Prehistòria

166,268 views

Published on

La prehistòria explicada als nois i noies de Primària i primers cursos de Secundària.

0 Comments
9 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
166,268
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
136,002
Actions
Shares
0
Downloads
412
Comments
0
Likes
9
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Prehistòria

  1. 1. La prehistòria és el període més antic i també el més llarg del nostre passat.
  2. 2. La prehistòria comença amb l’aparició dels primers éssers humans.
  3. 3. La prehistòria comença amb l’aparició dels primers éssers humans. Australopitec
  4. 4. La prehistòria comença amb l’aparició dels primers éssers humans. Australopitec Els primers australopitecs van viure a Àfrica fa vora quatre milions d’anys.
  5. 5. La prehistòria acaba quan s’inventa l’escriptura, fa més de cinc mil anys
  6. 6. La prehistòria acaba quan s’inventa l’escriptura, fa més de cinc mil anys L’escriptura es va inventar a Egipte i a Mesopotàmia al voltant de l’any 3000 aC
  7. 7. La prehistòria acaba quan s’inventa l’escriptura, fa més de cinc mil anys Escrit mesopotàmic
  8. 8. La característica principal de la prehistòria és que no s’havia inventat l’escriptura
  9. 9. La prehistòria té diverses èpoques.
  10. 10. La prehistòria té diverses èpoques. Edat de pedra
  11. 11. La prehistòria té diverses èpoques. Edat de pedra
  12. 12. La prehistòria té diverses èpoques. Edat de pedra Edat dels metalls
  13. 13. La prehistòria té diverses èpoques. Edat de pedra Edat dels metalls
  14. 14. La característica principal de l’edat de pedra és que la majoria d’eines i armes es feien de pedra.
  15. 15. Dins de l’edat de pedra distingim diverses etapes:
  16. 16. Dins de l’edat de pedra distingim diverses etapes: El paleolític
  17. 17. Dins de l’edat de pedra distingim diverses etapes El paleolític
  18. 18. Dins de l’edat de pedra distingim diverses etapes: El neolític
  19. 19. Dins de l’edat de pedra distingim diverses etapes: El neolític
  20. 20. El Paleolític és la primera època de la prehistòria i va durar fins que va començar l’agricultura i la ramaderia El paleolític
  21. 21. Primers´homínids Comença l’agricultura i la ramaderia El paleolític El Paleolític és la primera època de la prehistòria i va durar fins que va començar l’agricultura i la ramaderia
  22. 22. Durant el paleolític els humans s’agrupaven en petites tribus nòmades. El paleolític
  23. 23. La gent del paleolític es dedicava a la recol·lecció de fruits, arrels, bolets, etc. Recol·lecció El paleolític
  24. 24. I també obtenien aliments amb la caça i la pesca. Caça Pesca El paleolític
  25. 25. Al Paleolític hi va haver diferents espècies humanes amb un cervell cada vegada més desenvolupat. El paleolític
  26. 26. Fa més de 3 milions i mig d’anys que hi havia una espècie que anomenem australopitec. El paleolític
  27. 27. Fa més de 3 milions i mig d’anys que hi havia una espècie que anomenem australopitec. Australopitec vol dir “mona del sud”.
  28. 28. Fa més de 3 milions i mig d’anys que hi havia una espècie que anomenem australopitec. Australopitec vol dir “mona del sud”. L’australopitec caminava dret i feia al voltant d’un metre d’alçada El paleolític
  29. 29. Fa més de 3 milions i mig d’anys que hi havia una espècie que anomenem australopitec. Australopitec vol dir “mona del sud”. L’australopitec caminava dret i feia al voltant d’un metre d’alçada L’australopitec tenia un crani com aquest. Fixa’t que té poc front. El paleolític
  30. 30. L’Homo habilis va viure fa dos milions i mig d’anys. El paleolític
  31. 31. L’Homo habilis va viure fa dos milions i mig d’anys. El nom habilis, "hàbil", li ve pel fet que s'han trobat eines de pedra a la vora de les restes fòssils. El paleolític
  32. 32. L’Homo habilis va viure fa dos milions i mig d’anys. La capacitat cranial de l’homo habilis és superior a la de l’australopitec i arriba als 700 cm3, encara molt inferior a la dels humans actuals. El paleolític
  33. 33. L’Homo erectus va existir des de fa més d’un milió i mig d’anys. El paleolític
  34. 34. L’homo erectus és qui va aprendre a fer foc fa vora de mig milió d’anys. L’Homo erectus va existir des de fa més d’un milió i mig d’anys. El paleolític
  35. 35. El foc millora la qualitat de vida dels humans: alimentació, llum, escalfor, defensa... L’Homo erectus va existir des de fa més d’un milió i mig d’anys. El paleolític
  36. 36. El crani de l’homo erectus s’assemblava força als dels humans actuals: la seva capacitat s’acostava als 1.000 cm3 L’Homo erectus va existir des de fa més d’un milió i mig d’anys. El paleolític
  37. 37. L'Homo antecessor és el primer homínid que va viure a Europa, fa més d’un milió d’anys. El paleolític
  38. 38. L'Homo antecessor és el primer homínid que va viure a Europa, fa més d’un milió d’anys. Aquest homínid també s’anomena Home d’Atapuerca perquè és en aquest poble castellà, de Burgos, on se n’han trobat les restes. El paleolític
  39. 39. La capacitat cranial de l’Homo antecessor sobrepassa els 1.000 cm3 L'Homo antecessor és el primer homínid que va viure a Europa, fa més d’un milió d’anys. El paleolític
  40. 40. L'Homo antecessor és el primer homínid que va viure a Europa, fa més d’un milió d’anys. L’Homo antecessor era carnívor i sembla que practicava el canibalisme. El paleolític
  41. 41. L'home de Neandertal (Homo neanderthalensis) visqué a Europa entre fa 250.000 i 28.000 anys. El paleolític
  42. 42. L'home de Neandertal (Homo neanderthalensis) visqué a Europa entre fa 250.000 i 28.000 anys. L’Homo neanderthalensis és més robust que l’esser humà actual i el seu cervell és lleugerament més voluminós. El paleolític
  43. 43. L'home de Neandertal (Homo neanderthalensis) visqué a Europa entre fa 250.000 i 28.000 anys. Els neandertals ja enterraven els seus morts. A les tombes, hi col·locaven un bloc de pedra treballada i hi feien ofrenes de flors. El paleolític
  44. 44. L'home de Neandertal (Homo neanderthalensis) visqué a Europa entre fa 250.000 i 28.000 anys. Els neandertals tenien una gran capacitat craniana (1.600 cm3). El paleolític
  45. 45. L'home de Cromanyó va ser un dels primers Homo sapiens que va viure a Europa, fa uns 50.000 anys. El paleolític
  46. 46. L'home de Cromanyó va ser un dels primers Homo sapiens que va viure a Europa, fa uns 50.000 anys. L’homo sapiens es l’espècie actual dels éssers humans i es va originar a Àfrica fa 200.000 anys. El paleolític
  47. 47. L'home de Cromanyó va ser un dels primers Homo sapiens que va viure a Europa, fa uns 50.000 anys. L’home de Cromanyó tenia capacitat de comunicar pensaments i la seva laringe li permetia la comunicació oral El paleolític
  48. 48. L'home de Cromanyó va ser un dels primers Homo sapiens que va viure a Europa, fa uns 50.000 anys. El crani de l’homo sapiens tenia i té una capacitat de vora 1.500 cm3. El paleolític
  49. 49. Al llarg del paleolític cada cop es van anar fent eines de pedra tallada més perfeccionades. El paleolític Raspador (Homo habilis) Destral de puny (Homo erectus)
  50. 50. Al llarg del paleolític cada cop es van anar fent eines de pedra tallada més perfeccionades. El paleolític Rascador (Homo habilis) Destral de puny (Homo erectus) Destral bifaç (Homo antecessor) Destral (Home de Neandertal)
  51. 51. Al llarg del paleolític cada cop es van anar fent eines de pedra tallada més perfeccionades. El paleolític Destral bifaç (Homo antecessor) Destral (Home de Neandertal) Punta de llança (Homo sapiens)
  52. 52. El paleolític Al paleolític també es feia servir fusta, os i banya d’animal per fer eines. Eines i armes d’os i d’ivori (Homo sapiens)
  53. 53. El paleolític Molt avançat el paleolític, l’homo sapiens va desenvolupar les primeres formes d’art. Pintura rupestre de la cova de Lascaux de fa més de 15.000 anys Pintura rupestre de la cova d’Altamira de fa més de 12.000 anys
  54. 54. El paleolític Molt avançat el paleolític, l’homo sapiens va desenvolupar les primeres formes d’art. Aquestes pintures, de fa poc més de 10.000 anys, són més esquemàtiques que les anteriors, menys realistes
  55. 55. El paleolític L’escultura, la Venus de Tan-Tan és la figura humana més antiga descoberta. És de fa més de 400.000 anys i s’ha trobat al Marroc. Molt avançat el paleolític, l’homo sapiens va desenvolupar les primeres formes d’art.
  56. 56. El paleolític Molt avançat el paleolític, l’homo sapiens va desenvolupar les primeres formes d’art.S’han descobert centenars de figures que representen la dona amb algunes parts del cos molt exagerades. Les anomenem Venus. La Venus de Dolní Věstonice és feta de ceràmica (Fa uns 27.000 anys) La Venus de Willendorf és feta de pedra (Fa uns 23.000 anys)
  57. 57. El paleolític La Venus de Brassempouy també és d’ivori d’ullal de mamut (Fa uns 25.000 anys) El bisont de Zaraysk és d’ivori d’ullal de mamut (Fa uns 20.000 anys) Molt avançat el paleolític, l’homo sapiens va desenvolupar les primeres formes d’art.
  58. 58. El paleolític Molt avançat el paleolític, l’homo sapiens va desenvolupar les primeres formes d’art. Es creu que les formes d’art paleolítiques tenien un caràcter màgic. En el cas de les representacions d’animals, volien afavorir la cacera. Sembla ser que les Venus es feien per afavorir la fertilitat de les dones.
  59. 59. El Neolític és l’última època de l’edat de pedra i comença quan s’inventa l’agricultura i la ramaderia El neolític Comença l’agricultura i la ramaderia (fa uns 10.000 anys)
  60. 60. El neolític La gent del neolític va deixar de ser nòmada i es va establir de manera fixa en poblats. El sedentarisme és una característica del neolític.
  61. 61. El neolític Al neolític es van fabricar noves eines per a l’agricultura. Les eines ja no es feien de pedra tallada sinó de pedra polida.
  62. 62. El neolític Un altre invent del neolític va ser la ceràmica, per fer recipients per guardar o cuinar els aliments.
  63. 63. El neolític Al neolític hi va començar a haver comerç entre gent d’un mateix poblat i fins de llocs allunyats. El bescanvi era la manera en què les antigues civilitzacions van començar a comerciar, sense ús de monedes. La roda va ser un gran invent per transportar mercaderies.
  64. 64. L’edat dels metalls Comença l’edat dels metalls (fa uns 4.000 anys) L’edat dels metalls comença quan els humans van inventar la metal·lúrgia.
  65. 65. L’edat dels metalls Primerament, les eines es feren de coure, després de bronze i finalment, fa uns 2.800 anys, de ferro, el més resitent. Els metalls van permetre fer eines més resistents que les de pedra, fusta o os. coure bronze ferro
  66. 66. L’edat dels metalls A l’edat dels metalls, la població va créixer i alguns poblats van esdevenir ciutats, sovint emmurallades.
  67. 67. L’edat dels metalls A l’edat dels metalls es van fer grans monuments megalítics, sovint de caràcter funerari. Als dòlmens hi dipositaven els difunts.
  68. 68. L’edat dels metalls A l’edat dels metalls es van fer grans monuments megalítics, sovint de caràcter funerari. Els menhirs marcaven els límits territorials d'un poble o eren el centre de cerimònies religioses. Els menhirs de vegades formaven part de grans conjunts megalítics.
  69. 69. L’edat dels metalls A l’edat dels metalls es van fer grans monuments megalítics, sovint de caràcter funerari. A Menorca hi ha uns megàlits molt originals. Els Talaiots són construccions de pedra en forma de torre Les Taules, figures en forma de T enorme, realitzaven funcions de temple. Les navetes van tenir funció funerària i també residencial.

×