SlideShare a Scribd company logo
1 of 3
Download to read offline
ITINERARI DE FORMACIÓ SOBRE COMPETÈNCIES BÀSIQUES. FORMACIÓ INICIAL 
BLOC 2. CURRÍCULO REAL DE LES AULES. 
ACTIVITAT 2. DISENY INTEGRAT DE TASQQUES. 
RECURS 2.1.b) ORIENTACIONS I EXEMPLES SOBRE LA PRESÈNCIA D'EXERCICIS, ACTIVITATS I 
TASQUES EN EL CURRÍCULUM REAL DE L'AULA 
TASCA. Acció o conjunt d’accions orientades a la resolució d’una situació problema, dins d’un 
context definit, per mitjà de la combinació de tots els sabers disponibles que permeten 
l’elaboració d’un producte rellevant i la participació en una pràctica social. 
ACTIVITAT. Acció o conjunt d’accions orientades a l’adquisició d’un coneixement nou o a la 
utilització d’algun coneixement de forma diferent. Es tracta de comportaments que produïxen una 
resposta diferenciada de gran varietat. 
EXERCICI. Acció o conjunt d’accions orientades a la comprovació del domini adquirit en el maneig 
d’un determinat coneixement. Suposa una conducta que produïx una resposta prefixada que es 
dóna repetidament. 
1 
LA TASCA. TREBALL PER COMPETÈNCIES 
S’organitzarà una excursió a València per a… 
- Visitar la Ciutat de les Arts i les Ciències. Haurem de prendre decisions i arribar a 
diferents acords: dates; costos i pressupostos; contractacions; visites; assistents; 
programació del dia; disseny de ruta… 
Quan es parla de tasca, la càrrega cau principalment a decidir per a què es fa eixa tasca, quin 
producte final s’elaborarà vinculat a la vida real, quina rellevància social té en el context vital de 
l’alumnat. 
En l’enfocament de tasca no hi ha una resposta prefixada, ni és un exercici mecànic repetitiu o 
memorístic. Fer esta tasca obliga a “repassar” i a usar coneixements previs ja adquirits, a posar en 
marxa diversos processos mentals i activar diverses competències al mateix temps. Realitzar una 
tasca suposa també el desenrotllament d’exercicis i d’activitats que suposen processos mentals 
senzills i complexos. ESTA SERÀ LA MILLOR MANERA DE TREBALLAR LES COMPETÈNCIES 
BÀSIQUES. 
ACTIVITATS. PRÀCTICA DE PROCESSOS MENTALS DE DISTINTA COMPLEXITAT 
Exemples d’activitat senzilla 
L’alumnat de 6t curs farà una excursió a València. L’autobús costa 600 euros. Si en la classe són 
25 alumnes. Quant ha de posar cada un per a pagar l’autobús?
ITINERARI DE FORMACIÓ SOBRE COMPETÈNCIES BÀSIQUES. FORMACIÓ INICIAL 
BLOC 2. CURRÍCULO REAL DE LES AULES. 
ACTIVITAT 2. DISENY INTEGRAT DE TASQQUES. 
En este cas, l’alumnat ja ha de tindre una mínima comprensió i decidir quina operació aplica per a 
resoldre el problema. Este tipus d’exemples i problemes suposa ja una activitat elemental i senzilla 
i són abundants també en els llibres de text i en els quadernets específics de problemes, que tenen 
bona difusió comercial. En l’escola es considera que estes activitats, igual que els exercicis ja 
mencionats, també contribuïxen a adquirir competències. Este tipus d’activitats per si mateixes i 
aïllades no desenrotllen competències. 
2 
Exemple d’activitat complexa 
L’alumnat de 6t curs farà una excursió a València. L’associació de pares aportarà un 10% del cost 
de l’autobús i els acompanyaran dos d’ells. El col·legi els ajudarà, igualment, amb un altre 10% del 
cost de l’autobús i els acompanyarà el director. L’entrada al Planetari costa 5 euros per persona i 
els alumnes han pensat invitar, entre tots, el director i els dos pares. Quant ha de pagar cada 
alumne? 
El que es planteja en este cas té ja un altre nivell de complexitat. No es limita a ser un exercici 
mecànic repetitiu i memorístic ni una activitat que es resolga amb una senzilla operació. Per a 
resoldre esta activitat, es requerix que l’alumnat utilitze i aplique distints processos mentals i 
avançats coneixements. En este cas, ja cal pensar, relacionar, comprendre, plantejar, realitzar 
distintes operacions… Estem, per tant, davant de processos mentals més complexos. 
Tradicionalment, també estes activitats s’han fet en l’escola. Estes són importants per a 
l’adquisició de les competències però tampoc pareixen suficients si no formen part d’una 
seqüència d’activitats que porten a la realització d’una TASCA. . 
EXERCICIS. DOMINI DE DETERMINATS CONTINGUTS 
Exemples d’exercicis 
1. Fer comptes. Resoldre operacions. 
2. Copiar. Fer mapes. Pintar. 
3. Memoritzar una definició. Memoritzar preguntes i resums. 
4. Relacionar una definició amb una paraula del vocabulari bàsic de la lliçó. 
L’alumnat s’exercita mecànicament: repetix, memoritza i reproduïx. El docent espera d’ell una 
resposta prefixada i única. Els exercicis estan descontextualitzats i no es referixen a la vida real. En 
l’escola tradicional, se sol dedicar prou de temps a fer exercicis perquè és un tipus de proposta 
que abunda en els llibres de text. Igualment, en l’avaluació es valora molt la realització correcta
ITINERARI DE FORMACIÓ SOBRE COMPETÈNCIES BÀSIQUES. FORMACIÓ INICIAL 
BLOC 2. CURRÍCULO REAL DE LES AULES. 
ACTIVITAT 2. DISENY INTEGRAT DE TASQQUES. 
d’estos exercicis. L’alumnat que fa molts exercicis i té bona memòria sol obtindre l’èxit en un 
sistema educatiu historicotradicional. Bé és cert que els exercicis són necessaris per a refermar i 
fixar coneixements, com pareix confirmar-ho el fet que existisquen en el mercat quadernets 
reeixits exclusivament amb exercicis i operacions, per la qual cosa podria suposar-se que també 
contribuïxen a l’adquisició de les competències bàsiques. No obstant això, tampoc és prou per a 
treballar competències bàsiques llevat que es realitzen per a fer millor LES ACTIVITATS que 
formen part de la seqüència que desenrotlla una TASCA. 
Ara amb el que sabem sobre les categories d’accions: 
1r. Utilitzant el Recurs 1.1 (Registre d’accions d’aula relacionades amb les CB) en la columna de la 
dreta el professorat de forma individual indicarà, de cada una de les accions que realitza 
l’alumnat, si es tracta d’un exercici, una activitat o una tasca. 
2n. Per àrees/cicles/departaments es comptabilitzaran les respostes i es representarà en 
gràfiques la presència d’exercicis, activitats i tasques traient conclusions per equips de treball i 
aportant propostes de millora que permeten començar a canviar la realitat que s’ha descrit. 
3r El coordinador/a sintetitzarà les conclusions i propostes de cada un dels equips que han 
realitzat l’activitat i les presentarà a tot el professorat participant a fi de debatre els resultats i 
consensuar propostes comunes. 
Es proporciona una altra vegada el recurs però esta vegada numerat com a 2.1.c) Presència 
exercicis, activitats i tasques en l’aula, per a facilitar la seua identificació, però s’ha d’utilitzar el 
mateix recurs omplit amb les accions d’aula en el Bloc 1 de la formació, allí relacionant les accions 
amb les CB i identificat com a Recurs 1.1. 
3 
CONCLUSIONS I PROPOSTES DE MILLORA:

More Related Content

Similar to ORIENTACIONS I EXEMPLES SOBRE LA PRESÈNCIA D'EXERCICIS, ACTIVITATS I TASQUES EN EL CURRÍCULUM REAL DE L'AULA

Tasques
TasquesTasques
Tasquesjgayar
 
( Rúbrica grau)
( Rúbrica grau)( Rúbrica grau)
( Rúbrica grau)jordi26
 
Estructura de tasques ies n1
Estructura de tasques ies n1 Estructura de tasques ies n1
Estructura de tasques ies n1 joanaprofe
 
Estructura de tasques IES Núm. 1, Xàbia
Estructura de tasques IES Núm. 1, XàbiaEstructura de tasques IES Núm. 1, Xàbia
Estructura de tasques IES Núm. 1, XàbiaRaquel Gómez Paredes
 
Projecte de final_del_curs_dei2
Projecte de final_del_curs_dei2Projecte de final_del_curs_dei2
Projecte de final_del_curs_dei2Gempg2
 
Projecte de final_del_curs_dei2
Projecte de final_del_curs_dei2Projecte de final_del_curs_dei2
Projecte de final_del_curs_dei2Gempg2
 
Projecte de final_del_curs_dei2
Projecte de final_del_curs_dei2Projecte de final_del_curs_dei2
Projecte de final_del_curs_dei2Gempg2
 
Educació ficica teacch
Educació ficica teacchEducació ficica teacch
Educació ficica teacchcarmenpico
 
Disseny d’activitats competencials
Disseny d’activitats competencialsDisseny d’activitats competencials
Disseny d’activitats competencialsJosep Bargalló Valls
 
Enriquiment de tasques pobres
Enriquiment de tasques pobresEnriquiment de tasques pobres
Enriquiment de tasques pobresmvegas5
 
Els Estils Densenyament
Els Estils DensenyamentEls Estils Densenyament
Els Estils Densenyamentphidalg2
 
Experiències des de Catalunya: la recerca als ensenyaments secundaris
Experiències des de Catalunya: la recerca als ensenyaments secundarisExperiències des de Catalunya: la recerca als ensenyaments secundaris
Experiències des de Catalunya: la recerca als ensenyaments secundarisagueda.gras
 
119.2015 c.07 annex 2 coneixement medi nat soc cult. cont orientacions metod ...
119.2015 c.07 annex 2 coneixement medi nat soc cult. cont orientacions metod ...119.2015 c.07 annex 2 coneixement medi nat soc cult. cont orientacions metod ...
119.2015 c.07 annex 2 coneixement medi nat soc cult. cont orientacions metod ...mbadia6
 
Annex 2 Taller De Projectes A Aula Oberta
Annex 2 Taller De Projectes A Aula ObertaAnnex 2 Taller De Projectes A Aula Oberta
Annex 2 Taller De Projectes A Aula Obertajgubert
 
Guia didàctica de conte interactiu amb power point
Guia didàctica de conte interactiu amb power pointGuia didàctica de conte interactiu amb power point
Guia didàctica de conte interactiu amb power pointangelajaenluchoro
 
Selecció de mitjans segons l'estratègia didàctica
Selecció de mitjans segons l'estratègia didàcticaSelecció de mitjans segons l'estratègia didàctica
Selecció de mitjans segons l'estratègia didàcticaCristina Nicolau
 
Pla d'atenció a la diversitat pdv
Pla d'atenció a la diversitat pdvPla d'atenció a la diversitat pdv
Pla d'atenció a la diversitat pdvceippuigdenvalls
 
Guia didactica educaplay sistema respiratori
Guia didactica educaplay sistema respiratoriGuia didactica educaplay sistema respiratori
Guia didactica educaplay sistema respiratoribonsyta
 

Similar to ORIENTACIONS I EXEMPLES SOBRE LA PRESÈNCIA D'EXERCICIS, ACTIVITATS I TASQUES EN EL CURRÍCULUM REAL DE L'AULA (20)

Tasques
TasquesTasques
Tasques
 
( Rúbrica grau)
( Rúbrica grau)( Rúbrica grau)
( Rúbrica grau)
 
Estructura de tasques ies n1
Estructura de tasques ies n1 Estructura de tasques ies n1
Estructura de tasques ies n1
 
Estructura de tasques IES Núm. 1, Xàbia
Estructura de tasques IES Núm. 1, XàbiaEstructura de tasques IES Núm. 1, Xàbia
Estructura de tasques IES Núm. 1, Xàbia
 
Sessió 3
Sessió 3Sessió 3
Sessió 3
 
Projecte de final_del_curs_dei2
Projecte de final_del_curs_dei2Projecte de final_del_curs_dei2
Projecte de final_del_curs_dei2
 
Projecte de final_del_curs_dei2
Projecte de final_del_curs_dei2Projecte de final_del_curs_dei2
Projecte de final_del_curs_dei2
 
Projecte de final_del_curs_dei2
Projecte de final_del_curs_dei2Projecte de final_del_curs_dei2
Projecte de final_del_curs_dei2
 
Ceip Remolins
Ceip RemolinsCeip Remolins
Ceip Remolins
 
Educació ficica teacch
Educació ficica teacchEducació ficica teacch
Educació ficica teacch
 
Disseny d’activitats competencials
Disseny d’activitats competencialsDisseny d’activitats competencials
Disseny d’activitats competencials
 
Enriquiment de tasques pobres
Enriquiment de tasques pobresEnriquiment de tasques pobres
Enriquiment de tasques pobres
 
Els Estils Densenyament
Els Estils DensenyamentEls Estils Densenyament
Els Estils Densenyament
 
Experiències des de Catalunya: la recerca als ensenyaments secundaris
Experiències des de Catalunya: la recerca als ensenyaments secundarisExperiències des de Catalunya: la recerca als ensenyaments secundaris
Experiències des de Catalunya: la recerca als ensenyaments secundaris
 
119.2015 c.07 annex 2 coneixement medi nat soc cult. cont orientacions metod ...
119.2015 c.07 annex 2 coneixement medi nat soc cult. cont orientacions metod ...119.2015 c.07 annex 2 coneixement medi nat soc cult. cont orientacions metod ...
119.2015 c.07 annex 2 coneixement medi nat soc cult. cont orientacions metod ...
 
Annex 2 Taller De Projectes A Aula Oberta
Annex 2 Taller De Projectes A Aula ObertaAnnex 2 Taller De Projectes A Aula Oberta
Annex 2 Taller De Projectes A Aula Oberta
 
Guia didàctica de conte interactiu amb power point
Guia didàctica de conte interactiu amb power pointGuia didàctica de conte interactiu amb power point
Guia didàctica de conte interactiu amb power point
 
Selecció de mitjans segons l'estratègia didàctica
Selecció de mitjans segons l'estratègia didàcticaSelecció de mitjans segons l'estratègia didàctica
Selecció de mitjans segons l'estratègia didàctica
 
Pla d'atenció a la diversitat pdv
Pla d'atenció a la diversitat pdvPla d'atenció a la diversitat pdv
Pla d'atenció a la diversitat pdv
 
Guia didactica educaplay sistema respiratori
Guia didactica educaplay sistema respiratoriGuia didactica educaplay sistema respiratori
Guia didactica educaplay sistema respiratori
 

Recently uploaded

ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfMarinaRiera1
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 

Recently uploaded (11)

ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 

ORIENTACIONS I EXEMPLES SOBRE LA PRESÈNCIA D'EXERCICIS, ACTIVITATS I TASQUES EN EL CURRÍCULUM REAL DE L'AULA

  • 1. ITINERARI DE FORMACIÓ SOBRE COMPETÈNCIES BÀSIQUES. FORMACIÓ INICIAL BLOC 2. CURRÍCULO REAL DE LES AULES. ACTIVITAT 2. DISENY INTEGRAT DE TASQQUES. RECURS 2.1.b) ORIENTACIONS I EXEMPLES SOBRE LA PRESÈNCIA D'EXERCICIS, ACTIVITATS I TASQUES EN EL CURRÍCULUM REAL DE L'AULA TASCA. Acció o conjunt d’accions orientades a la resolució d’una situació problema, dins d’un context definit, per mitjà de la combinació de tots els sabers disponibles que permeten l’elaboració d’un producte rellevant i la participació en una pràctica social. ACTIVITAT. Acció o conjunt d’accions orientades a l’adquisició d’un coneixement nou o a la utilització d’algun coneixement de forma diferent. Es tracta de comportaments que produïxen una resposta diferenciada de gran varietat. EXERCICI. Acció o conjunt d’accions orientades a la comprovació del domini adquirit en el maneig d’un determinat coneixement. Suposa una conducta que produïx una resposta prefixada que es dóna repetidament. 1 LA TASCA. TREBALL PER COMPETÈNCIES S’organitzarà una excursió a València per a… - Visitar la Ciutat de les Arts i les Ciències. Haurem de prendre decisions i arribar a diferents acords: dates; costos i pressupostos; contractacions; visites; assistents; programació del dia; disseny de ruta… Quan es parla de tasca, la càrrega cau principalment a decidir per a què es fa eixa tasca, quin producte final s’elaborarà vinculat a la vida real, quina rellevància social té en el context vital de l’alumnat. En l’enfocament de tasca no hi ha una resposta prefixada, ni és un exercici mecànic repetitiu o memorístic. Fer esta tasca obliga a “repassar” i a usar coneixements previs ja adquirits, a posar en marxa diversos processos mentals i activar diverses competències al mateix temps. Realitzar una tasca suposa també el desenrotllament d’exercicis i d’activitats que suposen processos mentals senzills i complexos. ESTA SERÀ LA MILLOR MANERA DE TREBALLAR LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES. ACTIVITATS. PRÀCTICA DE PROCESSOS MENTALS DE DISTINTA COMPLEXITAT Exemples d’activitat senzilla L’alumnat de 6t curs farà una excursió a València. L’autobús costa 600 euros. Si en la classe són 25 alumnes. Quant ha de posar cada un per a pagar l’autobús?
  • 2. ITINERARI DE FORMACIÓ SOBRE COMPETÈNCIES BÀSIQUES. FORMACIÓ INICIAL BLOC 2. CURRÍCULO REAL DE LES AULES. ACTIVITAT 2. DISENY INTEGRAT DE TASQQUES. En este cas, l’alumnat ja ha de tindre una mínima comprensió i decidir quina operació aplica per a resoldre el problema. Este tipus d’exemples i problemes suposa ja una activitat elemental i senzilla i són abundants també en els llibres de text i en els quadernets específics de problemes, que tenen bona difusió comercial. En l’escola es considera que estes activitats, igual que els exercicis ja mencionats, també contribuïxen a adquirir competències. Este tipus d’activitats per si mateixes i aïllades no desenrotllen competències. 2 Exemple d’activitat complexa L’alumnat de 6t curs farà una excursió a València. L’associació de pares aportarà un 10% del cost de l’autobús i els acompanyaran dos d’ells. El col·legi els ajudarà, igualment, amb un altre 10% del cost de l’autobús i els acompanyarà el director. L’entrada al Planetari costa 5 euros per persona i els alumnes han pensat invitar, entre tots, el director i els dos pares. Quant ha de pagar cada alumne? El que es planteja en este cas té ja un altre nivell de complexitat. No es limita a ser un exercici mecànic repetitiu i memorístic ni una activitat que es resolga amb una senzilla operació. Per a resoldre esta activitat, es requerix que l’alumnat utilitze i aplique distints processos mentals i avançats coneixements. En este cas, ja cal pensar, relacionar, comprendre, plantejar, realitzar distintes operacions… Estem, per tant, davant de processos mentals més complexos. Tradicionalment, també estes activitats s’han fet en l’escola. Estes són importants per a l’adquisició de les competències però tampoc pareixen suficients si no formen part d’una seqüència d’activitats que porten a la realització d’una TASCA. . EXERCICIS. DOMINI DE DETERMINATS CONTINGUTS Exemples d’exercicis 1. Fer comptes. Resoldre operacions. 2. Copiar. Fer mapes. Pintar. 3. Memoritzar una definició. Memoritzar preguntes i resums. 4. Relacionar una definició amb una paraula del vocabulari bàsic de la lliçó. L’alumnat s’exercita mecànicament: repetix, memoritza i reproduïx. El docent espera d’ell una resposta prefixada i única. Els exercicis estan descontextualitzats i no es referixen a la vida real. En l’escola tradicional, se sol dedicar prou de temps a fer exercicis perquè és un tipus de proposta que abunda en els llibres de text. Igualment, en l’avaluació es valora molt la realització correcta
  • 3. ITINERARI DE FORMACIÓ SOBRE COMPETÈNCIES BÀSIQUES. FORMACIÓ INICIAL BLOC 2. CURRÍCULO REAL DE LES AULES. ACTIVITAT 2. DISENY INTEGRAT DE TASQQUES. d’estos exercicis. L’alumnat que fa molts exercicis i té bona memòria sol obtindre l’èxit en un sistema educatiu historicotradicional. Bé és cert que els exercicis són necessaris per a refermar i fixar coneixements, com pareix confirmar-ho el fet que existisquen en el mercat quadernets reeixits exclusivament amb exercicis i operacions, per la qual cosa podria suposar-se que també contribuïxen a l’adquisició de les competències bàsiques. No obstant això, tampoc és prou per a treballar competències bàsiques llevat que es realitzen per a fer millor LES ACTIVITATS que formen part de la seqüència que desenrotlla una TASCA. Ara amb el que sabem sobre les categories d’accions: 1r. Utilitzant el Recurs 1.1 (Registre d’accions d’aula relacionades amb les CB) en la columna de la dreta el professorat de forma individual indicarà, de cada una de les accions que realitza l’alumnat, si es tracta d’un exercici, una activitat o una tasca. 2n. Per àrees/cicles/departaments es comptabilitzaran les respostes i es representarà en gràfiques la presència d’exercicis, activitats i tasques traient conclusions per equips de treball i aportant propostes de millora que permeten començar a canviar la realitat que s’ha descrit. 3r El coordinador/a sintetitzarà les conclusions i propostes de cada un dels equips que han realitzat l’activitat i les presentarà a tot el professorat participant a fi de debatre els resultats i consensuar propostes comunes. Es proporciona una altra vegada el recurs però esta vegada numerat com a 2.1.c) Presència exercicis, activitats i tasques en l’aula, per a facilitar la seua identificació, però s’ha d’utilitzar el mateix recurs omplit amb les accions d’aula en el Bloc 1 de la formació, allí relacionant les accions amb les CB i identificat com a Recurs 1.1. 3 CONCLUSIONS I PROPOSTES DE MILLORA: