1. El color de la
sorra
Elena O’Callaghan i Duch
Maria Jesús Santos Heredero

2. El color de la sorra
Un infant sahrauí, l’Abdul·là, ens explica la seva vida diària, amb
totes les mancances que la situació del país comporta. Viu en un
camp de refugiats, en la part més àrida i més aspra del desert del
Sàhara, on no hi ha ni aigua, ni vegetació, ni vida, ni res...
Ens explica la seva vida amb ulls d’infant i, per tant, amb la
felicitat i conformitat que el desconeixement d’altres possibilitats
de vida porta implícites.
La figura de l’avi és el contrapunt de la realitat, però amb la
il·lusió d’un demà en llibertat representat al·legòricament pel mar
blau.
El color de la sorra representa la monotonia d’una situació
enquistada i la possibilitat de pintar un oasi amb llapis de colors,
el desig d’un demà millor.
Nosaltres expliquem aquesta història també amb ulls
d’infant.

3. Comencem...
Què ens suggereix el títol i la portada?

4. Continuem...
...amb la lectura del llibre per part dels alumnes

5. Treballem el contingut del
conte

6. Anem al pati...
...a escriure i dibuixar a la sorra com l’Abdul·là.

7. Els nostres dibuixos són del color de la sorra

9. M’ha encantat!!!
A la sorra pots fer els
dibuixos més grans que
al paper.
Però les impressions de l’experiència
han sigut positives

10. M’agrada molt
dibuixar i al
terra encara
més.
M’ha agradat
molt dibuixar a
la sorra, però
dibuixant en el
paper no
t’embrutes.

11. És divertit
dibuixar a la
sorra, però no es
pot pintar.
M’ho he passat
molt bé, però
m’agrada més
dibuixar en el
paper.
Dibuixar al
terra m’ha
agradat ja
que no hi ha
color.

12. Ho he trobat molt
divertit.
Quan vaig al Marroc
també hi dibuixo
molt, perquè hi ha
molta sorra.

13. M’ha agradat molt
dibuixar al terra,
perquè així aprenem
a dibuixar amb els
dits.

14. L’Abdul·là desitjava veure el mar, un oasi... Però
mentre no arribi el dia, ho podrà pintar de mil colors.
Anem també a pintar de mil colors el que nosaltres
desitgem.