Projecte Univers 6è. Curs 2011-2012

1. 1
L’Univers.
PROJECTE DELS
ALUMNES DE 6è.
DE PRIMÀRIA DE
L’ESCOLA
M. VAYREDA
DE ROSES.

2. 2
ÍNDEX.ÍNDEX.ÍNDEX.ÍNDEX.
L’Univers.L’Univers.L’Univers.L’Univers. pàg.pàg.pàg.pàg. 3333
LaLaLaLa Via LàctiaVia LàctiaVia LàctiaVia Làctia.... pàg.pàg.pàg.pàg. 3333
El Sistema SolarEl Sistema SolarEl Sistema SolarEl Sistema Solar.... pàg.pàg.pàg.pàg. 4444
Els vuit planetesEls vuit planetesEls vuit planetesEls vuit planetes. pàg.. pàg.. pàg.. pàg. 5555
El SolEl SolEl SolEl Sol.... pàg.pàg.pàg.pàg. 6666
Els planetesEls planetesEls planetesEls planetes.... pàg.pàg.pàg.pàg. 7777
Els cometesEls cometesEls cometesEls cometes.... ppppàg.àg.àg.àg. 8888
Els aEls aEls aEls asteroidessteroidessteroidessteroides.... ppppàg.àg.àg.àg. 9999
Els meteoritsEls meteoritsEls meteoritsEls meteorits. pàg.. pàg.. pàg.. pàg. 10101010
La Terra.La Terra.La Terra.La Terra. pàg. 10pàg. 10pàg. 10pàg. 10
L’Atmosfera.L’Atmosfera.L’Atmosfera.L’Atmosfera. pàg. 13pàg. 13pàg. 13pàg. 13
La Hidrosfera.La Hidrosfera.La Hidrosfera.La Hidrosfera. ppppàg.àg.àg.àg. 14141414
La Litosfera terrestre.La Litosfera terrestre.La Litosfera terrestre.La Litosfera terrestre. ppppàg. 1àg. 1àg. 1àg. 15555
Plec.Plec.Plec.Plec. ppppàg.àg.àg.àg. 17171717
Falla.Falla.Falla.Falla. ppppàg. 17àg. 17àg. 17àg. 17
Terratrèmol.Terratrèmol.Terratrèmol.Terratrèmol. ppppàg.àg.àg.àg. 18181818
Volcà.Volcà.Volcà.Volcà. ppppàg. 18àg. 18àg. 18àg. 18
El Relleu Submarí.El Relleu Submarí.El Relleu Submarí.El Relleu Submarí. ppppàg. 19àg. 19àg. 19àg. 19
Plataforma continental.Plataforma continental.Plataforma continental.Plataforma continental. ppppàg. 20àg. 20àg. 20àg. 20
Talús continental.Talús continental.Talús continental.Talús continental. ppppàg.àg.àg.àg. 21212121
Plana abissal.Plana abissal.Plana abissal.Plana abissal. ppppàgàgàgàg. 21. 21. 21. 21
Dorsal oceànica.Dorsal oceànica.Dorsal oceànica.Dorsal oceànica. ppppàg.àg.àg.àg. 21212121
Fossa oceànica.Fossa oceànica.Fossa oceànica.Fossa oceànica. pàg.pàg.pàg.pàg. 22222222

3. 3
L’UNIVERSL’UNIVERSL’UNIVERSL’UNIVERS....
L’Univers és tot allò que existeix, des
de la terra que trepitgem fins als
astres més llunyans.
LLLLa Via Làctiaa Via Làctiaa Via Làctiaa Via Làctia.
Els estels que es veuen al cel
s’agrupen en galàxies. N’hi ha moltes
i de dimensions molt diferents. La
més coneguda de totes és la Via

4. 4
Làctia, que és la nostra. El Sol és un
dels més de 500.000
estels de la Via Làctia.
El Sol i tots els
cossos que orbiten al
seu voltant (8 planetes,
més de 60 satèl·lits i infinits
asteroides i cometes) formen el
Sistema Solar.
El Sistema solarEl Sistema solarEl Sistema solarEl Sistema solar....
Està
format
per una
estrella
central, el
Sol, els
cossos
que
l’acompanyen i l’espai que queda
entre ells.

5. 5
Els vuit planetesEls vuit planetesEls vuit planetesEls vuit planetes....
D’entre tots els cossos que giren al
voltant del Sol destaquen els planetes
(Mercuri, Venus, la Terra, Mart,
Júpiter, Saturn, Urà, i Neptú).
La Terra és el nostre
planeta i té un satèl·lit,
la Lluna.
Alguns planetes tenen
satèl·lits i d’altres no.

6. 6
El SolEl SolEl SolEl Sol....
És l’estrella més propera a la Terra i
és l’element més gran del Sistema
Solar.
El Sol és també la
nostra principal
font d’energia que
es manifesta, sobre
tot en forma de
llum i calor.
Es va formar fa
4.500 milions d’anys i té combustible
per a 5.000 milions més.
Té tanta força que sovint atrau els
asteroides i cometes que li passen a
prop i els evapora.
El sol ocupa el centre del Sistema
Solar.

7. 7
Els planetesEls planetesEls planetesEls planetes....
Són astres que giren al voltant del
Sol. No tenen llum pròpia, sinó que
reflecteixen la llum solar.
Els planetes tenen diversos
moviments. Els més importants són la
rotaciórotaciórotaciórotació i la translaciótranslaciótranslaciótranslació. Pel moviment
de rotació giren sobre ells mateixos
pel seu eix, això determina el dia del
planeta.
Pel de translació, descriuen òrbites en
cercle al voltant del Sol, cada òrbita
és l’any del planeta. Triguen temps
diferents a
acabar-la,
com més
lluny, més
temps.
Els planetes tenen forma gairebé
esfèrica, com una pilota una mica
aplanada pels pols. Els materials més
compactes es troben al nucli i els

8. 8
gasos formen una atmosfera sobre la
seva superfície.
Mercuri, Venus, la Terra i Mart són
planetes terrestres, petits i rocosos,
amb densitat alta. Tenen un moviment
de rotació lent, poques llunes (o cap) i
forma bastant rodona.
Júpiter, Saturn, Urà i Neptú,
anomenats gegants gasosos, són
enormes i lleugers, fets de gas i gel.
Giren de pressa i tenen molts
satèl·lits, més volum equatorial i
anells.
Els cometes.Els cometes.Els cometes.Els cometes.
Els cometes semblen taques de llum,
sovint borroses, que deixen un rastre
o cabellera. Això els fa atractius i els
envolta de màgia i misteri.
Els cometes són cossos fràgils, petits

9. 9
i de forma irregular, formats per una
barreja de substàncies
dures i gasos congelats.
Quan un cometa
s’acosta al Sol i
s’escalfa, els gasos
s’evaporen, desprenen
partícules sòlides i
formen la cabellera.
Els asteroidesEls asteroidesEls asteroidesEls asteroides....
Són una sèrie d’objectes rocosos o
metàl·lics que fan
òrbites a l’entorn
del Sol, la majoria
en el cinturó
principal, entre
Mart i Júpiter.
Les naus que han navegat a través del
cinturó d’asteroides han vist que és
pràcticament buit i que les distàncies

10. 10
que separen els uns dels altres són
enormes.
Els meteoritsEls meteoritsEls meteoritsEls meteorits....
La paraula meteorit significa fenomen
del cel i descriu la llum que es
produeix quan un
fragment de
matèria entra a
l’atmosfera de la
Terra i es desintegra.
Alguns dels meteorits que s’han
estudiat sembla que venien de la
Lluna i d’altres de Mart. La majoria,
però, són fragments d’asteroides o de
cometes.
LA TERRA.LA TERRA.LA TERRA.LA TERRA.
És el nostre planeta i l’únic habitat.
Es troba a l’ecosfera, un espai que

11. 11
envolta el sol i que té les condicions
necessàries perquè existeixi vida.
És el més gran dels planetes rocosos.
Està envoltat per l’atmosfera que
dispersa la llum solar i
absorbeix calor. De dia
evita que la Terra
s’escalfi massa i, de nit,
que es refredi.
Set de cada deu parts de la superfície
terrestre són cobertes d’aigua. Als
pols, l’aigua es gela i forma els
casquets polars.
L’escorça de la Terra està formada
per plaques que suren sobre el
mantell, una capa de materials calents
i pastosos que, de vegades, surten
per una esquerda formant volcans.
Al nucli hi ha els materials més
pesats, els metalls. Aquí les roques es
troben en estat sòlid.

12. 12
Les forces internes tenen efectes a
l’exterior, quan els moviments són
violents originen terratrèmols; si són
lents, originen plegaments, com els
que han creat les muntanyes.
A la superfície de la Terra hi trobem
aigües i terres emergides. Les aigües
ocupen més de les dues terceres
parts de la superfície i es poden
classificar en salades i dolces.
Les aigües dolces (llacs, rius, dipòsits
submarins, ...) representen només el
3% del total. Les aigües salades les
anomenem oceans.

13. 13
A la Terra hi ha cinc oceans: elelelel
Pacífic, l’Atlàntic, l’Índic, l’Àrtic iPacífic, l’Atlàntic, l’Índic, l’Àrtic iPacífic, l’Atlàntic, l’Índic, l’Àrtic iPacífic, l’Atlàntic, l’Índic, l’Àrtic i
l’Antàrticl’Antàrticl’Antàrticl’Antàrtic. Els mars són extensions
d’aigua de dimensions més petites que
els oceans. Les terres emergides per
sobre de l’aigua formen grans
extensions de terra que anomenem
continents. Hi ha sis continents: Àsia,Àsia,Àsia,Àsia,
Amèrica, Àfrica, Europa, Oceania iAmèrica, Àfrica, Europa, Oceania iAmèrica, Àfrica, Europa, Oceania iAmèrica, Àfrica, Europa, Oceania i
l’Antàrtidal’Antàrtidal’Antàrtidal’Antàrtida.
El nostre planeta
està format per
l’atmosfera, la
hidrosfera i la
geosfera.
L’atmosferaL’atmosferaL’atmosferaL’atmosfera....
És la capa més externa i fa uns 1.000
km. de gruix. Està formada per una
mescla de gasos, sobretot oxigen i
nitrogen.

14. 14
La hidrosferaLa hidrosferaLa hidrosferaLa hidrosfera....
És el conjunt de tota l’aigua que hi ha
a la superfície del nostre planeta, tant
l’aigua dolça com l’aigua salada.
La geosfera és la part sòlida de la
Terra, té forma gairebé esfèrica i uns
13.000 km de diàmetre. A la geosfera
hi ha tres capes:
L’escorça és la capa que forma els
continents (escorça continental) i el
fons del mar (escorça oceànica).
El mantell té uns 2.900 km. de gruix i
el formen roques en estat de fusió a
causa de la
temperatura tan
alta que hi ha.
Les roques en
estat de fusió
reben el nom de
Capes de la Terra.Capes de la Terra.Capes de la Terra.Capes de la Terra.
magma.
El nucli és la capa més interna de la
Terra, té uns 3.500 km. de radi. Està

15. 15
format per ferro i altres metalls. La
part externa es manté en estat líquid,
i la part interna, en estat sòlid.
LA LITOSFERA TERRESTRE.LA LITOSFERA TERRESTRE.LA LITOSFERA TERRESTRE.LA LITOSFERA TERRESTRE.
És la capa superficial del planeta. Els
primers quilòmetres del mantell tenen
una profunditat de 100 Km., en les
zones oceàniques, i 300 Km., en les
àrees continentals.
El geòleg alemany Alfred Wegener va
crear la teoria de la deriva dels
continents. Segons Wegener els
continents estaven units en una massa
continental única, anomenada Pangea,
que es va fragmentar en una sèrie de
blocs.
Aquesta idea és el punt de partida de
la teoria de la tectònica de plaques
actual, que afirma que la litosfera està
dividida en diferents plaques que

16. 16
suren i es desplacen sobre el magma
que hi ha al mantell. En l’actualitat hi
ha set plaques tectòniques grans i set
plaques tectòniques petites. Aquestes
plaques reben el nom dels continents
i els oceans que contenen.
Quan aquestes plaques xoquen,
llisquen o es separen provoquen la
formació de les muntanyes, els plecs,
les falles, els terratrèmols, els
volcans ...
Plaques tectòniques. (1. Placa Eurasiàtica, 2. Placa Africana, 3. Placa Indoaustraliana, 4. Placa
Nord-americana, 5. Placa Sud-americana, 6. Placa Pacífica, 7. Placa
Antàrtica, 8. Placa del Carib, 9. Placa de Nazca, 10. Placa de Cocos,
11. Placa de Juan de Fuca, 12. Placa Filipina, 13. Placa de Scotia,
14. Placa Aràbiga).

17. 17
PlecPlecPlecPlec....
És una roca deformada. Els materials
geològics (roques, guix, sal ...) es
deformen, però no arriben a trencar-
se. La pressió sobre les roques fa que
aquestes es dobleguin.
Es troben a les zones muntanyoses.
Falla.Falla.Falla.Falla.
És un trencament de la roca, es
produeix perquè hi ha hagut un
desplaçament d’un dels blocs.
Falla. Plec.

18. 18
Terratrèmol.Terratrèmol.Terratrèmol.Terratrèmol.
És una sacsejada brusca del terreny.
S’origina perquè en les profunditats
de l’escorça terrestre s’ha produït una
falla.
VVVVolcà.olcà.olcà.olcà.
El volcà és una muntanya que treu
magma (lava). El magma està format
per gasos i roques foses a uns
1.000ºC. Quan un volcà entra en
erupció, el magma surt a l’exterior en
forma de lava. Els gasos expulsen
trossos de lava que es converteixen
en material sòlid de diferents mides.
Les partícules petites formen
cendres, les de la mida de la sorra
formen la greda, i quan són més grans
es converteixen en bombes
volcàniques. Les parts d’un volcà són:

19. 19
el cràter, la xemeneia i el con
volcànic.
Terratrèmol. Volcà.
EL RELLEU SEL RELLEU SEL RELLEU SEL RELLEU SUUUUBMARÍ.BMARÍ.BMARÍ.BMARÍ.
L’exploració del fons oceànic ens ha
permès saber que el paisatge marí és
molt semblant al de la terra, amb
muntanyes, valls, volcans ...
Gràcies al sonar i la sonda acústica
hem pogut fer un mapa del fons
oceànic. El relleu submarí presenta
diferents formes.

20. 20
Plataforma continental.Plataforma continental.Plataforma continental.Plataforma continental.
És la prolongació submergida dels
continents. Són àrees planes amb una
profunditat de 250 m. La seva
amplada pot arribar a tenir 70 Km.

21. 21
Talús continental.Talús continental.Talús continental.Talús continental.
És una superfície llisa amb pendent
que va des de la plataforma
continental a la plana abissal.
Plana abissal.Plana abissal.Plana abissal.Plana abissal.
És una plana ondulada que ocupa gran
part del centre oceànic i que es troba
a uns 4.000 m. de profunditat, aquí no
arriba mai la llum.
Dorsal oceànica.Dorsal oceànica.Dorsal oceànica.Dorsal oceànica.
És una cadena muntanyosa que es
forma quan dues plaques tectòniques
se separen i surt el magma. Quan
aquestes muntanyes, són molt altes,
formen illes.

22. 22
Fossa oceànica.Fossa oceànica.Fossa oceànica.Fossa oceànica.
És una depressió submarina, estreta i
molt profunda. Es formen quan el fons
oceànic s’enfonsa dins el mantell
perquè xoquen dues plaques.