Recommended
More Related Content
What's hot
What's hot (20)
Similar to Romanic 15
Similar to Romanic 15 (20)
More from José Luis Garcia Salvador
More from José Luis Garcia Salvador (20)
Romanic 15
- 1. ART ROMÁNIC
- 2. La seva cronologia va del segle X al segle XIII, amb tres etapes: Primer romànic: segle X i principis segle XI Romànic ple: segles XI i XII Romànic tardà: finals segle XII i principis segle XIII MARC HISTÒRIC I CRONOLÒGIC Sant Serni de Tolosa
- 5. COBERTES i SUPORTS. ARC DE MIG PUNT Semicircular De mig punt
- 6. ARC FAIXÓ O PERPANY; arc que reforça i segmenta en trams la volta d’una nau. La seva disposició és perpendicular a l’eix longitudinal de la nau. Església de Sant Sernin de Toulouse (1060-1150).
- 7. Arc former; Arc paral·lel a l'eix de la nau . Catedral Santiago Compostel·la (1075-1128).
- 8. LA VOLTA DE CANÓ. La volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.
- 9. La volta d'aresta és la formada per la intersecció de dues voltes de canó iguals i que es creuen perpendicularment.
- 10. - Volta de quart d’esfera.
- 11. Petxines: element arquitectònic de forma triangular curvilínia que té la funció de servir de suport a una cúpula tot passant d’una planta quadrada a una de circular. Trompa: petita volta semicònica o volada que serveix per passar d’una planta quadrada a una octogonal sobre la qual és possible aixecar una cúpula.
- 12. 43.- PARTS DE LA CÚPULA OBRE TAMBOR (A). TAMBOR. Estructura cilíndrica o poiligonal que sosté la cúpula donat-li alçada//Bloc cilíndric que superposat forma el fust d’una columna
- 13. Zamora. CIMBORI construcció de planta poligonal o cilíndrica que s’aixeca sobre el creuer d’una església romànica per donar llum a l’interior i servir de base a la cúpula. Pot ésser torre a l’exterior i cúpula a l’interior. Catedral Vella de Salamanca Sant Sernin de Toulouse
- 14. • Murs gruixuts i massisos, contraforts exteriors
- 16. Capçeleracera San Clemente de Tahull Obertures Escasses, estretes i atrompetades Bandes Llombardes o lesenes Elements decoratius. A més de l’escultura i la pintura ínies geomètriques, ajedrezados, dents de serra, puntes de diamant, arcs cecs, motius vegetals sempre estilitzats. Motllures geomètriques. Arcs cecs
- 17. TIPOLOGIA EDIFICIS. - MONESTIR. Reforma Cluny, congregació benedictina que en reforma la regla (s. X). Ora et Labora.
- 18. Claseshistoria
- 19. Monasteri de Ripoll Santa María de Urgell Sto Domingo de Silos
- 20. • Esglésies. Santa Maria i S. Climent (Taüll). S. Martí de Fromistá, Santiago de Compostela.
- 21. Historia del Arte © 2006 Guillermo Méndez Zapata Santiago de Compostela Creu. Crist crucificat EST . La llum, la vida. OEST . L’OCAS. SIMBOLISME. Casa de Déu. Orientada oest-est que és com un camí que segueix el fidel des de lo terrenal fins a Déu. El creuer. correspon a la zona de transició entre lo terrenal i lo diví.
- 22. VARIANTS NACIONALS FRANÇA. CATEDRAL ANGULEMA, Influencia bizantina
- 24. Catedral d'Essen, CATEDRAL DE WORMS ALEMANYA
- 25. ITALIA. Pisa Baptisteri de Sant Joan. Santa Maria del Fiore. Florència
- 26. • Loarre Avila. ARQUITECTURA CIVIL. Castells, murades, ponts, palaus… Puente la Reina
- 27. 97 metres el llarg de la basílica, 22 metres d’altura la nau central
- 28. ESPANYA.Santiago de Compostela 103.
- 29. Pòrtic de ‘’Las Platerías’’ Nau principal Pòrtic de la Glòria TranssepteCreuer Absidioles Absis Girola Cor PARTS ESGLÉSIA
- 30. PLANTA - De creu llatina i de pelegrinatge. - Té deambulatori i 9 absidioles. - La central és quadrada. - 3 naus a l’eix longitudinal. - 3 naus al transsepte. - Pòrtic o nàrtex al peu església. - Quatre portes d’accés: * “Obradoiro” (s. XVIII). Façana pantalla que oculta el Pòrtic de la Glòria. * “Platerías” (romànica). * Porta Santa (només s’obr quan és Any Sant). * “Azabachería” (s. XVIII- XIX).
- 31. - Arcs de mig punt un poc peraltats i motllures amb doble motllura cilíndrica. ARCS FAIXONS TRIBUNA ARCS FORMERS PILARS A L’ALÇAT OBSERVAM
- 32. s. Tomàs. Santo Domingo de Silos “Les imatges són per als il·letrats el mateix que les paraules per a aquells que saben llegir” (sant Gregori) Soc una dona vella i pobra, ignorant de tot; no sé llegir. A l’església del meu poble em mostraven un paradís pintat, amb arpes, i un infern on bollien les ànimes dels condemnats. L’un m’alegra, l’altre em fa por. Versos escrits pel poeta francés medieval François Villon, pensant en sa mare. ARTS PLÀSTIQUES. Característiques generals:Subordinades a l’arquitectura. Funcions didàctica, educativa i simbòlica.
- 33. - Iconografia. La Bíblia, les vides dels sants, bestiari, motius florals, vegetals i geomètrics - Trets formals. Claredat, senzillesa, esquematisme, simbolisme antinaturalisme, adaptació al marc arquitectònica. Prescindeix espai. Horror al buit.
- 34. Historia del Arte © 2006 Guillermo Méndez Zapata A.- ESCULTURA. Localització timpà llinda arquivoltes mainell o trencallum brancals porta
- 35. Historia del Arte © 2006 Guillermo Méndez Zapata L’ESCULTURA EXEMPTA O D’EMBALUM RODÓ Verge Theotocos o Kiriotissa:
- 36. Tetramorfs Sant Joan Sant Marc Sant Mateu Sant Lluc . Representació dels quatre evangelistes independents o, freqüentment, junt a la imatge del Pantocràtor: Sant Mateu com un àngel (dreta dalt) Sant Marc com un lleó (dreta baix) Sant Lluc com un brau (esquerre baix) Sant Joan com un àguila (esquerre dalt)
- 37. SANT PERE DE MOISSAC. Primer terç s. XII. Abadia cluniaçenca
- 38. SANTA FE DE CONQUES: JUDICI FINAL (segle XII)
- 39. SANTA MARIA DE RIPOLL (segle XII)
- 40. SANTO DOMINGO DE SILOS: CAPITELLS Aus (ànimes ascendents) menjant fruits terrenals (pecat)Figures del Bestiari amb cap de dimoniCérvols (ànima humana) enredats en talls (pecat)ArpiesLes Virtuts detenen els VicisImitació de cistelles de vimet
- 41. SANTO DOMINGO DE SILOS: PANELLS Dubte de sant TomàsCamí d’Emaús o Deixebles d’EmaúsAscensió i PentecostaDavallament i SepulcreAnunciació o Coronació de la Verge i Arbre de Jessé
- 43. - Tema: Dedicat a Visió de la Glòria o entronització, i l’Apocalipsi de Sant Joan. - Timpà porta central: MAIESTAS DOMINI (Pantocràtor amb evangelistes i els seus símbols, i els àngels músics en superposició de frisos, i les dotze tribus d’Israel adorant l’Anell a l’esquerre). - Arquivolta: 24 ancians de l’Apocalipsi amb instruments musicals. - Dos àngels duen la creu de la Victòria dels reis asturians.
- 44. Apòstol Santiago A sota l’apòstol Santiago es troba, sobre una columna, l’arbre de Jessé, que representa l’al·legoria de l’arbre genealògic de Crist (des d’Abraham fins a Maria), Mestre Mateo 24 ancians de l’Apocalipsi amb instruments musicals
- 45. Profetes i Apòstols: Rostres d’expressió amable i bondadosa - Brancal esquerre: Profetes Jeremies, Daniel, Isaïes i Moisés. - Brancal dret: Apòstols sant Pere, sant Pau, Santiago i sant Joan. -.
- 46. PINTURA • Técniques: Fresc, tremp.
- 47. • LOCALITZACIÓ. Mural, fusta,llibres Santa Maria de Taüll
- 48. Santa cruz de Madaruelo.
- 49. FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀ (primera meitat segle XIII)
- 51. SANT CLIMENT DE TAÜLL p.112.
- 54. Influència italianabizantina: cromatisme ric,hieratisme, poca expressivitat. Influència miniatures mossàrabs; franges de colors
- 57. Agnus Dei Dextera Domini
- 59. Historia del Arte © 2006 Guillermo Méndez Zapata Bóvedas. San Isidoro de León
- 67. FRONTAL DE LA SEU D’URGELL
- 68. • http://www.uib.es/ca/infsobre/serveis/generals/ slg/gt/term_imatges/art/index.html • http://www.biada.org/web/materies/artsdidactica/ curshart/u2guions/suports.html • http://www.xtec.cat/~rherna24/mat_arquitec.html • http://www.youtube.com/watch?v=go4Qu-56uoE &feature=player_embedded • http://peristilo.wordpress.com/2009/06/28/arquite ctura-general/
- 69. • http://www.romanicocatalan.com/02-Mapacat.htm • http://www.arteguias.com/arquitectura.htm • http://jesmanzan5.wordpress.com/2008/05/page/15/ • http://ccss2eso.blogspot.com/p/esquemas.html • http://iesoa.pangea.org/article.php?id_article=336 • http://luz-historia-arte.blogspot.com/2009/02/el-arte- romanico.html • http://www.claseshistoria.com/guillermo/c- mpasarte/egiptoresumen.jpg • http://www.claustro.com/Portadas/Webpag es/TarnGaronne/PortadasFicha_Moissac. htm http://www.arteguias.com/arquitectura.htm
Editor's Notes
- http://tom-historiadelarte.blogspot.com/2009_12_01_archive.html
- S'empra per a cobrir espais longitudinals,. Va ser molt utilitzada en l'arquitectura romana i després en la prerománica i romànica. El seu nom prové de que la seva forma bàsica és un cilindre (canó) partit per la meitat. han de suportar una gran pressió, no només vertical, sinó també lateral. L'origen de la volta de canó a la Mediterrània es troba en els inicis de les primeres cultures Mesopotàmiques.
- No respecten Proporció clàssica
- Santa Mar
- Es va construir entre 1075 i 1128. Les obres duraren 30 anys. Des del segle IX, quan s’edificà la primitiva catedral, diverses construccions s’anaren succeint fins que el bisbe Diego Peláez va impulsar la construcció d’un gran santuari, que es va començar l’any 1075. La participació del bisbe Peláez en una conspiració contra el rei Alfons VI va suposar una aturada de les obres, que es van reiniciar l’any 1093 sota l’impuls del bisbe Diego Gelmírez, l’autèntic inspirador de l’actual edifici. Segons el Codex Calixtinus, les persones que intervingueren en l’edificació compostel·lana són Bernat el Vell, Esteban i Robert, i el bisbe Gelmírez. L'estructura de l'edifici consta de planta de creu llatina de tres naus d'una longitud de prop de 100 metres, amb un transsepte, també, de tres naus. El cimbori, situat sobre el centre del creuer, és gòtic, substituint l'antic de romànic. Prop de l'altar major, la girola està composta per cinc capelles radials absidals, la central de planta quadrada i també té dues absidioles a cada un dels braços del creuer. Sobre les naus laterals separades de la central per 42 pilars, es troba un trifori. La nau central es cobreix amb volta de canó sobre arcs faixons i les laterals amb voltes d’aresta.
- http://www.unex.es/unex/centros_uex/centros/fyl/archivos/ficheros/material/moissac.pdf
- PANTÓCRATOR DE SAINT FOY DE CONQUES Veintiún capiteles rematan otras tantas columnas del Panteón Real de la Colegiata de San Isidoro, e
- video
- http://www.archicompostela.org/web/catedral/movie.htmlEls rostres dels personatges tenen una expressió amable i bondadosa. Es parteix de fórmules romàniques, però ja triomfa en les representacions escultòriques el naturalisme, al mateix temps que apareix l’expressió del sentiment, per exemple, en el somriure del profeta Daniel o la tristor d’Isaïes. - Escultures estaven policromades, però la major part de la pintura s’ha perdut. - Les formes plenes de les figures i certa expressió somrient, que es pot distingir, ja anuncia el gòtic.
- La tradició és introduir els dits dins les branques de l’arbre i demanar un desig.
- Els espais laterals es dediquen a representar el món pagà i jueu, és a dir, les arrels de l’església cristiana. - Al lateral dret de la façana es representa la Visió del Judici Final: els personatges de la dreta passen a la Jerusalem celestial, i els de l’esquerre queden immobilitzats pels monstres
- http://pantocrator.cat/ L'any 1907, l'Institut d'Estudis Catalans va dur a terme una expedició a Sant Climent de Taüll que culminà amb la publicació d'un treball amb l'objectiu de donar a conèixer l'obra. Anys després, el 1915, es va alertar sobre l'interès a comprar pintura mural dels Pirineus catalans que mostraven col·leccionistes privats estatunidencs (tals com Hearst, Widener, Kress o Rockefeller) i de l'espoli al qual estaven sotmeses les obres.[n. 1] Alguns rectors de la zona ja havien venut algunes peces a col·leccionistes i museus.[1] Davant d'aquesta situació i atenent als principis de difusió i preservació del patrimoni català pels quals es creà, la Junta de Museus de Catalunya va dur a terme, entre 1919 i 1923, la primera campanya d'arrencament i trasllat de pintura mural dels Pirineus, entre les quals es trobava el conjunt de Sant Climent de Taüll.[10] L'absis central es trobava cobert en gran part per un retaule gòtic, tal com demostra la primera fotografia realitzada el 1904 per Domènech i Montaner.[11] La tècnica dels arrencaments, anomenada strappo ('estrebada' en català) va ser introduïda a Catalunya pel restaurador italià Franco Steffanoni, contractat per a la campanya de salvaguarda de les pintures murals de Taüll. Aquesta tècnica consisteix en el despreniment de la capa pictòrica sense morter. S'apliquen dues capes de teles de cotó sobre la superfície pictòrica neta amb una cola orgànica calenta; un cop seca, la cola contrau la superfície i arrenca la capa pictòrica de la pintura.
- Representació trinitària: La mà dreta de Déu (Dextera Domini), que representa el poder del pare,[35] a l'arc més proper a l'absis. L'anyell de Déu (Agnus Dei), que representa el Crist sacrificat vencedor de la mort,[36] al segon arc. Les tres representacions formen un eix cap als fidels. La mà de Déu es representa dins d'un cercle blanc buit però amb els dos dits que travessen el seu perímetre a l'arc més proper a la conca. L'anyell amb set ulls segueix la narració de l'Apocalipsi de sant Joan; els set ulls representen els seus atributs: poder, riquesa, saviesa, fortalesa, honor, glòria i benedicció. Està encerclat i es representa lleugerament arquejat, amb les potes del davant sobre el Llibre dels set segells.[Ap 4-11] El seu cap està envoltat per un nimbus crucífer (una aurèola amb una creu inscrita).[37] Maria sosté a la seva mà una espècie de copa, símbol iconogràfic que correspon al salm 116: «aixecaré el calze de la salvació i invocaré el nom de Iahvè». Així mateix s'invoca també com el «vas d'elecció» i «calze del món»,[39] o com la patena que irradia llum.[46]
- El origen data de los tiempos del rey Alfonso V el Noble que tras el paso de Almanzor hizo levantar de nuevo la iglesia con pobres materiales y la dotó de dos cementerios, uno en la cabecera y otro en los pies (in occidentali parte), como un atrio sin cubrir, dedicándolo a enterramiento regio; allí depositó los cuerpos de sus padres Bermudo II y Elvira. Fernando I y Sancha reconstruyeron también este panteón, siendo ellos mismos enterrados en él. Así consta en la lápida de consagración y así lo atestigua el cronista de la época conocido con el nombre de Silense que fue además clérigo de San Isidoro. La historiografía moderna atribuye el resultado final (que se contempla en el presente) a la infanta Urraca la Zamorana, hija de Fernando I y Sancha. A lo largo de los muros y de las seis bóvedas resultantes, se desarrollan los tres ciclos litúrgicos, Navidad, Pasión y Resurrección, formando un itinerario que tiene su inicio en el muro meridional y que, siguiendo el sentido de las agujas del reloj, culmina en la puerta que le da acceso a la Iglesia. Las escenas, que según algunos autores siguen el desarrollo de la misa mozárabe, se estructuran en relación con los tres ciclos litúrgicos: La Navidad: Anunciación, Visitación, Epifanía, Natividad, anuncio a los pastores, huida a Egipto, circuncisión y degollación de los Inocentes. La Pasión: Última Cena, escenas de la Pasión y Crucifixión. La Resurrección: Gloria de Cristo según el Apocalipsis de San Juan, Maiesatas Domini y entronización del año. El conjunto se completa con representaciones de los signos del zodíaco y de un calendario agrícola, aunque las últimas investigaciones al respecto,6 plantean la teoría de que no es un calendario propiamente, ni está dedicado a los campesinos, sino que es una metáfora sobre el paso del tiempo.
- p112. Influència francesa; colors ocres i terrossos, més expressiva i dinàmica