1. Cronologia antecedents
1885 Fundació del Congrés Nacional Indi
1918 14 punts del president Wilson
Independència del Iemen del Nord
1922 Congrés dels Pobles d’Orient a Bakú en resposta a la crida de
la III Internacional
1020’s Formació de partits comunistes als països colonitzats
Formació d’organitzacions nacionalistes
1922 Descolonització d’Egipte
1926 Creació de la Lliga dels Pobles asiàtics a Nagasaki (Japó)
1930 Descolonització d’Irak (1932)
1931 Creació de la Commonwealth
1932 Creació de l’Aràbia Saudita
1942 Carta de l’Atlàntic
1943 Descolonització de Síria i Líban (1946)
1945 Fundació de la Lliga Àrab
1946 Creació de la Unió Francesa
2
2. Primera onada descolonitzadora (Àsia, 1945-1955)
1945 Proclamació de les independències a Indonèsia i Indoxina
1946 Descolonització de Jordània (Transjordània)
Independència de Filipines
1946-1949 Emancipació de les Índies Holandeses
1946-1954 Guerra d’Indo-xina (independències de Cambodja, Laos i
Vietnam)
1947 Independència i partició de l’Índia
1948 Independència de Birmània i Ceilan
Retirada dels britànics de Palestina: estat d’Israel
Establiment de dos nous estats a Corea:
- República Democràtica Popular de Corea (nord)
- República de Corea (sud)
1955 Conferència dels països afro-asiàtics de Bandung (Indonèsia)
Segona onada descolonitzadora (Àfrica, 1956-1975)
1956-1962 Emancipació dels països del Magrib
1957-1965 Emancipació de les colònioes britàniques d’Àsia del sud-est
1957-1976 Descolonització de les colònies angleses d’Àfrica
1960 Descolonització de l’Àfrica negra francesa
Independència del Congo belga
1963 Creació de l’Organització per a la Unitat Africana (OUA)
1974-1975 Independència de les colònies portugueses d’Àfrica i
Timor oriental
1991 Desintegració de l’URSS
3
3. Colònies i protectorats espanyols
1956 Independència del protectorat de Marroc
1968 Independència de la República de Guinea Equatorial
1969 Marroc recupera Ifni
1975 Acords de Madrid: cessió de l’administració del Sahara
Occidental a Marroc i Maurtitània
les grans etapes de la descolonització
4
4. factors de la descolonització
Interns
•el creixement demogràfic i la urbanització de les colònies que
cohesionen i donen força a les actituds oposades al colonialisme
•les transformacions econòmiques que provoquen importants
desequilibris regionals, pero que, al mateix temps, són la base pel
desenvolupament d’organitzacions sindicals i polítiques autòctones
•els canvis culturals i educatius que, sovint, desestructuren el marc de
referència de la societat precolonial tradicional, però que, simultàniament,
formen unes elits il·lustrades capaces d’utilitzar el discurs polític occidental
per denunciar la colonització i reivindicar la independència
Externs
•la crítica del colonialisme en els cercles progressistes occidentals
•l’impacte de les dues guerres mundials a les quals les colònies aporten
soldats, matèries primeres i recursos energètics
•la Segona Guerra mundial que mostra que els europeus no són
invulnerables
•els principis dels Aliats (democràcia, llibertat, justícia i igualtat) també
són aplicables als pobles colonitzats
•les actituds de les dues superpotències: EUA i URSS
•La posició de l’Organització de les Nacions Unides (ONU)
5
