SlideShare a Scribd company logo
1 of 120
Download to read offline
942583 _ 0001-0060.qxd   11/11/08   20:01   Página 1




    100
                                                       propostes
                                                       per millorar
                                                       la competència
                                                       en el coneixement
                                                       i la interacció
                                                       amb el món físic.
                                                       Habilitat per interactuar amb el món físic,
                                                       tant en els aspectes naturals com en els
                                                       que genera l’acció humana, de manera
                                                       que faciliti la comprensió d’esdeveniments,
                                                       la predicció de conseqüències i l’activitat
                                                       dirigida a la millora i la preservació de les
                                                       condicions de la pròpia vida i de la resta
                                                       dels éssers vius.




                                                         Fitxes fotocopiables
                                                         Banc d’activitats
                                                         Estratègies per a un aprenentatge eficaç
                                                         Suggeriments didàctics
942583 _ 0001-0060.qxd             11/11/08           20:01        Página 2




           El llibre 100 propostes per millorar la competència en el coneixement i la interacció
           amb el món físic forma part del projecte Competències i és una obra col·lectiva concebuda,
           creada i realitzada pel Departament de Primària de Grup Promotor / Santillana,
           sota la direcció d’Enric Juan Redal i M. Àngels Andrés Casamiquela.

           En aquest projecte hi han col·laborat els professors:
           Casilda Bárcena, Fernando J. Cortiguera, Malena Fuentes, Daniel Gabarró, Javier López, Juan Ignacio Medina,
           Elena O’Callaghan, Maite López-Sáez, Inmaculada Díaz, Ana María Rodríguez, Adela Rodríguez i Martín Varela.

           Programes especials:
           Mètode d’ortografia NLP: Daniel Gabarró Berbegal

           Mètode de resolució de problemes: Javier López Apesteguía

           I la col·laboració dels nens Lola de Marcos i Pedro de Marcos i dels alumnes de 3r curs
           d’Educació primària de l’escola San José, de Sevilla.



           Projecte i edició: José Luis Alzu

           Disseny i maquetació: ARTI*MAGOS (Malena F. Alzu) i Fotoletra, SL

           Il·lustració: ARTI*MAGOS (Esther Pérez-Cuadrado) i Esther Lecina

           Correcció: Fotoletra

           Documentació i selecció fotogràfica: Nieves Marinas

           Fotografia: A. Brandi; GARCÍA-PELAYO/Juancho; J. C. Muñoz; J. M. Borrero; Michele di Piccione;
           O. Boé; P. Esgueva; P. López; R. Manent; S. Cid; S. Padura; DIGITALVISION; EFE;
           EFE/KEYSTONE PRESS AGENCY LTD/Schulz; FOAT; LOBO PRODUCCIONES / C. Sanz;
           MUSEUM ICONOGRAFÍA/J. Martin; OBAC ARXIU FOTOGRÀFIC; PAISAJES ESPAÑOLES;
           INSTITUTO GEOLÓGICO Y MINERO DE ESPAÑA; KUNSTHISTORISCHES MUSEUM, VIENA;
           MATTON-BILD; MUSEU DEL TRANSPORT, NÜREMBERG; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD;
           ARXIU SANTILLANA




           © 2008 by Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
           Frederic Mompou, 11 (Vila Olímpica).
           08005 Barcelona
           Imprès per



           CP: 942583
           Dipòsit legal:

           Es prohibeix, llevat d’excepció prevista per la llei, qualsevol forma de reproducció, dis-
           tribució, comunicació pública i transformació d’aquesta obra sense l’autorització dels
           titulars de la propietat intel·lectual. La infracció dels drets esmentats pot constituir
           un delicte contra la propietat intel·lectual (articles 270 i següents del Codi penal).
942583 _ 0001-0060.qxd   11/11/08   20:01   Página 3




           Presentació
                   Les 100 propostes per millorar la competència
                   en el coneixement i la interacció amb el món físic
                     Aquest projecte reuneix una sèrie de suggeriments, propostes i activitats dirigides a millorar
                   la competència en el coneixement del món físic. Les propostes, inserides en el procés d’ense-
                   nyament/aprenentatge, tenen una doble dimensió, ja que són complementàries i alternatives.
                     Són complementàries perquè, aplicades juntament a l’activitat habitual que realitza el pro-
                   fessor i als recursos que ofereixen els llibres de text i altres materials didàctics, suposen una
                   nova aproximació als objectius escolars del cicle: estan enfocades cap a l’aplicació dels conei-
                   xements a contextos i situacions de la vida quotidiana.
                     Són alternatives perquè el conjunt de propostes, tot i que estan orientades a la consecució
                   dels objectius curriculars, plantegen l’activitat des d’un altre punt de vista, de manera que
                   obren la porta a una manera diferent d’ensenyar i aprendre.



                   El lloc de les 100 propostes
                   dins del procés didàctic
                      Les 100 propostes per millorar la competència en el coneixement del món físic se situen en
                   l’àmbit en el qual el professor experimentat, coneixedor de l’àrea i de les característiques dels
                   alumnes, desitja utilitzar un recurs diferent. A vegades, per tal que els alumnes més endarre-
                   rits s’apropin als objectius bàsics; altres, per reforçar l’aprenentatge amb activitats que enlla-
                   cen amb la vida diària, i d’altres, perquè desitja començar la classe o acabar-la amb una acti-
                   vitat breu però plena d’interès, en què ell i els alumnes tinguin la sensació que han aconse-
                   guit l’objectiu en totes les dimensions.



                   En què consisteixen les propostes
                     Les 100 propostes per millorar la competència en el coneixement del món físic es presenten
                   com 100 fitxes independents. Cada una respon a un dels quatre tipus de fitxes que hem dis-
                   senyat per a aquest quadern: tres destinades al professorat i una per als alumnes. Aquests són
                   els tipus de propostes:
                     1. Proposta suggeriment (S). Es tracta d’un conjunt d’idees pràctiques que permeten al pro-
                   fessorat enfocar la matèria o un programa concret de manera que l’aprenentatge sigui eficaç.
                   Proposarem tècniques per estimular la curiositat científica, per conèixer els éssers vius i clas-
                   sificar-los, estratègies per despertar l’interès cap a diferents facetes de l’entorn o trucs per
                   reconèixer la dimensió històrica de les nostres vides.


                                                                                                                        3
942583 _ 0001-0060.qxd   11/11/08   20:01   Página 4




                     2. Proposta model (M). Es tracta d’una estratègia de treball o d’un truc que, tot i que té
                   com a destinataris finals els alumnes, s’ofereix al professorat perquè ho transmeti mitjançant
                   les explicacions.
                    3. Proposta banc d’activitats (B). És una fitxa dirigida al professorat en què es presenten
                   una sèrie d’activitats monogràfiques que el mestre o la mestra lliurarà o dictarà als alumnes
                   en el moment que ho consideri oportú.
                      4. Proposta d’activitats per als alumnes (F). Són fitxes fotocopiables que es lliuraran als
                   alumnes perquè resolguin un problema, un exercici o una activitat. Aquestes fitxes estan iden-
                   tificades per la banda vertical amb fons blanc i per la lletra F situada al costat del número de
                   la fitxa.



                   De professor a professor
                     Les 100 propostes per millorar la competència en el coneixement del món físic han estat
                   redactades per professionals de l’educació que porten molts anys fent classe a Cicle mitjà
                   d’Educació primària. Han aplicat les estratègies i els trucs i han seleccionat els que els han
                   donat millors resultats.



                   Contingut i organització de les propostes
                     Totes les propostes fan referència a continguts del currículum corresponent a Cicle mitjà
                   d’Educació primària. Estan organitzades per blocs seguint el programa oficial. Al principi de
                   cada bloc, juntament amb el títol, es presenta la competència bàsica corresponent redactada
                   en termes dels criteris d’avaluació curricular. A continuació, detallem l’índex de propostes per
                   a aquest bloc i s’identifica el tipus de fitxa. En aquesta disciplina hi ha els blocs següents:

                             L’entorn i la seva conservació.
                             El món dels éssers vius.
                             Les persones i la salut.
                             Persones, cultures i societats.
                             Canvis i continuïtats en el temps.
                             Matèria i energia.
                             Entorn, tecnologia i societat.
                             Connexions amb altres àrees.

                     Si bé és veritat que totes les propostes van lligades al currículum, aquest material no pre-
                   tén ser un llibre paral·lel ni un quadern d’avaluació. S’han seleccionat els continguts essen-
                   cials de cada programa i s’ha donat més importància a aquells aspectes instrumentals en què
                   els professors coincideixen que és més difícil arribar a tots els alumnes. Per això en aquest
                   quadern, que fa referència a la competència en el coneixement de l’entorn, es dóna més
                   importància a l’orientació en l’espai, a la classificació dels éssers vius o a la introducció a la
                   història, i s’hi ofereixen més propostes.


    4
942583 _ 0001-0060.qxd   19/11/08   12:57   Página 5




           1. L’ENTORN
              I LA SEVA CONSERVACIÓ
                                     Competències bàsiques
                                       1. En acabar el procés d’aprenentatge és capaç de reconèi-
                                     xer i explicar, recollint dades i utilitzant aparells de mesura, les
                                     relacions entre alguns factors del medi físic (relleu, sòl, clima,
                                     vegetació ...) i les formes de vida i actuacions de les perso-
                                     nes, valorant l’adopció d’actituds de respecte per l’equilibri
                                     ecològic.




                                     Índex
                              1.     Coneixem l’espai on vivim? (S)
                              2.     Senyals d’identitat. (F)
                              3.     On era en Tro? (F)
                              4.     Tens un mapa a mà? (F)
                              5.     Em moc pel meu barri. (F)
                              6.     On viuen els teus amics? (F)
                              7.     Observem el nostre sòl. (M)
                              8.     Trucs per fer un croquis i interpretar-lo. (F)
                              9.     Notícies sobre l’aigua. (B)
                             10.     Plou molt o plou poc? (M)
                             11.     Destinació: la platja! (F)
                             12.     Això es pot millorar. (F)
                             13.     Quin temps fa? (F)
                             14.     On és el nord? (M)
                             15.     Una manera senzilla d’entendre el relleu. (F)
                             16.     Estudiar geografia en les fotografies. (F)
                             17.     Un paisatge interessant. (F)
                             18.     Història d’un paisatge. (F)
                             19.     On ho puc veure? (F)
                             20.     Supertest sobre l’entorn. (F)


                                                                                                            5
942583 _ 0001-0060.qxd   11/11/08   20:01   Página 6




                         Anotacions per aplicar les propostes sobre coneixement de l’entorn.


                 DATA       NÚM DE FITXA                       OBSERVACIONS




    6
942583 _ 0001-0060.qxd   19/11/08   12:57   Página 7




           Orientacions per a l’estudi del medi
                                                                         Coneixem l’espai
                                                                                on vivim?                     1           S




                                                                                                                          L ’ E N T O R N
              L’estudi del medi en aquesta àrea recull un gran     Utilització dels mitjans
           nombre de conceptes, definicions, procediments          de comunicació
           i treballs de recollida de dades. L’observació del
                                                                     En el nostre temps és estrany un dia en què no
           sòl on desenvolupem la nostra vida, l’orientació
                                                                   aparegui a la premsa, la ràdio o la televisió algu-
           en l’espai, els conceptes geogràfics sobre for-
                                                                   na notícia sobre les actuacions de les persones
           mes del relleu, hidrografia, clima, qualitat dels
                                                                   en l’entorn i en el medi ambient. Seleccioneu les
           recursos naturals, aire i aigua... són continguts
                                                                   notícies que poden interessar els alumnes i dedi-
           determinats per objectius sistematitzadors junta-
                                                                   queu uns minuts a la setmana per presentar la
           ment amb l’observació i la reflexió pel que fa
                                                                   informació i orientar-ne les opinions.
           a l’acció de les persones –positiva o negativa–
           sobre la natura.                                        Les imatges de viatges i excursions
              Sens dubte, en el Cicle mitjà, cicle de consoli-
           dar coneixements i descobrir-ne de nous i de              Aprofitem les imatges d’un viatge familiar que
           noves formes d’aprenentatge, els objectius curri-       portin els alumnes per fer comentaris sobre el
           culars plantegen la construcció d’una base im-          paisatge, el clima, els canvis...
           prescindible on se sostenen nous aprenentatges.           En aquest cicle, els alumnes han d’acabar amb
                                                                   una idea, molt senzilla però clara, de l’entorn on
                                                                   viuen. Quan sigui oportú, amb el quadern a la
                                                                   mà, hem de conduir els nens a conèixer les prin-
                                                                   cipals característiques dels carrers i els edificis,
                                                                   del barri, la població, el paisatge o els canvis
                                                                   atmosfèrics relacionats amb el clima del lloc.




              En el procés d’ensenyament/aprenentatge d’a-
           quest bloc de continguts cal procurar no caure
           en dos errors: un és la dispersió d’idees motiva-
           da pel gran nombre de temes que s’hi tracten, i
           l’altre, l’excessiva atenció als aspectes concep-
           tuals en detriment dels procediments (compren-
           sió dels textos, tècniques d’orientació, lectura
           d’imatges, lectura de mapes, interpretació de
                                                                   Els descobriments personals
           gràfics, tècniques de recollida de dades...). I en-       Procureu que els alumnes interioritzin la idea
           cara seria més greu oblidar-se que estem estu-          que en aquests temes sobre el medi ambient en
           diant quelcom que ens implica directament: és           saben molt, tant del que és a prop com del més
           el nostre sòl, és el nostre aire, és el nostre clima.   allunyat. No es tracta d’una assignatura abstrac-
           Aquesta apreciació ens porta a seleccionar con-         ta i estranya. I, també, que poden descobrir mol-
           tinguts, a jerarquitzar-los, a integrar-los amb ins-    tes coses que abans no coneixien. Ajudeu-los a
           truments d’aprenentatge que posin els alumnes           fer petits treballs d’investigació en què hagin
           en contacte amb la realitat.                            d’utilitzar algun document o alguna font.

                                                                                                                          7
942583 _ 0001-0060.qxd             11/11/08   20:01   Página 8




   F
                     2        Senyals                                                     Nom:

                              d’identitat                                                 Data:

                     Recurs per identificar les característiques mediambientals de l’entorn
   L ’ E N T O R N




                      1     Pensa com és el lloc on vius i marca la resposta correcta. Després, completa
                            la teva fitxa de l’escola.




                                És en un poble.                   És en un barri gran.                  És en un lloc pla.

                               És en una ciutat.                  És en un barri petit.           És en un lloc amb pendents.




                     Hi passa un riu a prop.                     Hi ha molts arbres.                   El terra és d’asfalt.

                          No hi passa cap riu.            Gairebé no hi ha arbres.                El terra no està asfaltat.




                       La meva casa és alta.                       L’escola és gran.                    L’escola té arbres.

                      La meva casa és baixa.                      L’escola és petita.               L’escola no té arbres.


                            • La meva escola es diu

                            • És al carrer

                            • A la població de

                            • De la comarca de

     8
942583 _ 0001-0060.qxd   11/11/08   20:01   Página 9




                                                                                          On era
                                                                                                           3   F
           Nom:

           Data:                                                                         en Tro?
           Estratègies per recordar l’orientació en l’espai




                                                                                                               L ’ E N T O R N
           Aquest cap de setmana vaig anar amb la Mercè i en Pau a la granja dels seus avis.
           Vaig ajudar a portar aigua als cavalls i a fer altres coses. Vaig intentar fixar-me bé en tot
           per poder explicar-ho a casa.
            1    Observa atentament el croquis de la granja. Situa’t al costat del personatge
                 del mig i observa tot el que veus i on està situat.




            2    Tapa el dibuix amb un paper i respon oralment aquestes preguntes
                 i les que et facin els companys.
                 a) Què es podia veure a la granja?
                 b) En quina direcció era el cavall Tro?
                 c) En quina direcció s’havia d’anar per anar a buscar aigua a la font?
                 d) En quina direcció hi havia el cobert per a les màquines?
                 e) Què hi havia darrere teu?

                                                                                                               9
942583 _ 0001-0060.qxd             11/11/08          20:01   Página 10




   F
                     4        Tens un mapa                                                             Nom:

                              a mà?                                                                    Data:

                     Estratègies per comprendre la representació de l’espai en un mapa
   L ’ E N T O R N




                     L’Ismael té curiositat per conèixer la rodalia de la seva població.
                     Ha agafat aquest mapa de la biblioteca. Quina informació en podrà obtenir?
                      1     Observa el mapa i respon les preguntes.


                                                                                             N-502



                                                                                                  l’Espluga
                                     serra Gran
                                                                                                  12
                                                                                                                                 CL 501
                                                                                              Santa Creu
                                                                                        3
                                                                                                                             Sant Bernat
                                                                                                                        9
                                                                                            Sant Pere

                                                                                    N-502                     8
                                                                                                                   Can Tomàs
                                                                                    7             10

                                                                         CL 501                           la Figuera
                                                                   22             Quatre
                                                                                  Camins      9
                                   Vistabella
                          CL 501                17           la Torre
                                                             del Comte                             la Clota

                                           AV-910




                            a) Quina classe de mapa és?
                                      d’indrets turístics                          de carreteres                       de rius i muntanyes

                            b) Quines dues coses es poden conèixer per mitjà d’aquest mapa?
                                      Per on passen les carreteres.
                                      Les distàncies entre poblacions.
                                      Els passos de vianants.

                            c) Per quines poblacions passa la carretera N-502?
                            d) Quants quilòmetres hi ha entre Sant Bernat i Quatre Camins?
                            e) Encercla en vermell el tram en què hi ha més revolts. Per què creus que n’hi ha?
                                      Perquè puja una muntanya.
                                      Per fer més curt el trajecte.
                                      Perquè sigui més amè.
   10
942583 _ 0001-0060.qxd                   19/11/08   12:57   Página 11




                                                                                                                                                          5                       F
           Nom:
                                                                                                                                             Em moc pel
           Data:                                                                                                                              meu barri
           Interpretar els termes de l’orientació en el plànol




                                                                                                                                                                                  L ’ E N T O R N
            1    Observa el plànol del barri on visc. A veure si encertes on hi ha algunes
                 coses...

                                                                                          carrer de Sant Cristòfol



                                                                                    MERCAT




                                                                                                                                                          passeig de Pau Casals
                                                                                                                       carrer dels Fusters
                                                              carrer dels Pintors


                                                                                     carrer de l’illa de Mallorca
                   carrer dels Ferrers




                                                                                                         e la
                                                                                    MUSEU           ad


                                                                                                                Fon
                                                                                            pl aç



                                                                                                                   t


                                                             passeig de les Muralles

                                           AJUNTAMENT                                                                                           ESCOLA




                 a) El parc és davant de la porta principal de l’ajuntament.
                                         • Pinta de verd l’espai que ocupa el parc.

                 b) El garatge de casa meva té l’entrada en l’angle que formen el carrer
                    de Sant Cristòfol i el carrer dels Pintors.
                                         • Pinta el garatge de vermell.

                 c) El forn de pa és en l’angle oposat a l’entrada del garatge.
                                         • Marca el forn de pa amb una creu.


            2    Aquest és el camí que faig per anar de l’escola a casa meva.
                 Ressegueix-lo amb una línia de color blau.
                 Surto de l’escola i agafo el carrer dels Fusters. Giro a l’esquerra i després a la dreta.
                 Entro a la plaça de la Font i hi passo per la dreta. Després, giro a l’esquerra
                 i passo davant de la porta del mercat. A continuació giro a la dreta i entro
                 a l’esquerra a l’edifici situat en el centre de l’illa de cases.
                                                                                                                                                                                  11
942583 _ 0001-0060.qxd            11/11/08        20:01                     Página 12




   F
                     6       On viuen                                                                                                               Nom:

                             els teus amics?                                                                                                        Data:

                     Utilitzar les coordenades per trobar un carrer i una casa
   L ’ E N T O R N




                     L’Òscar va fer una llista amb les adreces dels seus amics. Com que no sabia on era cada
                     carrer, va consultar una guia de carrers i va obtenir aquest resultat.

                     1. Joan Vives: carrer de Bolaño, 43. E-2                                                             3. Gemma Ortiz: carrer dels Tarongers, 25. B-3
                     2. Susanna Olivera: plaça de la Constitució, 6. F-5                                                  4. Emili Siñériz: carrer de Góngora, 8. C-4

                      1    Estudia el mapa de la ciutat i escriu el nombre de cada amic en el lloc
                           on és casa seva.




                                    N
                                                                           carre
                                                                                r Abr




                             0                E
                                                                                     il




                                                                                                                           s
                                                                                                                      iptor
                                                                                                                  Escr
                                    S                                                                        dels
                                                                                                         uda
                                                                                                    aving
                                                                                                                                                                     ño
                                                                                                                                                                 Bola
                                                                                                                                                          r de
                                                                                                                                                     carre
                                                                                     carrer d
                                                                                             els Taro




                                                  a
                                              Poem
                                      r del
                                 carre
                                                                                                     ngers




                                                                                                                                 ora
                                                                                                                              óng
                                                                                                                           deG
                                                                                                                       rer
                                                                                                                    car
                                                                                                                                    carr
                                                                                                                                        er S
                                                                                                                                            one




                                                                                                                                                                                            ó
                                                                                                                                                                                         uci
                                                                                                                                                                                     stit
                                                                                                                                               t Am




                                                                                                                                                                                    n
                                                  carrer d




                                                                                                                                                                                  Co
                                                                                                                                                                            de la
                                                                                                                                                   orós




                                                                                                                                                                         ça
                                                                                                                                                                      pla
                                                          els Cas
                                                                 tanyers




                                                                                                                                                                 carrer de les Muses
                                                                                                                              lit
                                                                                                                          l’Ob
                                                                                                                    er de
                                                                                                                carr


   12
942583 _ 0001-0060.qxd   19/11/08   12:57   Página 13




           Conèixer les característiques del sòl
                                                                                      Observem
                                                                                   el nostre sòl                7         M




                                                                                                                          L ’ E N T O R N
           El sòl de l’entorn                                      Observacions
              És interessant fixar l’atenció en el sòl o «terra»    Dicteu als alumnes les preguntes de la llista se-
           que trepitgem, i a més a més és un objectiu d’es-       güent que us semblin més apropiades.
           tudi de les ciències en el Cicle mitjà d’Educació        On és el tros de sòl que observaràs? Com és i de
           primària. El sòl, considerat d’aquesta manera, és       què està format?
           l’espai en què es desenvolupa la nostra vida, la
                                                                    •   És tou i està format per sorra fosca?
           de molts animals i de totes les plantes silvestres.
                                                                    •   És dur i està format per sorra clara?
              Encarregarem als nostres alumnes que iniciïn
                                                                    •   És molt dur i està format per pedres?
           una observació del sòl de l’entorn on viuen i
                                                                    •   És molt dur i està recobert de ciment?
           anotin què hi veuen en una secció del quadern
                                                                    •   Normalment està humit o sec?
           de camp.

           El quadern de camp
             Es tracta d’un quadern senzill, de mida petita i
           amb fulles de quadrícula. Els alumnes hi anota-
           ran les diverses coses que observen en el seu
           entorn, faran dibuixos senzills o croquis de
           situació, hi enganxaran fulles o flors seques i
           altres restes que recullin del sòl.


                                                                    Si en aquest sòl creixen algunes plantes.
                                                                    • Són silvestres o conreades?
                                                                    • Quina forma i quin color tenen?
                                                                    Si en el sòl viuen alguns petits animals.
                                                                    • Cucs de terra, formigues, altres invertebrats...?
           Observació del sòl                                       • Què passa en el sòl quan plou? I quan el sol
             Encarregueu a cada grup d’alumnes que selec-          escalfa molt?
           cioni un tros de sòl de l’entorn no superior a
           4 m2 i que a sobre hi facin les observacions i for-     Hipòtesis
           mulin diverses hipòtesis:
                                                                     • Què passarà si cavem en el sòl? Què hi
                                                                   podrem trobar?
                                                                     • Si el sòl sempre està embassat, hi haurà
                                                                   animals o plantes?
                                                                     • Quina planta podríem cultivar en aquest sòl:
                                                                   un arbre, una herba, un arbust? Què hauríem de
                                                                   fer per tal que creixi bé?
                                                                     • Com serà un formiguer per dins?




                                                                                                                          13
942583 _ 0001-0060.qxd                    11/11/08   20:01   Página 14




   F
                     8       Trucs per fer un croquis                             Nom:

                             i interpretar-lo                                     Data:

                     La representació de l’espai
   L ’ E N T O R N




                      1   Observa el croquis que ha dibuixat la Irene sobre un lloc per jugar.
                          Després, respon les preguntes.




                                                                                                    8p
                                                                                                      as
                                                                                                           s




                                                                                                           es
                              20 passes




                                                                              s
                                                                           sse
                                                                                                 TRESOR


                                                                         pa
                                                                         5
                                                                         2
                                              15 passes



                          a) Quin lloc dibuixa com a més important?
                          b) Quin és el lloc més allunyat del més important?
                          c) A quina distància hi ha l’arbre sec de la font?
                          d) Inventa’t algun detall i dibuixa’l en el croquis.

                      2   Dibuixa un croquis per mostrar als teus companys el lloc on jugues a casa
                          teva.




   14
942583 _ 0001-0060.qxd   11/11/08   20:01   Página 15




           Reflexions sobre l’aigua a partir de notícies
                                                                                      Notícies
                                                                                 sobre l’aigua               9         B




                                                                                                                       L ’ E N T O R N
           L’aigua sempre és notícia                             Problemes i solucions
             Amb certa regularitat sentim notícies o rebem         El gener del 2008 s’informa que l’escassetat de
           informacions sobre l’aigua potable. Gairebé           pluja crea problemes greus en algunes comar-
           sempre es tracta de notícies dignes de tenir en       ques de Catalunya. Els pantans tenen poca aigua
           compte i de vegades són notícies de caràcter          i s’intenta resoldre el problema ja sigui traient
           alarmant. No obstant això, estem tan acostumats       aigua amb vaixells cisterna des de fàbriques que
           a comptar fàcilment amb aquest bé escàs que           converteixen en aigua potable l’aigua del mar o
           ens costa fer els canvis de costums que aquestes      bé fent un gran transvasament des de França.
           informacions ens haurien de suscitar.
             Els alumnes han realitzat estudis sobre l’aigua,    Debats
           la necessitat que en tenim, procedència, escasse-        A partir d’aquestes informacions feu que els
           tat, risc de contaminació, etc., i no sempre inte-    alumnes, en petits grups, facin alguns debats
           rioritzen les raons últimes de la seva valoració.     basats en aquestes preguntes:
           Utilitzem les informacions següents per fer que          Per què es construeixen embassaments? Amb
           pensin ells mateixos, debatin i arribin a conclu-     quina aigua s’omplen els embassaments? On va
           sions raonades sobre aquest tema.                     l’aigua dels embassaments? Què passa quan els
                                                                 embassaments es queden buits? Què es pot fer
                                                                 perquè els embassaments no es buidin? Què
                                                                 diuen els diaris de com estan ara els embassa-
                                                                 ments de Catalunya: molt plens, a mitges,
                                                                 buits...? Com es pot aconseguir que regions del
                                                                 nostre país amb escassetat d’aigua puguin tenir
                                                                 la que necessiten?
           Algunes xifres                                           Quina diferència hi ha entre l’aigua de l’aixeta
             • El cos humà, en situacions normals, necessi-      i l’aigua embotellada? Amb quina aigua s’omplen
           ta diàriament uns 2 litres d’aigua. La rep princi-    les ampolles d’aigua? Quan és millor beure aigua
           palment per mitjà de la beguda i també d’altres       embotellada? Quan és millor beure aigua de l’ai-
           aliments que contenen una quantitat notable           xeta? Què passa amb les ampolles de plàstic de
           d’aigua.                                              l’aigua?
             • Es considera que en el món hi ha més de              Hi ha jardins en què hi ha un cartell que diu:
           1.000 milions de persones que no disposen d’ai-       REG AMB AIGUA RECICLADA. NO POTABLE. Què vol dir?

           gua potable.                                          L’aigua reciclada es pot beure? Quines aigües es
             • Segons les últimes estadístiques, cada any        poden reciclar? Quin ús es pot fer de l’aigua
           augmenta un 12 % el consum d’aigua embotella-         reciclada?
           da. En alguns països, com per exemple els Estats
           Units, la meitat de la població només beu l’aigua
           embotellada.
             • L’escassetat d’aigua origina desnutrició i mol-
           tes malalties mortals a països on no hi ha aigua
           o està mal distribuïda. Centenars de milers de
           nens moren cada any a causa de l’aigua.

                                                                                                                       15
942583 _ 0001-0060.qxd            11/11/08   20:01   Página 16




  M
                     10            Plou molt
                                   o plou poc?
                     Utilitzar instruments d’observació i mesura i plantejar experiències amb esperit científic
   L ’ E N T O R N




                     És important saber quanta aigua                        Construïm un aparell
                     ha caigut en un dia de pluja?                          per mesurar la quantitat
                       Construir un pluviòmetre, prendre dades de
                                                                            d’aigua de la pluja
                     les precipitacions i anotar-les en un registre són      Amb material reciclat ajudem els nostres alum-
                     activitats que criden l’atenció als alumnes de         nes a construir un pluviòmetre.
                     Cicle mitjà. Hem d’aprofitar aquesta motivació                10 cm
                     espontània per aprofundir una mica en el sentit
                     de l’activitat: conèixer la utilitat del mesurament,
                     reflexionar sobre la unitat de mesura i exercitar-
                                                                                                  embut
                     se en el mètode científic de predicció i explica-
                     ció de fenòmens i formes de vida.                                            goma


                     Mai plou a gust de tothom
                                                                                                               Cada mil·límetre
                       Posem els nostres alumnes en situació. Els                                              d’aigua en l’ampolla,
                                                                                                   regle en
                     diem: un dia de maig en què el cel està total-                               mil·límetres representa 1 litre
                     ment clar, un grup de persones fa preguntes i                                             d’aigua en el
                     alguns comentaris. Podries respondre les seves                                            terreny.
                                                                                                    ampolla
                     preguntes i explicar els comentaris?                                         transparent

                                                                                                                  1 metre quadrat

                                                                                   10 cm



                                                                            Registrem les dades
                                                                              En una setmana plujosa col·loquem el pluviò-
                                                                            metre al pati, lluny de l’edifici, i cada dia ajudem
                                                                            els nostres alumnes a prendre i registrar les
                                                                            dades en una cartolina preparada.

                                                                                           Setmana de ... a ... del mes de ...
                                                                             dl.    dt.     dc.     dj.    dv.    ds.     dg.    Total
                       1. Avui plourà?
                       2. Si no plou més, no s’ompliran els pantans i
                     no tindrem aigua per beure.
                       3. Deu haver plogut aquest any més que l’any
                     passat? Com ho podem saber?                            Interpretem les dades
                       4. Com sabem que una regió és molt plujosa?           Observem aquesta escala per interpretar les
                       5. Els agricultors diuen que ha de ploure més        dades sobre la quantitat d’aigua que ha caigut.
                     perquè no es faci malbé la collita.                     • Entre 0 i 5 mil·límetres: poca.
                       6. En el telenotícies han dit que a França ha         • Entre 5 i 30 mil·límetres: regular.
                     plogut molt: 60 litres per metre quadrat.               • Entre 30 i 100 mil·límetres: abundant.
   16
942583 _ 0001-0060.qxd   11/11/08   20:01   Página 17




                                                                               Destinació:
                                                                                                  11         F
           Nom:

           Data:                                                                 la platja!
           Reconèixer un ecosistema costaner




                                                                                                             L ’ E N T O R N
            1    Observa el dibuix d’una platja. Pinta de blau els éssers vius i de groc els éssers
                 no vius. Pinta la resta dels colors que vulguis.




            2    Respon aquestes preguntes:
                 a) Quina classe de paisatge és una platja?
                          un paisatge de plana          un paisatge costaner       un paisatge de muntanya

                 b) Què pot perjudicar als animals i a les plantes que viuen a la platja i als voltants?



                 c) Com es pot mantenir o millorar la naturalesa a la platja?




                                                                                                             17
942583 _ 0001-0060.qxd           11/11/08   20:01   Página 18




   F
                     12           Això es pot                                        Nom:

                                  millorar                                           Data:

                     Conservar i millorar el medi
   L ’ E N T O R N




                     El curs passat en Joan i els seus companys de curs van
                     anar d’excursió a la riba del riu Ter. Anaven amb els seus
                     professors amb la intenció d’observar la naturalesa de
                     l’indret. Van prendre nota dels arbres, les herbes, les flors
                     i els petits insectes que voletejaven per allà. Però també
                     van observar com havia quedat el terra, ple de residus,
                     després del passat cap de setmana. Van pensar que tot
                     allò podia millorar-se i van decidir dibuixar en el seu
                     quadern els tipus de residus que van trobar a terra.


                                                                          5
                                                                                             6          7
                           1
                                    2               3
                                                                                     15
                                                                4                                           8

                                9              10                                                16
                                                                          14
                                                        12      13                                    17
                                    11



                      1    Pinta els dibuixos del quadern així: de verd, els vidres; de groc, els plàstics
                           i les llaunes; de blau, els papers i els cartrons; de taronja, les restes de menjar.

                      2    Explica als teus companys el mal que fa cada classe de deixalla al medi
                           ambient.

                      3    Escriu en cada contenidor de deixalles el nombre del residu que li correspon.




                      4    Juntament amb alguns companys escriu una carta als responsables de tenir
                           cura de l’indret i demaneu-los que protegeixin el medi ambient.
   18
942583 _ 0001-0060.qxd   11/11/08   20:01   Página 19




                                                                       Quin temps fa?
                                                                                                 13    F
           Nom:

           Data:

           Establir relacions entre el clima d’un lloc i les formes de vida




                                                                                                       L ’ E N T O R N
            1    Uneix cada dibuix amb el cartell que li correspon.


                                                 a)                                    8º sota zero
                                                                                           NEU




                               b)
                                                                                                18º
                                                                                               FRESC




                                                                                      40º a l’ombra
                                            c)                                         MOLT SEC




                               d)                                                               25º
                                                                                               PLUJA




            2    Escriu el nom de la festa més important de la teva població i la data en què
                 se celebra:

                                                                              DATA:

            3    Encercla la mena de temps que acostuma a fer en aquelles dates.




                                                                                                       19
942583 _ 0001-0060.qxd            11/11/08   20:01   Página 20




  M
                     14           On és
                                  el nord?
                     Descobrir el funcionament de la brúixola
   L ’ E N T O R N




                     Construïu amb els alumnes                            Feu preguntes perquè
                     una senzilla brúixola flotant                        expliquin el funcionament
                        a) Davant dels alumnes magnetitzeu una agu-
                                                                          de la brúixola
                     lla fregant-la sobre un imant.                        Per què la punta de l’agulla assenyala el nord?


                                                                                Clau: Perquè la Terra gira entorn d’un
                                                                             eix que la travessa des del pol nord fins al
                                                                             pol sud. La punta imantada de l’agulla
                                                                             s’orienta sempre cap al nord.
                      b) Travesseu la part superior d’un tap de suro
                     amb l’agulla imantada.


                                                                          Col·loqueu l’imant flotant
                                                                          a l’aula o al pati
                                                                          i feu preguntes
                                                                            a) Quins objectes es veuen en la direcció nord?
                                                                          I en la direcció sud?
                       c) Col·loqueu un clau en la part inferior del
                     tap.                                                  b) Si les parets de la classe fossin de vidre, per
                                                                          quina banda començaria a il·luminar el sol al
                                                                          matí? Per on desapareixeria a la tarda?
                                                                            c) Col·loqueu l’imant flotant en el centre i a un
                                                                          costat un llapis en posició vertical. Senyaleu
                       d) Col·loqueu el tap de suro flotant en un bol     diverses posicions de l’ombra a les 10 del matí i
                     d’aigua. Poseu una gota de detergent líquid sobre    pregunteu als alumnes quina és la correcta.
                     la superfície de l’aigua.




                       e) Marqueu a les vores del bol el nord i els al-
                     tres punts cardinals.




   20
942583 _ 0001-0060.qxd    11/11/08   20:01    Página 21




                                                                  Una manera senzilla
                                                                                                           15        F
           Nom:

           Data:                                                  d’entendre el relleu
           Recurs per identificar les característiques geogràfiques dels paisatges




                                                                                                                     L ’ E N T O R N
            1    Observa els dibuixos i el símbol que els pot representar. Acoloreix-ho.


                                                            3. SERRALADA



                         2. SERRA                                                                      6. VOLCÀ




                                                                           5. VALL


                1. MUNTANYA
                                                                                         8. ALTIPLÀ




                           RIU
                                                   4. TURÓ

                                                                                                7. PLANA




           1.            muntanya            2.           serra      3.          serralada       4.        turó

           5.            vall                6.           volcà      7.          plana           8.        altiplà

            2    Copia aquest text substituint les paraules destacades pel símbol
                 corresponent.

                   Catalunya té un relleu molt variat.
                   Al nord del país hi ha les serralades del Pirineu, on es troben les muntanyes
                 més altes, i del Prepirineu. En aquesta zona neixen molts rius, que baixen per les valls
                 cap als terrenys de les planes i desemboquen en altres rius o arriben fins al mar.
                   Al centre de Catalunya, terra endins, hi ha planes extenses, molt adequades
                 per al conreu, muntanyes baixes, altiplans i turons.
                   Catalunya també té una costa força llarga, amb platges, penya-segats, cales,
                 badies i golfs. Una zona particular és la Garrotxa, on s’alcen volcans apagats
                 des de fa molt temps.
                                                                                                                     21
942583 _ 0001-0060.qxd           11/11/08   20:01   Página 22




   F
                     16           Estudiar geografia                                 Nom:

                                  en les fotografies                                 Data:

                     Reconèixer i utilitzar correctament el vocabulari utilitzat en la descripció del paisatge
   L ’ E N T O R N




                      1    Acaba de dibuixar sobre les fotografies les línies més importants de les formes
                           geogràfiques (muntanya, poble, riu, carreteres...). Després, calca aquestes
                           línies sobre un full. Millora les línies i acoloreix els dibuixos. Finalment,
                           selecciona de la llista els elements geogràfics que has vist en les fotografies
                           i descriu els paisatges oralment.

                                                                                                         muntanya
                                                                                                             vall
                                                                                                         serralada
                                                                                                           serra
                                                                                                            turó
                                                                                                            cim
                                                                                                          vessant
                                                                                                              riu
                                                                                                            riba
                                                                                                          afluent
                                                                                                         meandre
                                                                                                      desembocadura
                                                                                                             llac
                                                                                                           pantà
                                                                                                           plana
                                                                                                           altiplà
                                                                                                           poble
                                                                                                           ciutat
                                                                                                         carretera
                                                                                                            pont
                                                                                                           túnel
                                                                                                            bosc
                                                                                                           arbrat
                                                                                                         depressió
                                                                                                        penya-segat
                                                                                                           platja
                                                                                                              illa
                                                                                                         península
                                                                                                           badia
                                                                                                            cap
                                                                                                           istme



   22
942583 _ 0001-0060.qxd   11/11/08   20:01   Página 23




                                                                       Un paisatge
                                                                                       17      F
           Nom:

           Data:                                                       interessant
           Classificar els paisatges segons diversos criteris




                                                                                               L ’ E N T O R N
            1    Demostra els teus coneixements de geografia reconstruint la imatge d’aquest
                 puzle. Primerament cal que tallis les peces, les desordenis i després
                 les enganxis correctament en un full. Al final, respon les preguntes.




                 a) És un paisatge de plana o de muntanya? Per què ho has sabut?
                 b) És un paisatge humit o molt sec? Per què ho has sabut?
                 c) És un paisatge natural o molt transformat? Per què ho has sabut?
                 d) Explica en deu línies que veus en la fotografia.
                                                                                               23
942583 _ 0001-0060.qxd          11/11/08   20:01   Página 24




   F
                     18          Història                                      Nom:

                                 d’un paisatge                                 Data:

                     Reconèixer les modificacions d’un paisatge
   L ’ E N T O R N




                      1   Observa els quatre dibuixos del paisatge i ordena’ls escrivint en cada un
                          l’any que correspon. Després, respon les preguntes en un full.

                                 • 1350                   • 1828            • 1940               • 2005




                          a) Quins aspectes del paisatge s’han mantingut amb el pas del temps?
                          b) Quins aspectes del paisatge han anat canviant amb el pas del temps?
                          c) Quins canvis han permès que millori la vida de les persones?
                          d) Creus que algun canvi ha fet malbé el paisatge? Com es podria solucionar?
                          e) En quin dels quatre paisatges t’agradaria passar unes vacances?
   24
942583 _ 0001-0060.qxd   19/11/08   12:57   Página 25




                                                                                       19       F
           Nom:
                                                                      On ho puc
           Data:                                                         veure?
           Descriure un paisatge de manera elemental




                                                                                                L ’ E N T O R N
            1    Escoltaràs la descripció de quatre paisatges. Segons què escoltis
                 en la descripció, has de descobrir la fotografia d’aquell paisatge i el lloc
                 del mapa on es troba. En ambdós casos escriu el nombre que hi correspon.




                                                                                                25
942583 _ 0001-0060.qxd           11/11/08   20:01   Página 26




   F
                     20          SUPERTEST                                        Nom:

                                 sobre l’entorn                                   Data:

                     Avaluació de la percepció de l’espai físic on es desenvolupa l’activitat humana
   L ’ E N T O R N




                     Llegeix les preguntes i marca la resposta correcta.
                      1   A quina època de l’any els dies són més curts?

                               a la primavera                   per vacances                  a l’hivern

                      2   Es diu que el clima d’un lloc és un clima plujós quan...

                               hi plou sempre                   hi plou sovint                hi plou a bots i barrals

                      3   En els mapes es dibuixen les muntanyes, les carreteres i les ciutats a una mida...

                               més gran que                     més petita que                igual que
                               en la realitat                   en la realitat                en la realitat

                      4   Al cim de les muntanyes molt altes...

                               hi ha grans boscos               gairebé no hi ha arbres       no hi ha cap arbre

                      5   La paraula penya-segat, què et recorda?

                               una fàbrica                      una forma de la costa         un paisatge pla

                      6   Què seria el més greu si desaparegués l’aigua del mar?

                               que hi hauria més terreny per construir

                               que deixarien de formar-se núvols i pluja
                               que no hi hauria platges

                      7   On és millor construir un port de mar?

                               en una badia                     en un cap                     en una platja

                      8   Quina classe d’animal no veuràs al desert africà?

                               un camell                        un pingüí                     un estruç

                      9   A qui correspon evitar la contaminació de l’aire?

                               als pilots d’aviació
                               a tothom
                               al personal de neteja
   26
942583 _ 0001-0060.qxd   11/11/08   20:01   Página 27




           2. EL MÓN DELS
                  ÉSSERS VIUS
                           Competències bàsiques
                              2. En acabar el procés d’aprenentatge és capaç d’identificar i classi-
                           ficar animals, plantes i roques, segons criteris científics.




                           Índex
                   21.     Les classes de Ciències naturals. (S)
                   22.     Els éssers vius de l’entorn. (M)
                   23.     Plantes per a tot. (F)
                   24.     Animals en perill. (F)
                   25.     Experiències a la granja. (F)
                   26.     Saps classificar-los? (F)
                   27.     Cadenes alimentàries. (F)
                   28.     Classifiquem les fulles de les plantes. (F)
                   29.     Un fòssil molt antic. (F)
                   30.     Un problema a la sabana. (F)
                   31.     Practica l’observació. (F)
                   32.     Ens comportem amb les plantes. (F)
                   33.     Un animal especial. (F)
                   34.     Qui viu més? (F)
                   35.     Un dibuix científic. (F)
                   36.     Supertest sobre els animals. (F)


                                                                                                       27
942583 _ 0001-0060.qxd   11/11/08   20:01   Página 28




                         Anotacions per aplicar les propostes sobre coneixement dels éssers vius.


                 DATA      NÚM. DE FITXA                         OBSERVACIONS




   28
942583 _ 0001-0060.qxd   11/11/08   20:01   Página 29




           L’eficàcia en l’estudi de les Ciències naturals
                                                          Les classes de Ciències
                                                                         naturals                          21             S




                                                                                                                          V I U S
           Per què estudiem els éssers vius?                        Què fem amb les plantes?
             Una de les paraules clau del final del mil·lenni         Les plantes també són éssers vius, però no
           va ser biodiversitat i un concepte noticiable, la        semblen tan atractives com els animals. Tot i
           biodiversitat està amenaçada. La biodiversitat és        així, quan ens apropem a les plantes amb interès
           un valor que cal conservar, però per fer-ho de           investigador tot canvia. Si provoquem la germi-




                                                                                                                          É S S E R S
           manera eficient cal conèixer-lo.                         nació d’una mongeta o seguim el desenvolupa-
             Un cop traslladat aquest pensament a l’àmbit           ment de bulbs de tulipa fins que surtin flors i en
           escolar de primària hem de reconèixer que estu-          mesurem el creixement; quan mirem una planta
           diar els éssers vius interessa:                          amb lupa i dibuixem allò que veiem o quan
             • Es tracta de coneixements concrets, enllaçats        observem ampliacions fotogràfiques, comença
           amb multitud de coneixements previs.                     una nova posició.




                                                                                                                          E L S
             • Són coneixements que satisfan una curiositat
           infinita, pròpia de l’edat.                              El treball de camp
             • Són coneixements que comporten i susciten              Val la pena completar aquestes activitats amb
           una bona dosi emocional.                                 treballs de camp: sortides al pati de l’escola
             Hem d’aprofitar aquestes oportunitats i ser            (existeix un gran món d’invertebrats –formigues,
           conscients que en aquesta etapa evolutiva estu-          cucs, mosques, papallones– que s’hi poden tro-
           diar els éssers vius pot ser una introducció ama-        bar), al jardí més proper o al parc, on trobarem
           ble a postulats del mètode científic. Cal que pro-       els éssers vius en el seu ambient. Cada alumne
           curem no quedar-nos en la visió anecdòtica dels          ha de dur una llibreta en què pugui fer-se pre-
           éssers vius.                                             guntes, prendre notes, descriure ambients, regis-
                                                                    trar els canvis.
                                                                      Si som constants en aquestes activitats, no ens
                                                                    serà difícil formar un club d’amics de la natura,
                                                                    en què els alumnes més entusiasmats amb l’àrea
                                                                    puguin compartir informació i fotografies d’és-
                                                                    sers vius.



           Un ambient carregat d’estímuls
             Per començar, mirarem d’omplir l’aula amb la
           presència d’animals, amb l’objectiu principal d’es-
           timular la curiositat col·lectiva: cartells d’animals,
                                                                    I els llibres de text?
           fotografies de revistes, notícies d’última hora. I a        Podem combinar aquesta aproximació a la
           poc a poc, enriquirem aquest panorama amb di-            natura amb l’estudi sistemàtic dels continguts de
           buixos i murals elaborats pels alumnes.                  l’àrea, per aconseguir els objectius curriculars.
             És interessant portar animals domèstics a clas-        Amb els llibres i les explicacions s’aprèn a
           se perquè els alumnes es responsabilitzin de te-         expressar, a seguir un ordre, a definir, a recordar
           nir-ne cura o per observar-ne la morfologia i els        allò que és essencial... Una tasca que no està re-
           costums.                                                 nyida amb activitats atractives, jocs i concursos.

                                                                                                                          29
942583 _ 0001-0060.qxd        19/11/08   12:57   Página 30




  M
                 22            Els éssers vius
                               de l’entorn
                 Observar éssers vius directament

                                                                        ombra (D). Per calcular l’altura de l’arbre has de
   V I U S



                 La curiositat sobre l’entorn
                                                                        conèixer la teva alçada (EC) i fer aquestes ope-
                   Fomenteu entre els alumnes la curiositat sobre
                                                                        racions:
                 tot allò relacionat amb els éssers vius de l’entorn:
                   • Primerament, fixaran l’atenció sobre quelcom               F
                 que els hagi cridat l’atenció.
   É S S E R S




                   • Recolliran dades i les registraran.
                                                                                                          E
                   • Es faran preguntes i buscaran les respostes
                 per tots els mitjans que tinguin a l’abast.
                   • Anotaran en el quadern de camp totes les da-
                 des que reflecteixin el seu interès pels animals i
                 el resultat de la cerca.
                   Posem diversos exemples d’accions que fan
   E L S




                                                                           A                             B C                D
                 referència a la recollida de dades d’algunes plan-
                 tes i animals de l’entorn immediat.
                                                                                          (AB x CE) : CD = AF
                 Dades sobre plantes
                                                                        Dades dels animals
                                            El contorn d’una fulla.
                                                                         Les papallones. Mira de fixar-te en els colors
                                         Cal col·locar-la sobre un
                                                                        de les papallones que veus volar i dibuixa-les
                                         paper en blanc i dibui-
                                                                        en el quadern. També pots anotar els movi-
                                         xar-la amb llapis o color.
                                                                        ments del seu vol.
                                            L’empremta de la fulla.
                                         Cal col·locar la fulla so-
                                         bre un cartró i a sobre
                                         posar-hi un full en blanc.
                                         Cal passar-hi per sobre
                                         amb moviments ràpids
                                         un color de cera.
                                                                         Les petjades. Després d’un dia de pluja fixa’t
                                            L’empremta de l’escor-
                                                                        en les petjades d’animals que han quedat marca-
                                         ça d’un arbre. S’envolta
                                                                        des en el fang.
                                         el tronc amb un paper
                                         llarg i es fixa amb una
                                         corda. Després s’hi passa
                                         una pintura de cera fent
                                                                                    gos            gat             pardal
                                         una pressió regular.


                 Calcular l’altura aproximada
                 d’un arbre del parc                                           colom                      altres

                    Cap al tard, col·loca’t en l’extrem de l’ombra        Si interpretes les petjades, pots calcular la mida
                 de l’arbre, marca en el terra on acaba l’ombra de      de l’animal, la ruta que ha seguit, la rapidesa dels
                 l’arbre (B), la teva posició (C) i on acaba la teva    seus moviments.

   30
942583 _ 0001-0060.qxd   11/11/08   20:01       Página 31




                                                                                      Plantes
                                                                                                 23           F
           Nom:

           Data:                                                                     per a tot
           Reconèixer la utilitat de les plantes




                                                                                                              V I U S
           Sabem que les plantes són éssers vius i que, a més a més, ens són de gran utilitat: per l’oxigen
           que envien a l’aire, perquè ens serveixen d’aliment i perquè són part del medi ambient en què
           vivim. Però, a més a més, tenen altres utilitats que ens permeten viure millor.

            1    Observa els dibuixos i acoloreix els exemples de coses fetes amb plantes.




                                                                                                              É S S E R S
                                            1                             2                         3




                                                                                                              E L S
                                            4                             5                          6




                                            7                              8                         9




            2    Imagina que desapareixen les plantes que s’utilitzen en dos dels exemples que
                 has marcat. Escriu quines altres substàncies es podrien utilitzar per substituir
                 aquestes plantes.

                 Exemple: Cas 1. En la construcció, en lloc de fusta es pot utilitzar ferro.
                 2.
                 3.
                                                                                                              31
942583 _ 0001-0060.qxd        11/11/08   20:01   Página 32




   F
                 24           Animals                                           Nom:

                              en perill                                         Data:

                 Enumerar accions per observar els animals i tenir-ne cura
   V I U S




                 Buscant a Internet animals en perill d’extinció hem trobat aquest text
                 preocupant. Llegeix-lo en veu alta i feu les activitats entre tots.


                      El linx ibèric és el felí més amenaçat del món. Per això Espanya i Portugal són
                      els principals responsables mundials de conservar-lo. La població de linx ibèric s’ha vist
   É S S E R S




                      dràsticament reduïda en els últims 15 anys; la seva població, d’aproximadamemt
                      1.200 individus que hi havia a primers dels anys 90 del segle XX, ha quedat reduïda
                      a un nombre entre 84 i 143 individus adults. Les causes d’aquest retrocés són:
                      • La contínua mort de linxs en llaços i ceps, per tirs de caçadors i atropellats
                        en carreteres.
                      • La destrucció del seu hàbitat per la construcció de carreteres o embassaments,
   E L S




                        repoblacions forestals, la construcció d’urbanitzacions, etc.
                      • La reducció de les poblacions de conill, la seva principal presa.
                      Si desapareix aquest felí salvatge, a la Terra ja no viuran trenta-set espècies de gats,
                      sinó trenta-sis.
                                                           Adaptat de http://ca.wikipedia.org/wiki/Linx_ibèric


                  1     Quin d’aquests animals pot ser el linx ibèric? Encercla’l.

                                                 A                                   B                             C




                        a) Per què diu el text que si desapareixen els linxs ja només hi haurà trenta-sis espècies
                        de gats?



                        b) Els linxs s’alimenten gairebé exclusivament de conills. La sequera i la caça han fet
                        que disminueixin els conills al camp. Què té a veure això amb la desaparició dels linxs?



                        c) Tant de bo no desapareguin els linxs, però si desapareixen en algun lloc,
                        com els recordaríem?
                        Eren uns animals
   32
942583 _ 0001-0060.qxd   11/11/08   20:01   Página 33




                                                                      Experiències
                                                                                     25      F
           Nom:

           Data:                                                       a la granja
           Descriure a grans trets la feina d’una granja




                                                                                             V I U S
           La Núria, l’Alba i els seus companys de curs han anat a la granja escola.
           Hi han après moltes coses, però han tornat amb una sèrie de preguntes
           que no han tingut temps de demanar als monitors d’allà.
            1    Llegeix cada una de les preguntes i amb el teu company o companya intenta




                                                                                             É S S E R S
                 escriure una resposta amb tot el que saps. Quan acabi la classe compareu
                 les diferents respostes.

                 1. L’Alba diu:
                 –M’ha espantat molt veure com ferraven
                  un cavall.
                 –Per què fan això a un cavall i a altres animals




                                                                                             E L S
                  no?
                 –Li fan mal, al cavall?
                 –Què passaria si no ferressin els cavalls?


                 2. L’Hèctor diu:
                 –He observat que les vaques sembla que sempre
                  estiguin mastegant xiclet. I el que és estrany
                  és que no es veu que tinguin menjar davant.
                 –Què masteguen?
                 –Per què estan tanta estona mastegant?
                 –Per què altres animals, com, per exemple,
                  els gossos, no fan el mateix?


                 3. En Sénen diu:
                 –Al matí anàvem al galliner a collir els ous
                  de les gallines i a la tarda acompanyàvem
                  el granger que munyia les vaques
                  per obtenir la llet.
                 –Per què uns animals ponen ous i uns altres no?
                 –Per què uns animals tenen llet i uns altres no?
                 –Quins altres animals fora de la granja ponen ous?


                 4. La Núria diu:
                 –Els porcs, les vaques, els cavalls, tenen
                  un racó cobert de palla on poden dormir.
                 –Com dormen les gallines?

                                                                                             33
942583 _ 0001-0060.qxd           11/11/08       20:01     Página 34




   F
                 26              Saps                                                     Nom:

                                 classificar-los?                                         Data:
                 Descobrir criteris de classificació
   V I U S




                 A la Diana li agrada molt observar animals. Durant un estiu al poble
                 va veure alguns animals que no havia vist mai i es va informar sobre
                 els seus costums. En quin grup els podria classificar?
   É S S E R S




                                                   Les meves plomes són            M’agrada volar de nit,
                                                       de molts colors.           tot i que no sóc un ocell.
                                                     Amb el bec forado               Protagonitzo moltes
                                                    els troncs i ponc els           històries i tinc el cos
                                                   ous en un niu recobert               cobert de pèl.
                                                          de fusta.
   E L S




                  a) PIGOT   ›                                                    b) RATAPINYADA    ›

                                                                                                               Estic orgullosa de la meva
                      Vaig per boscos                                                                             llarga cua, encara que
                    i jardins. Els meus                                                                        no puc presumir de potes
                     fills, tan bon punt                                                                         llargues. La meva sang
                   surt el sol, ja neden                                                                         freda m’obliga a buscar
                         a les basses.                                                                          llocs assolellats. Tinc el
                                                                                                                  cos cobert d’escames.


                  c) GRANOTA     ›                                                d) SARGANTANA      ›

                                                        Em passo la vida sota         Visc al bosc.
                                                        l’aigua i també hi ponc      Cada any porto
                                                          els ous. Tinc aletes     al món entre 3 i 8
                                                               i escates.           garrins que alleto
                                                                                   durant tres mesos.



                      e) TRUITA DE RIU      ›                                      f) PORC SENGLAR       ›

                  1    Escriu a sota de cada animal si és un mamífer, un ocell, un rèptil, un insecte,
                       un amfibi o un peix.


                  2    Subratlla en cada text la paraula o les paraules que t’han permès identificar
                       l’animal.
   34
942583 _ 0001-0060.qxd   19/11/08   12:57   Página 35




                                                                                                  27     F
           Nom:
                                                                              Cadenes
           Data:                                                          alimentàries
           Descobrir cadenes alimentàries




                                                                                                         V I U S
           En el medi tenen lloc relacions alimentàries entre els animals i els vegetals que hi viuen.

           Observa el dibuix d’un racó de bosc i acoloreix-lo. Després, fes les activitats.




                                                                                                         É S S E R S
                                                                                                         E L S
            1    Expressa en veu alta les relacions alimentàries que observes en el dibuix.

                 Per exemple: el cargol menja les fulles de les plantes. L’escarabat menja
                 els cargols.

            2    Escriu tres cadenes alimentàries i després explica-les als teus companys.




            3    Explica què passaria si en aquest lloc no hi hagués cap planta.
                                                                                                         35
942583 _ 0001-0060.qxd        11/11/08   20:01   Página 36




   F
                 28           Classifiquem les fulles                         Nom:

                              de les plantes                                  Data:

                 Classificar les plantes per la forma de les fulles
   V I U S




                 En el món existeixen milions de classes de plantes diferents. I cada
                 classe té unes fulles diferents en la forma, la mida o el color, de les
                 fulles d’altres classes de plantes. Les persones amigues de les plantes
                 saben distingir les diferents fulles i classificar-les.
   É S S E R S




                  1    Observa aquestes fulles i mira de fer quatre grups tenint en compte la forma
                       de les fulles.
   E L S




                               roser                     olivera               pi               gerani




                               figuera                   narcís             prunera               om




                               roure                         blat            menta              acàcia




                              plataner                  pollancre            alzina            castanyer


                  2    Inventa per a cada grup un nom que expressi la forma de les fulles
                       que hi pertanyen. Fes la classificació en un full.


                        1                         2                    3                   4
                            M’he fixat en            M’he fixat en       M’he fixat en     M’he fixat en




   36
942583 _ 0001-0060.qxd   11/11/08   20:01   Página 37




                                                                       Un fòssil
                                                                                   29   F
           Nom:

           Data:                                                      molt antic
           Reconèixer l’antiguitat d’animals i plantes

           En Martí i els seus amics han anat a un museu de




                                                                                        V I U S
           Ciències naturals. Hi han anat amb els seus quaderns
           per prendre nota del més important. Principalment
           estaven interessats a veure els fòssils. Han tingut sort
           i han vist la imatge del fòssil d’ocell més antic




                                                                                        É S S E R S
           que es coneix. Té l’estrany nom d’archeopteryx
           i es considera que va viure fa 150 milions d’anys.

            1    Observa’l amb atenció.




                                                                                        E L S
            2    Respon.
                 • Què és un fòssil?




            3    Uneix els fòssils següents amb l’ésser viu corresponent.

                                                        A
                                                                            a
                                                                  B


                                                                                   b
                                            C




                                                                            c

                                                                                        37
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica
Competència científica

More Related Content

What's hot

Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013Toni Gomez
 
Memoria Final psicopedagogia PRC2 UOC Aula Oberta
Memoria Final psicopedagogia PRC2 UOC Aula ObertaMemoria Final psicopedagogia PRC2 UOC Aula Oberta
Memoria Final psicopedagogia PRC2 UOC Aula ObertaEva Pujol Pons
 
Tdah
TdahTdah
TdahM T
 
Martinez salom maria magdalena_pac2.3
Martinez salom maria magdalena_pac2.3Martinez salom maria magdalena_pac2.3
Martinez salom maria magdalena_pac2.3MagdalenaMS
 
Psicopedagogia UOC_Presentación memòria final PRC2
Psicopedagogia UOC_Presentación memòria final PRC2Psicopedagogia UOC_Presentación memòria final PRC2
Psicopedagogia UOC_Presentación memòria final PRC2Eva Pujol Pons
 
11 opos unitat didàctiques
11 opos   unitat didàctiques11 opos   unitat didàctiques
11 opos unitat didàctiquesMontse Irun
 
Rúbriques i portafolis wq
Rúbriques i portafolis wqRúbriques i portafolis wq
Rúbriques i portafolis wqNuria Alart
 
Experiències des de Catalunya: la recerca als ensenyaments secundaris
Experiències des de Catalunya: la recerca als ensenyaments secundarisExperiències des de Catalunya: la recerca als ensenyaments secundaris
Experiències des de Catalunya: la recerca als ensenyaments secundarisagueda.gras
 
Orientacions estructures de tasques
Orientacions estructures de tasquesOrientacions estructures de tasques
Orientacions estructures de tasquesjoanaprofe
 
Proves de 6è: anàlisi de resultats i presa de decisions per la millora
Proves de 6è: anàlisi de resultats i presa de decisions per la millora Proves de 6è: anàlisi de resultats i presa de decisions per la millora
Proves de 6è: anàlisi de resultats i presa de decisions per la millora RoserCanals
 
Avaluar Competències
Avaluar CompetènciesAvaluar Competències
Avaluar Competènciesaprep1
 
Projecte Lumen
Projecte Lumen Projecte Lumen
Projecte Lumen Jose Luis
 
Orientacio Institut de_l_Arboc
Orientacio Institut de_l_ArbocOrientacio Institut de_l_Arboc
Orientacio Institut de_l_Arbocrpujol1
 
Competencies basiques eso-social
Competencies basiques eso-socialCompetencies basiques eso-social
Competencies basiques eso-socialM T
 

What's hot (19)

Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013Reunió inici de curs 6è 2012.2013
Reunió inici de curs 6è 2012.2013
 
Memoria Final psicopedagogia PRC2 UOC Aula Oberta
Memoria Final psicopedagogia PRC2 UOC Aula ObertaMemoria Final psicopedagogia PRC2 UOC Aula Oberta
Memoria Final psicopedagogia PRC2 UOC Aula Oberta
 
Tdah
TdahTdah
Tdah
 
Martinez salom maria magdalena_pac2.3
Martinez salom maria magdalena_pac2.3Martinez salom maria magdalena_pac2.3
Martinez salom maria magdalena_pac2.3
 
UD Batxillerat
UD BatxilleratUD Batxillerat
UD Batxillerat
 
29310_01_ca
29310_01_ca29310_01_ca
29310_01_ca
 
Psicopedagogia UOC_Presentación memòria final PRC2
Psicopedagogia UOC_Presentación memòria final PRC2Psicopedagogia UOC_Presentación memòria final PRC2
Psicopedagogia UOC_Presentación memòria final PRC2
 
11 opos unitat didàctiques
11 opos   unitat didàctiques11 opos   unitat didàctiques
11 opos unitat didàctiques
 
Rúbriques i portafolis wq
Rúbriques i portafolis wqRúbriques i portafolis wq
Rúbriques i portafolis wq
 
Experiències des de Catalunya: la recerca als ensenyaments secundaris
Experiències des de Catalunya: la recerca als ensenyaments secundarisExperiències des de Catalunya: la recerca als ensenyaments secundaris
Experiències des de Catalunya: la recerca als ensenyaments secundaris
 
Orientacions estructures de tasques
Orientacions estructures de tasquesOrientacions estructures de tasques
Orientacions estructures de tasques
 
Proves de 6è: anàlisi de resultats i presa de decisions per la millora
Proves de 6è: anàlisi de resultats i presa de decisions per la millora Proves de 6è: anàlisi de resultats i presa de decisions per la millora
Proves de 6è: anàlisi de resultats i presa de decisions per la millora
 
Avaluar Competències
Avaluar CompetènciesAvaluar Competències
Avaluar Competències
 
Qüestions defensa de la memòria
Qüestions defensa de la memòriaQüestions defensa de la memòria
Qüestions defensa de la memòria
 
Treball cooperatiu
Treball cooperatiuTreball cooperatiu
Treball cooperatiu
 
Projecte Lumen
Projecte Lumen Projecte Lumen
Projecte Lumen
 
Orientacio Institut de_l_Arboc
Orientacio Institut de_l_ArbocOrientacio Institut de_l_Arboc
Orientacio Institut de_l_Arboc
 
Competencies basiques eso-social
Competencies basiques eso-socialCompetencies basiques eso-social
Competencies basiques eso-social
 
Pad definitiu maig16
Pad definitiu maig16Pad definitiu maig16
Pad definitiu maig16
 

Viewers also liked

Descripción de lugares (imágenes)
Descripción de lugares (imágenes)Descripción de lugares (imágenes)
Descripción de lugares (imágenes)acaritoh
 
Descripciones De Lugares
Descripciones De LugaresDescripciones De Lugares
Descripciones De LugaresMi casa
 
El paisaje. Primer Ciclo Primaria
El paisaje. Primer Ciclo PrimariaEl paisaje. Primer Ciclo Primaria
El paisaje. Primer Ciclo Primariaantorome3
 
Problemas para 2º de Primaria
Problemas para 2º de PrimariaProblemas para 2º de Primaria
Problemas para 2º de PrimariaACTILUDIS.COM
 
Cuaderno ejercicios de lengua 3r ep, catalán
Cuaderno ejercicios de lengua 3r ep, catalánCuaderno ejercicios de lengua 3r ep, catalán
Cuaderno ejercicios de lengua 3r ep, catalánHatsep Sen
 

Viewers also liked (6)

Descripción de lugares (imágenes)
Descripción de lugares (imágenes)Descripción de lugares (imágenes)
Descripción de lugares (imágenes)
 
Descripciones De Lugares
Descripciones De LugaresDescripciones De Lugares
Descripciones De Lugares
 
Dossier llengua 5è
Dossier llengua 5èDossier llengua 5è
Dossier llengua 5è
 
El paisaje. Primer Ciclo Primaria
El paisaje. Primer Ciclo PrimariaEl paisaje. Primer Ciclo Primaria
El paisaje. Primer Ciclo Primaria
 
Problemas para 2º de Primaria
Problemas para 2º de PrimariaProblemas para 2º de Primaria
Problemas para 2º de Primaria
 
Cuaderno ejercicios de lengua 3r ep, catalán
Cuaderno ejercicios de lengua 3r ep, catalánCuaderno ejercicios de lengua 3r ep, catalán
Cuaderno ejercicios de lengua 3r ep, catalán
 

Similar to Competència científica

Competencies bàsiques
Competencies bàsiquesCompetencies bàsiques
Competencies bàsiquesDavid Heras
 
Xerrada Roser Canals 1220882996132418 9 CompetèNcies
Xerrada Roser Canals 1220882996132418 9 CompetèNciesXerrada Roser Canals 1220882996132418 9 CompetèNcies
Xerrada Roser Canals 1220882996132418 9 CompetèNciesmcunille
 
Resum "Estratègies per incorporar el mètode científic a l'ensenyament"
Resum "Estratègies per incorporar el mètode científic a l'ensenyament"Resum "Estratègies per incorporar el mètode científic a l'ensenyament"
Resum "Estratègies per incorporar el mètode científic a l'ensenyament"Elena Jurado
 
Treball d'accesibilitat
Treball d'accesibilitatTreball d'accesibilitat
Treball d'accesibilitatRous Pisanlof
 
Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...
Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...
Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...Edualter
 
Competències bàsiques
Competències bàsiquesCompetències bàsiques
Competències bàsiquesrivorubeo
 
Florida Secundaria
Florida SecundariaFlorida Secundaria
Florida Secundariadim-edu
 
Educar en COMPETÈNCIES
Educar en COMPETÈNCIESEducar en COMPETÈNCIES
Educar en COMPETÈNCIESagueda.gras
 
Projecte educatiu cicle mitjà (2008)
Projecte educatiu cicle mitjà (2008)Projecte educatiu cicle mitjà (2008)
Projecte educatiu cicle mitjà (2008)vanegilsacristan1976
 
Power point jornada sobre competències bàsiques primària caterina
Power point jornada sobre competències bàsiques primària caterinaPower point jornada sobre competències bàsiques primària caterina
Power point jornada sobre competències bàsiques primària caterinaparcaigues
 
DAFO de centre i d'aula
DAFO de centre i d'aulaDAFO de centre i d'aula
DAFO de centre i d'aulaErika
 
Ptil 2014 2015-ceip_maria lluïsa serra_07015021
Ptil 2014 2015-ceip_maria lluïsa serra_07015021Ptil 2014 2015-ceip_maria lluïsa serra_07015021
Ptil 2014 2015-ceip_maria lluïsa serra_07015021antonisociaspons
 
Ens alimentem - Unitat De Programacio
Ens alimentem - Unitat De ProgramacioEns alimentem - Unitat De Programacio
Ens alimentem - Unitat De ProgramacioÀngels Miret Rial
 
Formadors ciencies
Formadors cienciesFormadors ciencies
Formadors cienciesICE_URV_NU
 

Similar to Competència científica (20)

competències bàsiques
competències bàsiquescompetències bàsiques
competències bàsiques
 
Sessió 3
Sessió 3Sessió 3
Sessió 3
 
El centro
El centroEl centro
El centro
 
Competencies bàsiques
Competencies bàsiquesCompetencies bàsiques
Competencies bàsiques
 
Xerrada Roser Canals 1220882996132418 9 CompetèNcies
Xerrada Roser Canals 1220882996132418 9 CompetèNciesXerrada Roser Canals 1220882996132418 9 CompetèNcies
Xerrada Roser Canals 1220882996132418 9 CompetèNcies
 
Resum "Estratègies per incorporar el mètode científic a l'ensenyament"
Resum "Estratègies per incorporar el mètode científic a l'ensenyament"Resum "Estratègies per incorporar el mètode científic a l'ensenyament"
Resum "Estratègies per incorporar el mètode científic a l'ensenyament"
 
Treball d'accesibilitat
Treball d'accesibilitatTreball d'accesibilitat
Treball d'accesibilitat
 
Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...
Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...
Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...
 
Competències bàsiques
Competències bàsiquesCompetències bàsiques
Competències bàsiques
 
Pd ef 2015 2016
Pd ef 2015 2016Pd ef 2015 2016
Pd ef 2015 2016
 
Florida Secundaria
Florida SecundariaFlorida Secundaria
Florida Secundaria
 
Programació LOMCE
Programació LOMCEProgramació LOMCE
Programació LOMCE
 
Educar en COMPETÈNCIES
Educar en COMPETÈNCIESEducar en COMPETÈNCIES
Educar en COMPETÈNCIES
 
Projecte educatiu cicle mitjà (2008)
Projecte educatiu cicle mitjà (2008)Projecte educatiu cicle mitjà (2008)
Projecte educatiu cicle mitjà (2008)
 
Power point jornada sobre competències bàsiques primària caterina
Power point jornada sobre competències bàsiques primària caterinaPower point jornada sobre competències bàsiques primària caterina
Power point jornada sobre competències bàsiques primària caterina
 
temari_3_medi.pdf
temari_3_medi.pdftemari_3_medi.pdf
temari_3_medi.pdf
 
DAFO de centre i d'aula
DAFO de centre i d'aulaDAFO de centre i d'aula
DAFO de centre i d'aula
 
Ptil 2014 2015-ceip_maria lluïsa serra_07015021
Ptil 2014 2015-ceip_maria lluïsa serra_07015021Ptil 2014 2015-ceip_maria lluïsa serra_07015021
Ptil 2014 2015-ceip_maria lluïsa serra_07015021
 
Ens alimentem - Unitat De Programacio
Ens alimentem - Unitat De ProgramacioEns alimentem - Unitat De Programacio
Ens alimentem - Unitat De Programacio
 
Formadors ciencies
Formadors cienciesFormadors ciencies
Formadors ciencies
 

More from Alfons García

More from Alfons García (6)

Cross reunion revised
Cross reunion revisedCross reunion revised
Cross reunion revised
 
Portfolio digital
Portfolio digitalPortfolio digital
Portfolio digital
 
Esquemes de primària medi
Esquemes de primària mediEsquemes de primària medi
Esquemes de primària medi
 
Alumnat immigrant
Alumnat immigrantAlumnat immigrant
Alumnat immigrant
 
Crucigramahiatos
CrucigramahiatosCrucigramahiatos
Crucigramahiatos
 
Como hacer trabajo
Como hacer trabajoComo hacer trabajo
Como hacer trabajo
 

Competència científica

  • 1. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 1 100 propostes per millorar la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Habilitat per interactuar amb el món físic, tant en els aspectes naturals com en els que genera l’acció humana, de manera que faciliti la comprensió d’esdeveniments, la predicció de conseqüències i l’activitat dirigida a la millora i la preservació de les condicions de la pròpia vida i de la resta dels éssers vius. Fitxes fotocopiables Banc d’activitats Estratègies per a un aprenentatge eficaç Suggeriments didàctics
  • 2. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 2 El llibre 100 propostes per millorar la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic forma part del projecte Competències i és una obra col·lectiva concebuda, creada i realitzada pel Departament de Primària de Grup Promotor / Santillana, sota la direcció d’Enric Juan Redal i M. Àngels Andrés Casamiquela. En aquest projecte hi han col·laborat els professors: Casilda Bárcena, Fernando J. Cortiguera, Malena Fuentes, Daniel Gabarró, Javier López, Juan Ignacio Medina, Elena O’Callaghan, Maite López-Sáez, Inmaculada Díaz, Ana María Rodríguez, Adela Rodríguez i Martín Varela. Programes especials: Mètode d’ortografia NLP: Daniel Gabarró Berbegal Mètode de resolució de problemes: Javier López Apesteguía I la col·laboració dels nens Lola de Marcos i Pedro de Marcos i dels alumnes de 3r curs d’Educació primària de l’escola San José, de Sevilla. Projecte i edició: José Luis Alzu Disseny i maquetació: ARTI*MAGOS (Malena F. Alzu) i Fotoletra, SL Il·lustració: ARTI*MAGOS (Esther Pérez-Cuadrado) i Esther Lecina Correcció: Fotoletra Documentació i selecció fotogràfica: Nieves Marinas Fotografia: A. Brandi; GARCÍA-PELAYO/Juancho; J. C. Muñoz; J. M. Borrero; Michele di Piccione; O. Boé; P. Esgueva; P. López; R. Manent; S. Cid; S. Padura; DIGITALVISION; EFE; EFE/KEYSTONE PRESS AGENCY LTD/Schulz; FOAT; LOBO PRODUCCIONES / C. Sanz; MUSEUM ICONOGRAFÍA/J. Martin; OBAC ARXIU FOTOGRÀFIC; PAISAJES ESPAÑOLES; INSTITUTO GEOLÓGICO Y MINERO DE ESPAÑA; KUNSTHISTORISCHES MUSEUM, VIENA; MATTON-BILD; MUSEU DEL TRANSPORT, NÜREMBERG; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD; ARXIU SANTILLANA © 2008 by Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Frederic Mompou, 11 (Vila Olímpica). 08005 Barcelona Imprès per CP: 942583 Dipòsit legal: Es prohibeix, llevat d’excepció prevista per la llei, qualsevol forma de reproducció, dis- tribució, comunicació pública i transformació d’aquesta obra sense l’autorització dels titulars de la propietat intel·lectual. La infracció dels drets esmentats pot constituir un delicte contra la propietat intel·lectual (articles 270 i següents del Codi penal).
  • 3. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 3 Presentació Les 100 propostes per millorar la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Aquest projecte reuneix una sèrie de suggeriments, propostes i activitats dirigides a millorar la competència en el coneixement del món físic. Les propostes, inserides en el procés d’ense- nyament/aprenentatge, tenen una doble dimensió, ja que són complementàries i alternatives. Són complementàries perquè, aplicades juntament a l’activitat habitual que realitza el pro- fessor i als recursos que ofereixen els llibres de text i altres materials didàctics, suposen una nova aproximació als objectius escolars del cicle: estan enfocades cap a l’aplicació dels conei- xements a contextos i situacions de la vida quotidiana. Són alternatives perquè el conjunt de propostes, tot i que estan orientades a la consecució dels objectius curriculars, plantegen l’activitat des d’un altre punt de vista, de manera que obren la porta a una manera diferent d’ensenyar i aprendre. El lloc de les 100 propostes dins del procés didàctic Les 100 propostes per millorar la competència en el coneixement del món físic se situen en l’àmbit en el qual el professor experimentat, coneixedor de l’àrea i de les característiques dels alumnes, desitja utilitzar un recurs diferent. A vegades, per tal que els alumnes més endarre- rits s’apropin als objectius bàsics; altres, per reforçar l’aprenentatge amb activitats que enlla- cen amb la vida diària, i d’altres, perquè desitja començar la classe o acabar-la amb una acti- vitat breu però plena d’interès, en què ell i els alumnes tinguin la sensació que han aconse- guit l’objectiu en totes les dimensions. En què consisteixen les propostes Les 100 propostes per millorar la competència en el coneixement del món físic es presenten com 100 fitxes independents. Cada una respon a un dels quatre tipus de fitxes que hem dis- senyat per a aquest quadern: tres destinades al professorat i una per als alumnes. Aquests són els tipus de propostes: 1. Proposta suggeriment (S). Es tracta d’un conjunt d’idees pràctiques que permeten al pro- fessorat enfocar la matèria o un programa concret de manera que l’aprenentatge sigui eficaç. Proposarem tècniques per estimular la curiositat científica, per conèixer els éssers vius i clas- sificar-los, estratègies per despertar l’interès cap a diferents facetes de l’entorn o trucs per reconèixer la dimensió històrica de les nostres vides. 3
  • 4. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 4 2. Proposta model (M). Es tracta d’una estratègia de treball o d’un truc que, tot i que té com a destinataris finals els alumnes, s’ofereix al professorat perquè ho transmeti mitjançant les explicacions. 3. Proposta banc d’activitats (B). És una fitxa dirigida al professorat en què es presenten una sèrie d’activitats monogràfiques que el mestre o la mestra lliurarà o dictarà als alumnes en el moment que ho consideri oportú. 4. Proposta d’activitats per als alumnes (F). Són fitxes fotocopiables que es lliuraran als alumnes perquè resolguin un problema, un exercici o una activitat. Aquestes fitxes estan iden- tificades per la banda vertical amb fons blanc i per la lletra F situada al costat del número de la fitxa. De professor a professor Les 100 propostes per millorar la competència en el coneixement del món físic han estat redactades per professionals de l’educació que porten molts anys fent classe a Cicle mitjà d’Educació primària. Han aplicat les estratègies i els trucs i han seleccionat els que els han donat millors resultats. Contingut i organització de les propostes Totes les propostes fan referència a continguts del currículum corresponent a Cicle mitjà d’Educació primària. Estan organitzades per blocs seguint el programa oficial. Al principi de cada bloc, juntament amb el títol, es presenta la competència bàsica corresponent redactada en termes dels criteris d’avaluació curricular. A continuació, detallem l’índex de propostes per a aquest bloc i s’identifica el tipus de fitxa. En aquesta disciplina hi ha els blocs següents: L’entorn i la seva conservació. El món dels éssers vius. Les persones i la salut. Persones, cultures i societats. Canvis i continuïtats en el temps. Matèria i energia. Entorn, tecnologia i societat. Connexions amb altres àrees. Si bé és veritat que totes les propostes van lligades al currículum, aquest material no pre- tén ser un llibre paral·lel ni un quadern d’avaluació. S’han seleccionat els continguts essen- cials de cada programa i s’ha donat més importància a aquells aspectes instrumentals en què els professors coincideixen que és més difícil arribar a tots els alumnes. Per això en aquest quadern, que fa referència a la competència en el coneixement de l’entorn, es dóna més importància a l’orientació en l’espai, a la classificació dels éssers vius o a la introducció a la història, i s’hi ofereixen més propostes. 4
  • 5. 942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 5 1. L’ENTORN I LA SEVA CONSERVACIÓ Competències bàsiques 1. En acabar el procés d’aprenentatge és capaç de reconèi- xer i explicar, recollint dades i utilitzant aparells de mesura, les relacions entre alguns factors del medi físic (relleu, sòl, clima, vegetació ...) i les formes de vida i actuacions de les perso- nes, valorant l’adopció d’actituds de respecte per l’equilibri ecològic. Índex 1. Coneixem l’espai on vivim? (S) 2. Senyals d’identitat. (F) 3. On era en Tro? (F) 4. Tens un mapa a mà? (F) 5. Em moc pel meu barri. (F) 6. On viuen els teus amics? (F) 7. Observem el nostre sòl. (M) 8. Trucs per fer un croquis i interpretar-lo. (F) 9. Notícies sobre l’aigua. (B) 10. Plou molt o plou poc? (M) 11. Destinació: la platja! (F) 12. Això es pot millorar. (F) 13. Quin temps fa? (F) 14. On és el nord? (M) 15. Una manera senzilla d’entendre el relleu. (F) 16. Estudiar geografia en les fotografies. (F) 17. Un paisatge interessant. (F) 18. Història d’un paisatge. (F) 19. On ho puc veure? (F) 20. Supertest sobre l’entorn. (F) 5
  • 6. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 6 Anotacions per aplicar les propostes sobre coneixement de l’entorn. DATA NÚM DE FITXA OBSERVACIONS 6
  • 7. 942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 7 Orientacions per a l’estudi del medi Coneixem l’espai on vivim? 1 S L ’ E N T O R N L’estudi del medi en aquesta àrea recull un gran Utilització dels mitjans nombre de conceptes, definicions, procediments de comunicació i treballs de recollida de dades. L’observació del En el nostre temps és estrany un dia en què no sòl on desenvolupem la nostra vida, l’orientació aparegui a la premsa, la ràdio o la televisió algu- en l’espai, els conceptes geogràfics sobre for- na notícia sobre les actuacions de les persones mes del relleu, hidrografia, clima, qualitat dels en l’entorn i en el medi ambient. Seleccioneu les recursos naturals, aire i aigua... són continguts notícies que poden interessar els alumnes i dedi- determinats per objectius sistematitzadors junta- queu uns minuts a la setmana per presentar la ment amb l’observació i la reflexió pel que fa informació i orientar-ne les opinions. a l’acció de les persones –positiva o negativa– sobre la natura. Les imatges de viatges i excursions Sens dubte, en el Cicle mitjà, cicle de consoli- dar coneixements i descobrir-ne de nous i de Aprofitem les imatges d’un viatge familiar que noves formes d’aprenentatge, els objectius curri- portin els alumnes per fer comentaris sobre el culars plantegen la construcció d’una base im- paisatge, el clima, els canvis... prescindible on se sostenen nous aprenentatges. En aquest cicle, els alumnes han d’acabar amb una idea, molt senzilla però clara, de l’entorn on viuen. Quan sigui oportú, amb el quadern a la mà, hem de conduir els nens a conèixer les prin- cipals característiques dels carrers i els edificis, del barri, la població, el paisatge o els canvis atmosfèrics relacionats amb el clima del lloc. En el procés d’ensenyament/aprenentatge d’a- quest bloc de continguts cal procurar no caure en dos errors: un és la dispersió d’idees motiva- da pel gran nombre de temes que s’hi tracten, i l’altre, l’excessiva atenció als aspectes concep- tuals en detriment dels procediments (compren- sió dels textos, tècniques d’orientació, lectura d’imatges, lectura de mapes, interpretació de Els descobriments personals gràfics, tècniques de recollida de dades...). I en- Procureu que els alumnes interioritzin la idea cara seria més greu oblidar-se que estem estu- que en aquests temes sobre el medi ambient en diant quelcom que ens implica directament: és saben molt, tant del que és a prop com del més el nostre sòl, és el nostre aire, és el nostre clima. allunyat. No es tracta d’una assignatura abstrac- Aquesta apreciació ens porta a seleccionar con- ta i estranya. I, també, que poden descobrir mol- tinguts, a jerarquitzar-los, a integrar-los amb ins- tes coses que abans no coneixien. Ajudeu-los a truments d’aprenentatge que posin els alumnes fer petits treballs d’investigació en què hagin en contacte amb la realitat. d’utilitzar algun document o alguna font. 7
  • 8. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 8 F 2 Senyals Nom: d’identitat Data: Recurs per identificar les característiques mediambientals de l’entorn L ’ E N T O R N 1 Pensa com és el lloc on vius i marca la resposta correcta. Després, completa la teva fitxa de l’escola. És en un poble. És en un barri gran. És en un lloc pla. És en una ciutat. És en un barri petit. És en un lloc amb pendents. Hi passa un riu a prop. Hi ha molts arbres. El terra és d’asfalt. No hi passa cap riu. Gairebé no hi ha arbres. El terra no està asfaltat. La meva casa és alta. L’escola és gran. L’escola té arbres. La meva casa és baixa. L’escola és petita. L’escola no té arbres. • La meva escola es diu • És al carrer • A la població de • De la comarca de 8
  • 9. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 9 On era 3 F Nom: Data: en Tro? Estratègies per recordar l’orientació en l’espai L ’ E N T O R N Aquest cap de setmana vaig anar amb la Mercè i en Pau a la granja dels seus avis. Vaig ajudar a portar aigua als cavalls i a fer altres coses. Vaig intentar fixar-me bé en tot per poder explicar-ho a casa. 1 Observa atentament el croquis de la granja. Situa’t al costat del personatge del mig i observa tot el que veus i on està situat. 2 Tapa el dibuix amb un paper i respon oralment aquestes preguntes i les que et facin els companys. a) Què es podia veure a la granja? b) En quina direcció era el cavall Tro? c) En quina direcció s’havia d’anar per anar a buscar aigua a la font? d) En quina direcció hi havia el cobert per a les màquines? e) Què hi havia darrere teu? 9
  • 10. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 10 F 4 Tens un mapa Nom: a mà? Data: Estratègies per comprendre la representació de l’espai en un mapa L ’ E N T O R N L’Ismael té curiositat per conèixer la rodalia de la seva població. Ha agafat aquest mapa de la biblioteca. Quina informació en podrà obtenir? 1 Observa el mapa i respon les preguntes. N-502 l’Espluga serra Gran 12 CL 501 Santa Creu 3 Sant Bernat 9 Sant Pere N-502 8 Can Tomàs 7 10 CL 501 la Figuera 22 Quatre Camins 9 Vistabella CL 501 17 la Torre del Comte la Clota AV-910 a) Quina classe de mapa és? d’indrets turístics de carreteres de rius i muntanyes b) Quines dues coses es poden conèixer per mitjà d’aquest mapa? Per on passen les carreteres. Les distàncies entre poblacions. Els passos de vianants. c) Per quines poblacions passa la carretera N-502? d) Quants quilòmetres hi ha entre Sant Bernat i Quatre Camins? e) Encercla en vermell el tram en què hi ha més revolts. Per què creus que n’hi ha? Perquè puja una muntanya. Per fer més curt el trajecte. Perquè sigui més amè. 10
  • 11. 942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 11 5 F Nom: Em moc pel Data: meu barri Interpretar els termes de l’orientació en el plànol L ’ E N T O R N 1 Observa el plànol del barri on visc. A veure si encertes on hi ha algunes coses... carrer de Sant Cristòfol MERCAT passeig de Pau Casals carrer dels Fusters carrer dels Pintors carrer de l’illa de Mallorca carrer dels Ferrers e la MUSEU ad Fon pl aç t passeig de les Muralles AJUNTAMENT ESCOLA a) El parc és davant de la porta principal de l’ajuntament. • Pinta de verd l’espai que ocupa el parc. b) El garatge de casa meva té l’entrada en l’angle que formen el carrer de Sant Cristòfol i el carrer dels Pintors. • Pinta el garatge de vermell. c) El forn de pa és en l’angle oposat a l’entrada del garatge. • Marca el forn de pa amb una creu. 2 Aquest és el camí que faig per anar de l’escola a casa meva. Ressegueix-lo amb una línia de color blau. Surto de l’escola i agafo el carrer dels Fusters. Giro a l’esquerra i després a la dreta. Entro a la plaça de la Font i hi passo per la dreta. Després, giro a l’esquerra i passo davant de la porta del mercat. A continuació giro a la dreta i entro a l’esquerra a l’edifici situat en el centre de l’illa de cases. 11
  • 12. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 12 F 6 On viuen Nom: els teus amics? Data: Utilitzar les coordenades per trobar un carrer i una casa L ’ E N T O R N L’Òscar va fer una llista amb les adreces dels seus amics. Com que no sabia on era cada carrer, va consultar una guia de carrers i va obtenir aquest resultat. 1. Joan Vives: carrer de Bolaño, 43. E-2 3. Gemma Ortiz: carrer dels Tarongers, 25. B-3 2. Susanna Olivera: plaça de la Constitució, 6. F-5 4. Emili Siñériz: carrer de Góngora, 8. C-4 1 Estudia el mapa de la ciutat i escriu el nombre de cada amic en el lloc on és casa seva. N carre r Abr 0 E il s iptor Escr S dels uda aving ño Bola r de carre carrer d els Taro a Poem r del carre ngers ora óng deG rer car carr er S one ó uci stit t Am n carrer d Co de la orós ça pla els Cas tanyers carrer de les Muses lit l’Ob er de carr 12
  • 13. 942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 13 Conèixer les característiques del sòl Observem el nostre sòl 7 M L ’ E N T O R N El sòl de l’entorn Observacions És interessant fixar l’atenció en el sòl o «terra» Dicteu als alumnes les preguntes de la llista se- que trepitgem, i a més a més és un objectiu d’es- güent que us semblin més apropiades. tudi de les ciències en el Cicle mitjà d’Educació On és el tros de sòl que observaràs? Com és i de primària. El sòl, considerat d’aquesta manera, és què està format? l’espai en què es desenvolupa la nostra vida, la • És tou i està format per sorra fosca? de molts animals i de totes les plantes silvestres. • És dur i està format per sorra clara? Encarregarem als nostres alumnes que iniciïn • És molt dur i està format per pedres? una observació del sòl de l’entorn on viuen i • És molt dur i està recobert de ciment? anotin què hi veuen en una secció del quadern • Normalment està humit o sec? de camp. El quadern de camp Es tracta d’un quadern senzill, de mida petita i amb fulles de quadrícula. Els alumnes hi anota- ran les diverses coses que observen en el seu entorn, faran dibuixos senzills o croquis de situació, hi enganxaran fulles o flors seques i altres restes que recullin del sòl. Si en aquest sòl creixen algunes plantes. • Són silvestres o conreades? • Quina forma i quin color tenen? Si en el sòl viuen alguns petits animals. • Cucs de terra, formigues, altres invertebrats...? Observació del sòl • Què passa en el sòl quan plou? I quan el sol Encarregueu a cada grup d’alumnes que selec- escalfa molt? cioni un tros de sòl de l’entorn no superior a 4 m2 i que a sobre hi facin les observacions i for- Hipòtesis mulin diverses hipòtesis: • Què passarà si cavem en el sòl? Què hi podrem trobar? • Si el sòl sempre està embassat, hi haurà animals o plantes? • Quina planta podríem cultivar en aquest sòl: un arbre, una herba, un arbust? Què hauríem de fer per tal que creixi bé? • Com serà un formiguer per dins? 13
  • 14. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 14 F 8 Trucs per fer un croquis Nom: i interpretar-lo Data: La representació de l’espai L ’ E N T O R N 1 Observa el croquis que ha dibuixat la Irene sobre un lloc per jugar. Després, respon les preguntes. 8p as s es 20 passes s sse TRESOR pa 5 2 15 passes a) Quin lloc dibuixa com a més important? b) Quin és el lloc més allunyat del més important? c) A quina distància hi ha l’arbre sec de la font? d) Inventa’t algun detall i dibuixa’l en el croquis. 2 Dibuixa un croquis per mostrar als teus companys el lloc on jugues a casa teva. 14
  • 15. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 15 Reflexions sobre l’aigua a partir de notícies Notícies sobre l’aigua 9 B L ’ E N T O R N L’aigua sempre és notícia Problemes i solucions Amb certa regularitat sentim notícies o rebem El gener del 2008 s’informa que l’escassetat de informacions sobre l’aigua potable. Gairebé pluja crea problemes greus en algunes comar- sempre es tracta de notícies dignes de tenir en ques de Catalunya. Els pantans tenen poca aigua compte i de vegades són notícies de caràcter i s’intenta resoldre el problema ja sigui traient alarmant. No obstant això, estem tan acostumats aigua amb vaixells cisterna des de fàbriques que a comptar fàcilment amb aquest bé escàs que converteixen en aigua potable l’aigua del mar o ens costa fer els canvis de costums que aquestes bé fent un gran transvasament des de França. informacions ens haurien de suscitar. Els alumnes han realitzat estudis sobre l’aigua, Debats la necessitat que en tenim, procedència, escasse- A partir d’aquestes informacions feu que els tat, risc de contaminació, etc., i no sempre inte- alumnes, en petits grups, facin alguns debats rioritzen les raons últimes de la seva valoració. basats en aquestes preguntes: Utilitzem les informacions següents per fer que Per què es construeixen embassaments? Amb pensin ells mateixos, debatin i arribin a conclu- quina aigua s’omplen els embassaments? On va sions raonades sobre aquest tema. l’aigua dels embassaments? Què passa quan els embassaments es queden buits? Què es pot fer perquè els embassaments no es buidin? Què diuen els diaris de com estan ara els embassa- ments de Catalunya: molt plens, a mitges, buits...? Com es pot aconseguir que regions del nostre país amb escassetat d’aigua puguin tenir la que necessiten? Algunes xifres Quina diferència hi ha entre l’aigua de l’aixeta • El cos humà, en situacions normals, necessi- i l’aigua embotellada? Amb quina aigua s’omplen ta diàriament uns 2 litres d’aigua. La rep princi- les ampolles d’aigua? Quan és millor beure aigua palment per mitjà de la beguda i també d’altres embotellada? Quan és millor beure aigua de l’ai- aliments que contenen una quantitat notable xeta? Què passa amb les ampolles de plàstic de d’aigua. l’aigua? • Es considera que en el món hi ha més de Hi ha jardins en què hi ha un cartell que diu: 1.000 milions de persones que no disposen d’ai- REG AMB AIGUA RECICLADA. NO POTABLE. Què vol dir? gua potable. L’aigua reciclada es pot beure? Quines aigües es • Segons les últimes estadístiques, cada any poden reciclar? Quin ús es pot fer de l’aigua augmenta un 12 % el consum d’aigua embotella- reciclada? da. En alguns països, com per exemple els Estats Units, la meitat de la població només beu l’aigua embotellada. • L’escassetat d’aigua origina desnutrició i mol- tes malalties mortals a països on no hi ha aigua o està mal distribuïda. Centenars de milers de nens moren cada any a causa de l’aigua. 15
  • 16. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 16 M 10 Plou molt o plou poc? Utilitzar instruments d’observació i mesura i plantejar experiències amb esperit científic L ’ E N T O R N És important saber quanta aigua Construïm un aparell ha caigut en un dia de pluja? per mesurar la quantitat Construir un pluviòmetre, prendre dades de d’aigua de la pluja les precipitacions i anotar-les en un registre són Amb material reciclat ajudem els nostres alum- activitats que criden l’atenció als alumnes de nes a construir un pluviòmetre. Cicle mitjà. Hem d’aprofitar aquesta motivació 10 cm espontània per aprofundir una mica en el sentit de l’activitat: conèixer la utilitat del mesurament, reflexionar sobre la unitat de mesura i exercitar- embut se en el mètode científic de predicció i explica- ció de fenòmens i formes de vida. goma Mai plou a gust de tothom Cada mil·límetre Posem els nostres alumnes en situació. Els d’aigua en l’ampolla, regle en diem: un dia de maig en què el cel està total- mil·límetres representa 1 litre ment clar, un grup de persones fa preguntes i d’aigua en el alguns comentaris. Podries respondre les seves terreny. ampolla preguntes i explicar els comentaris? transparent 1 metre quadrat 10 cm Registrem les dades En una setmana plujosa col·loquem el pluviò- metre al pati, lluny de l’edifici, i cada dia ajudem els nostres alumnes a prendre i registrar les dades en una cartolina preparada. Setmana de ... a ... del mes de ... dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. Total 1. Avui plourà? 2. Si no plou més, no s’ompliran els pantans i no tindrem aigua per beure. 3. Deu haver plogut aquest any més que l’any passat? Com ho podem saber? Interpretem les dades 4. Com sabem que una regió és molt plujosa? Observem aquesta escala per interpretar les 5. Els agricultors diuen que ha de ploure més dades sobre la quantitat d’aigua que ha caigut. perquè no es faci malbé la collita. • Entre 0 i 5 mil·límetres: poca. 6. En el telenotícies han dit que a França ha • Entre 5 i 30 mil·límetres: regular. plogut molt: 60 litres per metre quadrat. • Entre 30 i 100 mil·límetres: abundant. 16
  • 17. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 17 Destinació: 11 F Nom: Data: la platja! Reconèixer un ecosistema costaner L ’ E N T O R N 1 Observa el dibuix d’una platja. Pinta de blau els éssers vius i de groc els éssers no vius. Pinta la resta dels colors que vulguis. 2 Respon aquestes preguntes: a) Quina classe de paisatge és una platja? un paisatge de plana un paisatge costaner un paisatge de muntanya b) Què pot perjudicar als animals i a les plantes que viuen a la platja i als voltants? c) Com es pot mantenir o millorar la naturalesa a la platja? 17
  • 18. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 18 F 12 Això es pot Nom: millorar Data: Conservar i millorar el medi L ’ E N T O R N El curs passat en Joan i els seus companys de curs van anar d’excursió a la riba del riu Ter. Anaven amb els seus professors amb la intenció d’observar la naturalesa de l’indret. Van prendre nota dels arbres, les herbes, les flors i els petits insectes que voletejaven per allà. Però també van observar com havia quedat el terra, ple de residus, després del passat cap de setmana. Van pensar que tot allò podia millorar-se i van decidir dibuixar en el seu quadern els tipus de residus que van trobar a terra. 5 6 7 1 2 3 15 4 8 9 10 16 14 12 13 17 11 1 Pinta els dibuixos del quadern així: de verd, els vidres; de groc, els plàstics i les llaunes; de blau, els papers i els cartrons; de taronja, les restes de menjar. 2 Explica als teus companys el mal que fa cada classe de deixalla al medi ambient. 3 Escriu en cada contenidor de deixalles el nombre del residu que li correspon. 4 Juntament amb alguns companys escriu una carta als responsables de tenir cura de l’indret i demaneu-los que protegeixin el medi ambient. 18
  • 19. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 19 Quin temps fa? 13 F Nom: Data: Establir relacions entre el clima d’un lloc i les formes de vida L ’ E N T O R N 1 Uneix cada dibuix amb el cartell que li correspon. a) 8º sota zero NEU b) 18º FRESC 40º a l’ombra c) MOLT SEC d) 25º PLUJA 2 Escriu el nom de la festa més important de la teva població i la data en què se celebra: DATA: 3 Encercla la mena de temps que acostuma a fer en aquelles dates. 19
  • 20. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 20 M 14 On és el nord? Descobrir el funcionament de la brúixola L ’ E N T O R N Construïu amb els alumnes Feu preguntes perquè una senzilla brúixola flotant expliquin el funcionament a) Davant dels alumnes magnetitzeu una agu- de la brúixola lla fregant-la sobre un imant. Per què la punta de l’agulla assenyala el nord? Clau: Perquè la Terra gira entorn d’un eix que la travessa des del pol nord fins al pol sud. La punta imantada de l’agulla s’orienta sempre cap al nord. b) Travesseu la part superior d’un tap de suro amb l’agulla imantada. Col·loqueu l’imant flotant a l’aula o al pati i feu preguntes a) Quins objectes es veuen en la direcció nord? I en la direcció sud? c) Col·loqueu un clau en la part inferior del tap. b) Si les parets de la classe fossin de vidre, per quina banda començaria a il·luminar el sol al matí? Per on desapareixeria a la tarda? c) Col·loqueu l’imant flotant en el centre i a un costat un llapis en posició vertical. Senyaleu d) Col·loqueu el tap de suro flotant en un bol diverses posicions de l’ombra a les 10 del matí i d’aigua. Poseu una gota de detergent líquid sobre pregunteu als alumnes quina és la correcta. la superfície de l’aigua. e) Marqueu a les vores del bol el nord i els al- tres punts cardinals. 20
  • 21. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 21 Una manera senzilla 15 F Nom: Data: d’entendre el relleu Recurs per identificar les característiques geogràfiques dels paisatges L ’ E N T O R N 1 Observa els dibuixos i el símbol que els pot representar. Acoloreix-ho. 3. SERRALADA 2. SERRA 6. VOLCÀ 5. VALL 1. MUNTANYA 8. ALTIPLÀ RIU 4. TURÓ 7. PLANA 1. muntanya 2. serra 3. serralada 4. turó 5. vall 6. volcà 7. plana 8. altiplà 2 Copia aquest text substituint les paraules destacades pel símbol corresponent. Catalunya té un relleu molt variat. Al nord del país hi ha les serralades del Pirineu, on es troben les muntanyes més altes, i del Prepirineu. En aquesta zona neixen molts rius, que baixen per les valls cap als terrenys de les planes i desemboquen en altres rius o arriben fins al mar. Al centre de Catalunya, terra endins, hi ha planes extenses, molt adequades per al conreu, muntanyes baixes, altiplans i turons. Catalunya també té una costa força llarga, amb platges, penya-segats, cales, badies i golfs. Una zona particular és la Garrotxa, on s’alcen volcans apagats des de fa molt temps. 21
  • 22. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 22 F 16 Estudiar geografia Nom: en les fotografies Data: Reconèixer i utilitzar correctament el vocabulari utilitzat en la descripció del paisatge L ’ E N T O R N 1 Acaba de dibuixar sobre les fotografies les línies més importants de les formes geogràfiques (muntanya, poble, riu, carreteres...). Després, calca aquestes línies sobre un full. Millora les línies i acoloreix els dibuixos. Finalment, selecciona de la llista els elements geogràfics que has vist en les fotografies i descriu els paisatges oralment. muntanya vall serralada serra turó cim vessant riu riba afluent meandre desembocadura llac pantà plana altiplà poble ciutat carretera pont túnel bosc arbrat depressió penya-segat platja illa península badia cap istme 22
  • 23. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 23 Un paisatge 17 F Nom: Data: interessant Classificar els paisatges segons diversos criteris L ’ E N T O R N 1 Demostra els teus coneixements de geografia reconstruint la imatge d’aquest puzle. Primerament cal que tallis les peces, les desordenis i després les enganxis correctament en un full. Al final, respon les preguntes. a) És un paisatge de plana o de muntanya? Per què ho has sabut? b) És un paisatge humit o molt sec? Per què ho has sabut? c) És un paisatge natural o molt transformat? Per què ho has sabut? d) Explica en deu línies que veus en la fotografia. 23
  • 24. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 24 F 18 Història Nom: d’un paisatge Data: Reconèixer les modificacions d’un paisatge L ’ E N T O R N 1 Observa els quatre dibuixos del paisatge i ordena’ls escrivint en cada un l’any que correspon. Després, respon les preguntes en un full. • 1350 • 1828 • 1940 • 2005 a) Quins aspectes del paisatge s’han mantingut amb el pas del temps? b) Quins aspectes del paisatge han anat canviant amb el pas del temps? c) Quins canvis han permès que millori la vida de les persones? d) Creus que algun canvi ha fet malbé el paisatge? Com es podria solucionar? e) En quin dels quatre paisatges t’agradaria passar unes vacances? 24
  • 25. 942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 25 19 F Nom: On ho puc Data: veure? Descriure un paisatge de manera elemental L ’ E N T O R N 1 Escoltaràs la descripció de quatre paisatges. Segons què escoltis en la descripció, has de descobrir la fotografia d’aquell paisatge i el lloc del mapa on es troba. En ambdós casos escriu el nombre que hi correspon. 25
  • 26. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 26 F 20 SUPERTEST Nom: sobre l’entorn Data: Avaluació de la percepció de l’espai físic on es desenvolupa l’activitat humana L ’ E N T O R N Llegeix les preguntes i marca la resposta correcta. 1 A quina època de l’any els dies són més curts? a la primavera per vacances a l’hivern 2 Es diu que el clima d’un lloc és un clima plujós quan... hi plou sempre hi plou sovint hi plou a bots i barrals 3 En els mapes es dibuixen les muntanyes, les carreteres i les ciutats a una mida... més gran que més petita que igual que en la realitat en la realitat en la realitat 4 Al cim de les muntanyes molt altes... hi ha grans boscos gairebé no hi ha arbres no hi ha cap arbre 5 La paraula penya-segat, què et recorda? una fàbrica una forma de la costa un paisatge pla 6 Què seria el més greu si desaparegués l’aigua del mar? que hi hauria més terreny per construir que deixarien de formar-se núvols i pluja que no hi hauria platges 7 On és millor construir un port de mar? en una badia en un cap en una platja 8 Quina classe d’animal no veuràs al desert africà? un camell un pingüí un estruç 9 A qui correspon evitar la contaminació de l’aire? als pilots d’aviació a tothom al personal de neteja 26
  • 27. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 27 2. EL MÓN DELS ÉSSERS VIUS Competències bàsiques 2. En acabar el procés d’aprenentatge és capaç d’identificar i classi- ficar animals, plantes i roques, segons criteris científics. Índex 21. Les classes de Ciències naturals. (S) 22. Els éssers vius de l’entorn. (M) 23. Plantes per a tot. (F) 24. Animals en perill. (F) 25. Experiències a la granja. (F) 26. Saps classificar-los? (F) 27. Cadenes alimentàries. (F) 28. Classifiquem les fulles de les plantes. (F) 29. Un fòssil molt antic. (F) 30. Un problema a la sabana. (F) 31. Practica l’observació. (F) 32. Ens comportem amb les plantes. (F) 33. Un animal especial. (F) 34. Qui viu més? (F) 35. Un dibuix científic. (F) 36. Supertest sobre els animals. (F) 27
  • 28. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 28 Anotacions per aplicar les propostes sobre coneixement dels éssers vius. DATA NÚM. DE FITXA OBSERVACIONS 28
  • 29. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 29 L’eficàcia en l’estudi de les Ciències naturals Les classes de Ciències naturals 21 S V I U S Per què estudiem els éssers vius? Què fem amb les plantes? Una de les paraules clau del final del mil·lenni Les plantes també són éssers vius, però no va ser biodiversitat i un concepte noticiable, la semblen tan atractives com els animals. Tot i biodiversitat està amenaçada. La biodiversitat és així, quan ens apropem a les plantes amb interès un valor que cal conservar, però per fer-ho de investigador tot canvia. Si provoquem la germi- É S S E R S manera eficient cal conèixer-lo. nació d’una mongeta o seguim el desenvolupa- Un cop traslladat aquest pensament a l’àmbit ment de bulbs de tulipa fins que surtin flors i en escolar de primària hem de reconèixer que estu- mesurem el creixement; quan mirem una planta diar els éssers vius interessa: amb lupa i dibuixem allò que veiem o quan • Es tracta de coneixements concrets, enllaçats observem ampliacions fotogràfiques, comença amb multitud de coneixements previs. una nova posició. E L S • Són coneixements que satisfan una curiositat infinita, pròpia de l’edat. El treball de camp • Són coneixements que comporten i susciten Val la pena completar aquestes activitats amb una bona dosi emocional. treballs de camp: sortides al pati de l’escola Hem d’aprofitar aquestes oportunitats i ser (existeix un gran món d’invertebrats –formigues, conscients que en aquesta etapa evolutiva estu- cucs, mosques, papallones– que s’hi poden tro- diar els éssers vius pot ser una introducció ama- bar), al jardí més proper o al parc, on trobarem ble a postulats del mètode científic. Cal que pro- els éssers vius en el seu ambient. Cada alumne curem no quedar-nos en la visió anecdòtica dels ha de dur una llibreta en què pugui fer-se pre- éssers vius. guntes, prendre notes, descriure ambients, regis- trar els canvis. Si som constants en aquestes activitats, no ens serà difícil formar un club d’amics de la natura, en què els alumnes més entusiasmats amb l’àrea puguin compartir informació i fotografies d’és- sers vius. Un ambient carregat d’estímuls Per començar, mirarem d’omplir l’aula amb la presència d’animals, amb l’objectiu principal d’es- timular la curiositat col·lectiva: cartells d’animals, I els llibres de text? fotografies de revistes, notícies d’última hora. I a Podem combinar aquesta aproximació a la poc a poc, enriquirem aquest panorama amb di- natura amb l’estudi sistemàtic dels continguts de buixos i murals elaborats pels alumnes. l’àrea, per aconseguir els objectius curriculars. És interessant portar animals domèstics a clas- Amb els llibres i les explicacions s’aprèn a se perquè els alumnes es responsabilitzin de te- expressar, a seguir un ordre, a definir, a recordar nir-ne cura o per observar-ne la morfologia i els allò que és essencial... Una tasca que no està re- costums. nyida amb activitats atractives, jocs i concursos. 29
  • 30. 942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 30 M 22 Els éssers vius de l’entorn Observar éssers vius directament ombra (D). Per calcular l’altura de l’arbre has de V I U S La curiositat sobre l’entorn conèixer la teva alçada (EC) i fer aquestes ope- Fomenteu entre els alumnes la curiositat sobre racions: tot allò relacionat amb els éssers vius de l’entorn: • Primerament, fixaran l’atenció sobre quelcom F que els hagi cridat l’atenció. É S S E R S • Recolliran dades i les registraran. E • Es faran preguntes i buscaran les respostes per tots els mitjans que tinguin a l’abast. • Anotaran en el quadern de camp totes les da- des que reflecteixin el seu interès pels animals i el resultat de la cerca. Posem diversos exemples d’accions que fan E L S A B C D referència a la recollida de dades d’algunes plan- tes i animals de l’entorn immediat. (AB x CE) : CD = AF Dades sobre plantes Dades dels animals El contorn d’una fulla. Les papallones. Mira de fixar-te en els colors Cal col·locar-la sobre un de les papallones que veus volar i dibuixa-les paper en blanc i dibui- en el quadern. També pots anotar els movi- xar-la amb llapis o color. ments del seu vol. L’empremta de la fulla. Cal col·locar la fulla so- bre un cartró i a sobre posar-hi un full en blanc. Cal passar-hi per sobre amb moviments ràpids un color de cera. Les petjades. Després d’un dia de pluja fixa’t L’empremta de l’escor- en les petjades d’animals que han quedat marca- ça d’un arbre. S’envolta des en el fang. el tronc amb un paper llarg i es fixa amb una corda. Després s’hi passa una pintura de cera fent gos gat pardal una pressió regular. Calcular l’altura aproximada d’un arbre del parc colom altres Cap al tard, col·loca’t en l’extrem de l’ombra Si interpretes les petjades, pots calcular la mida de l’arbre, marca en el terra on acaba l’ombra de de l’animal, la ruta que ha seguit, la rapidesa dels l’arbre (B), la teva posició (C) i on acaba la teva seus moviments. 30
  • 31. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 31 Plantes 23 F Nom: Data: per a tot Reconèixer la utilitat de les plantes V I U S Sabem que les plantes són éssers vius i que, a més a més, ens són de gran utilitat: per l’oxigen que envien a l’aire, perquè ens serveixen d’aliment i perquè són part del medi ambient en què vivim. Però, a més a més, tenen altres utilitats que ens permeten viure millor. 1 Observa els dibuixos i acoloreix els exemples de coses fetes amb plantes. É S S E R S 1 2 3 E L S 4 5 6 7 8 9 2 Imagina que desapareixen les plantes que s’utilitzen en dos dels exemples que has marcat. Escriu quines altres substàncies es podrien utilitzar per substituir aquestes plantes. Exemple: Cas 1. En la construcció, en lloc de fusta es pot utilitzar ferro. 2. 3. 31
  • 32. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 32 F 24 Animals Nom: en perill Data: Enumerar accions per observar els animals i tenir-ne cura V I U S Buscant a Internet animals en perill d’extinció hem trobat aquest text preocupant. Llegeix-lo en veu alta i feu les activitats entre tots. El linx ibèric és el felí més amenaçat del món. Per això Espanya i Portugal són els principals responsables mundials de conservar-lo. La població de linx ibèric s’ha vist É S S E R S dràsticament reduïda en els últims 15 anys; la seva població, d’aproximadamemt 1.200 individus que hi havia a primers dels anys 90 del segle XX, ha quedat reduïda a un nombre entre 84 i 143 individus adults. Les causes d’aquest retrocés són: • La contínua mort de linxs en llaços i ceps, per tirs de caçadors i atropellats en carreteres. • La destrucció del seu hàbitat per la construcció de carreteres o embassaments, E L S repoblacions forestals, la construcció d’urbanitzacions, etc. • La reducció de les poblacions de conill, la seva principal presa. Si desapareix aquest felí salvatge, a la Terra ja no viuran trenta-set espècies de gats, sinó trenta-sis. Adaptat de http://ca.wikipedia.org/wiki/Linx_ibèric 1 Quin d’aquests animals pot ser el linx ibèric? Encercla’l. A B C a) Per què diu el text que si desapareixen els linxs ja només hi haurà trenta-sis espècies de gats? b) Els linxs s’alimenten gairebé exclusivament de conills. La sequera i la caça han fet que disminueixin els conills al camp. Què té a veure això amb la desaparició dels linxs? c) Tant de bo no desapareguin els linxs, però si desapareixen en algun lloc, com els recordaríem? Eren uns animals 32
  • 33. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 33 Experiències 25 F Nom: Data: a la granja Descriure a grans trets la feina d’una granja V I U S La Núria, l’Alba i els seus companys de curs han anat a la granja escola. Hi han après moltes coses, però han tornat amb una sèrie de preguntes que no han tingut temps de demanar als monitors d’allà. 1 Llegeix cada una de les preguntes i amb el teu company o companya intenta É S S E R S escriure una resposta amb tot el que saps. Quan acabi la classe compareu les diferents respostes. 1. L’Alba diu: –M’ha espantat molt veure com ferraven un cavall. –Per què fan això a un cavall i a altres animals E L S no? –Li fan mal, al cavall? –Què passaria si no ferressin els cavalls? 2. L’Hèctor diu: –He observat que les vaques sembla que sempre estiguin mastegant xiclet. I el que és estrany és que no es veu que tinguin menjar davant. –Què masteguen? –Per què estan tanta estona mastegant? –Per què altres animals, com, per exemple, els gossos, no fan el mateix? 3. En Sénen diu: –Al matí anàvem al galliner a collir els ous de les gallines i a la tarda acompanyàvem el granger que munyia les vaques per obtenir la llet. –Per què uns animals ponen ous i uns altres no? –Per què uns animals tenen llet i uns altres no? –Quins altres animals fora de la granja ponen ous? 4. La Núria diu: –Els porcs, les vaques, els cavalls, tenen un racó cobert de palla on poden dormir. –Com dormen les gallines? 33
  • 34. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 34 F 26 Saps Nom: classificar-los? Data: Descobrir criteris de classificació V I U S A la Diana li agrada molt observar animals. Durant un estiu al poble va veure alguns animals que no havia vist mai i es va informar sobre els seus costums. En quin grup els podria classificar? É S S E R S Les meves plomes són M’agrada volar de nit, de molts colors. tot i que no sóc un ocell. Amb el bec forado Protagonitzo moltes els troncs i ponc els històries i tinc el cos ous en un niu recobert cobert de pèl. de fusta. E L S a) PIGOT › b) RATAPINYADA › Estic orgullosa de la meva Vaig per boscos llarga cua, encara que i jardins. Els meus no puc presumir de potes fills, tan bon punt llargues. La meva sang surt el sol, ja neden freda m’obliga a buscar a les basses. llocs assolellats. Tinc el cos cobert d’escames. c) GRANOTA › d) SARGANTANA › Em passo la vida sota Visc al bosc. l’aigua i també hi ponc Cada any porto els ous. Tinc aletes al món entre 3 i 8 i escates. garrins que alleto durant tres mesos. e) TRUITA DE RIU › f) PORC SENGLAR › 1 Escriu a sota de cada animal si és un mamífer, un ocell, un rèptil, un insecte, un amfibi o un peix. 2 Subratlla en cada text la paraula o les paraules que t’han permès identificar l’animal. 34
  • 35. 942583 _ 0001-0060.qxd 19/11/08 12:57 Página 35 27 F Nom: Cadenes Data: alimentàries Descobrir cadenes alimentàries V I U S En el medi tenen lloc relacions alimentàries entre els animals i els vegetals que hi viuen. Observa el dibuix d’un racó de bosc i acoloreix-lo. Després, fes les activitats. É S S E R S E L S 1 Expressa en veu alta les relacions alimentàries que observes en el dibuix. Per exemple: el cargol menja les fulles de les plantes. L’escarabat menja els cargols. 2 Escriu tres cadenes alimentàries i després explica-les als teus companys. 3 Explica què passaria si en aquest lloc no hi hagués cap planta. 35
  • 36. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 36 F 28 Classifiquem les fulles Nom: de les plantes Data: Classificar les plantes per la forma de les fulles V I U S En el món existeixen milions de classes de plantes diferents. I cada classe té unes fulles diferents en la forma, la mida o el color, de les fulles d’altres classes de plantes. Les persones amigues de les plantes saben distingir les diferents fulles i classificar-les. É S S E R S 1 Observa aquestes fulles i mira de fer quatre grups tenint en compte la forma de les fulles. E L S roser olivera pi gerani figuera narcís prunera om roure blat menta acàcia plataner pollancre alzina castanyer 2 Inventa per a cada grup un nom que expressi la forma de les fulles que hi pertanyen. Fes la classificació en un full. 1 2 3 4 M’he fixat en M’he fixat en M’he fixat en M’he fixat en 36
  • 37. 942583 _ 0001-0060.qxd 11/11/08 20:01 Página 37 Un fòssil 29 F Nom: Data: molt antic Reconèixer l’antiguitat d’animals i plantes En Martí i els seus amics han anat a un museu de V I U S Ciències naturals. Hi han anat amb els seus quaderns per prendre nota del més important. Principalment estaven interessats a veure els fòssils. Han tingut sort i han vist la imatge del fòssil d’ocell més antic É S S E R S que es coneix. Té l’estrany nom d’archeopteryx i es considera que va viure fa 150 milions d’anys. 1 Observa’l amb atenció. E L S 2 Respon. • Què és un fòssil? 3 Uneix els fòssils següents amb l’ésser viu corresponent. A a B b C c 37