2. L’Imperialisme
GUIÓ
Introducció
Que és l’imperialisme?
Tipus d’imperialisme al llarg de la història
Causes de l’imperialisme
L’expansió colonial
Tipus d’administracions colonials
Característiques de l’explotació colonial
Els grans imperis colonials
Conflictes entre potències imperialistes
Conseqüències de l’imperialisme
Conclusions
Pàgina 2
3. L’Imperialisme
L’IMPERIALISME
Som Sandra Sanmartin, Javier Cases, Mireia Piles i Adrián Domingo i en la nostra síntesi
anem a tractar les causes i les conseqüències de l’imperialisme al llarg de la història.
Per començar hem de dir que l’ imperialismeFa referència a l'actitud, doctrina o
acció que condueix al domini d'un estat sobre un altre o uns altres mitjançant
l'ocupació de la força militar, econòmica o política.
Al llarg de la història, hi han hagut tipus d’imperialisme: L’imperialisme a l’antiguitat
(finalitat esclavista), l’imperialisme a l’edat mitjana (unificar els diferents regnes
europeus.), l’imperialisme a l’edat moderna (finalitat mercantilista) i l’imperialisme a
l’època contemporània.
L’ imperialisme fou originat per diversos tipus de causes. Les econòmiques buscaven
obtindré matèries primeres i donar eixida a la seua producció industrial. Les
demogràfiques, augment de les poblacions gràcies a l’avanç de la medicina i
necessitat de nous territoris que acullen l’excedent de la població, les polítiques on
cadascun dels imperis buscava ser el més reconegut entre tots, amb més poder. Les
culturals, els imperis obligaven als territoris conquerits a practicar la seua cultura i com
ells es veuen superiors als indígenes, els discriminaven obligant-los a ser teocentristes.
Van sorgir dos tipus de colònies, una d’ explotació i altra de domini. Els d’explotació
eren els que governaven, eren minoria blanca i el que feien era explotar als indígenes,
per això el nom. I la de domini era semblant però en altres territoris controlats per la
metròpoli.
Les característiques que formaren part de l’explotació colonial foren, primerament,
l’extracció de matèries primes i l’especialització agrícola, també la importació de
productes manufacturats i, per últim, la creació d’infraestructures de transport com ara
la navegació.
Es van produir disputes entre les potències imperialistes en el seu intent per controlar
territorial, política i militarment àmplies àrees d'Àfrica, Àsia i Oceania.
Durant el segle XIX, a mesura que progressava l'expansió colonial, es van produir
disputes entre les potències imperialistes en el seu intent per controlar territorial, política
i militarment àmplies àrees d'Àfrica, Àsia i Oceania.
Amb la pretensió d'evitar aquests conflictes en 1884 es van reunir a Berlín els
representants de 12 estats europeus més els de Estats Units i Turquia per concretar les
seves respectives posicions en el repartiment d'Àfrica. Aquesta conferència va suposar
un intent d'atenuar per la via diplomàtica les diferències que comportava la
competència imperialista en aquest continent.
Pàgina 3
4. L’Imperialisme
Després de la reunió subjeia la pretensió del canceller *Bismarck de fer d'Alemanya
una potència imperialista. Alemanya havia arribat amb retard al repartiment colonial i
desitjava ostentar una posició internacional concorde al seu potencial econòmic i
polític.
També van ser tractats altres assumptes com l'assegurament del Congo belga sota el
domini personal del rei Leopoldo II o la resolució de les tensions originades per les
coincidents aspiracions de França i Gran Bretanya sobre Egipte.
L’ imperialisme també va provocar diverses conseqüències per a les colònies. La
població va partir un increment en disminuir la mortalitat, per la introducció de la
medicina i mantenir una alta natalitat. Això es va traduir en un desequilibri entre
població i recursos però en algunes zones la població va partir reducció, com a
conseqüència de la introducció de malalties desconegudes. En altres llocs, la població
indígena va ser substituïda per colons estrangers. Es van crear infraestructures destinats
a donar sortida a les matèries primeres i agrícoles que anaven destinades a la
metròpoli i es van convertir en proveïdores del necessari per al funcionament de les
indústries metropolitanes. L’economia tradicional va ser substituïda per una altra
d’exportació. Es van manifestar a la instal·lació d’una burgesia de comerciants i
funcionaris procedents de la metròpoli. Arran del procés de descolonització,
comencen a sorgir estats a partir del que van ser colònies, aquests ocuparan una
posició rellevant de proletarització constituint-se en una inesgotable font de mà d’obra
barata destinada a d’infraestructures i al treball en l’agricultura de plantació. Els
territoris dominants van partir un major o menor grau de dependència respecte a la
metròpoli. La gent de les metròpolis colonitzadora manava de les autoritats locals
excloent els metròpolis dels indígenes (del mateix país) del govern i revoltes. Alterats
per la creació de fronteres artificials que no tenien res a veure amb la configuració
preexistent i que va suposar la unió o divisió forçada de grups tribals, provocant
conflictes polítics socials i ètnics, que persisteixen avui dia. Però també hi havien coses
positives, com que de volta en quan els europeus acabaven amb les guerres contra
els indígenes, varen construir vies de comunicació, hospitals, escoles i avanços en la
sanitat, disminuint així la mortalitat indígena.
I també per a les metròpolis, hagueren conseqüències positives. Varen adquirir
matèries primeres a baix cost, nous productes industrials als nous mercats, inversió en
infraestructures de transport colonial. A pesar d’això, la metròpoli va sofrir el
desavantatge de la Primera Guerra Mundial.
Per concloure podem dir que l’imperialisme tenia com objectiu expandir-se arrel dels
món.
Pàgina 4
