2. ECONOMIA (Introducció):
No és necessari ser un expert, però sí tenir nocions sobre economia.
Per què? Saber una mica d'economia és essencial per entendre el que està
passant al nostre voltant:
Ja sigui com a consumidors, com a inversors, com a propietaris d’un
negoci o investigadors, hem de prendre decisions i assumir la nostra
responsabilitat.
A la nostra vida diària consumint i produïm, i interactuem amb els
altres: compradors, venedors, bancs, empresaris, treballdors,
Administracions Estatals... i com a resultat d'aquesta interacció sorgeix
l’intercanvi econòmic.
Per tant, l'economia té molt a veure amb la presa de decisions,
decisions que afecten als altres, a un mateix, al medi ambient, al
nostre futur ...
És important adonar-se’n de què quan actuem com agents econòmics les
nostres accions afecten els altres i a l’inrevés, és per això que, en algun
moment, haurem de parlar d'ètica i responsabilitat social.
3. ECONOMIA (definició):
L'economia és una ciència social que estudia el comportament humà,
centrant-se en com actuen els individus i les societats a l’hora d’organitzar-se
per satisfer les seves necessitats a partir d’uns recursos limitats o escassos.
Com tota ciència social estudia problemes complexos sense solucions trivials i els
seus axiomes evolucionen a mesura que evoluciona la societat cultural i
tecnològicament.
D'altra banda, també cal fer una distinció entre dos camps d'estudi dins de l'economia:
Què fer? La economia positiva busca fer una descripció dels fenòmens
econòmics. Estudia les forces que afecten l'economia i busca predir les
conseqüències de la seva activitat. Alguns exemples de preguntes als que intentaria
donar resposta poden ser: ¿com afecta una pujada del preu d'un diari a la quantitat d'aquest
que es compra? Com afecta la pujada dels salaris a la demanda de menús als restaurants d'una
zona? Com afecta una baixada dels tipus d'interès a les inversions que fan les empreses?
L'economia normativa busca definir uns criteris que guiïn les decisions
econòmiques. Respon a la pregunta de "què ha de ser", "què s'ha de fer". Per
exemple: ¿Un govern abaixar els impostos? ¿Ha de gravar la contaminació? ¿Han d'augmentar
les pensions? Les decisions de política econòmica constitueixen la resposta dels governs a
aquestes preguntes. En aquest enfocament, per tant, es posa de manifest un component
subjectiu, l'emissió de judicis de valor.
4. EL PROBLEMA ECONÒMIC:
El problema econòmic és refereix a l’escassetat de recursos.
Com satisfer les nostres necessitats amb uns de recursos limitats?
La resposta és fàcil: produint béns i serveis; però això suposa
altres qüestions que cal resoldre:
Què cal produir i en quina quantitat? Exemples: hospitals, hotels,
estadis de futbol ...
Com produir? Exemples: utilitzant processos de fabricació que
generen residus contaminants o respectuosos amb el medi
ambient...
I sobretot, ¿per a qui? Per a la gent amb diners, per a les persones
que necessitades...
Per donar resposta a aquestes preguntes la societat
s’organitza en els anomenats sistemes econòmics
5. LA NECESSITAT DE TRIAR I EL COST
D'OPORTUNITAT:
Donat que els recursos disponibles son finits i escassos és
necessari prendre decisions i triar entre las diverses
possibilitats a l’hora de satisfer les necessitats socials i
individuals.
El cost d’oportunitat és allò a què s’ha renunciat per satisfer una
necessitat. És el cost en què s’incorre en prendre una decisió i no
una altra. És el benefici d’una opció que es perd per triar una altra
opció.
Aquestes decisions afecten als consumidors, però també a les
empreses (per produir una cosa, deixen de produir-ne una altra) i
fins i tot a l’estat (per invertir en bé col·lectiu com unTGV,
renuncia a invertir en d’altres partides.
6. SISTEMA ECONÒMIC
Un sistema econòmic és la manera com s’organitza una
societat per satisfer les seves necessitats responen a
les preguntes de: què produir? Com? I per a qui?
Els sistemes econòmics poden orientar-se al lliure mercat
(permet que la majoria dels recursos siguin assignats a través
del joc d'oferta i demanda), estar centralitzats (l'Estat
decideix com s'assignen els recursos) o ser mixtes (combina
la planificació estatal amb certa llibertat de mercat).
Aquestes decisions sobre l'economia estan vinculades a la
postura política i ideològica del govern de torn.
7. FACTORS PRODUCTIUS:
Els factors productius o factors de producció són
aquells recursos, materials o no, necessaris per produir
béns i serveis.
Veiem tot seguit la seva classificació:
8. La terra:
Terra en economia és el concepte que engloba a tots els
recursos naturals (boscos, pesca, agricultura...), és a dir: tot
allò que potser extret del planeta terra.
En aquest conjunt s'inclouen les terres pròpiament aquestes o
localització geogràfica , els minerals, i fins i tot les
localitzacions en òrbita geostacionària i una part de l'espectre
electromagnètic.
9. El capital:
Fa referència a tots els elements físics prèviament obtinguts
per l'activitat productiva dels individus i que no són emprats
per al consum diari, sinó que són emprats per a la producció.
El capital és un factor de producció constituït per
immobles, maquinària o instal·lacions de qualsevol gènere,
que, en col·laboració amb altres factors, principalment el
treball i béns intermedis, es destina a la producció de béns de
consum.
10. El treball:
És la mesura de l'esforç fet per éssers humans, físic i
intel·lectual.
Una de les crítiques més incisives a la ciència ecònomica
parteix precisament del fet de considerar l’acció humana
com un factor de producció, sotmès a les lleis del mercat i a
l’objectiu de minimització de costos
11. Iniciativa empresarial:
Capacitat que tenen algunes persones per reunir factors
productius i iniciar el procés productiu.
Els factors productius poden existir sense que donin lloc a la
creació d’empreses o a la satisfacció de necessitats, és
necessari la iniciativa i la capacitat d’organitzar i liderar un
projecte.
Iniciativa que va relacionada amb la capacitat econòmica, la
influència social i els coneixements o know-how,entre d’altres.
12. FUNCIÓ DE PRODUCCIÓ:
L’empresa combina els factors de producció dins del procés
productiu i obté el producte final. El seu interès és, sens dubte,
saber quina quantitat de producte pot obtenir amb les diferents
combinacions possibles de factors productius.Aquesta informació
està continguda en la funció de producció.
La funció de producció és una expressió matemàtica que
indica la quantitat màxima de producte que pot obtenir l’empresa
amb cadascuna de les possibles combinacions de factors.
Elements i representació Q=F(L,K)On: Q: Producció F: Funció
L:Treball K: Capital
L’anàlisi econòmic simplifica a dos factors de producció: capital i
treball.Aquesta manera de procedir fa més les explicacions i no en
minva els resultats obtinguts. Després es pot generalitzar de dos a
més factors productius.
13. TECNOLOGIA:
La tecnologia és pot definir com la combinació factors
productius i coneixements per dissenyar i crear béns o serveis que
faciliten l'adaptació a l’entorn i satisfer les necessitats de les
persones.
La tecnologia va lligada a la investigació i recerca. Els avenços
tecnològics són fruit de la inversió en I+D+R , aquest avenços no
sols tenen com a conseqüència l’increment de beneficis
empresarials, sinó també canvis socio-culturals i mediambientals.
És aquí on es genera el debat de sí la investigació ha de ser liderada
per la iniciativa privada o pública, ja que en el segon cas l’Estat,
com a garant del benestar i els drets dels ciutadans, no
necessàriament buscaria resultats mercantilistes.
14. RESPONSABILITAT SOCIAL
CORPORATIVA
La responsabilitat social corporativa (RSC) també anomenada
responsabilitat social empresarial (RSE), es defineix com la
contribució activa i voluntària al millorament social,
econòmic i ambiental per part de les empreses, generalment
amb l'objectiu de millorar la seva situació competitiva,
valorativa i el seu valor afegit.
Sota aquest concepte d'administració i de gestió s'engloben
un conjunt de pràctiques, estratègies i sistemes de gestió
empresarials que persegueixen un nou equilibri entre les
dimensions econòmica, social i ambiental.
15. COSTOS FIXOS:
Aquells que són independents del nivell de
producció (A curt termini). Ex: local,maquinària,
instal·lacions, etc.
16. COSTOS VARIABLES:
Aquells que són proporcionals al nivell de
producció. Canvien amb la producció. Ex: matèries
primeres, mà d’obra, consum d’energia, etc.
17. DIFERÈNCIA ENTRE COST I DESPESA:
Resulta important distingir entre els conceptes de cost, despesa i pagament, ja que
no signifiquen el mateix.
Despesa: suposa el fet d’adquirir un bé un servei i desemborsar el seu
import.
Cost: representa un consum necessari per la realització d'un bé o la
prestació d'un servei.
Suposem que un Institut rep el dia 10 de juny, material (paquets de folis) que
emmagatzema fins el dia 1 de setembre, data en què comença el curs i és utilitzat. El
dia 10 de juny s’haurà incorregut en una despesa i el dia 1 de setembre en un cost.
Hi ha costos, però, que no han estat mai despeses.Aquest és el cas del cost
d’oportunitat (utilització d’un edifici municipal que està cedit: hi ha un consum
real però no es factura ni es paga) o de l’amortització (cost que reflecteix la
pèrdua de valor d’un actiu). D’altra banda, també hi ha despeses que no són
costos, com per exemple, l’impost de societats.
18. Externalitats: Costos i ingressos socials
Cost extern: és un cost que un individu o empresa imposa a
altres sense donar-los cap compensació.
Un ingrés extern és s un ingrés que un individu o empresa
proporciona al altres sense rebre res a canvi .
Els costos externs es denominen externalitats negatives i els
ingressos externs externalitats positives.
19. Externalitats positives i negatives
Definim el concepte d’externalitat com l’impacte, bé sigui positiu o
negatiu, que té l’activitat d’un agent econòmic (individu o
empresa) sobre el benestar de tercers sense que hi hagi
compensacions.
Les externalitats poden ser positives o negatives. Un exemple
d’externalitat positiva és l’educació: més enllà dels beneficis que
n’obté un individu a nivell personal (en termes d’expectativa
de salari, per exemple), l’educació té efectes positius sobre àmbits
com la salut (millor salut i menor ús de recursos sanitaris) o la justícia
(menor propensió a delinquir). Un exemple d’externalitat negativa seria
la contaminació.
Cal que qualsevol Informe Econòmic consideri
l'Impacte Social del Projecte i inclogui tots aquells factors rellevants
que afecten el benestar de qualsevol dels individus de la societat, des
d’una perspectiva àmplia.
20. MACROECONOMIA:
La macroeconomia estudia el comportament de l’economia
de manera global: centrant-se en variables com la producció
de béns i serveis (PIB), les expansions, les recessions (Cicles
Econòmics), els preus,la inflació, l’atur, la balança de
pagaments, els tipus de canvi, etc.
Aquestes variables s’anomenen macromagnituds.
Per a examinar l’evolució global de l’economia, la
macroeconomia s’interessa per les variables abans
esmentades, per les polítiques econòmiques que es duen a
terme des de l’administració i pels efectes que té sobre
l’esmentat comportament global de l’economia.
21. PIB:
La variable macroeconòmica més coneguda és el producte interior brut (PIB).
El PIB d’un país és la seva producció de béns i serveis en un període determinat.
Una manera de mesurar-lo és utilitzant la fórmula següent: PIB = Cpr + Ipr
+ G + X – M
En què Cpr és el consum privat de les famílies,
Ipr és la inversió (estalvi) privada de famílies i empreses,
G és la despesa pública de les diferents administracions públiques (estat,
autonomies, ajuntaments, etc.),
X són les exportacions i M les importacions.
Normalment es mesura el creixement d’un país per la comparació del seu PIB
entre dos períodes de temps. Si un país o una zona geogràfica augmenta el seu
PIB de forma notable es considera que aquest creixement afavoreix el benestar
dels seus habitants, i a la inversa: quan decreix es considera que el disminueix.
22. CICLES ECONOMICS
En els sistemes econòmics capitalistes s’observen
oscil·lacions paròdiques que s’anomenen cicles econòmics.
El cicles econòmics són el resultat de les fluctuacions
de les macromagnituds (generalment del PIB) al llarg del
temps.Aquestes fluctuacions tenen durades superiors .
Dins aquests cicles hi ha fases. És a dir, quan portem uns
anys de tendència creixent en la qual a més de créixer el
PIB creix l’ocupació (baixa l’atur) diem que som davant
un cicle en fase d’expansió. Si, en canvi, la tendència és
decreixent o bé creixent (cosa rara) però amb destrucció
de llocs de treball i tancament d’empreses som davant
una fase de recessió. Si el canvi és molt brusc i profund
estem davant una depressió.
En cada cicle, per tant, podem observar FASES
d’expansió i FASES de recessió (o depressió).
23. ESPECULACIÓ I CICLES ECONOMICS
Les causes de les crisis econòmiques són diverses i
complexes, però un dels desencadenants més importants
són les pràctiques especulatives o bombolles.
L’especulació és pot resumir en una desviació dels
estalvis cap a inversions de beneficis ràpids (mercat
immobiliari, la borsa, l’or...) que augmenten
desmesuradament sense que la ciutadania en sigui conscient
de que aquesta escalada de preus és artificial i no està
fonamentada en l’economia real.
Com tampoc estan fonamentades les agressions a les que
moltes vegades es sotmet medi ambient per engrandir cada
vegada més el benefici monetari.