2. UNITAT 3
DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “PARTITS”
No obstant, hem d’entrenar amb situacions
Seguint la línia de les metodologies globals,
de menys complexitat que el partit (Casáis,
proposem tres estratègies didàctiques per a
Domínguez i Lago, 2009; Espar i Gerona,
treballar els continguts de l’entrenament. En
2004; Tamarit, 2008) i adequades al nivell
aquesta sessió treballarem l’estratègia
dels nens, que facin aparèixer de forma
didàctica “partits”. L’objectiu és conèixer els
preferencial el contingut que volem entrenar
elements que permeten construir jocs
(Casáis, Domínguez i Lago, 2009; Espar i
segons l’estratègia didàctica de “partits”.
Gerona, 2004). Per tant, es poden modificar
alguns paràmetres, sempre i quan aquests no
Abans de citar els seus elements importants,
ens allunyin en excés de la lògica interna del
hem de fer notar que ens hem d’intentar
joc (Castellano, 2005; Parlebas, 2001).
d’allunyar del partit real el menys possible,
Entrenar qualsevol contingut només amb
per tal de respectar la especificitat del joc
partits reals no ens interessa perquè no
(Casáis, Domínguez i Lago, 2009; Castellano,
apareix cap contingut o situació de manera
2005; Parlebas, 2001; Tamarit, 2008). Per
preferencial. Hem d'allunyar-nos mica en
exemple, si en un exercici introduïm una
mica de la realitat del joc fins que quedin
norma (que modifica lleugerament el joc) i
garantides les condicions d'aprenentatge que
sorgeix la situació d'aprenentatge que
planteja l'activitat.
busquem, no en posarem cap més, ja que
ens allunyaríem encara més de la realitat.
2
3. UNITAT 3
DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “PARTITS”
Veiem doncs, com podem construir aquests superioritat numèrica (Castellano, 2005). Per
“partits”. En primer lloc, hi ha una sèrie exemple, en un joc de 3 jugadors contra 3
d’elements que no varien, sigui quina sigui jugadors més 2 comodins d'atac, l'equip
l’estratègia didàctica: atacant té 2 jugadors més que el defensor.
a- Les dimensions de l’espai han de ser les Aquest fet ajudarà a l'aparició de
reals per a cada categoria (Tamarit, 2008). En determinats continguts, com ara
cas de disposar de menys espai, utilitzarem el recolzaments o passades.
més gran possible. Per exemple, si un equip d- No ha d’haver més de 2 comodins, i el
aleví juga a la competició futbol 7, l'espai nombre màxim de jugadors per equip ha
ideal de treball per fer un “partit” de 4 contra d’estar dins del nombre de jugadors que
4, seria aproximadament (depèn del permet la categoria. Per exemple, si en una
contingut o l'activitat) la meitat del camp de categoria determinada el màxim de jugadors
futbol 7. per equip és de 7, i fem un 6 contra 6, només
b- El nombre mínim de jugadors de camp – podrà haver un comodí perquè aquest
sense comptar el porter – és de 3 per equip completa un equip fins al seu màxim. En
(Garganta, 2000; Queiroz, 1983). A un equip canvi, si fem un 4 contra 4, sí que poden
format per 2 jugadors li falten elements haver 2 comodins.
bàsics de les relacions entre companys que
es donen al futbol, que amb 3 jugadors ja Veiem ara quins són els elements propis de la
poden estar presents. forma didàctica “partits”:
c- Pot haver comodins d’atac o defensa, per a- Ha d’haver 1 porteria a cada extrem del
tal de buscar la igualtat, inferioritat o camp, i centrades. És a dir, l’espai ha de ser
3
4. UNITAT 3
DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “PARTITS”
polaritzat (Castellano, 2005). Els nens han
l'entrenador fixa un temps de duració
d'atacar una porteria, i defensar una altra.
determinat a la tasca, els 2 equips poden
b- Ha d’haver 1 porter a cada equip. Jugar
prendre's la pilota entre ells, sense que
sense porter fa que el joc sigui molt diferent,
aquest fet condicioni el temps de la tasca
i per tant, perdi especificitat
estipulat per l'entrenador.
innecessàriament.
e- Un equip puntua fent gol a la porteria
c- Hi ha un nombre màxim de jugadors per
contraria. No hi ha cap altre tipus de
equip, que depèn de la categoria: per a pre-
puntuació, per no perdre especificitat
benjamí i benjamí el màxim és porter més 4;
innecessàriament. No puntua doncs, fer-se
per a aleví el màxim és porter més 6; i per a
un determinat nombre de passades, o doble
infantil és porter més 8. Aquesta elecció de
pel fet de fer gol després d'aconseguir fer
nombre de jugadors està realitzada en funció
una determinada acció.
de les capacitats condicionals i cognitives de
cada edat, i seguint la línia de països com
Per últim, proposem 6 passos per a dissenyar
Holanda, Alemanya, Suècia i Anglaterra,
jocs, i orientar-los cap al contingut que volem
entre d'altres, on existeixen les modalitats de
treballar:
competició de futbol 3, 5, 7 i 9.
1. Escollir el contingut i la consigna que es vol
d- El joc s’ha de desenvolupar de forma
treballar (Hernández i Romagosa, 2008; Sans
contínua, és a dir, la possessió de la pilota
i Frattarola, 1996; Vilà, 2007). Per exemple,
pot passar d’un equip a un altre, sense que
escollir el contingut de la conducció i la
condicioni el temps de durada de la tasca.
consigna a millorar; “canviar la direcció
(Castellano, 2005). Per exemple, quan
4
5. UNITAT 3
DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “PARTITS”
de la pilota per dificultar l'acció dels d'un contingut o un altre. Per exemple, un
adversaris” (Vilà, 2007). espai molt ample pot permetre entrenar
2. Escollir l’estratègia didàctica (Hernández i l'amplitud, i un espai molt allargat pot
Romagosa, 2008; Sans i Frattarola, 1996). afavorir l'aparició de conduccions.
Aquestes seran: partits, conservacions i -Dividir l’espai en subespais de joc, i posar
onades. una normativa dins d’aquests (Casáis,
3. Escollir el nombre de participants (Casáis, Domínguez i Lago, 2009; Castellano, 2005).
Domínguez i Lago, 2009; Sans i Frattarola, Per exemple, si creem una zona on posem la
1996) norma de fer només un contacte,
- Posar porter o no (si la forma didàctica ho estimularem que apareguin molts
permet). recolzaments, ja que el jugador que tingui la
- Posar comodins o no (Espar i Gerona, pilota necessitarà tenir-los ràpidament.
2004), i utilitzar 2 com a màxim, sense 5. Determinar les zones de finalització.
sobrepassar el nombre total de jugadors (Casáis, Domínguez i Lago, 2009). Aquestes
determinats per a cada categoria. són les diferents formes de puntuar que es
4. Pensar sobre l'espai en que es poden escollir, segons l'estratègia didàctica.
desenvoluparà la situació. - Fer gol a porteria. Aquesta forma de
- Determinar la forma de l’espai (Casáis, puntuació es pot utilitzar només als “partits”
Domínguez i Lago, 2009; Castellano, 2005; i “onades”.
Sans i Frattarola, 1996). Aquest pot ser més - Arribar a un espai. Aquesta forma de
allargat o més ample, per estimular l'aparició puntuació es pot utilitzar només a les
5
6. UNITAT 3
DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “PARTITS”
“conservacions” i “onades”. A les entrenamiento para el fútbol: propuesta de
“conservacions”, després de puntuar s'ha de diseño. I Congreso virtual de investigación en
seguir amb la possessió de la pilota. la actividad física y el deporte, Vitoria-
-Passar per un espai. Aquesta forma de Gasteiz.
puntuació es pot utilitzar només a les
Espar, F. i Gerona, T. (2004).Diseño de tareas
“conservacions”. Després de puntuar s'ha de
en el entrenamiento. Master profesional en
seguir amb la possessió de la pilota.
alto rendimiento en deportes colectivos,
6. Posar normes en el joc. (Casáis,
Mastercede, INEF Barcelona.
Domínguez i Lago, 2009). Per exemple, si en
un joc de 3 contra 3 posem la normativa de
Garganta, J. (ed.) (2000). Horizontes e órbitas
defensa nominal, és molt probable que es
no treino dos jogos desportivos. Porto
donin moltes situacions d'1 contra 1, i
(Portugal): FCDEF.
podrem treballar l'acuit o el regat.
Referències Hernández-Ligero, D. I Romagosa, C. (2008).
Apnts iniciació esportiva: futbol. CAFE,
Casàis, L.; Domínguez, E.; Lago, ,C.; et al.
Universitat de Vic.
(2009). Fútbol Base: El entrenamiento en la
categorías de formación (vol. I). Pontevedra:
Queiroz, C. M. (1983). Para una teoria do
Mcsports.
ensino/treino do futebol. Ludens.
Castellano, J. (2005). Contenidos de
6
7. UNITAT 3
DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “PARTITS”
Tamarit, X. (2008). ¿Qué es la periodización
táctica?. Pontevedra: Mcsports.
Vilà, J. (2007). La formación en la iniciación al
futbol. Curso de formación en C.F. Cardedeu.
Parlebas, P. (2001). Juegos, deporte y
sociedad. Léxico de praxologia
motriz.Barcelona: Paidotribo.
Sans, A i Frattarola, C. (1996). Entrenamiento
en el fútbol base (2a ed.). Barcelona:
Paidotribo.
7
