2. PAPA
El papa és el títol amb el qual es
designa al cap de l’Església
Catòlica i al bisbe de Roma.
El papat té el seu origen en sant
Pere, apòstol de Jesús, que va ser
constituït primer papa, i a qui se
li va atorgar la direcció de
l’Església.
El papa també és el cap d’Estat i
sobirà de la Ciutat del Vaticà.
Com a cap suprem de l’església
té facultats sobre tots els bisbes,
pot canonitzar, nomenar
cardenals i declarar dogmes.
La seva funció principal és guiar
als fidels crisitans.
3. CARDENAL
És el títol honorífic més gran
que pot concedir el papa. Els
qui ho reben es converteixen
en membres del Col·legi
Cardenalici, i són “creats” en
una cerimònia especial
anomenada “consistori
públic”.
Quan un papa mor o dimiteix,
el cardenals es reuneixen a la
Capella Sixtina, i escullen al
nou papa (que surt d’un
d’aquests cardenals). Això
s’anomena conclave.
Al món hi ha 207 cardenals.
4. ARQUEBISBE
És un membre pertanyent a
l’orde episcopal cristiana,
però que gaudeix d’un estatus
superior al dels “simples”
bisbes. Generalment estan al
capdavant d’una diòcesi
particularment important,
anomenada arxidiòcesi.
5. BISBE
És un sacerdot que rep el sagrament
de l’orde sacerdotal en el seu màxim
grau, que és l’episcopat.
El bisbe s’encarrega del control i la
vigilància del compliment de les lleis
de l’Església en el territori de la seva
jurisdicció (diòcesi).
Bisbe coadjuntor: Bisbe auxiliar o amb
dret de successió.
Bisbe sufragani: Bisbe sotaposat a un
arquebisbe.
Bisbe titular: Bisbe amb el títol d’una
església antigament cristiana, però
actualment sense fidels.
Bisbe auxiliar: Bisbe que ajuda a
l’arquebisbe d’una diòcesi gran o molt
poblada.
6. CANONGE
Un canonge és un membre
d’un capítol d’una catedral
(conjunt de canonges) o d’una
col·legiata (església no
episcopal).
Canonge doctoral:
Encarregat dels aspectes
jurídics.
Canonge lectoral:
Encarregat d’explicar les
Escriptures.
Canonge magistral:
Encarregat de la predicació en
una catedral o col·legiata.
7. ARXIPRESTE
Prevere que, per delegació
del bisbe, exerceix certes
atribucions sobre els
preveres d’un territori
determinat, que comprèn
diverses parròquies
(arxiprestat). Per tant,
l’arxipreste s’encarrega de
coordinar un conjunt de
parròquies de les quals ell
n’és membre d’una.
Antigament, un arxipreste
era el sacerdot més vell,
que exercia les funcions de
vicari general.
8. CELEBRANT
Persona que és l’agent
principal en una
cerimònia litúrgica,
especialment, el
sacerdot que diu la
missa, o el sacerdot que
celebra la cerimònia
del matrimoni.
9. CONFESSOR
El confessor és aquell
sacerdot que administra el
sagrament de la
Penitència.
L’atorgament de Crist de
poder perdonar els pecats
és essència de la
Penitència, per tant, el
confessor ha d’estar
qualificat.
El confessor escolta les
confessions de la gent, i hi
dóna l’absolució.
10. CONSILIARI
Coordinador o conseller
espiritual de confraries,
dels grups de revisió de
vida, de comunitat de base
o de moviments apostòlics.
Revisió de vida: Mètode que
ajuda a analitzar un realitat
concreta de la persona, i la
finalitat és transformar-la segons
el projecte del Regne de Déu.
Comunitat de base: Petit grup
espontani constituït per realitzar
la fraternitat evangèlica en els
diversos camps de la vida.
11. RECTOR
Sacerdot que governa una
parròquia.
Té com a missió principal
la cura d’ànimes (guiar els
fidels) i totes les
obligacions i drets ha de
residir a la parròquia, i és
administrador dels seus
béns.
Té l’obligació de portar a la
seu de diòcesi el registre de
baptismes, defuncions,
casaments...
12. VICARI
Persona que assisteix a un
superior en les seves funcions,
que el substitueix en cas
d’absència, de falta,
d’indisposició…
Vicari apostòlic: Sacerdot que
administra un territori encara no
erigit en diòcesi.
Vicari capitular: Eclesiàstic elegit
per a regir una diòcesi quan hi ha la
seu vacant.
Vicari episcopal o general:
Eclesiàstic que ajuda al bisbe en el
govern de la diòcesi, o d’una part.
13. DIACA
Clergue ordenat per al
diaconat pel bisbe, que
ajuda al prevere.
El diaca és un cristià ordenat
que té la missió d’ajudar al
bisbe i el prevere en les
funcions litúrgiques,
magisterials i benèfiques.
14. ESCOLÀ o ACÒLIT
Persona, especialment jove
(en el cas d’escolà), que
serveix en les esglésies per a
ajudar a missa i altres
ministeris de l’altar. No ha
estat ordenat.
15. ABAT
L’abat és el superior, a la
majoria d’ordes monàstics,
d’un monestir o d’una
col·legiata, que ha rebut una
benedicció especial.
El títol d’abat va ser utilitzat
a Europa per Sant Benet.
16. PREDICADOR
Un predicador és una
persona que pronuncia
sermons i homilies,
generalment de contingut
religiós.
Aquesta persona es dedica a
ensenyar, proclamar i
anunciar la Paraula de Déu.