2bat control1 solucio

257 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

2bat control1 solucio

  1. 1. ** PROPOSTA DE SOLUCIÓ AL CONTROL 1 **1. Comprensió del text a) Descriviu el tema i les parts bàsiques del text El tema d’este fragment de Més enllà de l’horitzó és l’arribada dels refugiats castellans al País Valencià. I es pot dividir en: - Introducció: [línia 1 a 13] on s’exposa la situació en la capital, el pla de defensa i les circumstàncies de la població. - Desenvolupament: [línia 14 a 23] ací descriu el perquè de la destinació preferida dels madrilenys-castellans, elegeixen el País Valencià; i més endavant concreta el context que envolta l’arribada a la vila natal de Valor. - Desenllaç: [línia 24 a 29] intervenció del secretari del màxim òrgan polític del partit en el poder que avisa de l’arribada dels refugiats. Per tant, a partir de la informació que transmet este personatge en estil directe es podria determinar que l’estructura és de tipus sintetitzant. b) Resumiu el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies Quan l’exèrcit del general Franco començà a bombardejar Madrid, el govern republicà es traslladà a València. Així doncs, com la situació de la capital espanyola va ser tan greu, gran part de la població va haver de fugir de la zona del conflicte. El País Valencià va ser una destinació preferent pel clima, per la generositat de la població i per la suficient quantitat d’aliments per a tots. c) A quina varietat dialectal podem adscriure el text? Cal que fonamenteu la vostra resposta amb exemples concrets extrets del text. La varietat dialectal que presenta el text és la valenciana (dins el català occidental), ja que s’hi veuen una sèrie de marques que així la caracteritzen, com per exemple: el terme ‘xics’ (lín.12) per denominar els més jóvens, el possessiu ‘seua’ (lín.15), o l’adverbi ‘ací” (lín. 17) molt localitzat en el valencià central. d) Identifiqueu i expliqueu les marques de modalització que hi ha al text. Evidentment, es tracta d’un text subjectiu. I prova d’això és el nombrós cabal d’elements valoratius que caracteritzen la modalització, entre d’altres hi són: l’adverbi ‘seriosament’ (lín. 1) per tal de descriure la manera definitiva de prendre la capital pels insurgents, l’adjectiu ‘devastadors’ (lín. 2) per caracteritzar els bombardejos i la manera en què quedaven els habitatges i totes les instal·lacions al seu pas, o el que em sembla més clar, la denominació de ‘feixistes’ (lín 9) als rebels que s’havien alçat contra el govern democràtic. e) Identifiqueu la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. El text que es presenta és un fragment narratiu, extret d’una novel·la d’Enric Valor. Per tant, pertany a l’àmbit d’ús literari. D’entre els trets que el caracteritzen està: el predomini del temps de passat en la veu que narra la història (començaren 1); l’aparició, precisament, d’esta veu particularíssima en este tipus de text, ja que el narrador és la veu que conta la història en els textos narratius (Toni Bernaveu va entrar en la nostra oficina i va dir-nos 24-29); a més, es poden observar l’ordenació dels fets cronològicament mitjançant uns marcadors temporals (Llavors 3). http://personales.ya.com/alfonsgc 1
  2. 2. f) Identifiqueu les veus del discurs. Al text es poden identificar dos veus al llarg del discurs. La primera és la més important: la del narrador. Un narrador que conta la història en primera persona (ens assabentàrem que el govern de Largo Caballero decidí anar-se’n a València 2) i que per tant és intern, ho viu com un personatge. D’altra banda, hi trobem la veu d’un personatge de la situació, Toni Bernaveu, que parla en estil directe (Cal que deixeu ara una mica la feina 28).2. Anàlisi lingüística del text a) Digueu com es pronuncien les vocals subratllades. 1. govern: oberta o tancada? oberta 2. llavors: oberta o tancada? oberta 3. novembre: oberta o tancada? tancada 4. poble: oberta o tancada? oberta 5. riquesa: sonora o sorda? Sonora b) Escriviu un sinònim dels mots següents, d’acord amb el significat que prenen al text. 1. assabentar-se (al text: “ens assabentàrem”) (lín 2) conéixer 2. trigar (lín 10) tardar 3. queviures (lín 11) aliments 4. darrerament (lín 21) últimament 5. exuberant (lín 21) abundant c) Digueu la funció sintàctica que fan les estructures subratllades en les frases següents; després, torneu a escriure les dues frases substituint les estructures subratllades pel pronom feble que corresponga en cada cas. 1. “la situació en una ciutat tan enorme era greu” Funció: SAdv-CAtr Substitució: La situació ho era. 2. “va entrar en la nostra oficina” Funció: SP-CCLl Substitució: va entrar-hi o hi va entrar d) Transformeu en present la seqüència del text entre les línies 1 i 9. Feu tots els canvis que cregueu convenients Els exèrcits de Franco comencen seriosament l’assajament de Madrid i inicien uns sovintejats i devastadors bombardeigs de la capital, aleshores ens assabentem que el govern de Largo Caballero ha decidit anar-se’n a València. Llavors, primeria de novembre, es desferma l’atac general contra la capital d’Espanya; el capità general, Miaja, amb pràcticament l’únic ajut de les enfervorides masses populars esquerranes i la decidida i intel·ligent col·laboració dels comunistes, organitza una defensa efectivament heroica i sangonosa, com relaten tots els http://personales.ya.com/alfonsgc 2
  3. 3. comentaristes i com es pot sentir clar en les emissions de la ràdio republicana i es pot deduir de les raons especioses de les emissores feixistes. e) Indiqueu a quin tipus d’oració pertanyen les següents subordinades extretes del fragment i la seua funció: - Oració Subordinada Substantiva - Funció CRV-CD - Oració Subordinada Adjectiva – Funció CN - Oració Subordinada Adjectiva – Funció CN - Oració Subordinada Adjectiva – Funció CN - Oració Subordinada Adjectiva – Funció CN - Oració Subordinada Substantiva – Funció Subjecte - Oració Subordinada Adverbial - CCCausal3. Expressió i reflexió crítica a) Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor. (Extensió: 150 paraules)a) La producció literària de Valor consta de dues gran àrees: Una primera constituïdaper les rondalles valencianes; i una altra, conformada per relats breus i cincnovel·les.Per la seua formació i les seues lectures tant en un tipus d’obres com en altres, usa latècnica del narrador omniscient i subjectiu, a pesar que tradicionalment lesRondalles presenten un narrador zero. Són escrites amb una gran precisió,minuciositat i exactitud en el detall, com assenyalava Joan Fuster, on no es pot perdredetall, ja que tot funciona com un perfecte mecanisme de rellotgeria. Cada detallaparegut ací o allà té la seua funció en la marxa de la resta del relat, segons VicentEscrivà.Per l’edat, pels temes i l’estil emprats, era considerat un costumista, un escriptor méspropi del XIX, per això els escriptors i aficionats a la literatura nascuda a l’empara deNosaltres els valencians no l’introduïren en les seues lectures ni el valorarenliteràriament com calia, ja que consideraven que la seua obra no era prou modernaestilísticament i que la llengua era massa rural o dialectal i poc acostada als usoslingüístics i literaris barcelonins. Ocorria que es parlava molt del Valor gramàtic peròpoc del Valor literari. Encara recordem com en 1980 en posar alguns docents lesRondalles com a lectura obligatòria en les classes de Gramàtica Normativa Valencianai llevar els habituals Fabregat, Ventura Melià, Seguí, Isa Tròlec o alguns del Principatvan rebre moltes crítiques. Com confessa un bon escriptor de la generació dels 70,Josep Lozano: «Enric Valor va exercir sobre mi un gran encís, més que pel quecontava, per com ho contava, sobretot pel seu gran domini de la llengua, pels seusrecursos de llenguatge oral, que emanaven directament de la tradició popular, amb elsquals el lector podia identificar-se plenament i gaudir d’allò que els teòrics, més omenys idealistes, denominen el geni de la llengua. Un model que com tantes vegadess’ha dit, establia un equilibri entre la unitat de la llengua i les peculiaritats valencianes,un model que aportava nova saba al patrimoni lingüístic de la nostra cultura, unreferent molt vàlid per a tractar de confegir en la narrativa el procés d’identificació entrelector i text».Per això, com ha mostrat Jaume Pérez Muntaner, se l’esmenta poc o no se l’esmentaen obres de literatura tan importants com la de Riquer-Comas-Molas, on se li dedicamitja pàgina (recorde que un il·lustre professor i crític barceloní el dia de la defensa dela tesi doctoral de Vicent Escrivà confessava que no havia llegit res de Valor), o en elsvolums de Carbó-Simbor La recuperació literària en la postguerra valenciana (1939-1972) i Literatura actual al País Valencià (1973-1992) on és tractat en 6 pàgines. http://personales.ya.com/alfonsgc 3
  4. 4. Valor, a pesar que sabia que era poc valorat literàriament: «Tinc certa joventut encontra perquè no faig experimentalisme», i malgrat la mala sort que tenia amb elseditors valencians, seguí fent la literatura realista que creia, i no volgué editar aBarcelona com li recomanava Fuster. Heus ací un detall molt transparent de lapersonalitat patriòtica de Valor: sacrificà una fama més fàcil i diners pel futur delsvalencians, coneixedor de la personalitat valenciana i que l’obra publicada a Valènciatindria més efecte en els valencians que l’editada a Barcelona.Les Rondalles estan confegides a partir d’un nucli narratiu de procedència oral més omenys complet o extens, sobre el qual opera una profunda transformació ireformulació en el relat oral —estructura, situacions, personatges— i ens proposamitjançant l’escriptura millorativa uns contes cultes, molt separats de la rondallatradicional. Empra ja la tècnica que després usarà en l’Ambició d’Aleix, la seua primeranovel·la, i en el Cicle de Cassana. Amb elles es recrea un imaginari col·lectiusuposadament valencià. Són en paraules de Vicent Escrivà, petites novel·lesamoroses i sentimentals, que ell classifica en quatre tipus: Novel·letes amoroses imoralitzadores. Quadres de costum. Novel·letes gòtiques. Novel·letes historitzants.Estos contes cultes, més pròxims al XIX que al XX, com després les novel·les,s’aguanten no en un estil treballat, sinó en la riquesa de llengua que coneix i que liflueix de dins. Com assenyalava Joan Oleza: «La força de l’estil no cal cercar-la enValor, en el seu sentit rítmic o musical, ni tampoc en la seua capacitat de mobilitzar ellector a través de la retòrica: Pocs i poc agosarats són els recursos retòrics de Valor,les seues metàfores, els seus escassos i primaris símbols, els seus jocs amb la sintaxii la semàntica/.../ La força de la llengua, arrela, com en un Prudenci Bertrana, enl’extraordinària coneixença de la llengua per dedins, de les seues potencialitatsmaterials, de la flexibilitat morfològica, de les variants dialectals, dels modismespopulars, de la quantitat de lèxic. És l’home capaç de fer reviscolar la llengua popular».Només li falta haver assajat un registre lingüístic per als diàlegs, com també assenyalaOleza: «Es una veritable llàstima que la seua concepció de la novel·la i de la missiópedagògica de l’escriptor li hagen barrat sovint l’aventura del llenguatge col·loquial,dels diàlegs populars en directe, de la narració de sabor oral». Gemma Lluch creu quequalsevol persona, escolar o adult pot llegir i fruir de les seues Rondalles.Possiblement per això han tingut tant d’èxit en l’escola i en la societat valenciana.La novel·lística, realment la seua vocació més forta (ell es lamentava de no haverpogut realitzar fins a major la seua vocació narradora «però els de la meua generacióhem tingut tan mala sort», «he escrit prou, sí, però no tant com haguera volgut. Avegades pense: què poques novel·les em va deixar escriure Franco») presenta lesmateixes característiques estilístiques i lingüístiques que les Rondalles, però ara mésclarament aboca les seues experiències autobiogràfiques i els seus coneixements dela terra. En elles pretén fer la crònica del període històric que va viure, plasmant-hitotes les seues observacions sobre el paisatge i la geografia, la toponímia, la fauna i labotànica, com ha mostrat Rafael Enguix i Ribelles (en efecte Sense la Terra Promesaés la crònica dels primers anys del segle XX i la primera guerra mundial; Temps deBatuda i Enllà de l’horitzó, de la guerra civil).En elles traspua un simbolisme que mostra la seua visió idíl·lica i apassionada pelpaís: característica important de la seua obra és la pugna entre novel·la (avanç del’acció, plantejament dels conflictes, individualització dels personatges...) i ègloga(paisatgisme a ultrança, gust per les escenes costumistes, desdramatització delsconflictes, tipificació dels personatges...), en paraules d’Oleza.Usa la narració en primera persona per a oferir més adequadament el material deficció i augmentar la complicitat del lector. El protagonistes de les seues novel·les sónla col·lectivitat, algunes famílies, la natura, la muntanya i el camp i la llengua.La primera edició de L’ambició d’Aleix (1960), era escrita des de feia deu anys, icomençada en 1942, després de moltes peripècies per la censura i eliminar del seudesenllaç novel·lesc l’adulteri dels protagonistes. http://personales.ya.com/alfonsgc 4
  5. 5. En Sense la Terra promesa posa en marxa una narració principal: l’evoluciósociopolítica d’una comunitat en trànsit des d’una economia de tipus agrarista fins a lesformes industrials en una primera fase de presa de consciència del proletariatcamperol. Esta narració va adobada amb tota una llarga sèrie d’històries menors.L’enxarxat implica els diversos modes de narracions amb un ventall ampli que abraçades del petit afer anecdòtic fins aspectes que recorden el quadre de costums totpassant per històries d’aventures (Jeroni Cucart), el fulletó (Alícia), la narració còmica(el calvari).L’espai global és Cassana amb la geografia, la ruralitat, el pla i la muntanya, peròl’espai i el temps no s’esgoten en concreció geogràfica o cronològica. Usa el recurs del’espai interior i el temps psicològic. Escrivà la considera una novel·la paradigmàtica del’ambició novel·lar del realisme codificat durant el segle XIX: abundor de parèntesisexplicatius, ús de la precisió temporal quasi obsessiva, de la predicció, d’explicacionslingüístiques acurades.També una abundant presència de la ironia dramàtica o situacional. És segurament laseua millor obra.Temps de batuda és un esforç per rescatar de l’oblit i de reconstruir un món esborratde la memòria col·lectiva precisament en unes coordenades històriques adverses:l’inici de la guerra civil.S’hi observen quatre línies ben vigoroses i molt personals en esta obra valoriana,segons Escrivà: 1) La recuperació de l’agre de la terra a través de la contemplació delpaisatge, el coneixement de l’entorn geogràfic, el contacte amb els muntanyesos i elseu treball idíl·lic. 2) La identificació del protagonista amb la classe dels propietaristradicionals que viuen del propi treball. 3) L’apropament de don Frederic a la classetreballadora sensatament conformada amb la seua condició, però amb aspiracions aconvertir-se en mitgers. 4) El protagonista, primerament anarquista, posseïdor d’unabona cultura, s’unirà al govern local revolucionari.Enllà de l’horitzó, on l’espai reconcentrat de Cassana s’obri a l’exterior, ja potconviure amb altres móns, i on el món rural es converteix en un món vinculat a lamarxa històrica de la classe treballadora del país.La importància literària de Valor ens la presenta Escrivà: «Ell es constitueix literalment,i sense exageracions, en tota la nostra tradició novel·lística . Sense la seua gran obravessada en el Cicle de Cassana, els valencians perdríem tot un segle XIX [...]. Es peraixò que sempre situarem Enric Valor entre els grans fabuladors històrics com VíctorCatalà i Narcís Oller. I al costat dels quasi coetanis Llorenç Villalonga i MercèRodoreda».Enric Valor, en suma, és l’home que ha sabut crear una riquíssima llengua literària queavui en dia és punt de referència obligada per als escriptors més exigents i per alsensenyants més conscienciats. És l’autor que coneix i ha fet actuar totes les virtualitatsexpressives de la llengua. Però a més és l’escriptor que millor representa la continuïtatininterrompuda de la tradició lingüística i literària valenciana.L’entrada del valencià en l’escola féu que les seues Rondalles es popularitzaren i esllegiren, però en canvi les seues grans novel·les es lligen poc i es venen menys, il’única tesi sobre ell roman sense publicar des de l’any 1993.b) Narra una situació semblant a la del text d’Enric Valor que hages vist en unapel·lícula o que hages llegit. (Extensió: 150 paraules)Joan era un xic alegre i tímid al mateix temps, que mai havia vist jugar a futbol a undels que denominaven cracs. Un dia de principis de gener, el Centre on estudiavahavia aconseguit entrar en un programa de col·laboració amb una ONG depenent deNacions Unides, amb el qual un esportista famós visitava les instal·lacions del col·legi ipassava un llarg dia amb els xicot i així fer-los oblidar, per un moment, la misèria ambla qual convivien tots els dies. http://personales.ya.com/alfonsgc 5
  6. 6. No s’ho acabava de creure. Dilluns veuria a un personatge que idolatrava, amb quisomniava nit sí, i nit no. La veritat és que el nen se n’adonava que l’illa on vivia era unreducte ruïnós en les antípodes de la civilització, i que si no era per la bona fe de gentcompromesa, una experiència com esta no s’hi donaria en la vida.Joan caminà hores i hores eixe cap de setmana per avisar als seus familiars i amics deque la figura que tant desitjava ser quan fóra major, li faria una visita al seu llocd’aprenentatge dilluns de la setmana que tot just començava. Estava realmentenfervorit per l’esdeveniment.Però, dilluns arribà no com ho havia esperat Joan amb tanta frissança, sinó com elgerro d’aigua freda que et dóna una mala notícia sense haver-la esperat. El dilluns, ales huit i mitja del matí, un terratrèmol sacsejà tota la ciutat deixant un riu de plors idesesperació per allà on passaven els ulls del jove. A Joan li havia pillat de camí al’escola i havia pogut refugiar-se en un gran descampat que hi havia en el trajecte.Però a la majoria de la ciutadania de la mísera població on residia, els havia trobat alsseus llocs de treball o en els seus pseudohabitatges.La deficient construcció de les vivendes, junt a la força demoledora del gran sotrac,que havia passat com a exèrcit sense pietat, havia deixat Joan sol, sense ningú, sensefamília, sense il·lusió.El dia que s’havia de convertir en inoblidable s’havia convertit en el dia que haviad’oblidar per continuar endavant. http://personales.ya.com/alfonsgc 6

×