1. REFLEXIÓ SOBRE ELS PROJECTES DE MILLORA:
ITINERARI A .
Relació família- escola:
Primerament, m’agradaria esmentar que el que persegueixen aquests projectes és essencial. Treballar per establir un
pont que uneixi el sistema escolar i familiar, per crear vincles i aconseguir una relació més íntima i propera entre
família i escola, beneficiarà als infants i al funcionament del centre en general.
Aquest tema, ha fet enrecordar-me de la conferència de Carles Parellada
“Somiar per innovar” que varem veure l’any passat en la que deia que l'escola,
ha d'estar oberta a tothom i, sobretot a les famílies ja que si aquestes no
duguessin els seus fills a l'escola, no hi hauria escola. Són les responsables i
tenen tot el dret a ser-hi i a participar-hi. Sense elles, l’escola no tindrà èxit. Per
tant, el vincle entre família-escola és indispensable.
Dir també que, un aspecte que m’ha cridat l’atenció és que aquests tema tan essencial requereixi d’una millora, és a
dir, m’ha sobtat que aquest vincle sigui pràcticament inexistent. Ara bé, per altre banda, comentar que el més
fonamental és que el centre s’hagi adonat de la necessitat d’aquesta millora.
De les propostes que es suggereixen en els plans, m’ha semblat interessant la guia amb imatges visuals de relació
escola-família per a donar consells a les educadores. Crec que pot esser molt útil per a les educadores i pot suposar i
incrementar la continuïtat de les propostes i accions que en ella es descriguin o expliquin.
També, m’han resultat atrevides i intel·ligents les reunions que es proposen. Establir contacte directe amb les famílies
és una bona passa per a convidar-les i animar-les a participar de l’escola i de la vida dels seus fills.
L’objectiu que persegueixen aquests plans de millora són: involucrar a les famílies en el centre; aconsellar i guiar les
docents per a millorar la seva relació amb les famílies; potenciar els vincles afectius família-infants a través
d’activitats i propostes escolars. En definitiva, millorar la relació família-escola.
Quan a l’avaluació, tot i no trobar explicacions sobre ella, intueixo que serà a partir de la pròpia observació, de les
evidències i canvis que es succeeixin dia a dia.
En relació al que podria incorporar d’aquests plans de millora al centre on estic fent pràctiques, crec, que es podrien
dur a terme perfectament les propostes que es fan en aquests plans. Ara bé, penso que la relació que el centre on estic
fent pràctiques manté amb les famílies és força oberta i comunicativa. Tot i això, seria interessant millorar els plafons
documentatius dels passadissos i potser també, proposar alguna activitat, reunió o taller amb les famílies.
Sobre les dificultats i obstacles, he de dir que per la poca informació de la que disposo sobre els centres on es porten a
terme aquests plans, no hi veig cap mena de dificultat.
Pati:
Esmentar que la idea de millorar aquest espai sorgeixi de les docents crec que és senyal que observen i reflexionen
sobre la pràctica educativa i que proposen amb la finalitat de millorar, d’avançar, de créixer.
Dir també, que em sembla interessant que les propostes potenciïn diferents formes de joc les quals responen a les
necessitats de relació i de intimitat, de moviment i de relaxació, ... dels infants. A més, em sembla força positiu que les
propostes de joc es facin amb materials naturals i reciclats. És una manera ideal per a fomentar un consum
responsable i per apropar una mica més als infants a la natura.
Els objectius d’aquests plans de millorar són: Optimitzar els recursos materials existents en aquest espai, oferir més
material i de diversitat variada; enriquir el joc dels infants i afavorir el seu desenvolupament harmònic.
Els aprenentatges que promou són: aprendre a estar relaxat; desenvolupar els sentits; desenvolupar la creativitat, les
arts plàstiques (amb la pissarra); desenvolupament motriu (rocòdrom), etc.
L’avaluació tot i que les practicants no han fet incís en ella, crec que potser es farà a partir de la pròpia observació.
Analitzant com es succeeix el joc en aquest espai amb les noves propostes.
Comparant amb les meves pràctiques, he de dir que m’ha resultat nova la proposta d’un rocòdrom. Crec, que és una
activitat que pot resultar força engrescadora pels infants i que evidentment, potencia el seu desenvolupament motriu.
2. Potser, un dels obstacles que hi veig és la diversitat de propostes i la manca de temps per a portar-les a terme, tot i que
desconeixo com d’avançat està el projecte.
POESIA:
M’agradaria esmentar que la proposta en sí m’ha semblat realment interessant. La poesia, les endevinalles, les
cançons i danses populars, són un recurs extraordinari per a treballar el llenguatge,
el moviment, el so, la creativitat, la imaginació, la raó, … i sobretot, per a fer créixer
i resguardar la propia cultura.
A més, em sembla una gran idea proposar l’activitat a través d’un cofre acompanyat
d’un personatge. Estic segura que aquesta manera d’introduir la poesia deu captivar
i motivar molt als infants.
Els objectius d’aquest pla de millora són: iniciar i familiaritzar els infants en el
llenguatge, treballar l’expressió corporal, treballar les cançons i danses culturals i
implicar a les famílies.
L’avaluació, tal i com elles mateixes anomenen es farà a través de l’observació, de
fotos i de vídeos.
En relació a si aquest pla de millora es podria adaptar al centre on faig pràctiques, penso que ens vindria perfecte per
aquelles nenes que de 14:00 a 15:00 (hora habitual de descans) no volen o no necessiten dormir. Segurament,
esdevindria una bona eina a utilitzar.
Materials naturals i reciclables:
Per començar, dir que penso que la societat actual necessita que es fomentin les creences relacionades amb el
reciclatge i l’ecologisme. El consumisme és molt present en la societat actual. Potser la crisi en la que estem
immersos en ha conscienciat un poc... però segur que no el necessari!
En general, atipem les habitacions dels menuts de tota mena d’artefactes
plastificats i estereotipats que al cap i a la fi, entretenen als infants
momentàniament ja que potencien unes determinades i limitades accions.
Els infants, gaudeixen i aprenen amb el que el propi entorn els ofereix,
amb el que la pròpia natura els proporciona: les flors, la sorra, les
pedres, les ombres, l’aigua ... També, s’entretenen amb allò que els adults
sovint creiem que no té cap mena d’utilitat: els rotlles de paper de vàter,
trossos de màniga, pots, ... i, el que és més important aprenen amb ells:
construeixen, transformen, apilen, manipulen, imaginen, creen, solucionen petits conflictes,...
Per tant, em semblen interessants i ideals els objectius d’aquests plans de millora: potenciar la presència de materials
naturals, quotidians, de l’entorn i de la vida diària al centre; evitar l’excés de joguines i el consumisme; estimular els
sentits, potenciar la creativitat dels infants i conscienciar a la comunitat educativa de la importància del reciclatge i
dels seus beneficis.
L’avaluació d’aquests plans de millora es fa a través de graelles d’avaluació, a través de l’observació, del recull
d’evidències a partir d'imatges i de notes de camp.
Blogs:
Sobre aquests plans de millora he de dir que tots ells persegueixen els
mateixos objectius: apropar el centre a les famílies per establir vies de
comunicació; permetre el feedback a altres escoletes i fomentar i
3. implicar a les docents en l’ús de les noves tecnologies. En definitiva, obrir l’escola a tothom.
Tal i com han comentat les companyes Carol García i Natàlia Vinent, m’ha sobtat que un centre educatiu no tingui
connexió a internet. Serà que és de nova creació?
L’avaluació d’aquests projectes es fa a través de les evidències, a través de la pròpia observació sobre la participació
de les docents en el blog. .
Dir també que m’ha semblat molt interessant les petites feinetes que aquestes dues companyes han fet fer a les docents
amb l’objectiu d’implicar-les.
Els possibles obstacles que hi veig són les resistències que les pròpies docents es posin, és a dir, que per la por a les
noves tecnologies el pla de millora no tingui continuïtat...
En relació a si aquest pla de millora es podria adaptar al centre on faig pràctiques, penso que tot i que el centre
disposa de blog potser seria interessant que les pròpies docents es posessin algunes “feinetes” amb l’objectiu d’anar
actualitzant-lo més sovint.
Psicomotricitat:
Aquest pla de millora crec que era del tot urgent. Se’m fa difícil imaginar-me com es desenvolupaven les sessions de
psico sense una estructuració determinada, sense una organització convenient del material i de la sessió. Crec que
segurament el nom de “psicomotricitat” en sí, no se li devia poder atorgar. Per això, el que precisament m’ha sobtat
és que cap docent del centre s’interessés en com es desenvolupen realment les sessions de psicomotricitat.
Els objectius del projecte tal i com les practicants anomenen són:
estructurar i organitzar bé la sessió de psicomotricitat per millorar la
qualitat d’aquesta; organitzar el material; netejar, posar ferratines i
introduir capses per organitzar el material; introduir un espai d’intimitat i
un racó de textures pels més petits.
Un aspecte a destacar que m’ha semblat nou o atractiu, és que les
practicant introdueixin un racó de textures pels més petits ja que tal i com
varem estudiar a l’assignatura de psicomotricitat aquest no hi apareixia.
L’avaluació del pla de millora es farà a través de l’observació veient, per
una banda si les mestres accepten les propostes i les porten a terme i, per
altre banda, analitzant l’evolució dels infants.
Així doncs, els aprenentatges que promou són afavorir: el desenvolupament motriu i de la funció simbòlic; el
desenvolupament dels processos d'asseguració davant les angoixes del plaer de l'activitat motriu i el desenvolupament
del procés de descentració que permet l'accés al plaer de pensar i al pensament operatori.
Cançoner infantil:
Els objectius d’aquest plans de millora són: gaudir i aprendre significativament a
través de l’experiència musical; valorar la música;
M’ha resultat interessant i ideal que el cançoner estigui dividit en dues parts: una
amb lletres, imatges, partitures i un Cd i, una altre amb els elements
protagonistes de les cançons realitzats amb recursos plàstics. Crec que aquesta
manera d’organitzar els cançoners està pensada per tota la comunitat educativa:
pares, docents i infants. També, em sembla fonamental l’adaptació que han fet
pels nadons i que tinguin pensat documentar la proposta per a que les famílies puguin veure el que fan els seus fills.
En relació al que aquest plans podrien aportar al centre on faig pràctiques crec que seria interessant incloure la
realització dels protagonistes de les cançons. Segur que la proposta incentivaria i motivaria molt més als infants en
aquest moment.
4. Esmentar també que m’ha semblat una idea novedosa la proposta de fer un sol amb feltre que pot posar-se al
microones per a què el protagonista (sol) transmeti el calor d’aquest element.
Dels obstacles o dificultats que els poden sorgir són les ja esmentades per a les practicants: que les docents no
s’impliquin suficientment i no duguin a la pràctica habitualment aquest cançoner.
Els sentits:
Aquest projecte tal i com el mateix títol suggereix, té com a objectiu principal desenvolupar els sentits.
Per això proposen desenvolupar activitats d’experimentació, millorar l’ús dels recursos
materials i incorporar material nou tot fent partícips a les famílies.
Així doncs, els aprenentatges que promou estan relacionats amb aquests: tacte, olfacte,
gust i vista.
Imagino que l’avaluació d’aquest es farà com sempre, a partir de l’observació dels
infants, de l’evolució i la motivació d’aquest. També, observant la participació i
acceptació per part de les docents.
Quan als obstacles o dificultats són les mateixes que en el meu cas, la manca de temps per
a portar a la pràctica totes les activitats proposades.
Evidentment, aquest pla es podria adaptar al centre on faig pràctiques, tot i que penso que els sentits es quelcom que
es treballa convenientment en ell.
Traspàs de 0-3/3-6:
Tal i com expressa la practicant, el traspàs de 0-3 a 3-6 és un període summament important on docents, famílies i
infants es troben implicats. També, que el procés pot ser viscut de maneres diferents, es poden viure de forma
satisfactòria o negativa.
Ara bé, evidentment el context hi té un paper fonamental i per això em semblen interessants les propostes que es
suggereixen: Trobades entre l’escoleta i l’escola, tallers conjunts entre aquestes,trobades formals entre docents de les
diferents escoles, i trobades entre les famílies i els nens de l’escoleta i l’escola.
Crec que l’objectiu d’aquestes propostes es permetre que infants, famílies i docents estableixin contacte, que coneguin
el nou espai que habitaran i els seus materials i persones amb la finalitat de viure el canvi satisfactòriament..
Ara bé, he de recalcar que penso que l’escola 0-6 és un període totalment educatiu, és a dir, que no penso que els
infants passin d’un lloc d’assistència (escoleta) a un lloc educatiu (escola).
Esmentar també que entenc que aquest pla de millora hi manqui una avaluació ja que les practicant no hi seran per
avaluar-lo. Tot i que penso que aquesta avaluació seria satisfactòria.
Estructuració centre:
Primerament m’agradaria esmentar que m’ha sorprès la magnitud de la proposta. Reorganitzar un centre amb tots els
suggeriments que proposen implica, sense dubte, força temps d’anàlisi, de reflexió, d’observació, de creació de noves
propostes, de nous materials,...
L’objectiu principal d’aquest pla de millora és millorar el funcionament del centre en general per tal d’afavorir el
desenvolupament global dels infants i la tasca educativa de les docents.
En segon lloc, dir que tot i que no m’ha quedat massa clar la organització definitiva d’aquest, em sembla ideal que els
infants disposin d’un espai específic per a realitzar, per exemple, activitats d’experimentació ja que he pogut
5. comprovar que si es realitza a la mateixa aula és més difícil que els infants es centrin exclusivament en aquesta
activitat.
Dir però, que penso que és molt important que els infants tinguin un adult de referència. No només de cara als pares,
sinó que penso que ells són els primers que ho necessiten.
Em sembla atractiu que els infants puguin moure’s per les aules depenent dels seus interessos i motivacions. Segur
que això contribuirà a desenvolupar la seva capacitat autònoma.
Els aprenentatges que es promouen en aquest pla de millora són diversos:
joc simbòlic,
experimentació: omplir-buidar, transportar, construir, ...
contes i dibuix,
Treballar les sensacions i els sentits dels infants; estimular la creativitat; treballar concepte de llum i de les
ombres, construcció de la identitat, exploració de l'entorn i expressió corporal (racó de l’amagatall).
Potser un dels obstacles o dificultats que hi veig és el canvi que implica en la forma de fer de les docents. La
comunicació hi té un paper fonamental i tal i com he pogut observar a les pràctiques, sovint es complicat anar tots a
una.
Igual que en els altres projecte imagino que l’avaluació d’aquest pla es farà a través de l’observació, anàlisi i reflexió
de la posada en pràctica, de l’evolució dels infants i de com han viscut aquest canvi, de l’observació de com han viscut
les docents aquest canvi, de la seva participació, ...
Racó: sensorial, biblioteca
En primer lloc, esmentar que em sembla idoni que aquests racons es proposin al passadís. Crec que molt sovint (al
menys pel que he pogut observar), és un espai que està una mica oblidat i que no es cuida com es degut ja que hem de
tenir present que és un espai on hi concorren infants, famílies, docents ... i que, simplement per això s’ha de cuidar i
fer atractiu.
Comentar també que trobo molt positiu que en el racó sensorial la proposta es dugui a terme amb materials reciclats i
que el racó de biblioteca demani la participació de tota la comunitat educativa.
Els objectius d’aquests plans de millora són: estimular els sentits (racó sensorial) i potenciar la tranquil·litat, els
vincles afectius, la lectura de contes (racó de biblioteca).
Tot i que no s’esmenta com es durà a terme l’avaluació imagino que es farà a través de l’observació i anàlisi de com
es desenvolupen i es succeeixen les millores: què fan els infants, què fan les família, l’ús que se’n fa d’aquest racons, la
implicació de les mestres, ...
Destacar també del racó de la biblioteca que m’ha agradat que es dugui un control dels llibres que els infants
s’emporten amb l’objectiu de saber quins són els contes que més els agraden.
Guia :
Sobre aquest catàleg d’espais i materials de joc he de dir que l’objectiu principal que persegueix és: tenir un ventall de
propostes riques amb materials naturals i que ofereixin més possibilitats de joc i aprenentatges més enriquidors per al
seu desenvolupament.
Com que no s’especifiquen els materials i espais no sé exactament quins aprenentatges promou però puc intuir que
totes elles pretenen desenvolupar els sentits, la motricitat, la cognició, ...dels infants.
6. Destacar també que em sembla interessant que amb aquesta es pretengui agilitzar la programació setmanal tot
compartint amb la resta de professionals propostes d’espais i materials. Crec que segurament la guia els resultarà
summament útil per a fer-ho!
Evidentment, aquest pla com tots els altres, es pot aplicar al centre on estic fent pràctiques. Segur que aquest els
serviria per agilitzar les programacions, reflexionar més sobre el que fan i sobretot anar totes a una!
ITINERARI B :
Comentaré breument el power point que varen penjar els/les alumnes d’Eivissa titulat “Plans de Millora versus Bones
pràctiques”.
M’agradaria destacar, que m’ha agradat la frase que han transcrit de BORRELL (1966): “entén la innovació com un
pont d'enllaç en el triangle del temps: qualsevol innovació parteix d'un passat, pretén una millora de la realitat actual
per projectar-la cap al futur. S'entén com: un procés dinàmic i obert, de caràcter multidimensional i complex, inserit
en una realitat sociocultural i humana que busca el creixement personal, institucional i social, per a la qual cosa
requereix estratègies de participació en la col·laboració".
Comentar també que estic totalment d’acord en què aprendre significa canviar. Millorar, avançar, créixer,...implica
evidentment canviar. Ara bé, tal i com he pogut comprovar al centre on faig pràctiques el canvi fa una mica de por,
però no per això hem de quedar paralitzats sinó que sempre hem de caminar. I que és la vida sinó?
COM A CONCLUSIÓ:
El que he après en relació als plans de millora, canvi, bones pràctiques, innovacions i avaluació és que per a fer-los
cal observar, reflexionar, analitzar les accions dels infants, els espais i els materials, les actuacions docents, amb la
finalitat de conèixer-lo amb profunditat, esbrinar els punts forts i els punts febles, en definitiva per a millorar-lo i
optimitzar-lo.
Evidentment, també és important cercar informació sobre el moment, sobre l’acció o sobre el que es pretengui fer incís
per tal que les propostes que es vagin a fer tinguin quelcom que els recolza i fonamenta. Llavors cal posar-se “mans
a l’obra”organitzar, planificar i estructurar el que es pretengui fer. portar-ho a terme i finalment avaluar-lo amb la
finalitat de tornar a reflexionar. Crec que en certa manera es tracta d’una roda, d’un procés o un cicle que no té fi!