Biologia i Geologia, 4 ESO

1. Biologia 4 ESO
Jordi PipóVicent

2.  Geologia: estudi de laTerra, composició, estructura, …
 Interés científic, econòmic (minerals i energia), preventiu
(terratrèmols o volcans).
 Dinamisme terrestre
 Fonts d’energia
▪ Interna: desintegració d’elements radioactius del nucli i el mantell.
▪ Externa: gravetat, rotació, energia Sol.

3.  Directes
 Extracció de mostres. Perforacions o sondejos. Màx. 13 km. Petroli,
mines, pous d’aigua.
 Materials volcànics en profunditat.

4.  Indirectes
 Meteorits: composició similar a la terrestre
▪ Siderits: 80-90% Fe, baix en Ni. Semblants al nucli.
▪ Sideròlits: silicats+Fe+Ni. Mantell inferior.
▪ Aerolits: silicats. Escorça.

5.  Indirectes
 Densitat: La densitat de l’escorça (basalt, granit) és menor que la real (13.6
g/cm3). Interior més comprimit.

6.  Indirectes
 Magnetisme i electricitat: a partir de les propietats
magnètiques com el ferro o elèctriques dels metalls.

7.  Indirectes
 Gravetat: 9.8 m/s2.Varia segons la zona.
▪ Major en oceans (basalt més dens). A l’escorça, granit.
▪ Menor en serralades.Gruix de les planes menor, major atracció de
les roques del mantell (més denses).

8.  Indirectes
 Temperatures: 3ºC/100m (gradient geotèrmic). 4600ºC al centre

9.  Indirectes
 Ones sísmiques: són les vibracions d’un terratrèmol originades en
l’hipocentre.
▪ Sismògrafs: enregistren sismogrames.
▪ Tipus d’ones:
▪ Ones primàries (P): les primeres, es mouen 1r endavant i després
endarrere, en la direcció de propagació, travessen sòlids i líquids,
més ràpides.
▪ Ones secundàries (S): més lentes, perpendiculars a la
propagació, no travessen líquids.
▪ Ones superficials (L): són les destructives.
▪ Les P canvien la trajectòria al travessar capes diferents. Les S no
travessen el nucli.

10.  Indirectes
 Ones sísmiques

11.  Indirectes
 Ones sísmiques

12.  Indirectes
 Ones sísmiques

13.  Estructura externa
 Litosfera: capa sòlida, lleugera i rígida. Dividida en grans plaques
▪ Escorça
▪ Mantell litosfèric: per damunt de l’astenosfera.
 Hidrosfera: aigües marines i continentals en estat líquid o sòlid com
la neu.
 Atmosfera: gasos
 Biosfera: els éssers vius

14.  Estructura interna
 Model físic

15.  Estructura interna
 Model físic

16.  Estructura interna
 Model físic
▪ Escorça: sòlida, menys densa
▪ Discontinuïtat de Mohorovicic: canvis en les ones sísmiques
▪ Mantell superior: conté l’astenosfera.
▪ Mantell inferior: sòlid
▪ Discontinuïtat de Gutenberg
▪ Nucli extern: semilíquid, viscós
▪ Nucli intern: sòlid,més dens

17.  Estructura interna
 Model químic

18.  Estructura interna
 Model químic: geoquímica
▪ Escorça:O, Si,Al, Fe, Mg, Ca, K, Na, ...
▪ Mantell: Si, Fe, Mg
▪ Nucli: Fe, Ni
 Ferro el més abundant
 90% formada per Fe, O, Si, Mg

20.  Origen: fa 4.600 M.A. Núvol de gas i pols.Cada cop més pols i
planetèssims que augmentaven P iT (fins 1.600 ºC). Elements
radioactius. Massa fosa envoltada per una atmosfera de H i He.

21.  Distribució en capes: elements distribuïts per densitat, major com
més propers al nucli.Va desapareixent l’atmosfera primària.

22.  Formació escorça: fa 3.900 M.A. Es refreda i solidifica la superfície.
Atmosfera formada per CO2 i vapor d’aigua dels volcans i l’impacte dels
meteorits. Reductora. Color marró. Més densa que l’actual. Pas de vapor
a oceans: aparició vida bacteriana.
Estromatòlits

23.  Atmosfera biològica: fa 2.300 M.A.
 Microorganismes consumidors de molècules inorgàniques.
 Microorganismes fotosintetizadors: O2, capa d’ozó.

24.  La fossilització
 La majòria són recoberts ràpidament per sediments (fang, sorra).
 Es descomponen les parts toves.
 Mineralització: s’endureixen les parts dures (p.ex. calci) o són
substituïdes (p.ex.silici).
 Pas a roca sedimentària.

25.  Tipus
 Parts dures: closques, conquilles, ossos, etc.
 Motlles: emprentes de parts toves. Fulles plantes.
 Buidats: cavitats interiors com conquilles.

26.  Tipus
 Empremtes: petjades, copròlits (excrements).
 Ambre: insectes atrapats en la reïna.
 Glaç: mamuts, mòmies.

27.  Estrat: format per M.A. a resultes de l’acumulació de sediments
convertir-se després en roques sedimentàries. Llacs, deltes, mars, …
▪ Llei de la superposició d’estrats: els sediments més nous es
dipositen damunt els antics. Si no hi ha pertorbacions (falles).
▪ Llei de correlació de fòssils: l’edat d’un fòssil en un lloc és similar a
la d’un altre.
 Columna estratigràfica: seqüència completa de roques
sedimentàries en un indret.
 Tall geològic: secció vertical d’un indret que permet conèixer la
història geològica.

28.  Datació
 Datació absoluta: en M.A. Mètode de desintegració radioactiva.
Es coneix el temps que tarden a desintegrar-se els àtoms radioactius,
com l’isòtop del C14.
 Datació relativa: es compara amb altres estrats.
 Fòssils guia: fòssils molt abundants que van existir en un període curt.
Permet la datació.

31.  Interpretació de la història geològica d’un tall
 Tipus de materials:

32.  Interpretació de la història geològica d’un tall
 Tipus de processos geològics i de contactes:

33.  Interpretació de la història geològica d’un tall
 Exemple:

34. Eó Era Període Època
Fanerozoic
Cenozoic
(Terciari)
Quaternari
Holocè
Pleistocè
Neogen
Pliocè
Miocè
Paleogen
Oligocè
Eocè
Paleocè
Mesozoic
(Secundari)
Cretaci
Juràssic
Triàsic
Paleozoic
(Primari)
Pèrmic
Carbonífer
Devònic
Silúric
Ordovícic
Càmbric
Precàmbric
Proterozoic
Arqueà
Hadeà

35.  Big bang: 13.700 M.A.
 Eons
 Hadeà: 4.500-3.800 M.A. Formació del planeta a roques més antigues
(Grenlàndia).ADN.
 Arqueà: 3.800-2.500 M.A. Estromatòlits. Primers bacteris
fotosintètics no produïen O2. Cianobacteris posteriors captadors de
CO2 i productors d’O2.
 Proterozoic: 2.500-570 M.A. Formació de Fe oxidat (prova d’O2 a
l’altmosfera). Extinció massiva degut a l’O2 (2.000 ma). Fòssils
eucariotes unicel·lulars (1600 ma). Fòssils pluricel·lulars Ediacara (700
ma).
 Fanerozoic: 570 M.A.-ara.Organismes similars als fílums actuals.

36.  Arqueà

37.  Proterozoic
Ediacara
(Austràlia)

38.  Fanerozoic: Paleozoic: 570-245 M.A.
▪ Cambrià: 570-500 M.A. Explosió càmbrica (de fílums). Marins,
invertebrats i algues. Esponges, meduses, mol·luscs, trilobits,
braquiòpodes, graptòlits, anomalocaris.Continents molt
fragmentats.

39.  Paleozoic: 570-245 M.A.
▪ Ordovicià: 500-425 M.A. Primers peixos: conodonts.Cefalòpodes
(ammonites).

40.  Paleozoic: 570-245 M.A.
▪ Silurià: 425-400 M.A. Evolució dels peixos: placoderms (plaques
òssies), condrictis (taurons), teleostes (espines òssies).
Primeres plantes terrestres molt simples, en zones properes a les
platges: Cooksonia.
Primers animals terrestres: artròpodes.

41.  Paleozoic: 570-245 M.A.
▪ Devonià: 405-345 M.A. Llacunes i maresmes.
Artròpodes amb quitina, pas de brànquies a tràquees.
Fongs amb quitina (aeris).
Primers peixos a respirar aire (pulmonats).
Amfibis (tetràpodes). Hynerpeton.
Plantes que evitaven la dessecació i vasos conductors. Molses, falgueres.

42.  Paleozoic: 570-245 M.A.
▪ Carbonífer: 345-280 M.A. Boscos humits amb falgueres gegants.
Artròpodes gegants (Meganeura).
Diversitat d’amfibis: carnívors gegants. Primers rèptils: Hylonomus.
Peixos agnats (sense mandíbula). Nautiloïdeus.

43.  Paleozoic: 570-245 M.A.
▪ Permià: 280-245 M.A. Unió de continents (Pangea), clima sec
interior.
Extinció major de la història: final boscos falgueres, trilobits, graptòlits.
Menys braquiòpodes i nautiloïdeus.
Primeres gimnospermes.
Diversificació dels rèptils: Dimetrodon.
Primers rèptils mamiferoides: Cynognathus.

44.  Fanerozoic: Mesozoic: 245-65 M.A.
▪ Triàsic: 230-180 M.A.
Abundància de gimnospermes (fruit): coníferes, gingkos.
Abundants rèptils: dinosaures, aquàtics (ictiosaures), voladors
(pterosauris).
Primers mamífers.

45.  Fanerozoic: Mesozoic: 245-65 M.A.
▪ Juràssic: 180-140 M.A.
Primeres aus: archaeopteryx.
Diplodocus, tiranosaure, triceratops, plesiosaure, stegosaure.

46.  Fanerozoic: Mesozoic: 245-65 M.A.
▪ Cretaci: 140-65 M.A.
Angiospermes (flor). Evolució dels insectes.
Extinció global: dinosaures, ammonites, belemnites, plantes, rèptils.
Gran meteorit.

47.  Fanerozoic: Cenozoic: 65 M.A.-ara. Plantes tropicals. Praderies.
▪ Terciari: 65-2 M.A.
▪ Períodes: paleocè, eocè, oligocè, miocè, pliocè.
▪ 38 M.A. Meteorit, extinció espècies planctòniques.
▪ 15 M.A. Refredament. SeparacióAntàrtida.Augment mida espècies.
▪ Primers arbres de fulla caduca.
▪ Diversificació mamífers. Primers homínids (4 M.A.).

48.  Fanerozoic: Cenozoic: 65 M.A.-ara.
▪ Quaternari: 2 M.A.-ara.
▪ Períodes: pleistocè, holocè (10.000-ara).
▪ Glaciacions: tancament istme Panamà. Darrera fa 10.000 anys.
▪ Evolució espècie humana: H.erectus, H.sapiens.