Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

"La Formació del Delta del Llobregat" (primera versió) a càrrec de Joan Lluís Ferret i Pujol

4,514 views

Published on

Published in: Education, Technology
  • DOWNLOAD THAT BOOKS INTO AVAILABLE FORMAT (2019 Update) ......................................................................................................................... ......................................................................................................................... Download Full PDF EBOOK here { http://bit.ly/2m77EgH } ......................................................................................................................... Download Full EPUB Ebook here { http://bit.ly/2m77EgH } ......................................................................................................................... Download Full doc Ebook here { http://bit.ly/2m77EgH } ......................................................................................................................... Download PDF EBOOK here { http://bit.ly/2m77EgH } ......................................................................................................................... Download EPUB Ebook here { http://bit.ly/2m77EgH } ......................................................................................................................... Download doc Ebook here { http://bit.ly/2m77EgH } ......................................................................................................................... ......................................................................................................................... ................................................................................................................................... eBook is an electronic version of a traditional print book that can be read by using a personal computer or by using an eBook reader. (An eBook reader can be a software application for use on a computer such as Microsoft's free Reader application, or a book-sized computer that is used solely as a reading device such as Nuvomedia's Rocket eBook.) Users can purchase an eBook on diskette or CD, but the most popular method of getting an eBook is to purchase a downloadable file of the eBook (or other reading material) from a Web site (such as Barnes and Noble) to be read from the user's computer or reading device. Generally, an eBook can be downloaded in five minutes or less ......................................................................................................................... .............. Browse by Genre Available eBooks .............................................................................................................................. Art, Biography, Business, Chick Lit, Children's, Christian, Classics, Comics, Contemporary, Cookbooks, Manga, Memoir, Music, Mystery, Non Fiction, Paranormal, Philosophy, Poetry, Psychology, Religion, Romance, Science, Science Fiction, Self Help, Suspense, Spirituality, Sports, Thriller, Travel, Young Adult, Crime, Ebooks, Fantasy, Fiction, Graphic Novels, Historical Fiction, History, Horror, Humor And Comedy, ......................................................................................................................... ......................................................................................................................... .....BEST SELLER FOR EBOOK RECOMMEND............................................................. ......................................................................................................................... Blowout: Corrupted Democracy, Rogue State Russia, and the Richest, Most Destructive Industry on Earth,-- The Ride of a Lifetime: Lessons Learned from 15 Years as CEO of the Walt Disney Company,-- Call Sign Chaos: Learning to Lead,-- StrengthsFinder 2.0,-- Stillness Is the Key,-- She Said: Breaking the Sexual Harassment Story That Helped Ignite a Movement,-- Atomic Habits: An Easy & Proven Way to Build Good Habits & Break Bad Ones,-- Everything Is Figureoutable,-- What It Takes: Lessons in the Pursuit of Excellence,-- Rich Dad Poor Dad: What the Rich Teach Their Kids About Money That the Poor and Middle Class Do Not!,-- The Total Money Makeover: Classic Edition: A Proven Plan for Financial Fitness,-- Shut Up and Listen!: Hard Business Truths that Will Help You Succeed, ......................................................................................................................... .........................................................................................................................
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • Be the first to like this

"La Formació del Delta del Llobregat" (primera versió) a càrrec de Joan Lluís Ferret i Pujol

  1. 1. FORMACIÓ DEL DELTA DEL LLOBREGAT<br />
  2. 2. Documentació històrica<br />“Mapa en que se representa como el río Llobregat tenía un cauce oriental en la oriental división del territorio que en el díadivide el término y la Parroquia del Hospitalet de la del Port que es Parroquia de Sans, y como el decurso del tiempo, habiendodichorío (cerca de los años 1080 a 1090) hechosaltótomósu curso por la parte occidental de dichoterritorio de Hospitalet”.<br />“el río Llobregat antiguamentecorríadesdePoniente a Oriente, por el paraje de l’Hospitalet, llamado carretera de la barca, hasta llegar al camino carretera que va desde la Carnicería de Sans a Port; qual paraje dista 500 pasos de dichacarnicería, desde el qual parajegirabadichoríohacia el mar por la línea dondeexiste la actual división oriental entre la parroquia de Hospitalet y la de Sans”.<br />
  3. 3. Investigació<br />Partint de la informació de l’existència d’aquesta llera del riu Llobregat, que va publicar al Noticiari Pratenc, el 1936, Josep Pujol i Capsada, i en desconèixer treballs d’historiadors que ho haguessin tractat vaig decidir investigar-ho.<br />L’estudi de la formació del Delta del Llobregat ha estat el mètode emprat per trobar indicis de la seva existència, ja que tot riu deixa empremtes geològiques.<br />En aquest estudi he detectat aquesta llera i quatre lleres més del riu i l’evolució de les línies de costa des del segle I al segle XX. La informació geològica i històrica ha permès datar aquestes línies de costa.<br />
  4. 4. COMPOSICIÓ DEL DELTA<br />Aquest pastís i el seu tall poden ser representatius del que volem estudiar.<br />Els estrats que veiem en el tall són de diferents materials.<br />En el cas estudiat poden ser d’argila, sorra i grava.<br />L’existència de grava denota una antiga llera d’un riu.<br />
  5. 5. Mapa en planta del Delta<br />Aquest mapa permet veure el pastís des de dalt.<br />El Delta està situat entre Montjuïc i el Garraf.<br />
  6. 6. Tall vertical del Delta<br />
  7. 7. Creixement vertical<br />
  8. 8. Aspectes a considerar en la formació del Delta<br /><ul><li> Aportació de sediments
  9. 9. Profunditat a la zona costanera
  10. 10. Amplitud de les marees
  11. 11. Força de les onades
  12. 12. Força del vent
  13. 13. Direcció dels corrents marins</li></li></ul><li>Delta del Llobregat<br /><ul><li>Mar amb micromarees
  14. 14. Corrent marí direcció NE a SO
  15. 15. Zona costanera de poca profunditat (10 a 60 m)
  16. 16. Vents dominants: matinada S a N, migdia NE a SO (predominant) i nit N a S
  17. 17. Més aportació de sediments que disgregació dels mateixos</li></li></ul><li>Creixement d’un Delta<br />Fig. 1 El corrent del mar desplaça els sediments, segons la seva direcció<br />Fig. 2 Es produeix una acumulació de sediments a la desembocadura, i una zona pantanosa darrera<br />Fig. 3 Aquesta acumulació de sediments provoca una zona d’aigües tranqui·les que permet que creixin els sediments en sentit contrari<br />Fig. 4 Es repeteix el cicle de creixement del delta<br />
  18. 18. Maresmes<br />A la zona de la desembocadura del riu, la línia de costa de terra ferma anava precedida per una zona de maresmes, que tenen poc desguàs, i on es difícil precisar què és terra i què és aigua.<br />
  19. 19. ASPECTES A CONSIDERAR<br />1 - CARTOGRÀFICS<br /> Edició pròpia de corbes de nivell d’un metre, partint de les dades ICC d’escala 1:5000, amb corbes de nivell cada 5 m d’altitud. Dóna punts concrets amb una precisió de 10 cm. Com que el pendent del Delta és d’un 1 per 1000, amb una altitud màxima de 10 m, les corbes de nivell de cinc metres no tenen prou detall per a aquest estudi.<br />2 - GEOLÒGICS<br />Corbes sísmiques, columnes estratigràfiques de pous, tipus de sediments aportats pel riu Llobregat i subsidències.<br />Hem pogut disposar de prop d’un miler de columnes estratigràfiques de la Comunitat d’Usuaris del Delta del Llobregat (CUADLL).<br />3 - CLIMÀTICS<br />Variacions del nivell del mar i de la influència de la pluja sobre la quantitat de sediments aportats pel riu.<br />4 - HISTORIOGRÀFICS<br />Existència de dades de barques enfonsades, capbreus de finques, masies, ermites, la carretera de València, plànols antics, etc.<br />
  20. 20. CartografiaCorbes de nivell de 1 m<br />Hem partit dels mapes de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) d’escala 1-5000 i<br />corbes de nivell de 5m.<br />En disposar de punts amb una precisió de 10 cm, hem dibuixat corbes de nivell de 1 m.<br />Veiem un creixement molt més ràpid a la part de llevant del delta que a la de ponent.<br />Interpretarem aquest mapa simulant el creixement del mar. Si el mar creixés 5 m, quedaria inundat fins a la línia de 3. En altres creixements del nivell del mar passaria el mateix.<br />
  21. 21. Coordenades dels punts de sondeig<br />
  22. 22. Columnes estratigràfiques<br />Amb la informació extreta dels pous i sondeigs que s’han efectuat al delta del Llobregat (un miler, proporcionats per la Comunitat d’Usuaris d’Aigües del Delta del Llobregat CUADLL), s’han pogut dibuixar les columnes estratigràfiques de cada punt.<br />Situació per coordenades, altitud i gruix de cada estrat (argila, sorra, grava, etc.) i situació sobre el nivell del mar<br />
  23. 23. Climatologia<br />Està demostrat que existeix una relació entre els canvis de clima i els increments i freqüències de les pluges dins de la Petita Edat de Gel (1580-1620, 1760-1800, 1830-1870).<br />Les inundacions més grans es van produir entre 1516 i 1642, amb un màxim de descàrregues de 4680 m3/s.<br />Els sediments provocats per aquestes pluges no es van distribuir d’una manera uniforme. La situació de les diverses lleres que va ocupar el riu va provocar que en la seva desembocadura , situada en cada moment en llocs diferents, aquests sediments es distribuïssin de una forma irregular, segons el cas.<br />
  24. 24. Datació Carboni14<br />Disposem de les següents dades de datació dels punts FOC i Depuradora (Gàmez, 2007), que ens ajudaran a datar les corbes de nivell trobades.<br />
  25. 25. Detecció de punts amb grava, que demostren l’existència de lleres de riu<br />Punts on hem detectat estrats amb grava i la seva altitud sobre el nivell del mar<br />
  26. 26. Creixement del delta del Llobregat<br />El delta emergit ha crescut en els últims 2000 anys. Castelldefels, Viladecans, Sant Boi, Cornellà, L’Hospitalet i una part de Barcelona, formaven la línia de costa.<br />
  27. 27. Delta occidental segle I a V<br />S’han trobat restes de vaixells enfonsats, en la zona d’ancoratge coneguda com Les Sorres.<br />Transportaven ferro, vi, blat, etc.<br />
  28. 28. Lleres del riu Llobregat<br />Hem detectat les següents lleres, que hem denominat de la següent manera:<br />1 - Montjuïc, perquè anava a desembocar prop de la muntanya de Montjuïc.<br />2 - Remolar, que va créixer fins que la seva aigua va arribar a l’actual estany del Remolar.<br />3 - Llobregadell, que va passar per sota l’ermita de Bellvitge. Codina el va reconèixer amb aquest nom.<br />4 - L’Illa, que anava a desembocar en direcció a l’antic estany de l’Illa.<br />5 - Actual, per coincidir amb el que tots hem conegut.<br />
  29. 29. Lleres dels rius Montjuïc i RemolarSegle V<br />
  30. 30. El Llobregadell<br />En coincidir el punt“f” del tall D amb l’ermita de Bellvitge, l’identifiquem com la llera del Llobregadell.<br />Al 995, un dels terratinents tenia un terreny situat al damunt d’un antic braç del riu que anomenaven Llobregadell i que progressivament es va convertir en estany. La propietària era una dona de nom Amalvigia. La seva possessió comprenia un reguer o desguàs. El reguer d’Amalvigia es va transformar, al segle XI, en el mas Maviga, dotat d’església pròpia, i al segle XII, en ermita de Benvige, convertida posteriorment en Bellvitge (Codina).<br />A l’església de Santa Maria de Bellvitge, l'ermita romànica està gairebé sencera, però es troba a uns 3 o 4 m sota el nivell del terra actual, una fondària molt gran (Izquierdo).<br />
  31. 31. Lleres del Llobregadell i del Remolar segle VII<br />
  32. 32. Llera del Remolarsegle VIII<br />
  33. 33. El riu Llobregat, frontera (any 801)<br />A partir de l'any 801, en què Lluís el Pietós conquerí Barcelona, el riu Llobregat esdevingué frontera entre les terres carolíngies de la riba esquerra i les sarraïnes de la riba dreta.<br />
  34. 34. Llera del Remolarsegle X<br />El primers documents que parlen del territori pratenc són de l’any 965.<br />
  35. 35. Conquesta pels comtes de Barcelonade la resta del Delta<br />Als voltants del 900, les terres de la riba dreta foren conquerides i es bastí una línia de castells, entre els quals destaquen el de Castellví de Rosanes, el d'Eramprunyà i el de Cervelló. <br />En efectuar la conquesta als musulmans, es va procedir a aixecar una sèrie de castells des de Montserrat fins al mar, cadascun dels quals controlava una ruta d’accés a Barcelona des de la terra de l’islam.<br />
  36. 36. Castell d’Eramprunyar<br />Pels volts de l'any 900, els comtes de Barcelona Guifré Borrell i Sunyer van executar una àmpliaoperació política i militar per incorporar al comtat les terressituades entre el Llobregat i l'altra banda del Garraf. La incorporació formal d’aquestes terres al comtat de Barcelona s’had’entendrecom la definiciód’unens territorial, el termecasteller, i l’edificaciód’unafortificació principal: el castell d’Eramprunyà.<br />Un document del 988 assenyalaelslímits del terme a finals del segle X: a llevant, el riuLlobregat; a migdia, el mar fins a l’indret denominat farello, que cal identificar amb el puig del Far, situatjust sobre la punta Ferrosa, cap al final de les costes de Garraf, a ponent un lloc esmentat com a kastrumEpiscopale (Sant Pere de Ribes); i, al nord, els termes de Subirats i Cervelló. El terme del castell d’Eramprunypa abastava doncs, aleshores, els actuals termes municipals de Gavà, Begues, Castelldefels, Sant Climent, Viladecans, Sant Boi, i part dels de Sitges i Olivella<br />
  37. 37. Termes dels Castells de Port i Eramprunyà, segle X<br />El riu Llobregat definia els límits dels dos termes, durant el segle X<br />
  38. 38. Castell de Port<br />La primera menció de l’existència del castell de Port és de l’any 1020, identificat com el castell de Geribert.<br />El juliol de 1058, el terme del castell limita a orient amb el Coll dels Enforcats, a migjorn amb el mar, a occident amb el riu Llobregat, i al nord amb el camí que va dels Enforcats a Santa Eulàlia de Provençana.<br />Des de l’any 977, existia una via que anava des del Coll dels Enforcats (Plaça Espanya actual), passant per Cornellà fins a Sant Boi, passant el Llobregat a gual, <br />Les Arenes es va construir el 1899 damunt d'un monticle, al que anomenaven El Coll dels Enforcats . Era on ajusticiaven els reus segles enrere. I hi devien tenir feina, perquè hi havia disposades ni més ni menys que cinc forques. El lloc estava fora de les muralles de la ciutat, i d’aquí ve l’expressió, quan es vol referir a un indret llunyà: “Està a la quinta forca”.<br />
  39. 39. Coll dels enforcats, 1900<br />
  40. 40. Castell de Port, segle XI<br />A partir d’inicis del segle XI, s’abandona paulatinament la zona del Port. En aquells moments, «els vaixells eren arrossegats a terra fins a la platja”<br />Entre les causes de la decadència de Port cal referir també un fenomen general del segle XI com era l’assecament dels cursos fluvials<br />
  41. 41. La llera de L’Illa, segle XI<br />
  42. 42. Illa de Banyols 1211-1492<br />Pels voltants de 1211, el Llobregat fa un salt, allunyant-se cap a llevant, incorporant a la seva dreta el territori de terres baixes conegudes com a Banyols, mantenint-se l’antic braç viu.<br />Aquest espai entre els dos cursos del riu va passar a denominar-se Illa de Banyols, que seguirà pertanyent a la Parròquia de Provençana.<br />
  43. 43. Vaixell segle XIV-XV<br />Vaixell medieval trobat a la zona nord del Canal de Rem Olímpic de Castelldefels, una mica més amunt d’on es creua amb l’antic<br />curs de la Corredora Mestra o Principal, i que és un vaixell de<br />finals del s. XIV o principis del XV.<br />
  44. 44. Finques any 1411<br />Seguint el curs de la llera (L’Illa) del riu Llobregat, (encara viu el 1411) tenim documentada la situació de les següents finques:<br />1- Pere Domenèch.<br />2- Pere de Colls. Estany.<br />3- Mas Català (Plaça). Riu.<br />4- Arnau Viader. Riu.<br />6- J. Vilar.<br />.....................<br />7- Esteve Viader.<br />10- EsbertViader.<br />11- Pere Alegret.<br />13- Guillem Alegret.<br />14- Pere Bonet. (mar i bufera)<br />
  45. 45. Línia de costa, segle XV<br />
  46. 46. Mapa albufera 1786<br />És molt interessant una notícia, segons la qual el sis de setembre de 1601 una esquadra de sis galeres passà la nit «a la cala de la Murtra», perquè el vent de gregal impedia a les naus passar el Morrot de Montjuïc.<br />En un mapa del 1786 encara hi apareix aquesta petita albufera, que era molt utilitzada per arrecerar-hi els vaixells.<br />.<br />
  47. 47. Línia de costa segle XVIII<br />
  48. 48. El Delta – Segle XX<br />
  49. 49. Maresma La Podrida, 2002<br />

×