2. 1. La reproducció humana:
La cosa més important dels aparells reproductors masculí i femení són les gònades (els testicles
en l'home; els ovaris en la dona), que és on es formen els gàmetes, que són els espermatozoides
i els òvuls respectivament. Els espermatozoides o gàmetes masculins són cèl.lules molt
transformades, en les quals es distingeixen tres parts diferents: el cap, el coll i la cua. El cap és
la part anterior, gruixuda, on es troba el nucli. El coll ve a continuació; és llarg i estret i té
orgànuls importants del citoplasma (el centriol, les mitocòndries). La cua és òrgan que fa
moure l'espermatozoide. Consta d'un llarg flagel, envoltat per una beina. L'òvul és una cèl lula·
grossa (d'uns 0,2 mm de diàmetre) de forma esfèrica. S'hi distingeixen una membrana que
envolta el citoplasma, que s'anomena vitel lus, i un nucli anomenat vesícula germinativa. Cada·
òvul apareix rodejat de moltes cèl lules petites.·
La formació del gàmetes:
Formació dels espermatozoides.-
Els produeixen en els tubs seminífers dels testicles. Unes cèl lules que hi ha a la paret d'aquests·
tubs es divideixen i en formen unes altres. Aquestes cèl lules filles creixen una mica i, tot seguit·
sofreixen una transformació profunda anomenada maduració. La transformació consisteix:
primer, en el fet que els cromosomes es redueixen a la meitat; segon, que adoptes la forma
d'espermatozoides. Un cop formats, els espermatozoides es desprenen de la paret del tub
seminífer i passen als òrgans accessoris (les vesícules) on resten fins el moment de la seva
intervenció en la reproducció.
Formació dels òvuls.-
S'anomena ovogènesi i es produeix en les parets dels ovaris. Allí, unes cèl lules especials·
comencen a dividir-se i formen una massa de cèl lules iguals. Després, una d'aquestes cèl lules· ·
creix molt, nodrint-se a càrrec de les altres. Aquestes cèl lules es col loquen al voltant, formant· ·
una paret: el fol licle. Finalment, es produeix la transformació principal, que consisteix en el·
fet que es redueix el nombre de cromosomes de la cèl lula a la meitat i esdevé un òvul madur.·
Llavors es trenca el fol licle i es desprèn· l'òvul, que és recollit per la trompa de Fal lopi i passa·
a l'úter.
Pubertat i cicle menstrual
Pubertat
S'anomena així el moment en què es produeix la maduració dels gàmetes i s'està en condicions
de reproduir-se. En la dona, la pubertat s'inicia quan madura el primer fol licle i deixa en·
1. 8 de abril de 2015 2 Arnau
Mendoza
3. llibertat el primer òvul. Es manifesta perquè apareix la primera menstruació i s'experimenten
alguns canvis en el cos, com són el desenvolupament de les mamelles, l'acumulació de greixos
en certs llocs (malucs, etc.) l'aparició de pèl en altres, etc. En l'home, es produeix quan
maduren els primers espermatozoides i es manifesta per canvis en el cos, com el
desenvolupament de la musculatura, el canvi de to de la veu, d'agut a greu, l'aparició de pèl al
pit, a les aixelles, a la cara, etc.
Cicle menstrual
En una dona normalment constituïda es produeix cada vint-i-vuit dies, que és el temps que
necessita un òvul per a madurar. Mentre es realitza la seva maduració, la paret de l'úter
experimenta una sèrie de canvis. Si no es produeix la fecundació després de set dies d'haver
madurat l'òvul, degenera la paret de l'úter i es desprèn una part d'ella junt amb una mucositat i
sang de l’úter. L'expulsió de tot això és la menstruació. Això passa cada dues setmanes després
de la maduració de l'òvul. Un cop ha acabat la menstruació, es torna a regenerar de nou la
paret de l'úter. Si no es produeix la fecundació, es realitza de nou la menstruació al cap de vint-
i-vuit dies. El cicle es va repetint fins que passen uns trenta anys després de la primera
menstruació.
La fecundació i la implantació.
La fecundació
En l'ascens dels espermatozoides fins les trompes de Fal·lopi, molts
moren, i dels que arriben vius, només un podrà fecundar l'òvul. El gàmeta
masculí trenca la membrana cel·lular de l'òvul i els nuclis dels dos
gàmetes es fusionen. La cèl·lula resultant d'aquesta fusió és l'ou o zigot.
La implantació
El zigot arriba a l'úter uns 10 o 11 dies després de la fecundació, quan ja
està format per un centenar de cèl·lules. El zigot viatja fins l'úter i s'hi fixa,
procés que rep el nom d'implantació o nidació. En aquest moment s'inicia
l'embaràs i el zigot passa a denominar-se embrió.
L'embaràs
Va des del moment de la fecundació fins al part i és quan es realitza el desenvolupament
embrionari. El primer símptoma de l'embaràs és la retirada de la menstruació, encara que es
pot aturar també per altres motius. Aquest símptoma és seguit per uns altres, com
l'augment de la grandària de les mamelles, el creixement de l'abdomen degut a l'augment del
volum del fetus i l'augment del ritme circulatori i de la ventilació pulmonar.
1. 8 de abril de 2015 3 Arnau
Mendoza
4. Formació dels annexos embrionaris
El desenvolupament embrionari continua amb la formació dels anomenats annexos
embrionaris. Els més importants són l'amni, que és una mena de bossa amb un líquid que
envolta l'embrió, i el còrion, que és una membrana amb vellositats que envolta la resta.
La placenta
Finalment es forma la placenta, òrgan molt important i d'origen mixt. Es forma per part del
còrion i parteix de l'interior de l'úter. Per mitjà de la placenta s'estableix un íntim contacte
entre la mare i l'embrió o fetus i, a través d'ella, passa el plasma sanguini amb oxigen i aliment
de la mare al fetus i plasma sanguini amb productes de rebuig del fetus cap a la mare.
El part
Quan acaba l'embaràs, es produeix el part o naixement de la criatura. El part comença amb
una contracció violenta de la paret muscular de l'úter. Es produeixen contraccions en forma
d'ones, que s'inicien a la part alta de l'úter i van baixant per tot ell. Aquestes contraccions
pressionen la bossa de l'amni, fent que es trenqui i surti el líquid que conté. Es dilata el coll de
l'úter i baixa el fetus a través d'ell fins que, finalment, surt a l'exterior, encara que resta unit pel
cordó umbilical, que s'ha de tallar. Després del naixement, continuen durant un cert temps les
contraccions, fins que s'expulsen els embolcalls de l'úter.
La lactància
2. S'anomena així la producció de llet, aliment natural del nou nat,
a les glàndules mamàries de la mare. Les mamelles comencen a
desenvolupar-se durant la pubertat, gràcies a l'acció d'unes
hormones que passen a la sang quan es trenquen els fol·licles.
Unes altres hormones que es produeixen durant l'embaràs i el
part completen el desenvolupament de les glàndules mamàries,
fent que segreguin la llet. Això es produeix, aproximadament,
cap al tercer o quart dia després del part. La llet que es va
segregant s'acumula dins d'unes cavitats que hi ha a les
mamelles, fins que la succió que realitza el nou nat quan mama
provoca la sortida de la llet a través d'uns conductes.
1. 8 de abril de 2015 4 Arnau
Mendoza
