l'aventura de construir cada dia una experiència d'aprenentatge singular

1. “LA MÀQUINA DELTEMPS”
De continuïtat amb el treball iniciat el segon trimestre al voltant dels INVENTS, sorgeix la idea de fer un invent nosaltres...
Una idea que ha passat pel cap de molts científics al llarg de la història, però que mai ningú no ha aconseguit, que se sàpiga...
FINS ARA!
Donant especial importància a la imaginació que tenen els nens i nenes i a l'intemporal desig de fer-se grans, hem construït
conjuntament aquest espectacle, que conté una mica de cadascun dels qui l’hem creat, doncs considerem que el desenvolupament
de les habilitats creatives proporciona experiències d’aprenentatge riques en potencial educatiu i ni tan sols els que hem viscut
aquest procés des de la posició de docent hem estat exempts d’experimentar aquesta veritat.
Aquest és un treball en què l’adult pretén respectar i acompanyar l’infant per tal que la seva saviesa, expressió i emotivitat
naturals puguin veure la llum; plegat de valors que formen part del currículum tranversal de l’escola i el
principi en el qual es basa: una educació que prepari per a habilitats i coneixements que serveixin per a viure i treballar com a part
efectiva d’una societat adulta, perquè és en la pròpia comunitat on emergeixen problemes i demandes, també a la nostra petita
comunitat passa... I és així com pretenem construir el nostres aprenentatges i com els portem al dia a dia de la forma més
significativa possible, amb responsabilitat, contextualitat i sentiment de pertinença al grup.
Si no hi ha grup no hi ha projecte; l’espectacle no hauria estat possible sense la implicació incondicional d’alumnes, del nivell i
d’altres cicles; mestres, responsables de l’espectacle i altres companys/es; pares, mares, àvies... personal laboral del centre, de
l’ajuntament... instal·lacions de la comunitat d’Abrera...
TOTS SOM MOLT MÉS QUE LA SUMA DE LES PARTS!!!
ESPECTACLE DE COMIAT

2. Una escena contextualitzada en un entorn habitual, la rotllana, on cada
dia sorgeixen temes de conversa, temes d’interès per a nosaltres i es
converteixen sovint en punts de partida per als nostres projectes...
Consta de petits gags, inspirats també en la quotidianitat, que
condueixen la trama.
i cal cercar una
solució...
Quan una cosa ens
motiva de debò, el
treball que som
capaços de fer i
l’aprenentatge al
que ens porta
aquest treball no
té límits!
I què pot motivar
més als infants que
fer-se grans??!! El malestar que expressen alguns
companys davant les traves que els
impedeixen fer allò que voldrien; en
aquest cas, per ser massa petits
Suposa el punt de partida de
l’espectacle:
“La rutina més rutinària... Pot ser la mare d’allò més espectacular!”
“Cap expectativa
és massa elevada ...
...quan la il·lusió
ho és tot”
“I el fracàs no es
contempla com a opció”

3. La proposta és un fet!
Cal planificar-nos, cercar les ajudes oportunes i, sobretot, dur
a terme un treball en equip i ben coordinat...
L’escena ha donat peu
a assabentar-nos del
treball que s’exerceix
des d’algunes
professions en la
realització final...
Suposa la posada en escena d’una sèrie d’accions
organitzades i degudament seqüenciades, dutes a terme per
“personal especialitzat” que fan possible la realització del
projecte.
Es posa sobre la taula el valor del treball en equip i dels
avantatges de prendre en consideració el potencial personal
en benefici d’un projecte col·lectiu...
“I tant! Ho farem entre tots!!!”

4. El primer viatge...
Ha resultat ser un error, preteníem anar al futur i ens trobem al
paleolític... I és que les coses no sempre són fàcils, però de cap manera ho
podem considerar un fracàs, l’escena ens exposa com treure aprenentatge
de cada situació...
El seu sentit metafòric està relacionat amb el xoc cultural que sovint podem presenciar a les escoles del s. XXI...
Els personatges experimenten en un inici una sèrie d’incerteses i temors que superen amb total naturalitat; es posen
en escena conductes, vestuaris i maneres de viure contraposades, que resulten incomprensibles momentàniament tant
per a viatgers com per nens i nenes de les cavernes però que, CONTEXTUALITZADES, TENEN TOT EL SENTIT!
L’INTERCANVI QUE ENS ENRIQUEIX A TOTS
els errors ens poden portar a experiències no programades que no per
això han de ser menys estimulants. CAL L’ACTITUD ADEQUADA!
“Sempre hi ha motius per sentir-nos orgullosos”

5. Escena 4
EL GRAN VIATGE...
Segons la teoria de
l la superposició de la
física quàntica, les partícules
existeixen en diferents
realitats al mateix temps...
Com les partícules, som
possibilitats infinites, universos
d’ones i possibilitats que es
concreten en funció de
l’observador... Els alumnes de
P5 han tingut l’oportunitat
d’observar diferents possibles
futurs i han tret conclusions: