2. L’oferta la constitueixen tots aquells
productes i serveis que són necessaris o
interessants per a satisfer les necessitats del
turista.
A més, en turisme, existeixen una sèrie
d’elements naturals que també formen part
de l’oferta: una platja, unes muntanyes,
unes coves, un clima determinat, etc.
Aquests, poden ser un reclam de primer
ordre per al turista.
3. L’oferta d’una destinació turística ha de tenir cinc components
imprescindibles:
1.-Transports: avió, vaixell, tren, autocar i cotxe.
2.- Intermediació i venta: TTOO, agències majoristes,
majoristes- minoristes i agències minoristes.
3.- Informació turística: guies i oficines d’informació turística.
4.- Allotjament: hotels, ressorts, apartaments turístics, cases
rurals, albergs i càmpings.
5.- Restauració: restaurants, bars i cafeteries.
A tot això, se li sumarien unes determinades infraestructures
com: aeroports, ports, carreteres, serveis sanitaris, pàrquings,
transport públic, història, art, gastronomia, entre d’altres.
4. Ofertaturística: és el producte turístic que
s’aconsegueix fer arribar al públic que el
demanda, a través d’una sèrie de variables o
eines de màrqueting, aplicades i relacionades
adequadament. Aquestes són:
El desenvolupament del producte global.
L’aplicació del preu.
La distribució.
La comunicació.
5. Producte turístic: combinació de béns i serveis, de
recursos i infraestructures, ordenats de manera que
ofereixen uns beneficis al client, que aconsegueix
satisfer les seves motivacions i expectatives i que
estan disponibles per ser consumits pels turistes.
El producte està format per dues parts indivisibles:
Una part tangible: la constitueix el producte global
en sí, tal i com és ofert pels productors.
Una part intangible: que és la percepció i
expectatives que els consumidors tenen dels
productes.
En turisme, la part intangible és quasi més important que
l’altre, ja que els consumidors/usuaris no coneixen el
producte, no el poden veure ni tocar i no el poden consumir
fora d’ell.
6. Dins de cada una de les parts que composen un
producte, existeixen diferents nivells de
coneixement del mateix, que s’han de tenir en
compte a l’hora d’estructurar correctament un
producte turístic per a que el consumidor el pugui
percebre de forma adequada. Aquests nivells són
els següents:
El Valor Elemental del Producte (base)- (part
intangible).
El Producte Visible (part tangible).
El Valor Afegit (part tangible).
7. És el servei o benefici principal que ha sigut dissenyat
per satisfer les necessitats del públic objectiu i que
s’ofereix a través d’altres elements tangibles que són
elements del producte. En definitiva, és la essència
del producte que desenvolupem.
Exemples:
Un hotel no ha de vendre llits sinó descans,
tranquil·litat, vacacions, possibilitat de treballar en
un entorn ben equipat…
Un restaurant no ven plats sinó trobades socials al
voltant d’una taula, menjar sense haver de cuina i
fregar, novetats en menjars, prestigi, rapidesa…
8. És l’altre part del producte que es pot
comprovar i per tant donar a conèixer per
mitjà d’ofertes concretes, les quals
comprenen allò que el client rebrà en un
temps determinat i pel preu pagat.
Elcomponent tangible pot aparèixer en un
catàleg, en el que s’especifica exactament el
que s’ofereix, en un temps determinat i a un
preu determinat, això és el que s’ha
denominat com oferta turística.
9. És tot allò que es pot incloure al producte tangible
per fer-lo més interessant i atractiu al públic, es lo
que el diferenciarà de la resta de la competència.
En general, és la diferenciació entre la totalitat de
beneficis o serveis dels que gaudeix el client i el
Valor Elemental del Producte.
Exemples:
La TV o el minibar no són obligatoris en els
hotels de 3*, però ja no es concep un hotel
d’aquesta categoria sense ells.
En hotels de ciutat on la demanda principal és el
turisme de negocis, s’ofereix la possibilitat de
tenir un ordinador portàtil gratuïtament.
10. Les empreses turístiques són empreses de serveis en
las que el client no adquireix res físic i durador, sinó
un dret d’utilitzar o gaudir d’alguna cosa. Per això
necessiten contar amb importants infraestructures i
equipaments, convertint-se així en grans
consumidores de productes industrials. És el cas dels
hotels, restaurants, companyies aèries, etc.
Aquest en el punt de partida per conèixer les
diferències bàsiques entre servies i productes
turístics, que principalment són les següents:
11. 1.- El servei és intangible:
Això suposa que un client d’un hotel o d’un
restaurant una vegada que ha gastat els seus
diners no té la possibilitat de mostrar
físicament el que ha obtingut canvi, ja que el
que ha rebut és atenció, benestar,
instal·lacions, aliments, etc.
12. 2.- El servei és perible:
Des de un punt de vista empresarial, si no es
ven una taula del restaurant o una habitació
de l’hotel, els guanys que això hagués suposat
s’hauran perdut per sempre. Per això, el que
no s’hagi venut avui suposa una pèrdua real de
beneficis.
13. 3.- La majoria de serveis no
poden ser inspeccionats o provats
abans de la prestació:
Quan un client compra un viatge en una
agència de viatges o fa una reserva de
transport o d’hotel, està comprant la promesa
de què rebrà uns serveis específics en un
termini determinat a canvi de la confirmació o
títol de transport que rep en el moment del
pagament.
14. 4.- La producció de serveis està
limitada:
Excepte en alguns ocasions, en el temps i en
l’espai, i s’ha d’entendre més com una
«capacitat per produir» que com una quantitat
de producció que es pot predeterminar.
15. 5.- La interacció personal en
serveis fa que cada prestació sigui
única:
L’humor, el cansament, el nivell de motivació i
els criteris subjectius del personal en contacte
i del client influiran en el resultat de la
prestació. Per intentar solucionar aquest
problema s’han creat els sistemes de control
de qualitat.
16. 6.- Existeix simultaneïtat entre la
producció i el consum de serveis:
El client no pot provar el producte o servei
abans de consumir-lo, pel que a través de la
informació aquest genera les seves
expectatives. Els serveis es venen primer i
després es produeixen i s’utilitzen al mateix
temps. A més, el client és la part integral del
servei, és a dir, sense la seva presència seria
impossible realitzar o oferir un servei.
17. 7.- No es possible la transferència
de la propietat:
Quan es compra un producte sol passar de
generació en generació, regalar-se, deixar-lo a
altres persones, mentre que amb els serveis no
succeeix mai el mateix, ja que no s’adquireix
la seva propietat sinó el seu ús personalitzat.
