Limperialisme

927 views

Published on

Published in: Health & Medicine, Technology
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Limperialisme

  1. 1. L’ImperialismeL’Imperialisme
  2. 2. Podria definir-sePodria definir-se Com el sistema en què la cultura, la política iCom el sistema en què la cultura, la política i l’economia del món s’organitzen segons ell’economia del món s’organitzen segons el domini d’uns països sobre els altres.domini d’uns països sobre els altres. Bàsicament, els països europeus industrialitzatsBàsicament, els països europeus industrialitzats aconseguiran controlar gran part del planeta.aconseguiran controlar gran part del planeta.
  3. 3. Últim terç del XIX Potències europees, EE.UU. I el Japó Dominar i conquerir el món 1914 85% del món Passa al En són protagonistes les volen L’ImperialismeL’Imperialisme El procés s’inicià al segle XV. Al segle XIX es generalitzarà, amb un caràcter ràpid i global. Els anys daurats de l’Imperialisme es donen entre 1870 i 1914.
  4. 4. L’ImperialismeL’Imperialisme  Factors impulsors de l’ImperialismeFactors impulsors de l’Imperialisme  Els canvis econòmicsEls canvis econòmics  Els factors políticsEls factors polítics  La realitat cultural i ideològicaLa realitat cultural i ideològica  La situació demogràficaLa situació demogràfica  La creació dels territoris colonialsLa creació dels territoris colonials  Modalitats de la colonitzacióModalitats de la colonització  Els grans imperis colonialsEls grans imperis colonials  La relació entre les potències imperialsLa relació entre les potències imperials  Les conseqüències de l’ImperialismeLes conseqüències de l’Imperialisme
  5. 5. Els factors econòmics:Els factors econòmics: La II Revolució IndustrialLa II Revolució Industrial (1870 – 1914)(1870 – 1914) Creixement econòmic Noves energies Nous sectors Noves potències Bèlgica França Alemanya EE.UU. G.B. Petroli Químic Principal sector Siderúrgia Electricitat Dinamita Adobs, fertilitzants Enllumenat Producció Comunicacions Ràdio Telègraf Gasolina Tramvia Automòbil Aviació Rutes marítimes Canals de Suez (1869) i Panamà (1914) Consolidació ferrocarrilTransports Netedat Adaptabilitat
  6. 6. La IIª Revolució Industrial (1870-1914)La IIª Revolució Industrial (1870-1914) Un fort augment de producció Gran competència Va significar 1873 Crisi La Gran Depressió Crisi de superproducció Deflació, atur Competència agrícola dels EE.UU i Canadà Cauen preus a Europa Provoca la ruïna dels pagesos Poc poder adquisitiu Crisi industrial Crisi cíclica del capitalisme Es caracteritza per
  7. 7. Conseqüències de la crisiConseqüències de la crisi Concentració empresarial Nova organització del treball Recerca de nous mercats Càrtels Trusts Implantació del Capitalisme financer (Holdings) Tècniques monopolístes Es desenvolupen Taylorisme Organització científica del treball Treball en cadena (estalvi de temps i de feina) Més producció i reducció de costos Mercats i matèries primeres Les colònies (Àfrica i Àsia) Estimularà l’expansió colonial Es trobaran a Es consoliden les característiques de la segona etapa del capitalisme (tot això passa a finals del XIX i començaments del XX) Es consoliden les característiques de la segona etapa del capitalisme (tot això passa a finals del XIX i començaments del XX)
  8. 8. TaylorismeTaylorisme Reducció del temps de fabricació Producció massivaBaixa el preu de cost Baixa el preu de cost Augment del poder adquisitiu Augment del poder adquisitiuSalari elevatSalari elevat Estímul del consumEstímul del consum PublicitatPublicitat CrèditCrèdit Producció en sèrie EstandarditzacióEstandardització Taylor
  9. 9. Model del primer telèfon d’Alexandre Graham Bell Samuel F. B. Morse, el 1837, construí un telègraf i inventà un alfabet, molt pràctic per enviar missatges a distància. GUGLIELMO MARCONI, patentà la ràdio el 1897 i el telègraf sense fils
  10. 10. Edison amb el fonògraf i primera bombeta feta per ell
  11. 11. Ford T i el primer tramvia elèctric. El petroli feu possible l’aparició de l’automòbil amb les millores al motor de combustió interna, de Daimler-Benz a Alemanya a partir de 1900. El primer automòbil el construí Peugeot, el 1891 a França.
  12. 12. Fotografia original del primer vol amb motor de la historia. A l’aparell Orville Wright; a la dreta, el seu germà Wilbur. 1903 Avió amb el que Bleirot creuà el Canal de la Mànega el 1909
  13. 13. Canal de Suez inaugurat el 1869 Canal de Panamà inaugurat el 1914
  14. 14. 0 5 10 15 20 25 30 35 Gran Bretanya EUA Alemanya Bèlgica Rússia 1880 1890 1900 1910 1912 Producció d’acer (1880-1912) (en milions de tones)
  15. 15. 0 50 100 150 200 250 1910 1915 1920 1925 1930 energia de vapor energia elèctrica Energia utilitzada per la indústria tèxtil de Terrassa (Índex 100 el 1916)
  16. 16. Cadena de muntatge de Ford Acció
  17. 17. Els factors econòmicsEls factors econòmics Crisi agrícola i industrial Competència i superproducció Proteccionisme Nous mercats Matèries primeres Fonts d’energia Mà d’obra barata cerca Imperialisme capitalista (Dominació monopolista armada)
  18. 18. Causes econòmiques
  19. 19. Els factors políticsEls factors polítics Imperialisme capitalista (Dominació monopolista armada) Tensió entre potències Estímul nacionalista Motius estratègics Control de rutes marítimes Donar continuïtat als imperis Protecció colònies importants Durant la cursa colonial es cerca l’equilibri entre les potències Nacionalisme d’Estat L’Imperialisme proporciona prestigi. Cal tenir colònies per ser una potència
  20. 20. Jules Ferry Cecil Rhodes Von Bismarck Chamberlain Els grans impulsors del colonialismeEls grans impulsors del colonialisme
  21. 21. Els factors culturals i ideològicsEls factors culturals i ideològics Missió civilitzadora Darwinisme. Racisme (superioritat de races) Els blancs han de difondre la seva cultura “superior” Grups de pressió Societats geogràfiques Societats missioneres Associacions colonials Missioners belgues al Congo David Livingstone
  22. 22. Causes científiques Societats geogràfiques Livingstone Amundsen explorà L’AntàrtidaPeary arribà al Pol Nord Henry Stanley
  23. 23. Els factors demogràficsEls factors demogràfics Explosió Blanca Excedent de població europea Descens mortalitat Augment demogràfic Èxode rural Emigració (Revolució dels transports) Emigració com a vàlvula d’escapament a la tensió social (atur)
  24. 24. 0 500 1000 1500 2000 2500 3000 3500 4000 1840 1860 1880 1900 1920 Taxa de mortalitat (per milió)
  25. 25. 0 20 40 60 80 Gran Bretanya Alemanya Bègica França Itàlia Rússia Percentatge de població rural (1910)
  26. 26. La creació dels territorisLa creació dels territoris colonialscolonials 1ª fase Exploració (Livingstone i Stanley) Conquesta (superioritat tècnica i militar) 1ª fase Exploració (Livingstone i Stanley) Conquesta (superioritat tècnica i militar) 2ª fase Organització2ª fase Organització 3ª fase Explotació3ª fase Explotació Cecil Rhodes Livingstone  
  27. 27. Colònies pròpiament dites (control absolut de la metròpoli) Protectorats (govern autòcton sotmés a la metròpoli) ExplotacióExplotació Assimilació duanera, monopoli metropolità Intercanvi desigual: primeres matèries per manufactures. Consisteix en Colònies de poblament Colònies d’explotació Establiment permanent de població europea Dominis britànics (autogovern) Sotmetiment absolut de les estructures econòmiques i administratives (per empreses i govern occidental) Modalitats de la colonitzacióModalitats de la colonització Concessions (govern local cedeix temporalment un territori a la metròpoli) Modalitat més estesa En cas de territoris de difícil conquesta o amb un fort govern indígena Sobretot ports
  28. 28. Els grans imperis colonialsEls grans imperis colonials Segles XVIII i primera meitat del XIX Control de rutes Factories a les costes prioritat A partir de 1870 Expansió i conquesta territorial Àfrica i Àsia Centrada bàsicament a
  29. 29. General de l’imperi britànic La reina Victòria Territoris de l’imperi britànic
  30. 30. Gran BretanyaGran Bretanya Imperi més gran, amb presència a tots els continents (33M Km2, 450M persones). Personatges: Disraelí i Chamberlain (des de 1850), Reina Victòria. Colònies de posició o escales. Malta, Corfú, Illes Jòniques / Gibraltar, Sant Helena, El Cap, Maurici, Aden, Ceilan / Singapur, Hong-Kong. Àsia. Índia (Índia, Pakistan, Bangladesh, Sri Lanka) Birmània, Singapur, Malàisia, nord de Borneo, Hong-Kong. Amèrica. Canadà, Antilles, Guaiana, Belice. Àfrica. Del Caire (Egipte, 1882) a El Cap (1899-1902 Guerra dels Boers). Sudàfrica, Rhodèsia, Kènia, Uganda, Somàlia Britànica. Costa d’Or, Sierra Leona, Gàmbia, Nigèria. Oceania. Austràlia, Nova Zelanda.
  31. 31. Nens i dones boer en un camp de concentració, durant la segona guerra dels Boers (1899-1902) Guerra anglo-boer
  32. 32. FrançaFrança Segon Imperi en extensió. Sobretot a Àsia i Àfrica. Personatges: Jules Ferry. Àsia. Indoxina Francesa (Vietnam, Laos i Cambotja) Amèrica. Guadalupe, Guaiana, Martinica. Àfrica. Algèria, Marroc, Tunísia. Àfrica Occidental Francesa: Àfrica Equatorial Francesa: Somàlia Francesa: Madagascar Oceania. Polinèsia Francesa, Nova Caledònia.
  33. 33. AlemanyaAlemanya JapóJapó EE.UU.EE.UU. Arriba tard i provoca conflictes Àfrica (Tanganika, Camerún, Togo, Namíbia) Oceania (Nova Guinea, Bismarck, Carolines, Mariannes) Conquesta de l’oest Compra: Lousiana (França) Florida (Espanya) Alaska (Rússia) Guerres contra Mèxic i Espanya (Cuba) (Doctrina Monroe, 1823) 1868 revolució Meijí. Modernització i expansió. Formosa, protectorat a Corea HolandaHolanda Índies Occidentals Holandeses: Sumatra, Borneo, Java, Illes Cèlebes, Moluques, part de Timor, part de Nova Guinea. BèlgicaBèlgica Congo Belga ItàliaItàlia Eritrea, Somàlia i Líbia PortugalPortugal Angola, Moçambic, Guinea-Bissau Timor Oriental, Macao EspanyaEspanya 1898, pèrdua de Cuba, Filipines, Puerto Rico, Guam. Guinea, Sidi Ifni, Sàhara Occidental, nord del Marroc.
  34. 34. Les relacions entreLes relacions entre les potències colonialsles potències colonials Repartiment ràpid del món (1880-1914) Autèntica cursa colonial, que provoca friccions entre imperis. Repartiment ràpid del món (1880-1914) Autèntica cursa colonial, que provoca friccions entre imperis. Fashoda, Guerra de Cuba (1898), Guerra Russo-Japonesa (1905) per prevenir-les, Bismarck impulsà: Conferència de Berlín, 1885 Regula internacionalment la cursa colonial, amb una sèrie d’acords: - Qui ocupa una zona costanera tindrà dret a un territori interior (hinterland) - Lliure navegació pels grans rius africans (Congo, Níger, Zambesi, Nil, Senegal) - Cal l’ocupació efectiva del territori (no només drets històrics) - Cada potència ha de comunicar quins territoris considera com a propis Conferència de Berlín, 1885 Regula internacionalment la cursa colonial, amb una sèrie d’acords: - Qui ocupa una zona costanera tindrà dret a un territori interior (hinterland) - Lliure navegació pels grans rius africans (Congo, Níger, Zambesi, Nil, Senegal) - Cal l’ocupació efectiva del territori (no només drets històrics) - Cada potència ha de comunicar quins territoris considera com a propis tot i això, els enfrontaments colonials foren una de les causes de la Gran Guerra
  35. 35. Documental Món a finals del segle XIX: Imperialisme i Segona Revolució Industrial Gravat de la Conferència de Berlín
  36. 36. Les conseqüències deLes conseqüències de l’Imperialismel’Imperialisme A les metròpolisA les metròpolis Consciència de superioritat racial Acumulació de riquesa A les colòniesA les colònies Fronteres artificials (futurs conflictes) Canvis en l’estructura social Aculturació Intercanvi comercial desigual Augment de la població (al principi però reducció) Desequilibri població i recursos (subalimentació i misèria cròniques) DemogràfiquesDemogràfiques Millora higiene. Reducció dràstica de la mortalitat. La natalitat es manté elevadíssima. Boom demogràfic. Desequilibri població recursos (fam)
  37. 37. EconòmiquesEconòmiques Sempre beneficien la metròpoli, que explota la colònia. - S’imposa un augment de la productivitat (treball forçat) - S’imposa l’economia monetària (capitalisme) - Creació d’algunes infraestructures (per exportar) - Intercanvi desigual - Es limita la seva indústria (evitar competència) - S’imposen canvis en l’agricultura - Especialització (monoconreu) - Eliminació terres col·lectives - Propietat privades (elits nadives, colonitzadors) SocialsSocials Alteració total sociectat tradicional (tribal) - Aculturació (nous valors), llengües, religions - Nova societat de classes: - Alta (aliats colonitzadors). Acapara terres i recursos. - Mitjana (funcionaris). Occidentalitzada, formada a Europa. - Baixa (camperols, jornalers). Majoria indígena, misèria. PolítiquesPolítiques Introducció del concepte Estat-Nació. Greus problemes fronterers (fronteres artificials)
  38. 38. Calcuta (India) en el s. XIX Locomotora de ferrocarril indi Maharajás hindús Mohandas Gandhi
  39. 39. Explotació dels habitants de l’Índia
  40. 40. Agricultura tradicional i agricultura de plantació a l’Àfrica
  41. 41. Pigmeus amb el Prof. K. G. Murphy. Alguns pigmeus eren exhibits en zoològics humans, com Ota Benga en el Zoològic del Bronx, a Nova York. A baix foto dels supervivents del poble dels herero, que varen intentar ser exterminats pels alemanys, junt a un altre poble, a la zona d’Àfrica de l’oest.

×