Sistema digital en xarxa: Es treballa amb ordinador. Tots els ordinadors estan connectats entre sí. Existeix la possibilitat d'intercanvi d'idees i d'informació. Existeix la possibilitat de treballar en equip. Si la tecnologia existent permet treballar així, llavors, per què continuam fent feina com en el sistema analògic? Per què continuam treballant de forma egoista pensant en treure la feina ràpidament, i no amb la idea de que l'arxiu que estem emprant és un objecte editable que serà usat en el futur per altra gent? Tenir un sistema de treball. És a través del sistema que assolirem bons resultats i podrem evolucionar. La feina que fa una persona avui l'ha de poder continuar una altra demà. Deixar de fer les coses per a l'endemà, de qualsevol manera, tractant de solucionar un problema al moment i creant-ne d'altres per a més endevant, multiplicant els temps de feina i treguent-li significat a la dedicació que els mateixos treballadors aporten a cada projecte. Entendre que la velocitat en la que surt un projecte depèn més de la lentitud i en la cura amb la que es treballen els arxius per a que aquests siguin després fàcilment editables, que no en la rapidesa de teclejat. Si cercam el resultat immediat, ens veurem ancorats en un present gris, afrontant un futur negre. Passar de treballar en grup a produir i fer feina en equip. Reduir l'individualitat regnant. Optimitzar el temps i l'energia, que és tot el que l'ésser humà té quan neix, que s'empra en fer les coses i que es tuda de forma sistemàtica. Formar part d'un tot i donar sentit a la nostra feina i al nostre temps incrementa el nivell de felicitat. Al manco, el contrari la disminueix. Facilitar l'intercanvi d'informació i de coneixements. Es facilitarà la mobilitat i l'adaptació d'un treballador quan aquest canviï d'un equip a un altre. Els distints projectes són més importants que l'arquitecte que els fa. El lliure intercanvi d'informació i de coneixements incrementa la llibertat i la riquesa dels individus i dels grups que aquests formen.

1. MANIFEST PER A LA (re)GENERACIÓ DE L'ARQUITECTURA
"Malgrat tot, les societats avancen gràcies a la gent que assumeix riscos, que té un caràcter innovador per
dissenyar el futur i coratge per prendre decisions”. Artur Mas, 30 de novembre de 2012.
PARADIGMES
Sistema analògic:
Es treballa dibuixant a mà. Un plànol és un objecte únic i irrepetible. Es pot reproduir en fotocòpies
perdent certa qualitat. L'arquitecte és l'amo i senyor de la seva feina, la qual cosa dóna lloc a una mentalitat
individualista.
Sistema digital sense xarxa:
Es treballa amb ordinador. Però, bàsicament, no es canvia ni la mentalitat ni la forma de treballar que
quan es feia a mà. L'arxiu de treball continua essent un objecte aïllat, ara dins l'ordinador. L'únic avantatge
respecte al model anterior és que es poden solucionar les errades amb facilitat i d'un mateix plànol se'n
poden fer tantes còpies, sense pèrdua de qualitat, com siguin necessàries. L'arquitecte continua essent l'amo
i senyor de la seva feina. No hi ha necessitat de treballar en equip.
Es repeteixen feines. La manca d'unificació de sistemes de treball, fa que moltes vegades no es
pugui reutilitzar la feina feta per l'altri i que aquesta s'hagi de repetir. Es treballa en grup, no en equip. En el
treball en grup, la suma total dels esforços és igual, si no inferior, a la suma dels esforços individuals per
separat. En el treball en equip, la suma total dels esforços és superior a la suma dels esforços individuals per
separat.
Sistema digital en xarxa:
Es treballa amb ordinador. Tots els ordinadors estan connectats entre sí. Existeix la possibilitat
d'intercanvi d'idees i d'informació. Existeix la possibilitat de treballar en equip. Si la tecnologia existent permet
treballar així, llavors, per què continuam fent feina com en el sistema analògic? Per què continuam treballant
de forma egoista pensant en treure la feina ràpidament, i no amb la idea de que l'arxiu que estem emprant és
un objecte editable que serà usat en el futur per altra gent?
Tenir un sistema de treball. És a través del sistema que assolirem bons resultats i podrem
evolucionar. La feina que fa una persona avui l'ha de poder continuar una altra demà. Deixar de fer les coses
per a l'endemà, de qualsevol manera, tractant de solucionar un problema al moment i creant-ne d'altres per a
més endevant, multiplicant els temps de feina i treguent-li significat a la dedicació que els mateixos
treballadors aporten a cada projecte. Entendre que la velocitat en la que surt un projecte depèn més de la
lentitud i en la cura amb la que es treballen els arxius per a que aquests siguin després fàcilment editables,
que no en la rapidesa de teclejat. Si cercam el resultat immediat, ens veurem ancorats en un present gris,
afrontant un futur negre.
Passar de treballar en grup a produir i fer feina en equip. Reduir l'individualitat regnant. Optimitzar el
temps i l'energia, que és tot el que l'ésser humà té quan neix, que s'empra en fer les coses i que es tuda de
forma sistemàtica. Formar part d'un tot i donar sentit a la nostra feina i al nostre temps incrementa el nivell de
felicitat. Al manco, el contrari la disminueix.
Facilitar l'intercanvi d'informació i de coneixements. Es facilitarà la mobilitat i l'adaptació d'un
treballador quan aquest canviï d'un equip a un altre. Els distints projectes són més importants que l'arquitecte
que els fa. El lliure intercanvi d'informació i de coneixements incrementa la llibertat i la riquesa dels individus i
dels grups que aquests formen.