Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
Més informació:
Ajuntament de Sallent- ASPRODIS- EAP Sallent
Telf 93 837 21 20- 93 837 02 00
http://capsallentics.wordpres...
Benvolgudes i benvolguts,
Trobar feina és quelcom complicat per a tothom, i més tenint en compte les èpoques
que estem, pe...
Hem treballat temes com la discapacitat dins la família, comptant amb la presència del
Sr. Màrius Serra, autor del llibre ...
Dilluns 1 de desembre de 2014
Lloc: Sala Vilà i Valentí
Hora: 19 hores
“Xerrada sobre els drets de les persones amb discap...
Dilluns 1 de desembre de 2014
Lloc: Sala Vilà i Valentí
Hora: 19 hores
“Xerrada sobre els drets de les persones amb discap...
SETMANADELA
DISCAPACITAT
SALLENT2014
TREBALL I
PERSONES AMB
DISCAPACITAT
Teresa Pampalona
Treballadora Social
EAP Cardona ...
SAP Bages-Berguedà-Solsonès Institut Català de la Salut 2
Treballar és saludable
 Mitjà de vida
 Oportunitat per demostr...
SAP Bages-Berguedà-Solsonès Institut Català de la Salut 3
Les persones amb discapacitats
tenen dret a accedir al món
labor...
SAP Bages-Berguedà-Solsonès Institut Català de la Salut 4
Conèixer les limitacions
Potenciar les capacitats
Individuali...
SAP Bages-Berguedà-Solsonès Institut Català de la Salut 5
 Sensibilitat
 Compartir un entorn
laboral acollidor
 Respect...
M. José Lomas 
Treballadora social responsable del programa de Discapacitats de l’Ajuntament de Castellar del 
Vallès 
___...
La Fageda.
Història d’una bogeria
L’objectiu de La Fageda és millorar la vida de
les persones amb discapacitat intel·lectual o
trastorns mentals severs, ofe...
3
Una autèntica empresa social
Les nostres creences
ConfianConfiançça: totes les persones tenen capacitats, ia: totes les persones tenen capacitats, i
afloraran si es posen e...
Responsabilitat. Volem fer les coses bResponsabilitat. Volem fer les coses béé, amb, amb
professionalitat i voluntat const...
No tot el treball dignifica a l’home: ”El sentit del
treball és un treball amb sentit”
Només un treball real, un treball útil,
remunerat, fet en equip i en condicions
dignes, pot aportar autoestima i ser
terap...
Som conscients de les dificultats del nostre
projecte, i de la necessitat d’esforç que se'n deriva
10
Activitats diferents per capacitats diferents. Cada
persona ha de tenir el seu lloc. No hi ha que veure a
persones mala...
11
Marca pròpia i no ser la ma dMarca pròpia i no ser la ma d’’obra barata dobra barata d’’altresaltres
empreses.empreses.
És molt important, per a una empresa social,
teixir aliances fortes amb altres grups
d’interès
És essencial la figura del líder, que no
només ha de ser bon gestor sinó vetllar
per la cultura i la missió de l’organitza...
És important que la comunitat local
faci seva la problemàtica social que
l’empresa mira de resoldre
Estem fortament arrelats al territori
L’entorn, treballar prop de la natura,
és un element important per a l’èxit
del projecte
Els nostres valors compartits:
• la persona com a eix
• la integritat
• la confiança
• la responsabilitat
• la il·lusió
• ...
La Fageda no té d’ànim de lucre i
per tant reinverteix el seu benefici
i els resultats....?
• Dona feina i llar a totes les persones amb DI o
TMS de La Garrotxa.
Dona feina a 280 persones, 165 assistides.
• Som l’ ...
I... Reinventar-se!
Balance_económico_con_la_Administración_091221 22
La Fageda contribueix a l’Administració Pública amb
una aportació neta d...
Actualment, el 85% de les persones amb malaltia mental
a Espanya estan a l’atur.
La Garrotxa, amb una població de 55.000 h...
Dra. Maria del Pilar Fernández Viader 
Universitat de Barcelona 
_________________________________________________________...
SUPORT A LA INSERCIÓ
LABORAL
Servei d’Inserció Laboral
Helga Iglesias 
CENTRES I SERVEIS. MÉS A PROP DE LES PERSONES
1. Escola d’Educació Especial amb 198 alumnes (2014)
2. Serveis d'atenció diürna: atenen a 302 persones. El servei pre‐lab...
Fundació Ampans 2013
Ensenyament 193
Escola
PQPI
Atenció diürna 303
Centre de Dia J. Payas
Centre Ocupacional
Acolliment r...
Facilitar la inserció laboral al mercat de treball d’aquelles 
persones amb necessitats de suport, responent als seus 
int...
2DISCAT
Intermediació
Acompanyament
a la Inserció
Formació
Ocupacional:
- Jardineria
- Hostaleria
- Neteja
Formació en
Com...
CENTRE ESPECIAL DE TREBALL
7
IMPREMTA MANIPULATS NETEJA MANTENIMENT JARDINERIA
MEDI AMBIENT QUIOSC AMPANS GARDEN RESTAURAC...
4DISCAT
Els enclavaments permeten assumir globalment
processos productius complerts d’empreses
mitjançant el DESPLAÇAMENT ...
8DISCAT
L’objectiu és el de garantir una feina
a l’EMPRESA ORDINÀRIA que
s’ajusti a les necessitats de la
persona, així co...
5DISCAT
Suport flexible sempre adaptat a les necessitats  de la persona i de 
l’empresa pel manteniment i consolidació del...
4DISCAT
QUE OFERIM A LES EMPRESES?
9DISCAT
SERVEI D’INTERMEDIACIÓ PER A LES EMPRESES
ALGUNES DADES....
9DISCAT
Servei d’inserció – persones en recerca de feina: 273 persones
Suport en el lloc de treball: 167...
QUI ENS AVALA?
9DISCAT
 Qualitat:  ISOs/ EMAS/ EFQM 400+
Autoavaluació Qualitat  FEAPS/  PIC  (Coordinadora  Profunds)/  ...
I PER ACABAR....
Valora’m per les meves 
capacitats, no per la meva 
discapacitat.
Gràcies pel vostre temps!
higlesias@amp...
Amadeu Olives 
Auxiliar administratiu de l’Oficina d’atenció al públic de l’Ajuntament de Súria 
_________________________...
Amadeu Olives 
Auxiliar administratiu de l’Oficina d’atenció al públic de l’Ajuntament de Súria 
_________________________...
Antonia Barea 
Professora de la Universitat de Barcelona 
________________________________________________________________...
Antonia Barea 
Professora de la Universitat de Barcelona 
________________________________________________________________...
Laura Massaguer 
Assistent de l’Ajuntament de Tordera 
___________________________________________________________________...
Trinitat López 
Metgessa de família de l’EAP Sallent 
____________________________________________________________________...
Més informació:
Ajuntament de Sallent- ASPRODIS- EAP Sallent
Telf 93 837 21 20- 93 837 02 00
http://capsallentics.wordpres...
Setmana de la discapacitat Sallent 2014
Setmana de la discapacitat Sallent 2014
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Setmana de la discapacitat Sallent 2014

Trobar feina és quelcom complicat per a tothom, i més tenint en compte les èpoques que estem, però la cosa es complica més quan es pateix una discapacitat, ja sigui
física, psíquica i/o sensorial.
La integració laboral per les persones amb discapacitat no és només una qüestió econòmica, sinó de socialització, d’autoestima i d’autosatisfacció i independència.
Poder dur el mateix estil de vida que la major part de la societat és un repte per aquest col·lectiu.
Les polítiques d’ocupació específiques per persones amb discapacitat tenen com a objectiu principal corregir les desigualtats laborals i fomentar la incorporació del mercat
laboral i el manteniment de llocs de treball per aquest col·lectiu, però no tot depèn, ni pot dependre, de les lleis i les normes, sinó que cal una conscienciació social i superar
els prejudicis existents relacionats amb les discapacitats.
Les persones amb discapacitat poden fer moltes més coses del que ens pot semblar des d’un bon principi. No sempre cal fer adaptacions al centre laboral perquè hi puguin
accedir, sinó que a vegades cal, simplement, mirar el grau adequació del lloc de treball; si no pot fer un tipus de tasques, de segur que en pot fer unes altres.
L’accessibilitat laboral, té, doncs, diverses dimensions: hem de parlar d’accessibilitat física, però també d’accessibilitat social, amb l’objectiu que les persones amb
discapacitat puguin tenir les mateixes condicions que la resta de la ciutadania, accessibilitat personal per fomentar el desenvolupament individual i la participació social; accessibilitat tecnològica que millora, facilita i possibilita l’accés al món laboral.
L’any 2009 i l’any 2010, ASPRODIS, l’Ajuntament de Sallent i l’EAP Sallent van organitzar unes jornades amb l’objectiu de sensibilitzar a la població sobre les discapacitats i al mateix temps donar eines als professionals, així com donar a conèixer en primera persona la convivència amb discapacitats.

  • Login to see the comments

  • Be the first to like this

Setmana de la discapacitat Sallent 2014

  1. 1. Més informació: Ajuntament de Sallent- ASPRODIS- EAP Sallent Telf 93 837 21 20- 93 837 02 00 http://capsallentics.wordpress.com http://www.sallent.cat Incripcions: jornadesdiscapacitats@gmail.com Indicant nom complert i DNI per certificat Institut Català de la Salut Equip d’Atenció Primària Sallent Organitza: Col·labora: De l’1 al 5 de desembre SETMANA DE LA DISCAPACITAT SALLENT 2014.
  2. 2. Benvolgudes i benvolguts, Trobar feina és quelcom complicat per a tothom, i més tenint en compte les èpoques que estem, però la cosa es complica més quan es pateix una discapacitat, ja sigui física, psíquica i/o sensorial. La integració laboral per les persones amb discapacitat no és només una qüestió econòmica, sinó de socialització, d’autoestima i d’autosatisfacció i independència. Poder dur el mateix estil de vida que la major part de la societat és un repte per aquest col·lectiu. Les polítiques d’ocupació específiques per persones amb discapacitat tenen com a objectiu principal corregir les desigualtats laborals i fomentar la incorporació del mercat laboral i el manteniment de llocs de treball per aquest col·lectiu, però no tot depèn, ni pot dependre, de les lleis i les normes, sinó que cal una conscienciació social i superar els prejudicis existents relacionats amb les discapacitats. Les persones amb discapacitat poden fer moltes més coses del que ens pot semblar des d’un bon principi. No sempre cal fer adaptacions al centre laboral perquè hi puguin accedir, sinó que a vegades cal, simplement, mirar el grau adequació del lloc de treball; si no pot fer un tipus de tasques, de segur que en pot fer unes altres. L’accessibilitat laboral, té, doncs, diverses dimensions: hem de parlar d’accessibilitat física, però també d’accessibilitat social, amb l’objectiu que les persones amb discapacitat puguin tenir les mateixes condicions que la resta de la ciutadania, accessibilitat personal per fomentar el desenvolupament individual i la participació social; accessibilitat tecnològica que millora, facilita i possibilita l’accés al món laboral. L’any 2009 i l’any 2010, ASPRODIS, l’Ajuntament de Sallent i l’EAP Sallent van organitzar unes jornades amb l’objectiu de sensibilitzar a la població sobre les discapacitats i al mateix temps donar eines als professionals, així com donar a conèixer en primera persona la convivència amb discapacitats.
  3. 3. Hem treballat temes com la discapacitat dins la família, comptant amb la presència del Sr. Màrius Serra, autor del llibre “Quiet”; l’any 2010 ens vam posar a la pell de les persones amb discapacitats amb la companyia del Sr. Miguel Gallardo, pare del còmic “maquinavaja”. Enguany hem volgut parlar de la inserció laboral i la discapacitat a través de diferents actes duts a terme a principis de desembre: una xerrada sobre drets i deures dels discapacitats, explicat per ells mateixos i en les seves pròpies paraules acompanyats de l’actor Sr. Toni Albà; un concert a càrrec dels joves d’AMPANS i alumnes de l’escola municipal de música Cal Moliner de Sallent, i finalment, unes jornades per parlar sobre la inserció laboral de persones amb discapacitats amb empreses i treballadors. Per les persones amb discapacitat, el dret a la feina, no només és una qüestió econòmica, sinó que és una qüestió de salut, integració social i autoestima personal. Des de l’EAP Sallent, ASPRODIS i l’Ajuntament de Sallent us convidem a llegir les ponències que es van dur a terme el passat 5 de desembre dins les Jornades de discapacitat 2014 i aprofitem per agrair la participació d’aquelles persones que ho van fet possible. Gràcies a tots. Javier Berdiè Modest Salvans David Saldoni Director de l’EAP Sallent President ASPRODIS Alcalde de Sallent
  4. 4. Dilluns 1 de desembre de 2014 Lloc: Sala Vilà i Valentí Hora: 19 hores “Xerrada sobre els drets de les persones amb discapacitat”, a càrrec de Montse Alonso i Juan Luís Reyes membres del grup d’autogestors d’Ampans. Col·laboració del Sr Toni Albà. (director i actor teatral) Dimecres, 3 de desembre de 2014 Lloc: Sala Vilà i Valentí Hora: 11h matí Concert dels nois i noies d’AMPANS que han participat en Projecte La Música a Casa a l’escola Municipal de Música Cal Moliner de Sallent Dia Internacional de les discapacitats. Divendres 5 de desembre de 2014 Lloc. Sala Vilà i Valentí Hora: de 9-14h matí 9’00-9’30: Arribada i entrega de documentació 9’30-10’00: Benvinguda Sr Modest Salvans. President APRODIS Sallent. Sra Teresa Pampalona. Treballadora Social EAPCardona- Súria 10’00 – 11’30: Taula rodona: Empreses amb persones amb discapacitats Modera: Sra M. José Lomas. Treballadora Social responsable del pro- grama de Discapacitats de l’Ajuntament de Castellar del Vallès Sr. Albert Riera. Director comercial de la Fageda. Sra M. Pilar Fernàndez. Directora del màster d’Interpretació de llengua de signes de la UB Sra Helga Iglesias responsable servei inserció d’Ampans i del programa Treball amb Suport Sra Mireia Gimeno. Directora de RRHH de Stradivarius grup Inditex Sra Paloma del Rio. Responsable de RRHH de Stradivarius grup Indi- tex 11’30-12’00: pausa- cafè 12’00-13’30: Taula rodona: Jo també puc treballar. Moderador: Trinidad López. Metge de família EAP Sallent Sr. Amadeu Olives. Auxiliar administratiu de l’oficina d’atenció al públic de l’Ajuntament de Súria. Sra. Antonia Barea. Professora de la Universitat de Barcelona Sra: Laura Massaguer. Assistent de l’Ajuntament de Tordera Sr Esteban Navarro. Treballador CET AMPANS Sr. Antonio Pérez. Mosso de magatzem de Stradivarius 13’30-14: Conclusions 14’00-14’30: Cloenda a càrrec de Sr. David Saldoni, Alcalde de Sallent Hi haurà servei d'interpretació de llengua de signes i transcripció
  5. 5. Dilluns 1 de desembre de 2014 Lloc: Sala Vilà i Valentí Hora: 19 hores “Xerrada sobre els drets de les persones amb discapacitat”, a càrrec de Montse Alonso i Juan Luís Reyes membres del grup d’autogestors d’Ampans. Col·laboració del Sr Toni Albà. (director i actor teatral) Dimecres, 3 de desembre de 2014 Lloc: Sala Vilà i Valentí Hora: 11h matí Concert dels nois i noies d’AMPANS que han participat en Projecte La Música a Casa a l’escola Municipal de Música Cal Moliner de Sallent Dia Internacional de les discapacitats. Divendres 5 de desembre de 2014 Lloc. Sala Vilà i Valentí Hora: de 9-14h matí 9’00-9’30: Arribada i entrega de documentació 9’30-10’00: Benvinguda Sr Modest Salvans. President APRODIS Sallent. Sra Teresa Pampalona. Treballadora Social EAPCardona- Súria 10’00 – 11’30: Taula rodona: Empreses amb persones amb discapacitats Modera: Sra M. José Lomas. Treballadora Social responsable del pro- grama de Discapacitats de l’Ajuntament de Castellar del Vallès Sr. Albert Riera. Director comercial de la Fageda. Sra M. Pilar Fernàndez. Directora del màster d’Interpretació de llengua de signes de la UB Sra Helga Iglesias responsable servei inserció d’Ampans i del programa Treball amb Suport Sra Mireia Gimeno. Directora de RRHH de Stradivarius grup Inditex Sra Paloma del Rio. Responsable de RRHH de Stradivarius grup Indi- tex 11’30-12’00: pausa- cafè 12’00-13’30: Taula rodona: Jo també puc treballar. Moderador: Trinidad López. Metge de família EAP Sallent Sr. Amadeu Olives. Auxiliar administratiu de l’oficina d’atenció al públic de l’Ajuntament de Súria. Sra. Antonia Barea. Professora de la Universitat de Barcelona Sra: Laura Massaguer. Assistent de l’Ajuntament de Tordera Sr Esteban Navarro. Treballador CET AMPANS Sr. Antonio Pérez. Mosso de magatzem de Stradivarius 13’30-14: Conclusions 14’00-14’30: Cloenda a càrrec de Sr. David Saldoni, Alcalde de Sallent Hi haurà servei d'interpretació de llengua de signes i transcripció
  6. 6. SETMANADELA DISCAPACITAT SALLENT2014 TREBALL I PERSONES AMB DISCAPACITAT Teresa Pampalona Treballadora Social EAP Cardona / EAP Súria
  7. 7. SAP Bages-Berguedà-Solsonès Institut Català de la Salut 2 Treballar és saludable  Mitjà de vida  Oportunitat per demostrar capacitat  Eleva l’autoestima i l’autonomia personal  Socialitza i vincula  Evita l’aïllament  Té un paper integrador clau
  8. 8. SAP Bages-Berguedà-Solsonès Institut Català de la Salut 3 Les persones amb discapacitats tenen dret a accedir al món laboral?  Productivitat  Formació continuada  Aplicar procediments  Supervisió i suport a nivell laboral i personal
  9. 9. SAP Bages-Berguedà-Solsonès Institut Català de la Salut 4 Conèixer les limitacions Potenciar les capacitats Individualitzar la tasca laboral Organització empresarial Procediments clars i pràctics Com puc oferir treball a una persona amb discapacitat
  10. 10. SAP Bages-Berguedà-Solsonès Institut Català de la Salut 5  Sensibilitat  Compartir un entorn laboral acollidor  Respecte i admiració per l’afany de superació Vull oferir treball a una persona amb discapacitat
  11. 11. M. José Lomas  Treballadora social responsable del programa de Discapacitats de l’Ajuntament de Castellar del  Vallès  _____________________________________________________________________________  Bon dia a tothom, Primer de tot voldria agrair a l’organització l’haver-me convidat a participar en aquestes jornades, i poder compartir amb tots vosaltres i els membres d’aquesta taula el dia d’avui. Aquesta taula porta per títol “Empreses amb persones amb discapacitat” Abans de donar pas als ponents m’agradaria recordar l’article 35 de la Constitució Espanyola que diu: Todos los españoles tienen el deber de trabajar y el derecho al trabajo, a la libre elección de profesión u oficio, a la promoción a través del trabajo y a una remuneración suficiente para satisfacer sus necesidades y las de su familia, sin que en ningún caso pueda hacerse discriminación por razón de sexo. D’aquest dret passaria a extreure la definició de Treball que l’Enciclopèdia Catalana fa: Activitat conscient dels éssers humans orientada a satisfer les seves necessitats, que generalment implica una contrapartida econòmica o en espècie. En economia fa referència a l’esforç humà aplicat a la producció de la riquesa. Per molts dels que estem aquí estaríem d’acord amb l’article de la CE sobre el dret al treball, i la definició de l’enciclopèdia Catalana de Treball; però per les persones amb discapacitat el significat d’aquests termes van més enllà. Per ells, treballar i poder integrar-se laboralment també significa: - Promoure la seva integració social i contribuir a la seva autonomia personal. - Poder gaudir d'un estil de vida similar a la de qualsevol altre grup social. - Forma d’evitar evitar la segregació i l'estigmatització. - Gaudir d'independència econòmica i d’autonomia personal. - Apoderament i poder intervenir en la presa de decisions que afecten a la seva vida. - Aportar a l’empresa esforç, actitud i valors. - La visualització positiva del col·lectiu per participar activament en la societat com la resta de ciutadans i ciutadanes Com a exemple de tot el que significa la integració laboral per les persones amb discapacitat, ens centrarem en les experiències d’algunes de les empreses que fan possible que: - Un 24% de les persones amb discapacitat de Catalunya treballi. - Que de gener a octubre de 2014 hagin estat contractades 9.494 persones amb discapacitat a Catalunya. Totes elles han aportat un valor afegit, fomentant la igualtat d’oportunitats, la dignitat i la no discriminació.
  12. 12. La Fageda. Història d’una bogeria
  13. 13. L’objectiu de La Fageda és millorar la vida de les persones amb discapacitat intel·lectual o trastorns mentals severs, oferint-los un treball real en una empresa real.
  14. 14. 3 Una autèntica empresa social
  15. 15. Les nostres creences
  16. 16. ConfianConfiançça: totes les persones tenen capacitats, ia: totes les persones tenen capacitats, i afloraran si es posen els mitjans, les estructures iafloraran si es posen els mitjans, les estructures i les condicions necessles condicions necessààries perquries perquèè això passiaixò passi
  17. 17. Responsabilitat. Volem fer les coses bResponsabilitat. Volem fer les coses béé, amb, amb professionalitat i voluntat constant de milloraprofessionalitat i voluntat constant de millora..
  18. 18. No tot el treball dignifica a l’home: ”El sentit del treball és un treball amb sentit”
  19. 19. Només un treball real, un treball útil, remunerat, fet en equip i en condicions dignes, pot aportar autoestima i ser terapèutic
  20. 20. Som conscients de les dificultats del nostre projecte, i de la necessitat d’esforç que se'n deriva
  21. 21. 10 Activitats diferents per capacitats diferents. Cada persona ha de tenir el seu lloc. No hi ha que veure a persones malaltes, hi ha que veure a persones que pateixen. Som consciens de les dificultats del nostre projecte, i de la necesitat d’esforç que s’en deriva Cal competir en el mercat amb les regles delCal competir en el mercat amb les regles del mercat. Nommercat. Noméés es poden crear llocs de treball as es poden crear llocs de treball a una empresa i solament es poden crear llocs deuna empresa i solament es poden crear llocs de treball reals, en una empresa real.treball reals, en una empresa real.
  22. 22. 11 Marca pròpia i no ser la ma dMarca pròpia i no ser la ma d’’obra barata dobra barata d’’altresaltres empreses.empreses.
  23. 23. És molt important, per a una empresa social, teixir aliances fortes amb altres grups d’interès
  24. 24. És essencial la figura del líder, que no només ha de ser bon gestor sinó vetllar per la cultura i la missió de l’organització
  25. 25. És important que la comunitat local faci seva la problemàtica social que l’empresa mira de resoldre
  26. 26. Estem fortament arrelats al territori
  27. 27. L’entorn, treballar prop de la natura, és un element important per a l’èxit del projecte
  28. 28. Els nostres valors compartits: • la persona com a eix • la integritat • la confiança • la responsabilitat • la il·lusió • l’esforç
  29. 29. La Fageda no té d’ànim de lucre i per tant reinverteix el seu benefici
  30. 30. i els resultats....?
  31. 31. • Dona feina i llar a totes les persones amb DI o TMS de La Garrotxa. Dona feina a 280 persones, 165 assistides. • Som l’ empresa de jardineria i la granja de vaques de llet més grans de la comarca. • Tenim horts i arbrers fruiters. Fabriquem conserves. • Estem fabricant gelats marca “La Fageda” • Venem 45 milions de iogurts a l’any, som el 2n fabricant de Catalunya. • Facturem 15 milions d’euros i creixem cada any. • L’any 2013 es van fer més 150 treballs i estudis sobre La Fageda. • El «cas Fageda» s’estudia a ESADE, IESE, Harvard.... • Ens visiten més de 45.000 persones a l’any i treballem en un projecte que ens omple d’orgull i autoestima.
  32. 32. I... Reinventar-se!
  33. 33. Balance_económico_con_la_Administración_091221 22 La Fageda contribueix a l’Administració Pública amb una aportació neta d’aprox. 5,2 milions €  Ingressos a l’Adm. Pública= 5,18 MM€  Directes= 1,4 MM€  Indirectes (generats a la cadena de valor de los productes LF)= 3,78 MM€  Subvenciones públiques amb caràcter assistencial = 1,09 MM€ Benefici Social Cost Social  Estalvis per a la Adm. Pública= 1,14 MM € 1,09 MM €5,23 MM€ 6,32 MM€= – Aportació neta Fageda = Benefici Social – Cost Social
  34. 34. Actualment, el 85% de les persones amb malaltia mental a Espanya estan a l’atur. La Garrotxa, amb una població de 55.000 habitants, té una taxa d’atur del 0%
  35. 35. Dra. Maria del Pilar Fernández Viader  Universitat de Barcelona  ________________________________________________________________________________    Sóc professora a la Universitat de Barcelona. Faig docència a la Facultat de Psicologia i a la Facultat d’Educació. A la Facultat d’Educació hi ha persones d’administració i serveis i també professors amb discapacitat. Així, per exemple, un company d’administració i serveis necessita de la cadira de rodes pels seus desplaçaments dins els aularis i el Campus i un company, professor, fa servir dues pròtesi per caminar. Tots dos tenen discapacitat motòrica , però tenen altres capacitats, sols cal comprovar l’agilitat amb que el company d’administració dóna suport al professorat en l’orientació i a l’accés a les aules. Treballar amb una persona amb discapacitat implica aprendre quines són les capacitats que ella sí pot desenvolupar i també quines adaptacions li calen per inserir-se dins el grup i la societat. Adaptacions a les que tenen dret. En el cas dels companys amb discapacitat motòrica, implica que en les nostres relacions interpersonals hem d’aprendre a esperar. També que necessiten uns ajuts i/o adaptacions ; en el cas dels meus companys es tracta de les pròtesis per caminar i la cadira de rodes. Però la meva experiència més intensa a la Universitat, en l’àmbit de la discapacitat, és la de treballar amb persones sordes i amb persones sordcegues. Com és el cas de l’Antonia Barea i altres companys sords com: Carlos García, Francisca Pulgarin, Josep Aliaga, Josep Maria Segimon, i d´altres. A l’Antonia la conec des de l’any 2006, curs en què ella va estudiar a la UB i va ser alumna del Postgrau de Professor de llengua de signes, que jo mateixa coordino. Va ser una alumna excepcional, molt motivada i compromesa i que ben aviat es va incorporar a la Universitat com a docent. L’Antònia és una persona sorda perlocutiva que no sent els sons ni les paraules i mira la informació i comunica amb les mans, amb llengua de signes catalana. Per això i per afavorir la nostra comunicació dins del grup amb l’Antònia tots els companys i companyes hem fet algun curs de llengua de signes. Això ha facilitat molt més dins el grup la comprensió del que és una persona sorda i també hem après com establir una bona comunicació entre tots nosaltres. Haig de destacar que l’Antònia és una persona molt dinàmica, treballadora, generosa, companya, amiga, i que és capaç d’establir potents vincles afectius amb tots els que l’envolten. Tots la respectem i admirem. Respecte i admiració que s’ha sabut guanyar amb justícia. Aquests companys amb discapacitat als que he fet referència ens han enriquit a tots ensenyant-nos a entendre i respectar les diferències, i, en definitiva a ser més persones. És ben segur que són portadors d’un potencial d’altres capacitats que hem d’aprendre a reconèixer. És per a tot això que públicament i en nom dels companys del grup de recerca que coordino estic obligada a donar-los públicament les GRÀCIES.
  36. 36. SUPORT A LA INSERCIÓ LABORAL Servei d’Inserció Laboral Helga Iglesias 
  37. 37. CENTRES I SERVEIS. MÉS A PROP DE LES PERSONES
  38. 38. 1. Escola d’Educació Especial amb 198 alumnes (2014) 2. Serveis d'atenció diürna: atenen a 302 persones. El servei pre‐laboral  per a persones amb trastorn mental sever. 3. Serveis d’inserció laboral: 273 persones en recerca de feina  4. Suport: CET amb 146 treballadors; Empresa Ordinària:  27 treballadors  (Treball amb suport) 5. Serveis  d'habitatge:  atenen  a  150  persones  adultes,  44  infants  i  adolescents 6. Serveis residencials: 66 persones amb suport generalitzat, 30 persones  residència trastorns de la conducta 7. Serveis d’oci i lleure 8. Fundació Tutelar XARXA DE SERVEIS
  39. 39. Fundació Ampans 2013 Ensenyament 193 Escola PQPI Atenció diürna 303 Centre de Dia J. Payas Centre Ocupacional Acolliment residencial 288 Residència Infants i adolescents Llars persones adultes Residència Profunds Residència Trastorns Suport al treball 182 Centre especial de treball Treball amb Suport Programes d’orientació i inserció laboral 272 Funciona Formació ocupacional INCORPORA Inserció laboral; CIO Fundació Tutelar Sta. Ma. De Comabella 56 PERSONES ATESES
  40. 40. Facilitar la inserció laboral al mercat de treball d’aquelles  persones amb necessitats de suport, responent als seus  interessos i tenint en compte el seu perfil professional. Mitjançant: DISCAT 1 Servei d’inserció Laboral
  41. 41. 2DISCAT Intermediació Acompanyament a la Inserció Formació Ocupacional: - Jardineria - Hostaleria - Neteja Formació en Competències bàsiques i transversals vers la inserció Formació en entorn laboral: PRÀCTIQUES EMPRESA ORDINÀRIA TREBALL AMB SUPORT TREBALL PROTEGIT CENTRE ESPECIAL DE TREBALL –Manipulats –Jardineria –Garden –Neteja –Impremta –Medi ambient –Restauració –Manteniment Valoració Orientació Preparació Itinerari d’Inserció Laboral
  42. 42. CENTRE ESPECIAL DE TREBALL 7 IMPREMTA MANIPULATS NETEJA MANTENIMENT JARDINERIA MEDI AMBIENT QUIOSC AMPANS GARDEN RESTAURACIÓ
  43. 43. 4DISCAT Els enclavaments permeten assumir globalment processos productius complerts d’empreses mitjançant el DESPLAÇAMENT A L’EMPRESA d’un grup de persones amb discapacitat i amb la supervisió d’un monitor. ENCLAVAMENT LABORAL
  44. 44. 8DISCAT L’objectiu és el de garantir una feina a l’EMPRESA ORDINÀRIA que s’ajusti a les necessitats de la persona, així com a les seves aptituds i capacitats en unes condicions laborals que siguin tan igualitàries com segures. TREBALL AMB SUPORT A L’EMPRESA ORDINÀRIA
  45. 45. 5DISCAT Suport flexible sempre adaptat a les necessitats  de la persona i de  l’empresa pel manteniment i consolidació del lloc de treball: TREBALL AMB SUPORT
  46. 46. 4DISCAT QUE OFERIM A LES EMPRESES?
  47. 47. 9DISCAT SERVEI D’INTERMEDIACIÓ PER A LES EMPRESES
  48. 48. ALGUNES DADES.... 9DISCAT Servei d’inserció – persones en recerca de feina: 273 persones Suport en el lloc de treball: 167 persones Nombre insercions - 2013: 52 Nombre insercions - 2014 (fins a data d’avui): 54
  49. 49. QUI ENS AVALA? 9DISCAT  Qualitat:  ISOs/ EMAS/ EFQM 400+ Autoavaluació Qualitat  FEAPS/  PIC  (Coordinadora  Profunds)/  FOCA/  Gestió informàtica  integrada  (AmpansGest)/ Premi Alares 2013  Coneixement:  Postgrau  Alteracions  Conducta(UIC)/  II  Congrés  Estatal  de  Conducta/  Jornada  Malaltia d’Alzheimer/ V Premi investigació i innovació/ Jornades Ampans i Empresa  Innovació: NPT(Guttmann)/ Programa Funciona/ TIC  50 anys d’experiència i més de 15 anys fent formació per la inserció  Certificació com Agència de col∙locació ( 2 punts actuació: Comabella ‐ Santpedor; cio‐Manresa  Amb el suport de : 
  50. 50. I PER ACABAR.... Valora’m per les meves  capacitats, no per la meva  discapacitat. Gràcies pel vostre temps! higlesias@ampans.cat DISCAT 9
  51. 51. Amadeu Olives  Auxiliar administratiu de l’Oficina d’atenció al públic de l’Ajuntament de Súria  _____________________________________________________________________________    Bon dia.  La meva història, com la de molt altra gent, és com et pot canviar la vida en pocs segons.  Treballava de lampista.   Una tarda de dissabte del mes de maig de 1986 es va declarar un  incendi  forestal  a  prop  de  Súria,  era  i  sóc  un  aficionat  a  l’excursionisme  i  a  la  natura,  vaig  decidir voluntàriament anar‐hi a fer front .  Ajudava  als  bombers  a  tirar  manegues  quan  unes  grans  flamarades  ens  van  acorralar,  les  cremades  van  ser  superficials,  tot  i  així  un  vehicle  dels  bombers  de  la  Generalitat  que  ens  traslladava, juntament amb dos bombers,  al CAP de Súria per guarir‐nos. El tot terreny en què  viatjàvem es va precipitar per un marge de la carretera. Dos dels ocupants van morir en aquell  accident.  En el meu cas les seqüeles van ser molt greus, paraplegia incompleta a nivell lumbar  entre altres moltes ferides.  Cinc mesos a la unitat de lesionats medul∙lars de la Vall d’Hebron, des de les hores  ADAPTACIÓ  va ser i és encara la paraula.   Adaptació a la vida, a l’espai, a la gent, al carrer………  Les perspectives eren la cadira de rodes, una eina que utilitzo sempre a la feina i a casa  Des de fa 26 anys  sóc treballador en regim laboral de l’Administració Pública Local.  Va ser un acord adoptat pel Ple de l’Ajuntament de Súria, al qual resto infinitament agraït,  molt especialment a l’alcalde i regidors de l’època per haver‐me convençut, malgrat la meva  oposició i pessimisme del moment per incorporar‐me a un lloc de treball nou per a mi i creat  per a persones amb discapacitat.  L’adaptació va ser lenta, primer poques hores, fent de telefonista i repassant diaris oficials, en  un  petit  despatx  de  la  planta  baixa,  ja  que  les  oficines  generals  de  l’Ajuntament  són  a  la  primera planta i  l’accés era pujant escales, sense cap mitjà automàtic per accedir‐hi.  Des d’un primer moment, la solidaritat i l’ajuda dels companys de feina i  dels polítics va ser  total i absoluta.  Més endavant, i per regularitzar la meva situació laboral, vaig revisar la incapacitat a la baixa,  passant  d’una  invalidesa  absoluta  a  una  de  total  i  concursant  en  unes  oposicions  on,  per  primera vegada a Súria, un dels requisits era  tenir una discapacitat, a més a més em vaig haver  de preparar punts sobre la Constitució, l’Estatut i l’Administració Local.  L’adaptació  a  l’espai  físic  de  treball  i  de  l’edifici  de  l’Ajuntament  en  general  per  a  mi  i  evidentment per a altres persones grans o amb discapacitats va ser i és encara una epopeia.   Uns graons a l’entrada impedien l’accés amb cadira de rodes. Una rampa va ser la solució.  Una primera reforma de l’edifici va habilitar a la planta baixa unes dependències, compartides  durant molts anys amb la policia local, dedicades a (Oficina Municipal d’Informació) on també  hi havia un sanitaris adaptats o prou espaiosos per poder‐hi anar amb cadira de rodes . La 
  52. 52. Amadeu Olives  Auxiliar administratiu de l’Oficina d’atenció al públic de l’Ajuntament de Súria  _____________________________________________________________________________  meva feina a les hores, a més de telefonista i revisor de diaris oficials, era dur l’agenda de  Serveis Socials, visites als regidors i rebre i transmetre les queixes dels veïns.  Durant aquests temps em vaig familiaritzar amb la utilització de la informàtica.  No fa pas masses anys que en una segona remodelació de l’edifici s’hi va instal∙lar un ascensor  per accedir a totes les plantes de l’Ajuntament, fins llavors no només jo i altres persones amb  dificultats  motrius  tenien  dificultats  per  anar  a  la  planta  principal  d’oficines  o  al  saló  de  sessions, sinó que qualsevol veí amb aquestes discapacitats es veia impossibilitat d’exercir el  dret de presentar‐se a unes eleccions i ser escollit.  En aquest segona remodelació es va habilitar un nou espai a planta baixa destinat a l’Oficina  d’Atenció al Ciutadà, lloc on ara treballo i comparteixo amb altres tres excel∙lents companyes i  que a més de canalitzar trucades, atenem les demandes dels veïns, ja sigui sobre impostos,  padró municipal, presentació d’instàncies, queixes etc… però la nova remodelació, entre altres  greus mancances d’espai, va oblidar una cosa tan fonamental per a nosaltres com uns serveis  adaptats a les nostres necessitats, una batalla constant  que encara ara dura.  La incorporació en el món laboral, a més a més de comportar‐me uns ingressos essencials per  refer la meva vida, m’ha servit per integrar‐me i sentir‐me realitzat socialment.  Per acabar, voldria esmentar una cita d’una persona avui dia molt desprestigiada, el president  Pujol, una cita que dita avui en boca seva potser fa riure però que jo em faig meva.  “Catalunya no pot avançar deixant la seva gent enrere”.              
  53. 53. Antonia Barea  Professora de la Universitat de Barcelona  ______________________________________________________________________   Mi  nombre  es  Antonia  Barea,  soy  diplomada  como  profesora,  asesora  i  especialista  de  la  Lengua de Signos Catalana e investigadora especializada en el ámbito de la Lengua de Signos  Catalana.     Nací en el año 1964 y a los pocos meses de nacer me detectaron la sordera, como le había  sucedido  a  mi  hermana  antes  que  a  mi.  Es  por  eso  por  lo  que  mi  madre  siempre  me  ha  explicado que mi sordera es hereditaria, aunque en mi caso también pudo influir un tipo de  medicamento  defectuoso  que  se  utilizaba  en  la  época  y  que  afectó  a  muchas  personas  dejándolas sordas.   Una curiosidad es que al igual que el resto de personas sordas que sufríamos esta disminución  durante  la  época  fuimos  consideradas  subnormales.  Y  no  fue  hasta  finales  de  los  años  80  cuando se nos reconoció como personas discapacitadas.   Pesé  a  que  se  me  identificó  como  una  niña  sorda,  mis  padres  decidieron  inscribirme  en  educación infantil en un centro sin ningún tipo de adaptaciones, junto a niños oyentes. Pero  fue un fracaso porque no podía aprender absolutamente nada. Así que tomaron la decisión de  cambiarme  a  un  colegio  con  atenciones  especiales,  llamado  Centro  médico  de  audición  y  lenguaje donde mis compañeros y compañeras eran sordos como yo y nos daban una atención  especializada,  pero  se  nos  prohibía  comunicar  en  lengua  de  signos.  Es  más,  no  conocíamos  siquiera  la  existencia  del  lenguaje.  A  los  12  años  aproximadamente,  coincidimos  en  una  excursión a la nieve con un grupo de estudiantes sordos de nuestra misma edad que hablaban  con las manos. Ahí fue cuando vi por primera vez la lengua de signos. Repetimos la excursión a  esquiar de aquel día durante varios años así que, poco a poco, al igual que algunos de mis  compañeros, fui aprendiendo la lengua de signos sola, a base de contactar con ellos. También  descubrí que había asociaciones donde se reunían las personas sordas y donde se organizaban  diferentes  actividades  para  los  jóvenes  sordos.  Así  empecé  a  entrar  en  el  círculo  de  la  Comunidad  Sorda.  Al  finalizar  octavo  de  EGB  mi  profesora  me  comentó  que  ella  creía  que  podría continuar estudiando y acceder a BUP, pero había visto la experiencia de mi hermana  que en quinto de bachillerato se vió superada por las barreras de comunicación y abandonó los  estudios. Por ello decidí no entrar. A los 16 años soñaba con ser delineante así que quise hacer  el  ciclo  de  Formación  Profesional  y  estaba  decidida  a  enfrentarme  a  las  barreras  de  comunicación. Pero mi padre no me dejó. Esta vez mi barrera no era ser sorda si no ser mujer.  Mi padre consideró que esa era una profesión de hombres y me obligó a hacer la Formación  Profesional  de  moda  y  confección.  De  costurera.  Lo  pase  realmente  mal,  pero  en  el  curso  descubrí a 3 chicas que también eran sordas y eso fue lo que me ayudó. La lengua de signos ya  era mi medio de comunicación oficial con las personas sordas. En clase aprendí poco porque  no  entendíamos  mucho  lo  que  decían  los  profesores  pero  sí  que  hice  muchas  prácticas  de  costura. Aun así, la desorganización general del ciclo y mi escaso interés por el tema hicieron  que, finalmente, abandonara después del primer año. Al tiempo me enteré que las otras tres  chicas  sordas  también  lo  habían  dejado.  Entonces  me  decidí  a  estudiar  un  curso  de  mecanografía en una escuela donde la mayoría de alumnos eran sordos aunque me quedaba  muy  lejos  de  casa.  Poco  después  de  finalizar  el  curso  una  cadena  de  supermercados  me  seleccionó para trabajar con ellos por mi rapidez con el teclado del ordenador. Poco después  me hicieron fija. En aquella época tampoco había muchos recursos para las personas sordas  como los puede haber ahora pero el dueño de la empresa tenia también un problema auditivo  así que siempre me trató con mucho respeto. Con los compañeros sólo llegué a desarrollar  buen trato con uno o dos ,pero no me sentía incomoda. Estuve siete años trabajando allí, pero  cuando la empresa entró en crisis tuvo que cerrar la oficina donde yo estaba. ……….  Fui seleccionada para trabajar en la empresa Prielá de comida precocinada como operaria de  fábrica. Aquí sí que sentí verdadera discriminación. Ya se habían reconocido los derechos de  las personas sordas y la empresa sabia todos los recursos que tenía que poner a mi alcance 
  54. 54. Antonia Barea  Professora de la Universitat de Barcelona  ______________________________________________________________________ pero aun así nunca lo hicieron. Me obligaron a realizar diferentes cursos sin presencia de una  intérprete,  algo  a  lo  que  tenía  derecho.  Realicé  cursos  como  el  de  riesgos  de  prevención  laboral  únicamente  leyendo  los  labios  del  dinamizador.  Hubo  algún  curso  al  que  decidí  no  asistir  ya  que  no  entendía  nada  y  aun  así  me  llamaron  la  atención.  La  empresa  pese  a  no  ofrecerme ninguna facilidad de adaptación, cobro la subvención por parte del Estado al tener  contratada una persona con discapacidad. Con el tiempo iba viendo como  mis compañeros  ascendían. Incluso aquellos que llevaban menos tiempo que yo. Me encargaban la formación  de nuevas personas y luego al tiempo las subían de categoría. A mí en ocho años nunca se me  concedió un ascenso. En ese tiempo tuve muy mala relación con algunas personas del trabajo y  tal vez con uno o dos tuve una buena amistad. La verdad es que fue una época de la cual  guardo un muy mal recuerdo. Encontré la motivación en la Universidad cuando, a la vez que  seguía  trabajando  en  Priela,  estudiaba  el  postgrado  de  profesora  de  la  Lengua  de  Signos  Catalana. Al tiempo nos informaron que iban a tener que recortar la plantilla así que decidí  marcharme haciendo un pacto con la empresa. Aprobé el postgrado y María Pilar me escogió  como conferenciante de historia de la comunidad sorda para alumnos de Master. Al tiempo  me ofreció ser profesora impartiendo clases tanto en el Master de lenguaje de signos con la  materia de historia como también de práctica para los alumnos del postgrado de extensión de  profesorado de LSC. Me impliqué mucho en mi trabajo por que es algo que me hace feliz así  que entre a formar parte como investigadora del grupo reconocido i financiado APRELS de la  Universidad de Barcelona, que trabaja en el campo de la lengua de signos catalana. En 2013  publicamos  nuestro  primer  libro  llamado:  Llengua  de  Signes  Catalana  Nivell  A1,  adaptat  al  marc europeu de les llengües. Y actualmente estamos trabajando en el nuevo libro del Nivel  A2.   Ahora soy feliz. Antes el trabajo era únicamente una obligación para poder vivir. Pero en la UB  he descubierto que realmente dedicarme a mi propio idioma es mi vocación. Y eso me hace  feliz.   Pero  el  mundo  de  los  sordos  no  es  fácil  porque  nos  sentimos  obligados  a  adaptarnos  a  un  mundo que muchas veces no nos entiende. Nunca veremos a una persona con implantes en la  silla de ruedas para que intente andar, ni tampoco veremos a un ciego con implantes para que  intente ver. Sin embargo cada día es más frecuente ver a un sordo con un implante para que  intente oír. El parlament de Catalunya decretó que la lengua de Signos Catalana era un idioma  reconocido oficialmente y perteneciente a la comunidad sorda sin embargo se les enseña a las  personas oyentes, mientras que a los jóvenes sordos según el plan de integración se les obliga  a ir un colegio con compañeros oyentes con unos recursos de adaptabilidad muy limitados.  Hemos avanzado en muchos aspectos pero hay que seguir luchando para que llegue un día en  que las oportunidades sean para oyentes y sordos por igual.   
  55. 55. Laura Massaguer  Assistent de l’Ajuntament de Tordera  _____________________________________________________________________________    Aquí va, a ver   Llevo en el Ayuntamiento casi 7 años.    Primero estaba con las de contabilidad, el Dep. de contabilidad, pero yo soy de secretaría.  Nos dejaron  una maquineja  para  comunicarnos: mitad teclado braille mitad teclado  de  pc. Pero  la  descartamos.  Las chicas  se bajaron  el Yahoo  y,  además,  se aprendieron  el  dactilológico… todas menos  mi  Joana  Pou,  que, pese  que venía  cada día  5 minutos  a  practicar, tenía la cabeza en los números y no en las letras.    Entonces mandaba  lo  del  BOE  y  el  DOGC  a  los departamentos  o personas  correspondientes, buscaba si había algo de Tordera en el DOGC, pero era muy aburridito.  También,  una  sola  vez, hice  lo  de  ensobrar  tres tipos  de papeles  diferentes, uno  de  cada  montón. Y también traduje alguna cosita del catalán al castellano.     También el control de consumo de móviles para ayudar a angelix…    Pero como lueguito le pasaron el DOGC y el BOE a las de abajo….y dejaron el consumo y todo  el rollazo, yo tuve tiempito para estudiar programación nuevita. Pero lo sabían todos, porque a  veces le pedía a alguna que viniera a decirme qué color se veía más con el fondo que ponía.     Luego, desde febrero  del  2012 estoy  en  esta  oficina. Entonces  lo  que hice fue  enviar  las  subvenciones que había a los diferentes departamentos.    Por  ejemplo,  si había  de  deporte,  a  Silvia  Catalá,  que  es  de Deporte  y vía  pública.  Si  era  de  salud, le mandaba  la subvención  a  Eliana…  de  Salud  i  Participació  ciutadana.  Y así  si  a alguno le interesaba algo ya  se  informaba…  los libros  en braille  que tengo  son los  de  las  subvenciones, pero cuando me llegaron yo ya había acabado.   Lueguito también lo de buscar en internet si hay cosas de Tordera… Redactar notas (que ella  corrige, no te creas que yo no tenguito faltas en catalán… algunita sí tenguito, ¡mira que puse  que vivo en los Païssos Catalans… SS!)… Notas del Teatre Clavè (que cojo la información de allí)  y  de  la  biblioteca,  para  que  la  web  del Ayuntamiento tengo  la  AGENDA, aunque  Eli también redacta cosas… que por costumbre es más rápida.    A mí  lo  que  me  gusta  es  ensobrar…  los sobres algunos tienen ventanas  y entonces tengo  que doblarlos de un modo que quede la dirección en la ventana… y no los puedito cerrar por si  me  equivoco  en alguno  (a  lo mejor  de trescientos  me  equivoco  en diez  y eso  es  número  exagerado, normalmente son dos o tres)… y montse lueguito lo revisa y si hay alguna al revés,  la pone  y  los  va  cerrando, pero  si  son sin  ventanita,  los cierro yo  (y  me  gusta  más,  que  para eso tengo la caja de reciclaje)… y una vez hasta puse las pegatinas de 2.000 direcciones,  a parte de ensobrar esas 2.000 cartas.    Como no salgo la media hora que tenemos de descanso… y cuando me quedo sin nada (porque  lo tengo  que ir  repartiendo,  que,  como decía  Martori, sólo  me explotaban  el  5%  de  mi  potencial),  pues  a  veces sigo  el  curso  de  HTML5  y hago pruebitas  y  se  lo enseño  a  Montse, porque cuando aprendita voy a hacer una web.   
  56. 56. Trinitat López  Metgessa de família de l’EAP Sallent  _____________________________________________________________________________    Bon dia a tothom,  Primer  de  tot,  vull  agrair  que  se’m  hagi  donat  l’oportunitat  de  poder  participar  en  aquesta  taula on diferents persones explicaran la seva experiència dins el món laboral.   Durant aquesta setmana i especialment dimecres que era el Dia Internacional de les persones  amb discapacitat, estem sentint molt la paraula discapacitat. Què significa discapacitat? Tenir  menys  capacitat,  de  què?  Dilluns  vam  comptar  amb  la  presència  del  Sr  Toni  Albà  i  ell  comentava que no podem parlar de persones amb discapacitat, sinó que hem de parlar de  persones amb diferents capacitats ja sigui per treballar, estudiar, fer esport....    Discapacitat no és sinònim d’incapacitat global i cal treballar a partir de les seves capacitats i  possibilitats. I així podrem desmentir i contradir alguns dels arguments negatius o mites per la  inserció laboral de les persones amb discapacitat, com per exemple:  ‐  La baixa productivitat de les persones amb discapacitat  ‐  Les persones amb discapacitat tenen menys formació:   ‐   Les  persones  amb  discapacitat  tenen  dificultats  d’adaptació  als  espais  i  a  les  cultures  empresarials.   A  Catalunya,  trobem  diverses  normatives  que  ens  emparen  en  aquest  sentit,  tal  i  com  ha  explicat la nostra companya M. José Lomas en la taula anterior però tot i així estem dels últims  llocs de la Unió Europea en quan a la incorporació de les persones amb discapacitats al món  laboral.  Treballar  no  és  nomes  sinònim  de  cobrar  un  sou  a  final  de  mes,  sinó  que  també  significa  integració  social,  independència  econòmica,  vida  saludable,  augment  de  l’autoestima….  i  és  quelcom que no podem perdre de vista si volen crear una societat plural, igualitària i inclusiva.  Per aconseguir la plena integració social i laboral de les persones, no en tenim prou amb lleis i  normatives, sinó que ens cal la implicació, el compromís i el respecte de tots els agents que  tenim al nostre abats, ja sigui públics i/o privats.    Tot això és el que ara ens demostraran els ponents que ens acompanyen,    
  57. 57. Més informació: Ajuntament de Sallent- ASPRODIS- EAP Sallent Telf 93 837 21 20- 93 837 02 00 http://capsallentics.wordpress.com http://www.sallent.cat Incripcions: jornadesdiscapacitats@gmail.com Indicant nom complert i DNI per certificat Institut Català de la Salut Equip d’Atenció Primària Sallent Organitza: Col·labora: De l’1 al 5 de desembre SETMANA DE LA DISCAPACITAT SALLENT 2014.

×