1. Història de l’art. IES Ramon Llull (Palma)
ALTAMIRA Alumna: Marina Florit Garrido (2n batxillerat A)
Professora: M Assumpció Granero Cueves

2. PINTURES RUPESTRES
FITXA TÈCNICA (documentació general)
catalogació i anàlisi formal
Títol Pintures rupestres de la cova d’Altamira
Autor Desconegut
Cronologia Era quaternària, 15000-12000 aC
Estil Escola francocantàbrica, art del Pleistocè
Localització Coves d’Altamira, Santillana de Mar (Cantàbria)
Tècnica i suport Pintura sobre la roca
Tipologia Policromat
Material Pigmentació a base de vegetals, greixos animals, carbó
i sang
Dimensions Cova Altamira: 270m (entrada fins fons). “Sala de les
pintures”: 18m llarg x 9 ample, alçada entre 1-2m.
"Cua de Cavall": corredor estret de 50m longitud. Una
cérvola de 2’25 m.
Tema iconogràfic Creences religioses i màgiques. Animal més
representat és el bisó (fins a 16 exemplars en
postures diferents), envoltat d'altres: 1 cavall, 2
senglars, 1 cap de toro i 1 cérvola (2’25 m).

3. COVES ALTAMIRA. SANTILLANA DEL MAR (CANTÀBRIA)
1 ERA QUATERNÀRIA (15000-12000 aC). ANÒNIM a

4. 1.- CONTEXT HISTÒRIC
• Les pintures rupestres d’Altamira
s’han datat en el Paleolític
Superior, període prehistòric que
s'estén, aproximadament, entre
l'any 40000 aC i el 10000 aC.
• El Paleolític Superior és el període
que ens dóna més informació per
poder conèixer millor el
desenvolupament dels elements
socials durant l’etapa del Paleolític.

5. 1.- CONTEXT HISTÒRIC
Escena d’un mite màgic cinètic de l’animal caçat. Es
creu que l’arc fou inventat en el Paleolític Superior.
• L’economia era depredadora i
els éssers són caçadors i
recol·lectors, i això fa que la seva
subsistència depengui en part de
l’atzar; són nòmades i per a
passar èpoques s’estableixen en
coves.

6. 1.- CONTEXT HISTÒRIC
• L’aparició de l’art ens parla de la riquesa de la vida
espiritual, doncs el concepte d’un art per raons
purament estètiques està ja superat com fonament
exclusiu, encara que aquest no es pugui excloure en
la interpretació d’aspectes com la presència d'arts
decoratives sobre elements d’ús quotidià.
• Així, interpretarem l'aparició de l’art com a un
element característic de la cultura de l’home del
Paleolític.
Bastó de comandament

7. Paleolític Inferior
(fa 2’5 milions d’anys fins 125000 aC)
2.- TEMÀTICA I
FINALITAT
• Gràcies a les pintures rupestres podem
conèixer alguns detalls sobre la vida de l’home
Paleolític Mitjà
del Paleolític Superior: les tècniques de caça, (entre el 125000 i el 40000 aC)
les armes, la fauna, els rituals, etc.
Paleolític Superior
(des de 40000 fins 10000 aC)

8. ARPONS I PUNTES DE FLETXA DE CANTÀBRIA
La fabricació d’instruments lítics (fa devora 2’5 milions d’anys) i el descobriment del foc (fa 500000
anys) són els exponents centrals del procés d’humanització.

9. 2.- TEMÀTICA I FINALITAT
• A les coves apareixen
representacions d’animals
estàtics, solitaris, no n’hi ha una
composició en manada (bisó,
cérvol i cavall...).

10. 2.- TEMÀTICA I FINALITAT
• La finalitat d’aquestes pintures era procurar la
supervivència i aconseguir el domini sobre el
medi natural en què vivien, és a dir, pintaven els
animals perquè creien que d’aquesta manera els
seria més fàcil caçar, per això apareixen en la
part més inaccessible de la cova (a l’interior) i
també per aquesta causa, en algunes ocasions els
animals apareixen travessats per una llança en
llocs neuràlgics, això indica que les pintures
tenien una finalitat màgica. L’home primitiu tenia
un coneixement directe dels animals que
representava (interactuació).

11. • Finalitat màgica: En aquelles
parets hi ha gravat el misteri de la
vida i la mort, la qual cosa indica el
caràcter de santuari de les coves.
Algunes de les galeries, on s’han
trobat pintures, no eren habitacles,
sinó que eren usades per realitzar
rituals sagrats.
2.- TEMÀTICA I FINALITAT

12. 2.- TEMÀTICA I
FINALITAT
• Al marge de la seva finalitat, aquestes obres d’art sorprenen pel vigor,
el realisme, el color, l’expressivitat, encara que l’artista tan sols tingués
la intenció d’observar i mostrar la natura que veia amb els seus ull.

13. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
Les fabuloses Coves
d’Altamira es troben a la
localitat de Santillana del
Mar, 30 kilòmetres a l’oest
de Santander.
Ruta d’Altamira

14. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
Foren descobertes per casualitat. En
1868, Modesto Cubillas, un caçador de la
zona va donar amb elles, però no foren
explorades fins que l'any 1879,
accidentalment la filla de Marcelino Sanz
de Sautuola, María, encalçant el seu gos,
va entrar a l’interior de la cova per una
petita obertura i, en anar a rescatar-la,
van descobrir el lloc on es troben
aquestes meravelloses pintures, aquest
gran tresor artístic.

15. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
Es tracta d'una pintura sobre roca, pròpia del Paleolític superior.

16. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
La cova d’Altamira fa 270 m des de l’entrada fins al fons. És la primera
cova on es van trobar decoracions rupestres paleolítiques i no va
ser fins a 1902 quan, per fi, es va reconèixer la cronologia
prehistòrica de les pintures d’Altamira.

17. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
Es poden distingir tres zones:
1. Sala de l’entrada amb temàtica sobre la vida dels homes primitius.
2. Sala de les pintures, anomenada la “capella sixtina” de l’art
quaternari. “La Hoya”
3. I una sèrie d’estances i corredors.
Cua de cavall
2. Sala pintura
policromada.
“Capella sixtina” del
“quaternari”
Gran cérvola
Signes negres
1. Entrada

18. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
Entrada de coves d’ Altamira

19. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
2. Sala pintura
policromada.
“Capella sixtina” del
“quaternari”
• A totes les sales i els espais esmentats hi ha
manifestacions pictòriques, però les millors són les
que hi ha pintades a la volta natural del segon
espai, anomenat la “sala de les pintures” (18 metres
de llarg per 9 d’ample, i una alçada entre 1 i 2 m).

20. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
• Així, al costat del vestíbul de la cova, molt prop de
l'entrada, s'obre la sala dels policromats, on
trobem un dels panells més bells de l'art del
Pleistocè, representacions que segueixen les
característiques de la pintura francocantàbrica.

21. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
En el sostre d'aquesta sala es concentren, en aparent
desordre, figures de grans animals executats en diferents
èpoques, i en les quals s'han emprat múltiples tècniques.
Les primeres figures representades en aquest sostre
semblen ser les pintures vermelles, sobre les quals es
van anar afegint posteriorment diverses pintures negres,
les policromes i, finalment, més figures negres.

22. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
L'animal més representat és el bisó (hi ha fins a setze exemplars en
postures diferents), que apareix envoltat d'altres figures: un cavall, dos
senglars, un cap de brau i una cérvola de 2’25 m

23. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
BISONS ALTAMIRA (15000-12000 aC)

24. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
VISTA GENERAL DE
LA SALA GRAN DELS BISONS D’ALTAMIRA
(15000-12000 aC)

25. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
VISTA GENERAL DE LA SALA GRAN DELS BISONS
D’ALTAMIRA (15000-12000 aC)

26. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
BISONS ALTAMIRA (15000-12000 aC)

27. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
BISÓ DEMPEUS (ALTAMIRA)

28. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
BISÓ ENCONGIT (ALTAMIRA)
(15000-12000 aC, 195 cm). Cova d’Altamira. Santillana del Mar.
Cantàbria.
Pols negra de roca, vermell i ocre dissolts en greix animal.

29. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
BISÓ & CABRA

30. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
CABRA (ALTAMIRA)

31. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
UN CAVALL (ALTAMIRA)

32. BISÓ BARBUT BISÓ FEMELLA
ALTAMIRA
GRAN CÈRVOLA (2’25 m) PORC SENGLAR (2)

33. LA GRAN CÈRVOLA (ALTAMIRA)
Santillana del Mar. Cantàbria.
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

34. LA GRAN CÈRVOLA (ALTAMIRA)
Santillana del Mar. Cantàbria.
3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

35. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
Tot i no haver
representació de
la figura humana,
sí apareixen
mans i signes
antropomorf.
DONA & HOME

36. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
Mereixen especial esment els signes
rectangulars, cònics, els claviformes,
escaleriformes, mans en negatiu i
"macarroni", aquests últims
consistents en sèries de línies
paral·leles realitzades pels artistes
paleolítics passant les seves mans
per una paret argilenca, i es tracta,
possiblement, de la decoració més
antiga de la cova d’Altamira.

37. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
La resta de la cova està formada per altres nou galeries o sales.
“La Hoya”
Cua de cavall
2. Sala pintura
policromada.
“Capella sixtina” del
“quaternari”
Gran cérvola
Signes negres
1. Entrada

38. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
La galeria terminal és coneguda com la "Cua de Cavall". És un corredor
molt estret de 50 metres de longitud, les parets del qual descobreixen tot
un catàleg de signes, diferents traços negres i animals gravats o pintats
en negre com cavalls, cabres, cérvols, bisons i màscares, similars a les
que apareixen en les coves del Castell i La Garma. Gràcies a què
l'entrada de la cova va ser obstruïda per un enderrocament al final del
Paleolític Superior, s'han pogut conservar les evidències parietals i el
jaciment de la cova d’Altamira.
PLANTA DE LA COVA D’ALTAMIRA I LOCALITZACIÓ
DE LA SALA GRAN DELS BISONS.

39. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL

40. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
Bos taurus Primigenius
Bos taurus Ibericus Bos taurus Coves Altamira

41. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
CÈRVOL (PUENTE VIESGO, CANTÀBRIA)

42. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
COVA DE NIAUX. FRANÇA
PALEOLÍTIC SUPERIOR

43. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
Els animals varen ser pintats aprofitant
les protuberàncies de la roca, per
aconseguir sensació de volum.

44. 3.- DESCRIPCIÓ FORMAL
La pintura presenta un ric cromatisme, destaquen els colors ocre, negre
i vermell. Per obtenir els colors s’usa el mineral (carbó, òxid de ferro),
vegetal, greix d’animals, sang, etc., i com a estris per pintar es creu que
feien server crins o cerres d’animals o bé plantes. S’hi representen
amb detall els ulls, la crinera i les peülles dels animals.

45. 4.- MODELS COMPARATIUS
En l’art rupestre hi ha dues zones clarament diferenciades: la
francocantàbrica, a la qual pertanyen les pintures de la cova d’Altamira, i
la llevantina, que és posterior (Mesolític). Les pintures llevantines, a
diferència de les d’Altamira, són monocromes i esquemàtiques. S’hi
representa la figura humana masculina i femenina, en composició
amb animals, amb moviment i amb escenes de cacera i de
recol·lecció, així com la representació de rituals.

46. 4.- MODELS COMPARATIUS
Interès artístic. Tenim dues zones geogràfiques o dues grans escoles pictòriques
d'art rupestre =
CARACTERÍSTIQUES
{l’escola franco-cantàbrica, vasco- {l’escola llevantina.
francesa o hispano-francesa, i
• Monocromes.
• Policromia: negre, vermell, groc, ocres. • Apareix la figura humana en escenes de caça (figures
• Gairebé mai apareix la figura humana antropomorfes).
(animals estàtics, solitaris, no composició • Està sotmesa a un procés d'estilització i
en manada). esquematització. Dinamisme (accions: dansa, caça...)
• Són pintures amb un gran naturalisme i • Pintura amb pocs detalls.
amb detalls. • Les pintures no estan a l’interior de la cova, sinó a
• Les pintures estan fetes en coves l’aire lliure o en abrics rocosos, el que fa que la seva
impermeables que estan protegides de la conservació sigui pitjor.
humitat i de la claror. • Més tard apareixen unes pintures amb més moviment
(Tassili). A partir de Tassili el procés d'esquematització
tindrà una tendència a l'abstracció.

47. DANSA RITUAL (esquerre). COGUL, LLEIDA
Escola llevantina. Són pintures monocromàtiques, en les que apareix la
figura humana i els animals en moviment, formant escenes esquemàtiques i
molt estilitzades, de temes de caça, lluita, dansa i recol·lecció de la mel.

48. 4.- MODELS COMPARATIUS
ESCENA DE DANSA
(COGUL, LLEIDA, 6000 aC)

49. 4.- MODELS COMPARATIUS
GUERRERS (CASTELLÓ)

50. 4.- MODELS COMPARATIUS
ARQUER EN MOVIMENT
COVA DE LA SALTADORA
(CASTELLÓ)
MESOLÍTIC

51. 4.- MODELS COMPARATIUS
ESCOLA LLEVANTINA (posterior, Mesolític)
ESCENA DE CAÇA
Abric dels Cavalls.
Barranc de La Valltorta.
Tirig. Castelló.
Cacera de cervos (3500-2000 aC).
Pols de roca negra i ocre dissolts en
greix animal.

52. 4.- MODELS COMPARATIUS
ESCENA DE CAÇA
Abric dels Cavalls.
Barranc de La Valltorta.
Tirig. Castelló.

53. 4.- MODELS COMPARATIUS

54. 4.- MODELS COMPARATIUS
DONES
ABRIC DE
BICORP.
VALÈNCIA.

55. 4.- MODELS COMPARATIUS
LLUITA ENTRE
ARQUERS
(COVA REMÍGIA,
CASTELLÓ. MESOLÍTIC)
PINTURES
ESQUEMÀTIQUES
DE LA COVA
D’ALMADÉN
(CIUDAD REAL)

56. 4.- MODELS COMPARATIUS
PINTURES NEOLÍTIQUES DE TASSILI (SÀHARA).
A partir de Tassili el procés d'esquematització tindrà una tendència a l'abstracció.

57. 4.- MODELS COMPARATIUS
PINTURA BOSQUIMANA DE SUDÀFRICA I
FIGURA ANTROPOMORFA BOSQUIMANA. SUD ÀFRICA.

58. 4.- MODELS COMPARATIUS
PETROGLIFS PREHISTÒRICS BOSQUIMANS DE
NAMÍBIA I ELEFANT PETROGLIF BOSQUIMÀ DE
NAMÍBIA.

59. 4.- EVOLUCIÓ I INFLUÈNCIES
Els vestigis de l’ésser humà
del Paleolític Superior no es
limiten a l’art rupestre, cal tenir
en compte els habitatges
rudimentaris i els estris que
han arribat.

60. 4.- EVOLUCIÓ I INFLUÈNCIES
Durant el Neolític desapareix l’estil
francocantàbric i llevantí, i l’art
evoluciona cap a l’esquematització
de les figures, on la representació
queda reduïda al traç (Cova de
Bacinete, a Cadis).
Escena de caça. Cova de
Bacinete (vers 5000-2500 aC)

61. 4.- EVOLUCIÓ I INFLUÈNCIES
Durant l’Edat del Bronze són molt
escasses les representacions
rupestres, que queden reduïdes
simplement a símbols geomètrics
i gravats esquemàtics d’animals o
d’homes.

62. 4.- EVOLUCIÓ I INFLUÈNCIES
L’art rupestre de les cavernes té un alt
interès històric com a font
arqueològica parietal primària, donat
que ens informa de com vivien els
homes del Paleolític Superior, que són
els primers en realitzar obres
artístiques, és per això que s’ha
considerat una influència per a la
posterioritat.

63. 4.- EVOLUCIÓ I INFLUÈNCIES

64. EL PROJECTE CIENTÍFIC:
Els temps d’Altamira
• Des de l’any 2003, el museu ve desenvolupant un Projecte Científic
anomenat “Els Temps d’Altamira".
• Aquest projecte coincideix amb l’Exposició Permanent del Museu
d’Altamira, i té com a objectiu desenvolupar una línea d’estudi sobre les
èpoques en què Altamira va ser utilitzada com hàbitat i santuari per
part de grups de caçadors - recol·lectors.
• El projecte, amb una durada prevista de 4 anys, pretén obtenir dades de
fins a 3 jaciments diferents situats en el entorn proper d’Altamira (el
que els arqueòlegs denominen col·loquialment el "país d’Altamira").
• El fet que Altamira continuí tancada per
motius de conservació, i que, per això, no
es pugui treballar in situ, ha dut a cercar
altres jaciments propers, d’ocupació i
característiques similars, per poder
realitzar la investigació, l’estudi i la
divulgació social, que tota institució
dedicada a la conservació i protecció del
Patrimoni artístic , està oblidada a fer.

65. FITXA TÈCNICA DEL
PROJECTE:
Els temps d’Altamira
• Duració: 4 anys (2003-2006).
• Campanya arqueològica desenvolupada
en 2003: Neteja del jaciment,
documentació topogràfica i fotogràfica i
prendre mostres de la Cova de Cualventi
(Oreña, Alfoz de Lloredo).
• Campanya arqueològica desenvolupada en 2004: Neteja del jaciment, i tall
estratigràfics, documentació topogràfica i fotogràfica de la cavitat i el seu art
rupestre i presa de mostres de la Cova de El Linar (La Busta, Alfoz de
Lloredo)Novales, Alfoz de Lloredo).
• Campanya arqueològica desenvolupada en 2005: Neteja del jaciment i tall
estratigràfics, documentació topogràfica i fotogràfica de la cavitat i el seu art
rupestre i mostres de la Cova de Las Aguas (Novales, Alfoz de Lloredo).
• Direcció: José Antonio Lasheras Corruchaga (Director del Museu de Altamira).
• Coordinació treballs de camp: Dr. Ramón Montes i Dr. Pedro Rasines.
• Jaciments a estudi: Coves de Cualventi, El Linar i Las Aguas (totes elles en el
municipi d’Alfoz de lloredo).
Més informació pàgina web:
 http://museodealtamira.mcu.es/lineas_investigacion.html

66. 5.- BIBLIOGRAFIA
 Comentari d’imatge Pintures Altamira de l’aula Virtual IES Ramon Llull
de Palma. Professora: Assumpció Granero.
 Art prehistòric, power point: www.baldufa8.net
 http://museodealtamira.mcu.es/lineas_investigacion.html
 http://www.culturadecantabria.com/popupgaleria.num=monumento=10
 http://www.portalciencia.net/antroalt.html
 http://www.google.es/search?q=imagenes+de+las+cuevas+de+altamira

67. Història de l’art. IES Ramon Llull (Palma)
Alumna: Marina Florit Garrido (2n batxillerat A)
Professora: M Assumpció Granero Cueves