4. 4
locució
Conjunt de paraules que fan funció d'una de
sola. (=part de l'oració) i sol prendre forma
de locució adverbial, prepositiva o
conjuntiva.
5. 5
locució
nominal mà d’obra, peu d’atleta, rata de biblioteca,
memòria d’elefant...
adjectiva de bona pasta, mort de fam, net com una
patena, com una bassa d’oli...; fluix de boca
(=indiscret).
adverbial de franc, fil per randa, de fit a fit, a la babalà, en
paus..., d'un temps ençà
conjuntiva tot i que, a fi que, és a dir, d’ençà que, per tant...
prepositiva a causa de, gràcies a, al llarg de, per tal de, a
7. 7
frases fetes
frases
fetes
(nucli
verbal i
funcion
s del
verb)
donar veu, tindre por
abaixar les armes
passar per alt
estirar més el braç que la màniga (=excedir-se)
no saber a quina carta quedar-se
fer costat
tindre mà esquerra
portar cua,
ser un tros de pa
anar de buit, anar fent, anar de cap....
8. 8
lexicalització i extensió del sentit
compa-
ració
En sentir allò es va quedar blanc com la paret.
El caràcter del germà és com de la nit al dia.
Se les va engolir com el puny.
metàfora Aquesta gent va venir i va posar arrels.
Ara sí que estem venuts al panís.
M’he quedat amb la mel a la boca.
metoními
a
Sempre fa orelles sordes, no cal dir-li res.
A hores d’ara sembla increïble que una dona prenga hàbit.
Té els ulls al tos i és incapaç de veure-hi clar.
9. 9
traducció
Hablar por los codos
Hacer todo lo posible
Ser un tanto a favor.
Poner tierra de por medio.
La pelea fue un toma y
daca
?
?
?
?
?
10. 10
traducció
Hablar por los codos
Hacer todo lo posible
Ser un tanto a favor.
Poner tierra de por medio.
La pelea fue un toma y daca
Parlar pels descosits
Fer tots els possibles (en plural)
Ser un punt a favor.
Tocar el pirandó; fotre (o fúmer)
el camp.
Dóna-me'n que te'n donaré; un
té vol un do; qui dóna rebre
espera.
12. 12
parèmia
Acte de parla de característiques molt especials;
és el resum d'un discurs més llarg, i així com
també poden actuar de leit-motiv.
La literatura constitueix el camp més extens
d’aparició i d’origen.
13. 13
refrany
Frase que en sentit directe i al·legòric i,
generalment, en forma sentenciosa i
el·líptica, expressa un pensament -fet
d'experiència, ensenyança, admonició, etc.-
a tall de judici.
14. 14
refrany
Quan el Puig Campana porta capell, pica espart i
fes cordell.
El meló i el casament enganyen la gent.
Ai món, món, món. Sempre seràs món.
Qui té terra, no fa guerra.
15. 15
proverbi
Es refereix a la vida pràctica i conté una
sentència moral que es completa sovint
amb una advertència.
No deixes sendes velles per novelles.
16. 16
proverbi
Es refereix a la vida pràctica i conté una
sentència moral que es completa sovint
amb una advertència.
No deixes sendes velles per novelles.
17. 17
aforisme
Proposició concisa i completa que implica
una fórmula sentenciosa que pretén
adoctrinar el lector o que aquest faça un
examen de consciència personal.
Ser lliure és viure.
18. 18
Activitats
Tasca: no cal saber exactament la
diferència entre gèneres però sí que cal
entendre el significat literal o metafòric.
De vegades el significat és evident però
l'hem de saber explicar amb les nostres
paraules.
19. 19
Activitat 1: què vol dir...
Vols conèixer el gener? Mira l'ametller. (refrany)
Jutge que no té consciència, mai farà bona
sentència. (sentència)
Carregar el mort. Ser de sucre. (dites)
20. 20
refrany
el refranyer i altres parèmies poden tenir
una cara moralitzant, misògina, excloent...
cal saber interpretar-los críticament.
La maionesa no és més que un oli amariconat
(Joan Fuster)
21. 21
Activitat 2. refrany... explica amb les teues paraules
Tal faràs, tal trobaràs.
De fora vindran que de casa ens trauran.
Qui no s'arrisca, no pisca.
De mica en mica s'omple la pica.
Qui d'un coix s'acompanya, a l'any coix i mig
Si vols ben parlar, aprén a callar.
Qui matina, fa farina.
22. 22
Activitat 3. uneix les dues parts
No hi ha cap geperut...
Té menys formalitat...
S’agafa més prompte un
mentider...
El que veuen els ulls...
Per al lladre...
Qui molt parla...
...no hi ha cames.
...que es conega la gepa.
...que la cua d’un gat.
...molt erra.
...que un coix.
...s’ho enduen les mans.
23. 23
Activitat 4. Explica aquestes dites i sentències de
manera extensa
La fortuna ajuda qui s'atreveix.
Carpe diem
L'home és un llop per a l'home
Quid pro quo
24. 24
Activitat 5. Explica aquests aforismes de Joan Fuster de
manera extensa
APARENTAR que es claudica pot ser, ben mirat,
un excel·lent recurs, per a un polític igual que
per a un enamorat.
TOTES les meues idees són provisionals. (Però
que conste que no ho dic amb orgull.)
25. 25
... Joan Fuster
SI hi penses, comprovaràs que realment no
t’empipa que et contradiguen, sinó que et facen
veure que et contradius tu mateix.
QUAN alguna vegada sembla que esteu d’acord
amb altri, no en dubteu pas: és que hi ha un
malentès.
26. 26
...Joan Fuster
LES veritats, cal exagerar-les
perquè resulten creïbles.
UNA persona que ens estima
és un perill permanent.
ELS únics plaers que no
defrauden són els
imprevistos.
27. 27
...l'esceptisme de Joan Fuster
TOTES les teories, dutes a les últimes
conseqüències, resulten absurdes. Això
significa que ja ho eren en principi, almenys
en part. I no cal dir que aquesta conclusió
ens ha d’induir a practicar un escepticisme
moderat. A practicar-lo: no a professar-lo,
que no en valdria la pena.
29. 29
Embarbussaments
Són expressions fraseològiques que juguen amb la
repetició d’un so o síl·laba que en dificulta la dicció.
Solen enunciar-se a gran velocitat per a dificultar
encara més la dicció i buscar l’equívoc.
Plou poc, però plou,
Però per al poc que plou, plou prou.
30. 30
Embarbussaments
A nivell lingüístic són molt interessants ja que,
preses com un joc, ajuden en l’aprenentatge d’un
so que el parlant no domina:
Setge jutges d’un jutjat mengen fetge d’un heretge
que han penjat.