Setmana de la discapacitat Sallent 2014

1. Més informació: Ajuntament de Sallent- ASPRODIS- EAP Sallent Telf 93 837 21 20- 93 837 02 00 http://capsallentics.wordpress.com http://www.sallent.cat Incripcions: jornadesdiscapacitats@gmail.com Indicant nom complert i DNI per certificat Institut Català de la Salut Equip d’Atenció Primària Sallent Organitza: Col·labora: De l’1 al 5 de desembre SETMANA DE LA DISCAPACITAT SALLENT 2014.

2. Benvolgudes i benvolguts, Trobar feina és quelcom complicat per a tothom, i més tenint en compte les èpoques que estem, però la cosa es complica més quan es pateix una discapacitat, ja sigui física, psíquica i/o sensorial. La integració laboral per les persones amb discapacitat no és només una qüestió econòmica, sinó de socialització, d’autoestima i d’autosatisfacció i independència. Poder dur el mateix estil de vida que la major part de la societat és un repte per aquest col·lectiu. Les polítiques d’ocupació específiques per persones amb discapacitat tenen com a objectiu principal corregir les desigualtats laborals i fomentar la incorporació del mercat laboral i el manteniment de llocs de treball per aquest col·lectiu, però no tot depèn, ni pot dependre, de les lleis i les normes, sinó que cal una conscienciació social i superar els prejudicis existents relacionats amb les discapacitats. Les persones amb discapacitat poden fer moltes més coses del que ens pot semblar des d’un bon principi. No sempre cal fer adaptacions al centre laboral perquè hi puguin accedir, sinó que a vegades cal, simplement, mirar el grau adequació del lloc de treball; si no pot fer un tipus de tasques, de segur que en pot fer unes altres. L’accessibilitat laboral, té, doncs, diverses dimensions: hem de parlar d’accessibilitat física, però també d’accessibilitat social, amb l’objectiu que les persones amb discapacitat puguin tenir les mateixes condicions que la resta de la ciutadania, accessibilitat personal per fomentar el desenvolupament individual i la participació social; accessibilitat tecnològica que millora, facilita i possibilita l’accés al món laboral. L’any 2009 i l’any 2010, ASPRODIS, l’Ajuntament de Sallent i l’EAP Sallent van organitzar unes jornades amb l’objectiu de sensibilitzar a la població sobre les discapacitats i al mateix temps donar eines als professionals, així com donar a conèixer en primera persona la convivència amb discapacitats.

3. Hem treballat temes com la discapacitat dins la família, comptant amb la presència del Sr. Màrius Serra, autor del llibre “Quiet”; l’any 2010 ens vam posar a la pell de les persones amb discapacitats amb la companyia del Sr. Miguel Gallardo, pare del còmic “maquinavaja”. Enguany hem volgut parlar de la inserció laboral i la discapacitat a través de diferents actes duts a terme a principis de desembre: una xerrada sobre drets i deures dels discapacitats, explicat per ells mateixos i en les seves pròpies paraules acompanyats de l’actor Sr. Toni Albà; un concert a càrrec dels joves d’AMPANS i alumnes de l’escola municipal de música Cal Moliner de Sallent, i finalment, unes jornades per parlar sobre la inserció laboral de persones amb discapacitats amb empreses i treballadors. Per les persones amb discapacitat, el dret a la feina, no només és una qüestió econòmica, sinó que és una qüestió de salut, integració social i autoestima personal. Des de l’EAP Sallent, ASPRODIS i l’Ajuntament de Sallent us convidem a llegir les ponències que es van dur a terme el passat 5 de desembre dins les Jornades de discapacitat 2014 i aprofitem per agrair la participació d’aquelles persones que ho van fet possible. Gràcies a tots. Javier Berdiè Modest Salvans David Saldoni Director de l’EAP Sallent President ASPRODIS Alcalde de Sallent

4. Dilluns 1 de desembre de 2014 Lloc: Sala Vilà i Valentí Hora: 19 hores “Xerrada sobre els drets de les persones amb discapacitat”, a càrrec de Montse Alonso i Juan Luís Reyes membres del grup d’autogestors d’Ampans. Col·laboració del Sr Toni Albà. (director i actor teatral) Dimecres, 3 de desembre de 2014 Lloc: Sala Vilà i Valentí Hora: 11h matí Concert dels nois i noies d’AMPANS que han participat en Projecte La Música a Casa a l’escola Municipal de Música Cal Moliner de Sallent Dia Internacional de les discapacitats. Divendres 5 de desembre de 2014 Lloc. Sala Vilà i Valentí Hora: de 9-14h matí 9’00-9’30: Arribada i entrega de documentació 9’30-10’00: Benvinguda Sr Modest Salvans. President APRODIS Sallent. Sra Teresa Pampalona. Treballadora Social EAPCardona- Súria 10’00 – 11’30: Taula rodona: Empreses amb persones amb discapacitats Modera: Sra M. José Lomas. Treballadora Social responsable del programa de Discapacitats de l’Ajuntament de Castellar del Vallès Sr. Albert Riera. Director comercial de la Fageda. Sra M. Pilar Fernàndez. Directora del màster d’Interpretació de llengua de signes de la UB Sra Helga Iglesias responsable servei inserció d’Ampans i del programa Treball amb Suport Sra Mireia Gimeno. Directora de RRHH de Stradivarius grup Inditex Sra Paloma del Rio. Responsable de RRHH de Stradivarius grup Indi- tex 11’30-12’00: pausa- cafè 12’00-13’30: Taula rodona: Jo també puc treballar. Moderador: Trinidad López. Metge de família EAP Sallent Sr. Amadeu Olives. Auxiliar administratiu de l’oficina d’atenció al públic de l’Ajuntament de Súria. Sra. Antonia Barea. Professora de la Universitat de Barcelona Sra: Laura Massaguer. Assistent de l’Ajuntament de Tordera Sr Esteban Navarro. Treballador CET AMPANS Sr. Antonio Pérez. Mosso de magatzem de Stradivarius 13’30-14: Conclusions 14’00-14’30: Cloenda a càrrec de Sr. David Saldoni, Alcalde de Sallent Hi haurà servei d'interpretació de llengua de signes i transcripció

5. Dilluns 1 de desembre de 2014 Lloc: Sala Vilà i Valentí Hora: 19 hores “Xerrada sobre els drets de les persones amb discapacitat”, a càrrec de Montse Alonso i Juan Luís Reyes membres del grup d’autogestors d’Ampans. Col·laboració del Sr Toni Albà. (director i actor teatral) Dimecres, 3 de desembre de 2014 Lloc: Sala Vilà i Valentí Hora: 11h matí Concert dels nois i noies d’AMPANS que han participat en Projecte La Música a Casa a l’escola Municipal de Música Cal Moliner de Sallent Dia Internacional de les discapacitats. Divendres 5 de desembre de 2014 Lloc. Sala Vilà i Valentí Hora: de 9-14h matí 9’00-9’30: Arribada i entrega de documentació 9’30-10’00: Benvinguda Sr Modest Salvans. President APRODIS Sallent. Sra Teresa Pampalona. Treballadora Social EAPCardona- Súria 10’00 – 11’30: Taula rodona: Empreses amb persones amb discapacitats Modera: Sra M. José Lomas. Treballadora Social responsable del programa de Discapacitats de l’Ajuntament de Castellar del Vallès Sr. Albert Riera. Director comercial de la Fageda. Sra M. Pilar Fernàndez. Directora del màster d’Interpretació de llengua de signes de la UB Sra Helga Iglesias responsable servei inserció d’Ampans i del programa Treball amb Suport Sra Mireia Gimeno. Directora de RRHH de Stradivarius grup Inditex Sra Paloma del Rio. Responsable de RRHH de Stradivarius grup Indi- tex 11’30-12’00: pausa- cafè 12’00-13’30: Taula rodona: Jo també puc treballar. Moderador: Trinidad López. Metge de família EAP Sallent Sr. Amadeu Olives. Auxiliar administratiu de l’oficina d’atenció al públic de l’Ajuntament de Súria. Sra. Antonia Barea. Professora de la Universitat de Barcelona Sra: Laura Massaguer. Assistent de l’Ajuntament de Tordera Sr Esteban Navarro. Treballador CET AMPANS Sr. Antonio Pérez. Mosso de magatzem de Stradivarius 13’30-14: Conclusions 14’00-14’30: Cloenda a càrrec de Sr. David Saldoni, Alcalde de Sallent Hi haurà servei d'interpretació de llengua de signes i transcripció

6. SETMANADELA DISCAPACITAT SALLENT2014 TREBALL I PERSONES AMB DISCAPACITAT Teresa Pampalona Treballadora Social EAP Cardona / EAP Súria

7. SAP Bages-Berguedà-Solsonès Institut Català de la Salut 2 Treballar és saludable  Mitjà de vida  Oportunitat per demostrar capacitat  Eleva l’autoestima i l’autonomia personal  Socialitza i vincula  Evita l’aïllament  Té un paper integrador clau

8. SAP Bages-Berguedà-Solsonès Institut Català de la Salut 3 Les persones amb discapacitats tenen dret a accedir al món laboral?  Productivitat  Formació continuada  Aplicar procediments  Supervisió i suport a nivell laboral i personal

9. SAP Bages-Berguedà-Solsonès Institut Català de la Salut 4 Conèixer les limitacions Potenciar les capacitats Individualitzar la tasca laboral Organització empresarial Procediments clars i pràctics Com puc oferir treball a una persona amb discapacitat

10. SAP Bages-Berguedà-Solsonès Institut Català de la Salut 5  Sensibilitat  Compartir un entorn laboral acollidor  Respecte i admiració per l’afany de superació Vull oferir treball a una persona amb discapacitat

11. M. José Lomas Treballadora social responsable del programa de Discapacitats de l’Ajuntament de Castellar del Vallès _____________________________________________________________________________ Bon dia a tothom, Primer de tot voldria agrair a l’organització l’haver-me convidat a participar en aquestes jornades, i poder compartir amb tots vosaltres i els membres d’aquesta taula el dia d’avui. Aquesta taula porta per títol “Empreses amb persones amb discapacitat” Abans de donar pas als ponents m’agradaria recordar l’article 35 de la Constitució Espanyola que diu: Todos los españoles tienen el deber de trabajar y el derecho al trabajo, a la libre elección de profesión u oficio, a la promoción a través del trabajo y a una remuneración suficiente para satisfacer sus necesidades y las de su familia, sin que en ningún caso pueda hacerse discriminación por razón de sexo. D’aquest dret passaria a extreure la definició de Treball que l’Enciclopèdia Catalana fa: Activitat conscient dels éssers humans orientada a satisfer les seves necessitats, que generalment implica una contrapartida econòmica o en espècie. En economia fa referència a l’esforç humà aplicat a la producció de la riquesa. Per molts dels que estem aquí estaríem d’acord amb l’article de la CE sobre el dret al treball, i la definició de l’enciclopèdia Catalana de Treball; però per les persones amb discapacitat el significat d’aquests termes van més enllà. Per ells, treballar i poder integrar-se laboralment també significa: - Promoure la seva integració social i contribuir a la seva autonomia personal. - Poder gaudir d'un estil de vida similar a la de qualsevol altre grup social. - Forma d’evitar evitar la segregació i l'estigmatització. - Gaudir d'independència econòmica i d’autonomia personal. - Apoderament i poder intervenir en la presa de decisions que afecten a la seva vida. - Aportar a l’empresa esforç, actitud i valors. - La visualització positiva del col·lectiu per participar activament en la societat com la resta de ciutadans i ciutadanes Com a exemple de tot el que significa la integració laboral per les persones amb discapacitat, ens centrarem en les experiències d’algunes de les empreses que fan possible que: - Un 24% de les persones amb discapacitat de Catalunya treballi. - Que de gener a octubre de 2014 hagin estat contractades 9.494 persones amb discapacitat a Catalunya. Totes elles han aportat un valor afegit, fomentant la igualtat d’oportunitats, la dignitat i la no discriminació.

12. La Fageda. Història d’una bogeria

13. L’objectiu de La Fageda és millorar la vida de les persones amb discapacitat intel·lectual o trastorns mentals severs, oferint-los un treball real en una empresa real.

14. 3 Una autèntica empresa social

15. Les nostres creences

16. ConfianConfiançça: totes les persones tenen capacitats, ia: totes les persones tenen capacitats, i afloraran si es posen els mitjans, les estructures iafloraran si es posen els mitjans, les estructures i les condicions necessles condicions necessààries perquries perquèè això passiaixò passi

17. Responsabilitat. Volem fer les coses bResponsabilitat. Volem fer les coses béé, amb, amb professionalitat i voluntat constant de milloraprofessionalitat i voluntat constant de millora..

18. No tot el treball dignifica a l’home: ”El sentit del treball és un treball amb sentit”

19. Només un treball real, un treball útil, remunerat, fet en equip i en condicions dignes, pot aportar autoestima i ser terapèutic

20. Som conscients de les dificultats del nostre projecte, i de la necessitat d’esforç que se'n deriva

21. 10 Activitats diferents per capacitats diferents. Cada persona ha de tenir el seu lloc. No hi ha que veure a persones malaltes, hi ha que veure a persones que pateixen. Som consciens de les dificultats del nostre projecte, i de la necesitat d’esforç que s’en deriva Cal competir en el mercat amb les regles delCal competir en el mercat amb les regles del mercat. Nommercat. Noméés es poden crear llocs de treball as es poden crear llocs de treball a una empresa i solament es poden crear llocs deuna empresa i solament es poden crear llocs de treball reals, en una empresa real.treball reals, en una empresa real.

22. 11 Marca pròpia i no ser la ma dMarca pròpia i no ser la ma d’’obra barata dobra barata d’’altresaltres empreses.empreses.

23. És molt important, per a una empresa social, teixir aliances fortes amb altres grups d’interès

24. És essencial la figura del líder, que no només ha de ser bon gestor sinó vetllar per la cultura i la missió de l’organització

25. És important que la comunitat local faci seva la problemàtica social que l’empresa mira de resoldre

26. Estem fortament arrelats al territori

27. L’entorn, treballar prop de la natura, és un element important per a l’èxit del projecte

28. Els nostres valors compartits: • la persona com a eix • la integritat • la confiança • la responsabilitat • la il·lusió • l’esforç

29. La Fageda no té d’ànim de lucre i per tant reinverteix el seu benefici

30. i els resultats....?

31. • Dona feina i llar a totes les persones amb DI o TMS de La Garrotxa. Dona feina a 280 persones, 165 assistides. • Som l’ empresa de jardineria i la granja de vaques de llet més grans de la comarca. • Tenim horts i arbrers fruiters. Fabriquem conserves. • Estem fabricant gelats marca “La Fageda” • Venem 45 milions de iogurts a l’any, som el 2n fabricant de Catalunya. • Facturem 15 milions d’euros i creixem cada any. • L’any 2013 es van fer més 150 treballs i estudis sobre La Fageda. • El «cas Fageda» s’estudia a ESADE, IESE, Harvard.... • Ens visiten més de 45.000 persones a l’any i treballem en un projecte que ens omple d’orgull i autoestima.

32. I... Reinventar-se!

33. Balance_económico_con_la_Administración_091221 22 La Fageda contribueix a l’Administració Pública amb una aportació neta d’aprox. 5,2 milions €  Ingressos a l’Adm. Pública= 5,18 MM€  Directes= 1,4 MM€  Indirectes (generats a la cadena de valor de los productes LF)= 3,78 MM€  Subvenciones públiques amb caràcter assistencial = 1,09 MM€ Benefici Social Cost Social  Estalvis per a la Adm. Pública= 1,14 MM € 1,09 MM €5,23 MM€ 6,32 MM€= – Aportació neta Fageda = Benefici Social – Cost Social

34. Actualment, el 85% de les persones amb malaltia mental a Espanya estan a l’atur. La Garrotxa, amb una població de 55.000 habitants, té una taxa d’atur del 0%

35. Dra. Maria del Pilar Fernández Viader Universitat de Barcelona ________________________________________________________________________________ Sóc professora a la Universitat de Barcelona. Faig docència a la Facultat de Psicologia i a la Facultat d’Educació. A la Facultat d’Educació hi ha persones d’administració i serveis i també professors amb discapacitat. Així, per exemple, un company d’administració i serveis necessita de la cadira de rodes pels seus desplaçaments dins els aularis i el Campus i un company, professor, fa servir dues pròtesi per caminar. Tots dos tenen discapacitat motòrica , però tenen altres capacitats, sols cal comprovar l’agilitat amb que el company d’administració dóna suport al professorat en l’orientació i a l’accés a les aules. Treballar amb una persona amb discapacitat implica aprendre quines són les capacitats que ella sí pot desenvolupar i també quines adaptacions li calen per inserir-se dins el grup i la societat. Adaptacions a les que tenen dret. En el cas dels companys amb discapacitat motòrica, implica que en les nostres relacions interpersonals hem d’aprendre a esperar. També que necessiten uns ajuts i/o adaptacions ; en el cas dels meus companys es tracta de les pròtesis per caminar i la cadira de rodes. Però la meva experiència més intensa a la Universitat, en l’àmbit de la discapacitat, és la de treballar amb persones sordes i amb persones sordcegues. Com és el cas de l’Antonia Barea i altres companys sords com: Carlos García, Francisca Pulgarin, Josep Aliaga, Josep Maria Segimon, i d´altres. A l’Antonia la conec des de l’any 2006, curs en què ella va estudiar a la UB i va ser alumna del Postgrau de Professor de llengua de signes, que jo mateixa coordino. Va ser una alumna excepcional, molt motivada i compromesa i que ben aviat es va incorporar a la Universitat com a docent. L’Antònia és una persona sorda perlocutiva que no sent els sons ni les paraules i mira la informació i comunica amb les mans, amb llengua de signes catalana. Per això i per afavorir la nostra comunicació dins del grup amb l’Antònia tots els companys i companyes hem fet algun curs de llengua de signes. Això ha facilitat molt més dins el grup la comprensió del que és una persona sorda i també hem après com establir una bona comunicació entre tots nosaltres. Haig de destacar que l’Antònia és una persona molt dinàmica, treballadora, generosa, companya, amiga, i que és capaç d’establir potents vincles afectius amb tots els que l’envolten. Tots la respectem i admirem. Respecte i admiració que s’ha sabut guanyar amb justícia. Aquests companys amb discapacitat als que he fet referència ens han enriquit a tots ensenyant-nos a entendre i respectar les diferències, i, en definitiva a ser més persones. És ben segur que són portadors d’un potencial d’altres capacitats que hem d’aprendre a reconèixer. És per a tot això que públicament i en nom dels companys del grup de recerca que coordino estic obligada a donar-los públicament les GRÀCIES.

36. SUPORT A LA INSERCIÓ LABORAL Servei d’Inserció Laboral Helga Iglesias

37. CENTRES I SERVEIS. MÉS A PROP DE LES PERSONES

38. 1. Escola d’Educació Especial amb 198 alumnes (2014) 2. Serveis d'atenció diürna: atenen a 302 persones. El servei pre‐laboral per a persones amb trastorn mental sever. 3. Serveis d’inserció laboral: 273 persones en recerca de feina 4. Suport: CET amb 146 treballadors; Empresa Ordinària: 27 treballadors (Treball amb suport) 5. Serveis d'habitatge: atenen a 150 persones adultes, 44 infants i adolescents 6. Serveis residencials: 66 persones amb suport generalitzat, 30 persones residència trastorns de la conducta 7. Serveis d’oci i lleure 8. Fundació Tutelar XARXA DE SERVEIS

39. Fundació Ampans 2013 Ensenyament 193 Escola PQPI Atenció diürna 303 Centre de Dia J. Payas Centre Ocupacional Acolliment residencial 288 Residència Infants i adolescents Llars persones adultes Residència Profunds Residència Trastorns Suport al treball 182 Centre especial de treball Treball amb Suport Programes d’orientació i inserció laboral 272 Funciona Formació ocupacional INCORPORA Inserció laboral; CIO Fundació Tutelar Sta. Ma. De Comabella 56 PERSONES ATESES

40. Facilitar la inserció laboral al mercat de treball d’aquelles persones amb necessitats de suport, responent als seus interessos i tenint en compte el seu perfil professional. Mitjançant: DISCAT 1 Servei d’inserció Laboral

41. 2DISCAT Intermediació Acompanyament a la Inserció Formació Ocupacional: - Jardineria - Hostaleria - Neteja Formació en Competències bàsiques i transversals vers la inserció Formació en entorn laboral: PRÀCTIQUES EMPRESA ORDINÀRIA TREBALL AMB SUPORT TREBALL PROTEGIT CENTRE ESPECIAL DE TREBALL –Manipulats –Jardineria –Garden –Neteja –Impremta –Medi ambient –Restauració –Manteniment Valoració Orientació Preparació Itinerari d’Inserció Laboral

42. CENTRE ESPECIAL DE TREBALL 7 IMPREMTA MANIPULATS NETEJA MANTENIMENT JARDINERIA MEDI AMBIENT QUIOSC AMPANS GARDEN RESTAURACIÓ

43. 4DISCAT Els enclavaments permeten assumir globalment processos productius complerts d’empreses mitjançant el DESPLAÇAMENT A L’EMPRESA d’un grup de persones amb discapacitat i amb la supervisió d’un monitor. ENCLAVAMENT LABORAL

44. 8DISCAT L’objectiu és el de garantir una feina a l’EMPRESA ORDINÀRIA que s’ajusti a les necessitats de la persona, així com a les seves aptituds i capacitats en unes condicions laborals que siguin tan igualitàries com segures. TREBALL AMB SUPORT A L’EMPRESA ORDINÀRIA

45. 5DISCAT Suport flexible sempre adaptat a les necessitats de la persona i de l’empresa pel manteniment i consolidació del lloc de treball: TREBALL AMB SUPORT

46. 4DISCAT QUE OFERIM A LES EMPRESES?

47. 9DISCAT SERVEI D’INTERMEDIACIÓ PER A LES EMPRESES

48. ALGUNES DADES.... 9DISCAT Servei d’inserció – persones en recerca de feina: 273 persones Suport en el lloc de treball: 167 persones Nombre insercions - 2013: 52 Nombre insercions - 2014 (fins a data d’avui): 54

49. QUI ENS AVALA? 9DISCAT  Qualitat: ISOs/ EMAS/ EFQM 400+ Autoavaluació Qualitat FEAPS/ PIC (Coordinadora Profunds)/ FOCA/ Gestió informàtica integrada (AmpansGest)/ Premi Alares 2013  Coneixement: Postgrau Alteracions Conducta(UIC)/ II Congrés Estatal de Conducta/ Jornada Malaltia d’Alzheimer/ V Premi investigació i innovació/ Jornades Ampans i Empresa  Innovació: NPT(Guttmann)/ Programa Funciona/ TIC  50 anys d’experiència i més de 15 anys fent formació per la inserció  Certificació com Agència de col∙locació ( 2 punts actuació: Comabella ‐ Santpedor; cio‐Manresa  Amb el suport de :

50. I PER ACABAR.... Valora’m per les meves capacitats, no per la meva discapacitat. Gràcies pel vostre temps! higlesias@ampans.cat DISCAT 9

51. Amadeu Olives Auxiliar administratiu de l’Oficina d’atenció al públic de l’Ajuntament de Súria _____________________________________________________________________________ Bon dia. La meva història, com la de molt altra gent, és com et pot canviar la vida en pocs segons. Treballava de lampista. Una tarda de dissabte del mes de maig de 1986 es va declarar un incendi forestal a prop de Súria, era i sóc un aficionat a l’excursionisme i a la natura, vaig decidir voluntàriament anar‐hi a fer front . Ajudava als bombers a tirar manegues quan unes grans flamarades ens van acorralar, les cremades van ser superficials, tot i així un vehicle dels bombers de la Generalitat que ens traslladava, juntament amb dos bombers, al CAP de Súria per guarir‐nos. El tot terreny en què viatjàvem es va precipitar per un marge de la carretera. Dos dels ocupants van morir en aquell accident. En el meu cas les seqüeles van ser molt greus, paraplegia incompleta a nivell lumbar entre altres moltes ferides. Cinc mesos a la unitat de lesionats medul∙lars de la Vall d’Hebron, des de les hores ADAPTACIÓ va ser i és encara la paraula. Adaptació a la vida, a l’espai, a la gent, al carrer……… Les perspectives eren la cadira de rodes, una eina que utilitzo sempre a la feina i a casa Des de fa 26 anys sóc treballador en regim laboral de l’Administració Pública Local. Va ser un acord adoptat pel Ple de l’Ajuntament de Súria, al qual resto infinitament agraït, molt especialment a l’alcalde i regidors de l’època per haver‐me convençut, malgrat la meva oposició i pessimisme del moment per incorporar‐me a un lloc de treball nou per a mi i creat per a persones amb discapacitat. L’adaptació va ser lenta, primer poques hores, fent de telefonista i repassant diaris oficials, en un petit despatx de la planta baixa, ja que les oficines generals de l’Ajuntament són a la primera planta i l’accés era pujant escales, sense cap mitjà automàtic per accedir‐hi. Des d’un primer moment, la solidaritat i l’ajuda dels companys de feina i dels polítics va ser total i absoluta. Més endavant, i per regularitzar la meva situació laboral, vaig revisar la incapacitat a la baixa, passant d’una invalidesa absoluta a una de total i concursant en unes oposicions on, per primera vegada a Súria, un dels requisits era tenir una discapacitat, a més a més em vaig haver de preparar punts sobre la Constitució, l’Estatut i l’Administració Local. L’adaptació a l’espai físic de treball i de l’edifici de l’Ajuntament en general per a mi i evidentment per a altres persones grans o amb discapacitats va ser i és encara una epopeia. Uns graons a l’entrada impedien l’accés amb cadira de rodes. Una rampa va ser la solució. Una primera reforma de l’edifici va habilitar a la planta baixa unes dependències, compartides durant molts anys amb la policia local, dedicades a (Oficina Municipal d’Informació) on també hi havia un sanitaris adaptats o prou espaiosos per poder‐hi anar amb cadira de rodes . La

52. Amadeu Olives Auxiliar administratiu de l’Oficina d’atenció al públic de l’Ajuntament de Súria _____________________________________________________________________________ meva feina a les hores, a més de telefonista i revisor de diaris oficials, era dur l’agenda de Serveis Socials, visites als regidors i rebre i transmetre les queixes dels veïns. Durant aquests temps em vaig familiaritzar amb la utilització de la informàtica. No fa pas masses anys que en una segona remodelació de l’edifici s’hi va instal∙lar un ascensor per accedir a totes les plantes de l’Ajuntament, fins llavors no només jo i altres persones amb dificultats motrius tenien dificultats per anar a la planta principal d’oficines o al saló de sessions, sinó que qualsevol veí amb aquestes discapacitats es veia impossibilitat d’exercir el dret de presentar‐se a unes eleccions i ser escollit. En aquest segona remodelació es va habilitar un nou espai a planta baixa destinat a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà, lloc on ara treballo i comparteixo amb altres tres excel∙lents companyes i que a més de canalitzar trucades, atenem les demandes dels veïns, ja sigui sobre impostos, padró municipal, presentació d’instàncies, queixes etc… però la nova remodelació, entre altres greus mancances d’espai, va oblidar una cosa tan fonamental per a nosaltres com uns serveis adaptats a les nostres necessitats, una batalla constant que encara ara dura. La incorporació en el món laboral, a més a més de comportar‐me uns ingressos essencials per refer la meva vida, m’ha servit per integrar‐me i sentir‐me realitzat socialment. Per acabar, voldria esmentar una cita d’una persona avui dia molt desprestigiada, el president Pujol, una cita que dita avui en boca seva potser fa riure però que jo em faig meva. “Catalunya no pot avançar deixant la seva gent enrere”.

53. Antonia Barea Professora de la Universitat de Barcelona ______________________________________________________________________ Mi nombre es Antonia Barea, soy diplomada como profesora, asesora i especialista de la Lengua de Signos Catalana e investigadora especializada en el ámbito de la Lengua de Signos Catalana. Nací en el año 1964 y a los pocos meses de nacer me detectaron la sordera, como le había sucedido a mi hermana antes que a mi. Es por eso por lo que mi madre siempre me ha explicado que mi sordera es hereditaria, aunque en mi caso también pudo influir un tipo de medicamento defectuoso que se utilizaba en la época y que afectó a muchas personas dejándolas sordas. Una curiosidad es que al igual que el resto de personas sordas que sufríamos esta disminución durante la época fuimos consideradas subnormales. Y no fue hasta finales de los años 80 cuando se nos reconoció como personas discapacitadas. Pesé a que se me identificó como una niña sorda, mis padres decidieron inscribirme en educación infantil en un centro sin ningún tipo de adaptaciones, junto a niños oyentes. Pero fue un fracaso porque no podía aprender absolutamente nada. Así que tomaron la decisión de cambiarme a un colegio con atenciones especiales, llamado Centro médico de audición y lenguaje donde mis compañeros y compañeras eran sordos como yo y nos daban una atención especializada, pero se nos prohibía comunicar en lengua de signos. Es más, no conocíamos siquiera la existencia del lenguaje. A los 12 años aproximadamente, coincidimos en una excursión a la nieve con un grupo de estudiantes sordos de nuestra misma edad que hablaban con las manos. Ahí fue cuando vi por primera vez la lengua de signos. Repetimos la excursión a esquiar de aquel día durante varios años así que, poco a poco, al igual que algunos de mis compañeros, fui aprendiendo la lengua de signos sola, a base de contactar con ellos. También descubrí que había asociaciones donde se reunían las personas sordas y donde se organizaban diferentes actividades para los jóvenes sordos. Así empecé a entrar en el círculo de la Comunidad Sorda. Al finalizar octavo de EGB mi profesora me comentó que ella creía que podría continuar estudiando y acceder a BUP, pero había visto la experiencia de mi hermana que en quinto de bachillerato se vió superada por las barreras de comunicación y abandonó los estudios. Por ello decidí no entrar. A los 16 años soñaba con ser delineante así que quise hacer el ciclo de Formación Profesional y estaba decidida a enfrentarme a las barreras de comunicación. Pero mi padre no me dejó. Esta vez mi barrera no era ser sorda si no ser mujer. Mi padre consideró que esa era una profesión de hombres y me obligó a hacer la Formación Profesional de moda y confección. De costurera. Lo pase realmente mal, pero en el curso descubrí a 3 chicas que también eran sordas y eso fue lo que me ayudó. La lengua de signos ya era mi medio de comunicación oficial con las personas sordas. En clase aprendí poco porque no entendíamos mucho lo que decían los profesores pero sí que hice muchas prácticas de costura. Aun así, la desorganización general del ciclo y mi escaso interés por el tema hicieron que, finalmente, abandonara después del primer año. Al tiempo me enteré que las otras tres chicas sordas también lo habían dejado. Entonces me decidí a estudiar un curso de mecanografía en una escuela donde la mayoría de alumnos eran sordos aunque me quedaba muy lejos de casa. Poco después de finalizar el curso una cadena de supermercados me seleccionó para trabajar con ellos por mi rapidez con el teclado del ordenador. Poco después me hicieron fija. En aquella época tampoco había muchos recursos para las personas sordas como los puede haber ahora pero el dueño de la empresa tenia también un problema auditivo así que siempre me trató con mucho respeto. Con los compañeros sólo llegué a desarrollar buen trato con uno o dos ,pero no me sentía incomoda. Estuve siete años trabajando allí, pero cuando la empresa entró en crisis tuvo que cerrar la oficina donde yo estaba. ………. Fui seleccionada para trabajar en la empresa Prielá de comida precocinada como operaria de fábrica. Aquí sí que sentí verdadera discriminación. Ya se habían reconocido los derechos de las personas sordas y la empresa sabia todos los recursos que tenía que poner a mi alcance

54. Antonia Barea Professora de la Universitat de Barcelona ______________________________________________________________________ pero aun así nunca lo hicieron. Me obligaron a realizar diferentes cursos sin presencia de una intérprete, algo a lo que tenía derecho. Realicé cursos como el de riesgos de prevención laboral únicamente leyendo los labios del dinamizador. Hubo algún curso al que decidí no asistir ya que no entendía nada y aun así me llamaron la atención. La empresa pese a no ofrecerme ninguna facilidad de adaptación, cobro la subvención por parte del Estado al tener contratada una persona con discapacidad. Con el tiempo iba viendo como mis compañeros ascendían. Incluso aquellos que llevaban menos tiempo que yo. Me encargaban la formación de nuevas personas y luego al tiempo las subían de categoría. A mí en ocho años nunca se me concedió un ascenso. En ese tiempo tuve muy mala relación con algunas personas del trabajo y tal vez con uno o dos tuve una buena amistad. La verdad es que fue una época de la cual guardo un muy mal recuerdo. Encontré la motivación en la Universidad cuando, a la vez que seguía trabajando en Priela, estudiaba el postgrado de profesora de la Lengua de Signos Catalana. Al tiempo nos informaron que iban a tener que recortar la plantilla así que decidí marcharme haciendo un pacto con la empresa. Aprobé el postgrado y María Pilar me escogió como conferenciante de historia de la comunidad sorda para alumnos de Master. Al tiempo me ofreció ser profesora impartiendo clases tanto en el Master de lenguaje de signos con la materia de historia como también de práctica para los alumnos del postgrado de extensión de profesorado de LSC. Me impliqué mucho en mi trabajo por que es algo que me hace feliz así que entre a formar parte como investigadora del grupo reconocido i financiado APRELS de la Universidad de Barcelona, que trabaja en el campo de la lengua de signos catalana. En 2013 publicamos nuestro primer libro llamado: Llengua de Signes Catalana Nivell A1, adaptat al marc europeu de les llengües. Y actualmente estamos trabajando en el nuevo libro del Nivel A2. Ahora soy feliz. Antes el trabajo era únicamente una obligación para poder vivir. Pero en la UB he descubierto que realmente dedicarme a mi propio idioma es mi vocación. Y eso me hace feliz. Pero el mundo de los sordos no es fácil porque nos sentimos obligados a adaptarnos a un mundo que muchas veces no nos entiende. Nunca veremos a una persona con implantes en la silla de ruedas para que intente andar, ni tampoco veremos a un ciego con implantes para que intente ver. Sin embargo cada día es más frecuente ver a un sordo con un implante para que intente oír. El parlament de Catalunya decretó que la lengua de Signos Catalana era un idioma reconocido oficialmente y perteneciente a la comunidad sorda sin embargo se les enseña a las personas oyentes, mientras que a los jóvenes sordos según el plan de integración se les obliga a ir un colegio con compañeros oyentes con unos recursos de adaptabilidad muy limitados. Hemos avanzado en muchos aspectos pero hay que seguir luchando para que llegue un día en que las oportunidades sean para oyentes y sordos por igual.

55. Laura Massaguer Assistent de l’Ajuntament de Tordera _____________________________________________________________________________ Aquí va, a ver Llevo en el Ayuntamiento casi 7 años. Primero estaba con las de contabilidad, el Dep. de contabilidad, pero yo soy de secretaría. Nos dejaron una maquineja para comunicarnos: mitad teclado braille mitad teclado de pc. Pero la descartamos. Las chicas se bajaron el Yahoo y, además, se aprendieron el dactilológico… todas menos mi Joana Pou, que, pese que venía cada día 5 minutos a practicar, tenía la cabeza en los números y no en las letras. Entonces mandaba lo del BOE y el DOGC a los departamentos o personas correspondientes, buscaba si había algo de Tordera en el DOGC, pero era muy aburridito. También, una sola vez, hice lo de ensobrar tres tipos de papeles diferentes, uno de cada montón. Y también traduje alguna cosita del catalán al castellano. También el control de consumo de móviles para ayudar a angelix… Pero como lueguito le pasaron el DOGC y el BOE a las de abajo….y dejaron el consumo y todo el rollazo, yo tuve tiempito para estudiar programación nuevita. Pero lo sabían todos, porque a veces le pedía a alguna que viniera a decirme qué color se veía más con el fondo que ponía. Luego, desde febrero del 2012 estoy en esta oficina. Entonces lo que hice fue enviar las subvenciones que había a los diferentes departamentos. Por ejemplo, si había de deporte, a Silvia Catalá, que es de Deporte y vía pública. Si era de salud, le mandaba la subvención a Eliana… de Salud i Participació ciutadana. Y así si a alguno le interesaba algo ya se informaba… los libros en braille que tengo son los de las subvenciones, pero cuando me llegaron yo ya había acabado. Lueguito también lo de buscar en internet si hay cosas de Tordera… Redactar notas (que ella corrige, no te creas que yo no tenguito faltas en catalán… algunita sí tenguito, ¡mira que puse que vivo en los Païssos Catalans… SS!)… Notas del Teatre Clavè (que cojo la información de allí) y de la biblioteca, para que la web del Ayuntamiento tengo la AGENDA, aunque Eli también redacta cosas… que por costumbre es más rápida. A mí lo que me gusta es ensobrar… los sobres algunos tienen ventanas y entonces tengo que doblarlos de un modo que quede la dirección en la ventana… y no los puedito cerrar por si me equivoco en alguno (a lo mejor de trescientos me equivoco en diez y eso es número exagerado, normalmente son dos o tres)… y montse lueguito lo revisa y si hay alguna al revés, la pone y los va cerrando, pero si son sin ventanita, los cierro yo (y me gusta más, que para eso tengo la caja de reciclaje)… y una vez hasta puse las pegatinas de 2.000 direcciones, a parte de ensobrar esas 2.000 cartas. Como no salgo la media hora que tenemos de descanso… y cuando me quedo sin nada (porque lo tengo que ir repartiendo, que, como decía Martori, sólo me explotaban el 5% de mi potencial), pues a veces sigo el curso de HTML5 y hago pruebitas y se lo enseño a Montse, porque cuando aprendita voy a hacer una web.

56. Trinitat López Metgessa de família de l’EAP Sallent _____________________________________________________________________________ Bon dia a tothom, Primer de tot, vull agrair que se’m hagi donat l’oportunitat de poder participar en aquesta taula on diferents persones explicaran la seva experiència dins el món laboral. Durant aquesta setmana i especialment dimecres que era el Dia Internacional de les persones amb discapacitat, estem sentint molt la paraula discapacitat. Què significa discapacitat? Tenir menys capacitat, de què? Dilluns vam comptar amb la presència del Sr Toni Albà i ell comentava que no podem parlar de persones amb discapacitat, sinó que hem de parlar de persones amb diferents capacitats ja sigui per treballar, estudiar, fer esport.... Discapacitat no és sinònim d’incapacitat global i cal treballar a partir de les seves capacitats i possibilitats. I així podrem desmentir i contradir alguns dels arguments negatius o mites per la inserció laboral de les persones amb discapacitat, com per exemple: ‐ La baixa productivitat de les persones amb discapacitat ‐ Les persones amb discapacitat tenen menys formació: ‐ Les persones amb discapacitat tenen dificultats d’adaptació als espais i a les cultures empresarials. A Catalunya, trobem diverses normatives que ens emparen en aquest sentit, tal i com ha explicat la nostra companya M. José Lomas en la taula anterior però tot i així estem dels últims llocs de la Unió Europea en quan a la incorporació de les persones amb discapacitats al món laboral. Treballar no és nomes sinònim de cobrar un sou a final de mes, sinó que també significa integració social, independència econòmica, vida saludable, augment de l’autoestima…. i és quelcom que no podem perdre de vista si volen crear una societat plural, igualitària i inclusiva. Per aconseguir la plena integració social i laboral de les persones, no en tenim prou amb lleis i normatives, sinó que ens cal la implicació, el compromís i el respecte de tots els agents que tenim al nostre abats, ja sigui públics i/o privats. Tot això és el que ara ens demostraran els ponents que ens acompanyen,

57. Més informació: Ajuntament de Sallent- ASPRODIS- EAP Sallent Telf 93 837 21 20- 93 837 02 00 http://capsallentics.wordpress.com http://www.sallent.cat Incripcions: jornadesdiscapacitats@gmail.com Indicant nom complert i DNI per certificat Institut Català de la Salut Equip d’Atenció Primària Sallent Organitza: Col·labora: De l’1 al 5 de desembre SETMANA DE LA DISCAPACITAT SALLENT 2014.