1. CONCURS DE PROJECTES DE MILLORA:
FAMÍLIA- ESCOLA
Descripció del projecte: es tracta d’un projecte que cerca l’establiment de vincles amb les famílies i fomentar la
comunicació i els intercanvis família- escola. Per a fer-ho, es porten a terme 3 reunions que tracten diferents temes
(vincles afectius, límits, rutines, contes i la seva importància per a establir vincles, etc). L’origen d’aquesta proposta prové
dels problemes i necessitats manifestats pels pares al llarg del curs.
Objectius:
- Compartir, veure que no és només a una família individual a qui ocorren coses
- Fomentar la relació i els intercanvis família- escola.
- Descobrir diferents formes de contar un conte.
Avaluació: es considera que amb la participació de les famílies basta per a saber que un projecte és adequat i s’està
portant a terme correctament. Suposo que compten amb altres ítems, però no els varen mencionar a classe ni al moodle.
Descripció del projecte: aquest grup està portant a terme diferents actuacions per tal de millorar la relació i el contacte
amb les famílies:
 Un guia de relació família- escola amb consells per a les educadores sobre el tema.
 Enquesta a les famílies amb activitats i tallers per a la programació del pròxim curs.
 Actualització de plafons per tal de mostrar què fan els infants a l’escoleta.
 Cançoner + CD
Objectius: sobretot el fet de tenir en compte la relació amb les famílies i com fomentar-la.
Avaluació: no especifiquen, però pels comentaris que varen fer, sembla que com l’altra grup, l’observació i les senyes que
els ofereix l’ambient i els seus agents són els elements que s’empren per a l’avaluació.
Pel que fa al primer projecte, totes les propostes d’alguna manera ja les havia sentit dir abans,
però realment m’ha cridat l’atenció saber què algú ho ha portat a terme i es valora a les
famílies com a agents educatius que formen part del centre, a la vegada que es proposa un pla
de millora que intenta afavorir els vincles i el contacte amb els mateixos.
Sobretot m’agrada la intenció de crear un clima de confiança, seguretat i jo afegiria de
RESPECTE, per tal que tot funcioni com cal.
També m’ha encantat la proposta de treballar tot l’apartat dels contes i sobretot intentar
treballar els valors que aquests fomenten, tant pel que els pots fer reflexionar als pares com
als infants. L’exemple que posen del cazo de Lorenzo és una forma no només de mostrar a
contar contes sinó de reflexionar sobre l’educació i la societat actuals, fer reflexionar als pares
sobre la realitat que estem vivint i si realment ens agrada. Tot això repercuteix en l’àmbit
educatiu i en la concepció que tenen les famílies del tipus d’educació que s’està oferint.
Pel que fa l’aplicació al meu centre, considero que el segon projecte mostrat precedeix al
primer, ja que si fos al revés, costaria bastant aplicar-lo pel fet que el centre no té la visió que
tenim nosaltres sobre el paper de les famílies a l’escola.
1

2. D’aquesta manera ambdós projectes haurien de ser detectats com a importants en el centre,
tot i que en el nostre cas hauríem de començar pel segon projecte que ofereix una part més
formativa del professorat, una guia.
Per a mi això és molt important ja que considero més rellevant el dia a dia que el fet de les
reunions puntuals. Em refereixo sobretot als plafons i al cançoner. Si tu demostres que dia a
dia que la comunicació amb les famílies t’importa i t’interessa la seva participació dins les
dinàmiques de la jornada, elles es sentiran part del centre i tindran prou confiança com per
transmetre les seves pors, inseguretats, dubtes, etc, que és el que intenta fomentar el primer
projecte. Cal deixar-los participar per a que després ells participin del que tu els proposes. Em
refereixo una mica a la reflexió que ens fan José Manual Oroso i Olga Meng a l’article
‘Escenarios para el anàlisis y la construcción de un modelo de educación infantil’ (2008) quan
parlen de l’educació infantil com espai de trobada família i escola. La mateixa reflexió ens fan
Neus Santmartí i Maria Masip, quan parlen del paper de les famílies com a factor indispensable
en la implantació de projectes de millora.
El cançoner és una proposta que m’ha encantat sobretot perquè és una eina que s’empra cada
dia dins les aules i hi ha moltes famílies que desconeixen les cançons. A la meva escola, els
pares constantment estan manifestant la voluntat d’aprendre les cançons i els balls perquè
quan els nadons els hi ho mostren, ells no saben què està fent, com respondre, amb lo quan no
hi ha un lligam casa- escola i els pares no poden participar ni donar el sentit adequat a allò que
l’infant li està transmeten, amb lo qual un cosa que podria esdevenir molt positiva, es
converteix en un impediment per a la comunicació.
Tots dos projectes són perfectament aplicables a l’escola, partint però, de la formació del
professorat del centre.
PATIS
Descripció del projecte: Com a resultat de l’escassetat de materials del pati, hi ha hagut conflictes entre els infants i un
patent avorriment dels mateixos. Es tracta d’un projecte que ofereix diferents propostes (teatre, tubs transparents, teles,
recódrom i una pissarra a la paret) per tal d’afavorir l’activitat lúdica i l’aprenentatge.
Objectius:
- Oferir més material
- Reduir els conflictes entre els infants
- Enriquir el moment del joc lliure
Avaluació: Observació
Resiliències o obstacles: no hi ha d’haver infants en el moment de la reforma de l’espai (això suposa que es faci el mes
d’agost) i no hi ha recursos econòmics.
Descripció del projecte: Inicialment el pati era un espai amb molt poques possibilitats de joc i molt pocs recursos. Volen
crear un espai que potenciïn diferents formes de joc: relaxació- intimitat, sensorialitat... i ajustar les propostes del pati al
currículum.
Objectius: en definitiva es tractaria d’oferir un nou ventall de recursos i materials que promoguin un altre tipus de joc i
desenvolupin aspectes que fins ara no s’han treballat. Al mateix temps considero que intenten crear un espai atractiu, que
hi hagi un equilibri entre els materials i que doni als infants la llibertat de jugar lliurement.
Propostes: troncs d’arbres en forma de taules i cadires, hamaques, mòbils de materials reciclats, rodes de cotxes...
Avaluació: no especifiquen. Suposo que posaran el projecte en pràctica i, tal i com ha fet el meu grup, aniran observant i
anotant el tipus d’actuació que fomenta cada espai i material. 2

3. Tots dos projectes són molt semblants i persegueixen objectius i aprenentatges molt
semblants: aconseguir desenvolupar i fomentar el joc en l’espai del pati així com oferir
diferents recursos que ofereixin diferents possibilitats de joc, oferint un ventall increïble de
possibilitats d’aprenentatge a través del contacte amb els materials: individuals i grupals,
motrius- cognitives- relaxació- intimitat, a més de totes les actuacions que els petits facin a
nivell individual.
Potser, per a mi el primer em sembla una proposta massa dirigida ja que jo considero que està
bé oferir material natural i reciclat, però no sé si m’acaba d’agradar la idea d’estructurar el pati
per racons, perquè per a mi, en el pati, el tipus de joc és més en contacte amb la natura, amb
elements molt poc estructurats i per exemple, el teatre, no em quadra dins aquesta concepció.
Potser el segons s’apropa més al meu idea. Ofereix materials i espais que donen forma al pati,
però no delimiten les actuacions a fer.
M’agrada molt la idea d’emprar troncs, mòbils que donen color a l’espai. Em recorda als
espais de l’escoleta de ‘El Martinet’, on els espais són equilibrats, lluminosos.
Al meu context, els recursos econòmics serien el principal obstacle, tot i que si tal i com ha fet
el grup 2 que ha aconseguit els materials d’altres entitats així com a partir de materials
reciclats, no hi ha cap problema.
El fet de fer-los durant el període lectiu dificulta la tasca, però no la impedeix. Es pot aprofitar
les primeres hores del matí, quan els patis gairebé no s’empren. A més, seria interessant posar
els elements ja elaborats, no anar-los elaborant en l’espai.
Al meu centre ja s’està posant en marxa un projecte sobre patis molt interessant i, actualment
estan fent un hortet. Cap dels projectes ha plantejat aquesta proposta, no sé si els centres ja
ho contemplen.
POESIA
Descripció del projecte: L’escola es troba amb què tenen una hora sense activitats que s’ha d’omplir. A les 12 és quan
els infants arriben del pati, on han realitzat joc lliure. Es considera que en aquest moment es necessita una activitat que
fomenti la concentració o bé l’aprenentatge no a partir del joc lliure sinó d’una activitat una miqueta més elaborada. Per
això sorgeix el projecte de ‘La senyora Poesia’.
És un projecte que treballa els diferents elements que la poesia conté (silencis, relaxació, onomatopeies, endevinalles,
cançons, danses, poemes...) a partir de diferents recursos i estratègies.
Objectius:
- Omplir l’hora lliure.
- Fer partícips a les famílies a través dels plafons.
- Familiarització amb el llenguatge i l’expressió oral i corporal.
Resiliències o obstacles:
 Els nadons no poden participar
 La temàtica és una mica complicada
Avaluació:
o Reflexió grupal
o Fotos
o Vídeos
o Plafons
o Altres: reconeixement de les famílies i demanda dels infants.
3

4. Tot i que és un tema que veig una mica complicat per a treballar de forma directa a l’escoleta
(sobretot perquè jo estic a l’aula de nadons), m’agrada moltíssim pel fet de saber treballar-los
en edats tan petites. A mi és un tema que em fa molt respecte i valoro molt les experiències
que m’aporten coneixements nous.
La metodologia que han seguit, la coordinació que deu caldre per realitzar aquesta activitat
cada dia entre totes les components del grup... deu ser una experiència molt enriquidora.
Sincerament, crec que al meu centre no s’aplicaria aquest projecte perquè cal molt de temps
de preparació (tot i que si es vol, es pot) i perquè no hi ha buits en l’horari. En tot cas, es
podria convertir en una activitat setmanal d’aula i per als nadons, tota la temàtica es podria
treballar a partir d’un CD i contes. Sobretot aprofitar les situacions informals per transmetre
aquest tipus de cultura.
Em resulta un projecte molt complex, que abraça a tot el centre i als seus agents: família-
infants- mestres i que necessita de la participació de tothom per a que funcioni. La qual cosa,
per a mi, és molt important en un bon projecte de centre.
Una de les components del grup comenta que dubta que hi hagi seguiment del projecte un cop
elles acabin les pràctiques. Potser això es deu a que, al centre, no tenen coneixement de la
importància i dels beneficis educatius que ofereixen aquestes activitats.
Per altra banda, m’estranya perquè si es demana un projecte de millora sense especificar el
què, s’ofereix una solució i aquesta sembla que té èxit, no entenc quin és el problema de la
seva posada en pràctica i seguiment. Es va tenir una reunió inicial per tractar el tema? Perquè
si les mestres van estar d’acord, o no ho entenc o simplement és perquè, com jo, no sabrien
seguir treballant el tema i no disposen dels recursos ni de les ganes per fer-ho.
M’ha encantat el projecte perquè m’ha aportat recursos a mi a nivell professional: la idea de la
vareta màgica, entre d’altres. A mi la imaginació i la innovació em costen un miqueta, amb lo
quan m’agrada llegir coses que em sorprenen i surten del que per a mi és comú.
MATERIALS NATURALS - JOGUINES RECICLADES
Descripció del projecte: es tracta d’un projecte dividit en dues propostes destinades cadascuna a les diferents edats que
conformen l’escoleta: el laboratori de les construccions i el laboratori de la prestatgeria multisensorial. El primer va
destinat als infants més grans i ofereix una diversitat de material no estructurat a partir del qual els infants actuen lliurement.
El segon va dirigit als petits i ofereix material natural presentat de tal manera que intenti fomentar els sentits de l’oïda i de
l’olfacte, sobretot.
Objectius:
 General: oferir materials que permetin el desenvolupament dels infants en funció de les seves possibilitats.
 Laboratori de construccions: construir i combinar materials. Finalitat constructivista
 Prestatgeria multisensorial: manipulació i descoberta a través dels sentits.
Avaluació: no s’ha especificat, però suposo que han avaluat cada material i la seva distribució en l’espai i, un cop tot estigui
proposat, es farà una observació i avaluació del seu funcionament.
4

5. Descripció del projecte: inicialment es tracta d’una reestructuració de tots els espais i aules del centre així com de la
metodologia de treball per part de les mestres amb lo qual, per a mi, sobretot es tracta d’un projecte de modificació d’espais
per tal d’afavorir la gestió de la jornada escolar així com promoure més possibilitats d’enriquiment i aprenentatge; després,
però, especifica una miqueta més l’actuació en relació a l’aula d’experimentació i els materials que faran servir. L’aula
d’experimentació és converteix en l’aula petita del tercer pis destinada a infants de 2-3 anys i en ella es pretén proposar un
racó d’amagatall que promou el desenvolupant de les sensacions i sentits amb la seva proposta clau sobre les ombres. A
més, disposarà d’una pissarra blanca en la qual els infants podran pintar. D’aquesta manera es fomenta la part d’expressió
artística (i tots els beneficis que això aporta a la mestra al interpretar els dibuixos). La darrera proposta són un conjunta de
safates d’experimentació, algunes fixes i d’altres mòbils que contenen diferents tipus de materials no estructurats per tal
d’afavorir l’actuació lliure dels infants amb ells.
Objectius:
 Projecte de millora global: a partir de la modificació dels espais suposo que s’intenta millorar la gestió dels llocs del
centre per afavorir l’aprenentatge dels infants i una millor gestió dels diferents moments de l’aula. Com a cada aula
es té previst una planificació diferent, com és el cas del racó d’experimentació, es tenen prevists uns objectius
pedagògics diferents.
 Fomentar els intercanvis i la coordinació entre mestres.
 Del racó d’experimentació en concret:
o Desenvolupar les sensacions i els sentits dels infants.
o Fomentar l’expressió artística
o Desenvolupar i potenciar els avantatges del joc heurístic (lògic- matemàtiques, sobretot).
Avaluació:
La seva avaluació ha partit, segurament, d’una avaluació inicial (com tots els altres projectes), per tal de detectar totes les
mancances que els espais i la seva gestió i els obstacles que aquests aportaven a l’aprenentatge.
A partir d’aquí han anat avaluant juntament amb les mestres del centre els tipus d’espais que es volien crear així com els
materials òptims i el que no servien en cadascun d’ells. Aquí l’avaluació de cada material es té molt en compte per les
característiques que aquest ofereix en l’atenció dels infants (materials continus, discontinus, naturals, reciclats...).
Suposo, que un cop tingui tot aclarit, ho posaran en pràctica i observaran tot el funcionament del que s’ha plantejat al
centre, a partir de l’observació i d’altres recursos que elles facin servir, tot i que no han especificat.
Descripció del projecte: ‘Els sentits’ és un projecte que va sorgir com a proposta de les practicants atès que l’escola no
tenia en ment cap proposta per oferir. Llavors, les companyes varen considerar que el projecte relacionat amb els sentits
era una bona opció.
A partir d’aquí, les components del grup han anat desenvolupant una sèries de tallers amb l’objectiu principal d’oferir als
infants materials d’experimentació de diverses tipologies per tal de treballar i desenvolupar la percepció dels infants,
l’estimulació sensorial.
Proposta:
- Taller d’experimentació amb farina, arena, macarrons.
- Taller de gust i olfacte a partir de la combinació de textures, sabors i fragàncies.
- Taller de cuina
Objectius:
 Aportar una gama variada d’estímuls sensorials així com millorar aquesta capacitat en els infants.
 Millorar els recursos actuals del centre i aportar-ne d’altres.
 Fer partícips i involucrar a les famílies en el projecte.
Avaluació: amb l’objectiu de fer una avaluació inicial, les membres del grup han fet una programació on consten els
recursos, i els materials que es fan servir. Durant la posada en pràctica, s’avalua l’actuació personal de cadascuna dins el
context plantejat així com del desenvolupament de l’activitat (com ha anat la dinàmica, quins materials s’han emprat...)
5

6. Descripció del projecte: és un projecte que abraça tres espais diferents: pati, hall i aules, on es pretén oferir nous
materials i recursos per afavorir l’activitat lúdica en els infants.
Al pati, han fet una proposta dirigida als nadons que es basa en proposar, per una banda, una cortina feta de teles, taps i
fils i, per altra banda, una panera de material natural on hi consten pedres, bolles de la mar. Al hall, s’ha proposat un teatre
de fusta; i a les aules un plafó sensorial a més de diferents materials. A l’aula d’1-2 anys s’han proposat capses de cartró i a
la de 0-1, pots d’olor i figures de color per posar als vidres.
Objectius:
 Optimitzar recursos a partir de la propostes de diferents materials pel centre.
 Crear material que fomenti el desenvolupament cognitiu, sensorial i social.
 Del pati: afavorir el fet de manipular, passar per sobre, tocar i observar el material.
 Del hall: afavorir un espai comú per al joc representatiu, simbòlic.
 Del plafó sensorial: estimular el jocs de descoberta així com estimular els sentits.
Avaluació: Aquest grup valora molt tota la part d’observació i emprant aquesta com a principal recurs d’avaluació, té en
compte l’acceptació dels materials per part dels infants, els jocs que a partir d’ells es creen (tant els previstos com els que
no), les interaccions que sorgeixen, entre d’altres.
Així com he pogut veure jo, veig que tots els projectes tenen el mateix objectius general, el
d’oferir material que enriqueixi el joc, l’activitat i l’aprenentatge.
Però hi veig matisos ens els mateixos projectes que els fan molt diferents entre ells, sobretot el
matís de la senzillesa.
Precisament els projectes que em resulten més impactants i que sembla que han de tenir els
resultats més positius són aquells que han donat més feina en la seva posada en pràctica (tot i
que no en la seva planificació) i que ofereixen un proposta més oberta, més global.
Un exemple del que estic dient és el laboratori de les construccions en contraposició a l’espai
d’experimentació del segon projecte (tot i que segur obté bons resultats). Per a mi el laboratori
és ideal perquè crea un context on l’única cosa que està determinada és el material i la seva
disposició. En el segon, en canvi, els ha portat molta feina pensar la proposta i tot i que segur
que serà molt ric en totes les experiències que ofereixi, l’actuació es queda delimitada al
material concret que es presenta. Em refereixo a que amb la pissarra i els retoladors només
poden pintar, mentre que amb els materials de construcció poden desenvolupar la part
artística i més cosa. Amb això no estic llevant mèrit a la segons proposta i ho dic pensant
també en les conseqüències del propi projecte de les joguines reciclades.
La diferència entre els dos projectes és que un és d’experimentació, amb lo qual sí s’ha de
pensar en el tipus d’actuacions concretes que es volen desenvolupar en cada moment, mentre
que en el laboratori tot queda més obert.
Les propostes més obertes i més beneficioses realment et porten menys feina d’elaboració i
són les que ofereixen més varietat d’actuacions i riquesa d’aprenentatges als infants.
També és cert que hi ha d’haver una de cal i una altra d’arena.
Aquesta és la principal reflexió i aportació que n’extrec tant d’aquests projectes com del meu
propi.
També em crida molt l’atenció que gairebé tots els projectes fomenten el desenvolupament
dels sentits. Una de les coses que m’estranya és que a les escoletes no disposin ja d’aquest
tipus de material i dins el mateix tema, també em crida molt que només un d’ells fa una
proposta en relació amb la fosca i amb les ombres. Estic totalment d’acord amb aquells
projecte en què el que no es veu ofereix un immensa possibilitat de propostes de joc i
d’actuacions. De fet, la meva companya de pràctiques i jo estem portant a terme una unitat
6

7. didàctica de la Fosca a les aules d’1- 2 anys i realment és una passada. El més al·lucinant és que
tu mateixa acabes participant de la teva proposta perquè et fascines treballant coses que
potser mai, a nivell personal, recordes haver fet a l’escola quan eres petita. Sobretot, són els
infants qui et sorprenen amb la diversitat de jocs que realitzen.
El taller de cuina també és una proposta que m’encanta per a infants de 2-3 anys parteix de la
realitat en què vivim, del dia a dia, per a oferir propostes que no només ens aportin
aprenentatges sinó que ens converteixin en persones competents i que sàpiguen
desenvolupar-se en la societat. Ho relaciono una mica amb la lectura de Mª Carmen Diaz de ‘La
vida diària’, quan explica que allò pel que realment s’interessen els infants és pel que requereix
l’ús de la intel·ligència de forma significativa.
Dins el mateix tema de la realitat s’hi troben tots els aspectes que inclouen el reciclatge dels
materials i dins aquest, el material no estructurat, per a ús pedagògic.
D’una forma o altra tots els projectes tindran els seus beneficis, però, el que sí considero súper
rellevant és que tinguin una relació, una continuïtat, un perquè.
Per exemple, en el cas del primer projecte, hi ha dues propostes, clares i senzilles, que
treballen objectius diferents i complementaris, que tenen un lligam entre ells. En canvi, en el
darrer projecte, quina continuïtat hi ha? Sí que és cert que l’objectiu és oferir material per
actuar, però realment perquè es fan propostes tant diverses, quina relació hi ha entre un
teatre i un plafó sensorial? És un aspecte que no m’acaba de quadrar.
També el fet de tenir molt en compte els materials que s’estan fent servir i el perquè aquells
materials i no altres és una qüestió que tenen en compte tots els projectes que fan servir
material no estructurat. M’agrada molt que tot i ser propostes obertes, darrera de tot i hagi un
treball de reflexió tant important.
En definitiva em recorda una miqueta al tipus de planificació que comporta el joc heurístic, al
que fa menció el segon projecte.
Tots els projectes són perfectament aplicables al meu centre, a excepció de la reforma d’espai
que proposa el segon projecte. Però centrant-me només en l’apartat de proposta de materials,
considero que tots es poden aplicar i de fet serien possibles alternatives a un proper projecte
de millora, com a resultat i les conclusions que hem extret el meu grup de l’aplicació del
projecte de joguines reciclades. De fet, podríem fer menció d’aquests projectes a les mestres
per a que els tinguin en compte i vegin elles mateixes la diferència entre el nostre projecte i el
vostre.
Problemes i obstacles no en veig massa ja que en comptar amb material reciclat, es pot
demanar la col·laboració de tots els agents del centre en la seva recollida, sense suposar així
cap despesa per a la seva realització.
7

8. BLOGS
Descripció del projecte: Es tracta d’un projecte de la creació d’un blog que serveixi per informar i fonar a conèixer tot allò
que es porta a terme a l’escoleta. El blog conté diversos apartats (blog dels nadons, P1, P2, equip de suport, notícies,
recursos i famílies), que es modificaran en funció de la resposta de les mestres en quan a participació.
Arran d’aquesta iniciativa i un cop creat el blog, s’ha vist necessària la intervenció de les practicants en quan a la formació i
motivació de les mestres del centre per a la elaboració i ús d’aquest blog com a eina educativa. D’aquesta manera han
realitzat reunions de formació i seguiment, han donat feinetes setmanals per tal d’engrescar a les mestres en aquest
projectes i han realitzat un guia per a que puguin fer alguna consulta en quan al funcionament del blog.
Objectius:
 Engrescar l’escoleta en l’ús de les noves tecnologies com a recurs pedagògic.
 Fomentar la comunicació i la interrelació família- escola.
 Procurar la participació de les famílies a l’hora de compartir experiències, preocupacions, i informació rellevants a
través d’aquest nou espai.
Avaluació: la seva principal eina és l’observació i la revisió de les entrades realitzades en el blog. Com el seu projecte no
només abraça el desenvolupament del blog, sinó també la formació i la motivació, suposo que també deuen comptar amb
ítems per avaluar aquests aspectes, com pot ser per exemple, el fet que entre elles es motivin per a fer entrades.
Descripció del projecte: Igual que el projecte anterior es tracta de la creació d’un blog com a eina principal de transmissió
de la tasca que porta a terme l’escoleta. L’origen del projecte ha sorgit de les practicant, per la concepció que tenen de la
importància de l’ús de les noves tecnologies i pels beneficis que aporten a l’hora de comunicar i d’intercanviar experiències
tant amb les famílies com amb altres centres per tal d’afavorir l’enriquiment i l’aprenentatge mutu, tot i que per a portar a
terme el projecte, les practicants han hagut primer de disposar per a l’escoleta els recursos bàsics per a emprar-lo, d’entre
els qual es destaca la connexió a la xarxa.
Objectius:
 Centre:
o apropar-se a les famílies i noves formes de comunicació, entre d’altres; feedback amb altres centres.
o Donar a conèixer la seva pràctica educativa a tota la comunitat educativa i a la societat.
 Docents:
o afavorir l’observació i millor manera d’entendre l’educació.
o acostar-se a les noves tecnologies, renovant-se i reciclant-se com a professionals.
o afavorir l’observació i la documentació per promoure la reflexió i així la millora de la pedagogia.
Resiliències: noves tecnologies
-Desconeixement i desconfiança cap a les noves tecnologies (tant a nivell d’informàtica com de navegació per la xarxa) per
la majoria d’educadores.
-Poc temps per portar-lo a terme durant la jornada. Negació per fer feina a la llar.
-Manca de motivació i esperit de renovació.
-Imposició des de l’equip directiu
Avaluació: tot i la fita principal d’aconseguir que l’eina del blog funcioni com a recursos d’intercanvi, realment s’han
plantejat uns altres objectius en vistes de l’experiència que tenien les mestres en relació amb el tema. Per això, per a fer
l’avaluació primer ha estat necessari avaluar la feina que les mestres realitzaven en relació amb el blog (si feien entrades,
si motivaven a la resta de mestres, si veien la necessitat d’incorporar aquesta nova eina com a formativa i informativa...)
per a després avaluar l’ús real i la continuïtat del blog. El principal aspecte d’avaluació per tant és l’acceptació i la
continuïtat del projecte.
8

9. La meva opinió és que el blog és una eina molt útil quan les persones que realment l’han
d’emprar n’estan conscienciades i estan segures dels seus beneficis, del seu ús i bon
funcionament.
De fet, ho puc relacionar una miqueta amb la meva experiència quan vaig crear el blog de
carrera, que pensava: quina importància té realment aquest tipus d’actuació? Què m’aporta a
mi a més de dedicació de temps que puc dedicar fent altres coses? Amb quina finalitat volen
que facem el blog?
Clar, jo mai havia emprat aquesta eina, no sabia com funcionava, em feia vessa haver
d’introduir una nova tasca en el meu dia a dia. Però, gràcies a la MOTIVACIÓ d’altres
companyes, a L’OBLIGACIÓ que em vaig imposar i gràcies a les FEINETES que ens ha anat
donant al llarg de la carrera, he trobat l’objectiu, la finalitat dels blogs, m’he anat engrescant
en l’ús d’aquest recurs i tot i així, després de dos anys, encara em costa posar-m’hi. Però la
qüestió és tenir una motivació, una fita que et condueixi a escriure i a compartir.
Per això d’alguna manera puc comprendre que les mestres es mostrin reticents als canvis i a
les innovacions. Tot canvi necessita un procés i aquest mateix projecte no es tracta de fer-lo i
prou, sinó que necessita una constància, una necessitat i voluntat de mostrar la pròpia tasca.
Si a mi m’ha costat i sóc una persona que està immersa en les noves tecnologies, persones que
no tenien ni internet a l’escola no m’ho puc ni imaginar.
Per tant, aplaudeixo i m’han encantat sobretot les propostes de MOTIVACIÓ i de donar-los una
RAÓ/ OBJECTIU, pel qual emprar el blog.
Tanmateix, considero que serà imprescindible que per a la seva continuació hi hagi les
persones crítiques que ja es troben enganxades a aquest nou sistema i puguin empènyer a la
resta per tal que el projecte no mori.
A més amb la guia que els proporcioneu amb les indicacions per a emprar el blog, considero
que més que algun problema, han de tenir només ganes.
Els aprenentatges que el blog promou són infinits, sobretot pensant des de la perspectiva de
l’educació: intercanvi d’experiències entre mestres i famílies, el fet de voler mostrar tot allò
que passa al centre amb la conseqüent tasca d’observació, documentació i reflexió/ anàlisi, el
fet de tenir en compte a tots els agents de la societat interessats en l’educació i els quals
s’enriqueixen de les propostes de l’escoleta...i en definitiva, tota la tasca de formació i
informació que comporta tant a nivell professional com personal.
L’adaptació del pla a la meva escolta seria un tant complicat. Efectivament, la meva escoleta
tampoc compta amb un blog i a nosaltres també ens ha cridat l’atenció. Després d’estar
aquests mesos de pràctiques observant tota la vessant tecnològica del centre, hem pogut
veure que les mestres no saben emprar les noves tecnologies, tot i la voluntat d’aprenentatge
que tenen. De fet, cada vegada que tenen la necessitat de gravar un CD o d’altres aspectes
tècnics m’han cridat a mi i jo les ajudo encantades. El que solen fer és apuntar-ho en un paper i
a mi em crida molt l’atenció que nosaltres, les persones que estem acostumades a fitorar la
xarxa no tenim cap por a provar què passa si li dones a un lloc o a altre, mentre que les
persones que no ho controlen necessiten pautes clares de funcionament.
Per tant aquesta seria una de les coses que hauríem de tenir en compte en l’aplicació del
projecte de millora, amb lo qual una guia del funcionament del blog hauria d’estar assegurada.
En quan al què podria incorporar al repertori professional són les ganes que mostren les
practicants d’ensenyar a les mestres. Jo, actualment, em veig una miqueta en desnivell en
relació amb les mestres de l’escoleta i la meva concepció és que elles m’han d’ensenyar a mi i
no al revés, tot i que sóc conscient que és una tonteria, però en el fons ho penso. I clar, el fet
que portar a terme un projecte que inclou la formació als mestres potser, aquesta capacitat,
9

10. l’hauria d’incloure al repertori professional, el fet de considerar que jo també tinc
coneixements i idees que puc aportar a la resta.
PSICOMOTRICITAT
Descripció del projecte: el projecte de psicomotricitat s’ha fet per tal de millorar l’espai destinat a aquesta activitat així
com per introduir materials i metodologies que poden afavorir al tipus de joc i aprenentatges que en poden esdevenir de la
sessió.
Així les actuacions es concreten en:
- Estructurar bé la sessió per tal de superar els moments
- Introduir una mascota associada al ritual d’entrada
- Elaborar una plafó de normes que també s’expliquen al ritual d’entrada
- Netejar i col·locar la sala i els seus materials. Establir un ordre
- Introduir ferratines per identificar els companys.
- Fomentar l’autonomia en el moment de deixar els calcetins a una capsa.
- Introduir un racó de textures.
- Elaborar una guia per tal d’assegurar la continuïtat del projecte.
Objectius:
 Fomentar l’autonomia dels infants
 Establir un projecte que determini què i com es porta a terme la psicomotricitat: materials, metodologia...
 Introduir material que enriqueixin la sessió de psicomotricitat.
Resiliències: les mateixes mestres posen pegues a l’hora d’introduir les millores proposades. Una d’elles és el fet de, com
la sala és nova, evitar penjar qualsevol tipus de coses a la paret de la sala, per evitar el seu deteriorament.
Avaluació: inicialment les companyes varen dir que es basaven bàsicament en l’acceptació de les mestres en portar a
terme tot allò planificat i poder posar en pràctica tot el material elaborat.
Després varen afegir que es basarien molt amb l’observació del desenvolupament de les sessions, suposo que establint
uns ítems que intentin abraçar els diferents àmbits d’actuació: materials, els diferents rituals, el desenvolupament de la
sessió, la fomentació de l’autonomia, etc.
És una projecte que m’ha cridat l’atenció només per la temàtica. Com és que els fan fer el
projecte a unes alumnes de pràctiques? El fan elles soles o compte amb l’ajuda de la
psicomotricista de l’escola? Pel que varen comentar a classe, sembla ser que les mestres no es
preocupen massa per aquesta situació d’aprenentatge i si més no també els posen pegues per
a la seva millora, ja que no poden posar res a les parets, etc.
El punt positiu que veig és que almenys han sabut identificar que la psicomotricitat no
funcionava bé i necessitava uns canvis, però és que veritablement m’agradaria saber què es
feia dins aquesta aula abans del projecte de millora, ja que ni siquiera hi havia estructuració de
la sessió.
M’ha agradat molt que les companyes hagin valorat no només els rituals de la sessió de
psicomotricitat sinó altres aspectes que poden afavorir aprenentatges dins el mateix ritual,
com són la qüestió dels calcetins, el plafó amb imatges, el racó de les textures...
Tot això fa que la sessió sigui més rica i afavoreix no només aprenentatge motriu sinó que
també fomenta l’autonomia, la intimitat, el desenvolupament dels sentit, l’intercanvi, el
reconeixement dels companys i l’adquisició d’identitat pròpia, entre d’altres.
M’hagués agradat que haguessin explicat una miqueta més quina era la previsió que tenien en
quan al desenvolupament de la sessió, com pretenien introduir cada element, en quin
moment, etc.
10

11. Un aspecte que potser m’ha cridat l’atenció que no hagin mencionat és el fet d’introduir un
espai per beure, que potser ja el disposen per així, si tenen set abans, durant o després de la
sessió puguin beure sense la necessitat de sortir de l’aula.
Les millores introduïdes en el projecte són fàcilment aplicables al centre ja que en cap moment
s’altera el funcionament de la sessió normal, sinó que són modificacions que enriqueixen i
donen més rellevància a la psicomotricitat com a moment educatiu. Per tant, es tractaria
només de fer la proposta i que elles en parlessin. Tot i que la diferència amb què compta la
nostra escoleta és que gairebé totes les mestres que la conformen són psicomotricistes i tenen
molt clar allò que es vol treballar. Tot i així, jo també he vist algunes propostes de millora com
és el fet que no canvien la distribució del material en cap moment, sempre hi ha el mateix
tipus de material i la mateixa disposició per a totes les edats. Això també m’agradaria que ho
haguéssiu explicat vosaltres, el com anàveu a plantejar la sessió.
El que sí m’aporta aquest projecte a nivell professional és la constància de voler fer les coses
millor a l’hora de planificar el material que es posa, quan es posa, per a quines edats, etc i la
perspectiva de poder enriquir qualsevol moment amb petits elements que els fan més
especial.
CANÇONER INFANTIL: GAUDIM I APRENEM AMB L’EXPERIÈNCIA MUSICAL
Descripció del projecte: El cançoner elaborat és un recurs que pretén ajudar a la tasca educativa de l’equip docent ja que
no disposen d’un recurs ben elaborat que reculli les cançons que roden pel centre.
D’aquesta manera el projecte surt com a demanda del centre.
El cançoner elaborat per les practicants és diferent a l’aula de nadons i a les aules d’1-3 anys. Així trobem dos cançoners
ambdós compostos per cançons ja conegudes pels infants i d’altres de noves, totes elles dividides per temàtiques (hàbits i
rutines, festes populars, estacions...) i agrupades segons el moment del dia en què es poden fer servir.
Pels nadons aquest cançoner està fet de feltre per tal d’afegir a la part musical una part sensitiva. A més a més, al
cançoner li acompanya una manopla on s’aferra l’element o el personatge protagonista de la cançó cantada.
Pel que fa als infants d’1-3 anys, a més del cançoner (fer a partir de diferents elements natural i reciclats), hi ha un baül
que conté a la família ‘DO- RE- MI’, personatges que introdueixen les cançons a l’aula.
Com aquests infants són més grans, s’ha cercat la seva participació en l’elaboració dels elements que acompanyen a la
cançó.
Per tal de fer partícips a les famílies i que aquestes sàpiguen de l’existència d’aquests cançoners, s’ha posat un plafó amb
imatges tant del cançoner com dels infants durant la seva posada en pràctica o durant l’elaboració dels materials que
l’acompanyen.
Objectius:
 Facilitar la tasca educativa de l’equip docent del centre.
 Treballar diferents continguts a partir de la música. Emprar-la com a recurs educatiu.
 Gaudir aprenent
 Aprendre a valorar la música
Resiliències: que els docents no s’impliquin lo suficient i no portin a la pràctica el cançoner.
Avaluació: a partir de l’observació i d’imatges
- Veure que els infants es mostren atents, participatius.
- Comprovar que els infants aprenen amb aquesta activitat: vocabulari, normes, etc.
11

12. El projecte del cançoner m’ha sorprès bastant. No recordo que haguérem d’un projecte de
millora relacionat amb aquesta temàtica a l’aula. Per això quan em vaig adonar que hi havia un
projecte en què es feia un cançoner la veritat és que no vaig tenir moltes expectatives. Però,
per sort, no ha estat així i veig que realment s’ha aprofitat la temàtica i s’han extret diversos
contexts i diverses situacions on poder-lo emprar.
De la mateixa manera m’ha cridat l’atenció que hi hagi personatges que es treuen cada vegada
que es conta una caçó. Normalment aquestes o van acompanyades d’un ball o d’una imatge,
però no de personatges. M’ha semblat una idea innovadora el fet d’introduir elements comuns
en altres recursos (com ho és en el conte) a les cançons. D’aquesta manera crec que es pot
arribar a donar importància al que realment diuen les lletres de les mateixes.
L’altra dia mateix ens miràvem el cançoner de l’escola i li vaig comentar a la mestra com hi pot
haver cançons com ‘La lluna, la pruna’, que tenen un significat i un fons tant negatiu. Potser si
es fes una representació amb els personatges se n’adonarien del tipus de missatges que les
cançons transmeten.
A la vegada que d’aquesta manera se’ls dóna un paper més rellevant a l’hora de transmetre
coneixements, sabent tot/es nosaltres els beneficis que tenen les cançons a l’hora de fer
participar o d’atrapar els infants en qualsevol context.
Per tant, m’ha encantat veure aquesta perspectiva en el projecte de millora.
També m’ha cridat l’atenció i m’ha agradat moltíssim veure que es vol fer partícips als pares
d’aquest material, sobretot en quan a l’aspecte d’ almenys advertir-los què es disposa d’un
cançoner que està a la seva disposició i d’un CD on es poden trobar les melodies de les cançons
que aquest conté.
Això estaria molt relacionat amb el fet d’aplicar el projecte de millora al meu centre. Allà on
estic fent pràctiques sí es disposa de cançoner, però el principal fall que veig i que em sorprèn
és que les famílies el desconeixen totalment. A més, dia rere dia els pares dels nadons de la
meva aula ens estan demanant: “quina és la lletra de la cançó ‘x’? És que tot el dia me la balla i
demana, però jo no em sé la lletra”. Això es repeteix dia rere dia a l’aula i un dia vaig demanar
a la mestra si se n’havia adonat d’aquest fet. Em va dir que sí i jo li vaig proposar el fet de fer
un cançoner per a les famílies. Va dir que sí però no del tot convençuda per dues raons: una,
perquè encara que els facis un cançoner, ells no sabran el ritme ni el ball de la música i,
segona, que és una decisió que s’ha de prendre a nivell de centre.
En quan a aquesta darrera jo no hi podia fer res, però en quan a la primera, li vaig dir que
perfectament podem fer un CD on hi hagués un vídeo que contingués les cançons així com els
balls que fem a l’aula, gravant el mateix moment en què s’estan portant a terme. A més de
solucionar-nos el problema, les famílies poden veure la reacció del seu petit en cadascuna de
les cançons.
A més a més, el fet que es treballin les cançons també ha casa ofereix un lligam entre escola-
casa, de tal manera que en definitiva tot són avantatges.
De moment encara no hem fet res, però en tot cas, la primera passa per aplicar el projecte de
millora al meu context seria tenir en compte aquests aspectes i després anar introduint tota la
part d’expressió plàstica, que també és molt polida i fàcil d’assolir.
Per tant, aquest projecte de millora aporta molts aprenentatges que s’ha de tenir en compte:
l’expressió musical i tot el que aquesta inclou, l’expressió artística i les seves derivacions i a
més a més, l’anticipació/ relació música- personatge- moment d’aula o situació educativa.
12

13. ITINERARI B:
Què hem après en relació als plans de millora, canvi, bones pràctiques,
innovacions, avaluació, etc? Elabora un mapa conceptual amb els
coneixements assolits.
Realment hi ha molta diferència de matisos entre els plans de millora exposats anteriorment.
Alguns tenen un objectiu més ambiciós, d’altres converteixen un petit fet, un moment quotidià
o una petita pràctica en un gran canvi.; uns vénen donats pel centre i d’altres són decidits per
les pròpies practicants. La qüestió és que tots cerquen no només l’objectiu de CANVI sinó
també l’objectiu de MILLORA de la pràctica educativa, partint d’una mancança, d’una
NECESSITAT REAL, que cerca, tal i com diu Borrell (1966) el creixement personal, institucional i
social.
D’aqueta manera trobem que la majoria de projectes s’inclouen dins el que les nostres
companyes defineixen com a PROJECTE DE MILLORA, el qual es veu influït per la concepció
d’innovació segons Jaume Carbonell: d’un « conjunt d’intervencions, decisions, processos
amb un cert grau d’intencionalitat i sistematitzacions, que tracten de modificar actituds,
idees, cultures, continguts, models i pràctiques pedagògiques».
En un principi jo tenia la concepció que els projectes de millora només es centraven en la
millora de pràctiques. Però és inevitable i per altra banda, necessari que la millora de
pràctiques comporti la millora de la concepció de les persones.
Està una mica relacionat amb el que ens comentaven les companyes en relació al canvi. No
canviem per canviar ja que això ens costa, ens costa deixar pràctiques que ja coneixem, amb lo
qual el que mou al canvi és la necessitat de millorar.
Tinc la sensació, però, que alguns dels projectes de millora exposats no seran continuats un
cop acabades les pràctiques, sobretot perquè un dels requisits és que parteixi d’una necessitat
real i que sigui decisió del grup docent.
D’aqueta manera pot ser que els nostres projectes de millora siguin correctes, però com no
estan decidits per l’equip de mestres, ells potser no veuen aquesta necessitat que nosaltres
sentim. Estic d’acord en que la relació entre teoria i pràctica és molt útil per a la identificació
de necessitats de millora. Em refereixo a que potser nosaltres que hem adquirit les teories més
innovadores podem filtrar, des de la nostra perspectiva, les pràctiques que veiem a l’escola i
identificar el que són per a nosaltres les necessitats del centre. Aquest filtre, però, no és el
mateix que tenen les altres mestres, amb lo qual potser elles no veuen aquesta necessitat.
Llavors, considero que aquí és on trobem alguns dels desequilibris dels nostres plans de
millora. Altra cosa és intentar que les mestres arribin a entendre i a compartir les nostres
concepcions, amb el que el nostre projecte de millora també caldrà d’una part de formació o
conscienciació del professorat.
Per tant els projectes de millora estan relacionats amb la innovació en tant com diu Borrell
(1966) són un pont entre el passat, el present i el futur.
I aquest futur és la voluntat de seguir millorant i millorant i, en el nostre cas, que els projectes
de millora arribin a formar part de la dinàmica del centre, que arribin a la consolidació de
BONES PRÀCTIQUES «intervencions docents que faciliten el desenvolupament d’activitats
d’ensenyament- aprenentatge eficient i que esdevenen referents exemplificador per cercar-ne
la transferència a altres contextos. Es tracta d’intervencions contextualitzades en un centre i
grup d’alumnes que obeeixen a una seqüència formativa planificada, que es desenvolupen amb
la metodologia, les activitats més adequats, i que generen aprenentatges significatius en un
13

14. col·lectiu representatiu d’estudiants. A la vegada, es tracta de propostes que disposen d’un
sistema d’avaluació que permet reflexionar sobre el disseny i els resultat i reorientar-les per
aconseguir una millora adequada».
Amb lo qual es fa necessària l’avaluació, la reflexió i la conseqüent millora dels nostres
projectes.
Sobretot m’agrada la idea que aquests es converteixen en referents per a portar a la pràctica
en altres contextos.
Potser una de les coses que més he vist a faltar i que rompen una miqueta amb la teoria sobre
els projectes de millora són:
 Que abracin a tot el col·lectiu. Es suposa que un projecte de millora contempla la
implicació de tots els agents educatius (centre, alumnes, famílies). Hi ha casos, com és
el meu projecte mateix, que es podria fomentar la seva participació, però no ho hem
fet.
 L’avaluació dels projectes també és una cosa que m’ha mancat bastant, ja no només la
seva explicació sinó també els mètodes d’avaluació que faran servir, a la vegada que
també hagués agraït alguna imatge que exemplifiqués els projectes per tal de fer-me
una idea més acurada d’allò descrit.
DUBTES QUE M’HAN SORGIT:
 Un projecte de millora sempre “hauria” d’esdevenir en una bona pràctica? Estan
lligats? Ho dic perquè pel que he llegit en els escrits de les companyes en un sembla
que es requereix la participació de tots els agents així com la decisió ha de ser presa
per tot l’equip docent; mentre que en l’altre, he entès que la decisió i la iniciativa pot
ser d’un sol mestre i no requereix la participació de cap col·lectiu més que el mestre i
els seus alumnes.
Si és així tinc un dubte, per a què en els projecte de millora idò la decisió ha de ser
presa per tothom si després només li donarà continuïtat una sola persona en el seu
context concret? Això em fa pensar que no necessàriament han d’estar lligats.
 Es diu també que els projectes de millora no són la manifestació de la intenció de
millorar, de canviar. Llavors, què són? Potser es refereixen al fet que no només basta
amb la intenció de voler canviar sinó que també cal alguna cosa més, una
conscienciació, uns referents, unes bases teories, una programació d’actuacions per tal
de millorar, etc.
14

15. PROJECTE DE BONES
CANVI INNOVACIÓ MILLORA PRÀCTIQUES
Erika Taltavull Bagur
Assignatura: Reflexió i innovació educativa
GEDI 2011-2012 15
Dossier 7