Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Historia de Grecia

0 views

Published on

en valencià

  • Be the first to comment

Historia de Grecia

  1. 1. Història de la Grècia Antiga
  2. 3. Etapas ETAPES Pregrega Grega <ul><li>Minoica </li></ul><ul><li>2500-1600 </li></ul>2) Micènica 1600-1100 3) Obscura 1100-800 4) Arcaica 800-500 5) Clàssica 500-323 6) Hel·lenisme 323-168 Edat de Bronze
  3. 5. Civilizació cretense o minoica
  4. 7. <ul><li>Té el centre a l’illa de Creta . Pren el nom del legenari rei Minos (fill de Zeus i Europa). </li></ul><ul><li>Centre: palaus extensos, amb estructura social complexa </li></ul><ul><li>Societat pacífica (sense muralles), tècnica i culturalment avançada (aigua corrent, desaigües, escriptura) </li></ul><ul><li>Economia: agricultura, ceràmica, comerç (per tot el Mediterrani) </li></ul><ul><li>Rituals religiosos: predomini de la figura femenina ( deessa mare ), figura del toro </li></ul><ul><li>Mites: Minotaure, Atlàntida? </li></ul>
  5. 9. Los palacios minoicos
  6. 11. Cnossos
  7. 12. Elements culturals
  8. 17. Religión y sociedad
  9. 19. Mitos cretenses
  10. 23. <ul><li>1ª civilització grega: aqueus de la Ilíada </li></ul><ul><li>Origen: poble indoeuropeu que arriba al Meditarrani des del 1600 aC. </li></ul><ul><li>Els centres més importants, en el Peloponés : MICENES, Argos, Pilos .... </li></ul><ul><li>Influïts tècnica i culturalment pels minoics (sil·labari, déus, sistemes de navegació) > fusió cultural </li></ul><ul><li>Mites: guerra de Troia, retorn dels herois </li></ul>Civilizació micènica (1600-1100 aC)
  11. 24. <ul><li>Economia : agricultura, comerç, pirateria (incursions guerreres) </li></ul><ul><li>Ciutats amurallades > pobles guerrers </li></ul><ul><li>Sistema polític: monarquia , vida social centrada en el palau. </li></ul><ul><li>Decadència > múltiples causes: </li></ul><ul><ul><li>guerres internes, </li></ul></ul><ul><ul><li>arribada dels doris (últims grecs a arribar a Grècia) </li></ul></ul><ul><ul><li>Invasions dels anomenats pobles del mar </li></ul></ul>
  12. 27. Acrópolis de Pilos
  13. 28. Micenas , la rica en or
  14. 29. Ciutadella i Palau de Micenes Edifici principal del Palau porta dels lleons porta d’entrada nort les cisternes Cercle A de les tombes reals cases micèniques Temples la casa de les columnes-barri dels artesans gran rampa propileu monumental gran pati
  15. 31. Tresor d’Atreu&quot; i &quot;La Tomba d’Agamènon&quot;
  16. 32. Tumba de Agamenón <ul><li>Es un  tholos  o tumba abovedada, tipo de enterramiento micénico por excelencia </li></ul>
  17. 33. Elementos culturales Tablillas de Lineal B
  18. 35. Mitos: La guerra de Troya
  19. 36. Mitos
  20. 38. Època Obscura (1100-800 aC) <ul><li>Període de decadència : poques dades, es perd l’escriptura. </li></ul><ul><li>Invasions dòries (últim poble grec) </li></ul><ul><li>> s’estableix el mapa ètnic grec : </li></ul><ul><ul><li>Eolis i jonis es desplacen a Àsia Menor ( 1ª colonització ). Atenes (jonis), Tessàlia (eolis) </li></ul></ul><ul><ul><li>Doris: Peloponés (Esparta), Nord-est, Creta i Sud d’Àsia Menor. </li></ul></ul>
  21. 40. Naixement de la polis <ul><li>> Origen: fragmentació regnes micènics </li></ul><ul><li>> Característiques: </li></ul><ul><ul><li>Territori reduït (200>1500 km 2 ): acròpolis, asty , territori agrícola del voltant </li></ul></ul><ul><ul><li>Caràcter polític , no geogràfic </li></ul></ul><ul><ul><li>Relació directa amb una divinitat </li></ul></ul><ul><ul><li>Autarquia econòmica i autonomia política </li></ul></ul><ul><ul><li>Caràcter aristocràtic </li></ul></ul>
  22. 42. Avanços tècnics <ul><li>Ferro > guerra, agricultura </li></ul><ul><li>Ceràmica geomètrica </li></ul><ul><li>Sistema d’escriptura alfabètic (750?) </li></ul><ul><li>Transmissió oral de l’èpica: </li></ul><ul><ul><ul><li>Homer ( Ilíada , Odissea 750-740?), </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Hesíode ( Teogonia, Treballs i dies ) </li></ul></ul></ul>
  23. 44. Cerámica geométrica
  24. 46. Època Arcaica (800-500 aC) <ul><li>Etapa de canvis econòmics, polítics i socials. </li></ul><ul><li>Evolució política: monarquia micènica > aristocràcia (> tirania > democràcia) </li></ul><ul><li>Canvis en l’exèrcit: falange d’hoplites i armada ( democratització) > demanen major participació política </li></ul>
  25. 47. <ul><li>Falange de hoplitas </li></ul>
  26. 48. <ul><li>Canvis en l’economia: moneda </li></ul><ul><li>> desenvolupament del comerç </li></ul><ul><li>> nou patró de riquesa > movilitat social </li></ul><ul><li>Tensions socials : </li></ul><ul><li>> nous rics demanen més participació política / els pobres, millorar la seua situació / aristòcrates, conservar privilegis </li></ul><ul><li>> Solucions: </li></ul><ul><ul><ul><ul><li>Legisladors (Soló d’Atenes): intenta contentar a tots </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Tirans : a favor del poble i en contra dels aristòcrates </li></ul></ul></ul></ul>
  27. 49. <ul><li>Trirreme </li></ul>
  28. 50. dracmes Trihòbol, d’Atenes Dracma d’Emporiton Dracma de l’illa de Rodes Dracma a Arse.
  29. 51. 2ª Colonización
  30. 52. <ul><li>Colonitzacions </li></ul><ul><ul><li>- Causes > explosió demogràfica </li></ul></ul><ul><ul><li>> possessió desigual i mancança de </li></ul></ul><ul><ul><li>terres cultivables </li></ul></ul><ul><ul><li>- Solucions > conquesta de terres (Esparta) </li></ul></ul><ul><ul><li>> industrialització (Atenes) </li></ul></ul><ul><ul><li>> emigració : colonitzacions </li></ul></ul><ul><ul><li>- Emigrants : segundons, minifundistes, jornalers, derrotats en guerres civils </li></ul></ul><ul><ul><li>- Colònies (  ): comercials o agrícoles </li></ul></ul><ul><ul><li>> estructura política, relació comercial i religiosa amb la metròpoli, però independents d’ella </li></ul></ul><ul><ul><li>- Àrea d’expansió: Mediterrani occidental </li></ul></ul>
  31. 54. Elements culturals
  32. 55. Auriga de Delfos, 474 aC Harmodio y Aristogitón , 514 aC
  33. 56. Temple d’Afaia (490 aC.). Egina Tolos, Santuari d’Atena, Delfos
  34. 57. Poesia lírica Jocs Olímpics, des de 776 aC
  35. 58. Època clàssica
  36. 59. Època clàssica s. V- IV Destaquen dues polis ATENES ESPARTA democràcia oligarquia Hegemonia política i cultural d’Atenes Segle de PERICLES CONFLICTES GUERRES MÈDIQUES GUERRA del PELOPONÉS Grecs vs Perses Atenes vs Esparta
  37. 60. Les Guerres Mèdiques
  38. 61. <ul><ul><li>Els perses, encara que no tracten mal les ciutats gregues d’Àsia Menor, afavoriren més els seus rivals comercials (els fenicis) > </li></ul></ul><ul><ul><li>La sublevació de Jònia, contra el domini persa > </li></ul></ul><ul><ul><li>Ajuda d’Atenes i Eubea a les ciutats sublevades </li></ul></ul>Origen/Causes
  39. 62. <ul><li>1ª Guerra ( Darius : 490). </li></ul><ul><ul><li>Expedició de càstig contra Eubea i Atenas </li></ul></ul><ul><ul><li>Els perses són derrotats pels atenensos a Marató . </li></ul></ul><ul><li>2ª Guerra ( Xerxes : 480) </li></ul><ul><ul><li>Termòpile s: una derrota viscuda com una victòria </li></ul></ul><ul><ul><li>Es perses entren, saquegen i incendien Atenes </li></ul></ul><ul><ul><li>Però són derrotats a les batalles de: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Salamina (mar) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Platea (terra) </li></ul></ul></ul>Etapes del conflicte
  40. 65. Conseqüències <ul><li>Per als perses: </li></ul><ul><ul><li>Aturaren la seua expansió territorial. </li></ul></ul><ul><ul><li>No afectà el seu poder com a principal potència asiàtica. </li></ul></ul><ul><li>Per als grecs: </li></ul><ul><ul><li>Salvaren la seua independència sense alterar l’organització política. A pesar d’haver-se unit contra els perses, les diferents ciutats-estats continuaren sent independents. </li></ul></ul><ul><ul><li>Panhel·lenisme : superioritat cultural i política (no ètnica ni racial) </li></ul></ul><ul><ul><li>Hegemonia d’Atenes : la confederació Àtico-Dèlica > Imperialisme atenés </li></ul></ul><ul><ul><li>Esplendor econòmic i cultural d’Atenes: el segle de Pèricles. </li></ul></ul>
  41. 66. De la Lliga Àtico-dèlica a l’Imperialisme atenés
  42. 67. <ul><li>Lliga Àtico-Dèlica : </li></ul><ul><ul><li>Formada per Atenes i les ciutats jòniques de l’Egeu per a defendre’s del perses </li></ul></ul><ul><ul><li>La majoria aporta diners i Atenes s’encarrega de la defensa amb la seua flota. </li></ul></ul><ul><li>Atenes controla els aliats > imperi : </li></ul><ul><ul><li>Kleroukies (colònies militars) </li></ul></ul><ul><ul><li>Imposició del sistema monetari i judicial atenés a les ciutats aliades </li></ul></ul><ul><li>Rivalitat per l’hegemonia amb Esparta > Guerra del Peloponés </li></ul>
  43. 69. Guerra del Peloponés <ul><li>Causes : </li></ul><ul><ul><li>Rivalitat comercial entre Atenes i les ciutats aliades d’Esparta (Megara, Corint) </li></ul></ul><ul><ul><li>Lluita per l’hegemonia a aliberament dels estats sotmesos per Atenes (imperi) </li></ul></ul><ul><ul><li>Sistemes polítics oposats que volen imposar: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Atenas => democracia </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Esparta => oligarquía </li></ul></ul></ul><ul><li>El conflicte </li></ul><ul><li>1ª etapa (431-421): </li></ul><ul><ul><li>Igualtat: Atenes ataca per mar i Esparta per terra > no s’enfronten directament. </li></ul></ul><ul><ul><li>Epidèmia de pesta a Atenes: mort de Pèricles </li></ul></ul>
  44. 70. <ul><li>2ª etapa (415-404) </li></ul><ul><ul><li>Expedició atenesa a Sicília: derrota total > moren 15.000 soldats atenesos. </li></ul></ul><ul><ul><li>Batalles: Notió, Arginuses, Egospotamós </li></ul></ul><ul><ul><li>Derrota d’Atenes: ha de derruir els grans murs, disoldre l’imperi, rendició de la flota, i imposició d’un govern oligàrquic. </li></ul></ul><ul><li>Conseqüències de la guerra : </li></ul><ul><ul><li>Hegemonia espartana i de les oligarquies </li></ul></ul><ul><ul><li>Aprofitament dels perses dels conflictes entre grecs (recolzaren Esparta). </li></ul></ul>
  45. 71. <ul><ul><li>Crisi del sistema polític de la polis i de l’economia a causa de la guerra </li></ul></ul><ul><ul><li>Hegemonia de Macedònia : </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Filip IV sotmet Grècia ( batalla de Queronea ) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Alexandre el Gran : </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>334 inicia la conquesta de l’Imperi Persa: Egipte > India </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>323 mor a Babilònia </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>S’inicia la helenització d’Orient: regnes hel·lenístics </li></ul></ul></ul></ul>Segle IV
  46. 72. I mperio  de  Alejandro   Magno
  47. 75. Elements culturals : escultura <ul><li>S’abandonen definitivament els primitius patrons orientals; </li></ul><ul><li>L’estudi de les proporcions permeten copiar fidelment l’anatomía humana i les cares guanyen en expressivitat i realisme. </li></ul><ul><li>L’escultura es recolza sobre una cama, i deixa l’altra lliure ( contraposto ), i el principi de dinamisme cobra forma en les escultures d’atletes en plena acció. </li></ul>
  48. 79. Temples de l’Acrópolis d’Atenes
  49. 80. Temples de l’Acrópolis d’Atenes
  50. 81. Temples de l’Acrópolis d’Atenes
  51. 83. Época helenística
  52. 84. Regnes hel·lenístics <ul><li>Origen: els generals d’Alexandre se reparteixen a la seua mort, l’imperi. </li></ul><ul><li>Fusió d’elements grecs i orientals </li></ul><ul><li>Monarquies de caràcter diví. </li></ul><ul><li>Dos models d’organizació política: grec (ciutats noves) i tradicional. </li></ul><ul><li>Hel·lenisme: koiné expandeix la cultura grega internacionalment </li></ul><ul><li>Importància cultural de les noves ciutats: Alexandria, Pèrgam, Èfes. </li></ul>
  53. 85. Regnes hel·lenístics
  54. 86. ALEXANDRIA , capital cultural de l’hel·lenisme <ul><li>De totes les Alexandríes fundades per Alxjandre , la més important fou la egípcia, capital del regne dels Ptolomeus, durante un millar d’anys. Fou fundada en l’any 332 a. C., i tingué almenys un milió d’habitants. </li></ul><ul><li>Fou un importantíssim centre comercial. Des del puerto, il·luminat ptr un far de més de cent metres d’alçada, es comerciava amb Aràbia, l’Índia i Àfrica. La producció artesanal incloia perfums, traballs en metall i papirs. </li></ul><ul><li>Tenia una molt completa Biblioteca (la major i més coneguda en l’antiguitat), un museu, un jardí botànic i un zoològic. </li></ul>
  55. 89. Hipatia de Alejandría &quot;Hipatia&quot;,  Ch. W. Mitchell (1885) “ La escuela de Atenas&quot;, Rafael (1510) Ágora ', A.  Amenábar   (2008)
  56. 90. Elements culturals <ul><li>Escultura : </li></ul><ul><ul><li>Es representa el cos humà convuls en violentes contorsions. </li></ul></ul><ul><ul><li>Nous recursos compositius: posició en aspa, representa la figura humana con el tors regirat. </li></ul></ul><ul><li>Arquitectura : </li></ul><ul><ul><li>L’estil dòric continuà utilitzant-se en els temples menuts i en les parts inferiors dels edificis de dos plantes. </li></ul></ul><ul><ul><li>Nous tipus arquitectònics: gimnasis i edificis per al Senat, pòrtics, biblioteques, teatres i arcs de trionf, profusament decorats i realitzats en ordre corinti . </li></ul></ul>
  57. 91. Elementos culturales
  58. 93. Final de la hegemonia política grega: ROMA <ul><li>Hegemonia de Roma en el Mediterrani Occidental (s. III) </li></ul><ul><li>Després inicia poc a poc el domini de tots els regnes hel·lenístics: </li></ul><ul><ul><li>189: Seleucides (Síria) </li></ul></ul><ul><ul><li>168: Macedònia (Grècia) </li></ul></ul><ul><ul><li>133: Pèrgam </li></ul></ul><ul><ul><li>31: Egipte </li></ul></ul>
  59. 94. Imperio Romano
  60. 95. Esparta una polis militar
  61. 96. <ul><li>La ciutat d’Esparta fue fundada pels doris, en el extrem sud de Grècia (Peloponés) </li></ul>
  62. 98. <ul><li>Esparta és el millor exemple de la sumissió dels ciudadans als interessos totalitaris de l’ Es tat. </li></ul><ul><li>Esparta era un gran quartell militar , i els espartans eren abans que res soldats, ciutadans educats per a la guerra : despreciaven les belles arts perquè no eren útils per a la guerra, i tampoc àrñaven massa perquè un soldat obeeix ordres però no les discut. </li></ul><ul><li>Segons la tradició fou Licurg qui, cap al 700 adC., dictà les lleis espartanes. </li></ul>La polis espartana
  63. 100. <ul><li>A partir dels dotze anys deixaven la túnica i només rebien un mantell per a tot l’any. Dormien en dormitoris col·lectius sobre llits de canyes. No es banyaven i sols es fregaven amb oli elspocs dies festius que tenien. Se’ls fuetejava cruelment per qualsevol falta, encara que fóra lleu. A propòsit, en els menjars col·lectius només se’ls proporcionava alimentació bàsica i insuficient per a què buscaren ells queviures pel seu compte, i es prepararen així en l’atreviment i l’astúcia. </li></ul><ul><li>Es coneix la història de un nen espartà que, havent pres una raboseta, l’ocultó davall del seu mantell, i abans de ser descobert permeté que l’animal li rosegara el ventre i soportà el dolor fins la mort. </li></ul><ul><li>  R. Flacelière, La vida cotidiana a Grècia en el segle de Pèricles </li></ul>
  64. 101. La constitució La constitució (de finals del segle VIII a. C), atribuïda a  Licurg probablemente no fou mai escrita.. 3 O B J E T I U S Administrar els  hilotes  mesenis acabats d’esclavitzar Reconeixement dels migrants  doris  com a privilegiats nous habitants d’Esparta la &quot; eunomia &quot; o igualtat de tots davant de la llei, per a eliminar privilegis i descontents
  65. 102. La constitució S I M B I O S I diversos sistemes polítics coneguts monarquia dos reis oligarquia tirania gerusía èfors democràcia Apella o asemblea popular).
  66. 103. Instituciones
  67. 104. Estructura social espartiates <ul><li>Ciutadans amb drets plens </li></ul><ul><li>Posseien la terra, treballada pels ilotes </li></ul><ul><li>- Es dedicaven en exclusiva a l’exércit </li></ul>periecos ilotes <ul><li>Eren lliures, però sense els privilegis de la ciudadania </li></ul><ul><li>Es dedicaven al comerç i a l’artesania. </li></ul><ul><li>- Obligats a complir el servei militar. </li></ul><ul><li>- Eren esclaus però no eren propietat dels seus amos sinó de l’estat </li></ul><ul><li>Treballaven la terra i donaven añs amos la meitat de la producció. </li></ul><ul><li>Periòdicament se’ls massacrava per a evitar revoltes </li></ul>
  68. 105. Societat Espartana <ul><li>Divisió en grups socials </li></ul>Espartans (ciutadans) Periecos (artesans i comerciants) Ilotes (esclaus, treballen la terra) D I S M I N U C I Ó D R E T S
  69. 106. Atenas la polis democràtica ATENES
  70. 107. Societat atenensa abans de la democràcia Eupàtrides o aristocràcia Minoria terratinent molt rica. Ocupava tots els càrrecs polítics i privilegis Ciutadans no aristòcrates Enriquits amb el comerç i la indústria disputen els privilegis a l’aristocràcia ( stasis o revolució ) Majoria pobra Petits propietari agrícoles o Treballadors sense terra endeutats
  71. 108. Evolució política Aristocràcia Tirania Democràcia Arconts (executiu) Areòag (legislatiu) Crisi : - Dracó (codificador) > Soló (legislador) - no se soluciona Pisístrat (a favor dels més pobres) Reforma de Clístenes
  72. 109. Reformes Dracó ( 621 aC) Soló ( 594 aC) Pisístrat ( 561 aC) - codifica les lleis - no soluciona els problemes entre eupàtrides i la resta de la població. <ul><ul><li>accés al govern dels no aristòcrates: </li></ul></ul><ul><ul><li>aristocràcia > democràcia censitària (basada en la riquesa) </li></ul></ul><ul><ul><li>allibera els camperols dels deutes de les seues hipoteques </li></ul></ul><ul><ul><li>prohíbeix l’esclavatge per deutes. </li></ul></ul><ul><ul><li>- PERÒ no aconsigueix acabar amb els enfrontaments socials. </li></ul></ul><ul><li>afavoreix els interessos populars, </li></ul><ul><li>posa la base per a la democràcia </li></ul>
  73. 110. REFORMES DE SOLÓ 9 ARCONTS Poder Executiu AREÒPAG Suprema autoritat Cort suprema de justícia EKKLESIA Assemblea del poble CLASSE 1 Grans propietaris Eligeixen els magistrats, poden ser arconts i formar part de la bulé : consell de 400 membres que prepara lleis . CLASE 2 cavallers Tenen les mateixes funcions que la I-CLASE. CLASE 3 minifundistes Accedeixen a càrrecs menors CLASE 4 ( thetes ) Participen en la ekklesia i en el tribunal popular ( helieia ), dret de voto però no tenen accés a càrrecs polítics
  74. 111. Clístenes : la reforma democràtica Divisió territorial Igualtat política Divisió de la població <ul><li>- tres zones: costa, muntanya i plana </li></ul><ul><li>cada zona en 10 trities </li></ul><ul><li>cada tritria formada per demarcacions </li></ul><ul><li>o demos </li></ul>- en 10 tribus. - cada tribu, per una tritia de cada zona <ul><ul><li>- participaven en la ekklesia ; </li></ul></ul><ul><ul><li>- elegien la bulé (50 membres per tribu = 500) </li></ul></ul><ul><ul><li>- participaven en els tribunals populars ( helieia ) </li></ul></ul>Tots CIUDADANS El poble exerceix directament el poder
  75. 113. El segle de Pèricles Pèricles dirigí el govern d’Atenes durant 40 anys. Màximo esplendor d’Atenes: arts, literatura, filosofia i ciència. Profunditzà el sistema democràtic: - un salari per als càrrecs públics; - democràcia radical.
  76. 115. Atenes Actual DEMOCRACIA Drets polítics limitats a ciudadans barons: s’ exclou dones, estrangers i esclaus Directa Representativa Tots els càrrecs electius: sorteig o votació No tots els càrrecs públics són electius (govern, jutges) Drets polítics universalizats: només els Estrangers i persones comdenades no els tenen
  77. 116. fin

×