Presentació sobre Goya

1. GOYA

2. Característiques generals
Destaca l’originalitat de la seva pintura que anuncia característiques bàsiques del
romanticime, el realisme, l’impressionisme, l’expressionisme i el surrealisme.
Estilísticament l’obra de Goya no es pot enquadrar en cap estil: de les influències rococó
del principi (però amb més realisme i crítica social) passa a un cert neoclassicisme molt
personal (menor presència del dibuix i la perspectiva lineal i major del color i la llum)
i a un cert romanticisme peculiar que evoluciona cap a un proto-impressionisme al final

3. • Evoluciona des d’una primera etapa amb una visió optimista
de la vida en què predominen el dibuix precís i continu, la
factura acabada, els temes amables i els colors purs (rojos i
grisos), a una pintura molt pessimista amb predomini del
negre, dibuix trencat, factura a base de taques i temes molt
dramàtics
•

4. • Treballa sobretot la pintura a l’oli, també té pintures murals al fresc, dibuixos
i és un gran gravador.
• La temàtica és molt variada i abundant: retrats, temes costumistes,
religiosos, històrics, fantasies, tauromàquies, crítica social,...
• Plasma de forma molt crítica i pessimista els problemes econòmics, socials
i polítics de l’Espanya del moment (ignorància, superstició, vicis de
l’esglésies, situació de la dona,...), mostrant-se com un il·lustrat, amant de
les llibertats que li dóna a la seva obra un significat universal

5. El Para-sol (1777)
L’obrer ferit (1786-87)
ETAPA INICIAL
FINS 1792
REIAL FÀBRICA DE TAPISSOS

6. Carles III caçador (1787)

7. L’aquelarre (1789)
La boda (1791-92)

8. SEGONA ETAPA
CRISI (1792-1808)
Gaspar Melchor de Jovellanos (1782-83)
(1798)

9. CAPRITXOS El somni de la raó produeix monstres (1793-96)

10. Fins el seu avi (1797-98)
¡Que ve el coco! (1797-99)
Fins la mort (1799)

11. El miracle de Sant Antoni
(1798)
La maja nua (1799-1800). La maja vestida (1803)

12. La família de Carles IV (cap a 1800)

14. Tercer període: 1808-1814
la Guerra de la Independència
Les barbaritats comeses durant la guerra causen la segona crisi en Goya,
qui evita posicionar-se i el que fa és denunciar les atrocitats
Realisme dramàtic: Goya pinta la guerra com un cúmul de tragèdies i
desgràcies i no com un espectacle com s’havia fet fins eixe moment
La temàtica es torna violenta, terrible i desagradable
La llum quasi desapareix (sembla fugir més que il·luminar) i
els colors ocres i negres són els predominants, fins i tot als retrats
La pinzellada es fa més solta, oberta i pastosa: llibertat de traç i intensitat cromàtica
Els personatges semblen marionetes davant la situació que se’ls imposa i els embruteix
Destaca el contingut moral i simbòlic i l’expressivitat dels personatges
Als quadres històrics cal destacar el moviment i el dolor i els efectes expressius que
aconsegueix a partir dels jocs de llums i ombres, a més de la seua compassió pel
sofriment de les persones (s’avança al romanticisme i l’impressionisme)
A la sèrie de gravats d’”Els Desastres de la Guerra” mostra imatges terriblement dramà-
tiques en què contrasta la il·luminació blanca amb les diferents intensitats de negre
L’obra més important és Els afusellaments del 3 de maig

15. El mateix (1812-15)
Tampoc (1812-15)
Gran gesta! Amb morts!

16. El 2 de maig de 1808: la càrrega dels mamelucs (1814)

17. Els afusellaments del 3 de maig de 1808 (1814)

18. Pablo Picasso. Matança en Corea, 1951.
Manet. Afusellament de Maximiliano, 1867.

19. Ferran VII (1814)

20. Quart període: 1814-1824 .
A la tornada de Ferran VII Goya es trobarà cada vegada més aïllat i es refugiarà
en un realisme fantàstic: l’amargura deriva en sarcasme i ironia amb una pintura
absolutament personal, surrealista i fantàstica de traços molt grossos i colors obscurs
D’aquesta època són els gravats de la sèrie “Tauromàquia”, on mostra la seua afició pels bous
A la sèrie de gravats d’”Els Disbarats”, contemporània a les pintures negres,
mostra una extraordinària imaginació on la crítica social i anticlerical
se’ns presenta en forma de visions horribles amb monstres i dimonis

21. Autoretrat amb el doctor Arrieta (1820)

22. La praderia de sant Isidre (1788)

23. La romeria de sant Isidre (1820-23)

24. Saturn devorant els seus fills (1820-23)

25. Gos semienfonsat (1820-23)

26. Vells menjant sopa (1820-23)

27. L’aquelarre (1789)

28. L’aquelarre o El gran cabró (1820-23)

29. Manera de volar (1815-23)
Disbarat fúnebre (1815-23)
Disbarat matrimonial
(1815-23)

30. Cinquè període: 1824-28.
Amb la tornada a l’absolutisme (1824) s’autoexilia a Burdeus i
comença una última etapa en què destaca La Lletera de Burdeus
A l’obra torna una major lluminositat, amb predomini dels blaus i una pinzellada de traços
molt solts i una captació de la llum i l’atmosfera que ens avancen l’impressionisme

31. La lletera de Burdeus (1827)

32. Encara aprenc (1824-28)