadi, enlloc d’Euskal Herria (Euskadi + Navarra + Eusk francès)
- Festa l’Aberri Eguna (dia de la nació)
- diumenge de Pasqua (importància de la religió!)
-Significat dels colors.
- fons vermell com l’escut del senyoriu de Biscaia
- aspa verda de St Andreu (patró de Biscaia)
- creu blanca: religió catòlica
El galleguisme
Galícia: societat rural (≠ basca i catalana)
- manté arrelada identitat gallega
- burgesia feble
- classe dominant tradicional (vella noblesa terratinent + Església)
-Galleguisme: ideologia política basada en la reivindicació llengua i tradicions pròpies
↓
poc suport de classes mitjanes → llengua i tradició = endarreriment cultural i social
½ s. XIX. O Rexurdimiento (= Renaixença)
- moviment culturista i apolític
- redescobriment literari de la llengua, història i tradicions
- personatge: ROSALÍA DE CASTRO (1837 – 1885)
Corrent polític: minories cultes
- endarreriment ecònomic per culpa de subordinació política + forta emigració
- discus contra abandonament país:
- polítics espanyols
- classe dirigent gallega
≈ 1880 → caràcter + polític (premsa i projecte galleguista)
- grups intel·lectuals minoritaris
- professionals de les ciutats
- personatges: MANUEL MURGUIA, ALFREDO BRAÑAS.
MANUEL MURGUIA
- Historiador i escriptor gallec
- casat amb Rosalía de Castro
- impulsor del moviment O Rexurdimiento
- 1888: defensa ús públic del gallec.
ALFREDO BRAÑAS
-Escriptor i ideòleg del regionalisme gallec.
- 1890: participa en la creació de l’Associació Regionalista Gallega
- 1891: participa Jocs Florals de Tui
- redacta les Bases generales del regionalismo y sua aplicación en
Galicia. Influenciades per la Bases de Manresa (1892)
-Principis s. XX. Nova generació de galleguistes: més política i més suport social.
- VICENTE RISCO
- ALFONSO R. CASTELAO (líder nacionalisme gallec)
Valencianism
e
-inicis: moviment cultural → Renaixença
- reivindicació llengua i cultura pròpies
- personatges: TEODOR LLORENTE i CONSTANTÍ LLOMBART
- 1904: València Nova
- organització que promou la Primera Assemblea Regionalista valenciana
Aragonisme
2/2 s. XIX. Neix l’aragonisme
-Suport burgesia
- defensa: - patrimoni cultural
- dret civil
-Idea romàntica dels orígens del regne i de les institucions medievals.
-personatge: JOAQUIN COSTA → regeneracionisme
- defensa dret del món pagès aragonés (Escola i rebost)
- europeïtzar Espanya.
-personatge: BLAS INFANTE
- de família acomodada. Curiositat per la vida del jornaler.
- professió: notari
- obra: El ideal andaluz
- 1916: Centro Andaluz de Sevilla → expressar la realitat cultural i social andalusa
- 1918: Primera assemblea regionalista (Ronda)
- es proposa l’autonomia
- II REP. Projecte d’estatut andalús (no tira endavant)
- assassinat agost 1936 per falangistes (Queipo de Llano)
Andalusisme
Escut d’Andalusia.
- Representa a Hèrcules entre les
dues columnes d’Hèrcules, que la
tradició situa a Gibraltar.
Bandera blanca i verda amb l’escut al centre.
- verd: dinastia Omeia
- blanc: imperi almohade
- colors d’esperança i pau
- feta amb una tela portada en un viatge al
Marroc
Himne
Cançó religiosa
cantada pels segadors
Partit Federal
Republicà
Centre Català Regionalisme
catòlic
Unió catalanista Lliga Regionalista
Fonamentació
ideològica
Federalisme
progressista
Catalanisme federal
progressista
Tradicionalisme
catòlic
Catalanisme
conservador
Catalanisme
regionalista
Projecte per a
Catalunya
Estat Català
dins la
Federació
Espanyola
Reivindicació de la
llengua i dret, divisió
comarcal
Conservació de
les tradicions
catalanes
Autonomia
política i
econòmica
Autonomia política
i econòmica
Projectes per a
Espanya
Creació d’un
Estat Federal
Reformisme del
sistema de la
Restauració
Base social Classes
populars
urbanes i
petita burgesia
Classes populars
urbanes i ruals
Clergat,
pagesia,
oligariquia rural
Petita
burgesia,
intel·lectuals,
propietaris
rurals.
Petita i mitjana
burgesia,
propietaris rurals.
Actuació
cultural/ social/
política
Pacte Federal
de Tortosa
(1869)
Primer Congrés
Catalanista (1880)
Segon Congrés
Catalanista (1883)
Memorial de
Greuges (1885)
La tradició
catalana (1892)
Bases de
Manresa
(1892)
Representació
parlamentària a
les Corts
espanyoles (1901)
Líders F. Pi i Margall
Valentí
Almirall
J. Anselm
Clavé
J. M. Vallès i
Ribot
Valentí Almirall J. Torras i
Bages
Josep Morgades
Jaume Collell
Prat de la
Riba
Narcís
Verdaguer
E. Prat de la Riba
Francesc Cambó
J. Puig i Cadafalch

More Related Content

What's hot

Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...Julia Valera
 
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIXjcorbala
 
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xxUnitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xxJulia Valera
 
Unitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xix
Unitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xixUnitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xix
Unitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xixJulia Valera
 
Origens del catalanisme XIX
Origens del catalanisme XIXOrigens del catalanisme XIX
Origens del catalanisme XIXArmand Figuera
 
PROVA D'HISTÒRIA SELECTIVITAT JUNY-12
PROVA D'HISTÒRIA SELECTIVITAT JUNY-12PROVA D'HISTÒRIA SELECTIVITAT JUNY-12
PROVA D'HISTÒRIA SELECTIVITAT JUNY-12jcorbala
 
Tema 4. El segle XVIII: El reformisme dels primers Borbó (1700 - 1788)
Tema 4. El segle XVIII: El reformisme dels primers Borbó (1700 - 1788)Tema 4. El segle XVIII: El reformisme dels primers Borbó (1700 - 1788)
Tema 4. El segle XVIII: El reformisme dels primers Borbó (1700 - 1788)Historiaespanya
 
Esquema segona república
Esquema segona repúblicaEsquema segona república
Esquema segona repúblicaMarcel Duran
 
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)Julia Valera
 
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)jcorbala
 
L'edat mitjana 2n ESO-adaptació de textos i activitats.
L'edat mitjana 2n ESO-adaptació de textos i activitats.L'edat mitjana 2n ESO-adaptació de textos i activitats.
L'edat mitjana 2n ESO-adaptació de textos i activitats.Rocio Avila
 
Cançoneta incerta
Cançoneta incertaCançoneta incerta
Cançoneta incertajoanmolar
 
Plató resum
Plató resumPlató resum
Plató resumNapbuuff
 
Unitat 3. la construcció de l'estat liberal (1833 1868)
Unitat 3. la construcció de l'estat liberal (1833 1868)Unitat 3. la construcció de l'estat liberal (1833 1868)
Unitat 3. la construcció de l'estat liberal (1833 1868)Julia Valera
 
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.Marcel Duran
 
Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).Marcel Duran
 
12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)jcorbala
 

What's hot (20)

Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
 
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
 
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xxUnitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
 
Unitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xix
Unitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xixUnitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xix
Unitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xix
 
Origens del catalanisme XIX
Origens del catalanisme XIXOrigens del catalanisme XIX
Origens del catalanisme XIX
 
PROVA D'HISTÒRIA SELECTIVITAT JUNY-12
PROVA D'HISTÒRIA SELECTIVITAT JUNY-12PROVA D'HISTÒRIA SELECTIVITAT JUNY-12
PROVA D'HISTÒRIA SELECTIVITAT JUNY-12
 
Tema 4. El segle XVIII: El reformisme dels primers Borbó (1700 - 1788)
Tema 4. El segle XVIII: El reformisme dels primers Borbó (1700 - 1788)Tema 4. El segle XVIII: El reformisme dels primers Borbó (1700 - 1788)
Tema 4. El segle XVIII: El reformisme dels primers Borbó (1700 - 1788)
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
Esquema segona república
Esquema segona repúblicaEsquema segona república
Esquema segona república
 
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
 
Pompeu fabra
Pompeu fabraPompeu fabra
Pompeu fabra
 
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
 
Brida
BridaBrida
Brida
 
L'edat mitjana 2n ESO-adaptació de textos i activitats.
L'edat mitjana 2n ESO-adaptació de textos i activitats.L'edat mitjana 2n ESO-adaptació de textos i activitats.
L'edat mitjana 2n ESO-adaptació de textos i activitats.
 
Cançoneta incerta
Cançoneta incertaCançoneta incerta
Cançoneta incerta
 
Plató resum
Plató resumPlató resum
Plató resum
 
Unitat 3. la construcció de l'estat liberal (1833 1868)
Unitat 3. la construcció de l'estat liberal (1833 1868)Unitat 3. la construcció de l'estat liberal (1833 1868)
Unitat 3. la construcció de l'estat liberal (1833 1868)
 
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
 
Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).
 
12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
12. LA GUERRA CIVIL (1936-1939)
 

Viewers also liked

Els fets d'octubre de 1934
Els fets d'octubre de 1934Els fets d'octubre de 1934
Els fets d'octubre de 1934imanhistoria
 
Esquema adicional de la II República espanyola (1931 - 1936)
Esquema adicional de la II República espanyola (1931 - 1936)Esquema adicional de la II República espanyola (1931 - 1936)
Esquema adicional de la II República espanyola (1931 - 1936)imanhistoria
 
Presentació II Origen i consolidació del catalanisme
Presentació II Origen i consolidació del catalanismePresentació II Origen i consolidació del catalanisme
Presentació II Origen i consolidació del catalanismeimanhistoria
 
Constitució de 1931
Constitució de 1931Constitució de 1931
Constitució de 1931imanhistoria
 
Moviment solidaritat catalana (1906 - 1909)
Moviment solidaritat catalana (1906 - 1909)Moviment solidaritat catalana (1906 - 1909)
Moviment solidaritat catalana (1906 - 1909)imanhistoria
 
II República espanyola
II República espanyolaII República espanyola
II República espanyolaimanhistoria
 
Activitat en grups sobre la II República espanyola (1931-1936)
Activitat en grups sobre la II República espanyola (1931-1936)Activitat en grups sobre la II República espanyola (1931-1936)
Activitat en grups sobre la II República espanyola (1931-1936)imanhistoria
 
13. EL FRANQUISME: 1939-1959
13. EL FRANQUISME: 1939-195913. EL FRANQUISME: 1939-1959
13. EL FRANQUISME: 1939-1959jcorbala
 
Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)
Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)
Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)Julia Valera
 
La Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaLa Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaLourdes Escobar
 
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).Julia Valera
 
La Guerra Civil espanyola (1936 39).
La Guerra Civil espanyola (1936 39).La Guerra Civil espanyola (1936 39).
La Guerra Civil espanyola (1936 39).Marcel Duran
 
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)Julia Valera
 

Viewers also liked (13)

Els fets d'octubre de 1934
Els fets d'octubre de 1934Els fets d'octubre de 1934
Els fets d'octubre de 1934
 
Esquema adicional de la II República espanyola (1931 - 1936)
Esquema adicional de la II República espanyola (1931 - 1936)Esquema adicional de la II República espanyola (1931 - 1936)
Esquema adicional de la II República espanyola (1931 - 1936)
 
Presentació II Origen i consolidació del catalanisme
Presentació II Origen i consolidació del catalanismePresentació II Origen i consolidació del catalanisme
Presentació II Origen i consolidació del catalanisme
 
Constitució de 1931
Constitució de 1931Constitució de 1931
Constitució de 1931
 
Moviment solidaritat catalana (1906 - 1909)
Moviment solidaritat catalana (1906 - 1909)Moviment solidaritat catalana (1906 - 1909)
Moviment solidaritat catalana (1906 - 1909)
 
II República espanyola
II República espanyolaII República espanyola
II República espanyola
 
Activitat en grups sobre la II República espanyola (1931-1936)
Activitat en grups sobre la II República espanyola (1931-1936)Activitat en grups sobre la II República espanyola (1931-1936)
Activitat en grups sobre la II República espanyola (1931-1936)
 
13. EL FRANQUISME: 1939-1959
13. EL FRANQUISME: 1939-195913. EL FRANQUISME: 1939-1959
13. EL FRANQUISME: 1939-1959
 
Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)
Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)
Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)
 
La Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaLa Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyola
 
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).
 
La Guerra Civil espanyola (1936 39).
La Guerra Civil espanyola (1936 39).La Guerra Civil espanyola (1936 39).
La Guerra Civil espanyola (1936 39).
 
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
 

Similar to Origen i consolidació del catalanisme

Origens Del Catalanisme
Origens Del CatalanismeOrigens Del Catalanisme
Origens Del Catalanismelbaez
 
Origens del catalanisme
Origens del catalanismeOrigens del catalanisme
Origens del catalanismeaula20_2012
 
Origens del catalanisme
Origens del catalanismeOrigens del catalanisme
Origens del catalanismeaula20_2012
 
Catalanisme
CatalanismeCatalanisme
CatalanismeFinama
 
8 ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME 1833-1901 2BAT. 2014-15
8 ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME 1833-1901 2BAT. 2014-158 ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME 1833-1901 2BAT. 2014-15
8 ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME 1833-1901 2BAT. 2014-15martav57
 
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISMEORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISMEjcorbala
 
Inicis del catalanisme polític
Inicis del catalanisme políticInicis del catalanisme polític
Inicis del catalanisme políticAntonio Egea
 
SEXENNI - RESTAURACIÓ
SEXENNI - RESTAURACIÓSEXENNI - RESTAURACIÓ
SEXENNI - RESTAURACIÓhistgeo345
 
La segona república
La segona repúblicaLa segona república
La segona repúblicahistgeo345
 
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-20141. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014martav57
 
Origens i consolidació del catalanisme
Origens i consolidació del catalanismeOrigens i consolidació del catalanisme
Origens i consolidació del catalanismeGemma Ajenjo Rodriguez
 
El sexenni democràtic. Espanya 1868 - 1874
El sexenni democràtic. Espanya 1868 - 1874El sexenni democràtic. Espanya 1868 - 1874
El sexenni democràtic. Espanya 1868 - 1874jescriva
 
De la restauració a la república (1874 1931)
De la restauració a la república (1874 1931)De la restauració a la república (1874 1931)
De la restauració a la república (1874 1931)Marcel Duran
 

Similar to Origen i consolidació del catalanisme (20)

Unitat8 catalanisme
Unitat8 catalanismeUnitat8 catalanisme
Unitat8 catalanisme
 
Origens Del Catalanisme
Origens Del CatalanismeOrigens Del Catalanisme
Origens Del Catalanisme
 
Origens del catalanisme
Origens del catalanismeOrigens del catalanisme
Origens del catalanisme
 
Origens del catalanisme
Origens del catalanismeOrigens del catalanisme
Origens del catalanisme
 
Catalanisme
CatalanismeCatalanisme
Catalanisme
 
8 ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME 1833-1901 2BAT. 2014-15
8 ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME 1833-1901 2BAT. 2014-158 ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME 1833-1901 2BAT. 2014-15
8 ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME 1833-1901 2BAT. 2014-15
 
Catalanisme
CatalanismeCatalanisme
Catalanisme
 
Catalanisme
CatalanismeCatalanisme
Catalanisme
 
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISMEORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME
 
Power historia
Power historiaPower historia
Power historia
 
Inicis del catalanisme polític
Inicis del catalanisme políticInicis del catalanisme polític
Inicis del catalanisme polític
 
Catalanisme
CatalanismeCatalanisme
Catalanisme
 
SEXENNI - RESTAURACIÓ
SEXENNI - RESTAURACIÓSEXENNI - RESTAURACIÓ
SEXENNI - RESTAURACIÓ
 
Catalanisme
CatalanismeCatalanisme
Catalanisme
 
La segona república
La segona repúblicaLa segona república
La segona república
 
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-20141. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
 
Origens i consolidació del catalanisme
Origens i consolidació del catalanismeOrigens i consolidació del catalanisme
Origens i consolidació del catalanisme
 
El sexenni democràtic. Espanya 1868 - 1874
El sexenni democràtic. Espanya 1868 - 1874El sexenni democràtic. Espanya 1868 - 1874
El sexenni democràtic. Espanya 1868 - 1874
 
Power fin
Power finPower fin
Power fin
 
De la restauració a la república (1874 1931)
De la restauració a la república (1874 1931)De la restauració a la república (1874 1931)
De la restauració a la república (1874 1931)
 

Origen i consolidació del catalanisme

  • 1. ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
  • 2. CATALANISMECATALANISME  origen al s. XIX -moviment cultural - objectiu  recuperar - Llengua - Cultura - Interès per conèixer Història Literatura Tradicions Dret civil català - Elements diferenciadors. Identitat catalana - CAT important pes industrialització ≠ resta ESP -Estat liberal espanyol és centralitzat i uniformista  Actituds de rebuig al centralisme polític i a la uniformització cultural  Finals s. XIX: CATALANISME  moviment polític que defensa: - reforma de l’Estat - autonomia per a Catalunya Context internacional - difusió Romanticisme - irrupció nacionalisme - reforçament del principi de les nacionalitats - defensa dret dels pobles a decidir
  • 3. NOVA CULTURA CATALANISTA Decret 1716  català fora àmbits literaris i oficials  - procés centralització adm - rebuig a - identificació amb les lleis i la llengua castellana -Principi s. XIX  CATALÀ fora adm i de la cultura  - llengua parla quotidiana - llengua escrita en cançons i romanços tradicionals - llibres de temàtica religiosa o entreteniment  públic popular -Manera de viure: - forma específica organització familiar: HEREU - forma específica org treball: EMPRESA FAMILIAR - propietat: HEREU + família - desenvolupament econòmic: BURGESIA INDUSTRIAL I COMERCIAL
  • 4. RENAIXENÇA -1833: Oda a la pàtria. B. Carles Aribau - propostes de Joaquim Rubió i Ors - Moviment cultural iniciat el 1830 - Reivindicació de l’ús públic i privat de la llengua -símbol: llengua catalana, també de cultura - 1859: recuperació JOCS FLORALS  - plataforma per promoure i difondre la llengua i la lite - textos català antic (llemosí) i català literari modern  NO català carrer (groller) -Identitat catalana: llengua, literatura, història, dret i folklore - personatges: - Manuel Milà i Fontanals - Pròsper de Bofarull - Victor Balaguer -Antoni de Bofarull - Antoni Aulèstia - Estanislau Reynals - Francesc Permanyer - Manuel Duran i Bas Passat medieval. Comtes BCN + Corona d’Aragó Història de CAT Anàlisi dret civil català Polític conservador
  • 5. -Dècada 1870: fi diferències dos corrents - objectiu: impulsar la llengua catalana  Jocs Florals: popularitzen, festa cívica, plataforma de difusió del català - personatges: Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer Renaixença popular ≠ Renaixença literàriaRenaixença popular ≠ Renaixença literària - Defensa el català que es parla - tradició de literatura i teatre popular  temes quotidians - escriptors amb tarannà progressista - Josep Anselm Clavé - cançons per les societats corals - Abdó Terradas (alcalde de Figueres) - teatre satíric i antimonàrquic. - Frederic Soler (Serafí Pitarra) - teatre caricaturesc i sarcàstic
  • 6. Publicacions: - La Renaixença - Diari Català (Valentí Almirall) - Revista la Tramuntanan (anarquisme) - La Campana de Gràcia (republicà) - L’Esquella de la Torratxa (republicà) Instruments difusió en l’àmbit públic
  • 7. INICIS DEL CATALANISME POLÍTICINICIS DEL CATALANISME POLÍTIC -Construcció Estat liberal  criticat per sectors de CAT  - federalistes - proposen plantejament - autonomistes Diferents constitucions  definició ESP: - nació única - corts dipositàries de la sobirania nacional (excepció: const 1876 compartida amb el rei) - organització estatal: centralització - política - econòmica - administrativa - jurídica - militar Regnat Isabel II (1833-1868) - regència Maria Cristina 1833 -1840 - regència general Espartero 1840 – 1843 - 1843: Corts nomenen reina a Isabel, té 13 anys - 1844 – 1854: Dècada Moderada - 1854 – 1856: Bienni Progressista - 1856 – 1868: Reacció Moderada - 1868: Revolució Gloriosa. Isabel a l’exili
  • 8. -Sectors progressistes CAT critiquen l’estat liberal - demanen + atribucions per ajuntaments i diputacions 1835  bullangues: revoltes de caràcter popular - inici a Reus i s’escampa per BCN - classes populars fan accions violentes - assassinat general Bassa - crema de convents - incendi fàbriques (El Vapor Bonaplata) CONTEXT: primera guerra carlina (1833 – 1839) - revoltes populars contra qui és proper al carlisme: - clero - autoritats que no impulsen reformes per guanyar la guerra 1843: Jamància  revolta republicana i progressista -Inici de la revolta contra Espartero, després contra el centralisme de Madrid - projectes de reforma amb contingut anticentralista, federal i popular - conseq.  bombardeig a BCN de general Prim des de Montjuïc i la Ciutadella
  • 9. Dècada Moderada (1844-1854)  centralisme + dura política ordre públic  declaració Estat de guerra a CAT moltes vegades
  • 10. EL FEDERALISME 1868: panorama polític dominat per 3 tendències 1. moderats (dreta)  suport Isabel II, grups nobiliaris i propietaris agraris 2. centre - conjunció monarquicodemocràtica  domini de les Corts - majoria diputats progressistes - personates: Prim i Sagasta - sector unionista - monàrquics demòcrates 3. Partit Republicà Federal (esquerra) Pàg. 82) Defensen: - monarquia - sobirania nacional - respecte ampli per llibertats públiques • Republicans unitaris  Emilio Castelar • defensen unitat de l’Estat • posicions socials i econòmiques + conservadores
  • 11. - escissió Partit Democràtic - creat el 1868 - direcció: Francesc Pi i Margall i Estanislau Figueras - proposa sist pactes entre ≠ regions per articular l’Estat - defensa: - República - separació Església – Estat - NO exèrcit en política - ampliació drets democràtics (sufragi) - regular condicions laborals  electorat: petita burgesia i proletariat industrial PARTIT REPUBLICÀ DEMOCRÀTIC FEDERAL Francesc Pi i MargallFrancesc Pi i Margall Pacte de Tortosa (1869)
  • 12. - personatges: Valentí Almirall, Josep Anselm Clavé + representants antiga Corona d’Aragó - volen Estat federal: - tenir en compte la realitat històrica de la Corona - fonamentat concepte de sobirania popular - caracterització d’Estat federal  projecte nova constitució - 1r president: Estanislau Figueras -projecte de Constitució 1873  ESP = estat federal amb 17 estats - fracàs I REP - pèrdua influència republicans - problemes interns, fragmentació del partit. 1869: Pacte federal de Tortosa 1873: Primera República
  • 13. Sistema de la Restauració - Federalisme es replanteja la relació entre diferents territoris ∟personatges: Francesc Pi i Margall i Josep M. Vallès i RibotJosep M. Vallès i Ribot ↓ - proposa redactar Constitució de l’Estat Català dins la Federació Espanyola (1883) - NO acceptat conjunt partit federal - Corts per CAT - govern amb competències - no limitacions → pacte federal Pi i Margall ho proposa a nivell espanyol: -problemàtica social: - reforma agrària - reivindicacions dels treballadors industrials - defensa INDEP de Cuba RESULTAT: dissensions a l’interior del partit → decadència - Valentí Almirall
  • 14. VALENTÍ ALMIRALL - Membre Partit Republicà Federal (branca + radical) - personatge clau del catalanisme 1879: funda Diari Català, tot escrit en català 1880: Primer Congrés CatalanistaPrimer Congrés Catalanista (9 oct – 14 nov) - objectiu: aplegar diferents tendències politiques i poder participar en la política - hi participen 1.282 persones, representants de Castelar, catalanistes literaris, catalanistes catòlics, catalanistes romàntics. - s’elegeix a Valentí Almirall com a president. - acords adoptats: - nomenar comissió per vetllar pel manteniment del dret català - constituir una Acadèmia de la Llengua Catalana - fundar nova entitat per coordinar moviment  Centre Català 1881: trenca amb Pi i Margall  acció política específicament catalana, fora partit àmbit estatal 1882: Centre CatalàCentre Català partit polític que vol unir tots els sectors socials catalanistes - programa reivindicatiu (llengua, dret civil, divisió comarcal, proteccionisme econòmic...) + propaganda per tot el Principat - no té èxit: massa catalanista per uns, massa radical per uns altres, massa republicà....
  • 15. 1870: Jove Catalunya - associació catalanista. Precedent de la Unió Catalanista - fundadors: Àngel Guimerà, Pere Aldavert, Joaquim Riera, Lluís Domènech i Muntaner, Josep Pella i Forgas, etc… - entitat de caràcter literari, tot i que no es manté al marge del debat polític - 1875: dissolució 1883: Segon Congrés CatalanistaSegon Congrés Catalanista - configuració catalanisme polític - abandonar partits polítics ESP, només partits exclusivament catalans. - evidencia la divisió del catalanisme entre: - + progressites - + conservadors
  • 16. MEMORIAL DE GREUGESMEMORIAL DE GREUGES 1885: míting Llotja de BCN -participen burgesia industrial, institucions de cultura i altres de catalanistes. - 1r manifest polític i unitari del catalanisme - denuncia centralisme - demana: - dret a impulsar vida regional - defensa proteccionisme (empresaris!) → amenaça de tractat de comerç d’ESP amb França i GB - defensa dret civil català (amenaça reforma tot ESP) -Presentat al rei Alfons XII  Mort 1885  Pacte del Pardo  - limita eficàcia document - ressó a Madrid -Acostament a la burgesia - defensa proteccionisme - posicions descentralitzadores 1886: Lo catalanisme  bases ideològiques catalanisme progressista - CAT motor regeneració ESP - impulsar tasca agitació cultural - crear organització política interclassista  intervenir en eleccions
  • 17. Proposta d’Almirall → FRACÀS per: 1. catalanisme massa republicà (burgesia unida a partits monàrq) 2. poca base social 3. oposició a Expo Universal BCN (1888). Rius i Taulet - important per la burgesia - 400.000 visitants de tot el món (BCN té 530.000 hab) - esdeveniment polític, econòmic i social + important a nivell mundial  organitzar-los era un gran prestigi (JJOO) - cada país exposava els avenços tecnològics i feia gala del seu potencial econòmic i industrial. - organitzar-los era un gran prestigi (JJOO) - Desaparició Centre Català - poca influència Almirall dins catalanisme discrepàncies Nova organització
  • 18. 1887: Lliga de Catalunya - Caràcter conservador - suport burgesia - Personatges: - Narcís Verdaguer - Lluís Domènech i Montaner - Josep Puig i Cadafalch - Enric Prat de la Riba - Àngel Guimerà (Renaixença) - Reivindicacions: - oficialitat català - defensa dret civil català - proteccionisme - política exclusivament catalanista -Iniciatives: - 1888: Missatge a la Reina RegentMissatge a la Reina Regent └ es demana autonomia per Catalunya - Cort pròpies: voten pressupostos i la contribució amb ESP - decidir el nombre de soldats - català = llengua oficial → ensenyament en català - tribunals de justícia i càrrecs → catalans - 1889: defensa del dret català - contra projecte reforma Codi Civil - canvi redacció → 1a victòria catalanisme
  • 19. CATALANISME CONSERVADORCATALANISME CONSERVADOR Catalanisme tradicionalista - Context: creació Estat liberal + guerres carlines - part clero català a favor del carlisme. Postures integristes i antiliberals. - Context: Restauració  Santa Seu a favor d’Alfons XII - part clero abandona carlisme i vol un espai dins liberalisme (conservador!) VIGATANISME: moviment cultural intel·lectual - personatges: - Jaume Collell - Josep Morgades (bisbe Vic) Cristianitzar moviment origen laic - publicació: La Veu de Montserrat - iniciatives: - 1881. celebració mil·lenari Montserrat -1893. Restauració monestir Ripoll - 1835: decret exclaustració. Atac i saqueig - bisbes catalans ( → Missatge a la Regent!)
  • 20. -Nou personatge: Josep Torras i Bages (bisbe Vic) - defensa CATALANISME ARRELS CRISTIANES - publicació La tradició catalana (1892) └ esperit de CAT reposa en: família, propietat i religió - Rebutja canvis socials Objectiu clero: regenerar societat catalana
  • 21. 1887.Lliga de Catalunya Nova entitat per organitzar millor moviment catalanista en defensa codi civil 1891: Unió Catalanista -objectiu: - federació de tots els grups, centres,ateneus.... - propagar idees regionalistes - programa comú a tots grups catalanistes -suport: - CAT rural (fora hegemonia BCN) - propietaris mitjans - comerciants - professionals liberals i intel·lectuals -feina: desvetllar consciència catalanista + ampli suport autogovern - 1892: assemblea a Manresa - discrepàncies: - contraris a participar vida política - crear organització política (eleccions) Coordinar tots els grups catalanistes comarcals Poca implicació directa ↓ Estructura d’entitats
  • 22. BASES DE MANRESA (1892) -Objectiu assemblea: programa polític nom Bases per a la Constitució Regional Catalana - principis catalanisme polític - estructura: - 17 articles - poder regional. CAT plena sobirania - competències plenes (legislació, educació, justícia, ordre públic, encunyació de moneda...) - llengua oficial: català - càrrecs públics només catalans - mili voluntària - restabliment antigues institucions: Audiència Reial + Corts (sufragi corporatiu) - vinculació amb ESP: pacte de les institucions + Corona
  • 23. FORMACIÓ LLIGA REGIONALISTA Desastre 98  desprestigi partits dinàstics  NO fan un regeneracionisme de la política espanyola - nova generació intel·lectuals i activistes  - creació NOU PARTIT (eleccions  autonomia) Catalanisme a la vida política: líders consolidats, cos doctrinari i forta mobilització social. -context: - govern Silvela – Polavieja  intent regeneracionista – FRACÀS - Tancament de Caixes ( contribució ministre Villaverde) 1899. Unió Regionalista -protagonistes: - portaveus polítics de la burgesia industrial (EXPO 1888) - representants burgesia agrària -programa: - referències regionalistes explícites - demana autonomia política i administrativa
  • 24. 1900. Centre Nacional Català -Partit polític escindit de la Unió Catalanista  publicació. La veu de Catalunya - partidaris participar en vida política - recull programa Bases de Manresa - personatges: - Enric Prat de la Riba - Francesc Cambó - Jaume Carner - Lluís Duran i Ventosa Unió Regionalista + Centre Nacional Català = candidatura unitària (eleccions maig 1901) - Base social industrials i comerciants -NO projecte polític clar - NO dirigents experiència - SÍ programa polític possibilista - SÍ dirigents experts - NO suport social “4 presidents” - Candidatura catalanista -Guanya a BCN - 4 diputats regionalistes Joves professionals, favorables al catalanisme en política
  • 25. Lliga Regionalista Unió Regionalista + Centre Nacional Català -Mitjà comunicació: La Veu de Catalunya - èxit eleccions municipals BCN  1r cop de partits no dinàstics guanyen. Sistema Restauració KO  - hegemonia electoral entre REPUBLICANS i CATALANISTES - fora joc polític conservadors - liberals -Partit modern  nova organització. - afiliats - centres polítics - secretaria electoral - publicacions -Base social: - industrials, comerciants i professionals de BCN - propietaris agraris (Institut Agrícola Català de Sant Isidre, 1851. p.126-127) - general: sectors benestants contra sistema corrupte i centralista Restauració -programa: monàrquic i conservador - autonomia de CAT dins l’Estat espanyol
  • 26. Centre Català (1882) Lliga de Catalunya (1887) Unió Catanista (1891) Centre Nacional Català (1900) Junta Adhesions al programa de Polavieja (1898) Unió Regionalista (1899) Lliga Regionalista (1901) escindeix integra
  • 27. NACIONALISMES I REGIONALISMESNACIONALISMES I REGIONALISMES 1876. Fi de la III guerra carlina  pèrdua dels furs bascos . Procés d’industrialització de Biscaia  burgesia vinculada al sistema de la Restauració forta immigració (maketos)  amenaça per la identitat basca Nacionalisme basc Moviment cultural en defensa de la llengua, la cultura i les tradicions basques  moviments dels èuscars (euskaros) - importància de la religió (carlins!) - defensa de la societat tradicional Personatge: SABINO ARANA (1865 – 1903) - milita en el carlisme. Família a l’exili el 1873 - estudia amb els jesuïtes - ideòleg del nacionalisme basc - 1894: funda Societat Euskalerria (precedent del PNB) - 1r només a Biscaia i + tard s’extén per tot el territori (Euskadi + Navarra) - defensa INDEPENDÈNCIA - crea la Ikurriña
  • 28. -Pensament Sabino Arana: - defensa de: RAÇA BASCA, FURS i RELIGIÓ  Déu i lleis antigues - defensa societat patriarcal: antiliberal, catòlica i tradicionalista - critica: -immigrants (maketos) - no s’integren en els costums - no saben la llengua basca - treballen per un salari inferior - comunistes - ataquen tradicions religioses i propietat - classes altes liberals - compra – venda de poder (sist. Restauració) - suport classes mitjanes de Bilbao i rodalies -Canvi de pensament. Abandona postulats independentistes i antiindustralistes - 1895: Partit Nacionalista Basc  partit autonomista - defensa reintegració dels furs bascos. - Denominació nova: Euzkadi, enlloc d’Euskal Herria (Euskadi + Navarra + Eusk francès) - Festa l’Aberri Eguna (dia de la nació) - diumenge de Pasqua (importància de la religió!)
  • 29. -Significat dels colors. - fons vermell com l’escut del senyoriu de Biscaia - aspa verda de St Andreu (patró de Biscaia) - creu blanca: religió catòlica
  • 30. El galleguisme Galícia: societat rural (≠ basca i catalana) - manté arrelada identitat gallega - burgesia feble - classe dominant tradicional (vella noblesa terratinent + Església) -Galleguisme: ideologia política basada en la reivindicació llengua i tradicions pròpies ↓ poc suport de classes mitjanes → llengua i tradició = endarreriment cultural i social ½ s. XIX. O Rexurdimiento (= Renaixença) - moviment culturista i apolític - redescobriment literari de la llengua, història i tradicions - personatge: ROSALÍA DE CASTRO (1837 – 1885) Corrent polític: minories cultes - endarreriment ecònomic per culpa de subordinació política + forta emigració - discus contra abandonament país: - polítics espanyols - classe dirigent gallega ≈ 1880 → caràcter + polític (premsa i projecte galleguista) - grups intel·lectuals minoritaris - professionals de les ciutats - personatges: MANUEL MURGUIA, ALFREDO BRAÑAS.
  • 31. MANUEL MURGUIA - Historiador i escriptor gallec - casat amb Rosalía de Castro - impulsor del moviment O Rexurdimiento - 1888: defensa ús públic del gallec. ALFREDO BRAÑAS -Escriptor i ideòleg del regionalisme gallec. - 1890: participa en la creació de l’Associació Regionalista Gallega - 1891: participa Jocs Florals de Tui - redacta les Bases generales del regionalismo y sua aplicación en Galicia. Influenciades per la Bases de Manresa (1892) -Principis s. XX. Nova generació de galleguistes: més política i més suport social. - VICENTE RISCO - ALFONSO R. CASTELAO (líder nacionalisme gallec)
  • 32. Valencianism e -inicis: moviment cultural → Renaixença - reivindicació llengua i cultura pròpies - personatges: TEODOR LLORENTE i CONSTANTÍ LLOMBART - 1904: València Nova - organització que promou la Primera Assemblea Regionalista valenciana Aragonisme 2/2 s. XIX. Neix l’aragonisme -Suport burgesia - defensa: - patrimoni cultural - dret civil -Idea romàntica dels orígens del regne i de les institucions medievals. -personatge: JOAQUIN COSTA → regeneracionisme - defensa dret del món pagès aragonés (Escola i rebost) - europeïtzar Espanya.
  • 33. -personatge: BLAS INFANTE - de família acomodada. Curiositat per la vida del jornaler. - professió: notari - obra: El ideal andaluz - 1916: Centro Andaluz de Sevilla → expressar la realitat cultural i social andalusa - 1918: Primera assemblea regionalista (Ronda) - es proposa l’autonomia - II REP. Projecte d’estatut andalús (no tira endavant) - assassinat agost 1936 per falangistes (Queipo de Llano) Andalusisme Escut d’Andalusia. - Representa a Hèrcules entre les dues columnes d’Hèrcules, que la tradició situa a Gibraltar. Bandera blanca i verda amb l’escut al centre. - verd: dinastia Omeia - blanc: imperi almohade - colors d’esperança i pau - feta amb una tela portada en un viatge al Marroc Himne Cançó religiosa cantada pels segadors
  • 34. Partit Federal Republicà Centre Català Regionalisme catòlic Unió catalanista Lliga Regionalista Fonamentació ideològica Federalisme progressista Catalanisme federal progressista Tradicionalisme catòlic Catalanisme conservador Catalanisme regionalista Projecte per a Catalunya Estat Català dins la Federació Espanyola Reivindicació de la llengua i dret, divisió comarcal Conservació de les tradicions catalanes Autonomia política i econòmica Autonomia política i econòmica Projectes per a Espanya Creació d’un Estat Federal Reformisme del sistema de la Restauració Base social Classes populars urbanes i petita burgesia Classes populars urbanes i ruals Clergat, pagesia, oligariquia rural Petita burgesia, intel·lectuals, propietaris rurals. Petita i mitjana burgesia, propietaris rurals. Actuació cultural/ social/ política Pacte Federal de Tortosa (1869) Primer Congrés Catalanista (1880) Segon Congrés Catalanista (1883) Memorial de Greuges (1885) La tradició catalana (1892) Bases de Manresa (1892) Representació parlamentària a les Corts espanyoles (1901) Líders F. Pi i Margall Valentí Almirall J. Anselm Clavé J. M. Vallès i Ribot Valentí Almirall J. Torras i Bages Josep Morgades Jaume Collell Prat de la Riba Narcís Verdaguer E. Prat de la Riba Francesc Cambó J. Puig i Cadafalch