Joël Beltran López

1. Ètica i política
2. Societat política i societat civil
Les persones formen les societats. Els ciutadans que formen aquest tipus d'organitzacions poden ser
de dos tipus:
-Ciutadà passiu: s'acomoda als dictats de la societat.
-Ciutadà actiu: intenta canviar el seu entorn a partir d'una crítica sobre el seu món.
L'acció de cada ciutadà es regeix per dos tipus de regles:
-Moral personal: orienta la recerca privada de la felicitat i de la perfecció. No es pot coaccionar
externament a complir-la o regular-la.
-Ètica política: model de convivència universalment vàlid.
L'acció política.
La política és la manera d'organitzar i participar en el govern comú. En aquesta hi participen dos
grups dins la societat:
-Societat política: l'estat, i les institucions i poders que el componen.
-Societat civil: conjunt d'institucions i mecanismes de coordinació social que no depenen
d'administració estatal.
Ambdós àmbits són necessaris per evitar sistemes totalitaris que oprimeixin les llibertats.
La participació ciutadana
A partir de tres objectius, el ciutadà té la oportunitat de participar:
-Millorar l'espai públic.
-Augmentar el “capital comunitari” d'una societat.
-Promocionar l'”apoderament” dels ciutadans.
3. Reflexió sobre la política
La política juga un paper bàsic en el funcionament d'una societat. És l'activitat a través de la qual els
éssers humans prenen decisions col·lectives. Hi podem distingir tres disciplines relacionades:
-Història política
-Ciència política
-Filosofia política
Les teories principals teories polítiques són:
La teoria organicista: Considera que l'ésser humà només pot realitzar-se i assolir la plena felicitat
agrupant-se en comunitat.
La teoria individualista: suposa que el sobirà és l'individu. Dins d'aquesta teoria podem trobar
dues teories diverses:
-La teoria absolutista: defensa que el poder s'ha d'exercir sobre els ciutadans (súbdits) de
manera absoluta al marge de qualsevol control moral.
-La teoria liberal: legitimació del poder basat en el respecte a una sèrie de drets i llibertats
enfront del sistema absolutista i donant suport a la democràcia.
La relació entre la política i la ètica.
Existeixen dues versions:
-No hi ha relació, són dues coses diferents:
-Realisme polític: La política sempre ha d'estar supeditada a l'ètica. Utopia.
-Hi ha relació, però des del reconeixement de les diferències: Tot i ser diferents tenen un objectiu
comú i s'han de complimentar.

2. 4. Política i justícia
-La justícia com a igualtat:
Segons Aristòtil:
• Igualtat distributiva: Distribució per part de l'Estat d'uns drets i reconeixements.
• Igualtat commutativa: Acord i contracte social
Justícia com a igualtat es relaciona amb la igualtat política o de dret
-La justícia com a llibertat
La llibertat és un dret natural, inalienable i propi de l'ésser humà
-La justícia i la seguretat jurídica
La certesa que ofereix el dret que algunns valors, llibertats i actuacions seran complerts i estan
garantits per la llei.
-La justícia és donar a cada un el que és seu
Els drets són previs a la justícia.
5. Ètica i dret
Els drets humans es formen a partir de la combinació d'ètica i dret. Fan referència a l'ètica ja que
recullen valors i principis morals universals. Fan referència a la justícia universal però també al dret
positiu.
-Drets subjectius
-Drets naturals
-Drets morals
- Reptes ètics
Aconseguir evitar:
• Negació dels drets individuals
• La permanència de de desigualtats no justificades
• L'absència de democràcia
• Les formes irracionals d'actuar
• L'arbitrarietat jurídica
• La pobresa
• La insolidaritat