Vocabulari Arab
•
1 like•1,097 views
Vocabulari bàsic per matèries bàsic àrab –català مُفردات شائعَة اللغة و العلوم الطبيعية و العلوم الاجتماعية والرياضيات والتربية البدنية وتكنولوجيا و الموسيقى والفلسفة.
Recommended
More Related Content
What's hot
What's hot (20)
Viewers also liked
More from AULA ACOLLIDA IES MONTPERDUT de Terrassa
More from AULA ACOLLIDA IES MONTPERDUT de Terrassa (9)
Recently uploaded
Recently uploaded (8)
Vocabulari Arab
- 1. VOCABULARI PER MATÈRIES BÀSIC ÀRAB- CATALÀ: LLENGUA,CIÈNCIES NATURALS, CIÈNCIES SOCIALS,MATEMÀTIQUES, EDUCACIÓ FÍSICA ,TECNOLOGIA I MÚSICA I FILOSOFIA. Per Josep Ramon Gregori i Muñoz Professor IES La Serreta de Rubí ( Vallès Occidental) jgregori@xtec.cat /http://aulaacollidaieslaserreta.blogspot.com 1
- 2. ِٟ ُعْغَُ وزالٟٔ- َ َثVOCABULARI CATALÀ -ÀRAB ّ عش ِ أعغ ٌ ٌٍزالِِ١ز اٌَّغبس َخ ث ٟ Com es pronuncia? ٍَ٬ ُڂَٰٞ؟ ْٵْ َ ر Què significa? ٽب ٽ٦ڂى ؟ Com es diu? ٵٍ٬ ُٲبٷ؟ ٌ Com s’escriu? ٍَ٬ ٌٶْ َ ُ؟ ٵ ْ َ ُ زت Com es fa ? ٵٍ٬ ُ٦پٸ؟ ٌ No ho entenc ْچټ ُ َ ال أ٭ No ho sé. ٫ِ ْ أ ُ ال َ٥و Com et dius? ٽب أٍپٴ؟ D'on ets tu? ٽڀ أٌڀ أځذ ؟ Jo sóc de Catalunya أځب ٽڀ ٵٞبٹڈځٍب Jo sóc del Marroc أځب ٽڀ اٹپ٪وة Com estàs tu? ٵٍَ َ أځذ؟ ٬ Jo estic bé, gràcies! ّ ا ًأځب ثقٍو, ُٶو On vius tu? أٌڀ رَ ُ ُ؟ ٶڀ Jo visc al carrer ..... ... ٣أٍ ُڀ ٭ً ّبه ُٶ Bon dia! ٕجبػ اٹقٍو Bona tarda! ٽَبء اٹقٍو Bona nit! ُٖجؼ ٥ٺى اٹقٍو ر Hola! ال ً أڅال ڇ ٍچ ً Benvingut! ٽوؽجب ثٴ ً Adéu! ٽ٤ اٹ ّالٽَخ َ 2
- 3. Primera lliçó: La salutació i la presentació اٌ َسْط األ ّ ُ: اٌ َؾ ّخ ٚ اٌ َعب ُف ز س ١ ذ ُ ٚي ز Diàleg 1: 1 ؽٛاس Joan: Hola! Maria: com estàs? Joan: Jo estic bé, i tu? Maria: Bé! Joan: Tu ets la germana de la Fàtima? Maria: No, jo sóc la seva amiga! Joan: Fàtima és la meva amiga també! Per telèfon ُْٛ ٍّ ٌثب زف Tradueix aquest diàleg al català ْڅنا اٹؾڈاه ثبٹٺ٪خ اٹٶٞبالځٍخ?روعټ !عٍ ّ : أٹڈ , ٽَب َ اٹقٍو ء ٟ !صٛد : ٽَبء اٹڂڈه عٍ ّ: ٽپْٶڀ أٿ أرٶّټ ٽ٤ ٥ج ِ اٹٍّٞ٬؟ ل ٺ َْ ٺ ُ ٟ .صٛد: ال ٌڈعل ٭ً څنا اٹجٍذ ّقٔ ثچنا االٍټ ٌ عٍ ّ: څٸ څنا ُڈ اٹوٱټ 76554321؟ څ ٟ 5 صٛد : ال ٌب ٍ ّلي , څنا اٹچبر٬ ٌجلأ ثبٹ ّٱټ و ٍ . عٍٟ : أځب آٍ٬ , ٌجلڇ أ ًّ أفْٞؤد ځ ّ . صٛد : ال ٌ ُټ , ٽ٤ اٹ ّالٽخ َ ّ َچ .عٍٟ : ٽ٤ اٹ ّالٽخ َ ّ : أعئٍخPreguntes 1. Amb qui volia parlar Ali? 2. Quin era el número que volia? 3. Quin era el número de telèfon d'Ali? 3
- 4. 4. Què li va dir Ali a la veu quan va saber que s’havia equivocat? 5. Es va molestar la persona que va contestar per telèfon? Per demanar disculpes: طٍت اٌّ ّز َح ُ َعْ س Ho sento ٬ٍآ Disculpi’m َهح ً َ ٽ٦ْن M’he equivocat د ُ ْٹٲل أفٞؤ No passa res! َچټ ّ ُ ٌ ال 4
- 5. GLOSSARI DE VERBS BÀSIC ENTRE EL PROFESSORAT I L’ALUMNAT ÀRAB ُفشداد ث١ٓ ا ُعزبر ٚ ث١ َ اٌ ٍّّ١ز ٓ ز أل ِ Traduir َ عټ َ َ ْرو Intentar َٷ َ ؽبڇ Repassar ٤هاع Subratllar ٞب ًّ ڇٙ٤ ف Guixar ّ ّتٞ Saber, conèixer ٫٥و Significar ٥ڂى Obrir ٭زؼ َ ََ Dir ٷ َ ٱب Parlar ر ٺټ َ َّٶ Continuar اٍزپو Pronunciar ٠ځٰٞ, ٹٮ Començar ث َأ ََل Memoritzar ٠ؽٮ Estudiar ًكه Preguntar َٷ َ ٍَؤ Explicar ّ ػ َ َو Poder أٍزٞب٣ , ٱل ه Fer ٥پٸ Tancar ٰأ٩ٺ Llegir ٱوأ Repetir ٵ ّه و Trobar-se ڇعل َ َ َ , اٹزٲى Copiar ځَـ Buscar ثؾش Respondre ة َ أَعب Practicar ًرل ّة, ٽبهه Escoltar ٤أٍزپ Voler ك َ أها 5
- 6. Corregir ٕ ّؼ ؾ Donar َ٥َٞى أْ Comprendre, entendre ٭چټ Escriure ٵزت Observar, fixar-se الؽ٠ Posar atenció اځزجچڄ Mirar ځ٢و Expressions quotidianesعِجبساد ٠ٍَِٛ َخ ْ ١ ُٲ َ ُ ُڂب ٹٺٲبهة ُپ ً ڇ ر٦بٌو ٵضٍوً ٽب ر٢چو فالٷ اٹ ُؾب َصبد. ؽبڇٷ أٿ رزنٵوڅب ْ پ ك ا ع ال ځ لٻ څ ڇ أٿ رقزبه اٹڈٱذ اٹ ُڂبٍت الٍز٦پبٹچب. ڇ ٍَزوډ أ ّٴ أ ّٷ ٽڀ ٌز٦غت ٽَڀ رٲلٽٴ اٹ َوٌ٤ ٭ً َ ځ ڇ پ اٹپٶبٹپبد اٹ ٍَََٞخ. ج .La salutacióاٹ َؾٍِ ُ ز َخ Bon dia ٕجبػ اٹقٍو !Bona nit ٹٍٺخ َ٦ٍ َح ٍ ل ?Com estàs ٵٍَ٬ ؽبٹٴ؟ َ !!Bé, gràcies ا ثِقٍو, ّٶوً ...Fins demà اٹى اٹ٪ل! .?Esteu bé tots ٵُ ُټ ثِقٍو ُٺٶ ?I la família ڇ اٹ٦بئٺخ؟ .!Fins aviat اٹى اٹٺٲبء 6
- 7. .ُ ّ ٌّٙاألعئٍخ اLes preguntes més usuals ّخ Com et dius? ٽب أٍپٴ ؟ M’entens el que et dic? څٸ رَٮ َ ُ؟ ْچټ Parles català? څٸ رزٶّټ اٹٶٞبٹڂ ّخ؟ ٍ ٺ Qui és? ٽڀ څڈ؟ Què vols? ٽبما ُوٌل؟ ر On vas? أٌڀ رنڅت؟ Què és això? ٽب څنا؟ Quant és? ٵَټ اٹض َڀ؟ َپ És cert això? څٸ ُڈ َ ٍِؼ؟ څ ٕؾ N’estàs segur o segura? څٸْ أځذ ُزؤٵل؟ ٽ َ Per què? ٹپبما؟ Aquí o allà? ُڂب أٻ ُڂبٳ؟ څ څ Quants d’ells o d’elles? ٵټ ِڀ ڇاؽل؟ ٽ Quina hora és? ٵَټ اٹ ّب٥خ؟ َ L’AFIRMACIÓ. اإلصجبد És veritat. ٕ ؼ ٌ ٍَؾ Sí. ځ٦ټ Quan vulguis. ٽ ر ل ُ ٌَزى ُو Com vulguis. ٵپب ُوٌل/ األٽو ٍِل ٵټ ِ ُث ر Potser. ُ َپب هث D’acord. ِٰ ُڈا ٽ ٭ Tens raó. اٹؾٰ ٽ َٴ ٦َ ُ Entesos. ! ٽَٮ ُڈٻ ْچ 7
- 8. LA NEGACIÓ. ِٟ َ ٌا ٕف Mai. ا ًأثل En absolut ب ً٦ٞٱ No. ال Ho sento. ٬ٍٽزؤ No ho sé. ٫ال أ٥و Ningú. ال أؽل T’hi has equivocat . ٜ ٌ أځذ ٩بٹ No ho crec. ٲل ُ ِ َال أ ُڀ / ال أ٥ْز ُ ١َ No ho entenc. ْچټ ُ َ ال أ٭ És impossible. ُ ُ ْٶڀ ٍ ِ ٩ٍو ٽپ No-res. ال ًَء ّ És fals. َ ٕؾ ب ًٹٌٍْ َ ٍِؾ LA PRESENTACIÓ. ُ٠عٕذ اٌزمذ Em dic... ... ًاٍپ Molt de gust .ً أڅال ڇ َچ ً ٍ ال Et presento... ُ َ َ ُ ٹٴ اٹ ٍّل / اٹ ّ ّلح ٍَ ََ أٱلٻ PARAULES D’AGRAÏMENT. َ ٍِّبد اٌّشىْش ُ ُ و Si us plau. ٽڀ َْٚٺ ُټ ٭ ٶ Moltes gràcies! !ً ٌُٶوا عي ال ً ّ Gràcies! ّ ا ًُٶو Salut! ٥ٺى ِ ّزٴ ٕؾ Amb molt de gust! ! ثٶ ِ ٍ ُڇه ٍ ِ ُٸ ُو Li ho demano si us plau. أه ُڈٳ ع Perdó. ٥ ا ًَٮڈ Disculpi’m. ًأٍپؼ ٹ 8
- 9. Segui si us plau. ! أعٺٌ ٽڀ َْٚٺٶټ ٭ És vostè molt amable. ! أځذ ٹٍٞ٬ علا ًّ .ُ ُ ٦َاٹLA SORPRESA ز غت Quina joia! !ًٌب ٥ٍڂ Meravellós! !هائ٤! / َ٢ٍټ ٥ Quina cosa més maca! ! ٽب أعپٺڄ / څب Quina llàstima! !٬ٌٍب ٹأل És curiós! ! ٥غٍت Quina sort ! ! ٠ٌب ٹٺؾ Quina vergonya! ! ٌب ٹٺ٦به Quina bestiesa! ! ٌب ٹچب ٽڀ ٩جبڇح PARAULES D’ÚS MOLT FREQÜENTاٌىٍّبد األوضش اعزعّبي Al voltant de. ؽڈٷ Endavant. اال األٽبٻ A més a més. ىٌبكح Gairebé ٌٶبك ال ُ Abans de. َج َ أٿ ٱ ْٸ Allà. ُڂبٳ څ Bé ٍت ٌ ّٝ Enrere. اٹى اٹڈهاء A dalt ?٭ڈٯ Contra ٙل َِ Com? ٵٍ٬؟ A prop de... َوٌت ٽڀ ٌ ٱ Sota de... رؾذ Quant? ٵټ؟ Des de... ٽن ُ ُْڂ Massa. ٵضٍو ٽڀ On? ٌَْڀَ؟ أ 9
- 10. Darrere de... فٺ٬- ڇهاء Després de... ث٦ل En altre lloc. ٭ً ٽٶبٿ آ فو Davant de... أٽبٻ Sobre .َ ٥ٺ ى Aleshores. ا ًام Per tot arreu. ٭ً ٵٸ ٽٶبٿّ Fins. ؽ ّى ز Cap a... ځؾڈډ Fora de... فبهعب ٽڀ ً Molt. ا ًٵضٍو Menys. ال ً ٍٱٺ Més. أٵضو Perquè. ٿ ّ أل Per a. ًٹٶ Molt. ا ًعل Ràpid. ٤ٌٍو Aviat. ب ًٱوٌج Segons. ؽَت També. أٌٚب ً Sense. ِال - ث ُڇٿ ل ث Sempre. ب ًكائپ Aquí. ُڂبڅ I. َ ڇ Una mica. ال ً ٍٱٺ Quan? َزَى ؟ ٽ Gairebé .ًرٲوٌج ب Algunes vegades. ب ًأؽٍْبځ Durant. ٽڀ ِالٷ ف A poc a poc. ِجْٜء ُث Dintre de... كافٸ ٽڀ Molts. ٵضٍو ٽڀ Lluny. ا ًث٦ٍل De seguida. ٥ٺى اٹٮَڈه Encara. ؽ ّى اَٿ ز Solament. َٜ َ٭ ٲ 10
- 11. اإلشب ساد .Els rètols més importants .Perill َ َو فٞ ٌ .Tancat ٽ٪ٺٰ .Es lloga ٹٺٶواء !Compte اؽنه - أؽزوً! Sortida/eixida . ق ط اٹ ُوڇ ُ .Entrada اٹلفڈٷ .No trepitgeu la gespa ٽپڂڈ٣ اٹپبًّ ٥ٺى اإل٥ْبة .Lliure ؽو .No fumeu ٽپْ ُڈ٣ اٹزلفٍڀ َڂ ! .Lavabos اٹپوْؽبٗ .Dones ٹٺ ّ ّلاد ٍَ .Homes ٹٺوعبٷ .No passeu ٽپْ ُڈ٣ اٹزلفٍڀ َڂ .Silenci اٹَ ُڈد ُٶ .Obert ٽَٮْ ُڈػ ز .Ocupat ٽْ ُڈٷ ْ٪ .A l’esquerra ٥ٺى اٹٍَبه .A la dreta ٥ٺى اٹ َپٍڀ ٍ .Empenyeu اك٭ ُڈا ٦ .Estireu أعنثڈا . ِٟ Al restaurantاٌّطع ِ ف َ ْ َُ ثبٌشغُ ِٓ ا ّه عٛف رغذ لبئّخ اٌ ّعبَ, رؾًّ أععبس األوالد فٟ وً اٌّطبعُ, إال ا ّه عزؾزبط إٌٝ ّ ٔ ّ ط ٔ اٌىالَ ٚ ٌٛ لٍ١الً ِع اٌ ّبدي ؽ ّٝ رعشف ُؾزٛ٠بد ثعط األطجبق ٚ عٕذ اخز١بس اٌّّششٚثبد. إْ ِ ز ٕ أعزعًّ ٘زٖ اٌّعغُ ِّىٓ أْ رضٚس أ ّ ِطعُ ثال ِّشبوً ! ٞ 11
- 12. El got ً ُ ْاٹٶؤ El tovalló. اٹپڂلٌٸ El compte. ة ُ اٹؾَِب Les estovalles. ٛاٹ ِپب َ El menú. ٱبئ َخ اٹ ّ٦بٻ ٞ پ La tassa. ٮ ٿ ُ اٹ ِڂْغب La forquilla. اٹ َڈٵَخ ْْ La cullera. اٹپٺ٦َٲَخ ِْ El ganivet. َ ڀ ُ ٍاٹ ِٶ El got. ً ُ ْاٹٶؤ El plat. اٹ ُؾڀ ٖ El pa. قي ُ اٹ ُج El vi. َ ْو ُ اٹقپ L’aigua .ُ اٹپب ء La sopa. اٹْوْثَخ ُ El marisc. إٔلا٫ اٹ َؾْو ج El peix. اٹَ َٴ َپ La carn. ٺ ټ ُ ْاٹَؾ Les fruites. ?اٹٮَڈاٵِڄ 12
- 13. A la botiga. اٌّغبساد ٚ األعٛاق اٌ ّغبس ّخ ٠ ز La cremallera. ِْ ِ خ ُ َاٹَٺَٺ La corbata. ٰهثٞخ ٥ڂ Les ulleres de sol.ځ ّبهاد ّپَ ّخ ٍ ٢ La falda. اٹزڂڈه El jersei. ٵڂيح ٕڈ٭ ّخ ٍ L'impermeable. ڇاٱً ٽڀ اٹپ َو َٞ Els guants. اٹٲٮبى Els pantalons. ?ٍوْڇاٷ ِ Les mitges. عڈاهة ځَبئ ّخ ٝڈٌٺخ ٍ Les arracades. أٱواٛ أمٿ El paraigua. َٞو ّخ ٌ ٽ El mocador. ٽؾبهٻ El rellotge. اٹ ّب َخ ٥َ La polsera. ٍڈاه - ُٽٺظ ك El pijama. َڂبٽخ هعبٷ ٽ El sostenidor. ؽپبٹخ اٹ ّچل ٌل ڂ L' anell. اٹقبرټ El barret. ُٱج٦خ – ٝوثڈ La samarreta. ٍٔاٹٲپ El cinturó. اٹؾياٻ Els calçotets. ٍوڇاٷ ٱٍٖوح كافٺ ّخ ٹٺوعبٷ ٍ Les calces. ٹٺ ّ ّلاد ٍَ Els mitjons. اٹغڈاهة Les sabates األؽنٌخ 13
- 14. La família. اٌعبئَخ ٍِ Els avis. األعلاك L’àvia. اٹغ ّح ل Els pares. ?اٹڈاٹلاٿ La mare .ّ ُ ا ألٻ El pare. األة Els esposos. اٹ ّڇط ڇ اٹ ّڇعخ ي ي La muller. ي خ ُ اٹ ّڇع Els fills. األڇالك La filla. االثڂخ El fill. االثڀ Els néts. األؽٮبك La néta. اٹؾَٮٍ َح ل El nét. ل ُ ٍاٹؾَٮ El cosí. ڇٹل اٹ٦ټ La tieta. اٹ٦پخ El tiet. اٹ٦ټ El nuvi ق ت ُ ٍَٞ اٹ La neboda . ثڂذ األؿ أڇ األفذ El nebot. اثڀ األؿ أڇ األفذ El germà. األؿ La germana .ُ ا ُف أل ذ La cosina. ثڂذ اٹ٦ټ أڇ اٹ٦پخ L’amic. ٰ ُ ٌاٹٖل L’amiga. اٹٖلٌٲخ 14
- 15. Diàleg 1: 1 ؽڈاه اٹ َُْزْٮىA l’hospital پ El metge: Endavant senyoreta! Què li passa? La malalta: Em molt de mal el cap i la panxa. El metge: Des de quan? La malalta: Des d’ahir a la tarda! El metge: Ha pres cap medecina? La malalta: Jo he pres només una aspirina. El metge: Tingui aquesta recepta i compri-la a la farmàcia. Aquest xarop l’ha de prendre tres vegades al dia. La malalta: Gràcies, doctor! El metge: No es mereixen! Vocabulari اٹ ُٮوكاد پ Mal de cap: ٣ُلا ٕ Recepta mèdica َْٕ َخ اٹ ّجٍت ٞ ڇ ٮ Les medecines: اٹ ّڇاء ل Prendre ر ٷ َ َڂبڇ El xarampió اٹ َْٖجَخ ؾ L’úlcera اٹٲوْؽَخ ُ La verola غل ي ّ اٹ ُ َه La tuberculosi ِٸ و ي ّ اٹَ ُ اٹ ّئڈ La diabetis َ ي ّ اٹ ُٶو El càncer اٹَوٝبٿ Al·lèrgia اٹؾ ّبٍٍخ ََ El refredat اٹ ُٵبٻ ي L’epilèpsia ٣َ ٖاٹ َو La Sida ځٲٔ اٹپڂب٥خ / اإلٌلى La injecció اٹ ُٲْڂَخ ؾ El xarop اٹ َواة ْ La pomada, la crema َ څټ ُ َ ْاٹپو 15
- 16. El calmant اٹپچلة El supositori َؾْپٍَخ / َؾبٽٍٸ ر ٺ ر ٓ٠رّش Exercici Contesta les preguntes següents: أعت ٥ڀ األٍْئٺخ اٹ ّبٹ َخ ٍ ز ْ 1. On és la malalta? 2. Què li fa mal? 3. Què li ha receptat el metge? 4. On comprarà la malalta les medecines? 16
- 17. Vocabulari de l’aula. ِ ُْفْشدا ُ شَب ِع ُ اٌمغ ُ ِ ِ د ئ َخ 1.El llapis. ٓٱٺ ُ هَٕب ټ 17. El guix. اٹٞجبٍّو 2.El paper. اٹڈهٯ 18. El mapa . اٹق ٌَِٞخَو 3. Àlbum أٹجڈٻ ُ َه ٕڈ 19. Maquineta. ث ٌََ ُ األٱالٻ َو خ 4. Bolígraf ٫ ّ ٱٺټ عب 20. Paperera. ِ ٍّخ اٹ ُچپال َٺ ُ پ د 5. Dibuix. هٍْټ َ 21. Pinzell. ٽ ټ ٌ ِْوٱ 6. L'atles geogràfic . ً ٌع ٌ أْٝٺٌ ُ٪وا٭ 22. El regle. ِ ْ َوح ٌ ِ َٞٽ 7. Fitxa. ٍِْخ ٭ 23. Llista. ز ٽن ِ ٍِ الئؾخ اٹ َال 8. Els fulls. أڇهاٯ 24. La taula. ٝبڇٹخ 9. La goma d’esborrar.ٽپْؾبء ِ 25. El càstig. ٥ٲ خ ّ َُ ُڈث 10. El llibre. ٵ ة ٌ ِزب 26. La cadira. ً ُْ ٌ ٍِٵو 11. La llibreta ك٭زو 27. El penjador. ؽ ّبٹخ اٹ ٍِبة َپ ض 12. Pati o esbarjo. اٍزواؽخ 28. El compàs. ثوْعبٷ َ 13. La pissarra. ٍج هح ٌ َ َ ُڈ 17
- 18. 29. Els diccionaris. ٌٍٱبٽڈً- ٱڈاٽ 14. La carpeta. ِؾْٮ٢َخ ٹألڇهاٯ ُ َ ٽ 30. Els retoladors. ُ ٶ ثخ ِ ٍَِ ٱٺټ اٹ ُڈ 15. La cartera . ٽ َ خ ٌ َ٢ِؾْٮ 31. La classe. ِ ټ ٌ َْٱ 16. L’esborrador. ٽپْؾبء ِ 32. L’espieta. ٽ ِو ٌ ُقْج 17. La biblioteca. َ زخ ٌ َٽٶْ َج 33. El text, els textos. ٔڂ ٌ َ اٹ 18. El gimnàs. خ و خ ِ َٙٱب٥ ُ اٹ ٌِب 34. Els deures. َپب ٌِڀ كهاٍٍخ ر ه 19. L’examen. اٽزؾبٿ 35. La corba. ُڂؾى ٽ 20. El butlletí de notes. ِ?ك٭زو اٹ َزب ِظ ڂ ئ 36. El cercle. كائ َح و 21. El cartabó .ٌ ُڈ ً ٵ 37. El vèrtex .ٍ ٌَِ ?هأًْ ىا َ ُ ڇخ 22. La cartolina. ڇهٯ ٽٲڈډ ٕٲٍٸ 38. El professor. ُ َٺټ ٌ ِ٦ٽ 23. L’enciclopèdia. ٽڈٍڈ٥خ 39. La professora. ٽّخ ٌ َُ٦ٺپ 24. Lupa. ٥لٍخ 40. L’alumne .رٺ ٍِ ُ-ح ٌ ِ ْپ ن 25. El microscopi. ٽٍٶوڇ ٍٶڈة 41. El director. پ و ُ ٌ اٹ ُل 26. La plantilla. ځ ُڈمَط ٌ پ 42. La directora. اٹپلٌوح 27. L’escaire. ُضَ ُ ٹٺ ٍُڈٻ ٽ ٺش و 43. El cap d’estudis. ٽَئڈٷ اٹ ّهاٍبد ل 18
- 19. VOCABULARI BÀSIC DELS SENTIMENTS?ِ َ ش ُ ُس اإلْٔغبْ اٌ َبئ ِ ّش ِعخ ُٛع 1. Alegria. َ ػ ٌ َ٭و 2.Admiració. َ٦غت ٌ ُ َر 3. Diversió. رٍََِخ َ ْٺ 4. Energia. ٛ ځ ٌ َْب 5. Felicitat ٍ٦بكح 6. Amor. ؽت ٌ ُ 7. Esperança. أٸ ٌ َٽ 8. Calma. څل ء ٌ ُ ُڇ 9. Tristesa. ُ ٿ ٌ ْؽي 10. Indiferència. ٥لٻ االڅزپبٻ ُ 11. Avorriment. ٽٺٸ 12. Cansament. َ٦ت ٌ َر 13. Odi. ٵوْڃَ 14. Traïció. ف خ ٌ ٍَِبځ 15. Desesperació. ً ٌ ٌَْؤ 16. Orgull. َٶ ُو ٌ ر َج 17. Nerviosisme. َ َ ٍَِخ ٥ٖج 18. Enyorança. ؾڂ ڀ ُ ٍِ َ اٹ 19
- 20. ALTRES PARAULES PER DESIGNAR SENTIMENTS. ٜوٍّبد أخش َ ٌ ِز َِ َ ٌ ث ّشعٛس ِ ِ ُ ُ ٌُ َعٍمخ ِب 1.Acceptació. ُ ُڈٷ ٱج 2.Altruisme. ُت اٹ٪ٍوُ ؽ 3.Amistat .َلاٱَخ ٕ 4. Autoritat. ٍٺَٞخ ُْ 5.Caritat. ٽؾ ّخ اّٺڄ ج ٹ 6. Apaigavament.ٌ ََُبٹپٽ َخ 7.Confiança. صِٲَخ 8.Consol. ٍٺْ َح َڈ 9.Estimació . رٲل ٌو ٌ ِ َْ 10. Goig. ُز٦َخ ٽ 11.Protecció. خ ٌ ٌؽِپب 12. Puresa. َچبهح ٝ 13.Passió. ٻ ٌ ٩وا 14. Pecat .ٌ َوا ؽ ٻ 15.Satisfacció. اهرٍبػ 16.Seguretat. أٽڀ 17.Abatiment. اٵزئبة 18.Simpatia. ٬ ٌ ٞٹ 19.Afebliment. ٬٦ٙ 20. Angúnia. ُٚبٌ َخ ٽ َٲ 21.Atabalament. ٽْ ُڈٷ ع ًا ل ٪ْ َ 22. Confusió. ٭ڈٙى 23.Decadència. ٛاځؾٞب 24. Esbalaïment. ٬٦ٙ 25.Fàstic. ًّء ڇ ٍـ 26. Oi. ٩ضٍبٿ 27.Misogínia. ٵوڃ اٹڂَبء 28. Impressió. أصو 20
- 21. ACCIONS FÍSIQUES. ٌ ١ِ َْٔ ِطخ ِغ أ ّش َ ٌ ع ّْ َخ 1. Dormir. ٌ٦ځب َ, ځ ٻ 2.Despertar-se. ٠أٍزٍٲ 3. Dutxar-se. ُأ٩زَٸ ثبٹل ڇ ّ 4.Vestir-se. ٌٹج َ َِ 5. Caminar. ٽَْى َ 6.Córrer. ع َډ َو 7. Estudiar. ًكه 8.Treballar. فلٻ , ٥پٸ , ّ٪ٸ 9.Aixecar-se. ٘ځچ 10.Seure. ٌعٺ 11. Beure. ّوة َ َِ 12.Veure. هأډ 13. Comprar. اّْز َډ َو 14. Vendre. ٣ َ ثب 15. Llegir. َ َأ َٱو 16.Escriure. ٵزت َ ََ 17. Parlar . رٶّټ ٺ 18.Baixar. څجٜ- ځيٷ 19. Pujar. ٝٺ٤ -ٕ٦ل 20.Badallar. رضبءة 21. Menjar. َ َٸ َ أٵ 22. Esmorzar. أ٭ٞو 23. Dinar. ر٪ ّډ ن 24. Sopar. ر٦ ّى ْ 25. Bufar. ځٮـ 26. Callar. ٍٶذ 27. Cridar. ػ َ ٕب 28. Dir. ٷ َ ٱب 29. Estossegar. ٍ٦ٸ 30. Fer petons. ًٱ ّٸ- ثبج 31. Llepar. ٤ٙٹ٦ٰ-ه 32. Mastegar. ٤ٚٽ 33. Mossegar. ٘ َ ٥ 34. Rosegar. ٗٱو 35. Tastar. ماٯ 36. Xisclar . ٕوؿ 37.Xiular. ٕٮو 38. Xuclar. ٔٽ َ َ 21
- 22. Accions que es fan amb les mans 1. Agafar. أفن ََ َ 2. Amanir. ٸ َ ربث 3. Afaitar. ٰؽٺ 4. Aplaudir. ّٰ ٕ ٮ 5. Brodar. ٝ ّى و 6. Cargolar. ٟٱٺڈ 7. Cavar. ؽٮو 8. Collir. ؽٖل 9. Cordar. ه ل ّ ّ- ى ّڃ 10. Cosir. ٍٜف 11. Descordar. َٴ َ٭ 12. Eixugar. ٌّ ٌ -ّ ع ٬ ج 13. Escombrar. ٌٵڂ 14. Escriure. ٵزت َ ََ 15. Esgarrapar. ُفل 16. Estripar. ٽيٯ-فوٯ 17. Firmar. أٽٚى 18. Gratar. ْٜٵ 19. Rentar. ٩ ٸ َ ََ 20. Pessigar. ٓٱو 21. Plegar. صڂى- ٹڈډ 22. Rascar. ُفل 23. Teixir. ََظ - ؽبٳ َ ځ 22
- 23. Els oficis أعّْبء َعْط اٌ ِٙٓ ٚ اٌ ِ َف ؾش ّ ُث ځغ ه ٌ َ ّب ٌ ِ ُلmestre ًٽ َه fuster ٌ َ ّاferrer ؽل ك ٽ ٻ ٍ ُؾب advocat َ َبؿcuiner ٌ ٝج ٝج ت ٌ ٍِ َ metge ٍَ ّبء ٲ ًٽچڂل regador enginyer َپ ٷ ٌ ؽ َب ٽ٦ِټprofessor ُ َٺ carregado r ٣ ٝج ٌ َ ّب ي ٌ ٽ٦ْپبه ِ impressor arquitecte ٝج ٷ ٌ َ َب ٽپ ََٙخ ُ َو tamborer infermera 23
- 24. Les estacions de l’any. ُ ُٛي اٌ َ َخ ٕفص ُ غ La primavera. ٤ و ُ ٍاٹ َث L’estiu. ٬ٖ ُ ٍّ اٹ La tardor. ٬ ق ُ ٌاٹ َو L'hivern. ْ ء ُ اٹ ِزب 24
- 25. Els dies de la setmana. ِ ُٛ أ ّب ُ ا ُع ٠ َ أل ْج ع Dilluns. االصڂٍڀ Dimarts. اٹ ُالصبء ض Dimecres األهْثِ٦بء Dijous. ٌٍِاٹقپ َ Divendres. اٹغپ٦َخ ُُ Dissabte. اٹ َجْذ َ Diumenge. أل ل ُ َا َؽ 25
- 26. Els mesos de l’any. َأشٙش اٌعب Gener. ٌڂبٌو Febrer. ٭جواٌو Març. ًٽبه Abril. َثوٌٸ أ Maig. ٽب ُڈ ٌ Juny. ُڈځٍڈ ٌ Juliol. ٌڈٹٍڈ Agost. ٌَُٞ أ٩ Setembre. ٍجزپجو Octubre. ُٵ ُڈثو أز Novembre. ځڈ٭پجو Desembre. كٌََپْجو 26
- 27. L'ARTICLEاي اٌ َعْش٠ف ز Un llibre ٵ ة ٌ ِزب Un llapis ٱ َټ ٌ َٺ El llibre ة ُ اٹٶزب El llapis اٹٲَټ ُ َٺ Un home ه ُٸ ٌ َع Un viatge َو ٌ ٍَٮ L'home اٹ َعٸ ُُو El viatge َو ُ اٹ َٮ La frase nominalاٌ ٍُّخ االعّ١خ ُ غ L'home està present اٹ َ ُٸ ؽبٙو وع .1 La casa és gran اٹجٍ ُ ٵجٍو ذ .2 El llibre és petit اٹٶزبة ٕ٪ٍو ُ .3 Un nen petit و ٌ ٍ٪َٕ ڇٹل ٌ .4 El nen és petit ُ ٖ و ُ ٍ٪َ اٹڈٹل اٹ .5 Una escola petita ٽلهٍخ ٕ٪ٍوح .6 L'escola és petita. ُ ٖ ح ُ اٹپلهٍخ اٹ َ٪ٍو .7 27
- 28. Els pronoms personals: singular اٹ َپبئ ُ اٹپڂْٮِٖٺَخ: ُٮوك ٽ َ ٚ و Jo أځب Tu ذ َ أځ Tu (femení) ذ ِ أځ Ell څڈ َُ Ella ًِ َڅ ?أكڇا ُ االٍزٮچبٻLes partícules interrogatives د Ell és ric? ً ٌ څٸ څڈ ٩ڂ ْ No hi és el nen? څٸ اٹڈٹ ُ ٩بئ ٌ؟ ْ ل ت El viatge és llarg? څال ٹ َ َو ٝڈٌٸ؟ ُ َٮ Vocabulari ُفشداد ِ Àrab ًٍ٥وث francès ً ّ َ٭وځ ignorant ٸ ٌ عبڅ sí ځ٦ټ anglès ي ّ اځٶٺٍي Curt ,baix و ٌ ٍٖٱ vell ٱ ټ ٌ ٌَل nou ل ٌ ٌعل On? ٌَْڀ؟أ Molt ّا َعل Avui ٻ َ اٹٍڈ No ال 28
- 29. exerciciرّش٠ٓ رَشْعُ ٘زٖ اٌ ًُّ اٌ ّبٌ١خ ِٓ اٌعشث ّخ إٌٝ اٌىطالٔ ّخ ١ ١ ز ِ غ ْ :1.Tradueix les frases següents de l’àrab al català ةٕ و ٲټ اٹڈٹ ُ اٹ َ٪ٍو ؽبٙ ٌ. څٸْ اٹجٍ ُ ٵجٍ ٌ؟ ُڈ َ٪ٍ ٌ ع ّا. اٹٶِزب ُ َ٪ٍ ٌ ڇ اٹ َٺَ ُ ذ و څ ٕ و ل و ل ٖ ٍَٖ ٌ. َٸْ ُڈ اٹ٦بٹټ َجٍ ٌ؟ ال, ُ َ ه ُٸ عب ِ ٌ. اٹَجٍْ ُ ٱَلٌ ٌ ع ّا. أ أځذَ ه ُٸ ع څٸ ذ ټ ل څڈ ع ٵ و ٱ و څ څ َڂ ّ؟ َ٦ټ, أځب صوِ ٌ ع ّا. څٸْ څڈ ٵزبة ٭وځَ ّ؟ ال, څڈ ٵزب ٌ ٥وث ّ. أٌڀ ً ة ً ي ل ٩ً ځ َو اٹپلهٌخ؟ څً ُوة اٹ َؾ َپخ. أٌڀ اٹ َ ُٸ اٹ٦بٹټ؟ څڈ ٩بئ ٌ اٹٍڈ َ. څٸ اٹ َٮ ُ ت ٻ وع پ ْٶ ٱ ٝڈٌ ٌ؟ ال, څڈ ٍَٖ ٌ ع ّا. ٱ و ل ٸ ____________________________________________________________ ____________________________________________________________ ____________________________________________________________ ________________________________________________________ El femení ّ ش اٌ ُؤٔ ُ Ell és escriptor ت ُڈ ٵبر ٌڅ Ella és escriptora څً ٵبرجخ Ell és professor ُڈ ُ٦ّټ څ ٽٺ Ella és professora څً ُ٦ّپخ ٽٺ Ell és cuiner څ ٝج ؿ ُڈ َ ّب ٌ Ella és cuinera څً َ ّبفَخ ٝج 92
- 30. Una ciutat َلٌڂخ ٽ Un jardí ؽ خ ٌ ََلٌٲ Un jutjat ٽ ٶخ ٌ َؾ َپ Mare? أٻ Germana أ ذ ٌ ُْف Núvia ً َو ٌ ٥ ُڇ Vella ? َ ُڈى ٥غ أعّْب ُ اإلشب َحEls demostratius س َ ء اٌ ُؤ َش ٔ ّ اٌ ُز َش ّو Femení Masculí ٤ْعپ َ ُٮْوك ٽ ٤ْعپ َ ُٮوك ٽ َ٘ ُالء ؤ ٖ٘ز َ٘ ُالء ؤ َزا ٘ اٹ َوٌت ُ ٲ Aquest Aqu Aquests Aquest Proper es esta أ ٌه َ َُٚئ ٍِه َ ْر ٌُٚئه َ أ ران ٍٜاٹ ُزڈ ُِ پ Mitjà َُٚئه َ ٌ أ ٍِه َ ْر ٌُٚئه َ أ رٌه اٹ َ٦ٍل ُ ج Aquelle Aqu Aquells Aquell Llunyà s ella 30
- 31. Els pronoms relatius األعّب ُ اٌ َٛ ُٛ َخ ٌ ء ّ ص ٤َ ُ ْاٹغپ اٹ ُٮ َك پو Plural Singular ٹ ڀ َ ٌاّن اَنيٹ ّ وش ُ َ اٌ ُز Que que Masculí ٟاٌّٛار ٍ ٟاّز ٌ ّ ٔش ُ َ َاٌ ُؤ Que que Femení ؽش ف ش ّ ُ ُٚ ُ اٌغ Les preposicions : ِٟ٘ ُ ُٚف اٌغَ ّ? ثبٌعشث ّخ ١ ش ؽش ّٝ َِٓ , إٌٝ ٚ َْ , ٍَٝ , ِ , ي , َ , ُز , ُٕز ٚ ؽ ز ُ ِ ِ ة ِ ن ع ِ a, amb de, en ,per, per a, contra, fins entre : ًڇ ثبٹٺ َخ اٹٶٞبالځٍخ څ٪ُ fins , malgrat, segons ,sense, cap ,cap a , des de, fins a . Exemples : أِضٍخ 1. El meu germà va venir de casa. 2. Jo vaig a l'institut. 3. Nosaltres parlem de la novel·la. 4. L’ocell és a sobre de l’arbre. 5. Tu escrius amb el llapis. 6. Aquesta carta és per a la professora. 7. El gat és com el lleó. 8. Nosaltres treballem des que vam arribar. 9. Aquest nen és a la cafeteria des del matí. 10. Jo treballaré fins la tarda. 31
- 32. Exercici.ٓ٠رّش Completa els buits amb les preposicions correctes: أٵپٸ اٹ َوا٩بد ث ُوڇ٫ اٹغ ِ اٹ ُڂبٍجخ َو پ ؾ ٮ 1. Jo surto_ ____l’escola i jo vaig________ carrer. 2. Fàtima entra ______la classe al matí per estudiar Matemàtiques i Ciències Socials. 3. Jo sec _______la cadira _______una hora. Després aniré__ __pati i esmorzaré un entrepà. 4. La Lluïsa parla_ _______telèfon amb el seu amic Roger cada dia. Avui aniran al cinema_____ _veure una pel·lícula. 5. L’amic és__ ______un germà . 32
- 33. رشْر١ت اٌىٍّبد ِٟ اٌغّْ َخ ُ ٍ ف َ ُ L’ordre de les paraules en la frase رشعُ ٘زٖ اٌ ُ ًَ ِٓ اٌعشث ّخ إٌٝ:1.Tradueix aquestes frases al català ١ غّ ِ ْ اٌ َطالٔ ّخ ى ١ َ َت اٹپ٦ّټ اٹ َه َ ٥ٺى اٹ َ ُڈهح َج ٵز َ ٺ ُ ل ً El professor va escriure la lliçó a la pissarra اٹ َ ّبى َجي اٹ ُج َ ٭ً اٹ ُوٿ ٮ قج ُ ف َ َ ق ي ٍو َ اٹُ ُڈٓ ٽبٷ اٹ ّبعو َ َٯ ٺٖ ُ ُ ز مَ َ َ اٹ َ ُالٿ ِاٹى اٹ ُڈٯ َ څت وع َََذ اٹ َڂبد ٍِبث ُڀ ٩ َٺ ج ُ ص َچ َ ځيٹذ اٹ ّبئوح ٥ٺى األهٗ ث٦ل ٍب٥خ ٭ً اٹچڈاء ْ ٞ ُ څٸ مڅجذْ ٭بٝپخ اٹى اٹ ُڈٯ؟ َ ُ ځ٦ټ,مڅجذ اٹى اٹ ُڈٯ ٽ٤ ٕلٌٲزِچب! َ ُ َزَى هع٦زب؟ هع٦زب ث٦ل اٹ ُچْو ٢ ّ ٽ ّ ِ َ اٹ ِعبٷ ٱچْڈر ُټ ُټ مَ َ ُڈا اٹى اٹ َؾٶ َخ پ ْ َپ َوة و ُ َ َچ ص َ څج اٹٞبئوح ُأٍْو٣ ِڀ اٹٲِٞبه ُٽ ث٦ضذ أ ُڂب هٍبٹخ ٝڈٌٺخ ِپ٦ٺپً ٭ً اٹ َ٪وة پ ٹ ُٽ څٸ ٵَود اٹقبكٽخ اٹ ّب٥خ؟ ځ٦ټ, ڇ ٍوٱذ أٍّبء ٵضٍوح أٌٚب ُ َ َڀ ٙوة ٵٺْ ًِ؟ ٙوثَ ُ اثڈ اٹجڂذ ڄ َج ٽ 33
- 34. اٹڈٹل اٵجو ٽڀ اٹجڂْذ ُ ُ اٹپلهٍخ إ٪و ٽڀ اٹپؾٶپخ ُ ُ اٹ ِعب ُ اٱڈډ ٽِڀ اٹ َِبء ڂ و ٷ اٹ ّبع ُ ا٩ڂى ٽِڀ اٹٮ ّػ ال ز و أفذ اٹ ّبعو عبٹَخ ٥ٺى ٵوًٍْ ف َت َْ ُ ز افڈ ٽؾ ّل اعچ ُ ڇٹل ٭ً اٹپلهٍخ پ ْ َٸ ٍ اٹ َع ُ اٹٶَالٿ ٥ڂلڃ ُپڈٻ ٵضٍوح څ و ٸ څٸ اٹٶزبة األؽپو ٥ٺى اٹپبئلح اٹ َٚواء؟ ق ُ ْ څً ماد ٥ٍڂٍڀ ىهٱبڇٌڀ عپٍٺزٍڀ ٱٺټ األٍزبم أٝڈٷ ٽِڀ ٱٺټ اٹ ّٺپٍن ز ُ ُ اٹ ُٮبػ اٹن ٽِڀ اٹ ُو ُٲبٷ ج ر ز ُ ُ صڈة اثً ُؾ ّل ٱلٌټ ٽ پ ُ ّ٦ ُ أفذ اٹڈٹل عپٍٸ َ ْو اٹ َٺټ اٹغلٌل ٥ٺى ٽٶْزت اٹپ٦ّټ ُ َٺ َ ُ ٲُ اٹغبه ٱَجٸ اٹلاه ڇ اٹ َ٭ٍٰ ٱجٸ اٹٞوٌِٰ َ و ُ ُ َ 43
- 35. Els cinc sentits. ٌْاٹ َڈا ُ اٹقپ َ ً ؾ 1. El sentit de la vista. ؽب َخ اٹ َ َو/اٹڂ َو ٢َ ٍٖ ُ ج 2. El sentit de l’oïda .٤ْؽب َخ اٹَپ َ ٍُ 3. El sentit del tacte. ٌْؽبٍ ُ اٹَپ َخ ٺ 4. El sentit del gust. ؽبٍخ اٹنڇٯ َُ 5. El sentit de l’olfacte. ٍ ُ ْټ ّ َ ?ؽب َخ اٹ 35
- 36. : ُځ٢وْ ڇ َوعټ ثبٵٞالځ ّخ څنڃ اٹ ُ ُڈٓ اٹ ّبٹ ّخ ٍ ز ٖڂ ٍ ْ ر أ Fixa’t i tradueix aquests textos al català: ِٓ اٌج١ذ إٌٝ اٌّذسعخ ٭ً اٹ َجبػ أفوط ٽڀ ثٍزً ڇ أ ُڇه اٹى اٹ ََبه ڇ أٽًْ ٭ً ّبه٣ اٹپٺٶخ اٹى ٍب َخ ؽ ٍ ُ ك ُ ٖ اٹ ُوٌخ . ڇ ث٦ل مٹٴ أكف ُ ّبه٣ اٹ ّالٻ ؽّى اٹّچو . أ٥ْ ُو اٹغَو ُټ أمڅت اٹى اٹٍپٍڀ ڇ ُ ََ ص ُج ز ڂ َ ُٸ ؾ .أٽًْ ثغبځت اٹّچو. أَٱْ َ٤ اٹ ّبه٣ ڇ أكفٸ اٹپلهٍخ ُُ َ ْ ُٞ ڂ 1. " De casa a l’escola" Al matí, jo surto de casa meva i giro a l’esquerra i camino pel carrer de la Reina cap ala plaça de la llibertat. Després, jo entro pel carrer de la Pau fins al riu. Jo creu el pont i després jo vaig cap a la dreta i camino pel costat del riu. Jo creuo el carrer i entro a l’escola. .?ِٓ اٌغبِعَخ إٌٝ اٌج١ذ ٭ً اٹ ََبء َف ُط ٽڀ اٹغبٽ٦َخ ڇ أهْٵ ُ اٹؾب٭ٺخ اٹى ٍب َخ ٵَزُڈځٍب . أكف ُ ّبه٣ اٹپٺٴ ؽَڀ اٹضبځً ڇ ُٸ ؽ ٺ ت ُپ أ و أٽًْ اٹى األٽبٻ َ ّى اٹ ُٮز َٯ. أكفٸ اٹ ّبه٣ األ ّٷ ٥ٺى اٹ َپٍڀ, ڇ ث٦ْل مٹٴ أكفٸ اٹ ّبه٣ اٹ ّبٹش ض ْ ُُ َ َ ٍ ڇ ْ ُُ ؽز پ َو . اٹى اٹٍََبه ڇ أٽًْْ اٹى َٶزَجخ اٹ ّغبػ . ثٍزً ثِغبځت څنڃ اٹ َٶزَجخ پ ڂ ٽ 2. "De la universitat a casa." A la tarda, jo surto de la universitat i pujo a l’autobús al carrer Catalunya. Jo entro pel carrer Hassan segon i camino cap endavant fins la cruïlla. Entro pel primer carrer a la dreta, i després entro pel tercer carrer a l’esquerra i camino cap a la biblioteca " Al-Najah" . Casa meva és al costat d’aquesta biblioteca. 36
- 37. .3 ِٓ اٌ َذ٠مَخ إٌٝ اٌ ُٛق غ ؾ ٣أٽٌْ ٭ً اٹ َجبػ, مڅجذ اٹى َلٌٲَخ اٹ َوٌ َخ ٽڀ ثٍزً , ڇ ث٦ل مٹٴ ف َعذ ِڂچب ڇ ٽ ٍَْذ ٭ً اٹ ّبه ْ ُ َْ َو ُ ٽ ٲ ج ُ ؽ ٖ ِ َ اٹٶجٍو اٹى اٹ ّچبٌخ ُوة ٍبؽَخ اٹجٺل ّخ. ُټ َفٺذ ّبه٣ اٹ ٍّٸ ڇ ,ث٦ْ َڃ اٹ ّبه٣ اٹ ّبځً اٹى اٹ َپٍڀ ُټ َص ٍ ض ْ َُ ل ڂ ُ ٌ صَ ك ڂ ٱ . اٹضبٹش اٹى اٹ ََبه ڇ َفٺذ اٹ ُڈٯ اٹ َٺلي ك ُ َ َ ج ٍ 3." Del jardí al mercat." Ahir al matí, jo vaig anar al jardí que hi ha a prop de casa meva. Després d’això, vaig sortir de casa i vaig caminar pel carrer Gran fins al final, a prop de la plaça de l’ajuntament. Tot seguit, vaig entrar al carrer del Nil i després, pel segon carrer a la dreta, després el tercer a l’esquerra i vaig entrar al mercat de la ciutat. َْٝٙ4 ِٓ اٌَّذْس َخ إٌٝ اٌّم َ ع ٣څنا اٹ َجبػ ڇ ث٦ل اٹ ّهً فوعْذ ٽڀ اٹپَلهٍخ ڇ هٵجذ ك ّاعزً ڇ ٽٍْ ُ ٭ً اٹ ّبه ْ ذ ُ ه ُ َ ل ٖ اٹٶجٍو رؾذ األّغبه ڇ ڇٕٺذ اٹى ٽوٵي اٹپلٌڂخ . ُڂبٳ ك َٺ ُ ٌڈٯ اٹ ُڅڈه ڇ ي ٍڅ َ فذ ُ ٽٍْذ ؽّى اٹّچبٌخ , ُټ ُهد ٥ٺى اٹ َپٍڀ ڇ كفٺذ اٹى َٲچى ثٍ ُڇد . ٭ً اٹ َٲچى ٵبٿ َ پ و ٽ ُ ٍ ُ صَ ك ُ ز ڂ . َلٌٲً ٥َٺً ٭ً اځز٢بهي ٕ 4." De l’escola a la cafeteria." Aquest matí, després d’estudiar jo vaig sortir de l’escola i vaig pujar a la meva moto. Vaig anar pel carrer Gran sota dels arbres, i vaig arribar al centre de la ciutat. Allà vaig entrar al mercat de les Flors i vaig caminar fins al final. Després jo vaig girar a la dreta i vaig entrar al cafè de Beirut. Al cafè, hi havia el meu amic Ali que m’estava esperant. 37
- 38. VOCABULARI اٌ ُفشداد ّ اٌ َطالٔ ّخcatalà ١ ى اٌعَشث ّخÀrab ١ va sortir َ ط َ َفو surt ٌ ْوط ُ ُ َق va entrar ك َٸ َ َف va arribar ڇ َٸ َ َٕ arriba ٌ ٸ ُ َٖ va girar كاه gira ل ه ُ ٌ ُڇ va anar مڅت va څت ُ َ ٌن va tallar ٤ َ ٞٱ talla ٤ٌَٞٲ ُ va pujar هٵت puja ٵت ُ َ ٌو va caminar ٽَْى َ Camina ًٌْْپ َ el riu َ ْو ُ اٹڂچ el pont ْو ُ َاٹغ al costat ثِغبځت a l’esquerra اٹى اٹ ََبه ٍ a la dreta اٹى اٹ َپٍڀ ٍ fins َ ّى ؽز La cruïlla اٹ ُٮز َٯ پ َو al davant اٹى األٽبٻ al darrere اٹى اٹڈهاء després- abans َ َ ٱ ْٸ َ ث٦ْل - َج Sota- sobre ر َ ٭ ْٯ َ َؾْذ - َڈ Final- principi ځچبٌخ - ثلاٌخ La moto اٹل ّاعَخ َه El mercat اٹَڈٯ L’arbre اٹْغوح El centre ٽوٵي Aquí- allà ُڂبٳ - ُڂب څ څ era -és َ َٶ ٿ ُ ٵبٿ -ٌ ُڈ La cafeteria اٹپَٲْچى La ciutat اٹ َلٌڂخ پ 38
- 39. gran- petit و ٌ ٍ٪ٕ - ٵجٍو ٌ L’ajuntament اٹجٺل ّخ ٌ la flor اٹيَڅ َح ْو A l’espera ٭ً اځز٢به L’autobús اٹؾب ِٺخ ٭ Les direccions االرغب٘بد Diàleg 1: Samira: Com jo puc anar a la biblioteca de la universitat? Sàlem: Tu surts del la porta principal i et dirigeixes cap a l’esquerra. Creues dos carrers. Després arribes a la cruïlla, i allà preguntes per la biblioteca. Samira: És lluny d’aquesta cruïlla? Sàlem: No, no és gaire lluny. : 1 ؽڈاه ٍپٍوح : ٵٍ٬ أٍزٍٞ٤ اٹنڅبة اٹى ٽٶزجخ اٹغبٽ٦خ؟ ُ .ٍبٹټ : ـق ُعٍڀ ٽڀ اٹجبة اٹوئًٍَ ڇ رزڈ ّچٍڀ اٹى اٹٍََبه َ ع َ و . رٲٞ٦ٍ َ ّبه٥ٍڀ , ُټ َٖٺٍڀ اٹى اٹ ُٮز ٌٯ , ڇ ُڂبٳ رَؤٹٍڀ ٥ڀ اٹ َٶ َ َخ پ زج َ څ پ و َ صَ ر ڀ َپٍوَح : څٸ څً ث٦ٍلح َڀ مٹٴ اٹ ُٮ َ َٯ؟ پ زو ٥ َْ ٍ . ٍبٹټ : ال, څً َوٌجخ ځَْجٍب ً ٱ 39
- 40. Vertader o fals? صؾ١ؼ أَْ خ َأ ؟ ٌ َط 1- La Samira va a la universitat? 2. La cruïlla és després de dos carrers? 3. La biblioteca és gaire lluny de la cruïlla? 4. La Samira surt de la porta segona. اٌ ُفشداد ّ أرڈ ّڄ اٹى ع Em dirigeixo a... أ ُڇه اٹى ُ ك Jo giro a ... اٹ ُٮز َٯ پ َو La cruïlla Diàleg núm. 2 El pare: On seus tu a la classe? El fill: Jo sec entre el Lluís i la Feli. El pare: El teu amic Jordi i la teva amiga Gina on seuen? El fill: En Jordi seu davant meu , a prop de la pissarra i la Gina darrere meu. 2 ؽڈاه األة : أٌ َ رغٺ ُ ٭ً اٹٲَټ؟ ٌ ڀ . اٹألثڀ : أځب أعٺٌ ثٍڀ َ ٍِل ڇ عبثو ؽپ ُ ِ األة : ڇ ٕلٌ ُ َ ٝالٷ ڇ ٕلٌ َ ُٴ ٭بٝپخ أٌڀ َغٺَبٿ؟ ٌ ٲز ٲٴ . ًاإلثڀ : ٝالٷ ٌغٺٌ أٽبٽً ُوة اٹ َ ُڈهَح . ڇ ٭بٝ َخ رغٺٌ فٺٮ ُ پ ٱ َ َج ُ Preguntes generals أعئٍخ عِّخ ب 1. Què hi ha davant de casa teva? 2. Què hi ha a prop de la teva escola? 3. On deixes tu els teus llibres? 4. On és la plaça del mercat? 40
- 41. Vocabulari اٌّفشداد davant de أٽبٻ darrere de ٬ڇهاء , فٺ entre ثٍڀ a prop ٱ ة َ ُو lluny de ث٦ٍل َڀ ٥ٌ L’escola اٹ َلهٍَخ َ پ La universitat اٹغبٽ٦َخ Els llibres اٹ ُ ُت ٶز deixar ٤ ڇ َ ََٙ Què hi ha? ٽبما ٌڈ َ ُ ؟ عل amic ٰ ٌ ٌٕل amiga َلٌٲَخٕ la pissarra اٹ َ ُڈ َح َج ه 41
- 42. عٍُْ اٌف َه L’ASTRONOMIA ِ ُ ٍَ El planeta El sol ٌزٶڈٿ اٹڂ٢بٻ اٹْپًَ ٽڀ اٹْپٌ ڇٵٸ ٽبٌلڇه ؽڈٹچب ٽڀ أعَبٻ، ثپب ٭ً مٹٴ اٹٶڈاٵت،األٱپبه،اٹڂٍبىٳ ڇاٹپنځجبد. األهٗ اٹٶڈٵت اٹني ځ٦ٍِ ٭ٍڄ څڈ صبٹش اٹٶڈاٵت ث٦لً ٥ڀ اٹْپٌ. ٌ٦زجو اٹڂ٢بٻ اٹْپًَ أؽل أځ٢پخ اٹٶڈاٵت ڇڅً ا أځ٢پخ رؾزڈي ٥ٺى ځغڈٻ رلڇه ؽڈٹچب ٵڈاٵت ڇأعَبٻ أفوډ 24
- 43. Astronauta َع ُ اٹ َٚبء ه ٸ ٮ Astronau ٍَٮٍڂ ُ اٹٮٚبء خ Astronòmic ً ّ ٭َٚبئ Astre ٵ ٵت ٌ َ َڈ 43
- 44. El cometa َغْټ مڇ َځت م ځ L’estel fugaç اٹ ٍَ َٳ ڂ ْي L’horitzó ُٰ أل ُ ا ُ٭ El Sol ٌَ ُ ْاٹْپ La Lluna ٲو ُ اٹ َپ La lluna plena جه ُ اٹ َل La mitja lluna ٷ ُ اٹچال La Terra ٗ ُ األه L’atmosfera ٪ ُ ڈي ُ ّ اٹ ِال٫ اٹغ El cel َ ء ُ اٹ َپب El cosmos ٶ ٿ ُ اٹ َڈ 44
- 45. Eclipsi de Solُ اٹٶ ُڈ ٫ َُ Eclipsi de lluna ٫ َُ ُ اٹق ُڈ Eclipsi de Sol ٫ َُ ُ اٹٶ ُڈ Eclipsi parcial ً ُ ّ ٵ ُڈ٫ عيْئ َُ Eclipsi total ٻ ّ ٵَڈ٫ رب L’esfera terrestre ٶ ُ ٙ ٍخ ُ ّ ِ ْاٹ ُوح األه L’espai ٮ ء ُ اٹ َٚب Les estacions de l’any ُ ُڈٷ اٹ َڂَخ َ ُ ٖ٭ 45
- 46. L’estrella ڂْخ ُ َاٹ َغپ L’estrella polar ڂ ْ خ ٲ ٍخ ُ َ اٹ َغپَ ُ اٹ ُٞج La galàxia پ َوح ُ َ اٹ َغ GIRAR ه َ كا El meteorit اٹ ّچت ْ La meteorologia ِٺټ اٹ ّڈاڅو اٹغڈ ّخ ٌ ٢ ُ٥ MOURE َ َٳ َ ؽو El planeta ٶ ت ُ اٹ َڈٵ A prop de َوٌت ِڀ ٱ ٌٽ Lluny de َ٦ٍل َڀ ٥ٌ ث 46
- 47. El moviment de rotació ْاٌذ َسا َٚ 47
- 48. El Satèl·lit ً ِ ُ ٲ ُ ٥اٹ َپو اٹ ّڂب ٖ El satèl·lit de comunicacions َپو ٹالرٖبالد ٱ Satèl·lit espia ٌُ َپو اٹ َغ ََ ٱ ُ ز 48
- 49. El moviment de translació َٚسح إْٔزمٍ ّخ ١ ُ د 49
- 50. TRASLLADAR-se أځزٲٸ L'univers اٹٶڈٿ La Via Làctia َهة اٹ ّ ّبځخ ك ُ زج Al voltant de ؽ ْٷ َ َڈ Júpiter اٹپْْز ِي ُ َو Mart َو ـ ُ ٌِ اٹپ Mercuri ُٞب ِك ٥ ه Plató ُٺڈ ُڈ ث ر Urà ًُڇها ُڈ أ ځ Venus اٹ ّڅوح ي 50
- 51. Catalunya. Dades geogràfiques i culturals وَطبُٛٔ١ب . َعُِٛبد ُغشاف ّخ ٚ صمبف ّخ ١ ١ ع ٍِ ٌ Catalunya és un país de l'Europa Mediterrània. Catalunya constitueix una de les 17 comunitats autònomes en què, amb les ciutats de Ceuta i Melilla, s’organitza l'Estat Espanyol. Catalunya agrupa les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, amb una extensió de territori de 31.895 km quadrats i un conjunt de població de 6.361.365 habitants. 71 اٹپزپز٦خ ر٦زجو َٞبُڈځٍب أؽل ثٺلاٿ أڇهڇثب اٹ ُزڈٍٞخ ڇ څً اؽلډ اٹ ُٲبٝ٦بد پ پ ٵ ٹ ثبٹ ُٶټ اٹنارً , ثبإلٙب٭خ اٹى ٽلٌڂزً ٍجزڄ ڇ ٽٺٍٺخ , عپٍ٦چب رْٶٸ أهاًٙ اٹ ّڇٹخ ل ؾ اإلٍجبځّخ . َٞبُڈځٍب ٽئٹٮخ ٽڀ ٥لح ُؾب٭٢بد څً : ثَوُّڈځخ ڇ ٍِ ُڇځب ڇ ٹٍٍلا ڇ عو ٺ ٽ ٍ ٵ ٹ 6351365 َ ّا ُڈځب . ڇ رجٺ٨ ٽَبؽخ َٞبُڈځٍب 59813 ٵټ ُوث٦ب ڇ ٌجٺ٨ ٥لك ُٶبځچب ٍ ً ٽ ٵ ٹ ٩ رو . ځَپخ Llengua i identitat اٌُغخ ٚ اٌٙٛ٠خ ٍ 51
- 52. El català és la llengua pròpia de Catalunya. És la llengua oficial amb el castellà, que és oficial a tot l'Estat espanyol. La llengua catalana també es parla a les Illes Balears, al País Valencià, a una part d'Aragó, a Andorra, al sud de França ( Catalunya Nord) i a la ciutat italiana de l'Alguer. En conjunt, la llengua catalana es parla a una zona de 68.000 km quadrats on viuen aproximadament 11 milions de persones que parlen català. ًاٿ اٹٺ َخ اٹ َٞبٹڈځٍخ څً ُ٪خ َٞبُڈځٍب . ڇ ر٦زجو اٹُ٪خ اٹ ٍّپ ّخ , ثبإلٙب٭َخ اٹى اٹٺ َخ اإلٍجبځ ّخ اٹز ٍ ٪ُ ٍ ٺ و ٹ ٵ ٹ ُ٪ ٶ ) څً ُ٪خ اٹ ّڇٹخ اإلٍجبځٍَخ. ڇ ٌڂزْو اٍزقلاٻ اٹّ٪خ اٹٶٞبٹڈځ ّخ ٭ً ٱَټ ٵجٍو ٽڀ األهاًٙ أإلٍجبځ ّخ ٍ ٍ ٺ ٹ ل ع ُه اٹجٺٍبه ڇ ُٲبٝ٦خ ثَڂ ِ َخ ڇ ٭ً ُيء ٽڀ ٽڂٞٲخ أها ُڈٿ ( ڇ ٭ً أځْ ُڇها ر٦زجو اٹُ٪خ اٹٶٞبٹڈځٍخ ٺ ل ٩ ع ٍَْ َٺ ٽ ُي ًاٹٺ٪خ اٹوٍپٍخ اٹڈؽٍلح , ڇ ٭ً ٽڂٞٲخ َ ُڈة ٭َوځَب ) اٹپڂٞٲخ اٹزً رَ ّى ٵٞبٹڈځٍب اٹ ّپبٹ ّخ ( ڇ ٭ ٍ ْ پ عڂ أي أځڄ ٭ً ٽڂٞٲخ ٽَبؽزچب 00086 ٵټ ُوث٦ب ٌجٺ٨ ٽغپڈ٣ اٹڂبٝٲٍڀL'Alger ٽلٌڂخ اٌٞبٹ ّخ أٍپچب ً ٽ ٍ . ثچنڃ اٹُ٪خ 11 ٽٺٍڈٿ ځَپخ ٺ 52
- 53. اٌ ُغْشافِ١بLA GEOGRAFIA I GEOLOGIA غ El mapa اٹ َوٌَٞخ ق 53
- 54. 54
- 55. Geografia. Els continents del món 55
- 56. El continent asiàtic 56
- 57. El continent africà 57
- 58. El continent europeu. 58
- 59. Europa 59
- 60. Amèrica del nord 60
- 61. Amèrica llatina 61
- 62. 62
- 63. Oceania 63
- 64. 64
- 65. El mapa mundi َوٌ َخ اٹ٦بٹټ ٞ ف El mapa en relleu َوٌ َخ ُغ َپخ ََ ف ٞ ٽ El mapa geogràfic َوٌَٞخ ع٪وا٭ ّخ ٍ ف El mapa aeri َوٌ َخ ع ِ َخ ٌف ٞ ڈ El mapa geològic َوٌ َخ عٍڈٹڈع ّخ ٍ ٞ ف El mapa polític َوٌَٞخ ٍٍبٍ ّخ ٍ ف El mapa físic َوٌٞخ ٝجٍ٦ ّخ ٍ ف El mapa del temps ٌَْوٌ َخ اٹ َٲ ٞ ٞ ف El mapa topogràfic فوٌ َخ ڇٝجڈ٩وا٭ٍخٞ La geografia econòmica ُ٪وا٭ ّخ اٱزٖبكٌخ ٍ ع 65
- 66. La natura اٌطج١عخ 66
- 67. Les elevacions naturals ُورَٮ٦بد ٝجٍ٦ ّخ ٍ ٽ El pujol, la lloma اٹز ُ, َْٚجَخ ٸ څ El vessant d’una muntanya ؼ ُ ْاٹََٮ El cim de la muntanya ٱ َخ اٹ َ َٸ ِپ غج El volcà اٹجوْٵبٿ ُ La muntanya غ َٸ ُ اٹ َج El coster, pendent پ ؾ ِه ُ اٹ ُڂْ َل La vall اٹڈاكي 67
- 68. Gorja, congost ٰ ٚپ ُ ٍِ َ اٹ El canó ٍٰڇاك ٙ ّٰ ٥پ ٍ L’estany اٹ َڈٗ, اٹ َل ٌو , اٹجوٵَخ ِْ ٪ ؾ El toll, el bassal اٹجوٵَخ ِْ El desert َ ء ُ اٹ ّؾْوا ٖ L’oasi اٹڈاؽَخ La selva اٹ٪بثخ La vegetació اٹڂجبربد 68
- 69. Els oceans, els mars i els llacs Els continents 69
- 70. El clima 70
- 71. Les roques اٌصخٛس Rocós ٕقوي La pedra اٹ َغو َُؾ Pedregós ؽغوي ّ El mineral ًَ ل ّ ِٽ٦ْ َځ La mina َ ِ ٌ پ غټ ُ َ ْٽ٦ْل ٿ , اٹ َڂ 71
- 72. Extensions d'aiguaٖاٌّ١ب L'afluent و ٌ ها٭ل ڇ عب ٌ ڇ ڇا٭ ه ٌ El mar ج ْو ُ اٹ َؾ L'oceà ٜ پ ُ ٍاٹ ُؾ El llac اٹ ُؾٍوح ج L'embassament ُل ُ ّ اٹ َ َ El pantà اٹپَْ َڂْٲَ٤ ڇ ف ّاٿ ٽٍِبء ُ َي ُ ُ ز El litoral َ ِٸ ُ اٹ ّبؽ La marea ٽ ّ اٹجؾو ل L'onada, onatge اٹپڈعخ L’ iceberg ٸ ي ّ عَج ٌ عٺل 72
- 73. L'alga الطحالب أو األشنيات La sorra َ ْٸ ُ اٹوٽ La duna ٶض ت ُ ٍِ َ اٹ El llit del riu َ ء ُ اٹجْٞؾب El riu َ ْو ُ اٹڂچ El canal اٹپٍََٸ , اٹ َغْوډ ُ پ L'estret ج ى ُ اٹ ُڈ٩ب Estret de Gibraltar ٽٍٰٚ عجٸ ٝبهٯ 73
- 74. La desembocadura d'un riu پٖت ُ َ َ اٹ La cataracta اٹ َّ ّٷ ْال La font اٹ٦ٍڀ, اٹ َڂبڅٸ پ La glacera ي ّ َچ ُ عٺٍل ځو 74