1. 32a sessió web
Estratègia tecnològica per a un govern obert
A càrrec de Miquel Torregrosa, cap de la Unitat de Govern Obert i Difusió Multicanal del Centre de
Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI). Va
presentar l’acte Ignasi Genovès, director general d’Atenció Ciutadana i Difusió, i Josep Xavier
Hernández, director del CEJFE.
Sala d’actes del CEJFE, 22 de maig de 2013. 172 assistents.
Multicanalitat i dades obertes
L’objectiu del web gencat és ser un sistema de comunicació multicanal i obert. La multicanalitat és el
nou paradigma de la comunicació virtual amb el ciutadà (web, mòbil, multimèdia, xarxes socials) i les
dades obertes són la peça clau per a un model centrat en la informació. Per poder assolir aquest
objectiu i a més reduir costos, l’estratègia passa per tres punts fonamentals: simplificar, la informàtica
en núvol i el programari lliure.
L’estratègia del CTTI pel que fa a les dades obertes consta dels fitxers oberts −fitxers publicats a
Internet en diversos formats que contenen informació no tractada de les dades a difondre− i dels
serveis web oberts −serveis d’accés programàtic a les dades obertes de manera que qualsevol lloc
web, aplicació mòbil, etc. pot fer consultes dinàmiques sobre les dades a través d’una plataforma
única. Els serveis web oberts han de ser fiables, àgils, escalables i assequibles econòmicament. La
tecnologia clau per als serveis web oberts és la de les macrodades (big data): bases de dades
NoSQL, que apliquen l’equació: V (volum) + V (varietat) + V (velocitat) = V (valor). En el moment
actual, gencat posa més l’accent en la varietat i la velocitat.
Un aspecte important de les dades obertes són els sistemes de presentació d’aquestes dades. Poden
ser propis (la Generalitat està treballant per disposar d’un cercador i d’un l’explorador genèrics de
dades obertes) o externs (presència en plataformes públiques, com ara Google Maps o Wikiloc, i
eines de visualització de dades). D’aquestes eines n’hi ha moltes, i en podem distingir bàsicament
dues categories: les que presenten les dades mitjançant infografies (per exemple, Picktochart,
visual.ly, etc.) i les que ho fan mitjançant gràfics (per exemple, Many Eyes, d’IBM).
Mobilitat: Anytime, anywhere, any device
Les previsions indiquen que ben aviat l’ús d’Internet a través dels dispositius mòbils superarà el que
es fa des dels ordinadors. Per fer possible l’accés i visualització òptims en qualsevol cas, gencat
aposta pel que s’anomena responsive design, és a dir, webs que s’adapten visualment als diferents
dispositius, la qual cosa evita en molts casos haver de dissenyar aplicacions mòbils natives per a
cada plataforma. Un bon exemple d’això és el web del diari The Boston Globe.
Eines de participació i col·laboració
Aquestes eines són fonamentals per implicar la ciutadania en una governança més oberta i
democràtica. Les plataformes en programari lliure We the people (EUA) i Irekia (País Basc) en són
bons exemples. Catalunya no compta encara amb una plataforma equivalent, però s’ha posat en
marxa al núvol el portal Idees obertes (amb la col·laboracció d’iParticipa, d’Indra), la presència a les
xarxes socials és molt activa i la plataforma corporativa de treball col·laboratiu e-Catalunya funciona
des de fa anys amb molt d’èxit. També existeixen eines externes de participació ciutadana, com ara
LaCasaPública.
I, per concloure, vuit consells molt útils de Ferran Adrià que serveixen d’inspiració per fer possible la
transformació cap a una Administració més creativa, oberta, àgil, transparent i col·laborativa:
qüestiona’t el que està establert, marca’t reptes impossibles, canvia-ho tot, pensar és un ofici, la
creativitat és contagiosa, comparteix el coneixement, reinventa’t... i no perdis l’humor.
Generalitat de Catalunya. Barcelona, maig de 2013