1. Espongisme.
La vista des del Pont de l’Assut de l’Or
sempre em genera la mateixa sensació de
desfici. Pense en aquells temps que
només s’alçava l’Hemisfèric al mig del
no-res. Amb la seua forma, me l’imagine
com un tumor pestilent al llit del Túria
que, finalment, va fer metàstasi amb
totes
eixes
formes
recargolades,
repetitives i carregants que arriben fins a
la presó d’animals de l’Oceanogràfic. Me
l’imagine com la monstruositat en fase
terminal que estem vivint.
La Ciutat de les Arts i de les Ciències1 és el màxim exponent de l’espongisme, un estil artístic que a
mi m’agrada anomenar així perquè sempre ha funcionat com una esponja a dins del pou fosc on el
PP remenava el recursos públics del País Valencià. Un pou ple fins a dalt d’endeutament, de
Bancaixa, la CAM, el Banc València o Ruralcaixa, de calaixos plens de factures pendents de pagar
durant anys i panys. Tot tapat per una fina crosta, feta de les engrunes de l’espoli permanent que
patim a mans de l’estat espanyol.
L’espongisme és una suma de megalomania, cara dura i coentor. Té variants com la més futurista
de Santiago Calatrava2 o la naif de Joan
Ripollés, l’autor orgullós d’una cara
somrient i rodoneta pintada de colorets,
fabrica en sèrie i venuda per una fortuna
cada unitat3. L’art espongista fou el marc
incomparable de la famosa V Trobada de
les Famílies de 20064, amb Benet XVI
com a estrella convidada del gran
espectacle de la factoria Gürtel, que no
podia ser alterat per la realitat de
l’accident de metro més greu d’Europa,
amb 43 persones mortes, 47 de ferides i zero responsables5. Fou el skyline dels grans premis de
Fórmula 1, que el PP utilitzà per a guanyar eleccions6. Fou un fons habitual del seu NODOdiari a
Canal 9.
Els mecenes espongistes, aquests personatges encastats a l’estructura de poder i corrupció
generalitzada que, amb la marca comercial Partit Popular, s’ha fet amb els vots i els escons una
vegada i altra, i altra, i altra… Avariciosos impacients que s’han assecat el seu pou fosc. Han
rebentat la bombolla immobiliària, unflada amb el somnis, l’esforç i l’endeutament de molta gent i
amb la millor terra d’horta. Ja no tenen ni Bancaixa, ni la CAM, ni el Banc de València, ni
Ruralcaixa. Només tenen la fina crosta d’engrunes, cada vegada més fina, per a fer front a les
factures dels calaixos, cada vegada més plens.
http://www.cac.es/home/?languageId=5
Levante-EMV, 06.03.2012, Desviación (%) del presupuesto de las obras de Calatrava en Valencia.
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2012/03/06/desviacion--presupuesto-obras-calatravavalencia/887324.html
Metodología de la Ingeniería de Edificación, 07.12.2009, El socialista, el arquitecto, y la Turning Torso.
http://elisavaee.wordpress.com/category/turning-torso/
3 El Periódico, 19.09.2012, Polèmica per “l’oxidació” de l’estàtua inspirada en Carlos Fabra a l’aeroport de Castelló.
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/polemica-oxidacio-estatua-fabra-aeroport-castello-2208122
4 Europapress.es, 08.03.2012, Ruz cita a declarar desde hoy a los 11 imputados por la visita del Papa a Valencia en
2006. http://www.europapress.es/nacional/noticia-gurtel-ruz-cita-declarar-hoy-11-imputados-visita-papa-valencia2006-20120308070305.html
5 http://www.0responsables.com/
6 El Economista.es, 15/05/2007, Valencia tendrá Fórmula 1 hasta el 2015 si el PP gana las elecciones,
http://www.eleconomista.es/interstitial/volver/Nuezoct13/economia/noticias/210735/05/07/Valencia-tendraFormula-Uno-hasta-2015-si-el-PP-gana-las-elecciones.html
1
2

2. La riuada de corrupció que s’ho empassava tot ja ha passat i només queden les escorrialles. El
pensament espongista s’ofega, ja no tenen mentides que contar ni veritats que tapar, ja no hi ha qui
es crega els seus trucs dolents amb conills eixint dels barrets. Ja només es volen amagar sota les
pedres, ja no necessiten el NODOdiari. Les escorrialles ja no necessiten ni donen per a Canal 9.
Primer, han fet fora 1.000 persones amb un ERE il·legal amb el que volien convertir la
radiotelevisió pública en un gegantí i esquelètic cadàver del que xuclar eixes últimes escorrialles,
seguint el mateix model que Telemadrid. Era una més de les repetides maniobres d’un govern
contra el poble intervingut des de Madrid, que passa permanentment per sobre de la llei i que ha
tornat a fracassar davant els tribunals. Per això tanquen definitivament Canal 97 passant per sobre
de l’Estatut d’Autonomia, que parla de crear i mantindre la radio i televisió públiques i no de
tancar-les.
Quina serà la pròxima? Ja estaran pensant en la forma d’assaltar el gran edifici de Burjassot i la
resta dels centres d’RTVV per a fer desaparèixer els milions d’euros en instal·lacions i equips que
restaran allí quan tot estiga desert. Potser que ja estiguen preparats liquidadors com Ángel de
Cabo, destacada figura de l’espongisme valencià actualment en la presó, implicat als fraus de
l’anterior president de la CEOE, Gerardo Díaz Ferran, i de la família Ruíz Mateos. Potser ja
estiguen pensant en entregar les llicències d’emissió furtades al poble a la Conferència Episcopal, a
Fedeguico Jiménez Losantos (el de sempre) o a qualsevol altre proveïdor de fem ultramuntà i
reaccionari, disposat a col·locar alguns dels seus que es queden sense Canal 9.
Ja han passat els temps que feren de la RTVV una màquina propagandística del PP, sense que es
pogueren sentir amb força veus en
contra que l’isqueren de dins, veus i
mans com les que mostraven Sánchez
Dragó parlant dels seus tripijocs amb
l’Ana Botella a Telemadrid.
Ara potser és el temps d’una nova
RTVV que desobeïsca l’ordre de
silenci en les comunicacions, que
desobeïsca
a
la
grega,
amb
treballadors i treballadores que
mantinguen les emissions des de
Burjassot, si cal amb llicències cedides
per altres mitjans i si cal per la xarxa.
Treballadors i treballadores en lluita, que
denuncien tot el que abans no han pogut
denunciar, amb reportatges sobre el
perquè i sobre els responsables del
tancament de RTVV. Informacions sobre
el PP i els seus desastres al capdavant del
Consell ara i abans, sobre la situació dels
ajuntaments on governen i els que han
deixat en fallida, informacions sobre
Carlos Fabra, Alfonso Rus i tota aquesta cohort… Seria el temps de la justícia poètica, de l’antítesi
d’aquell Canal 9 de Zaplana, Camps i Rita, de la veritat en lloc de la manipulació.
I seria el temps de les alternatives de veritat. Seria el temps del camí cap al dret a decidir del poble
valencià.
Vilaweb, 05/11/2013, Fabra tanca Canal 9, http://www.vilaweb.cat/noticia/4154138/20131105/fabra-tanca-canal9.html
7