L'empresa i la seva organització (1 i 2)

792 views

Published on

Published in: Economy & Finance
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
792
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
24
Actions
Shares
0
Downloads
13
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

L'empresa i la seva organització (1 i 2)

  1. 1. BLOC 1 • L’empresa i la seva organització – – – – L’empresa i el seu entorn La organització de l’empresa Elecció de la forma jurídica Tràmits per a la creació de l’empresa En benefici propi
  2. 2. L’empresa i la seva organització • Cadascun de nosaltres necessita satisfer diàriament una gran quantitat de necessitats: alimentació, vestit, transport, formació…, la majoria de les quals són proporcionades per les empreses. A més, a partir de la participació en les activitats de les empreses obtenim els mitjans econòmics. Es tracta, sens dubte, de dos motius de pes per estudiar la realitat empresarial. • Un dels objectius prioritaris d’aquesta matèria, i d’aquest bloc temàtic en particular, és proporcionar les eines perquè pugueu desenvolupar el vostre propi projecte empresarial.
  3. 3. 1.L’empresa i el seu entorn • Objectius: – Reconèixer les funcions de l’empresa, determinar-ne els objectius i valorar la seva importància per al benestar de la societat – Reconèixer i valorar la figura de l’empresari i els diversos factors que influeixen en l’activitat de l’empresa, amb la finalitat de desenvolupar un projecte propi – Identificar diversos tipus d’empreses existents en el mercat – Conèixer quins aspectes s’han de considerar per a crear una empresa de manera que es puguin prendre les decisions més adequades – Conscienciar-se de l’impacte mediambiental que pot provocar el desenvolupament d’una activitat empresarial amb l’objectiu de prendre les decisions més adequades per a la seva minimització
  4. 4. 1.L’empresa i el seu entorn 1. L’empresa 1. 2. 3. 2. L’activitat empresarial 1. 2. 3. 3. El producte El mercat La normalització legal que afecta l’empresa Tipus d’empresa 1. 2. 3. 4. Funcions de l’empresa Objectius de l’empresa L’empresari Segons el sector d’activitat Segons la dimensió Segons la titularitat del capital La creació de l’empresa 1. 2. El plà d’empresa Ajudes per a la creació de l’empresa: els vivers d’empreses
  5. 5. L’empresa Tota societat té un model de... ...Organització econòmica que permeti a la població... ...Disponibilitat de béns que depèn, en part, dels... ...Recursos disponibles
  6. 6. Factors de producció Coordinació Producte Una empresa és una unitat econòmica que, a partir de la combinació de diversos factors de producció, posa a disposició del públic béns i serveis.
  7. 7. Funcions de l’empresa Combinats en Es produeixen i venen Factors productius L’empresa Bens i serveis recursos naturals, treball de les persones, màquines, eines… mitjançant les activitats dirigides i coordinades per l’empresari. aliments, llibres, cotxes, electrodomèstics… amb els recursos obtinguts es remunera els propietaris dels factors, com els empresaris o els treballadors a canvi de la venda es generen uns ingressos
  8. 8. Objectius de l’empresa L’objectiu de l’empresa privada, en general, és l’obtenció de beneficis per als seus propietaris Pot promoure un benefici social: - Produeix béns i serveis necessaris - Es creen llocs de treball. Pot generar costos socials: - Producció de residus que contaminen el medi ambient. - Abusos en les condicions i en l’horari de treball. - Producció de béns de poca qualitat que puguin comprometre la salut del consumidor. - Fixació de preus molt alts degut a una situació de manca de competència. Es necessari, doncs, crear una normativa que reguli determinats aspectes: laborals, mediambientals, de defensa de la competència, de protecció del consumidor...
  9. 9. L’empresari Per a iniciar una activitat empresarial, es necessita la iniciativa d’una persona o un grup de persones que estiguin disposades a arriscar els seus recursos econòmics i que s’encarreguin de la contractació dels factors de producció necessaris, de l’organització i de la planificació de l’empresa. L’empresari planifica, organitza i controla la producció, i assumeix, si és propietari, el risc derivat de les activitats de l’empresa. Cal no confondre empresari i propietari, malgrat que sovint coincideixin. - Petita empresa, en general, coincideixen en la mateixa persona (l’Amo). - Gran empresa pot ser propietat de molts socis que no la gestionen directament, sinó que delegen aquesta funció (President, Director General).
  10. 10. L’activitat empresarial En la definició de l’activitat empresarial que ha d’exercir l’empresa s’han de considerar diversos factors, entre els quals són essencials: – – – – El producte que ofereix. Les característiques del mercat en què es comercialitza. La normativa legal existent. La localització de l’empresa.
  11. 11. El producte Una empresa pot assolir la seva finalitat en la mesura que aconsegueixi vendre el seu producte. Podem classificar els productes segons les seves característiques i segons la seva finalitat. Segons les seves característiques en... Béns: objectes físics que es poden tocar, com ara un bolígraf o un cotxe. Serveis: conjunt d’activitats i operacions que serveixen per a un ús determinat, com ara l’atenció que rebem d’un metge o de l’empleat d’una oficina bancària.
  12. 12. Productes de consum: són aquells el destí dels quals és satisfer les necessitats de tipus personal, i que no s’incorporen en el procés productiu, com ara la roba o l’aliment. Poden ser... Segons la seva finalitat en... Productes industrials: els adquirits per altres empreses per tal de ser incorporats en el seu procés productiu. Es classifiquen en... Duradors: tenen una certa permanència en el temps, com ara un cotxe o una nevera Fungibles: per al consum directe, com ara un pa o una taronja Primeres matèries: materials no elaborats que l’empresa manipula per tal d’incorporarlos en el procés productiu, com ara el metall de coure per a una empresa que fabrica cablejat elèctric. Components: elements amb algun grau d’elaboració que formen part de sistemes més amplis, com ara els pneumàtics que adquireix un fabricant de cotxes per a incorporar-los als seus vehicles. Equip de producció: constituït per la maquinària i les eines que utilitza l’empresa en el procés de fabricació.
  13. 13. El mercat L’èxit de vendes de l’empresa depèn de diversos factors, d’entre els quals el producte és fonamental. No obstant això, el millor producte pot resultar un fracàs de vendes si existeixen pocs compradors o si hi ha una gran quantitat d’empreses que comercialitzen el mateix producte o un de semblant. Un mercat està constituït pel conjunt de compradors i venedors d’un producte. Es important considerar doncs, la competència existent, les motivacions del consumidor, el segment del mercat, la grandària del mercat i la quota de mercat. Això es coneix com a estudi de mercat.
  14. 14. Motivacions del consumidor Motius racionals Relacionats amb la reflexió del consumidor sobre les característiques del producte pel que fa a la seva capacitat per a satisfer les seves necessitats. D’aquesta manera, quan una persona vulgui adquirir un cotxe, prendrà la seva decisió a partir de comparar el preu i la qualitat oferts per les diverses marques i considerarà la fiabilitat del servei postvenda; per exemple, la disponibilitat de recanvis. En aquest sentit, cal destacar la tendència de molts consumidors a mantenir la seva fidelitat a una marca o un producte si anteriorment han quedat satisfets. Motius emocionals Relacionats amb el desig del consumidor d’obtenir un cert prestigi pel fet de ser-ne propietari. Així, entre dos cotxes, un comprador pot prendre la decisió de triar la marca que consideri de més prestigi, la que provoqui més admiració entre els veïns o la que subratlli la seva pertinença a un determinat grup social. Cal destacar la tendència d’importants grups de consumidors a seguir modes; és a dir, a adquirir el mateix tipus de béns alhora que els estan consumint moltes altres persones.
  15. 15. Competència Forma de mercat Es caracteritza per... Exemples Conseqüències per a l’empresa Competència perfecte L’existència de molts compradors i venedors que comercien amb un producte homogeni; és a dir, que no està diferenciat per marques o models. Productes del sector primari, com ara el blat de moro o el peix. - El factor de competència fonamental és el preu. - Si es tracta del mateix producte, el consumidor es decantarà pel que tingui un preu inferior. Monopoli Ser l’única empresa que ofereix el seu producte en el mercat. Empreses amb dret exclusiu a l’explotació d’una patent. - L’empresa podrà fixar el preu que consideri més convenient, per tal d’assolir el màxim benefici. - No té competidors. Oligopoli Ser poques les empreses que comercialitzen el mateix bé. Telefonia fixa i mòbil, gasolina... -Les empreses poden competir en preu. - Hi ha la possibilitat que, pel fet de ser poques, arribin a un acord entre elles per mantenir o apujar els preus. Competència monopolística La multiplicitat de compradors i venedors que comercien amb un producte diferenciat en marca, model o disseny. És molt freqüent en una gran quantitat d’articles diferenciats en marques, models i qualitats. - Diferenciar el seu producte dels de la competència, per tal d’aconseguir una millor adaptació als gustos i necessitats del consumidor.
  16. 16. Segments de mercat Un segment de mercat està constituït pel conjunt de consumidors que demanden un producte de característiques semblants. Els consumidors no són homogenis i tenen necessitats i preferències diferents. L’empresa té que tenir-ho en compte. Podríem distingir segments per: - Edat - Zona de residència - Nivell cultural - Sexe - Tipus de família - ... - Activitat - Nivell d’ingressos Segmentació multicriteri: diverses característiques del consumidor. Ex: un fabricant de cotxes pot considerar el segment format per consumidors d’elevat poder adquisitiu, joves, casats i sense fills, que demandarien un tipus específics de vehicle.
  17. 17. Grandària de mercat i quota de mercat Indicador important de les possibilitats de venda. Definim com la grandària de mercat la quantitat d’unitats que es venen d’un mateix producte, durant un període determinat, en una zona concreta, pel conjunt d’empreses que el comercialitzen. Per una grandària de mercat determinat, l’objectiu de l’empresa serà incrementar la seva participació en el nombre total d’unitats venudes, és a dir, augmentar la seva quota de mercat. Anomenem quota de mercat d’una empresa la seva participació en el nombre total d’unitats venudes. S’expressa en percentatge. Quota de mercat de l’empresa A = unitats venudes / grandària de mercat x 100
  18. 18. La normativa legal que afecta l’empresa L’empresa està subjecte al compliment d’una àmplia normativa legal que regula una gran part de les seves activitats, per tal de regular els interessos de persones o institucions que hi tenen una relació directa o indirecta. L’Administració pública determina una àmplia normativa que regula l’activitat de l’empresa en diversos ordres: - forma jurídica - urbanística - laboral - mediambiental - comptable - impositiva Per la gran importància que té, més endavant tractarem de manera detallada cadascuna d’aquestes qüestions.
  19. 19. La localització de l’empresa Factors que influeixen en la localització de l’empresa Proximitat a les primeres matèries És important especialment per a: indústries extractives, conserveres,... En general que necessitin un gran volum de primeres matèries per a la producció. Altrament, poden incórrer en alts costos de transport. Proximitat als mercats És especialment important per a: indústries hoteleres, sucursals bancàries, ... Si les primeres matèries és poden obtenir amb facilitat a qualsevol lloc, l’empresa s’instal·larà on hi hagi demanda. Proximitat a la xarxa de comunicacions És especialment important per a: empreses industrials, com les del sector automobilístic, químic,... Una bona xarxa de carreteres, ferrocarrils o transports aeris comportarà un important estalvi ja que facilitarà l’aprovisionament i la distribució. Eliminació de residus És especialment important per a: farmacèutiques, químiques,... Moltes activitats empresarials generen residus que han de rebre un tractament adequat. Considerar la proximitat de les plantes de tractament o abocadors, i nuclis poblats. Existència de mà d’obra qualificada És especialment important per a: empreses que necessiten personal molt qualificat, com les d’electrònica,... Activitats que requereixen personal amb formació tècnica adaptada a les necessitats de l’empresa Costos baixos És especialment important per a: qualsevol empresa. Resultarà favorable una zona on els costos siguin inferiors, i els salaris, impostos i preus de les primeres matèries o lloguers siguin baixos
  20. 20. Tipus d’empresa Segons el sector d’activitat Empreses del sector primari Empreses del sector secundari Empreses del sector terciari Activitat. Empreses l’activitat de les quals està lligada d’una manera directa a l’obtenció de recursos naturals Activitat. Empreses que realitzen activitats de transformació, a partir de primeres matèries o productes semielaborats. Activitat. Empreses que presten serveis Exemple. Explotacions agrícoles o la pesca Exemple. Empreses d’automoció, construcció, metal·lúrgiques, tèxtils... Exemple. Empreses de transport, l’ensenyament, la banca, el comerç, el turisme, la sanitat... Tendència. El pes d’aquest tipus d’activitats ha disminuït considerablement als països occidentals. En el cas de Catalunya, representa aproximadament el 2% de la producció total Tendència. El pes d’aquest tipus d’empreses en l’economia d’un país és elevat, encara que tendeix a decréixer en els països avançats Tendència. És el sector més important, tant pel valor que genera com per la població que ocupa. El seu pes és creixent en la nostra economia. A Catalunya representa el 60% de la producció total
  21. 21. Segons la dimensió La Comissió Europea defineix petita i mitjana empresa (pime) la que: - Té menys de 250 treballadors - Té una xifra de negocis anual no superior als 50 milions d’euros o un balanç general igual o inferior a 43 milions d’euros. Xifra de negocis és l’import, expressat en unitats monetàries, de les vendes o els serveis efectuats per l’empresa per unitat de temps Dins les pime es distingeix habitualment: - Microempresa. Té menys de 10 treballadors i una xifra de negocis anual o balanç general igual o inferior a 2 milions d’euros. - Petita empresa. Té entre 10 i 49 treballadors i la seva xifra de negocis anual o balanç general és igual o inferior a 10 milions d’euros. A 1 de gener del 2003 un 99,85% d’un total de 525549 empreses del sector secundari i terciari eren pimes.
  22. 22. Segons la titularitat del capital El sistema econòmic vigent al nostre país és l’economia de mercat, que es caracteritza per la propietat privada dels mitjans de producció. No obstant això, l’Estat intervé en l’economia de diverses maneres. En l’àmbit empresarial, és propietari de diverses empreses, o n’és accionista amb diversos graus de participació. Per tant distingirem entre empreses privades, públiques i mixtes. L’empresa segons la propietat del capital Privada El capital és propietat de particulars Pública El capital és propietat de l’Estat o d’altres entitats que constitueixen el sector públic Mixta La propietat del capital és compartida entre l’Estat i particulars Els objectius de les empreses públiques són diferents dels de les empreses privades i es poden plantejar altres objectius, com ara: - El desenvolupament regional i la creació o manteniment de llocs de treball - La protecció de recursos naturals - L’actuació en sectors estratègics de l’economia - La independència dels subministraments estrangers en alguns sectors, com ara la defensa nacional - Corregir deficiències en sectors no assumibles per l’empresa privada
  23. 23. La creació de l’empresa Hi ha diversos motius pels quals una persona o un grup de persones poden decidir emprendre una activitat empresarial: - prosperar - disposar d’independència per prendre les pròpies decisions El procés que condueix a prendre aquesta determinació es pot veure influït per - dificultat de trobar una feina assalariada en les condicions que voldríem - disposar dels mitjans econòmics necessaris Naturalment, el pas previ és decidir en quina activitat es pot obtenir un resultat positiu. L’elecció en general tindrà a veure amb: - l’habilitat per a dur a terme una feina en concret - coneixements tècnics especialitzats de què es disposi - possessió d’una idea innovadora - coneixement del mercat En si mateix, però, cap d’aquests factors és garantia d'èxit. La creació d’una empresa requereix enfrontar-se a una gran quantitat de reptes.
  24. 24. El pla d’empresa Un pla d’empresa és un document en què es defineix d’una manera clara i sintètica la idea de negoci que es vol emprendre L’elaboració d’un pla d’empresa permetrà de posar en relleu les oportunitats i dificultats associades al projecte, determinar-ne la importància i especificar les mesures que s’adoptaran en cada cas per a potenciar els avantatges i minimitzar els inconvenients. A més, això implicarà, la majoria de les vegades, la necessitat de sol·licitar finançament, com ara préstecs a entitats bancàries o ajudes a les administracions. Lògicament, aquestes entitats sol·licitaran als promotors que demostrin la factibilitat i, per tant, la conveniència o no de rebre ajudes. El pla d’empresa ha de definir... 1. En què consisteix el negoci? 4. Què ens diferencia de la competència? 6. D’on els obtindrem? 2. Qui som? 5. Quins mitjans necessitem? 7. Quines decisions prendrem a curt i mig termini? 3. Hi ha expectatives de venda?
  25. 25. Fases del pla d’empresa 1.Concreció d’idees a partir de: Els coneixements sobre el negoci en concret. Les oportunitats de negoci existents i els coneixements tècnics especialitzats. 2.Identificació del promotor/a o promotors que contingui: La formació obtinguda, experiència empresarial, coneixements del mercat o de l’activitat. 3.Elecció de la forma jurídica definint: La forma jurídica per a l’empresa 4.Anàlisi del mercat a partir de: L’elaboració d’estudis de mercat 5.Localització de l’empresa detallant: La proximitat a les vies de comunicació, als mercats,...(vist en aquesta unitat) 6.Tipus de producte ofert pel que fa a: Les necessitats que cobreix, la normativa legal que l’afecta...
  26. 26. Fases del pla d’empresa 7.El procés productiu indicant-me: Els proveïdors, les parts del procés productiu... 8.Recursos humans determinant: La selecció, el tipus de contracte, l’organigrama... 9.Pla de màrqueting argumentant: Les estratègies de comercialització del producte, el preu, la promoció i la distribució. 10.Inversió i finançament concretant: El pla d’inversions, els recursos econòmics necessaris... L’origen dels recursos (dels promotors, d’entitats financeres, subvencions). 11.Previsió economicofinancera determinant: Les pèrdues i guanys futurs i el pla d’inversions. 12.Calendari de posada en marxa tenint en compte: Els tràmits requerits i el cost estimat
  27. 27. Ajudes per a la creació de l’empresa: els vivers d’empreses 9 de cada 10 llocs de treball generats els darrers anys han estat creats per pime. D’aquesta xifra global, el 70% han estat en empreses amb menys de 5 treballadors. A la vista d’aquestes xifres, l’Administració considera la creació de noves empreses una de les prioritats de la política d’ocupació i del conjunt de la política econòmica. Els ajuts a les pime es canalitzen a través de desenes de serveis i programes (entre els quals hi ha diversos tipus d’ajuts econòmics). També es canalitzen per mitjà dels vivers d’empreses. Els vivers d’empreses són espaïs que pretenen acollir noves iniciatives empresarials per tal de facilitar-ne la viabilitat en els primers mesos de la seva posada en marxa. Moltes vegades aquests centres estan vinculats als ajuntaments.
  28. 28. Les empreses acollides a un viver poden disposar, a baix cost, d’aquests serveis: - central telefònica, fax, fotocopiadora,... - taula de treball - ús d’ordinadors, impressores, escàner,... - domiciliació d’empreses - servei d'Internet i correu electrònic, pàgina web,... - neteja de locals - personal tècnic i administratiu. Normalment un dels requisits per l’acollida de l’empresa és la presentació d’un pla d’empresa que en mostri la viabilitat futura. Cal destacar també l’existència d’ajuts especials per les dones emprenedores, que estan tenint un èxit notable en els darrers temps, en el camí de disminuir l’alt índex d’atur entre les dones i les seves majors dificultats per accedir al mercat laboral.
  29. 29. 2.L’organització de l’empresa · Objectius: - Reconèixer quines són les diverses àrees funcionals que hi pot haver en l’empresa, amb la finalitat de determinar creativament l’estructura organitzativa més adequada per a la petita empresa. - Representar mitjançant un organigrama l’estructura organitzativa de l’empresa a fi de visualitzar amb facilitat els elements que la constitueixen i la seva jerarquia. - Argumentar les decisions preses en el procés de selecció de personal per cobrir els llocs de treball que es requereixin a l’empresa.
  30. 30. 2.L’organització de l’empresa · Seguirem aquest ordre: 1. Com s’organitza l’empresa? 2. Com es representa l’estructura organitzativa de l’empresa? 1. 2. 1. Tipus d’organigrama La departamentació Com es capta, se selecciona i es forma el personal?
  31. 31. Com s’organitza l’empresa? • • • L’empresa com a sistema, es a dir, com a un conjunt de parts interdependents, que s’interrelacionen formant una unitat orgànica, la qual cosa fa que s’obtinguin uns resultats finals no atribuïbles a cap part en particular, sinó a la col·laboració de totes elles. L’objectiu comú de les diverses parts (àrees funcionals) seria la generació de beneficis materials o socials. L’estructura organitzativa necessària en una empresa permet una adequada coordinació entre totes les àrees funcionals. – Àrees funcionals: aprovisionament o compres producció comercial o vendes recursos humans comptabilitat administració direcció i control
  32. 32. L’estructura organitzativa de l’empresa es fonamenta en el disseny i manteniment d’un sistema de funcionament basat en la definició de les tasques que s’han d’acomplir, del perfil de les persones que l’han de dur a terme, de les relacions que hi ha d’haver entre elles i dels processos de control que permetin verificar la consecució dels objectius proposats. • • • Hi ha una forta interdependència entre les diverses àrees funcionals. Així, per exemple, un augment de les vendes implicarà un major esforç a l’àrea de producció i, probablement, la necessitat de decidir si es contracte més personal. Segons el tipus d’empresa, les diverses àrees funcionals tindran més o menys importància. O poden haver-hi altres àrees com investigació i desenvolupament. Per exemple: una empresa que només comercialitzi productes és evident que no tindrà àrea de producció. És molt freqüent, sobretot en la pime, que es produeixi l’agregació de diverses àrees funcionals. Redueix costos i millora la coordinació. Així és molt usual que l’àrea financera reuneixi les funcions de les àrees administrativa, financera i comptable.
  33. 33. Estructura organitzativa de l’empresa Àrea funcional Per què és necessària? Descripció Activitat Aprovisionament o compres Qualsevol empresa ha d’obtenir de l’exterior el conjunt de materials i serveis que s’utilitzen en el procés productiu. L’àrea d’aprovisionament és la que obté materials i serveis de l’exterior de l’empresa Qüestions relacionades amb les necessitats materials, contactes amb proveïdors, recepció dels materials, emmagatzematge i distribució d’aquests materials. Podem considerar que aquesta àrea funciona d’una manera efectiva sempre que els materials que es necessiten estiguin disponibles en el lloc, moment i quantitat adequats. Producció A partir dels diversos materials, i mitjançant la intervenció de les persones, l’empresa ha de procedir a l’elaboració de béns i serveis Es transformen primeres matèries en productes acabats, mitjançant l’aplicació d’una determinada tecnologia. Els principals objectius es poden descriure en termes de productivitat, qualitat, fiabilitat i adaptabilitat. El sistema productiu funciona d’una manera satisfactòria si s’obtenen els objectius fixats sense interrupcions, es minimitzen els costos associats al procés productiu i el producte compleix amb les especificacions de qualitat que han estat previstes. Comercial o vendes Qualsevol empresa situa en un lloc destacat de les seves prioritats la venda de productes que són objecte de la seva activitat Encarregada de definir què s’ha de vendre i a qui, donar a conèixer els productes als potencials usuaris i facilitar-ne la distribució. Les principals tasques assignades a l’àrea comercial estan lligades a l’estudi del mercat, la planificació d’activitats que condueixin a l’aparició de nous productes, la formulació del preu i la definició d’estratègies de promoció i distribució.
  34. 34. Estructura organitzativa de l’empresa (continua) Àrea funcional Per què és necessària? Descripció Activitat Financera Les empreses han de pagar la maquinària i els materials que adquireixen, el salari dels treballadors, el lloguer del local, el subministrament d’energia i altres requisits imprescindibles per a la seva activitat. S’encarrega de les activitats relacionades amb l’obtenció de recursos financers dels quals ha de disposar l’empresa Entre les seves funcions trobem la de triar els projectes d’inversió més adequats, establir quines són les necessitats de recursos econòmics en cada moment, on es poden obtenir i quin n’és el cost. Recursos humans L’activitat de les empreses depèn fonamentalment de les persones que hi treballen Es prenen decisions sobre l’organització del personal, la selecció, l’administració dels recursos humans, la formació i les relacions amb els representants dels treballadors Per això, cal disposar d’informació sobre les característiques dels llocs de treball i les dels treballadors de l’empresa.. Comptabilitat En qualsevol empresa és important l’obtenció d’informació sobre el resultat de les seves activitats i de les variacions en el seu patrimoni. D’altra banda, existeix una normativa legal, que examinarem més endavant, que obliga l’empresari a fer pública determinada informació comptable. Encarregada d’examinar i verificar l’exactitud dels costos en què incorre l’empresa, determinar els resultats econòmics i financers, la composició del patrimoni, i elaborar informes i estadístiques que mostrin la marxa de l’empresa. Verificació de l’exactitud dels comprovants que acrediten les despeses efectuades per l’empresa, la gestió de les operacions bancàries, i l’elaboració dels comptes anuals.
  35. 35. Estructura organitzativa de l’empresa (continua i 2) Àrea funcional Per què és necessària? Descripció Activitat Administració Es tracten qüestions que afecten diversos àmbits de l’empresa S’efectuen diverses tasques, entre les quals podem trobar la relació amb els accionistes de l’empresa, correu i missatgeria, arxiu, centraleta telefònica o atenció al públic. També pot ser responsable de la gestió de personal o de compravenda en el cas de que no hi hagi cap secció específica Direcció i control La complexitat de l’activitat de l’empresa posa en relleu la necessitat de disposar d’una direcció que organitzi adequadament els recursos de què es disposa. La funció de la direcció és establir els objectius de l’empresa i aplicar de la manera més convenient els factors productius de què es disposa per a la seva consecució. La direcció té una importància crítica en la vida de l’empresa, ja que constitueix l’àmbit en què es duen a terme tasques fonamentals pel que fa a objectius, plans, organització, gestió i control.
  36. 36. Com es representa l’estructura organitzativa de l’empresa? Gràficament mitjançant un organigrama Un organigrama és la representació gràfica de les diverses àrees funcionals de l’empresa i de les seves funcions, dels nivells d’autoritat i dels canals de transmissió d’informació Per tal que sigui útil ha de reunir les característiques següents: - ser fàcilment comprensible - presentar els elements importants de l’empresa; p.e., departaments o seccions. - incloure la denominació específica de cada unitat que representa; p.e.,”departament de vendes” o “secció de mobles de cuina”. - mostrar correctament la jerarquia existent en l’empresa.
  37. 37. Exemple: - en funció de la complexitat de l’empresa els organigrames tenen més nivells. P.e., la Direcció de Recursos Humans pot tenir diverses àrees operatives. La jerarquia es posa en relleu verticalment. Així, Tània Bové depèn de Rosa Guifré, i aquesta de la Direcció General. - la transmissió d’informació segueix també aquest canal: en el cas de la selecció d’un nou treballador, en Marc Álvarez informarà a Rosa Guifré i aquesta a Susanna Brunet. DIRECCIÓ GENERAL Susanna Brunet DIRECCIÓ FINANCERA Pol Martinez DIRECCIÓ COMPTABILITAT Marta Estornell DIRECCIÓ ADMINISTRATIVA Joan Sastre DIRECCIÓ COMPRES Teresa Gràcia DIRECCIÓ COMERCIAL Mercè Comes DIRECCIÓ R.HUMANS Rosa Guifré DIRECCIÓ PRODUCCIÓ Gabriel Colom SELECCIÓ PERSONAL Marc Àlvarez CONTRACTES Tània Bové NÒMINES Josep Pujol
  38. 38. Tipus d’organigrama Sense ser una classificació exhaustiva, podem considerar els següents tipus: Tipus d’organigrama Segons la finalitat Descripció Generals Mostren tota l’estructura de l’empresa. Presenten només una part en concret de l’estructura de l’empresa. Estructurals Presenten tan sols les diverses unitats que componen l’empresa. Funcionals Mostren quines són les funcions de cada unitat. De personal Segons la forma Mostren totes les unitats de l’empresa, fins i tot les més petites, i les relacions entre elles. Són molt detallats. De detall Segons el contingut Presenten únicament les grans unitats de l’empresa. Pretenen donar una visió general. D’anàlisi Segons l’extensió Informatius Expliciten el nom i el càrrec de cada persona. Horitzontals Les unitats amb més autoritat se situen a l’esquerra. Director Verticals Les unitats amb més autoritat se situen a la part superior. Director Dpt. de compres Dpt. de vendes Dpt. de compres Dpt. de vendes
  39. 39. La departamentació Hem definit les diverses àrees funcionals que hi pot haver en una empresa. Però atenent a les seves característiques, pot ser útil realitzar un altre tipus de divisió de les tasques que tinguin una major adaptació a les necessitats. Departamentació per... Funcions Descripció Representació gràfica Agrupen les activitats segons les diverses àrees funcionals de què disposa l’empresa. Dir. General D. Comercial Territoris Tipus de productes Processos productius Segment de mercat S’agrupen activitats segons l’àrea territorial, ja que sovint presenten característiques especifiques. És freqüent a l’àrea de comercialització. De vegades, els productes presenten diferències importants, tant en la producció com en la comercialització, per la qual cosa resulta aconsellable la creació de departaments específics per grups. L’elaboració d’un producte comporta, sovint, que ha de passar per diverses fases, les quals pot ser aconsellable d’agrupar en departaments. L’empresa pot adreçar la seva producció a diversos segments de mercat. Pot realitzar, p.e., vendes a grans hipermercats, botigues i directament al públic. D. Financera D. Rec. Humans Dir. Comercial Zona Andalusia Zona Catalunya Zona Madrid Dir. Producció Dep. Mobles de cuina Dep. Mobiliari oficina Dep. Moble metàlic Dep. Mobles cuina Secció fusteria Secció pintura Dir. comercial Dep. hipermercats Dep. botigues Dep. Venda directa
  40. 40. Departaments staff En algunes ocasions, per assessorar els directius, es creen departaments staff la funció dels quals és donar suport tècnic a la Direcció. Els directius d’aquests departaments no exerceixen autoritat, sinó que la seva funció és únicament d’assessoria. Com es capta, se selecciona i es forma el personal? L’activitat de qualsevol empresa depèn fonamentalment de les persones que hi treballen, des dels que la dirigeixen fins als treballadors de producció. Per bé que molts processos productius estan automatitzats, la responsabilitat en la presa de decisions correspon, en darrer terme, a les persones. L’èxit de l’empresa, doncs, serà degut en gran part a una correcta dotació i organització dels recursos humans. Això implica: - Definir correctament les feines que haurà d’efectuar cada persona o grup de persones, i els objectius que ha d’assolir. - Assignar a cada persona el lloc més adequat a la seva capacitat. - Establir la relació que ha d’existir entre els diversos grups i coordinar-los. És essencial el procés de captació i formació de personal, que té diverses fases:
  41. 41. Anàlisi de les característiques del lloc treball: · Tècniques utilitzades. · Condicions en què s’efectua. Determinació de les característiques de la persona que ha d’ocupar-los: · Psicològiques · Físiques · Formació, experiència Hi ha en l’empresa personal que reuneixen les característiques requerides? I, en el cas que sigui així, estan en Disposició d’ocupar el lloc de treball que es pretén cobrir? NO Anàlisi de la normativa existent: · Formes de contracte · Altres normatives: conveni col·lectiu, Cotització a la Seg.Social... · Ajudes per a la creació d’ocupació Captació i selecció de candidats: Establir un procés de selecció de personal a partir de la publicació d’ofertes de treball i l’execució de proves selectives. SI El lloc de treball es podrà cobrir amb el mateix personal de l’empresa, normalment rebent una formació que li permeti exercir adequadament la nova responsabilitat. Un cop seleccionada la persona adequada, es comunica la decisió a tots els candidats. Normalment s’establirà un període de formació.
  42. 42. Anàlisi de les característiques del lloc de treball - Denominació del lloc - Departament on anirà - Funcions - Horari - Coneixements que es necessiten... Es aconsellable reunir aquesta informació en una fitxa. - Categoria professional - Tipus de contracte Determinació de les característiques del candidat - Aptituds professionals - Trets psicològics i de personalitat - Edat - Característiques físiques... Anàlisi de la normativa existent Hi ha diverses normatives i regulacions que són determinants en la provisió dels llocs de treball. Aquesta visió general l’ampliarem més endavant del curs. · Normatives sobre contractació Normatives sobre ocupació Tipus de contractes previstos per la llei Cotització a la Seguretat Social Convenis col·lectius Ajudes a la creació d’ocupació
  43. 43. Normatives sobre contractació Normatives sobre l’ocupació Legislació nacional, de la comunitat autònoma, del sector, etc. La jurisdicció laboral té les mateixes característiques en el conjunt d’Espanya, però moltes comunitats autònomes assumeixen competències importants: potestat sancionadora, serveis de promoció, subvencions i ajudes, etc. Tipus de contractes previstos per la llei Contracte fix, temporal, de pràctiques, etc. Un bon coneixement dels tipus de contracte existents permetrà d’obtenir diversos avantatges, entre els quals, ajudes i bonificacions existents segons el tipus de contracte. Cotització a la Seguretat Social L’empresa haurà de cotitzar a la Seguretat Social, per la qual cosa és imprescindible considerar aquest cost. Convenis col·lectius Un conveni col·lectiu és una norma creada a partir de l’acord entre empresaris i treballadors que regula les relacions de treball en un grup d’empreses, l’empresa o una part d’aquesta: salaris, horari de treball, vacances, etc. Ajudes a la creació d’ocupació Existeixen diverses ajudes a la creació d’ocupació que depenen de diferents institucions. Entre aquestes, trobem les de promoció de la dona, o la de persones amb algun tipus de discapacitat, etc.
  44. 44. Captació de candidats Responsabilitat conjunta de l’Àrea corresponent i de la de Recursos Humans. Tenim dues possibilitats com hem vist: - Interna: es troba a la mateixa empresa el perfil adequat. - Externa: s’ha de buscar fora de l’empresa. L’empresa accedeix a diverses fonts. Fonts de captació de personal externes a les quals pot accedir l’empresa Borses de treball Alguns centres educatius (instituts, universitats,...) disposen d’una borsa de treball en la qual s’inscriuen demandants d’ocupació Oficines de Treball de la Generalitat S’encarreguen de gestionar les ofertes de treball. Entre altres funcions, assessoren les persones que busquen feina, donen suport a l’autoocupació... Empreses de selecció de personal Hi ha entitats especialitzades en les tasques de reclutament i selecció de treballadors per a les empreses. Agències de col·locació Des de l’any 1995 existeixen agències de col·locació sense ànim de lucre autoritzades pel Servei d’Ocupació de Catalunya, que depenen d’institucions públiques o fundacions privades, ajuntaments, organitzacions patronals o sindicats... Empreses de treball temporal (ETT) La seva activitat consisteix a posar a disposició de l’empresa client, i temporalment, treballadors que han estat contractats per l’ETT. Anuncis a la premsa Es poden publicar anuncis a la premsa en els quals es descrigui el lloc de treball que s’ha de cobrir, l’empresa, les condicions laborals...
  45. 45. Selecció del candidat A partir de les sol·licituds l’empresa podrà iniciar els processos de preselecció i selecció: - Preselecció: es valoraran currículums i es determinarà quins son els més adequats. Selecció: posada en contacte amb les persones preseleccionades per determinar la més adequada mitjançant una sèrie de proves. El currículum és un document l’objectiu del qual és resumir les dades personals, professionals i acadèmiques de la persona que pretén cobrir un lloc de treball. Consta de diversos apartats: dades personals, formació i estudis, experiència professional i altres dades que puguin ser d'interès. Les proves més habituals en un procés selectiu són per aquest ordre: Tests psicològics Permeten mesurar la diferència entre persones pel que fa a un tret determinat. Podem distingir entre diversos tipus de test: Aptituds: expressió verbal, raonament numèric,... Intel·ligència: capacitat de comprendre i resoldre problemes de tota mena. Personalitat: autoestima, extraversió, estabilitat emocional, independència... Proves professional Pretenen determinar les capacitats professionals del candidat: coneixements, habilitats...Poden ser orals, escrites, o exàmens pràctics, que consisteixen en la realització d’un treball.
  46. 46. Entrevista Els candidats que han superat les fases anteriors accediran a l’entrevista. S’hi pretenen aclarir i aprofundir aspectes que s’han posat en relleu al llarg de les proves anteriors. Comunicació de la decisió A partir del resultat de les proves s’haurà de prendre la decisió final, que normalment correspondrà al cap de departament en que treballarà la persona que s’hagi elegit. És important comunicar també la decisió a les persones que no han estat elegides, simplement per respecte a les mateixes. Formació Si s’escau, pot ser convenient dissenyar activitats de formació per a la persona elegida per garantir la seva adaptació al lloc de treball. Moltes empreses lliuren al nou treballador, a més, un manual que li permeti de conèixer els objectius de l’empresa, l’estil organitzatiu, l’historial... Igualment interessant pot ser designar un empleat amb experiència que assessori, durant els primers dies, el nou treballador/a.

×