1. Descobrim el delta del
Llobregat
-dossier del professor-
Centre d’Educació Ambiental
Torre de la Vila
Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

2. Aquest material educatiu ha estat realitzat per l’Associació ECOIMA
ecoima@suport.org
www.ecoima.org
ECOIMA, Centre d’Educació Ambiental
Equip d’autors:Tomàs Ballesteros, Artur Degollada, Emilio Martín
Imatges: Dibuix de Gavina d’Audouin (p. 7) d’Emilio Martín, dibuix Pollancre (p. 7) de Quim
Boix. Resta d’imatges procedents del fons gràfic d’ECOIMA i de fons de lliure ús.

3. Centre d’Educació Ambiental Torre de la Vila
DESCOBRIM EL DELTA DEL LLOBREGAT
ÍNDEX
Objectius i continguts 3
Desenvolupament de l’activitat 6
El Delta del Llobregat 7
Els ambients del delta
Vegetació
Fauna
-2-

4. Centre d’Educació Ambiental Torre de la Vila
Objectius i continguts
Destinataris: Cicle inicial de primària (1r i 2n de primària, nens/nenes 6-7 anys)
Mòdul: Zones humides
Objectius
• Donar a conèixer els animals i plantes que viuen a una zona humida i el seu entorn.
• Aprendre a treballar les dades in situ.
• Conèixer un important espai natural proper. Prendre consciència de la problemàtica ambiental
del delta.
• Aprendre a situar-se en el context geogràfic i els espais naturals, infraestructures, serveis,
etc...
• Fomentar el coneixement de la fauna i flora, així com els paisatges i ecosistemes.
• Incentivar una actitud respectuosa envers la natura i el medi ambient.
Descripció
Aquesta activitat es desenvolupa als Espais Naturals del Delta del Llobregat, en concret a la zona
de Remolar- Filipines. Es tracta d’una excursió d’un matí guiada per un educador ambiental,
realitzant un itinerari interpretatiu visitant els diferents ecosistemes (llacuna, maresma, bosc de
ribera, pineda, platja) i descobrint la variada fauna i flora d’aquesta zona humida. Grups màxims de
20/25 alumnes per cada monitor.
Continguts:
Conceptuals:
- Parts externes dels animals i les plantes amb flor de l’entorn
- Característiques bàsiques dels mamífers, aus i peixos
- Elements més rellevants del medi físic: muntanyes, rius, vegetació, planes,...
- Elements que componen el paisatge humanitzat: conreus, camins, pobles, ciutats, carreteres,...
Procedimentals:
- Observació directa a ull nu d’éssers vius, fets i fenòmens senzills
- Descripció intuïtiva oral i gràfica d’éssers, fets i fenòmens observats
Actitudinals:
- Manifestació d’actituds de respecte i no agressió vers el medi ambient
- Esperit d’observació i interrogació vers l’entorn
- Valoració de la importància del sentits en l’exploració d’organismes i de materials
- Interès per conèixer la realitat que ens envolta
- Col—laboració en la conservació de l’escola i del nostre entorn
Material: Dossier pel professor i fitxes pels alumnes. Prismàtics. Fitxes i guies d’identificació.
Mostres de material biològic autoritzat.
-3-

5. Centre d’Educació Ambiental Torre de la Vila
Desenvolupament de l’activitat
Després d’esmorzar s’inicia l’itinerari, que inclou els següents punts d’interès: Aguait,
Mirador de la Vidala, Bosc de ribera, pineda litoral i platja.
1. L’Aguait (observació d’aus)
Un aguait és una cabana -generalment de fusta- que s’utilitza per observar ocells.
L’interior de l’aguait està a les fosques per no ser vistos pels ocells, però evitarem fer
qualsevol tipus de soroll per no espantar-los. Farem especial èmfasi en els següents punts:
• Distingir els diferents tipus d’animals que es poden veure des de l’aguait: aus,
mamífers, rèptils i peixos
• Aprendre a utilitzar els prismàtics
• Diferenciar els diferents medis on es desenvolupa la vida dels animals: aigua
(estanys), terra (boscos, canyissars), aire.
• Distinció entre animals silvestres i animals domèstics
2. El Mirador de la Vidala
La torre de la Vidala és una construcció de fusta des de la qual podem contemplar diversos
espais de les comarques del Garraf, Barcelonès i Baix Llobregat. Des d’aquest mirador es
treballaran la identificació de diferents formes de relleu (muntanyes, platges, planes...),
infraestructures (carreteres, aeroport...) i sistemes naturals (canyissar, pinedes,
estanys...).
3. El Bosc de ribera
Es tracta d’un bosc que creix típicament a les ribes dels rius mediterranis i que inclou
espècies com l’àlber, el pollancre, l’om, el freixe o el salze blanc (Salix alba, arbre del
que es va obtenir l’àcid acetilsalicílic de les aspirines).
En aquest punt compararem els diferents tipus de fulles dels arbres del bosc de ribera i
diferenciarem aquells que perden la fulla a l’hivern i els que la mantenen. També es
comentarà la importància d’aquests boscos com lloc de refugi de fauna.
4. Platja
Les platges són zones plenes de vida animal i vegetal, i únicament a les platges
humanitzades hi manca la vida. La platja de la reserva a està prou bé conservada i en ella
podrem observar plantes de curioses formes i colors com la pastanaga marina o el card
marí. També pujarem a la torre de Cal Francès des d’on observarem la zona protegida on
cria una petita au protegida, el corriol camanegre.
5. La pineda litoral
Estenent-se des del Prat i fins a Castelldefels, aquesta pineda ressegueix la costa. No es
tracta però d’una pineda natural, sinó que va ser plantada a finals del segle XIX i principis
del XX, per tal de controlar l’avanç de les dunes que envaïen els conreus. Està composada
per pi pinyer, tot i que també hi podem trobar algun pi blanc. A la pineda buscarem restes
dels animals que hi habiten i aprendrem el nom d’algunes de les plantes que creixen a sota
dels pins.
-4-

6. Centre d’Educació Ambiental Torre de la Vila
El Delta del Llobregat
El riu Llobregat, en arribar al mar, forma un delta de 97
km2. És el segon en extensió de Catalunya, situat
geogràficament al bell mig de la costa catalana. Malgrat la
proximitat de Barcelona, dins dels seus límits encara es
conserva una de les tres zones humides més importants de
Catalunya.
L'acció de l'home al llarg dels segles ha anat transformant el
paisatge original d'aiguamolls en pinedes i conreus, i també
en zones industrials. Els aiguamolls que ens resten estan
concentrats a les àrees més properes al mar, on encara
persisteixen alguns estanys d'aigües salabroses (la Ricarda i
el Remolar són els dos més grans), però, avui dia, menys
d'un 3% de la superfície del Delta són aiguamolls. Tot i així,
el Delta assoleix importància internacional pels seus valors
ecològics, principalment per la presència de nombroses
espècies d’aus.
Els ambients del delta
Aiguamolls
Els estanys del delta del Llobregat que podem trobar a Les Filipines són la zona amb més
varietat d’animals de tot l’espai natural. Durant bona part de l’any presenten una gran
làmina d’aigua i durant els mesos de juliol i agost es transformen en un fanguer que fa les
delícies de moltes aus –com les cames llargues- ja que hi troben fàcilment molts dels
invertebrats que composen la seva dieta.
Els aiguamolls estan escoltats per un cercle de densa vegetació, principalment canyís,
canya i tamarius, que proporcionen amagatalls i refugis a cabussets, gallinetes d’aigua,
blauets...
Pineda litoral
La pineda que s’estén al llarg de
les platges del delta és fruit dels
esforços dels pagesos de la
comarca que, durant el segle XIX,
van omplir les dunes de pins per
evitar que la sorra envaïes els seus
camps de conreu. Avui dia, aquesta
pineda acull altres espècies com el
llentiscle o l’esbarzer, i a les
capçades dels seus arbres fan niu
tórtores turques i tudons.
-5-

7. Centre d’Educació Ambiental Torre de la Vila
Platja
A la platja, territs i corriols recorren la sorra humida buscant les seves preses mentre els
corbs marins neden a pocs metres de la riba del mar. Si passegem a prop de la zona de
dunes podrem veure plantes adaptades a les dures condicions de la platja, proveïdes de
fulles grosses amb esmolades punxes, com el card marí i la pastanaga marina, entre les
quals creix l’enorme flor blanca del lliri marí.
Vegetació
Al delta del Llobregat trobarem vegetació típica de zones humides, com el
canyís o la canya, arbres vinculats als rius, com el pollancre, l’àlber i el
tamariu, vegetació típica de platja (card marí, pastanaga marina) i boscos
de pi pinyer que van plantar els pagesos per detenir l’avanç de les dunes
cap a l’interior. Cadascuna de les espècies que habiten al delta té unes
característiques especials que la fan idònia per viure allà o la trobarem;
així, el pollancre suporta molt bé la inundació dels seus arrels –i per això
sempre creix al costat de l’aigua-, el card marí es capaç de aguantar
sequeres molt llargues i les altíssimes temperatures de la sorra a l’estiu i el
pi pinyer té uns arrels molt forts i llargs que li permeten resistir en els llocs
més inestables.
Fauna
El delta del Llobregat, tot i ser un espai natural relativament petit, és un punt on es
concentra una gran varietat d’animals, entre els quals destaquen la presència, al llarg de
l’any de 360 espècies d’aus, 29 espècies de mamífers, 13 de rèptils, 4 d’amfibis i 17 de
peixos.
Aus
Entre les aus que podem observar durant tot l’any al
delta destacarem l’ànec coll verd, el martinet blanc, el
bernat pescaire o la fotja. A l’hivern, els aiguamolls
plens d’aigua acullen també centenars de fredelugues,
corbs marins, xarxets... I a l’estiu, les sorolloses cames
llargues centraran la nostra atenció amb la seva figura
alhora desairosa i delicada. També són fàcils d’observar
nombroses espècies de gavines, com el gavià, la gavina
comuna o la gavina d’Audouin.
Mamífers
Els mamífers deltaics són molt més difícils
d’observar que les aus... però hi són. La
fagina habita a les pinedes, la mostela es
mou fàcilment entre el canyissar i els
matolls, la guineu i el porc senglar, durant
les seves llargues caminades, passen una
mica per tots els ambients. I la llista es
completa amb la presència de diferents
-6-

8. Centre d’Educació Ambiental Torre de la Vila
tipus de rats penats, rosegadors com el ratolí de bosc i insectívors tan curiosos com l’eriçó
clar.
No deixarem de mencionar la presència de cavalls en semillibertat al delta. Aquests
animals s’han portat fins als aiguamolls perquè ajudin a controlar l’excés de vegetació que
podria dificultar la nidificació d’algunes espècies.
Rèptils
No és rar, al llarg
d’una excursió pels
espais naturals del
delta, que ens
creuem amb alguna
serp verda, el rèptil
més llarg que habita
en aquests indrets. Serps d’aigua, sargantanes, fardatxos i dragons són altres dels escatats
que trepitgen –o s’arrosseguen- per la sorra del delta. Cap d’aquests animals ens pot fer
mal, així que si ens travessem amb ells, intentem gaudir del seva fugaç visió sense
espantar-nos. Des dels aguaits també veurem calfar-se al sol moltes tortugues d’aigua, la
majoria, però, pertanyents a una espècie americana, la tortuga de Florida. Aquesta
espècie, molt comercialitzada a les tendes d’animals, és un animal molt agressiu que ha
desplaçat a les tortugues d’estany i de rierol, fent-les gairebé desaparèixer de moltes
zones humides. L’alliberament d’aquesta espècie al medi natural és una pràctica gens
recomanable i prohibida per la llei.
Peixos
De les 17 espècies de peixos que habiten al delta, una
de les més curioses és el fartet o “peix de prat”, un
minúscul peixet que viu a les sèquies i als estanys
salobres i que està en perill de desaparició. Els seus
colors, sobre tot els dels mascles, són molt vistosos però
observar-los és bastant difícil degut a la seva mida i a
que els agraden molt les aigües tèrboles. Més fàcils de veure són els grans exemplars de
carpa de la bassa de les Filipines, els quals fan salts fora de l’aigua de tant en tant.
-7-