Visualització dels pòsters presentats a la I Jornada de Seguretat a l'Atenció Primària Catalunya Central, que s'ha celebrat a l'Ateneu Igualadí, el 25 de setembre de 2014.

1. 25 de setembre|Ateneu Igualadí |Igualada

2. SSeegguuiimmeenntt ii vvaalloorraacciió ddeell cciirrccuuiitt ddee ddeerriivvaacciioonnss ppeerr
CCOONNSSUULLTTAA DDEE DDIIAAGGNNÒÒSSTTIIGG RRÀPPIIDD ((CCDDRR)),, vviissiitteess ii
pprroovveess pprreeffeerreennttss ddee ll’EEAAPP MMAANNLLLLEEUU
aa ll’hhoossppiittaall ddee RReeffeerrènncciiaa..
AAuuttoorrss:: BBaarrrraannccoo CCoozzaarr,, LLlluuïssaa;; CCaasseellllaass CCrriibbaalllleess,, EElliissaabbeetthh;; CCaasstteellll AArriiñoo,, EEsstteerr;;
OOrrtteeggaa MMaarrttínneezz,, SSaannddrraa;; SSeerrrraa CCaarrrreerraass,, SSeerrggii;; BBaacchh CCaarrrriió,, CCrriissttiinnaa
Justificació
La demora en la programació CDR o preferent de l’hospital de referència pot donar lloc al retard del
tractament o diagnòstic d’una patologia important en el pacient.
Objectiu
Aconseguir que tot usuari derivat per circuit CDR o Preferent, sigui avisat en els terminis establerts.
TTIIPPUUSS DDEE VVIISSIITTAA TTEERRMMIINNII PPAACCTTAATT
VVIISSIITTAA PPRREEFFEERREENNTT 45 DIES
PPRROOVVAA PPRREEFFEERREENNTT 90 DIES
Materials i mètode
Mitjançant suport informàtic, es registren totes les derivacions CDR, proves i visites preferents durant
un període aproximat de 3 mesos.
PPRROOVVEESS TTOOTTAALL
PPRREEFFEERREENNTTSS
VVIISSIITTEESS
PPRREEFFEERREENNTTSS
DDEERRIIVVAACCIIOONNSS
CCDDRR ((PPRROOVVEESS
II VVIISSIITTEESS))
Resultats
Número de derivacions enviades 9 233 68 310
Nº de derivacions programades dins el termini establer t 8 189 51 248
Percentatge de der ivacions programades dins termini 88,89 % 81,11 % 75 % 80 %
Número de derivacions fora de termini 1 38 4 43
Percentatge de der ivacions fora de termini 11,11 % 16,30 % 5,88 % 13,87 %
Nº de derivacions pendents de programar 0 6 13 19
Percentatge de der ivacions pendents de programar 0 % 2,57 % 19,11 % 6,13 %
Promig 10,17 29,21 26,79 28,16
Temps màxim d’espera 20 106 110 110
Conclusions
És una eina pràctica, ràpida i visual per
poder fer el seguiment de les derivacions.
S’ha pogut comprovar que des de l’hospital
de referència no es compleixen els terminis
establerts en una de cada cinc persones.
CCDDRR 15 DIES
Terminis consensuats
per la Direcció de L’EAP:
Temps mínim d’espera 6 1 2 1

3. ELABORACIÓ DEL NOU PROTOCOL PER LA IMPLANTACIÓ DEL SERVEI DE
CIRURGIA MENOR DE CONSULTORI ( office-based surgery ) A L’EAP
SAGRADA FAMÍLIA DE MANRESA
MªÀngels Aznar Pi, Irma Fornell boixader, Berta Fornes Ollé, Jordi Massey Figols, , Núria
Salvat Rovira, Anna Soler Costa.
Justificació
Necessitat d’acostar el servei de cirurgia menor i facilitar l’accessibilitat dels pacients tant en
espai com en temps, oferint un abordatge integral amb continuïtat assistencial a nivell d’atenció
primària. Mantenir els criteris de qualitat i seguretat que s’ofereixen a nivell hospitalari i alhora
descongestionar el servei de cirurgia de l’hospital de referència.
Objectiu
Establir un nou servei de cirurgia menor a la nostra ABS
Materials i mètode
Elaborar un nou protocol partint de zero per implantar el nou servei de cirurgia menor de
consultori basant-nos amb l’experiència d’altres Àreas Bàsiques de Salut (ABS) de
característiques poblacionals similars i adaptar-lo al nostre entorn
Protocol
• Formació Metge de Família (40h al servei de cirurgia Hospital Althaia), formació Infermer
d’Atenció Primària (AP) (40h al servei cirurgia menor del CAP de referència).
• Presentac ió als altres professionals de les indicacions i el circuit de cirurgia menor.
• Valoració per part de metge/infermer de la UBA de la patologia suggestiva de ser intervinguda.
• Explicació de possibles efectes secundaris i reaccions adverses. Proporcionar full de
consentiment informat per signar.
• Programar visita a consulta de cirurgia menor amb el formular i “Circuit sense ordre clínica” i
adjuntar consentiment informat signat.
• El dia de la intervenció, recollida de mostres per A.P. i citar amb el metge de la UBA per
recollida de resultats d’anatomia patològica. Registrar l’activitat al full d’intel·ligència activa.
• Control de la ferida en 48h per infermeria, que programarà les posteriors cures.
Conclusions
Es preveu monitor ització i avaluació de l’activitat al cap d’un any d’implementar-la.
Indicadors a mesurar:
• Cobertura (intervencions realitzades en un any)
• Efectivitat (intervencions amb complicacions)
• Actuació dels professionals (diagnòstics, consentiments, al·lèrgies,...)
• Satisfacció usuaris.

4. MANUAL DE L’AUXILIAR EN PRÀCTIQUES
CURES AUXILIAR D’INFERMERIA ( CAI )
Isidora Salgado i Artur Julian CAP Vvilanova del Camí ( Odontologia )
AUXILIAR
EN
PRÀCTIQUES
PROCÉS D’ESTERIL—LITZACIÓ
TEST
TEST D’HÈLIX ( diàri)
TEST D’ESPORES
(sertmanal )
TEST QUÍMIC
(seqüencial )
INSTRUMENTAL
NETEJA
ENBOLCALLAT
SEGELLAT
IDENTIFICACIÓ
ESTERIL—LITZACIÓ
MANTENIMENT
NIVELL DE AIGÜES DESTILADES
CONTROLS DE CADUCITATS
LLIBRE DE CONTROL DE REGISTRE
TASQUES DE L’AUXILIAR
ORDENAR CONSULTA
-MANTENIMENT
Reposició de Material
Neteja, Esteri l—lització i Control dels Aparells
-GESTIÓ ADMINISTRATIVA
-ASSISTÈNCIA A L’ODONTOLEG
Treball a QUATRE mans
Facilitació de l’instrument al
Atenció i Suport a l’usuari
-INFORMACIÓ A L’USUARI
Recomenacions
CADIRA
ODONTOLOGICA
MANTENIMENT
NETEJA DE CADIRA
NETEJA DE MÀNEGUES I FILTRE
SUBSTITUCIÓ PASTILLA DE SABÓ
CONTROL DE MOTOBOMBA ASPIRACIÓ
CONTROL SETMANAL DE COMPRESSOR
ELEMENTS DE LA CADIRA
LUBRICACIÓ I ESTERIL—LITZACIÓ
DE L’INSTRUMENTAL ROTATORI
COMPROVACIÓ DELS ELEMENTS
ELECTRÒNICS:Pilots, LLums,
Comandaments, etc…
ALTRES FUNCIONS
GESTIÓ DE RX
LÍQUID DE REVELAT
REVELAT AMB EPI’S
( mascareta,ulleresi guants )
ELECTROCARDIOGRÀMES
ATENCIÓ I ACOMODACIÓ DEL PACIENT
PROCEDIMENT DE LA PROVE
GESTIÓ ADMINISTRATIVA
TEST DE L’ALÉ
INFORMACIÓ DEL PROCEDIMENT AL
PACIENT
PROCEDIMENT DE LA PROVE
DERIVACIÓ DE LA MOSTRA A
LABORATÒRI
CAMPANYA
ESCOLAR
CONTROL I P REVENCIÓ EN LA
POBLACIÓ INFANTIL
GESTIÓ ADMINISTRATIVA:
NOTIFICACIONS A FAMILIA I
CENTRES
Institut Català de la Salut
Equip d’Atenció Pr imària
Vilanova del Camí

5. AUTORES: ALBA AROCAS i ENCARNACIÓ TORRAS
OBJECTIUS:
Ins ti tut Catalàde la Salut
1. SISTEMATITZAR EL CONTROL DE L’ESTOC DE LA MEDICACIÓ DEL CAP
GORETTI BADIA DE SÚRIA.
2. MINIMITZAR ELS TRENCAMENTS D’ESTOC DE LA MEDICACIÓ DEL CAP
GORETTI BADIA DE SÚRIA.
I nsti tut C atal à de la Salut
E quip d’ Aten ció Pr imàri a
S úri a 2014
C ONTR OL ME DI CA CI Ó MAL ETÍ VI A SU BC UTÀ NI A: 2014
Descr i pció del pr oduct e Est oc
pactat
Estoc
r esi dual
Quant itat
r eposada Coment ari
But iles c opolam ina (Bus c api na) 8
Hal oper idol 5
Lev omepromac ina ( SI NOGAN ) 5
M et ocl opr amida ( PRI MPERAN) 6
M idazol am 6
M or fi na 1% (en di pòs it c aix a for ta) 0
M or fi na 2% (en di pòs it c aix a for ta) 0
Sul pi ri de ( DOGMATI L ) 6
Sèr um f is iològic 10 ml 6
N om pr ofessi onal :
D ATA:

6. Donat el gran volum de documentació en paper que s’utilitza entre la nostra Àrea Bàsica de
Salut (ABS) i les residències assignades i la demora que suposa en l’arribada d’informació,
valorem agilitzar i simplificar l’intercanvi de dades mitjançant eines que proporciona l’e-cap,
en base a la metodologia del cicle de millora.
OBJECTIUS
Millorar la
comunicació
Gestionar més CAP/Residències
eficientment les
tasques generades
per les residències
MATERIAL I MÈTODES
CONSENTIMENT INFORMAT ADREÇA ELECTRÒNICA DOCUMENTACIÓ
* Analítiques
* Sol.lic ituds de transport
* Plans de medicació
* Derivacions
* Resultats ACOs
Millorar la
seguretat i
confidencialitat
en l’intercanvi
de dades
E-CAP
RESULTATS
La residència de la prova pilot té dificultat per obrir els arxius. Per motius de
confidencialitat, en els missatges no hi consta el destinatari, i no poden introduir el codi
d’encriptació individualitzat (CIP) de l’usuari perquè desconeixen a quin d’ells va dirigit.
Hem sol·licitat al servei d’informàtica de la Gerència Territorial Catalunya Central (GTCC)
readaptar l’aplicació ja existent per tal de poder associar un codi comú d’encriptació per a
tots els usuaris d’una mateixa residència.
CONCLUSIONS
L’’experiència es valora positivament
Millora sensible en la disminució de temps i treball
Augment de la seguretat de les dades a transmetre

7. MILLORA DE LA GESTIÓ DE LA FARMACIOLA D’UN ABS
(procés de suport)
AUTORES: Latorre Ginés, Vanesa ; Bravo Pulido, Mª Jesús; Riera Arias, Gemma; Bonay Valls,
Berta ABS ST.HIPÒLIT DE VOLTREGÀ (OSONA)
JUSTIFICACIÓ:
Aquesta J
experiència de millora es va treballar per la necessitat de millorar la ubicació i gestió de
la farmaciola de nostre centre d’atenció primària.
OBJETIUS:
Millorar la ubicació i organització de la farmaciola, millorar la gestió dels medicaments en les
diferents consultes i millorar l’estoc global de l’ABS.
MATERIALS I MÈTODE:
1-Després de l’auditoria de l’ABS, varem fer una reunió d’equip per explicar la situació i plantejar
els possibles canvis segons els procediments i criteris de farmàcia (canviar la farmaciola,
disminuir els medicaments en les consultes).
2- Vàrem repartir les tasques. L’auxiliar va ser l’encarregada de canviar la ubicació de la farmàcia.
L’equip de metges i infermeres va decidir en diverses reunions que solsament hi hauria un estoc
bàsic de medicaments per tenir en la consulta de la infermera basat en els principis més utilitzats
en la consulta diària.
3- Es va definir de nou l’estoc de tota l’ABS tenint en compte els medicaments de les consultes de
l’ABS principal i de les consultes dels pobles.
4- Cada setmana si és necessari, es fa comanda a l’auxiliar per reposar els medicaments en les
consultes. Una vegada al mes, l’auxiliar revisa l’estoc d’urgències segons el procediment.
5- En uns mesos farem una reunió per revisar l’estoc i les incidències sorgides i fer les
modificacions que siguin necessàries.
RESULTATS I CONCLUSIONS:
L’experiència és molt positiva perquè hem tancat la farmaciola que inicialment era oberta i hem
disminuït la quantitat de medicaments que hi havia en les consultes, millorant el control de
caducitat dels mateixos. Esperem en pròximes reunions analitzar el estoc i treure més conclusions
de l’experiència.

8. CHECKING THE CHECKLIST : AVALUANT EELL BBOOXX DD''UURRGGÈNNCCIIEESS
AUTORES: Latorre Gines, Vanesa (Dra)) i Bravo Pulido, MªJesús (Inf)
ABS ST.HIPÒLIT DE VOLTREGÀ (OSONA)
JUSTIFICACIÓ:
La necessitat de trobar el box d'urgències apunt
per actuar-hi davant qualsevol urgència i en
qualsevol moment precisa de la diària
comprovació dels seus material i aparells.El
checklist ens ajuda a verificar-ho.
INTRODUCCIÓ:
Al nostre centre fa un any i mig que es va iniciar
aquesta revisió de manera sistemàtica i
organitzada.El checklist està compost per revisió
d'aparells i precintes.
OBJETIUS:
Avaluar quantitativament i
qualitativament el checklist del box
urgències del nostre centre.
METODOLOGIA:
Anàlisis estadístic del registre realitzat del gener
2013 al juliol 2014 i paral.lelament s'avalua
mitjançant una enquesta autoel.laborada l'opinió
dels professionals sobre l'ús d'aquest.
Un 100% dels professionals manifesta que els dóna seguretat realitzar el checklist, preferiblement l'ha
dut a terme la professional d'infermeria, el dia que més s'ha revisat és el dijous.Tanmateix un 40% dels
enquestats respon que si no es realitza és per falta de temps i un 44% suggereix que es millori el full de
registre.
25
20
15
10
5
0
dies de la setmana que no s'ha fet checklist
Dillun s Dima rts Dimecr es Dijou s Divend res Diss ab te
Evolució per mesos i profe ssionals
Gener
Març
Maig
Juliol
Setembre
Novembre
Infermera
3 0
2 5
2 0
1 5
1 0
5
0
Infe rme ra Metge Metg e/Infer
RESULTATS:
Resum di es checklist
93,2
5,91
Dies revi sats
Dies no r evisat s
Perquè creus que hi ha dies que no es realitza el
checklist?
50
40
30
20
10
0
No contesta Per oblit Falta de temps Desconeixement del
procediment
No tenir checklist
integrat mentalment
Conf iar en què ho
farà infermer ia
Suggeriments sobre el procediment
5 0
4 0
3 0
2 0
1 0
0
Millorar full de
registre
Més informació
de com fer el
checklist
Fer
record atoris
amb freqüè ncia
Està més
motivat
CONCLUSIONS:
L'autoavaluació del procediment del checklist ens aporta quatre punts clau per millorar com són: el
checklist conjunt de metge i infermera, la modificació del full de registre, una sessió recordatori sobre
com es realitza i la instauració d'un sistema de recordatoris als professionals que l'han de dur a
terme.

9. PROFESSIONALS D’ATENCIÓ PRIMÀRIA (AP) I USUARIS DEL CAP SAGRADA FAMÍLIA DE
MANRESA AFRONTEM PER IGUAL EL TEMA DE LA MORT?
Autors: M.Boixader i Sol er, Rmª. Maldonado Aubian, I. Perez Villafai na, A. Boi xader Camprubi, M.CatalàMagre, P. Gal vez Garcia
Justificació: els malalts terminals són éssers biopsicosocials i espirituals. Millorar qualitat
assistencial en la seva atenció és molt important, per això desitgem conèixer l’opinió que tenen de
la mort el personal del CAP i els usuaris, i així elaborar estratègies que ens permetinmillorar la
qualitat de l’atenció en aquesta etapa.
Objectiu: conèixer si el personal del CAP té una opinió diferent als usuaris respecte a la mort.
Materials i mètode: treball descriptiu, transversal. Enquesta a juliol i agost del 2014 al personal
del CAP i a usuaris a l’atzar. Variables: et consideres una persona emocional? tens por a al mort?
et fa por morir? creus en el més enllà? et prepares per morir? coneixes a Brian sweiss, E. Klubber
Ross.? Analisi dades Spss.
Resultats: total 84 enquestats (personal del CAP 33, usuaris 51).
Resultats Enquesta Personal CAP- Sda. Familia Manresa
por mort
87,8%
12,1%
42,4%
45,4%
12,%
57,6%
24,2%
18,1%
48,5%
30,3%
69,7%
15,1%15,15%
15,5%
27,2%
72,7%
36,3%
63,6%
si
emocional
no
si
por mort fa por morir creus més enlla preparas per
no
duda
si
no
duda
si
no
duda
si
morir
no
duda
si
coneix
B.weiss
no
si
coneix
E.Kubler
no
Resultats Enquesta usuaris CAP- Sda Familia Manresa
96%
coneix
E.Kubler
3,9%
94%
coneix
B.weiss
5,8%
90,2%
preparas per
9,8%
54,9%
45%
70,5%
29,4%
74,5%
23,5%
11,8%
88,2%
1,9%
emocional por mort fa por morir
creus més
enlla
morir
si no si no duda si no si no si no si no si no
Conclusions: hem vist que més del 80% es consideren emocionals, El personal del CAP te més
por a la mort que els usuaris i els fa més por morir. Més del 40% creuen en el més enllà, sense
diferencies, un % baix es prepara permorir. Llegeixen més sobre la mort els professionals que els
usuaris.
Pensem que és important parlar de la mort obertament, es podria fer tallers-xerrades amb els
usuaris, per tal de compartir i enriquir-nos mutuament, fomentat lectures d’aquests temes.

11. Per vacances:
renovació automàtica
del Pla de medicació !!
Montserrat Ciurana Tebé, Mireia Hernàndez Ribera, Elisabet Descals Singla,
Sigrid Bonvehi Nadeu, Margarita Aloy Icart, Eduvigis Moreno Soler
EAP PLAÇA CATALUNYA – MANRESA (SAP BAGES-BERGUEDÀ-SOLSONÈS)
1. JUSTIFICACIÓ (procés de suport)
Els plans de medicació (PM) precisen una
renovació periòdica. Durant les vacances
esdevenen una sobrecàrrega assistencial
pels metges que queden al centre. Es va
plantejar realitzar un circui t per evi tar-la.
2. OBJECTIUS
Valorar volum de PM caducats que
precisen renovació durant les
vacances.
Iniciar circuit per renovació PM.
Permetre descongestionar agendes
dels professionals que resten treballant.
3. MATERIAL I MÈTODE
Estudi basal durant les vacances
Nadal 2012/2013, comptabilitzant les
visites generades per renovar PM
caducats.
Introducció de nou circuit per reduir
aquestes visites: cada facultatiu
realitzarà amb antelació la renovació
dels PM que caduquin durant la seva
absència i el personal de gestió i
serveis (GIS) trucarà als usuaris per
informar-los que els poden venir a
recollir.
Sessió explicativa prèvia als estius
2013 i 2014.
4. RESULTATS DE L’EXPERIÈNCIA
Durant el període de vacances de Nadal
2012/13 (15 dies) es van generar 72 visites per
renovar PM.
Durant els mesos d’estiu de 2013 el 50% dels
professionals van realitzar la renovació prèvia
dels PM, el que suposa una reducció de
76.39% al juliol, 41.66%a l’agost i 61.12% al
setembre (mitjana d’un 59.72%)
Durant els mesos de juliol i agost de 2014, el
90% dels professionals van realitzar la
renovació prèvia dels PM, el que suposa una
reducció del 90%.
Durant l’estiu de 2014, el personal de GIS no
truca als usuaris, ja que el volum és molt més
gran que l’any 2013.
Quan els usuaris vénen per renovar el PM, es
revisa si ja està fet i se’ls hi entrega.
Evolució % Plans de Medicació 2013-2014
76,39
41,66
100
80
60
40
20
0
jul-13 ag-13 set-13 jul-14 ag-14
Plans de Medicació renovats amb el nou circuit
5. CONCLUSIONS
90
61,12
90
Bona acceptació entre els professionals: augment de l’ús d’aquest
circuit, del 50% el 2013 al 90% el 2014.
Reducció molt notable de visites per renovar el PM.
Satisfacció per part dels usuaris per una major comoditat.

12. EXTRACCIONS
SOTA CONTROL !!
Isabel Sabrià Martinez, Teresa Pujolriu Martí, Montse Girbau Tapias, Montserrat Ciurana Tebé,
Sigrid Bonvehi Nadeu, Eduvigis Moreno Soler
EAP PLAÇA CATALUNYA – MANRESA SAP BAGES-BERGUEDÀ-SOLSONÈS
JUSTIFICACIÓ: L’EAP Manresa-2 és un centre urbà amb baixa privació i una població assignada
de 22.000 habitants, que realitza en el seu servei d’extraccions un mínim de 50 analítiques diàries.
Durant l’any 2013 van suposar un total de 11.371 analítiques. A finals de l’any 2012 es proposa
realitzar un seguiment exhaustiu de les incidències diàries produïdes durant les extraccions. La
comissió de qualitat conjuntament amb infermeria dissenyen uns fulls d’incidències diàries que ha
d’emplenar cada infermera extractora. Els implementem a gener de 2013.
OBJECTIUS:
Conèixer les incidències més freqüents al servei d’extraccions.
Revisar-les mensualment i trimestral, proposant accions de millora per la seva
reducció.
MATERIAL I MÈTODES:
Disseny d’un full diari amb les 9 incidències més comunes detectades.
Cada mes un administratiu les quantifica enviant els resultats a l’equip directiu i als responsables
de qualitat i d’extraccions.
Els resultats són estudiats periòdicament, implementant accions de millora.
RESULTATS DE L’EXPERIÈNCIA:
Incidències més habituals:
32,04%- errors en l’entrega de mostra orina (falta
pot, pot erroni)
60,90% - necessitat de punxades amb xeringa en
comptes de vacutainer.
Durant el primer trimestre el volum d’incidències és
de 395 sobre un total de 2.850 analítiques. Baixa
durant tot l’any fins arribar a l’últim trimestre amb 300
incidències sobre 2.900 analítiques.
Número Incidències extracions
395 359
322 300
600
400
200
0
1r tr imestre 2on. Tr imestre 3r . Trimestre 4t. Trimestre
Número Incidències
Hem tingut un descens del 24,05%en les incidències durant el 2013.
CONCLUSIONS: Gràcies a la implantació dels fulls d’incidència per dia i per
infermera extractora, i les accions de millora consegüents (realització de formació
específica amb grups reduïts d’infermeria per tal de millorar les tècniques
d’extracció amb vacutainer, reunions amb el tot el personal sanitari per recordar
les mostres amb requeriments especials, i el control exhaustiu del servei
d’extraccions per part d’infermeria) s’han pogut reduir les incidències un 24,05%
durant el 2013. Tot aquest procés ha estat un èxit gràcies a un equip de
professionals activament implicat i conscienciat de la importància de la realització
excel·lent d’aquesta pràctica. Durant el 2014 continuem amb la utilització dels fulls
d’incidències, i esperem haver-les reduït més a finals d’any.

13. La Seguretat del Pacient
en les consultes d’Urgències d’un EAP urbà
S. Bonv ehí Nadeu, E. Descals Singla, M. Hernàndez Ribera, M. Ciurana T ebé, I. Sabrià Martinez, E. Moreno S oler.
EAP PLAÇA CATALUNYA – MANRESA (SAP BAGES-BERGUEDÀ-SOLSONÈS)
1. JUSTIFICACIÓ
L’any 2011 vam passar a visitar dins un
CAP II, cosa que va fer augmentar el
nombre d’urgències que atenem. Vam
trobar-nos amb circumstàncies que podien
comprometre la seguretat en l’atenció
urgent dels pacients (com ara més
dificultats per localitzar els professionals a
causa de les dimensions de l’edifici, i la
detecció de necessitats formatives). Passat
un any, reflexionem sobre quins són els
ítems imprescindibles per a la seguretat del
pacient en l’atenció urgent.
2. OBJECTIUS
Definir els ítems imprescindibles de
seguretat per al pacient en una consulta
d’atenció urgent.
Millorar la qualitat i la seguretat en l’atenció
urgent.
Millorar la formació i satisfacció personal
dels professionals del centre en atendre
aquest tipus de visites
3. MATERIAL I MÈTODE
Ubicació: centre urbà amb una població assignada
de 22.000 habitants, cèntric, és un edifici de cinc
plantes. L’Equip d’Atenció Primària és a la primera
i segona planta, però és responsable de tota
l’atenció urgent del centre.
Ítems de seguretat definits:
Espai d’acció compartit.
Localització fàcil (espai i professionals).
Control excel·lent de la medicació.
Disponibilitat immediata de tot el material i aparells
necessaris.
Disponibilitat dels protocols d’urgències
actualitzats.
Presència d’algoritmes d’atenció a la paret.
Formació: s’ha fet formació interna i externa dels
professionals
Exemple de la distribució dels fàrmacs d’urgències
(color diferent per cada via d’administració)
4. RESULTATS DE L’EXPERIÈNCIA
Reestructuració de l’atenció urgent: es visiten unes 80 urgències al dia a les consultes
específiques i 3-5 urgències per metge-infermera a la pròpia consulta.
Definició i aplicació dels 6 ítems bàsics per a la Seguretat del Pacient.
Inici d’un programa de formació continuada de patologies urgents per personal sanitari (6
protocols actualitzats en 1 any).
Milloria de la qualitat assistencial i seguretat en l’atenció urgent.
5. CONCLUSIONS
Ha millorat l’atenció a l’usuari pel que fa a les patologies urgents
Han augmentat els coneixements i la satisfacció dels professionals.
Millor gestió de les agendes de visites urgents i no urgents

14. TASQUES ADMINISTRATIVES.
UNA EINA PER MILLORAR LA SEGURETAT DELS
PACIENTS I ELS RESULTATS DE L’EQA.
Fusté GamisansM.* , Sòria Planillo A. **, Galera Roca C.***, Ponsa Garcia J.***, Farré Huguet***,
Pérez Garcia M.J. *
(* Metge de Família, ** Infermera , *** Gestió i Servei )
EAP Sant Joan de Vilatorrada.
Objectius:
Material i mètode:
La nova presentació dels resultats SISAP (Sistemes d´informació Serveis d´Atenció Primària)
permet la possibilitat de llistar els pacients que no compleixen els indicadors i ens facilita escollir
aquells indicadors més susceptibles de millora.
La citació de pacients es fa mitjançant les tasques administratives, que gestionen els
professionals de Gestió i Serveis (GIS). Programen als pacients a les consultes de medicina de
família, infermeria, o a les agendes d’extracció, Electrocardiograma (ECG), Unitat de Cribatge
Ocular (UCO) i espirometries sense necessitat que el pacient faci cap visita presencial.
Resultats
El nostre equip ha millorat la puntuació de
l’EQA propi sintètic 69,63% a 05/2014 a
100% a 06/2014 després de començar a
utilitzar aquestes eines
Millora clara dels indicadors de qualitat assistencial.
Procés de suport.
RESULTATS
SISAP
Eina que ens informa mensualment
de l’evolució dels indicadors clínics de
cada professional
TASQUES
ADMINISTRATIVES
Eina que ens ofereix una agilització en la
programació des de la consulta de
determinades tasques administratives
sense necessitar al pacient d’interlocutor.
1. Millorar l’Estàndard de Qualitat Assistencial (EQA) a nivell
personal i d’equip aprofitant les noves eines que ens ofereix
l’ ECAP.
1. Afavorir ser més pro-actius en el seguiment dels nostres
pacients
Conclusions
100
80
60
40
20
0
maig juny

15. MILLORA DE L’AUTOCURA DE PACIENT AMB
MALALTIA NEFROLÒGICA (MALALTIA DE
BERGER)
Fusté GamisansM.* , Boix de la Casa C. **, Manzano Prunés P. **, Fàbrega CamprubíM.*, Serra
Buxeda E.*, Casas Sierra M.T.***
(* Metge de Família, ** Infermera , *** Gestió i Servei )
EAP Sant Joan de Vilatorrada.
Introducció
La nefropatia per IgA, glomerulonefritis de
Berger, és la nefropatia més freqüent en l’edat
adulta. El símptoma principal és l’hematúria
macroscòpica o la microhematúria amb dolor
lumbar associat o no. Generalment es
presenta com un o més episodis d’orina
sanguinolenta o fosca en persones sense cap
altre símptoma. El quadre sol estar precedit
d’una infecció vírica de vies respiratòries altes
o d’una infecció gastro-intestinal. La
proteïnúria i la hipertensió són factors de mal
pronòstic en aquest grup de pacients i
augmenta el risc de progressió de la malaltia.
Aproximadament un 25% de les persones amb
nefropatia per IgA desenvoluparan un estadi
terminal de malaltia renal crònica en un
període de temps de 25 anys.
Objectius:
1. Implicar el pacient en el control de la seva
malaltia crònica.
2. Evitar les visites en els serveis d’urgències
primària/hospital.
3. Afavorir el seguiment de la patologia per l’equip
de capçalera.
Resultats
Esperem una disminució de les consultes derivades
d’aquest problema de salut a altres centres que no
siguin el seu.
Conclusions
1. Acceptar millor l’evolució progressiva d’aquesta
malaltia crònica per part del pacient.
2. Disminuir les consultes per aquest problema a
altres professionals que no siguin els de referència.
3. En un futur millorar el pronòstic al detectar
precoçment les alteracions i actuar en
conseqüència.
Procés de suport.
Material i mètodes
Ensinistrar al pacient a la detecció de proteïnúria
mitjançant l’entrega de tires reactives d’orina per
fer els autocontrols de d’orina de forma
sistemàtica en els moments que presenti clínica
de dolor lumbar i/o després d’un episodi d’infecció
de vies respiratòries o gastro-intestinal.

16. MILLORANT LA CULTURA DE SEGURETAT
EN EL NOSTRE EQUIP.
Boix de la Casa C.*, Casas Sierra M.T.**, Codina Pons R.***, Fusté Gamisans M.****, Sabata Macià N.
**, Boné Amela J.****
(* Infermera , ** Gestió i Servei , *** Llevadora ,**** Metge de Família)
EAP Sant Joan de Vilatorrada.
Introducció:
De gener a juny a l’Equip d’Atenció Primàra
(EAP) de St Joan de Vilatorrada s’han
detectat dues circumstàncies notificables
rellevants:
Una circumstància notificable de producte
sanguini.
Una circumstància notificable de
documentació digital.
Es considera que cal revisar aquests dos
procediments per evitar nous errors.
Objectiu:
Millorar els procediments de producte
sanguini i de documentació digital.
Material i mètode:
1. Donar a conèixer a tot l’equip les circumstàncies
notificables, ja que són una oportunitat
d’aprendre dels errors.
2. Analitzar el que s’estava fent respecte aquests
dos procediments.
Resultats
Incidència Que fem Propostes
Circumstància notificable de
producte sanguini
No hi ha identificació de quin
professional fa l’extracció.
Identificació del professional
extractor en la petició i ECAP
administratiu
Notificació d’incidències no queda
registrada electrònicament
Les incidències es registren en
l’espai “Incidència en
l’extracció” d’ECAP
administratiu.
Circumstància notificable de
documentació digital
Els electrocardiogrames (ECG) que
es fan es bolquen en les històries
clíniques (HCAP) en finalitzar el
temps de consulta de la Infermera
Modificar configuració de
l’aparell, perquè un cop
realitzada la prova,es pugui
acceptar i enviar l’ ECG a la
HCAP del pacient.
Conclusions
☻L’equip ha pres més consciència de la importància de fer incidències.
☻Estem potenciant l’ús de l’aplicatiu d’incidències de la intranet com a eina facilitadora de
notificacions.
☻Fent l’anàlisi de la circumstància notificable de producte sanguini s’ha detectat un elevat
absentisme en les extraccions programades, per la qual cosa ens proposem unes altres accions
de millora per aquesta circumstància.
Procés Clau.

17. Detecció i resolució d’incidències assistencials
al Servei d’Atenció Primària Bages–Berguedà
Introducció:
Les incidències assistencials interfereixen en el desenvolupament de l’activitat diària dels centres assistencials i
disminueixen la seguretat dels professionals i ciutadans.
Els Equips i les Unitats Productives del Servei d’Atenció Primària Bages-Berguedà (SAP) detectaven incidències a
les quals no podien donar resposta i això va generar la demanda a la Direcció Assistencial.
Material i mètodes:
S’ha establert un circuit per a la notificació de les incidències assistencials i s’ha presentat al Consell Directiu del
SAP. Les incidències es reben a l’adreça: assistencial.cc.ics@gencat.cat, les de prescripció a l’adreça de la
responsable de farmàcia del SAP.
Els professionals que reben les incidències les resolen i comuniquen les accions dutes a terme als professionals
implicats.
Es realitzen reunions de coordinació amb tots els agents implicats per establir accions de millora
Resultats:
Verdaguer J, Descals E, Sallés M, Rovira C, Codinas G i Ortega Ll.
Unitat Assistencial Gerència Territorial Catalunya Central
Identificar les incidències assistencials.
Estudiar i resoldre les incidències.
Motius incidències
Objectius:
Establir accions de millora.
3,63% 3,23%
11,69% 10,08%
31,45%
39,92%
50
40
30
20
10
0
Pres crip cio ns
Deri vaci on s/PI
Ci rcuits
Informes /result ats
Agendes
Altres
248 Incidències rebudes
durant el període gener-juny
2014
% incidències segons origen
75,40%
20,16%
2,82% 1,62%
100,00%
80,00%
60,00%
40,00%
20,00%
0,00%
hospital
referència
hospital f ora
zona
propis altres
Temps de resolució incidències
50,81%
39,11%
8,06% 2,02%
=24h 24h-7dies 7dies-15 dies 15 dies
Conclusions:
Es valora positivament el nombre elevat d’incidències rebudes.
El procés de prescripció és el que genera més incidències amb altres entitats proveïdores seguit per les
derivacions i la gestió del producte intermedi.
Les incidències es donen en major nombre amb els hospitals de referència
El 90% dels caso s es re solen en una setmana com a màxim.
Es mantenen reunions periòdiques de coordinació i es prioritzen els grups de millora a treballar.

18. Seguretat i estandardització a les
consultes del CAP de Montbui
Autors: Núria Forn, Anna Aguilera, Dolores Alvar, Montse Lubran, Maria Romero, Olivia
Rubio. EAP Sta Margarida de Montbui
Justificació: Les consultes del nostre centre estaven equipades amb material fungible i medicació
diferents. La distribució del material es feia de manera arbitrària. D’altra banda, a les consultes no
es feia cap control de caducitats dels fungibles. En conseqüència, quan un professional canviava de
consulta tenia dificultats per trobar material i medicació.
Objectiu: Pactar i unificar la distribució d’un determinat material i medicació, i un estoc mínim, en
funció del perfil de consulta. Establir un sistema de control de caducitats per garantir seguretat i
qualitat als pacients. Millorar l’eficiència ajustant-se a les necessitats reals.
Materials i mètode: Al maig 2013 es crea el grup de millora mult idisciplinari per treballar el
procediment de la seguretat i estandardització del material de consultes. Al Juny es revisen totes les
consultes i es retira el material caducat. Al juliol es redacta el “Procediment de les consultes” en el
qual consta del llistat de material pactat i estoc mínim en funció de la consulta i la ubicació
estandarditzada del material. Es concreta com, qui i quan farà la reposició. S’acorda que no hi haurà
medicaments cedits per laboratoris. S’estableix una revisió anual de les consultes i del procediment.
Al setembre s’implanta el nou procediment i al juny de 2014 es fa l’avaluació del material i de la
medicació presents a les consultes. A l’agost es fa l’enquesta de satisfacció del nou procediment.
Resultats: S’ha observat la necessitat d’introduir algun material no pactat. En la revisió de consultes
no s’ha detectat material caducat, però s’ha hagut de retirar medicaments de laboratoris d’algunes
consultes mèdiques. S’ha mantingut la mateixa ubicació del material i medicació que es va pactar.
Els resultats de l’enquesta de satisfacció (valorada del 0 gens bé – 10 molt bé) són els següents:
10
8
6
4
2
0
Or gani tzac ió
mater ial
f ungible
Or gani tzació
medicació
No hav er de f er
comanda del
mat er ial i
medicació
Ha aj udat a
mi l lor ar la
qual i tat i
segur etat de la
teva t asca
Conclusions: El procediment ha facilitat l’accés al material i a la medicació durant el treball a la
consulta i ha millorat la seguretat i eficiència en el dia a dia.

19. QUALITAT I SEGURETAT ASSISTENCIAL Al PACIENT
AMB NEOPLÀSIA
A NIVELL D’ ATENCIÓ PRIMÀRIA
(Cas clinic)
Autors: Rosa Mª Maldonado Aubian,Isabel Perez Villafaina,Montse Boixader Soler, Marta Medina Hernandez, Anna Boixader
Camprubí, Pilar Sanchez Sanchez.
Introducció: la qualitat asistencial és el conjunt de les mesure s que es fan servir per aconseguir els
resultats que es vol en l’ atenció dels pacients. Això passa quan a nivel institucional els factors facilitadors
i el procés son adequats. Però si existeix una errada, la seguretat del pacient es compromet.
Objectiu: demostrar que, per a que una assi stència de qualitat funcioni, hi ha d’ haver -i s’ han de
complir- totes les etapes.
Mètode: descripció d’un cas clínic d’ un pacient CAP-Sda Familia de Manresa.
Resultats:
-1ª etapa:
Pacient home, 43 anys,antecedents d’alcoholisme i tabac.
17/06/2013:metge d’atenció primària (AP) consulta per lesió blanquinosa llengua.Dx :líquen, aftes.Tx:col-lutori.
02/07/2013:control.No millora lesió.
02/07/2013 interconsulta (I/C):teledermatologia.
08/07/2013:teledermatologia.Dx:leucoplàsia, Ca epidermoide.Sol·licitut de derivació presencial.
08/07/2013:derivació presencial dermatología.
16/07/2013:dermatologia:Dx:leucoplàsia, Ca epidermoide. Derivat a cirurgia maxil·lofacial.
01/08/2013:Primera visita maxil·lofacial. NO HI VA.
-2ª etapa:
09/01/2014:reconsulta metge AP. Lesió llengua més gran, ulcerada.
09/01/2014: I/C teledermatologia
10/01/2014:teledermatologia.Biòpsia.Derivació urgent maxil·lofacial.
30/01/2014: biòpsia per maxil·lofacial.
20/02/2014: Dx: Ca escamós infliltrant moderadament diferenciat.Sol·licitud Ressonància magnètica (RM).
Derivació cirurgia maxil·lofacial Vall d’ Hebron
19/03/2014: intervingut .Qx:Ca.escamós llengua.
12/04/2014: reintervenció.buidament gangli cervical esquerre.
Maig/2014: Control cirurgia maxil·lofacial Vall d’ Hebron. Bona evolució del pacient.Actualment seguiment
per especialista.
Conclusions: Podem observar que en la primera etapa de l’atenció del pacient hi ha un error en el
procés i això afecta la seva seguretat.
En la segona etapa s’observa que quan es compleixen totes les etapes, en la qualitat i seguretat d’atenció
hi ha els resultats esperats.

20. FACILITEM LA COMUNICACIÓ D’INCIDÈNCIES EN UN EAP
RURAL A TRAVÉS DE LA PÀGINA WEB
Galvez Maraver,Esteban; Muñoz Escobar, Alejandro; Àvila Rivera, Francisco; Rosanas Coma, Josefina;
Codina Aliaga, Iolanda; Castelar Codina, Angelina. EAP Montserrat. SAP Bages-Berguedà-Solsonés
Justificació
Amb la generalització de la metodologia de qualitat,
la comunicació d’incidències s’esdevé una de les
peces clau pel funcionament dels Equips d’Atenció
Primària (EAP) i els respectius grups de Qualitat i
seguretat del pacient (EQiSP). Als EAP rurals amb
dispersió del personal en diferents centres és molt
important tenir un circuït que faciliti l’elaboració i
comunicació dels diferents tipus d’incidències, pel
seu anàlisi per part el EQiSP. El format de paper
dóna molts problemes, i a través de l’espai R no és
factible. És un procés estratègic
Objectiu
Crear un circuït intern àgil i eficient per a l’elaboració i
tramesa de les incidències que s’originen a l’ EAP,
per tal de que arribin a l’EQiSP
Material i Mètode
S’ha elaborat un Protocol Normalitzat de Treball
(PNT) que ha estat aprovat per l’EQiSP i
presentat a l’EAP. Quan algun membre de l’EAP
detecta una situació susceptible de millora, es
connecta a la pàgina web de l’EAP, apartat
d’incidències i, seguidament, pot triar entre els
diferents tipus: urgent, normal, error de
medicació, targeta groga (ara ja es pot fer per
l’ECAP). Automàticament, el director de l’EAP i el
referent de qualitat la reben via mail i queda
registrada en un arxiu informàtic. Si és urgent, hi
ha un circuït per tractar-la amb celeritat.
Posteriorment, la persona que fa de referent de
control de l’estat de les incidències fa un recull
abans de la reunió mensual de l’EQSiP, que les
analitza i pren les mesures correctores.
Posteriorment l’EQiSP comunica a l’EAP la
resolució de les incidències.
Resultats
S’han fet 41 incidències en 18 mesos. Una ha
estat considerada com a urgent. S’han notificat 2
errors de medicació. No disposem de dades de la
targeta groga i ara es poden notificar des del
mateix ECAP.
Conclusions
Fer que redactar i tramitar una incidència sigui fàcil és bàsic per a generar-ne el màxim possible. El circuït
ens ha permès que es registrin un número molt elevat d’incidències. Amb el format paper que teníem
prèviament el circuït era lent i problemàtic. Ara es registren automàticament. Qualsevol treballador pot
comunicar una situació que sota el seu criteri és millorable i posteriorment te accés a les resolucions que
pren l’EQSiP. És molt important diferenciar les incidències que, a criteri del que les origina, es qualifiquen
com a urgents. Si l’equip directiu ho ratifica es tracten de forma immediata i no s’espera a la propera reunió
de l’EQiSP.

21. LES PERSONES OBESES, RESPONEN BÉ AL CONSELL DIETETIC?
Autores: Isabel Perez Villafana, Montse Boixader Soler, Rosa Ma. Maldonado Aubian,
Matilde Català Magre, Pilar Sanchez, Marta Medina Hernandez.
Justificació: L’obesitat és un factor de risc cardiovascular. Una de les primeres
mesures pel que fa a prevenció és l’estil de vida, i en aquest, fer una dieta adequada.
És per això que nosaltres amb aquest treball desitgem saber si les estratègies sobre el
Consell dietètic que realitzem individualment als nostres usuaris és efectiu o no.
Objectiu:Determinar si les persones diagnosticades d’obesitat responen al Consell
dietètic i baixen el seu Índex de massa corporal (IMC).
Mètode:Treball descriptiu, retrospectiu (any 2013), d’una mostra de 50 persones amb
diagnòstic d’obesitat, agafades a l’altzar, de l’ABS- CAP Sda Família de Manresa. Les
variables van ser: edat, sexe, IMC , controls IMC 6mesos o 6 mesos, Diagnòstic:
Obesitat, Diabetis i hipertensió arterial. Anàlisi de dades SPSS.
Resultats:
LES PERSONES OBESES, RESPONEN BE AL
CONSELL DIETETIC?
54%
46%
32%
68%
100%
12%
24%
36%
100%
50% 50%
28%
36% 36%
d
o
n
a
h
o
m
e
50a.
50a.
o
b
e
s
i
t
a
Obe+di
obe+Hta
dieta
Obes+Dia+
Hta
control
6m
control
6m IMC
IMC
IMC =
Variacio IMC posterior Consell Dietetic
60
50
40
30
20
10
0
IMC Pre-Consell
IMC Post-Consell
1 4 7 10 13 16 19 22 25 28 31 34 37 40 43 46 49
*ob:obes itat
*hta: hipertensió
*dia:diabetis
Conclusions: els resultats ens indiquen que el Consell dietètic és eficaç en un 28% de
les persones obeses tot i que el 72% te més d’un factor de risc cardiovascular.
Pensem que hauríem de dedicar més temps als pacients alhora d’aconsellar canvis en
l’estil de vida, per millorar la nostra eficàcia, i pensem que seria bo fer-ho també a la
família.

22. PROCEDIMENT DE SEGUIMENT DE
DERIVACIONS I PROVES URGENTS
AUTORS: Àvila Riv era, Francisco; Castelar Codina, Angelina; Galvez Marav er, Esteban; Rosanas Coma, Josefina; Muñoz
Escobar, Alejandro; Bort Biarnes, Sandra. EAP Montserrat. SAP Bages- Berguedà- Solsonès GTCC. ICS
JUSTIFICACIÓ
Quan un sanitari decideix etiquetar com a urgent una derivació a un especialista o per una prova
complementaria, es important assegurar que arriba al seu destí i que la programació d’aquesta es fa
amb una demora acceptable. Quan la programació es fa des del centre de destí, a l’Atenció Primària
s’ha de fer una recerca activa amb la implicació tant de personal de Gestió i Serveis (GIS) com del
personal sanitari, per confirmar la data en què es realitza la visita o prova. Es un procés de suport.
OBJECTIU
Establir un circuït intern de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) de seguiment de les derivacions a
especialistes i proves catalogades com a urgents per a confirmar la seva programació i/o realització
MATERIAL I MÈTODE
S’ha elaborat un Protocol Normalitzat de Treball (PNT), que una vegada aprovat pel grup de Qualitat i
Seguretat del Pacient (EQiSP) de l’EAP, s’ha implantat a tots els nostres centres. S’exclouen les
peticions de radiologia, analítiques i derivacions als serveis d’urgència. Es fa un registre a l’espai R del
CIP, tipus de prova, especialista o Unitat de Diagnòstic Ràpid (UDR), data de la petició i data de
resolució. Es genera una visita virtual al metge responsable, als 3 dies si és UDR i a la setmana per la
resta. El sanitari ha de buscar si ja s’ha programat o realitzat i donar la contesta al GIS. Si la resposta es
negativa, el GIS s’ha de assegurar que la derivació està ben tramitada i si s’escau, trucar al centre de
destí. Quan la demora, en funció de la prova o derivació demanada, es considera llarga, es genera una
incidència que posteriorment es analitzada per l’EQiSP. .
RESULTATS
En un interval de 3 mesos, s’han fet 28 derivacions urgents, 17 a UDR, 8 a altres especialistes i 3 per
proves complementàries. En tots els casos menys dos, disposem de data de realització o programació, i
com que són serveis que habitualment tenen demora, no s’ha originat cap incidència.
CONCLUSIONS
És important assegurar que les derivacions catalogades com a urgents son programades
adequadament. Cal la responsabilització de tothom en el procés, del personal de GIS i especialment del
personal sanitari, que des del moment que decideix etiquetar una derivació com a urgent, pot fer un
seguiment amb els nous mitjans que tenim al nostre abast. Aquest recull ens permetrà fer un anàlisi de
la idoneïtat de les derivacions i dels temps de demora en la seva realització.

23. Maneig de la gestió de la demanda
urgent i preferent al servei de
l’ASSIR Osona
Grau J (1,2), Tarrés J (1), Ribas A (4), Moreno R (1), Casadevall M (5), Marin X (5)
1 Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva Osona, 2 Servei de Ginecologia de l’Hospital General de Vic (HGV), 4 Atenció Continuada
d‘Urgències Territorials (ACUT) Osona; 5 Servei d’Atenció Primària (SAP) Osona
Introducció
El projecte va néixer de la necessitat dels professionals d’assistència primària de la comarca d’Osona de
protocol·litzar i regular la demanda d’atenció urgent i preferent de ginecologia i obstetrícia. Les llistes d’espera
de l’ASSIR dificultaven la correcta realització de visites urgents derivades des de l’atenció primària.
Objectius
•Ordenar l’atenció urgent i preferent de l’ASSIR, en coordinació amb l’atenció primària, l’ACUT i el Servei de
Ginecologia de l’HGV.
•Establir un sistema de classificació de l’atenció preferent en un temps adequat.
•Crear un sistema de comunicació entre atenció primària-atenció especialitzada.
Material i mètodes
Al 2010 s’inicia un sistema d’avaluació i registre de visites preferents que arriben a l’ASSIR des dels equips
d’atenció primària (EAP) d’Osona i s’estableix una classificació segons la prioritat per ser ateses.
S’organitza l’agenda del professional de guàrdia a l’ASSIR per atendre les visites que ho necessitin, segons el
protocol consensuat sobre l’atenció urgent i preferent, i es crea un telèfon directe per comunicar els
professionals d’atenció primària amb els de l’ASSIR.
Resultats
Aproximadament el 80% de visites s’han gestionat correctament ( 85% de les visitades en 24 hores).
S’observa una tendència decreixent en el total de visites urgents a l’HGV en els anys d’implantació 2010 i
2011, on la tendència és clara, tant per a les consultes urgents de ginecologia com per a les d’obstetrícia.
Conclusions i impacte en els objectius del Pla de salut
L’adequada gestió de les visites preferents a l’atenció primària redueix la freqüentació a les urgències
hospitalàries, cosa que implica un benefici per a usuaris i professionals, així com una reducció dels costos,
que serien més elevats sense la coordinació entre nivells. Un sistema integral en xarxa, on tots els
professionals segueixen una mateixa pauta d'actuació amb un sistema de gestió integrat al territori, permet
reduir les urgències obstètriques i ginecològiques al territori i millorar la qualitat percebuda per professionals i
usuàries.

24. Autors: Isabel Potrony Cardeñes, Teresa Pampalona Cardona, Fina Güell Teixidor,
Roser Sánchez Casellas, Núria Solanas Bacardit i Carmen Holgado Castro.
Justi ficació: Amb el control de la medicació de les consultes potenciem la seguretat
del pacient perquè garantim el subministrament en condicions òptimes.
Objectiu: Unificar i estandarditzar els estocs de medicació a les consultes
d’Infermeria per millorar la seguretat del pacient.
Material i mètode: Es crea un Grup de Millora que presenta una proposta a l’EAP i
s’aprova. Inicialment es realitza una revisió a cada consulta i es detecta:
Diversitat en la distribució de la medicació.
Unitats caducades.
Col·locades en llocs poc adequats.
Hi havia medicació provinent dels usuaris i mostres dels laboratoris.
Es fixen els següents acords:
NO acceptar medicació de laboratoris ni dels usuaris i retirar l’existent de cada
consulta.
La medicació serà a les consultes d’Infermeria del CAP, Consultoris Locals i
Urgències.
Elaborar i penjar un llistat unificat de medicació a cada consulta.
Emmagatzemar els medicaments en un boxs de calaixos per ordre alfabètic.
Les consultes d’Inf. pediàt rica i odontologia disposaran de medicació específica.
La reposició serà setmanal i el control de caducitats mensual.
Resultats de l’experiència: Realitzem una auditoria interna al cap de 6 mesos
d’iniciar el procediment i es constata un assoliment dels acords presos. Tot seguit
es reajusta el llistat de medicació d’acord a les necessitats i s’adapta l’etiquetatge,
anomenant primer el nom del principi actiu i segon el nom comercial.
Conclusions:
1. Increment en la seguretat del pacient.
2. Disminució de la despesa farmacèutica perquè les comandes són més ajustades.
3. Satisfacció general de l’EAP.
4. Millora assistencial: disponibilitat de la medicació en el moment, menys sortides
de la consulta, i millora de la imatge, en general.

25. Autors: Clotilde Farràs i Company, Pilar Beltran Per, Montserrat Calveras Vilatovà,
Carme Guitart Pubill, Maria Teresa Tomas Planas i Antoni Fidalgo Bacardit.
Justi ficació: Amb la incorporació de la millora continua en QiSP a l’ ABS Cardona
podem aconseguir una millora a nivell assistencial i de satisfacció dels professionals.
Objectiu: Implicar a tots els membres de l’EAP de l’ABS Cardona a treballar en Qualitat i
per la Seguretat del Pacient en el dia a dia.
Materials i mètode: El 13/març/2012 es crea la Comissió de qualitat on hi som
representats tots els estaments de l’EAP Cardona. Després de fer un DAFO es creen
Grups de Millora per desenvolupar els procediments acordats. Una vegada valorats i
aprovats per l’EAP es pengen a l’espai virtual i es posen en funcionament.
Resultats: S’ha aconseguit una dinàmica de treball en Equip que incorpora les noves
tasques de manera sistemàtica.
Tasques que s’han consolidat:
Estandardització de revisió diària dels Maletins per domicilis urgents, dels
Equipaments de la Sala d’Urgències i carro d’aturades.
Estandardització de la lectura diària de les Tº de les neveres i del magatzem.
Habilitació d’un sistema de notificació d’incidències.
S’han elaborat i posat en funcionament 22 PNT.
S’han realitzat dues auditories internes i dues externes. Resultat de la darrera auditoria
externa: 96,77%.
Notificació d’incidències informàtiques i d’infraestructures des de la Intranet. Estem en
procés de fer el mateix amb les de Qualitat.
Es registren les incidències en les derivacions dels facultatius i UDR introduint una
visita virtual al metge/ssa, pel seguiment adequat.
Conclusions:
1. La implicació de l’EAP és imprescindible per aconseguir l’acreditació.
2. L’assoliment de resultats ha comportat una satisfacció general de l’EAP.
3. Cal continuar treballant en aquesta línia, sumant esforços de tot l’EAP.

26. AUTORS:Imma Sánchez, Cristina Taranc ón, Angels Noguerola, Dr Jav iert Aibar, Dra Montse Belmonte, Dr Raul
Roca-Terry
EAP DE CALAF
Introducció:
Aquest treball presenta l’actuació coordinada de l´Eap de Calaf-metge/sa i GiS, amb l'entrada
d'un mail del laboratori com avís alarmant.
Objectius:
• Conscienciar al personal de GiS de la importància de revisar el correu genèric de l´Eap.
• Garantir l'entrega del resultat al metge de guàrdia el mateix dia.
• Establir criteris unificats d'actuaciómèdica.
Mètode:
S´ha elaborat un procediment de GiS,
per tal de conscienciar al
personal i portar un registre de
les entregues dels avisos
alarmants.
S´ha revisat que tots els facultatius
que treballen a l´eap, tinguin
operatiu el pasword de
conexió al laboratori-
Servolab.
S´ha elaborat un algoritme d´actuació
del metge de guàrdia per
resoldre l´avís alarmant.
GiS
METGE/SA
Rebut avís resultat alarmant per mail
Imprimir avís alarmant i entregar al metge/sa de
guàrdia
Respondre al mail de la seva rebuda a l’adreça
indicada a l’avís
Arxivar a la carpeta
“Registre Avís Alarmant”
Comprovar amb el codi numèric del laboratori, i
valorar si les dades són realment alarmants,
sempre el mateix dia.
Revisar la història clínica del pacient-cal valorar
si l'analítica rebuda, és desprès d´un control
rutinari/seguiment per patologia, és un pacient
malalt, en fase pre-terminal o terminal- i les
analítiques anteriors per comprovar si és una
emergència.
Si és alarmant, és a dir, una emergència trucar
al pacient immediatament per tal de visitar-se al
Cap i/o derivar, si s'escau, a urgències o allà on el
pacient cregui convenient. Si es pot resoldre a
atenció primària es procedirà i si no la segona
opció.
Si no és una urgència, cal posar-se en contacte
telefònicament amb l'usuari i que demani hora
amb el seu metge de capçalera per valorar i
esmentar el problema, i si s'hauria de realitzar
més proves o derivar de manera preferent a
l'hospital (ADI, UDR...)
Resultats:
Tenim registrats al 2014,de gener a setembre,
l'entrada per mail de 10 avisos alarmants. La
resolució de l'avís, es va dur a terme el mateix
dia, amb el metge de guàrdia.
Conclusions:
Hi ha dinàmica diària de revisió del correu genèric per part del personal de GiS.
Hi ha augment en l’eficàcia de la resolució de l´ avís alarmant.
Tots els facultatius tenen el pasword operatiu de consulta al laboratori.

27. Educació sanitària en pacients
tractats amb anticoagulants orals
en l’atenció primària
Autors: José M. Gallego, Pilar Ibáñez i Sandra Moreno. DUI EAP Vilanova del Camí
Justificació: variabilitat i falta de sistemàtica en el procés d’infermeria de l’educació sanitària
en pacients tractats amb anticogulants orals a l’EAPVilanova del Camí.
Objectiu:augmentar la seguretat del pacient en relació al tractament dels anticoagulants
mitjançant l’educació sanitària.
Material i mètode: elaboració d’un tríptic informatiu que es donarà a tots els pacients tractats
amb anticoagulants i una avaluació anual dels coneixements adquirits.
Conclusions: Basant-nos en els resultats dels indicadors de qualitat, veiem augmentat
el temps en rang terapèutic fins 74 % dels nostres pacients. Trobem que l’eina que
hem elaborat (tríptic) és una intervenció profitosa

28. PACIENT CRÒNIC COMPLEXE (PCC), MALALTIA CRÒNICA AVANÇADA (MACA),
TENIM DUBTES ALHORA DE CLASSIFICAR?
Autors: Rosa mª Maldonado Aubian, Montserrat Boixader Soler, Isabel Perez Villafaina, Matilde Català Magre,
Anna Boixader Camprubi, Pilar Galvez Garcia.
Justificació: L’augment de l’esperança de vida als països desenvolupats, els
programes de prevenció, la cobertura assistencial, els avanços mèdics.
L’envelliment de la població amb pluripatologies, ha fomentat protocols
d’actuació segons la classificació de PCC i MACA. Ens preguntem si els
professionals d’Atenció Primària (AP) tenim dubtes a l’hora de determinar-los,
per això varem decidir fer una enquesta per saber-ne l’opinió i així poder
plantejar estratègies de millora assistencial.
Objectiu: conèixer si el personal sanitari del CAP Sda Família de Manresa, te
dubtes alhora de determinar els usuaris PCC,MACA.
Materials i mètode: Treball descriptiu, transversal. Varem passar una enquesta
els mesos de juliol i agost 2014. Amb respostes tancades: si, no o dubta. Anàlisi
de dades SPSS.
Resultats: 25 enquestats(11 metges i 14 infermeres).
Pacient Crònic Complexe (PCC) , Malaltia
Crònica Avançada, (MACA), Tenim Dubtes
Alhora De Classificar?
40%
60%
52%
48%
68%
32%
64%
36%
72%
28%
Dubtes
PCC
Dubtes
MACA
preguntar
de la mort y
seves
voluntats
Costa Fer
PIC
Troba útil
PIC
si no si no si no si no s i no
Conclusions:
Els professionals de salut no dubten dels Pacients Crònics Complexes, els costa
passar-los a MACA i demanar per la mort i les seves voluntats, tenen dubtes
sobre el PIC (Pla d’intervenció Individualitzat i Compartit), però el troben útil.
Recomanaríem més informació i capacitació sobre aquests programes.

29. SERVICIOS SOLICITADOS Vs ORDEN CLINICA.
¿DICEN LO MISMO?Álvarez, A; Gallego, R; Comellas, M; BurgueñoM.L; Fernández, C;
Ponce, M.
OBJETIVOS.-
Identificar los errores más comunes
entre SS de la Solicitud de Derivación y la
prueba solicitada de la OC del SAP.
Identificar la correcta exploración a los
pacientes.
Minimizar los posibles errores humanos en
la realización de los estudios.
Optimizar la adquisición de las
exploraciones reduciendo la tasa de dosis.
MATERIAL Y METODO.-
De una muestra de 1819 peticiones se
comparan las Solicitudes de Derivación
(SS) versus OC de las pruebas solicitadas
y peticion solicitada historia clínica.
JUSTIFICACION.-
En Radiodiagnóstico , teniendo en cuenta el concepto
ALARA, debe darse mayor importancia al Procedimiento
de Identificación Activa del Paciente (IAP).
En el Servicio de Radiodiagnóstico se detectan
incongruencias entre el Servicio Solicitado (SS) Vs Orden
Clínica (OC) mediante la pasarela SIAP-SAP.
RESULTADOS.-
La cuantificación de los errores más comunes
presentados entre el SS Vs OC es del 13% del
total de 1819 prestaciones.
La cuantificación porcentual mayor
corresponde al E1 con un 67% de incidencia.
CONCLUSIONES.-
Asegurarse y comprobar la IAP al igual que la
correspondiente prueba solicitada del mismo.
Un correcto procedimiento evita errores con posibles
consecuencias humanas, económicas y jurídicas.
TOTAL ERRORES.-
De 1819 peticiones:
E1 = 67%
E2 = 4%
E3 = 12%
E4 = 17%
TOTAL
PRESTACIONES.-
NO ERRORES = 87%
ERRORES = 13%

30. Full Control Qualitat d’extraccions
analítiques, una millora per a tots?
Autores: Eva L. O liver González, Meritxell Peña Solé, Mª A lba C uenca F errando, Edith Ninayahuar Paulino, Marta Montero
Montero, Montserrat Subirana Safont; Infermeres de l’ABS Capellades.
Justificació
Fins l’any 2012 el laboratori de referència
etiquetava el 100% les incidències de les
mostres de sang com a “mostra no remesa”.
Volíem saber si la incidència era real i per això
vam elaborar un full de registre de les
extraccions analít iques.
Objectiu
•Avaluar la concordança entre les incidències
rebudes del laboratori i el nostre registre intern.
•Disminuir les incidències de mostres que el
laboratori informa com a “mostres no rebudes”.
•Elaborar un registre d’incidències en el
moment de l’extracció analít ica per poder
avaluar-les.
•Augmentar la responsabilització de la
flebotomista en la recollida i maneig de la
mostra sanguínia.
Material i mètodes
•Implementació d’un full de registre infermer en
el moment de l’extracció de sang a l’ABS i
elaboració i implementació d’un full de registre
d’incidències en el moment d’et iquetar el full
analític per part del GIS/Aux.infermeria al CAP
de Capellades :
Resultats:
Incidències mostra sanguínia
61,2%
38,8%
48,5%
51,5%
100%
2012 2013 2014
Altres incidències
Mostra de sang no remesa
*LAB sols
informava
motiu
mostra no
remesa
•Recollides del gener al juny del 2014
114 incidències registrades en el moment de
l’etiquetatge i recollida de mostres (n=2438),
essent un 4,6% d’incidències. D’aquestes:
Motiu de les incidències
No mostra
31%
No full
5%
Alt res
3%
Recollida
mostra
incorrecta
6%
Incidències en
la programació
55%
Conclusions:
• Ha disminuït el número d’incidències relacionades
amb la mostra no remesa, amb una millora
significativa. El laboratori per la seva part ha
millorat des del 2013 la descripció de les
incidències.
• El registre sistemàtic de les actuacions durant
l’extracció ha permès interioritzar aquesta
sistematització per part dels professionals, millorant
el seguiment de tot el procés de l’acte de l’extracció
analítica.
•S’ha aconseguit millorar el grau de satisfacció dels
professionals.
•Ens proposem disminuir les incidències en els
errors de programació de cara a l’any vinent.

31. FENT EL REGISTRE D’ESTERILITZACIÓ
MÉS CÒMODE I SEGUR.
Martínez Martinez A *., Balielles Casanovas M. *, Val Rubio E. **, Vilamayor
Junyent P *., Soria Planillo A. *, Boix de la Casa C. *.
(* Infermera , ** Auxiliar d’infermeria)
EAP Sant Joan de Vilatorrada.
Introducció
L’esterilització del material és un dels
processos que diàriament es realitza en els
Equips d’Atenció Primària (EAP). És
important que aquest procés tingui un bon
sistema de registre i que sigui conegut per
tot l’equip d’Infermeria.
Objectius:
1. Millorar el sistema de registre del procés
d’esterilització.
2. Afavorir el coneixement d’aquest
procediment a l’equip d’infermeria.
Material i mètode:
1. Unificar el registre en un sol document.
2. Visualitzar el material que hi ha dins l’autoclau
en format paper.
Resultats i conclusions
Amb aquesta nova eina de treball s’espera:
☻Optimització de temps i espai.
☻Menys possibilitat d’error.
☻Conèixer el material que s’esterilitza.
☻Col·laboració de tot l’equip d’Infermeria.
Procés de suport

32. CONTROL DE LA MEDICACIÓ
A LES CONSULTES EN UN
CENTRE D’ ATENCIÓ PRIMÀRIA
Rodríguez, C; Florensa, E; Alpañez, S; Vilarrubias, M; Canals, M; Puig, S; Cantero, FX
ABS Igualada Urbà
Gerència Territorial Catalunya Central (Institut Català de la Salut)
Justif icació
Les nostres consultes mostren una gran variabilitat d’equipaments de mobiliari, degut a diferents reformes que hi ha
hagut a l’edifici. Dif erents professionals distribuïen la medicació i el material de f orma anàrquica de manera que era
dif ícil trobar ràpidament el fàrmac necessari per atendre una urgència.
Es va constatar que la majoria de professionals desconeixia les condicions de conservació òptima dels medicaments
d’administració oral, parenteral o col·liris d’ús comú: mesures de protecció de la llum i de la calor.
Tanmateix, podiem trobar medicació no consensuada a les consultes, com ara mostres de laboratoris farmacèutics i
env asos retornats per pacients, de medicaments que ja no necessitaven.
S’ observav a també que els prof essionals no solien abordar farmacològicament les diferents patologies que precisen
administració de fàrmacs en el centre d’atenció primària de la mateixa manera (ni per via inhalada, ni parenteral ni
oral).
Objectiu
Millorar la seguretat del pacient actuant sobre la disponibilitat, la variabilitat i l’ús segur de la medicació a les
consultes d’un centre d’atenció primària urbà.
Material i mètode
Seguint la metodologia de millora contínua de la qualitat, el grup de qualitat del centre va disseny ar les estratègies
d’interv enció per actuar en aquestes situacions.
Resultat
El personal d’inf ermeria del centre va disseny ar una distribució i quantificació estandarditzada de la medicació i del
material de cures en funció de cada consulta. S’han retolat els llocs on es troba aquest material i la medicació d’ús
més f reqüent.
S’ha procedit a protegir de la llum i de la calor tots els medicaments. Es realitza una supervisió periòdica de
l’emmagatzematge i de les dates de caducitat.
Es revisen totes les consultes periòdicament, per eliminar la medicació que no consti en la llista de medicaments que
hi hauria d'haver, elaborada i consensuada.
S’han planif icat sessions de revisió dels protocols d’actuació en les patologies que més freqüentment requereixen
administració de fàrmacs en el centre, per unif icar-ne el maneig: reaccions al·lèrgiques, maneig del dolor, crisis
hipertensives, broncospasme, vertigen, ansietat i hiperglucèmies.
Conclusió
Elaborar el projecte en el centre i comptar amb la participació d’un equip multidisciplinari implicat és fonamental per
l’èxit del mateix un cop implantat.
L’equip de millora de la qualitat del centre, format per professionals de diferents estaments, ha aconseguit un av anç
important dirigit a l’atenció segura dels nostres pacients. Ara que f arà un any de la implantació del projecte, creiem
que és el moment d’avaluar-lo.