La prehistòria explicada als nois i noies de Primària i primers cursos de Secundària.

3. La prehistòria és el període més antic
i també el més llarg del nostre passat.

4. La prehistòria comença amb l’aparició
dels primers éssers humans.

5. La prehistòria comença amb l’aparició
dels primers éssers humans.
Australopitec

6. La prehistòria comença amb l’aparició
dels primers éssers humans.
Australopitec
Els primers australopitecs
van viure a Àfrica
fa vora quatre milions
d’anys.

7. La prehistòria acaba quan s’inventa
l’escriptura, fa més de cinc mil anys

8. La prehistòria acaba quan s’inventa
l’escriptura, fa més de cinc mil anys
L’escriptura es va inventar a
Egipte i a Mesopotàmia al
voltant de l’any 3000 aC

9. La prehistòria acaba quan s’inventa
l’escriptura, fa més de cinc mil anys
Escrit
mesopotàmic

10. La característica principal de la
prehistòria és que no s’havia inventat
l’escriptura

11. La prehistòria té diverses èpoques.

12. La prehistòria té diverses èpoques.
Edat de pedra

13. La prehistòria té diverses èpoques.
Edat de pedra

14. La prehistòria té diverses èpoques.
Edat de pedra
Edat dels metalls

15. La prehistòria té diverses èpoques.
Edat de pedra
Edat dels metalls

16. La característica principal de l’edat de
pedra és que la majoria d’eines i armes
es feien de pedra.

17. Dins de l’edat de pedra distingim diverses etapes:

18. Dins de l’edat de pedra distingim diverses etapes:
El paleolític

19. Dins de l’edat de pedra distingim diverses etapes
El paleolític

20. Dins de l’edat de pedra distingim diverses etapes:
El neolític

21. Dins de l’edat de pedra distingim diverses etapes:
El neolític

22. El Paleolític és la primera època de la prehistòria i
va durar fins que va començar l’agricultura i la
ramaderia
El paleolític

23. Primers´homínids
Comença l’agricultura
i la ramaderia
El paleolític
El Paleolític és la primera època de la prehistòria i
va durar fins que va començar l’agricultura i la
ramaderia

24. Durant el paleolític els humans s’agrupaven en
petites tribus nòmades.
El paleolític

25. La gent del paleolític es dedicava a la recol·lecció de
fruits, arrels, bolets, etc.
Recol·lecció
El paleolític

26. I també obtenien aliments amb la caça i la pesca.
Caça Pesca
El paleolític

27. Al Paleolític hi va haver diferents espècies humanes
amb un cervell cada vegada més desenvolupat.
El paleolític

28. Fa més de 3 milions i mig d’anys que hi havia una
espècie que anomenem australopitec.
El paleolític

29. Fa més de 3 milions i mig d’anys que hi havia una
espècie que anomenem australopitec.
Australopitec
vol dir “mona
del sud”.

30. Fa més de 3 milions i mig d’anys que hi havia una
espècie que anomenem australopitec.
Australopitec
vol dir “mona
del sud”.
L’australopitec
caminava dret i
feia al voltant d’un
metre d’alçada
El paleolític

31. Fa més de 3 milions i mig d’anys que hi havia una
espècie que anomenem australopitec.
Australopitec
vol dir “mona
del sud”.
L’australopitec
caminava dret i
feia al voltant d’un
metre d’alçada
L’australopitec
tenia un crani
com aquest.
Fixa’t que té poc
front.
El paleolític

32. L’Homo habilis va viure fa dos milions i mig d’anys.
El paleolític

33. L’Homo habilis va viure fa dos milions i mig d’anys.
El nom habilis, "hàbil", li
ve pel fet que s'han trobat
eines de pedra a la vora
de les restes fòssils.
El paleolític

34. L’Homo habilis va viure fa dos milions i mig d’anys.
La capacitat cranial de l’homo
habilis és superior a la de
l’australopitec i arriba als 700 cm3,
encara molt inferior a la dels
humans actuals.
El paleolític

35. L’Homo erectus va existir
des de fa més d’un milió i mig d’anys.
El paleolític

36. L’homo erectus és qui va aprendre a fer foc
fa vora de mig milió d’anys.
L’Homo erectus va existir
des de fa més d’un milió i mig d’anys.
El paleolític

37. El foc millora la qualitat de vida dels humans:
alimentació, llum, escalfor, defensa...
L’Homo erectus va existir
des de fa més d’un milió i mig d’anys.
El paleolític

38. El crani de l’homo
erectus
s’assemblava força
als dels humans
actuals: la seva
capacitat s’acostava
als 1.000 cm3
L’Homo erectus va existir
des de fa més d’un milió i mig d’anys.
El paleolític

39. L'Homo antecessor és el primer homínid
que va viure a Europa, fa més d’un milió d’anys.
El paleolític

40. L'Homo antecessor és el primer homínid
que va viure a Europa, fa més d’un milió d’anys.
Aquest homínid
també s’anomena
Home d’Atapuerca
perquè és en aquest
poble castellà, de
Burgos, on se n’han
trobat les restes.
El paleolític

41. La capacitat cranial de
l’Homo antecessor
sobrepassa els
1.000 cm3
L'Homo antecessor és el primer homínid
que va viure a Europa, fa més d’un milió d’anys.
El paleolític

42. L'Homo antecessor és el primer homínid
que va viure a Europa, fa més d’un milió d’anys.
L’Homo antecessor era
carnívor i sembla que
practicava el
canibalisme.
El paleolític

43. L'home de Neandertal (Homo neanderthalensis)
visqué a Europa entre fa 250.000 i 28.000 anys.
El paleolític

44. L'home de Neandertal (Homo neanderthalensis)
visqué a Europa entre fa 250.000 i 28.000 anys.
L’Homo
neanderthalensis és
més robust que
l’esser humà actual i
el seu cervell és
lleugerament més
voluminós.
El paleolític

45. L'home de Neandertal (Homo neanderthalensis)
visqué a Europa entre fa 250.000 i 28.000 anys.
Els
neandertals ja
enterraven els
seus morts. A
les tombes, hi
col·locaven un
bloc de pedra
treballada i hi
feien ofrenes
de flors.
El paleolític

46. L'home de Neandertal (Homo neanderthalensis)
visqué a Europa entre fa 250.000 i 28.000 anys.
Els
neandertals
tenien una
gran capacitat
craniana
(1.600 cm3).
El paleolític

47. L'home de Cromanyó va ser un dels primers Homo
sapiens que va viure a Europa, fa uns 50.000 anys.
El paleolític

48. L'home de Cromanyó va ser un dels primers Homo
sapiens que va viure a Europa, fa uns 50.000 anys.
L’homo
sapiens es
l’espècie
actual dels
éssers humans
i es va originar
a Àfrica fa
200.000 anys.
El paleolític

49. L'home de Cromanyó va ser un dels primers Homo
sapiens que va viure a Europa, fa uns 50.000 anys.
L’home de
Cromanyó tenia
capacitat de
comunicar
pensaments i la
seva laringe li
permetia la
comunicació oral
El paleolític

50. L'home de Cromanyó va ser un dels primers Homo
sapiens que va viure a Europa, fa uns 50.000 anys.
El crani de l’homo
sapiens tenia i té
una capacitat de
vora 1.500 cm3.
El paleolític

51. Al llarg del paleolític cada cop es van anar fent
eines de pedra tallada més perfeccionades.
El paleolític
Raspador (Homo habilis)
Destral de puny
(Homo erectus)

52. Al llarg del paleolític cada cop es van anar fent
eines de pedra tallada més perfeccionades.
El paleolític
Rascador (Homo habilis)
Destral de puny
(Homo erectus)
Destral bifaç
(Homo antecessor)
Destral
(Home de Neandertal)

53. Al llarg del paleolític cada cop es van anar fent
eines de pedra tallada més perfeccionades.
El paleolític
Destral bifaç
(Homo antecessor)
Destral
(Home de Neandertal)
Punta de llança
(Homo sapiens)

54. El paleolític
Al paleolític també es feia servir fusta, os
i banya d’animal per fer eines.
Eines i armes d’os i d’ivori
(Homo sapiens)

55. El paleolític
Molt avançat el paleolític, l’homo sapiens va
desenvolupar les primeres formes d’art.
Pintura rupestre de la cova
de Lascaux de fa més de
15.000 anys Pintura rupestre de la cova
d’Altamira de fa més de
12.000 anys

56. El paleolític
Molt avançat el paleolític, l’homo sapiens va
desenvolupar les primeres formes d’art.
Aquestes pintures, de fa poc més
de 10.000 anys, són més
esquemàtiques que les anteriors,
menys realistes

57. El paleolític
L’escultura, la
Venus de Tan-Tan
és la figura
humana més
antiga descoberta.
És de fa més de
400.000 anys i
s’ha trobat al
Marroc.
Molt avançat el paleolític, l’homo sapiens va
desenvolupar les primeres formes d’art.

58. El paleolític
Molt avançat el paleolític, l’homo sapiens va
desenvolupar les primeres formes d’art.S’han descobert
centenars de
figures que
representen la
dona amb algunes
parts del cos molt
exagerades. Les
anomenem Venus.
La Venus de Dolní Věstonice
és feta de ceràmica
(Fa uns 27.000 anys)
La Venus de
Willendorf és
feta de pedra
(Fa uns 23.000
anys)

59. El paleolític
La Venus de Brassempouy també
és d’ivori d’ullal de mamut
(Fa uns 25.000 anys)
El bisont de Zaraysk és d’ivori
d’ullal de mamut
(Fa uns 20.000 anys)
Molt avançat el paleolític, l’homo sapiens va
desenvolupar les primeres formes d’art.

60. El paleolític
Molt avançat el paleolític, l’homo sapiens va
desenvolupar les primeres formes d’art.
Es creu que les formes d’art paleolítiques
tenien un caràcter màgic.
En el cas de les
representacions
d’animals, volien
afavorir la cacera. Sembla ser que les Venus es feien
per afavorir la fertilitat de les dones.

61. El Neolític és l’última època de l’edat de
pedra i comença quan s’inventa
l’agricultura i la ramaderia
El neolític
Comença l’agricultura
i la ramaderia
(fa uns 10.000 anys)

62. El neolític
La gent del neolític va deixar de ser nòmada
i es va establir de manera fixa en poblats.
El sedentarisme és una
característica del neolític.

63. El neolític
Al neolític es van fabricar noves
eines per a l’agricultura.
Les eines ja no es feien
de pedra tallada sinó de
pedra polida.

64. El neolític
Un altre invent del neolític va ser la ceràmica, per
fer recipients per guardar o cuinar els aliments.

65. El neolític
Al neolític hi va començar a haver comerç entre
gent d’un mateix poblat i fins de llocs allunyats.
El bescanvi
era la manera
en què les
antigues
civilitzacions
van començar
a comerciar,
sense ús de
monedes.
La roda va ser un
gran invent per
transportar
mercaderies.

66. L’edat dels metalls
Comença
l’edat dels metalls
(fa uns 4.000 anys)
L’edat dels metalls comença quan
els humans van inventar la metal·lúrgia.

67. L’edat dels metalls
Primerament, les eines es feren de coure,
després de bronze i finalment,
fa uns 2.800 anys, de ferro, el més resitent.
Els metalls van permetre fer eines més resistents
que les de pedra, fusta o os.
coure
bronze
ferro

68. L’edat dels metalls
A l’edat dels metalls, la població va créixer i alguns
poblats van esdevenir ciutats, sovint emmurallades.

69. L’edat dels metalls
A l’edat dels metalls es van fer grans
monuments megalítics, sovint de caràcter funerari.
Als dòlmens
hi dipositaven
els difunts.

70. L’edat dels metalls
A l’edat dels metalls es van fer grans
monuments megalítics, sovint de caràcter funerari.
Els menhirs
marcaven els
límits
territorials
d'un poble o
eren el centre
de cerimònies
religioses.
Els menhirs de
vegades formaven
part de grans
conjunts megalítics.

71. L’edat dels metalls
A l’edat dels metalls es van fer grans
monuments megalítics, sovint de caràcter funerari.
A Menorca hi ha uns megàlits molt originals.
Els Talaiots són
construccions de
pedra en forma
de torre
Les Taules,
figures en
forma de T
enorme,
realitzaven
funcions de
temple.
Les navetes
van tenir funció
funerària i
també
residencial.