2. RAMON SURINYACH
___________________________________________________ EDITORIAL
Sumari
Editorial 1
Benvinguts 3
AMPA 5
Va d’Art 8 6
Sortida a la Vall de Núria 12
Les músiques del món 14
Amb en Xavier Escribà ... 16
5lingua 18
Premis literaris 20
Sant Jordi 24
Consistori Municipal 26
Companyia KATACRAKS 28
Acell 29
L’entrevista 33
Cantània 34
La llum de les ombres 36
Fem Tallers 38
XI Trobada Musical 40
Cossos 41
Una visita molt especial 42
Temps de migdia 43
Colònies d’estiu 44
Entreteniments 48
En aquesta editorial em proposo
parlar de la tolerància com a base
fonamental de l’educació.
Vull proposar una reflexió sobre
aquest tema i per fer-ho en primer
lloc vull definir la paraula tolerància
amb tots els seus matisos, per la
qual cosa em sembla bé utilitzar la
manera com ho va fer el 1995 la
UNESCO:
La tolerància consisteix en el
respecte, l’acceptació i l’estima de la
rica diversitat de les cultures del
nostre món, de les nostres formes
d’expressió i maneres de ser
humans. La fomenten el
coneixement, l’actitud d’obertura, la
comunicació i la llibertat de
pensament, de consciència i de
religió. La tolerància consisteix en
l’harmonia en la diferència. No
només és un deure moral, sinó a
més una exigència política i jurídica.
La tolerància, la virtut que fa
possible la pau, contribueix a
substituir la cultura de guerra per la
cultura de pau.
1
3. RAMON SURINYACH
___________________________________________________ EDITORIAL
A partir d'aquesta definició proposo la lectura de tres reflexions sobre
l'educació de grans pensadors com Edgar Morin, Claudio Naranjo i López
Melero.
Edgar Morin : L’educació del futur ha de ser una ensenyança fonamental i
universal, centrada en la condició humana. És necessari que els éssers
humans es reconeguin en la seva humanitat comú i, al mateix temps,
reconeguin la diversitat cultural… L’educació del futur ha de vetllar perquè la
idea d’unitat de l’espècie humana no esborri la idea de la seva diversitat i que la
de la seva diversitat no esborri la de la unitat. És necessari desenvolupar la
unitat, el mestissatge i la diversitat en contra de l’homogeneïtzació i el
tancament.
Claudio Naranjo: No podem aspirar a una vertadera democràcia sense una
educació adequada, en la que es cultivi el sentiment comunitari i s’ajudi a les
persones a fer-se lliures i autònomes: una educació que ens porti cap a una
sana relació amb l’entorn interpersonal i un sentiment comunitari.
López Melero, el que volem és construir una nova cultura que conegui,
comprengui i respecti cada ésser humà com és i no com ens agradaria que fos,
ja que el més bonic que existeix en l’ésser humà és la diferència entre ells.
Penso que podem fer alguna cosa per què la situació del nostre món sigui
diferent en el futur i és educar als nens i nenes de tal manera que puguin
escollir crear un món millor. I la millor manera de fer-ho pot ser essent tolerant i
fent sentir als altres la teva estima i la teva tolerància.
Marisol Roca Coma
Directora
2
4. TOCACAMPANES
B
e
n
v
i
n
g
u
t
s
Sóc l’Izan. M’agraden molt
els cotxes i la Tapioca!
Sóc en Pol. M’agraden
els esports.
En Gil va néixer el 23 de març.
Enhorabona Cutsi i Petri!
Sóc l’Alba i visc a
Olot.
Sóc la Laura i m’agrada
mooolt la muntanya.
Sóc la Marta. Visc a
Sant Quirze. Sóc del
Barça!
5. En Jordi del transport de Sant Joan s’ha jubilat aquest curs. Moltes
gràcies per tot aquest temps que hem pogut compartir.
Molt bona
jubilació!
Em fas
riure
molt.
T’estimo,
Jordi.
M’agrada
escoltar
música pel
camí.
6. RAMON SURINYACH
_______________________________________________________
TOCACAMPANES 5
EXPOSICIÓ COSSOS
El dia 5 de Juny vam marxar una bona colla d’alumnes, mestres i pares cap a la Inauguració del
festival inund’ART que aquest any celebrava el seu desè aniversari a Girona.
Va ser una tarda-vespre molt entretinguda on vàrem assistir a la Inauguració de l’Espai
la Carbonera amb l’artista de l’exposició Antoni Madueño i els seus col·laboradors els nostres
fills i filles de l’Escola Ramon Suriñach de Ripoll.
El mateix artista ens va guiar per l’exposició on sense explicar-nos fil per randa el
significat del que vèiem (mantenint l’encant del secret d’autor) ens va anar mostrant el resultat
del treball intens i estret que havia realitzat amb cadascun dels alumnes i com es va guanyar la
confiança i entesa amb cada persona quan s’havia començat amb la timidesa i distància pròpies
de la desconeixença mútua.
Es tractava de fer una mena de motllos amb guix de diferents parts del cos (dits, braços,
cames, panxes...) dels nens i nenes de la nostra escola i del propi artista i els vam veure
instal·lats a la Cisterna de la Carbonera (antiga cisterna d’aigua del convent dels monjos
Caputxins) – un indret immillorable per poder-hi copsar l’essència que ens volia transmetre
l’Antoni.
D’entrada semblaven un recull d’exvots com els que estem acostumats a veure en el
Museu comarcal de Ripoll o quan visites ermites o esglésies d’aquí i d’allà o també una sala de
treure guixos dels traumatòlegs d’hospital.
Si bé, tot s’ha de dir, hauríem d’haver entrat d’un en un i en silenci per assaborir els sons
del vídeo que havia preparat la Marisol per complementar els motllos exposats i pel joc
d’ombres i la foscor que ens embolcallava ho vam fer-ho tots junts com a grup ben avingut, fent
pinya com és habitual... Vam divertir-nos intentant localitzar el nostre braç, el nostre tros de cos i
vam acabar envoltant el motllo de guix de tot el cos sencer de l’Antoni que estava ajagut tan llarg
com és en el racó més humit i més allunyat de la porta d’entrada a la cisterna.
D’aquí , tot xino xano vam fer una volta pels carrerons del barri antic de Girona cap el
Centre Cultural la Mercè a la Inauguració de l’Exposició “Guanyadors de la menció d’Art Jove
Inund’Art, 10 anys”.
I au... després de sopar ben tips i ben plens d’Art de les nostres contrades vam enfilar
carretera amunt i cap al Ripollès hi falta gent.
Us saluda amb estima la nova Junta de l’AMPA d’aquest Curs 2014/2015 que avui
s’acaba i us desitja unes bones i ben merescudes vacances d’estiu.
Carlos Márquez Venegas, President.
Dolors Pujolràs Mir, Tresorera.
Marta Pulido Martí, Secretària.
7. RAMON SURINYACH
___________________________________________________
VA D'ART 8
"PAREM TAULA"
Inauguració el 12/06/2015
SALA ABAT SENJUST
RIPOLL
En aquesta 8a edició del Va d'Art, hem fet amb ceràmica , els objectes que es
necessiten per "parar taula", plats, gots, safates, coberts, tassetes...
Primer vàrem aprendre a moldejar els plats amb l'ajuda d'uns motlles de guix, quan
es van eixugar els
vàrem coure a 900
graus en el forn de
ceràmica. Després
els vàrem pintar
amb terres de
colors fent
decoracions i els
vàrem coure una
altra vegada,
aquest cop a més
temperatura, a
1020 graus.
TOCACAMPANES 6
8. RAMON SURINYACH
___________________________________________________
Qui para taula avui?
Parar la taula esdevé més que una mera tasca
quotidiana, per convertir-se en una manifestació
creativa en la que hi poden participar grans i petits.
Per altra banda, és en la taula parada on
es mostra la qualitat i bellesa dels objectes destinats
al parament .
Ha estat una molt bona experiència per a tots el fet que els pares, mares,
germans i familiars vinguessin a l'escola per participar d'aquest taller artístic,
fent els plats, gots, tasses... i decorant-los juntament amb nosaltres i les
mestres.
Ara tota aquesta
feina feta, aquests
objectes plens de
bellesa i
sensibilitat els
podrà veure la
gent que forma el
nostre entorn, la
nostra comunitat i
d'alguna manera
també formaran
part d'aquesta
vivència.
TOCACAMPANES 7
10. RAMON SURINYACH
___________________________________________________
TOCACAMPANES 9
L’opinió de les famílies....
“Quan se’m va demanar si volia participar en el taller de pares i fills que es faria a l’escola
em va semblar interessant. Em vaig posar la bata i a treballar, però, quan vaig tenir el tros
de fang a les mans no sabia que fer-ne. Va ser la meva filla que em va dir “ has de fer xurros,
mullar-lo...” Compartir aquesta experiència amb els altres pares i els seus fills crec que ha
estat molt positiva i enriquidora”. Dolors Pujolràs
“ M’ha agradat venir a l’escola a fer el taller perquè en Pol ve a aquesta escola i esta bé
participar en el que fan”. Joan Manel Segura
“M’ha agradat molt venir i, sobretot, veure que en Raül estava tant content perquè jo vaig
poder venir”. Isabel Pérez
“Fer el taller de ceràmica em va agradar moltíssim i veure com els nens remenen el fang és una
passada (com diria l’Anna). Llàstima que no vaig poder estar-hi més estona”. Rosa Serra
"La Maritxu i la Marta poc vam estar al cas que havíem de fer estris per parar taula i vam
acabar fent un joier amb el fang que teníem al davant... Sort que en Mark va fer: plats i
vasos - els útils que calien. Una experiència ben entretinguda!!!!". Marta Pulido i Maritxu
“La experiencia fue breve pero interesante, a veces los padres no nos damos cuenta de lo
importante que es para ellos, poder compartir actividades. Simplemente para ver la cara de
felicidad de ellos ha merecido la pena y la ilusión. Les damos quizás demasiadas cosas
materiales y nos olvidamos de algo que es gratis, y es pasar más tiempo con ellos y poder
compartir todo ese amor y humildad que nos dan”. Francisco Moreno i Asun Moreno
“Qui ho diria... que la meva filla em donaria l’oportunitat de fer una cosa que sempre m’ha
agradat i mai havia fet abans: remenar el fang i pintar-lo. Llàstima que em vaig perdre la
primera part. Però el fet d’anar a l’escola a pintar amb la Laura tots aquells estris de cuina
fets amb fang, ha estat increïble. Treballar juntes en això, anar parlant, comentant colors,
formes. Veure-li la cara de concentració, satisfacció... Si es torna a repetir, per poc que
pugui m’apunto!”. Maria Rebollo
“He tingut l’oportunitat de venir a l’escola i de compartir amb els nens, els altres pares i
amb vosaltres, les mestres, l’experiència de moldejar fang i després pintar-lo. Us vull dir que
ha sigut molt satisfactori per la meva part. Ha estat divertit i entretingut, i m’ha ajudat a
desconnectar de la rutina diària. He disfrutat de poder estar tots junts una estona”. Júlia
Moran
12. RAMON SURINYACH
___________________________________________________
TOCACAMPANES 11
L’opinió de les famílies....
“Ha estat una experiència molt maca, fins i tot per mi, molt relaxant. S’hauria de fer
en totes les escoles, que els pares puguin col·laborar amb els fills dins l’escola, i així
també recordem quan érem petits i anàvem a l’escola... ens vam sentir com
companys d’escola del nostre fill, no com a pares”. Felicia Iordache
“Em va agradar molt l’ambient de treball, el fet de treballar junts pares i fills,
encara que l’art no sigui el meu punt fort. Però em va encantar poder venir a
l’escola i compartir una activitat amb el meu fill, això és una cosa que jo mai havia
pogut fer de petit amb els meus pares”. Dragos Iordache
“Els meus pares no van venir però em va agradar molt perquè vaig conèixer altres
pares, vam parlar mentre fèiem els plats. Més tard tocava pintar-los. Va ser divertit
perquè tenies que pensar alguna sanefa per fer, costava molt però al final trobaves
el què dibuixar. Mentrestant, parlaves amb els altres pares i miraves com ho feien
per agafar alguna idea. M’agradaria tornar-ho a fer”. Laura Tellado
“M’ha agradat molt el taller. M’he quedat amb ganes de poder tornar perquè va coincidir que
l’Izan estava malalt i no vam poder fer la segona sessió”. Carme Cano
“Estic molt content d’haver fet aquest treball amb alumnes, pares i mestres. La
veritat és que ha estat molt bé. Gràcies per tot”. Moisès Moreno
“Em va agradar molt poder fer aquest taller de ceràmica. Va ser molt divertit i
terapèutic alhora. Em va agradar molt poder compartir-ho amb tots els que hi vam
participar. Per la Laia poder fer aquesta activitat amb la seva mare a l’escola va ser
molt emocionant”. Núria Zurano
“Per mi va ser una experiència molt gratificant, perquè donava la possibilitat de
compartir una estona diferent amb l’Alba, alhora que comparteixes amb els seus
companys i les altres famílies. Crec que l’Alba també ho va disfrutar molt! Valoro
molt que fos una activitat creativa i artística, per l’aspecte terapèutic que té fer una
activitat d’aquestes característiques. I, finalment, poder gaudir del nostre treball a
l’exposició va ser genial!!!”. Montse Gallego
“Em va agradar molt, això si, has de tenir paciència! Els nens estaven molt
contents i esperaven per poder pintar”. Assif Kaliq
15. RAMON SURINYACH
_________________________________________________________
TOCACAMPANES
__
Aquest curs, com a novetat, hem anat al Palau de la
Música, a veure l’espectacle “Les músiques del món”, que
va ser un viatge a través de la veu.
La veu, amb les seves immenses possibilitats sonores, va ser la
protagonista d’aquest espectacle. Una oportunitat única per viatjar
pels cinc continents i descobrir algunes de les seves músiques
tradicionals o populars a partir de les extraordinàries recreacions
vocals que van oferir cinc cantants. Ens van seduir els violins, les
trompetes, les guitarres, les flautes, els trombons, les maraques, les
balalaiques… que els cantants van interpretar només a cappella.
Al final vam participar tots els espectadors de l’espectacle i els
artistes ens van venir a saludar. Ens ho vam passar molt i molt
bé!!!
14
17. RAMON SURINYACH
________________________________________________
TOCACAMPANES
La Nostra escola ha participat en el projecte de l’artista XAVIER ESCRIBÀ guanyador del
concurs artístic Ripoll Bressol de l’Art i la Creació.
El projecte té dues parts:
En la primera part en Xavier Escribà va traslladar el seu taller a la sala d’art Marià Font i
nosaltres vam anar a visitar-lo en aquest taller, ens va explicar com treballa, que fa i que ha fet.
Vam tocar les teles que en Xavier pinta, donant moltes capes de pintura una sobre l’altra fins que
aconsegueix una textura totalment diferent que es converteixen en escultures.
16
18. RAMON SURINYACH
________________________________________________
TOCACAMPANES
En la segona part del projecte, va ser en Xavier que va venir a la nostra escola per fer el taller
amb nosaltres.
Partint d’una base de cartró, plàstic o paper i amb molt de material per anar fent composicions
lliures, cadascú va fer el seu treball.
Jo ho pintaré de
color groc i negre.
Faré un dibuix groc
i verd. I enganxaré
papers bonics....
17
21. RAMON SURINYACH
Premis literaris Joan Triadú
Aquest any en Pol, la Laura M., la Laura T., la Bella i la Sílvia han
participat en els Premis Literaris Joan Triadú que organitza el Consell
Comarcal del Ripollès.
Esperem que gaudiu molt amb els seus escrits.
Moltes felicitats!
La primavera comença
Les orenetes venen i els ocells canten,
les flors floreixen, de tots colors
les papallones volen i els prats verdegen
les roses esclaten fent tot d’olors.
El gel es fon i les muntanyes queden,
el riu baixa, amb aigües gelades
el borinot vola i les abelles xiuxiuegen
el paisatge canvia fent pinzellades.
La rosa i el llibre regalem
l’orquestra toca la sardana.
Com cada any per Sant Jordi fem,
tradició i festa catalana.
Bella Serra Andreu
20
22. RAMON SURINYACH
Catifa blava
El blau intens del mar
és grandiós i arriba fins l’horitzó.
La seva riquesa és immensa
perles brillants amunt i avall
mogudes per la força de les onades.
Voldria ser una d’elles
ara lluny, ara a prop
viatjant lliurement
sobre aquesta catifa blava.
Pol Segura
Els meus cercles
Laura Tellado Ruaix
21
23. RAMON SURINYACH
Premis literaris Joan Triadú
Els enamorats
Us explicaré una petita història d’en Carlos i jo.
Un dia en Carlos i jo vam anar al Tibidabo. I vam pujar a totes les atraccions més
bèsties que hi havia. Com que ens va agradar molt vam pujar sols a totes les que
ens agradaven moltes, moltes vegades.
Després d’un dia molt llarg vam anar cap a casa meva i seva. La nostra casa
tenia deu habitacions i una piscina. A prop de la piscina teníem un jacuzzi i una
hamaca. Ens agradava
molt posar-nos a la
hamaca i gronxar-nos.
Quan ens ficàvem junts
estàvem apretats com si
estiguéssim en una nau.
Teníem un gos que es
deia Liki i una gossa
que es deia Laca. Els
seus fills eren el Tom i la
Toma. També teníem la
tortuga Perla i els gats
Scott i Dingo i no es
barallaven mai només quan jugaven. Sempre venien amb nosaltres a fer-nos
petons i s’ho passaven molt bé. Un gran dia va passar una cosa; el Liki es va
enamorar de la Laca i van dormir per sempre junts.
En Carlos sempre feia moltes coses i es va inventar una màquina del temps.
Amb la màquina va fer venir una gosseta i el Dingo que també es van enamorar.
Amb la tonteria es van quedar a casa nostra i ho vam celebrar fent una festa molt
gran. A la festa no hi va faltar ningú i tothom s’ho va passar molt bé.
Laura Márquez Rebollo
22
24. RAMON SURINYACH
Premis literaris Joan Triadú
El concurs de cavalls
Hi havia una vegada una família que tenien una hípica de cavalls, gossos i
tenien molts cavalls.
Van anar a Barcelona a una competició de cavalls i un cavall es va escapar.
I tots els del concurs buscant al pobre cavall fins que apareix mig ferit, al
final, arriba l’ambulància , els bombers i la policia. Van descobrir que l’havien
atropellat, el posen a dins de
l’ambulància i se l’emporten a
l’hospital i al cap d’un temps el
cavall ferit es va morir. Al cap de
pocs mesos va néixer un altre
cavall i uns altres.
Llavors van néixer nens petits i
van tenir un tractor i vaques i al
final com que hi havia molts
cavalls i molts altres animals van
haver de canviar la hípica.
Al cap dels anys van haver de canviar de concurs perquè cada any anar al
mateix era molt avorrit. Van veure que a Girona en feien un de més gran amb
nens petits, gent gran, cavalls, eugues, ponis i gossos.
Ah! i en el concurs també hi havia exposicions: de tractors, vaques, ovelles, xais,
porcs i eines per la hípica i activitats per fer amb nens petits com tobogans, etc.
I feien curses amb cavalls, també, en els concursos hi donaven premis per els
nens, la gent gran i les eugues, els ponis i els cavalls i els propietaris dels cavalls
i també els hi donaven coses per la hípica .
També tenien un remolc per transportar els cavalls i eugues i ponis.
Llavors quan es va acabar el concurs tots van anar a casa seva i van dir: “doncs
esperarem el següent” i sí, si estaven molt feliços d’anar a concursos i van anar
esperant i continuaren anant a concursos.
Sílvia Tuneu Pujolràs
23
27. RAMON SURINYACH
___________________________________________________
CONSISTORI MUNICIPAL INFANTIL
Aquest curs hem participat per primera vegada en el Consistori Municipal
Infantil que s’organitza a la nostra comarca.
En aquests plens municipals, els representants de sisè de totes les escoles de
Ripoll presenten i aproven propostes per millorar el nostre poble.
A principi de curs, els alumnes candidats van fer una campanya electoral i,
després d’unes eleccions democràtiques, van sortir escollits dos representants
de l’escola: en Pol i en Gabriel.
TOCACAMPANES 26
29. RAMON SURINYACH
___________________________________________________
TOCACAMPANES
l’APM.
Aquest curs la companyia de teatre KATAKRAKS s’ha atrevit a fer un
informatiu!
Si, si... hem creat l’INFOSURI, un informatiu amb
notícies de la nostra escola, anuncis, espai
infantil, els esports, el temps... i fins i tot una
versió de
En Hamza, la Laia, l’Anàs, en Gabriel, en Raül, l’Izan, en David, en Domènec,
l’Anna i l’Adrià han treballat de valent, no us el perdeu!
El podeu veure a l’espai de teatre del blog de l’escola:
http://escolaramonsurinach.blogspot.com.es/
També hem treballat el conte EL MONSTRE DE COLORS d’Anna Llenas.
El pobre monstre de colors s’havia fet un garbuix d’emocions i no
sabia què li passava. A través d’aquest conte l’hem ajudat a
desfer l’embolic i aprendre a donar color i presència a les nostres
emocions.
30. RAMON SURINYACH
________________________________________________
TOCACAMPANES
ESPORT I COMPETICIONS D’ACELL
No és pas la primera vegada que parlem de que la pràctica de l’esport pels
nostres alumnes és molt beneficiosa tant per al seu desenvolupament personal,
ja que permet fomentar l’esperit de superació, com per afavorir les relacions
personals.
A banda també la pràctica de l’esport comporta una millora de la qualitat de vida
i els beneficis de l’esport són palpables a molts nivells.
A través de ACELL, l’objectiu del qual és coordinar i fomentar activitats de lleure
col·lectiu i organitzar els Jocs Special Olympics a Catalunya, nosaltres
participem a les competicions de Natació, Bàsquet, Futbol Sala, Petanca, Tenis
Taula i Atletisme.
Aquest curs s’han incorporat dos nous alumnes al nostre equip en Raül i en Pol
I DES DEL MES DE FEBRER QUE TAMBÉ
COMPTEM AMB LA MARTA PUIG QUE ENS HA
AJUDAT A PREPARAR LES COMPETICIONS I QUE
ÉS LA SUBSTITUTA DE LA CUTSI.
EL QUE MÉS M’HA
AGRADAT ÉS
CONEIXER NOIS I
NOIES D’ALTRES
ESCOLES.
GUANYAR
MEDALLES
FA MOLTA
IL.LUSIÓ
29
34. RAMON SURINYACH
___________________________________________________
TOCACAMPANES 33
La Marta Puig s’ha incorporat a
l’escola el mes de febrer en
substitució de la Cutsi.
L’entrevista.
...
Quina edat tens? Vint-i-sis anys.
On viviu?A Sant Quirze de
Besora.
T’agrada viure a Sant Quirze?
M’encanta. Sóc de poble i no de
ciutat.
De què treballes? Treballo
d’educadora.
T’agrada la teva feina?
M’encanta. Sempre vinc contenta
a treballar.
Què vas estudiar? He estudiat
un Cicle Formatiu d’educació
Infantil, un altre d’integració
Social i actualment estic
estudiant Educació Social.
T’agrada més estar amb nens
discapacitats o en una escola
ordinària?Amb nens com
vosaltres.
Fas feina amb l’ordinador? Si,
molta, cada dia. Estudio a
distància i el necessito per
treballar cada dia.
Tens una altra feina a part de
venir a l’escola? No, estudiar.
T’agrada anar amb bici? En
l’actualitat no, però, quan era
petita m’agradava molt.
Jugues a futbol o practiques
algun esport? A futbol no hi jugo.
Jugo a pàdel quan puc i m’agrada
anar a caminar.
Quantes hores hi dediques?
Actualment no tinc gaire temps. Un
parell d’hores a la setmana. Quan acabi
d’estudiar hi podré anar cada dia.
Tens animals a casa? A casa meva no,
però, els meus pares tenen dos gossos
que són de raça caçadors perquè el meu
pare va a caçar. Les gosses es diuen
Lluna i Boira.
Quina música t’agrada? M’agraden
molts tipus de música, molt variada;
Txarango, Terapia de Shock, Manel, el
CD d’en Domènec de les Bicicletes que
no sé com es diuen. Música marxosa per
ballar...una mica de tot.
T’agrada la “Ramona Pechugona”? No
és de les meves preferides però com
que a en Domènec li agrada m’agrada.
T’agrada ballar? M’agrada molt. He fet
ballet, jazz, aeròbic. Quan era petita
ballava molt.
Quin és el teu color preferit? El blau.
El teu “noviu” Artur té germans o
germanes? Té un germà més gran.
T’agrada muntar a cavall? Si, ho vaig
fer per primera vegada aquí a l’escola i
em va agradar molt.
T’agrada el “Tractor Amarillo”?
Mmmm.
Et faria gràcia conèixer algun actor o
algun famòs? No.
Et teu equip de futbol preferit és el
Reial Madrid o el Barça? BAAAARÇA!
Quina és la teva cançó preferida?
“Amagada primavera” de Txarango.
Moltes gràcies Marta!
35. RAMON SURINYACH
___________________________________________________
TOCACAMPANES
EL DILLUNS 25 DE MAIG, LA SÍLVIA, LA
LAURA I EN POL JUNTAMENT AMB ELS
ALUMNES DE 6È DEL TOMÀS RAGUER VAN
FER LA CANTÀNIA, EL PROJECTE MUSICAL
QUE ORGANITZA L’AUDITORI DE
BARCELONA I EL DEPARTAMENT
D’EDUCACIÓ. AQUEST PROJECTE ÉS UNA
CANTATA EN QUE S’APRENEN UNES
CANÇONS AMB UNS MOVIMENTS A
L’UNÍSON, CÀNON I A VEUS, AL LLARG DE
TOT EL CURS ESCOLAR.
PER ANAR TOTS IGUALS VAM TENYIR LA SAMARRETA AMB TE NEGRE I
VINAGRE. “EL COLOR DE LA TERRA”
TOTS A DALT DE L’ESCENARI MOLT ATENTS A LA DIRECTORA PER PODER FER-
HO MOLT BÉ.
34
37. RAMON SURINYACH
___________________________________________________
TOCACAMPANES
La llum de les ombres
Una vegada més hem participat en el projecte ART I ESCOLA, impulsat per ACVic
Centre d’Arts Contemporànies i el Centre de Recursos Pedagògics d’Osona. Aquest
projecte l’hem fet conjuntament amb els alumnes de sisè de l’Escola Tomàs Raguer.
El tema que ens van proposar enguany va ser LA LLUM. Entre tots vam fer una
pluja d’idees i vam pensar de quina manera les podíem dur a terme. El primer que
calia era trobar un títol que englobes tot allò que teníem previst de realitzar. LA
LLUM DE LES OMBRES ens va semblar el més idoni per emmarcar el nostre treball.
La nostra font d’inspiració van ser els poemes i les paraules de Joan Vinyoli. Vam
establir quatre grups de treball que es trobaven quinzenalment els dimecres al matí
al llarg de cinc mesos. Cadascun dels grups es va centrar en un poema i en els seus
mots per reinterpretar-los amb jocs de llum i ombra. Així, les paraules de Joan
Vinyoli cobraven vida a través de les ombres del nostre propi cos.
Vam anar a l’Aula Magna de la Universitat de Vic a exposar el nostre treball que
vam poder compartir amb alumnes d’altres escoles. Una gran experiència...
36
40. RAMON SURINYACH
Hem fet uns testos amb boletes de fang
molt bonics. Hem après a fer galetes amb
mantega, farina i sucre. Boníssimes!
Hem jugat amb aigua fent
moltes bombolles amb sabó,
hem fet glaçons de colors i
ens ho hem passat molt bé!
Tots junts hem fet un drac de
Sant Jordi amb paper de diari
i cola. L’hem pintat. Ens ha
quedat molt ferotge!
Hem jugat amb una caixa de llum i amb
llums i pintures màgiques. Molt divertit!
41. RAMON SURINYACH
___________________________________________________
TOCACAMPANES 40
XI TROBADA DE
MÚSICA TRADICIONAL
DEL RIPOLLÈS
HOLA, SÓC L’IZAN I
AQUEST ANY HE
PARTICIPAT A LA
TROBADA MUSICAL
AMB ELS NENS I
NENES DE 5è DEL
TOMAS RAGUER.
M’AGRADA MOLT
CANTAR!
A LA TROBADA
TAMBÉ HI VA
CANTAR EL MEU
GERMÀ RODRIGO
I ENS VA VENIR A
VEURE LA MAMA
ESTAVA LA BLANCAFLOR A LA
VORA DE L’ARENA QUE EN
BRODAVA UN MOCADOR PER LA
FILLA DE LA REINA, PER LA FILLA
DE LA REINA..............................
42. RAMON SURINYACH
_______________________________________________
TOCACAMPANES 41
Cossos. Exposició a la Cisterna del Museu d’Història de Girona.
Després de molts mesos de feina intensa hem pogut veure realitzat el projecte que amb el nom de
Cossos ha estat una experimentació al voltant de la idea de la fragmentació. El treball tenia com a
fil conductor el pensament sobre la perspectiva i
la diferència, és a dir, com veig les coses des
de la meva alçada, però també quina és la visió
un metre amunt, o un metre avall; com veu el
món un gat o una mosca, què és immensament
gran o d’una mida humana. D’altra banda, els
motlles que hem anat creant dels nostres propis
cossos: braços, cames, un peu, el cap, la
panxa. Són fragments reconeguts i que alhora
poden amuntegar-se, formar mòbils que
recorden els exvots de les esglésies, la mínima expressió d’allò humà que ens inquieta en
l’atmosfera fosca d’una cisterna.
Aquestes idees han conformat una instal·lació que volia provocar sensacions intenses. No pas
l’anàlisi del significat de cadascuna de les parts
que la conformava, sinó el sentiment dins del
silenci, la foscor. Reconèixer-nos davant dels
fragments del que en realitat som. Però també, i
sobretot, l’experiència del coneixement d’un
mateix i de l’altre. Com durant els mesos
d’experiència hem après a suportar el pes del
guix, la paciència tot esperant que prengués
forma, la confiança en l’altre, que ens impregna
amb matèria, roba, plàstics. Descobrint que la
meva cama és com el teu braç, més llarga
potser, però formant part d’una muntanya de
peces que configuren el que som.
Toni Madueño
44. RAMON SURINYACH
___________________________________________________
Ep! esteu avorrits de llegir?
Doncs, no pot ser, encara falta molt i moltes coses per que continueu llegint.
Ara, és el torn de les MONITORES de MENJADOR, que com cada any us informem
de les novetats que hi ha hagut en aquest magnífic centre.
Cada curs ens deixen uns nens/es i n’arriben uns de nous. Aquest curs ens ha marxat
en RUBEN i en NAEL. Per altra banda, ens ha arribat l'IZAN, un nen trempat, alegre,
content i un xic tossut i en POL.
Hem passat nervis i preocupació per l’operació d’en DOMÈNEC; tot va anar bé i
després de Setmana Santa ja el tornàvem a tenir amb nosaltres.
Ens costarà molt dir ADÉU a una de
les nostres companyes que curs rere
curs ha fet una tasca genial. Ella és la
MARTINA que per problemes de salut
ha de plegar d’aquesta feina que tant
de temps ens omple a totes.
Ara explicarem algunes de les
activitats que hem fet al llarg d’aquest
curs. Per Sant Jordi com no, varem fer la rosa. Aquesta vegada,
el nostre propòsit era que els nens aprenguessin a fer envastes.
Això vol dir que la rosa era feta de roba i varen aprendre a enfilar l’agulla i a fer les
envastes que duien a terme la finalització de la rosa.
També hem participat en el dia de la Xina. Aquest dia el va proposar l’empresa que
tenim actualment. La nostra activitat va ser fer
uns barrets xinesos que duien una trena feta
de llana. Semblaven els originals. Varen fer
una tasca perfecte.
Per acabar tornar a donar les gràcies a aquest
meravellós centre on els nens/es no els falta
de res i gaudeixen de totes les festes i
aprenen moltíssim dia a dia.
GRÀCIES PER DEIXAR-N0S SER PARTÍCIPS EN AQUESTA REVISTA CURS
RERE CURS.
43
45. RAMON SURINYACH
___________________________________________________
TOCACAMPANES
El primer dia vam arribar a l’hotel i ens vam instal·lar a les habitacions.
Després vam anar al menjador a fer una ullada. Després vam tornar a les
habitacions. Ens vam banyar a la piscina i al jacuzzi.
Vam dinar. A la tarda vam anar a la platja a banyar-nos. Vam anar a menjar un
gelat i a dormir. Zzzz
L’endemà vam llevar-nos, vam anar a esmorzar i després ens van ensenyar a
muntar en kayack.
44
46. RAMON SURINYACH
___________________________________________________
TOCACAMPANES
VAM VEURE DUES MEDUSES!!! A la tarda vam pujar al xurro. A la Laia li va
agradar molt el xurro perquè podies demanar anar més ràpid. Hi vam pujar tots,
els més valents els últims! I cap a sopar.
Després vam fer sessió de maquillatge i
vam anar a la “disco”.
Estàvem tant i tant cansats …quan es va
acabar que vam anar a les habitacions i
encara vam tenir forces per sortir a xerrar
al balcó.
A l’habitació de les nenes totes portàvem pijames d’animals i vam inventar-nos
una granja. Hi havia: vaques, burros, pollets i pageses. La Sílvia diu que “em
va agradar molt fer una foto de totes juntes a l’habitació”. Després ens en
vam anar a dormir.
L’endemà de bon matí vam anar una bona estona a la piscina i al jacuzzi.
Després vam anar al menjador a dinar. La Bel·la diu que “el menjar estava
boníssim”.
45
52. Amb l’especial col—laboració d’en Nael, ex-alumne de l’escola, que una vegada més ens
fa gaudir amb les seves il—lustracions del Tocacampanes. BON ESTIU!
http://escolaramonsurinach.blogspot.com.es
UN DARRER APUNT
El temps que he estat al Ramon Surinyach
m’ha permès descobrir la meva vocació en
aquest món. Només puc agrair que
m’hagueu fet sentir com a casa, i dir que ens
tornarem a veure ben aviat!
Nèstor
