SlideShare a Scribd company logo
1 of 68
Download to read offline
Història de l’art. IES Ramon Llull (Palma)

ALTAMIRA   Alumna: Marina Florit Garrido (2n batxillerat A)
             Professora: M Assumpció Granero Cueves
PINTURES RUPESTRES
  FITXA TÈCNICA (documentació general)
        catalogació i anàlisi formal
Títol              Pintures rupestres de la cova d’Altamira
Autor              Desconegut
Cronologia         Era quaternària, 15000-12000 aC
Estil              Escola francocantàbrica, art del Pleistocè
Localització       Coves d’Altamira, Santillana de Mar (Cantàbria)
Tècnica i suport   Pintura sobre la roca
Tipologia          Policromat
Material           Pigmentació a base de vegetals, greixos animals, carbó
                   i sang
Dimensions         Cova Altamira: 270m (entrada fins fons). “Sala de les
                   pintures”: 18m llarg x 9 ample, alçada entre 1-2m.
                   "Cua de Cavall": corredor estret de 50m longitud. Una
                   cérvola de 2’25 m.
Tema iconogràfic   Creences religioses i màgiques. Animal més
                   representat és el bisó (fins a 16 exemplars en
                   postures diferents), envoltat d'altres: 1 cavall, 2
                   senglars, 1 cap de toro i 1 cérvola (2’25 m).
COVES ALTAMIRA. SANTILLANA DEL MAR (CANTÀBRIA)
1      ERA QUATERNÀRIA (15000-12000 aC). ANÒNIM      a
1.- CONTEXT HISTÒRIC
• Les pintures rupestres d’Altamira
s’han datat en el Paleolític
Superior, període prehistòric que
s'estén, aproximadament, entre
l'any 40000 aC i el 10000 aC.

• El Paleolític Superior és el període
que ens dóna més informació per
poder       conèixer      millor     el
desenvolupament dels elements
socials durant l’etapa del Paleolític.
1.- CONTEXT HISTÒRIC
         Escena d’un mite màgic cinètic de l’animal caçat. Es
         creu que l’arc fou inventat en el Paleolític Superior.




          • L’economia era depredadora i
          els éssers són caçadors i
          recol·lectors, i això fa que la seva
          subsistència depengui en part de
          l’atzar; són nòmades i per a
          passar èpoques s’estableixen en
          coves.
1.- CONTEXT HISTÒRIC
• L’aparició de l’art ens parla de la riquesa de la vida
espiritual, doncs el concepte d’un art per raons
purament estètiques està ja superat com fonament
exclusiu, encara que aquest no es pugui excloure en
la interpretació d’aspectes com la presència d'arts
decoratives sobre elements d’ús quotidià.

• Així, interpretarem l'aparició de l’art com a un
element característic de la cultura de l’home del
Paleolític.




                                                           Bastó de comandament
Paleolític Inferior
                                                  (fa 2’5 milions d’anys fins 125000 aC)

 2.- TEMÀTICA I
    FINALITAT



• Gràcies a les pintures rupestres podem
conèixer alguns detalls sobre la vida de l’home
                                                           Paleolític Mitjà
del Paleolític Superior: les tècniques de caça,    (entre el 125000 i el 40000 aC)
les armes, la fauna, els rituals, etc.




                                                           Paleolític Superior
                                                     (des de 40000 fins 10000 aC)
ARPONS I PUNTES DE FLETXA DE CANTÀBRIA
La fabricació d’instruments lítics (fa devora 2’5 milions d’anys) i el descobriment del foc (fa 500000
                     anys) són els exponents centrals del procés d’humanització.
2.- TEMÀTICA I FINALITAT




• A    les     coves     apareixen
representacions          d’animals
estàtics, solitaris, no n’hi ha una
composició en manada (bisó,
cérvol i cavall...).
2.- TEMÀTICA I FINALITAT
• La finalitat d’aquestes pintures era procurar la
supervivència i aconseguir el domini sobre el
medi natural en què vivien, és a dir, pintaven els
animals perquè creien que d’aquesta manera els
seria més fàcil caçar, per això apareixen en la
part més inaccessible de la cova (a l’interior) i
també per aquesta causa, en algunes ocasions els
animals apareixen travessats per una llança en
llocs neuràlgics, això indica que les pintures
tenien una finalitat màgica. L’home primitiu tenia
un coneixement directe dels animals que
representava (interactuació).
• Finalitat màgica: En aquelles
   parets hi ha gravat el misteri de la
   vida i la mort, la qual cosa indica el
   caràcter de santuari de les coves.
   Algunes de les galeries, on s’han
   trobat pintures, no eren habitacles,
   sinó que eren usades per realitzar
   rituals sagrats.




2.- TEMÀTICA I FINALITAT
2.- TEMÀTICA I
                      FINALITAT



• Al marge de la seva finalitat, aquestes obres d’art sorprenen pel vigor,
el realisme, el color, l’expressivitat, encara que l’artista tan sols tingués
la intenció d’observar i mostrar la natura que veia amb els seus ull.
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL


                  Les     fabuloses    Coves
                  d’Altamira es troben a la
                  localitat de Santillana del
                  Mar, 30 kilòmetres a l’oest
                  de Santander.




Ruta d’Altamira
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
Foren descobertes per casualitat. En
1868, Modesto Cubillas, un caçador de la
zona va donar amb elles, però no foren
explorades     fins    que   l'any   1879,
accidentalment la filla de Marcelino Sanz
de Sautuola, María, encalçant el seu gos,
va entrar a l’interior de la cova per una
petita obertura i, en anar a rescatar-la,
van descobrir el lloc on es troben
aquestes meravelloses pintures, aquest
gran tresor artístic.
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
Es tracta d'una pintura sobre roca, pròpia del Paleolític superior.
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
La cova d’Altamira fa 270 m des de l’entrada fins al fons. És la primera
cova on es van trobar decoracions rupestres paleolítiques i no va
ser fins a 1902 quan, per fi, es va reconèixer la cronologia
prehistòrica de les pintures d’Altamira.
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
    Es poden distingir tres zones:
    1. Sala de l’entrada amb temàtica sobre la vida dels homes primitius.
    2. Sala de les pintures, anomenada la “capella sixtina” de l’art
         quaternari.                        “La Hoya”
    3. I una sèrie d’estances i corredors.
                                                               Cua de cavall
           2. Sala pintura
            policromada.
         “Capella sixtina” del
            “quaternari”
                             Gran cérvola


                                                               Signes negres


1. Entrada
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL




   Entrada de coves d’ Altamira
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL


                     2. Sala pintura
                      policromada.
                   “Capella sixtina” del
                      “quaternari”
• A totes les sales i els espais esmentats hi ha
manifestacions pictòriques, però les millors són les
que hi ha pintades a la volta natural del segon
espai, anomenat la “sala de les pintures” (18 metres
de llarg per 9 d’ample, i una alçada entre 1 i 2 m).
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL



• Així, al costat del vestíbul de la cova, molt prop de
l'entrada, s'obre la sala dels policromats, on
trobem un dels panells més bells de l'art del
Pleistocè, representacions que segueixen les
característiques de la pintura francocantàbrica.
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
En el sostre d'aquesta sala es concentren, en aparent
desordre, figures de grans animals executats en diferents
èpoques, i en les quals s'han emprat múltiples tècniques.
Les primeres figures representades en aquest sostre
semblen ser les pintures vermelles, sobre les quals es
van anar afegint posteriorment diverses pintures negres,
les policromes i, finalment, més figures negres.
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
L'animal més representat és el bisó (hi ha fins a setze exemplars en
postures diferents), que apareix envoltat d'altres figures: un cavall, dos
senglars, un cap de brau i una cérvola de 2’25 m
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL




BISONS ALTAMIRA (15000-12000 aC)
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL




         VISTA GENERAL DE
LA SALA GRAN DELS BISONS D’ALTAMIRA
          (15000-12000 aC)
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL




VISTA GENERAL DE LA SALA GRAN DELS BISONS
         D’ALTAMIRA (15000-12000 aC)
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL




BISONS ALTAMIRA (15000-12000 aC)
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL




BISÓ DEMPEUS (ALTAMIRA)
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL




            BISÓ ENCONGIT (ALTAMIRA)
(15000-12000 aC, 195 cm). Cova d’Altamira. Santillana del Mar.
                           Cantàbria.
   Pols negra de roca, vermell i ocre dissolts en greix animal.
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL




       BISÓ & CABRA
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL




     CABRA (ALTAMIRA)
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL




   UN CAVALL (ALTAMIRA)
BISÓ BARBUT                   BISÓ FEMELLA




                 ALTAMIRA




GRAN CÈRVOLA (2’25 m)       PORC SENGLAR (2)
LA GRAN CÈRVOLA (ALTAMIRA)
    Santillana del Mar. Cantàbria.

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
LA GRAN CÈRVOLA (ALTAMIRA)
    Santillana del Mar. Cantàbria.




3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL




               Tot i no haver
               representació de
               la figura humana,
               sí      apareixen
               mans i signes
               antropomorf.


 DONA & HOME
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
Mereixen especial esment els signes
rectangulars, cònics, els claviformes,
escaleriformes, mans en negatiu i
"macarroni",        aquests      últims
consistents en sèries de línies
paral·leles realitzades pels artistes
paleolítics passant les seves mans
per una paret argilenca, i es tracta,
possiblement, de la decoració més
antiga de la cova d’Altamira.
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
   La resta de la cova està formada per altres nou galeries o sales.

                                            “La Hoya”


                                                                Cua de cavall
           2. Sala pintura
            policromada.
         “Capella sixtina” del
            “quaternari”
                             Gran cérvola


                                                                Signes negres


1. Entrada
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
La galeria terminal és coneguda com la "Cua de Cavall". És un corredor
molt estret de 50 metres de longitud, les parets del qual descobreixen tot
un catàleg de signes, diferents traços negres i animals gravats o pintats
en negre com cavalls, cabres, cérvols, bisons i màscares, similars a les
que apareixen en les coves del Castell i La Garma. Gràcies a què
l'entrada de la cova va ser obstruïda per un enderrocament al final del
Paleolític Superior, s'han pogut conservar les evidències parietals i el
jaciment de la cova d’Altamira.




PLANTA DE LA COVA D’ALTAMIRA I LOCALITZACIÓ
       DE LA SALA GRAN DELS BISONS.
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
Bos taurus Primigenius




  Bos taurus Ibericus    Bos taurus Coves Altamira
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL




CÈRVOL (PUENTE VIESGO, CANTÀBRIA)
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL




     COVA DE NIAUX. FRANÇA
      PALEOLÍTIC SUPERIOR
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL




Els animals varen ser pintats aprofitant
les protuberàncies de la roca, per
aconseguir sensació de volum.
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
La pintura presenta un ric cromatisme, destaquen els colors ocre, negre
i vermell. Per obtenir els colors s’usa el mineral (carbó, òxid de ferro),
vegetal, greix d’animals, sang, etc., i com a estris per pintar es creu que
feien server crins o cerres d’animals o bé plantes. S’hi representen
amb detall els ulls, la crinera i les peülles dels animals.
4.- MODELS COMPARATIUS
En l’art rupestre hi ha dues zones clarament diferenciades: la
francocantàbrica, a la qual pertanyen les pintures de la cova d’Altamira, i
la llevantina, que és posterior (Mesolític). Les pintures llevantines, a
diferència de les d’Altamira, són monocromes i esquemàtiques. S’hi
representa la figura humana masculina i femenina, en composició
amb animals, amb moviment i amb escenes de cacera i de
recol·lecció, així com la representació de rituals.
4.- MODELS COMPARATIUS
Interès artístic. Tenim dues zones geogràfiques o dues grans escoles pictòriques
d'art rupestre =
                                  CARACTERÍSTIQUES
{l’escola franco-cantàbrica, vasco-             {l’escola llevantina.
francesa o hispano-francesa, i
                                              • Monocromes.
• Policromia: negre, vermell, groc, ocres.    • Apareix la figura humana en escenes de caça (figures
• Gairebé mai apareix la figura humana        antropomorfes).
(animals estàtics, solitaris, no composició   • Està sotmesa a un procés d'estilització i
en manada).                                   esquematització. Dinamisme (accions: dansa, caça...)
• Són pintures amb un gran naturalisme i      • Pintura amb pocs detalls.
amb detalls.                                  • Les pintures no estan a l’interior de la cova, sinó a
• Les pintures estan fetes en coves           l’aire lliure o en abrics rocosos, el que fa que la seva
impermeables que estan protegides de la       conservació sigui pitjor.
humitat i de la claror.                       • Més tard apareixen unes pintures amb més moviment
                                              (Tassili). A partir de Tassili el procés d'esquematització
                                              tindrà una tendència a l'abstracció.
DANSA RITUAL (esquerre). COGUL, LLEIDA




Escola llevantina. Són pintures monocromàtiques, en les que apareix la
figura humana i els animals en moviment, formant escenes esquemàtiques i
molt estilitzades, de temes de caça, lluita, dansa i recol·lecció de la mel.
4.- MODELS COMPARATIUS




   ESCENA DE DANSA
(COGUL, LLEIDA, 6000 aC)
4.- MODELS COMPARATIUS




    GUERRERS (CASTELLÓ)
4.- MODELS COMPARATIUS




           ARQUER EN MOVIMENT
          COVA DE LA SALTADORA
               (CASTELLÓ)
               MESOLÍTIC
4.- MODELS COMPARATIUS
ESCOLA LLEVANTINA (posterior, Mesolític)




   ESCENA DE CAÇA
    Abric dels Cavalls.
 Barranc de La Valltorta.
     Tirig. Castelló.
 Cacera de cervos (3500-2000 aC).
Pols de roca negra i ocre dissolts en
           greix animal.
4.- MODELS COMPARATIUS




ESCENA DE CAÇA


   Abric dels Cavalls.
Barranc de La Valltorta.
    Tirig. Castelló.
4.- MODELS COMPARATIUS
4.- MODELS COMPARATIUS




                   DONES


                   ABRIC DE
                   BICORP.
                  VALÈNCIA.
4.- MODELS COMPARATIUS

                    LLUITA ENTRE
                      ARQUERS
                    (COVA REMÍGIA,
                 CASTELLÓ. MESOLÍTIC)




   PINTURES
ESQUEMÀTIQUES
  DE LA COVA
  D’ALMADÉN
 (CIUDAD REAL)
4.- MODELS COMPARATIUS




   PINTURES NEOLÍTIQUES DE TASSILI (SÀHARA).
A partir de Tassili el procés d'esquematització tindrà una tendència a l'abstracció.
4.- MODELS COMPARATIUS




     PINTURA BOSQUIMANA DE SUDÀFRICA I
FIGURA ANTROPOMORFA BOSQUIMANA. SUD ÀFRICA.
4.- MODELS COMPARATIUS




PETROGLIFS PREHISTÒRICS BOSQUIMANS DE
NAMÍBIA I ELEFANT PETROGLIF BOSQUIMÀ DE
                NAMÍBIA.
4.- EVOLUCIÓ I INFLUÈNCIES


       Els vestigis de l’ésser humà
       del Paleolític Superior no es
       limiten a l’art rupestre, cal tenir
       en compte els habitatges
       rudimentaris i els estris que
       han arribat.
4.- EVOLUCIÓ I INFLUÈNCIES




Durant el Neolític desapareix l’estil
francocantàbric i llevantí, i l’art
evoluciona cap a l’esquematització
de les figures, on la representació
queda reduïda al traç (Cova de
Bacinete, a Cadis).




                        Escena de caça. Cova de
                      Bacinete (vers 5000-2500 aC)
4.- EVOLUCIÓ I INFLUÈNCIES
Durant l’Edat del Bronze són molt
escasses les representacions
rupestres, que queden reduïdes
simplement a símbols geomètrics
i gravats esquemàtics d’animals o
d’homes.
4.- EVOLUCIÓ I INFLUÈNCIES
           L’art rupestre de les cavernes té un alt
           interès     històric   com       a  font
           arqueològica parietal primària, donat
           que ens informa de com vivien els
           homes del Paleolític Superior, que són
           els     primers   en    realitzar  obres
           artístiques, és per això que s’ha
           considerat una influència per a la
           posterioritat.
4.- EVOLUCIÓ I INFLUÈNCIES
EL PROJECTE CIENTÍFIC:
                      Els temps d’Altamira
• Des de l’any 2003, el museu ve desenvolupant un Projecte Científic
anomenat “Els Temps d’Altamira".
• Aquest projecte coincideix amb l’Exposició Permanent del Museu
d’Altamira, i té com a objectiu desenvolupar una línea d’estudi sobre les
èpoques en què Altamira va ser utilitzada com hàbitat i santuari per
part de grups de caçadors - recol·lectors.
• El projecte, amb una durada prevista de 4 anys, pretén obtenir dades de
fins a 3 jaciments diferents situats en el entorn proper d’Altamira (el
que els arqueòlegs denominen col·loquialment el "país d’Altamira").

• El fet que Altamira continuí tancada per
motius de conservació, i que, per això, no
es pugui treballar in situ, ha dut a cercar
altres jaciments propers, d’ocupació i
característiques similars, per poder
realitzar la investigació, l’estudi i la
divulgació social, que tota institució
dedicada a la conservació i protecció del
Patrimoni artístic , està oblidada a fer.
FITXA TÈCNICA DEL
          PROJECTE:
  Els temps d’Altamira
• Duració: 4 anys (2003-2006).
• Campanya arqueològica desenvolupada
en    2003:      Neteja    del jaciment,
documentació topogràfica i fotogràfica i
prendre mostres de la Cova de Cualventi
(Oreña, Alfoz de Lloredo).
• Campanya arqueològica desenvolupada en 2004: Neteja del jaciment, i tall
estratigràfics, documentació topogràfica i fotogràfica de la cavitat i el seu art
rupestre i presa de mostres de la Cova de El Linar (La Busta, Alfoz de
Lloredo)Novales, Alfoz de Lloredo).
• Campanya arqueològica desenvolupada en 2005: Neteja del jaciment i tall
estratigràfics, documentació topogràfica i fotogràfica de la cavitat i el seu art
rupestre i mostres de la Cova de Las Aguas (Novales, Alfoz de Lloredo).
• Direcció: José Antonio Lasheras Corruchaga (Director del Museu de Altamira).
• Coordinació treballs de camp: Dr. Ramón Montes i Dr. Pedro Rasines.
• Jaciments a estudi: Coves de Cualventi, El Linar i Las Aguas (totes elles en el
municipi d’Alfoz de lloredo).
Més informació pàgina web:
 http://museodealtamira.mcu.es/lineas_investigacion.html
5.- BIBLIOGRAFIA


 Comentari d’imatge Pintures Altamira de l’aula Virtual IES Ramon Llull
de Palma. Professora: Assumpció Granero.
 Art prehistòric, power point: www.baldufa8.net
 http://museodealtamira.mcu.es/lineas_investigacion.html
 http://www.culturadecantabria.com/popupgaleria.num=monumento=10
 http://www.portalciencia.net/antroalt.html
 http://www.google.es/search?q=imagenes+de+las+cuevas+de+altamira
Història de l’art. IES Ramon Llull (Palma)
Alumna: Marina Florit Garrido (2n batxillerat A)
  Professora: M Assumpció Granero Cueves
1. PINTURES ALTAMIRA

More Related Content

What's hot

6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
Assumpció Granero
 

What's hot (20)

15. EL PANTEÓ
15. EL PANTEÓ15. EL PANTEÓ
15. EL PANTEÓ
 
ART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURAART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURA
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiques
 
August de Prima Porta
August de Prima PortaAugust de Prima Porta
August de Prima Porta
 
Fitxa 8 discòbol
Fitxa 8 discòbolFitxa 8 discòbol
Fitxa 8 discòbol
 
Dorífor (policlet)
Dorífor (policlet)Dorífor (policlet)
Dorífor (policlet)
 
August De Prima Porta
August De Prima PortaAugust De Prima Porta
August De Prima Porta
 
Teatre d'Epidaure
Teatre d'EpidaureTeatre d'Epidaure
Teatre d'Epidaure
 
L’Art Barroc
L’Art  BarrocL’Art  Barroc
L’Art Barroc
 
Retrat equestre de marc aureli
Retrat equestre de marc aureliRetrat equestre de marc aureli
Retrat equestre de marc aureli
 
Hermes Amb Dionís.
Hermes Amb Dionís.Hermes Amb Dionís.
Hermes Amb Dionís.
 
3. DORÍFOR. POLÍCLET
3. DORÍFOR. POLÍCLET3. DORÍFOR. POLÍCLET
3. DORÍFOR. POLÍCLET
 
Colosseo
ColosseoColosseo
Colosseo
 
Fitxa 44 David de Donatello
Fitxa 44 David de DonatelloFitxa 44 David de Donatello
Fitxa 44 David de Donatello
 
Fitxa 67 la llibertant guiant el poble
Fitxa 67 la llibertant guiant el pobleFitxa 67 la llibertant guiant el poble
Fitxa 67 la llibertant guiant el poble
 
3.Palau de Versalles
3.Palau de Versalles3.Palau de Versalles
3.Palau de Versalles
 
12 laocoont i els seus fills
12 laocoont i els seus fills12 laocoont i els seus fills
12 laocoont i els seus fills
 
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
 
Fitxa 34 llotja de valència
Fitxa 34 llotja de valènciaFitxa 34 llotja de valència
Fitxa 34 llotja de valència
 

Similar to 1. PINTURES ALTAMIRA

Múisica unitat 1 l’art a la prehistòria
Múisica unitat 1 l’art a la prehistòriaMúisica unitat 1 l’art a la prehistòria
Múisica unitat 1 l’art a la prehistòria
Cristina Fauquet Cortes
 
Múisica unitat 1 l’art a la prehistòria
Múisica unitat 1 l’art a la prehistòriaMúisica unitat 1 l’art a la prehistòria
Múisica unitat 1 l’art a la prehistòria
Cristina Fauquet Cortes
 
Power PrehistòRia.2
Power PrehistòRia.2Power PrehistòRia.2
Power PrehistòRia.2
Graupe
 
Trabajo grupal blogspot
Trabajo grupal blogspotTrabajo grupal blogspot
Trabajo grupal blogspot
sheilacirach
 
Tema 9. la prehistòria mariona
Tema 9. la prehistòria marionaTema 9. la prehistòria mariona
Tema 9. la prehistòria mariona
IES VIDRERES
 
Toni David.C Xavi_Max (1r_E)
Toni David.C Xavi_Max (1r_E)Toni David.C Xavi_Max (1r_E)
Toni David.C Xavi_Max (1r_E)
iescardonapilot
 
La prehistòria i l’edat antiga
La prehistòria i l’edat antigaLa prehistòria i l’edat antiga
La prehistòria i l’edat antiga
anuchagi
 
La prehistòria i l’edat antiga
La prehistòria i l’edat antigaLa prehistòria i l’edat antiga
La prehistòria i l’edat antiga
anuchagi
 

Similar to 1. PINTURES ALTAMIRA (20)

ART PREHISTÒRIC
ART PREHISTÒRICART PREHISTÒRIC
ART PREHISTÒRIC
 
01 hfa's
01 hfa's01 hfa's
01 hfa's
 
Múisica unitat 1 l’art a la prehistòria
Múisica unitat 1 l’art a la prehistòriaMúisica unitat 1 l’art a la prehistòria
Múisica unitat 1 l’art a la prehistòria
 
Múisica unitat 1 l’art a la prehistòria
Múisica unitat 1 l’art a la prehistòriaMúisica unitat 1 l’art a la prehistòria
Múisica unitat 1 l’art a la prehistòria
 
ELS INICIS DE L'ART
ELS INICIS DE L'ARTELS INICIS DE L'ART
ELS INICIS DE L'ART
 
Power PrehistòRia.2
Power PrehistòRia.2Power PrehistòRia.2
Power PrehistòRia.2
 
Trabajo grupal blogspot
Trabajo grupal blogspotTrabajo grupal blogspot
Trabajo grupal blogspot
 
Tema 1
Tema 1Tema 1
Tema 1
 
L'Art a la Prehistòria
L'Art a la PrehistòriaL'Art a la Prehistòria
L'Art a la Prehistòria
 
Tema 9. la prehistòria mariona
Tema 9. la prehistòria marionaTema 9. la prehistòria mariona
Tema 9. la prehistòria mariona
 
LA PREHISTÒRIA
LA PREHISTÒRIALA PREHISTÒRIA
LA PREHISTÒRIA
 
ART PREHISTÒRIC (2010-11)
ART PREHISTÒRIC (2010-11)ART PREHISTÒRIC (2010-11)
ART PREHISTÒRIC (2010-11)
 
L’art a la prehistòria
L’art a la prehistòriaL’art a la prehistòria
L’art a la prehistòria
 
Pintures rupestres
Pintures rupestresPintures rupestres
Pintures rupestres
 
Toni David.C Xavi_Max (1r_E)
Toni David.C Xavi_Max (1r_E)Toni David.C Xavi_Max (1r_E)
Toni David.C Xavi_Max (1r_E)
 
7.roma
7.roma7.roma
7.roma
 
EGIPTE. ARQUITECTURA.
EGIPTE. ARQUITECTURA.EGIPTE. ARQUITECTURA.
EGIPTE. ARQUITECTURA.
 
La prehistòria i l’edat antiga
La prehistòria i l’edat antigaLa prehistòria i l’edat antiga
La prehistòria i l’edat antiga
 
La prehistòria i l’edat antiga
La prehistòria i l’edat antigaLa prehistòria i l’edat antiga
La prehistòria i l’edat antiga
 
Art rupestre
Art rupestreArt rupestre
Art rupestre
 

More from Assumpció Granero

43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
Assumpció Granero
 
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
Assumpció Granero
 
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
Assumpció Granero
 
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
Assumpció Granero
 
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
Assumpció Granero
 
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
Assumpció Granero
 
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
Assumpció Granero
 
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
Assumpció Granero
 
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
Assumpció Granero
 
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
Assumpció Granero
 
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
Assumpció Granero
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
Assumpció Granero
 
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
Assumpció Granero
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
Assumpció Granero
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
Assumpció Granero
 

More from Assumpció Granero (20)

ALHAMBRA GRANADA
ALHAMBRA GRANADAALHAMBRA GRANADA
ALHAMBRA GRANADA
 
La revolució russa
La revolució russaLa revolució russa
La revolució russa
 
LA I GUERRA MUNDIAL
LA I GUERRA MUNDIALLA I GUERRA MUNDIAL
LA I GUERRA MUNDIAL
 
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
43. AFUSSELLAMENTS 3 DE MAIG. GOYA
 
54. GUERNIKA. PABLO PICASSO
54. GUERNIKA. PABLO PICASSO54. GUERNIKA. PABLO PICASSO
54. GUERNIKA. PABLO PICASSO
 
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
51. ELS JUGADORS DE CARTES. PAUL CÉZANNE
 
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
 
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
 
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
 
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
52. NIT ESTELADA. VINCENT VAN GOGH
 
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
42. EL RAI DE LA MEDUSA. THÉODORE GÉRICAULT. ROMANTICISME (TEMA)
 
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
32. ESCOLA D'ATENES. RAFFAELLO SANZIO
 
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
41. LAS MENINAS. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
 
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
39. LES TRES GRÀCIES.PETER PAULUS RUBENS
 
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I LA URSS (1917-1941)
 
12. ALHAMBRA DE GRANADA
12. ALHAMBRA DE GRANADA12. ALHAMBRA DE GRANADA
12. ALHAMBRA DE GRANADA
 
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
11. MESQUITA CÒRDOVA I HISPANO MUSULMÀ
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 3
 
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA SESSIÓ 2
 

1. PINTURES ALTAMIRA

  • 1. Història de l’art. IES Ramon Llull (Palma) ALTAMIRA Alumna: Marina Florit Garrido (2n batxillerat A) Professora: M Assumpció Granero Cueves
  • 2. PINTURES RUPESTRES FITXA TÈCNICA (documentació general) catalogació i anàlisi formal Títol Pintures rupestres de la cova d’Altamira Autor Desconegut Cronologia Era quaternària, 15000-12000 aC Estil Escola francocantàbrica, art del Pleistocè Localització Coves d’Altamira, Santillana de Mar (Cantàbria) Tècnica i suport Pintura sobre la roca Tipologia Policromat Material Pigmentació a base de vegetals, greixos animals, carbó i sang Dimensions Cova Altamira: 270m (entrada fins fons). “Sala de les pintures”: 18m llarg x 9 ample, alçada entre 1-2m. "Cua de Cavall": corredor estret de 50m longitud. Una cérvola de 2’25 m. Tema iconogràfic Creences religioses i màgiques. Animal més representat és el bisó (fins a 16 exemplars en postures diferents), envoltat d'altres: 1 cavall, 2 senglars, 1 cap de toro i 1 cérvola (2’25 m).
  • 3. COVES ALTAMIRA. SANTILLANA DEL MAR (CANTÀBRIA) 1 ERA QUATERNÀRIA (15000-12000 aC). ANÒNIM a
  • 4. 1.- CONTEXT HISTÒRIC • Les pintures rupestres d’Altamira s’han datat en el Paleolític Superior, període prehistòric que s'estén, aproximadament, entre l'any 40000 aC i el 10000 aC. • El Paleolític Superior és el període que ens dóna més informació per poder conèixer millor el desenvolupament dels elements socials durant l’etapa del Paleolític.
  • 5. 1.- CONTEXT HISTÒRIC Escena d’un mite màgic cinètic de l’animal caçat. Es creu que l’arc fou inventat en el Paleolític Superior. • L’economia era depredadora i els éssers són caçadors i recol·lectors, i això fa que la seva subsistència depengui en part de l’atzar; són nòmades i per a passar èpoques s’estableixen en coves.
  • 6. 1.- CONTEXT HISTÒRIC • L’aparició de l’art ens parla de la riquesa de la vida espiritual, doncs el concepte d’un art per raons purament estètiques està ja superat com fonament exclusiu, encara que aquest no es pugui excloure en la interpretació d’aspectes com la presència d'arts decoratives sobre elements d’ús quotidià. • Així, interpretarem l'aparició de l’art com a un element característic de la cultura de l’home del Paleolític. Bastó de comandament
  • 7. Paleolític Inferior (fa 2’5 milions d’anys fins 125000 aC) 2.- TEMÀTICA I FINALITAT • Gràcies a les pintures rupestres podem conèixer alguns detalls sobre la vida de l’home Paleolític Mitjà del Paleolític Superior: les tècniques de caça, (entre el 125000 i el 40000 aC) les armes, la fauna, els rituals, etc. Paleolític Superior (des de 40000 fins 10000 aC)
  • 8. ARPONS I PUNTES DE FLETXA DE CANTÀBRIA La fabricació d’instruments lítics (fa devora 2’5 milions d’anys) i el descobriment del foc (fa 500000 anys) són els exponents centrals del procés d’humanització.
  • 9. 2.- TEMÀTICA I FINALITAT • A les coves apareixen representacions d’animals estàtics, solitaris, no n’hi ha una composició en manada (bisó, cérvol i cavall...).
  • 10. 2.- TEMÀTICA I FINALITAT • La finalitat d’aquestes pintures era procurar la supervivència i aconseguir el domini sobre el medi natural en què vivien, és a dir, pintaven els animals perquè creien que d’aquesta manera els seria més fàcil caçar, per això apareixen en la part més inaccessible de la cova (a l’interior) i també per aquesta causa, en algunes ocasions els animals apareixen travessats per una llança en llocs neuràlgics, això indica que les pintures tenien una finalitat màgica. L’home primitiu tenia un coneixement directe dels animals que representava (interactuació).
  • 11. • Finalitat màgica: En aquelles parets hi ha gravat el misteri de la vida i la mort, la qual cosa indica el caràcter de santuari de les coves. Algunes de les galeries, on s’han trobat pintures, no eren habitacles, sinó que eren usades per realitzar rituals sagrats. 2.- TEMÀTICA I FINALITAT
  • 12. 2.- TEMÀTICA I FINALITAT • Al marge de la seva finalitat, aquestes obres d’art sorprenen pel vigor, el realisme, el color, l’expressivitat, encara que l’artista tan sols tingués la intenció d’observar i mostrar la natura que veia amb els seus ull.
  • 13. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL Les fabuloses Coves d’Altamira es troben a la localitat de Santillana del Mar, 30 kilòmetres a l’oest de Santander. Ruta d’Altamira
  • 14. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL Foren descobertes per casualitat. En 1868, Modesto Cubillas, un caçador de la zona va donar amb elles, però no foren explorades fins que l'any 1879, accidentalment la filla de Marcelino Sanz de Sautuola, María, encalçant el seu gos, va entrar a l’interior de la cova per una petita obertura i, en anar a rescatar-la, van descobrir el lloc on es troben aquestes meravelloses pintures, aquest gran tresor artístic.
  • 15. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL Es tracta d'una pintura sobre roca, pròpia del Paleolític superior.
  • 16. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL La cova d’Altamira fa 270 m des de l’entrada fins al fons. És la primera cova on es van trobar decoracions rupestres paleolítiques i no va ser fins a 1902 quan, per fi, es va reconèixer la cronologia prehistòrica de les pintures d’Altamira.
  • 17. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL Es poden distingir tres zones: 1. Sala de l’entrada amb temàtica sobre la vida dels homes primitius. 2. Sala de les pintures, anomenada la “capella sixtina” de l’art quaternari. “La Hoya” 3. I una sèrie d’estances i corredors. Cua de cavall 2. Sala pintura policromada. “Capella sixtina” del “quaternari” Gran cérvola Signes negres 1. Entrada
  • 18. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL Entrada de coves d’ Altamira
  • 19. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL 2. Sala pintura policromada. “Capella sixtina” del “quaternari” • A totes les sales i els espais esmentats hi ha manifestacions pictòriques, però les millors són les que hi ha pintades a la volta natural del segon espai, anomenat la “sala de les pintures” (18 metres de llarg per 9 d’ample, i una alçada entre 1 i 2 m).
  • 20. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL • Així, al costat del vestíbul de la cova, molt prop de l'entrada, s'obre la sala dels policromats, on trobem un dels panells més bells de l'art del Pleistocè, representacions que segueixen les característiques de la pintura francocantàbrica.
  • 21. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL En el sostre d'aquesta sala es concentren, en aparent desordre, figures de grans animals executats en diferents èpoques, i en les quals s'han emprat múltiples tècniques. Les primeres figures representades en aquest sostre semblen ser les pintures vermelles, sobre les quals es van anar afegint posteriorment diverses pintures negres, les policromes i, finalment, més figures negres.
  • 22. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL L'animal més representat és el bisó (hi ha fins a setze exemplars en postures diferents), que apareix envoltat d'altres figures: un cavall, dos senglars, un cap de brau i una cérvola de 2’25 m
  • 23. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL BISONS ALTAMIRA (15000-12000 aC)
  • 24. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL VISTA GENERAL DE LA SALA GRAN DELS BISONS D’ALTAMIRA (15000-12000 aC)
  • 25. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL VISTA GENERAL DE LA SALA GRAN DELS BISONS D’ALTAMIRA (15000-12000 aC)
  • 26. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL BISONS ALTAMIRA (15000-12000 aC)
  • 27. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL BISÓ DEMPEUS (ALTAMIRA)
  • 28. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL BISÓ ENCONGIT (ALTAMIRA) (15000-12000 aC, 195 cm). Cova d’Altamira. Santillana del Mar. Cantàbria. Pols negra de roca, vermell i ocre dissolts en greix animal.
  • 29. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL BISÓ & CABRA
  • 30. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL CABRA (ALTAMIRA)
  • 31. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL UN CAVALL (ALTAMIRA)
  • 32. BISÓ BARBUT BISÓ FEMELLA ALTAMIRA GRAN CÈRVOLA (2’25 m) PORC SENGLAR (2)
  • 33. LA GRAN CÈRVOLA (ALTAMIRA) Santillana del Mar. Cantàbria. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 34. LA GRAN CÈRVOLA (ALTAMIRA) Santillana del Mar. Cantàbria. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 35. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL Tot i no haver representació de la figura humana, sí apareixen mans i signes antropomorf. DONA & HOME
  • 36. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL Mereixen especial esment els signes rectangulars, cònics, els claviformes, escaleriformes, mans en negatiu i "macarroni", aquests últims consistents en sèries de línies paral·leles realitzades pels artistes paleolítics passant les seves mans per una paret argilenca, i es tracta, possiblement, de la decoració més antiga de la cova d’Altamira.
  • 37. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL La resta de la cova està formada per altres nou galeries o sales. “La Hoya” Cua de cavall 2. Sala pintura policromada. “Capella sixtina” del “quaternari” Gran cérvola Signes negres 1. Entrada
  • 38. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL La galeria terminal és coneguda com la "Cua de Cavall". És un corredor molt estret de 50 metres de longitud, les parets del qual descobreixen tot un catàleg de signes, diferents traços negres i animals gravats o pintats en negre com cavalls, cabres, cérvols, bisons i màscares, similars a les que apareixen en les coves del Castell i La Garma. Gràcies a què l'entrada de la cova va ser obstruïda per un enderrocament al final del Paleolític Superior, s'han pogut conservar les evidències parietals i el jaciment de la cova d’Altamira. PLANTA DE LA COVA D’ALTAMIRA I LOCALITZACIÓ DE LA SALA GRAN DELS BISONS.
  • 40. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL Bos taurus Primigenius Bos taurus Ibericus Bos taurus Coves Altamira
  • 41. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL CÈRVOL (PUENTE VIESGO, CANTÀBRIA)
  • 42. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL COVA DE NIAUX. FRANÇA PALEOLÍTIC SUPERIOR
  • 43. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL Els animals varen ser pintats aprofitant les protuberàncies de la roca, per aconseguir sensació de volum.
  • 44. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL La pintura presenta un ric cromatisme, destaquen els colors ocre, negre i vermell. Per obtenir els colors s’usa el mineral (carbó, òxid de ferro), vegetal, greix d’animals, sang, etc., i com a estris per pintar es creu que feien server crins o cerres d’animals o bé plantes. S’hi representen amb detall els ulls, la crinera i les peülles dels animals.
  • 45. 4.- MODELS COMPARATIUS En l’art rupestre hi ha dues zones clarament diferenciades: la francocantàbrica, a la qual pertanyen les pintures de la cova d’Altamira, i la llevantina, que és posterior (Mesolític). Les pintures llevantines, a diferència de les d’Altamira, són monocromes i esquemàtiques. S’hi representa la figura humana masculina i femenina, en composició amb animals, amb moviment i amb escenes de cacera i de recol·lecció, així com la representació de rituals.
  • 46. 4.- MODELS COMPARATIUS Interès artístic. Tenim dues zones geogràfiques o dues grans escoles pictòriques d'art rupestre = CARACTERÍSTIQUES {l’escola franco-cantàbrica, vasco- {l’escola llevantina. francesa o hispano-francesa, i • Monocromes. • Policromia: negre, vermell, groc, ocres. • Apareix la figura humana en escenes de caça (figures • Gairebé mai apareix la figura humana antropomorfes). (animals estàtics, solitaris, no composició • Està sotmesa a un procés d'estilització i en manada). esquematització. Dinamisme (accions: dansa, caça...) • Són pintures amb un gran naturalisme i • Pintura amb pocs detalls. amb detalls. • Les pintures no estan a l’interior de la cova, sinó a • Les pintures estan fetes en coves l’aire lliure o en abrics rocosos, el que fa que la seva impermeables que estan protegides de la conservació sigui pitjor. humitat i de la claror. • Més tard apareixen unes pintures amb més moviment (Tassili). A partir de Tassili el procés d'esquematització tindrà una tendència a l'abstracció.
  • 47. DANSA RITUAL (esquerre). COGUL, LLEIDA Escola llevantina. Són pintures monocromàtiques, en les que apareix la figura humana i els animals en moviment, formant escenes esquemàtiques i molt estilitzades, de temes de caça, lluita, dansa i recol·lecció de la mel.
  • 48. 4.- MODELS COMPARATIUS ESCENA DE DANSA (COGUL, LLEIDA, 6000 aC)
  • 49. 4.- MODELS COMPARATIUS GUERRERS (CASTELLÓ)
  • 50. 4.- MODELS COMPARATIUS ARQUER EN MOVIMENT COVA DE LA SALTADORA (CASTELLÓ) MESOLÍTIC
  • 51. 4.- MODELS COMPARATIUS ESCOLA LLEVANTINA (posterior, Mesolític) ESCENA DE CAÇA Abric dels Cavalls. Barranc de La Valltorta. Tirig. Castelló. Cacera de cervos (3500-2000 aC). Pols de roca negra i ocre dissolts en greix animal.
  • 52. 4.- MODELS COMPARATIUS ESCENA DE CAÇA Abric dels Cavalls. Barranc de La Valltorta. Tirig. Castelló.
  • 54. 4.- MODELS COMPARATIUS DONES ABRIC DE BICORP. VALÈNCIA.
  • 55. 4.- MODELS COMPARATIUS LLUITA ENTRE ARQUERS (COVA REMÍGIA, CASTELLÓ. MESOLÍTIC) PINTURES ESQUEMÀTIQUES DE LA COVA D’ALMADÉN (CIUDAD REAL)
  • 56. 4.- MODELS COMPARATIUS PINTURES NEOLÍTIQUES DE TASSILI (SÀHARA). A partir de Tassili el procés d'esquematització tindrà una tendència a l'abstracció.
  • 57. 4.- MODELS COMPARATIUS PINTURA BOSQUIMANA DE SUDÀFRICA I FIGURA ANTROPOMORFA BOSQUIMANA. SUD ÀFRICA.
  • 58. 4.- MODELS COMPARATIUS PETROGLIFS PREHISTÒRICS BOSQUIMANS DE NAMÍBIA I ELEFANT PETROGLIF BOSQUIMÀ DE NAMÍBIA.
  • 59. 4.- EVOLUCIÓ I INFLUÈNCIES Els vestigis de l’ésser humà del Paleolític Superior no es limiten a l’art rupestre, cal tenir en compte els habitatges rudimentaris i els estris que han arribat.
  • 60. 4.- EVOLUCIÓ I INFLUÈNCIES Durant el Neolític desapareix l’estil francocantàbric i llevantí, i l’art evoluciona cap a l’esquematització de les figures, on la representació queda reduïda al traç (Cova de Bacinete, a Cadis). Escena de caça. Cova de Bacinete (vers 5000-2500 aC)
  • 61. 4.- EVOLUCIÓ I INFLUÈNCIES Durant l’Edat del Bronze són molt escasses les representacions rupestres, que queden reduïdes simplement a símbols geomètrics i gravats esquemàtics d’animals o d’homes.
  • 62. 4.- EVOLUCIÓ I INFLUÈNCIES L’art rupestre de les cavernes té un alt interès històric com a font arqueològica parietal primària, donat que ens informa de com vivien els homes del Paleolític Superior, que són els primers en realitzar obres artístiques, és per això que s’ha considerat una influència per a la posterioritat.
  • 63. 4.- EVOLUCIÓ I INFLUÈNCIES
  • 64. EL PROJECTE CIENTÍFIC: Els temps d’Altamira • Des de l’any 2003, el museu ve desenvolupant un Projecte Científic anomenat “Els Temps d’Altamira". • Aquest projecte coincideix amb l’Exposició Permanent del Museu d’Altamira, i té com a objectiu desenvolupar una línea d’estudi sobre les èpoques en què Altamira va ser utilitzada com hàbitat i santuari per part de grups de caçadors - recol·lectors. • El projecte, amb una durada prevista de 4 anys, pretén obtenir dades de fins a 3 jaciments diferents situats en el entorn proper d’Altamira (el que els arqueòlegs denominen col·loquialment el "país d’Altamira"). • El fet que Altamira continuí tancada per motius de conservació, i que, per això, no es pugui treballar in situ, ha dut a cercar altres jaciments propers, d’ocupació i característiques similars, per poder realitzar la investigació, l’estudi i la divulgació social, que tota institució dedicada a la conservació i protecció del Patrimoni artístic , està oblidada a fer.
  • 65. FITXA TÈCNICA DEL PROJECTE: Els temps d’Altamira • Duració: 4 anys (2003-2006). • Campanya arqueològica desenvolupada en 2003: Neteja del jaciment, documentació topogràfica i fotogràfica i prendre mostres de la Cova de Cualventi (Oreña, Alfoz de Lloredo). • Campanya arqueològica desenvolupada en 2004: Neteja del jaciment, i tall estratigràfics, documentació topogràfica i fotogràfica de la cavitat i el seu art rupestre i presa de mostres de la Cova de El Linar (La Busta, Alfoz de Lloredo)Novales, Alfoz de Lloredo). • Campanya arqueològica desenvolupada en 2005: Neteja del jaciment i tall estratigràfics, documentació topogràfica i fotogràfica de la cavitat i el seu art rupestre i mostres de la Cova de Las Aguas (Novales, Alfoz de Lloredo). • Direcció: José Antonio Lasheras Corruchaga (Director del Museu de Altamira). • Coordinació treballs de camp: Dr. Ramón Montes i Dr. Pedro Rasines. • Jaciments a estudi: Coves de Cualventi, El Linar i Las Aguas (totes elles en el municipi d’Alfoz de lloredo). Més informació pàgina web:  http://museodealtamira.mcu.es/lineas_investigacion.html
  • 66. 5.- BIBLIOGRAFIA  Comentari d’imatge Pintures Altamira de l’aula Virtual IES Ramon Llull de Palma. Professora: Assumpció Granero.  Art prehistòric, power point: www.baldufa8.net  http://museodealtamira.mcu.es/lineas_investigacion.html  http://www.culturadecantabria.com/popupgaleria.num=monumento=10  http://www.portalciencia.net/antroalt.html  http://www.google.es/search?q=imagenes+de+las+cuevas+de+altamira
  • 67. Història de l’art. IES Ramon Llull (Palma) Alumna: Marina Florit Garrido (2n batxillerat A) Professora: M Assumpció Granero Cueves