1
LA GLOSA
LA RIMA I EL RITME
2
QUÈ ÉS LA RIMA?
- És la coincidència parcial o total d’uns sons als
versos per produir un efecte de musicalitat. Pot
donar-se en qualsevol posició del vers, si bé el
més freqüent és que produeixi al final i entre
versos que no estiguin gaire allunyats.
A sa Pobla si veniu
hi estau tots convidats
farem com a bons veïnats
i glosarem vora caliu
3
QUÈ ÉS EL RITME?
- És la combinació de síl·labes àtones i tòniques.
- Són les que marquen el ritme d’un poema o
glosa.
Divendres ‘nam’ a sa Llebre
però no hi podré assistir
m’he acabat d’emmalaltir
no feia comptes tenir febre
4
GLOSA 1
Ai ses festes de sa Pobla
Són conegudes arreu
i si no les coneixeu,
veniu que valen el doble.
5
GLOSA 2
Dimonis i caparrots,
sant Antoni ja és aquí,
un pas doble ballarem,
i un bon mesclat ens beurem.
6
GLOSA 3
Veure dansar es Caparrots
camí de la sagristia
és una immensa alegria
per as grans i ets al·lots.
7
GLOSA 4
No acceptam imitacions
d’aquells pobles copions
amb les gloses i cançons
cantarem les tradicions.
8
QUÈ SÓN ELS VERSOS? I LES ESTROFES?
CONSONANT
ASSONANT
LLIURE
- Una glosa sol estar formada de versos, que
corresponen a una línia de text.
- Aquests versos s'agrupen en estrofes.
- Mitjançant la repetició de sons a final del vers,
s'aconsegueix la rima. La rima d'un poema, pot
ser:
9
GLOSA CONSONANT
Molts de nirvis, mal de ventre,
retrobades i emocions
tant de grans com petitons
s'han viscut al nostre centre.
- Es repeteixen els sons, tant vocàlics com
consonàntics, a partir de la darrera vocal tònica.
10
GLOSSA ASSONANT
Per sant Antoni feim festa
farà una bona gelada
farem tots molta de gresca
quedarem tocats tots d’ala.
- Es repeteixen només els sons vocàlics a partir
de la darrera vocal tònica.
11
GLOSA LLIURE
Als escrits documentats
ara fa més de sis segles
que nosaltres feim sa festa
sant Antoni gloriós.
- Es repeteixen només els sons vocàlics a partir de la
darrera vocal tònica.
12
Activitat 1: distingeix els diferents tipus
de rima que hi apareixen.
Jo vaig néixer a sa Pobla
aquest poble tant diví
si Déu vol i m’ho dóna
a sa Pobla vull morir.
13
Activitat 1:
Te deman, oh clamater,
un bon "Visca Sant Antoni"
Fort, potent i renouer.
Vull que l'església retroni!
14
Activitat 1:
El dimoni té una forca
que és de llenya d'ametler
li diuen es garriguer
i va ser batle d'Escorca.
15
Activitat 1:
Sa millor escola és
,d’Espanya, sa Vialfàs
té es millor professorat
i això està més que bé.
16
Activitat 1:
Els alumnes de cinquè
No aniran a sa Llebre
S’han portat molt malament
sa setmana de ses festes.
17
Activitat 1:
Ai sa Pobla, ai sa Pobla
sant Antoni val el doble
espinagades coventes
és ventre quasi em rebenta.
18
Activitat 1:
Sant Antoni, es meu patró
Sa meva festa estimada
Molts d'amics a sa taulada,
gloses a nes fogueró.
19
Comptam síl·labes...
Sant|An|to|ni|i el|di|mo|ni
ju|ga|ven|a| tren|ta|-un.
El|di|mo|ni| va|fer|tren|ta
sant| An|to|ni| tren|ta|-un.
20
Comptam síl·labes amb sinalefa
Ni|mu|re|ro|ni ar|ta|nenc
ni|tam|poc|ma|na|co|rí
sant|An|to|ni|va|ve|nir
i als|po|blers|fort|ens|di|gué:
a|sa|Po|bla|jo|vaig|néi|xer
i a|sa|Po|bla|vull|mo|rir.
21
ACTIVITAT 2: SEPARA AQUESTS GLOSES EN SÍL·LABES
Els nins de cinquè quan volen
són els millors de l’escola
però com que no ho volen
quedaran tots castigats.
22
ACTIVITAT 2:
Na Marita de cinquè
És sa nostra millor mestra
Prometem que li farem
Una glosa per trimestre.
23
ACTIVITAT 3: Omple els espais de les
gloses escoltades a classe.
Jo vaig néixer a -- -----
aquest poble tant ----,
si déu vol i m’ho ----,
a sa Pobla vull -----.
24
ACTIVITAT 3: Separa i compta les síl·labes,
i digues quin tipus de rima és:
Sant Antoni ja és aquí
Se prepara bona festa
espinagada coventa
mos fa beure molt de vi
25
ACTIVITAT 3: Separa i compta les síl·labes,
i digues quin tipus de rima és:
Sant Antoni de Viana
Vos que veniu amb ‘so’ fred
Enviau-me un jovenet
Que véngui de bona gana
26
ACTIVITAT 3: Separa i compta les síl·labes,
i digues quin tipus de rima és:
Jo som tant alt com un pi
ses mates no me fan ombre
jo n’he vengut a confondre
és cantadors que hi ha aquí.
27
ACTIVITAT 4: Fes la teva pròpia glosa
Recorda el que hem explicat anteriorment:
-Intenta que la glosa tengui ritme.
-Tria i fes el tipus de rima que més t’hagi agradat.
-Quan la tenguis feta, comprova que:
- Hagis separat els versos així com t’hem explicat.
- Compta els versos fins la síl·laba tònica, i recorda que
només en pot tenir 7.
- Finalment com hem dit abans, digues a quin tipus de
rima pertany.

La glosa (ritme, rima, versos i estrofes)

  • 1.
  • 2.
    2 QUÈ ÉS LARIMA? - És la coincidència parcial o total d’uns sons als versos per produir un efecte de musicalitat. Pot donar-se en qualsevol posició del vers, si bé el més freqüent és que produeixi al final i entre versos que no estiguin gaire allunyats. A sa Pobla si veniu hi estau tots convidats farem com a bons veïnats i glosarem vora caliu
  • 3.
    3 QUÈ ÉS ELRITME? - És la combinació de síl·labes àtones i tòniques. - Són les que marquen el ritme d’un poema o glosa. Divendres ‘nam’ a sa Llebre però no hi podré assistir m’he acabat d’emmalaltir no feia comptes tenir febre
  • 4.
    4 GLOSA 1 Ai sesfestes de sa Pobla Són conegudes arreu i si no les coneixeu, veniu que valen el doble.
  • 5.
    5 GLOSA 2 Dimonis icaparrots, sant Antoni ja és aquí, un pas doble ballarem, i un bon mesclat ens beurem.
  • 6.
    6 GLOSA 3 Veure dansares Caparrots camí de la sagristia és una immensa alegria per as grans i ets al·lots.
  • 7.
    7 GLOSA 4 No acceptamimitacions d’aquells pobles copions amb les gloses i cançons cantarem les tradicions.
  • 8.
    8 QUÈ SÓN ELSVERSOS? I LES ESTROFES? CONSONANT ASSONANT LLIURE - Una glosa sol estar formada de versos, que corresponen a una línia de text. - Aquests versos s'agrupen en estrofes. - Mitjançant la repetició de sons a final del vers, s'aconsegueix la rima. La rima d'un poema, pot ser:
  • 9.
    9 GLOSA CONSONANT Molts denirvis, mal de ventre, retrobades i emocions tant de grans com petitons s'han viscut al nostre centre. - Es repeteixen els sons, tant vocàlics com consonàntics, a partir de la darrera vocal tònica.
  • 10.
    10 GLOSSA ASSONANT Per santAntoni feim festa farà una bona gelada farem tots molta de gresca quedarem tocats tots d’ala. - Es repeteixen només els sons vocàlics a partir de la darrera vocal tònica.
  • 11.
    11 GLOSA LLIURE Als escritsdocumentats ara fa més de sis segles que nosaltres feim sa festa sant Antoni gloriós. - Es repeteixen només els sons vocàlics a partir de la darrera vocal tònica.
  • 12.
    12 Activitat 1: distingeixels diferents tipus de rima que hi apareixen. Jo vaig néixer a sa Pobla aquest poble tant diví si Déu vol i m’ho dóna a sa Pobla vull morir.
  • 13.
    13 Activitat 1: Te deman,oh clamater, un bon "Visca Sant Antoni" Fort, potent i renouer. Vull que l'església retroni!
  • 14.
    14 Activitat 1: El dimonité una forca que és de llenya d'ametler li diuen es garriguer i va ser batle d'Escorca.
  • 15.
    15 Activitat 1: Sa millorescola és ,d’Espanya, sa Vialfàs té es millor professorat i això està més que bé.
  • 16.
    16 Activitat 1: Els alumnesde cinquè No aniran a sa Llebre S’han portat molt malament sa setmana de ses festes.
  • 17.
    17 Activitat 1: Ai saPobla, ai sa Pobla sant Antoni val el doble espinagades coventes és ventre quasi em rebenta.
  • 18.
    18 Activitat 1: Sant Antoni,es meu patró Sa meva festa estimada Molts d'amics a sa taulada, gloses a nes fogueró.
  • 19.
    19 Comptam síl·labes... Sant|An|to|ni|i el|di|mo|ni ju|ga|ven|a|tren|ta|-un. El|di|mo|ni| va|fer|tren|ta sant| An|to|ni| tren|ta|-un.
  • 20.
    20 Comptam síl·labes ambsinalefa Ni|mu|re|ro|ni ar|ta|nenc ni|tam|poc|ma|na|co|rí sant|An|to|ni|va|ve|nir i als|po|blers|fort|ens|di|gué: a|sa|Po|bla|jo|vaig|néi|xer i a|sa|Po|bla|vull|mo|rir.
  • 21.
    21 ACTIVITAT 2: SEPARAAQUESTS GLOSES EN SÍL·LABES Els nins de cinquè quan volen són els millors de l’escola però com que no ho volen quedaran tots castigats.
  • 22.
    22 ACTIVITAT 2: Na Maritade cinquè És sa nostra millor mestra Prometem que li farem Una glosa per trimestre.
  • 23.
    23 ACTIVITAT 3: Ompleels espais de les gloses escoltades a classe. Jo vaig néixer a -- ----- aquest poble tant ----, si déu vol i m’ho ----, a sa Pobla vull -----.
  • 24.
    24 ACTIVITAT 3: Separai compta les síl·labes, i digues quin tipus de rima és: Sant Antoni ja és aquí Se prepara bona festa espinagada coventa mos fa beure molt de vi
  • 25.
    25 ACTIVITAT 3: Separai compta les síl·labes, i digues quin tipus de rima és: Sant Antoni de Viana Vos que veniu amb ‘so’ fred Enviau-me un jovenet Que véngui de bona gana
  • 26.
    26 ACTIVITAT 3: Separai compta les síl·labes, i digues quin tipus de rima és: Jo som tant alt com un pi ses mates no me fan ombre jo n’he vengut a confondre és cantadors que hi ha aquí.
  • 27.
    27 ACTIVITAT 4: Fesla teva pròpia glosa Recorda el que hem explicat anteriorment: -Intenta que la glosa tengui ritme. -Tria i fes el tipus de rima que més t’hagi agradat. -Quan la tenguis feta, comprova que: - Hagis separat els versos així com t’hem explicat. - Compta els versos fins la síl·laba tònica, i recorda que només en pot tenir 7. - Finalment com hem dit abans, digues a quin tipus de rima pertany.

Editor's Notes