ÍNDEX
A. MEMÒRIA
B. REPORTATGE FOTOGRÀFIC
C. PLÀNOLS
1. SITUACIÓ
2. EMPLAÇAMENT
3. ESTAT ACTUAL. PLANTA GENERAL
4.1 ESTAT ...
A. MEMÒRIA
Segons l'Observatori Municipal de Palma, en data u de gener de dos-mil tretze, en el
barri de Pere Garau hi vivíem 27.563 ...
Garau, una elevada densitat de població té una sèrie d'avantatges davant de la dispersió
poblacional:
La concentració de p...
despeses derivades en manternimnet d'infraestructures i instal·lacions, la ciutat
compacta permet un desenvolument sosteni...
a prop del parc de les Estacions per la seva banda nord, els únics espais públics per a la
interrelació social que hi ha d...
vehicles: una franja central d'uns 3 m d'ample per a la circulació, més dues franges de 2
m a banda i banda com a aparcame...
Encara que aquest estudi s'aplica a tot el barri, per a desenvolupar l'avantprojecte de
millora de l'espai públic s'ha tri...
sistema d'il·luminació LED. Aquests, s'instal·laran, des del seu eix, a 3 m de les
façanes i a mig metre de l'àmbit destin...
Columnes, s'hi ubicaran aparcaments per a bicicletes. Dits elements, com en els
casos anteriors, estaran separats 50 cm re...
urbanització i, així, poder-la fer extensible a la major superfície possible de Ciutat. A la
plataforma única, la segureta...
B. REPORTATGE FOTOGRÀFIC
C. PLÀNOLS
Proposta de reforma de l'espai públic de Pere Garau, Palma
Proposta de reforma de l'espai públic de Pere Garau, Palma
Proposta de reforma de l'espai públic de Pere Garau, Palma
Proposta de reforma de l'espai públic de Pere Garau, Palma
Proposta de reforma de l'espai públic de Pere Garau, Palma
Proposta de reforma de l'espai públic de Pere Garau, Palma
Proposta de reforma de l'espai públic de Pere Garau, Palma
Proposta de reforma de l'espai públic de Pere Garau, Palma
Proposta de reforma de l'espai públic de Pere Garau, Palma
Proposta de reforma de l'espai públic de Pere Garau, Palma
Proposta de reforma de l'espai públic de Pere Garau, Palma
Proposta de reforma de l'espai públic de Pere Garau, Palma
Proposta de reforma de l'espai públic de Pere Garau, Palma
Proposta de reforma de l'espai públic de Pere Garau, Palma
Proposta de reforma de l'espai públic de Pere Garau, Palma
Proposta de reforma de l'espai públic de Pere Garau, Palma
Proposta de reforma de l'espai públic de Pere Garau, Palma
Proposta de reforma de l'espai públic de Pere Garau, Palma
Proposta de reforma de l'espai públic de Pere Garau, Palma
Proposta de reforma de l'espai públic de Pere Garau, Palma
Proposta de reforma de l'espai públic de Pere Garau, Palma
Proposta de reforma de l'espai públic de Pere Garau, Palma
Proposta de reforma de l'espai públic de Pere Garau, Palma
Proposta de reforma de l'espai públic de Pere Garau, Palma
Proposta de reforma de l'espai públic de Pere Garau, Palma
Proposta de reforma de l'espai públic de Pere Garau, Palma
Proposta de reforma de l'espai públic de Pere Garau, Palma
Proposta de reforma de l'espai públic de Pere Garau, Palma
Proposta de reforma de l'espai públic de Pere Garau, Palma
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Proposta de reforma de l'espai públic de Pere Garau, Palma

1,745 views

Published on

La present obra proposa la reforma de la trama de carrers de 10 m d'amplada que conforma el teixit de caràcter local del barri de Pere Garau a Ciutat de Mallorca. Per a desenvolupar-la s'ha triat el sector situat entre els carrers Francesc Manuel de los Herreros, Francesc Barceló i Combis, Manacor i Capità Vila. La senzillesa de la proposta la fa extensible i fàcilment aplicable, no només a la resta de Pere Garau, sinó també a la totalitat de la xarxa de vies de 10 m de secció de qualsevol dels barris de la ciutat.

El copyright d'aquest document pertany a En Tomeu Duran i Gelabert.
Queden expressament prohibides la reproducció, la distribució i la comunicació pública, inclosa la seva modalitat de posada a disposició, de la totalitat o part dels continguts d'aquest projecte, en qualsevol suport i per qualsevol mitjà tècnic, sense l'autorització prèvia de l'autor.
Es permet la inclusió de l'enllaç virtual com a referència de la present obra.

The copyright of this document belongs to Tomeu Duran Gelabert.
Any republication, reproduction, distribution, and presentation to the public, including facilitating the availability, of all or any part of the contents of this project, in any technical format, without prior permission by the author is strictly prohibited.
The inclusion of the link as a reference of this work is allowed

Published in: Design
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,745
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
231
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Proposta de reforma de l'espai públic de Pere Garau, Palma

  1. 1. ÍNDEX A. MEMÒRIA B. REPORTATGE FOTOGRÀFIC C. PLÀNOLS 1. SITUACIÓ 2. EMPLAÇAMENT 3. ESTAT ACTUAL. PLANTA GENERAL 4.1 ESTAT ACTUAL. TRAM SUD-OEST 4.2 ESTAT ACTUAL. TRAM SUD-EST 4.3 ESTAT ACTUAL. TRAM NORD-OEST 4.4 ESTAT ACTUAL. TRAM NORD-EST 4.5 ESTAT ACUTAL. TRAM NORD 5. PLANTA GENERAL PROPOSTA 6.1 PLANTA PROPOSTA. TRAM SUD-OEST 6.2 PLANTA PROPOSTA. TRAM SUD-EST 6.3 PLANTA PROPOSTA. TRAM NORD-OEST 6.4 PLANTA PROPOSTA. TRAM NORD-EST 6.5 PLANTA PROPOSTA. TRAM NORD 7.1 ALÇAT FRANJA CÍVICA. CARRER LLUÍS MARTÍ 7.2 ALÇAT FRANJA CÍVICA. CARRER JERONI ROSSELLÓ 8. PLANTA DE DETALL 9.1 SECCIÓ TIPUS. ESTAT ACTUAL 9.2 SECCIÓ TIPUS. PROPOSTA D'ACTUACIÓ 10.1 FOTOMUNTATGES. PASSATGE DE CAN CURT 10.2 FOTOMUNTATGES. CARRER BEATRIU DE PINÓS
  2. 2. A. MEMÒRIA
  3. 3. Segons l'Observatori Municipal de Palma, en data u de gener de dos-mil tretze, en el barri de Pere Garau hi vivíem 27.563 persones repartides en un territori de 0,682 km2, el que representa una densitat de població de 40.415 hab/km2. Si comparam aquestes xifres amb les de qualcunes de les ciutats més denses del món occidental, ens n'adonarem que la densitat de Pere Garau és la pròpia d'una metròpoli: El municipi de París, per exemple, que té una superfície inferior a la meitat de la de Ciutat de Mallorca, tenia l'any dos-mil deu una població de 2,24 milions. Això equival a una densitat de 21.289 hab/km2. És a dir, una mica més de la meitat que la del nostre barri. Comparant les dades de Pere Garau amb les de Nova York, veurem que, tot i tenir l'any dos-mil dotze una població estimada superior als 8 milions, la seva densitat era “només” de 10.561 hab/km2. El que suposa una quarta part de la del barri de Palma. Si de Nova York agafam el seu districte més dens i més famós, Manhattan, trobarem que els seus 1,6 milions de ciutadans viuen en una superfície de 59,5 km2, el que dóna una densitat de població de 27.212 hab/km2. Tot i que el districte neoyorkí es considera una de les zones més densament habitades del planeta, encara queda lluny dels més de quaranta mil habitants per quilòmetre quadrat de Pere Garau. Si examinam la densitat poblacional de qualcuna de les ciutats del nostre entorn, veurem que, per exemple, Barcelona, amb una superfície similar a la de París, té una densitat de 16.056 hab/km2. Madrid, encara que té el doble d'habitants que Barcelona, té una densitat de només 5.294 hab/km2. Així doncs, aquestes ciutats queden també enfora de les xifres del barri palmesà. Per altra banda, en dades també de l'Observatori Municipal de Palma, a la mateixa data abans esmentada, la població de Ciutat pujava a 421.708 habitants que, distribuits en un territori de 213,558 km2, suposen una densitat de 1.975 hab/km2. Si fem l'exercici d'aplicar la densitat de població de Pere Garau a tota l'extensió del municipi mallorquí, obtindríem que Palma es convertiria en una ciutat de 8.630.937 habitants. És a dir, la capital balear tendria una població superior a la de Nova York o a la de Londres, i es convertiria en el municipi amb més habitants de la Unió Europea. Tant en els casos anteriorment esmentats, així com en el cas que ens ocupa, el de Pere
  4. 4. Garau, una elevada densitat de població té una sèrie d'avantatges davant de la dispersió poblacional: La concentració de població en poc espai dóna lloc a una intensitat d'acció: possibilita un major nombre d'intercanvis socials, comercials o culturals. Així, la quantitat (que no la qualitat) d'esdeveniments casuals o programats que emergeixen del teixit de la ciutat, a qualsevol de les seves escales urbanes i socials, augmenta exponencialment amb la densitat. De la mateixa manera que la quantitat i qualitat del número d'interaccions sinàptiques entre les neurones d'un cervell determinen el pensament humà, la riquesa i la sanitat d'una societat es poden mesurar pel nombre, la intensitat i la tipologia dels intercanvis entre els seus membres. Així mateix, una ciutat o un barri densos permeten recórrer les distàncies a peu, evitant haver d'emprar el transport privat. D'aquesta manera es redueix la contaminació, però sobretot, es minimitza la despesa individualitzada que suposa adquirir i mantenir un vehicle propi. Conseqüència d'això, la via pública s'umpl de gent que camina, és a dir, de clients potencials que passegen per davant dels comerços i negocis de la zona, incrementant així la possibilitat d'èxit dels mateixos. Una alta densitat suposa també que les despeses de construcció i manteniment de l'espai públic es reparteixen entre un major nombre de ciutadans, abaratint-ne així el cost per càpita. O, el que és el mateix, com més grossa és la concentració poblacional, la inversió pública necessària per unitat de superfície es pot (i s'ha de) augmentar en proporció al número d'habitants. Dins d'aquest concepte s'hi poden incloure la pavimentació, l'enllumenat, l'arbrat, el clavegueram, el cablejat, l'aigua potable, etc. És a dir, tot allò que existeix com a suport físic d'una ciutat: el hardware urbà. De la mateixa forma, es redueix la despesa pública per càpita destinada a dotar de serveis la zona. Com més gran és la densitat, per a una mateixa població, menor és la superfície a servir en qüestions de seguretat, neteja o transport públic. Per tant, com en el paràgraf anterior, la inversió municipal per unitat de superfície destinada en el software urbà es pot (i s'ha de) incrementar en funció del número de ciutadans servits. Finalment, es minimitza l'impacte humà en el territori. Mentre la dispersió urbana devora les hectàrees de sòl amb habitatges unifamiliars i quilòmetres i quilòmetres de carrers per accedir-hi, amb els seus fanals, el seu clavegueram, instal·lacions, etc. i totes les
  5. 5. despeses derivades en manternimnet d'infraestructures i instal·lacions, la ciutat compacta permet un desenvolument sostenible de l'activitat humana en el temps i en l'espai. Així doncs, Pere Garau té qualcuns dels ingredients necessaris per a esdevenir una àrea de referència a nivell insular: La seva híperdensitat, com succeix en les ciutats globals amb les que s'ha comparat, lluny de ser un problema, potencia la interacció entre els seus veïns. En el mateix temps, permet augmentar, proporcionalment a la seva població, la inversió pública per unitat de superfície, tant en l'espai urbà, com en les infraestructures i els serveis. Així mateix, l'estudi de l'Observatori Municipal de Palma abans esmentat constatava la diversistat de procedències dels habitants del barri: més d'un terç dels mateixos són nats a l'estranger. Aquest fet pot considerar-se també com un factor potencialment enriquidor de la societat. No en va, la diversistat cultural és una de les característiques pròpies de metròpolis com Nova York, Londres o París. Finalment, Pere Garau té una posició geogràfica privilegiada dins de Ciutat: per un dels seus extrems limita amb el centre històric; el seu mercat, condesador social del barri, es troba a menys de vuit-cents metres de la plaça d'Espanya, centre neuràlgic palmesà; i, des del seu límit sud en el carrer Manacor, fins a la mar, també hi ha manco d'un quilòmetre. Llavors, com és que, tot i tenir aquests suposats avantatges, ens trobam davant d'un barri immers en un procés de degradació física i social? Com s'ha demostrat més amunt, la concentració de població en poc espai dóna lloc a una intensitat d'acció, possibilitant un major nombre de relacions socials, comercials o culturals. El suport físic per a dites interaccions és l'espai públic i, al voltant d'aquest, el mercat, els comerços, els cafès, les associacions de veïns, els centres culturals, les escoles, etc. Així doncs, si la riquesa i la sanitat d'una societat depenen de la quantitat i de la qualitat de les interrelacions entre els seus membres, llavors, si milloram el suport físic on aquestes es produeixen, millorarem la societat.1 Si bé, Pere Garau limita pel seu costat sud amb el parc de Llevant, i es troba relativament
  6. 6. a prop del parc de les Estacions per la seva banda nord, els únics espais públics per a la interrelació social que hi ha dins del mateix barri són la plaça de les Columnes i la plaça del Mercat. Aquest darrer, situat enmig del teixit urbà en el que dóna nom, condesa l'activitat comercial i social de la zona, arribant a atreure gent d'altres parts de la ciutat. Tanmateix, en tots dos casos, les places estan desconnectades de la trama urbana per mor dels carrers que les envolten i les aïllen. En un segon nivell d'espais oberts de Pere Garau hi ha la xarxa principal de carrers de 20 m d'amplada, la qual connecta els distints barris de la ciutat. L'ample visual d'aquestes vies, emperò, es redueix fins a uns 17 m per mor dels cossos en voladiu de molts edificis, en el que és una invasió de la propietat privada dins de la cosa pública. En la intervenció duta a terme fa pocs anys, les voreres de qualcuns d'aquests carrers foren eixamplades i pavimentades de nou, s'hi plantaren arbres i s'hi instal·là nou mobiliari urbà. L'amplada de dites voreres es limità a un màxim d'entre 3,60 i 3,80 metres, cosa que, sumada al caràcter de vies per al trànsit rodat que tenen aquests carrers, dificulta que puguin esdevenir llocs d'estada, tal com ho demostra la falta de bancs, per exemple. L'espai resultant empeny el vianant a passar de llarg, en lloc de convidar-lo a returar-s'hi o a embadalir-se mirant els aparadors de les tendes. Per pal·liar aquesta mancança es generaren unes “orelles” a cada cap de cantó: uns eixamplaments de la vorera de distintes formes i gràndàries que abracen els aparcaments. Dites “orelles” rompen les al·lineacions de l'espai públic i de tots els elements urbans que en elles s'hi col·loquen, com ara, l'arbrat. A part, la seva irregularitat geomètrica dificulta l'adapatació de les futures actuacions a l'espai urbà obligant a fer-hi obres, amb la conseqüent despesa pública. Si, en lloc de construir aquestes protuberàncies, s'hagués optat per pintar damunt del paviment, s'hauria obtingut una geometria més regular amb una menor inversió. Finalment, tenim la trama urbana de segon ordre formada pels carrers de 10 m d'amplada, que dóna lloc al dens teixit del barri, tal com es comprova a la foto aèrea. A l'igual que en el cas anterior, els volums que sobresurten de les façanes redueixen el seu ample real a menys de 8 m. L'estretor resultant s'accetua pel fet de que moltes de les edificacions arriben a les cinc i sis plantes per damunt de la baixa, quan l'alçada màxima reguladora en façana en vies d'aquestes dimensions és de planta baixa més dos. Tot i el caràcter local que té aquest traçat, més del 70% de la seva secció es destina als
  7. 7. vehicles: una franja central d'uns 3 m d'ample per a la circulació, més dues franges de 2 m a banda i banda com a aparcament. En canvi, les voreres ocupen com a màxim 1,5 m de la secció de la via, arribant a reduir-se en certs trams fins a menys d'1,4 m. A més a més, la presència de fanals i de qualque altre element urbà (senyals de trànsit, pals elèctrics, etc.) fa que la seva amplada real sigui, en determinats punts, inferior als 90 cm. A la falta d'espais per a vianants que pateixen aquestes vies, s'hi han de sumar les seves nules qualitats físiques i ambientals. Per una part, no hi ha cap arbre, ni bancs, ni cap altre mobiliari públic; per l'altra, l'enllumenat, dissenyat més per al trànsit rodat que per als vianants, és deficient: els fanals estan separats uns 30 m en lloc dels 18 recomanats, i les seves làmpades de vapor de sodi donen una mala qualitat lumínica. Així, els carrers esdevinguts en aparcaments a l'aire lliure, l'estretor de les seves voreres, l'esmentada il·lumicació deficient i, en definitiva, la inexistència de qualsevol element urbà que convidi a passar-hi i, encara manco, a estar-hi, converteixen aquests espais en llocs impermeables a la vida de la ciutat. En conseqüència, la trama que comforma el teixit local de Pere Garau queda al marge dels fluxos de persones i de les dinàmiques i sinèrgies del barri, donant peu a l'aparació de guetos per una part, i augmentant la inseguretat, per l'altra. Així doncs, de la mateixa manera que quan un flux, sigui aquest monetari o sanguini, s'obtura, els teixits que en depenen, econòmics o humans, es gangrenen, quan el flux de vianants en una ciutat s'obtura o desapareix, el teixit urbà i social en el que dóna vida també es corromp i, finalment, mor. És precisament aquest el procés en el que es troben diversos sectors de Pere Garau. Per tant, si facilitam el flux de persones en el si d'aquesta trama, farem més permeable a la vida el dens teixit del nostre barri, regenerant-lo social i enconòmicament. Una major presència de gent a la via pública augmentarà el nombre intercanvis socials i comercials, donant lloc a l'aparició de nous comerços, cosa que, alhora, serà un reclam per a més gent, induint així un cercle virtuós. A més, la vida en el carrer permetrà un major control social, redunint-se així la inseguretat ciutadana. La present proposta d'intervenció pretén transformar la densa trama de carrers de 10 m d'amplada que conforma el teixit de caràcter local de Pere Garau en un espai públic de qualitat que convidi a ser atravessat i viscut.
  8. 8. Encara que aquest estudi s'aplica a tot el barri, per a desenvolupar l'avantprojecte de millora de l'espai públic s'ha triat l'àmbit situat entre els carrers Manuel de los Herreros, Barceló i Combis, Manacor i Capità Vila. Les dimensions reduïdes d'aquest sector, així com el seu traçat mínimament ortogonal, permeten que la present proposta sigui extensible i fàcilment aplicable, no només a la resta de Pere Garau, sinó també a la totalitat de la xarxa de carrers de 10 metres d'amplada que conforma el teixit urbà dels barris de Ciutat de Mallorca. Per dur a terme dita transformació es proposen les següents actuacions: 1. ELIMINACIÓ D'UNA FRANJA D'APARCAMENT Es proposa eliminar una de les dues bandes d'aparcament que hi ha en cada carrer. Les franges que es pretenen suprimir són les que tenen major insolació al llarg de l'any; és a dir, la banda situada en el sud de les illes de cases per als carrers que tenen direcció Est-Oest, i la franja ubicada en la façana Oest Sud-Oest de cada illa, per als carrers que tenen direcció Nord-Sud. Amb aquesta acció s'alliberaran 2.662 m2 d'espai públic, que passaran d'estar ocupats per cotxes a poder ser fruits pels veïns. Aquesta superfície representa prop del 15% dels 17.946 m2 de l'àrea total de la intervenció. 2. SUBSTITUCIÓ PER UNA FRANJA CÍVICA L'àmbit de 2 m d'amplada alliberat en cada carrer serà ocupat per una franja cívica destinada a l'ús ciutadà. Així, les voreres situades en el costat assolellat de la via s'eixamplaran des dels 1,5 m d'amplada actuals, fins els 3,5 m, deixant de ser els passadissos que ara són, i convertint-se en llocs d'estada, de veïnantge i de fruïció. D'aquesta manera, el percentatge d'espai públic destinat en els vianants s'incrementarà des del menys del 30% existent, fins a gairebé la meitat. En dita franja s'hi col·locaran tots i cadascun dels elements de mobiliari urbà de la intervenció, respectant sempre els accessos en els aparcaments dels edificis: • Els fanals existents de vapor de sodi, situats a uns 90 cm de les façanes dels edificis i separats una trentena de metres entre ells, es substituïran per fanals amb
  9. 9. sistema d'il·luminació LED. Aquests, s'instal·laran, des del seu eix, a 3 m de les façanes i a mig metre de l'àmbit destinat a la circulació. La separació entre ells es reduïra fins als 18 m. D'aquesta manera, s'espera millorar la il·luminació artificial i disminuir la sensació de perill a la nit. • Alineats amb els fanals i deixant una distància de 3 metres respecte dels mateixos, es plantaran arbres amb una cadència de 6 m. L'espècie triada per als carrers Est- Oest és el cercis siliquastrum (arbre de l'amor): originària de la Mediterrània, té una alçada compresa entre els 5 i els 12 m. La seva floració rosada es produeix en els mesos de març i abril, abans que surtin les fulles, les quals són verdes i caduques. Per als carrers Nord-Sud es proposa plantar prunus pissardii (prunera de fulles vermelles): es tracta d'un arbre de 6 a 7 metres d'alçada. Les seves flors blanques apareixen de març a maig, abans que les fulles, que són caduques i de color morat. La tria d'espècies caducifòlies permetrà la insolació a l'hiven i donarà ombra a l'estiu. A més, les seves diferents coloracions de fullam i florals introduiran una certa alegria a l'ambient gris i ombrívol del barri. • Els escocells per a l'arbrat seran d'1x2 m, i es col·locaran perpendiculars a la façana. Amb aquestes dimensions i orientació es pretén marcar l'àmbit de la franja cívica. Així, es generaran unes àrees de 2 metres d'amplada per 5 de llargada entre arbre i arbre. En aquests espais s'hi ubicarà la resta de mobiliari urbà amb el que es vol dotar de vida el sector. En el lloc de qualcun d'aquests escocells s'hi posaran parterres de 2x3 m, paral·lels a la direcció del carrer, en els que s'hi plantaran espècies herbàcees de creixement espontani. • En cada tram de franja cívíca corresponent a una illa de cases, s'hi procurarà instal·lar, com a mínim, una zona de bancs, cadires i paperes. Aquesta àrea s'ubicarà dins d'un dels àmbits generats entre l'arbrat, el qual protegirà els seients del trànsit rodat. A més, es deixarà una distància de 0,5 metres entre el nou mobiliari i els cotxes. Així mateix, en un dels dos costats dels bancs hi haurà sempre un dels parterres abans esmentats, millorarant d'aquesta manera les condicions sensorials del lloc. S'espera que aquests espais esdevinguin en punts informals per a la trobada i la relació entre els veïns. • A l'extrem oriental dels carrers “horitzontals”, a prop del carril bici existent a Capità Vila, així com a l'extrem occidental de Joan Bauzà, devora de la Plaça de les
  10. 10. Columnes, s'hi ubicaran aparcaments per a bicicletes. Dits elements, com en els casos anteriors, estaran separats 50 cm respecte del trànsit rodat. Els 2 metres d'amplada de la franja cívica permetran fermar les bicicletes sense que aquestes invaeixin l'espai de circulació per a vianants. S'espera que la proliferació d'aparcaments per a bicicletes fomenti el seu ús. • En cadascun dels trams de la franja cívica es procuraran deixar dos àmbits entre els arbres com a aparcament per a motos. Dites zones se situaran el més a prop possible de la xarxa de vies principals. Per un altre costat, i a l'igual que en el cas de les bicicletes, l'amplada generosa d'aquesta nova banda permetrà que l'estacionament dels vehicles de dues rodes no interfereixi el trànsit de vianants. Llevant les motos de la zona d'aparcament, i inserint-les a la franja cívica, es quadruplicarà l'àrea destinada en aquestes. S'espera que dit increment de superfície ajudi a descongestionar de cotxes el sector. 3. PLATAFORMA ÚNICA Donat que la xarxa de carrers que es vol modificar és estreta i, conseqüentment, els espais resultants de l'actuació són irremeiablement petits, es proposa crear una plataforma única per a vehicles i persones que doni la major sensació d'amplitud possible. Per les mateixes raons, i per tal de generar una percepció de continuïtat entre els distints àmbits de la secció de la via, el paviment es tractarà amb dues variants del mateix material: asfalt amb una granulometria estàndard en els 5 metres destinats al trànsit rodat, i asfalt amb grava de riu amb una granulometria més gruixada a les zones destinants en els vianants. Amb el canvi de textura es pretén distingir les diferents bandes d'ús. A més, separant les franges rodades de les caminades, es col·locarà una rigola prefabricada amb peces de formigó. L'objectiu d'aquesta peça és triple: en primer lloc, ajudarà a separar visualment els diferents usos del carrer; en segon terme, rigiditzarà els materials bituminosos del paviment; finalment, les rigoles marcaran el punt baix de la secció del carrer i conduiran l'aigua de pluja cap a les reixes d'evaquació. Amb l'aplicació de materials industrials i barats es pretén rebaixar el preu per m2 de la
  11. 11. urbanització i, així, poder-la fer extensible a la major superfície possible de Ciutat. A la plataforma única, la seguretat per als vianants s'aconseguirà col·locant els elements urbans de la franja cívica cada 3 metres i, amb la mateixa cadència, posant pilones en el costat de la vorera d'1,5 m. 4. ZONA 30 Com que la trama urbana en la que s'intervé és de caràcter local i donat que la nova urbanització proposada serà de plataforma única, es rebaixarà la velocitat màxima permesa a 30 km/h. D'aquesta manera, els carrers esdevindran en els espais de veïnatge pretesos, alhora que s'incrementarà la seguretat vial, fent compatible la circulació de cotxes i bicicletes. 5. RACIONALITZACIÓ A l'estat actual del sector, tant les places d'aparcament per a minusvàlids, com els punts on es troben els contenidors de fems, estan escampats de manera molt irregular. La present proposta planteja distribuir-los racionalment. Se situarà una plaça per a minusvàlids en cada cap de cantó del secor a intervenir, evitant les cantonades amb les vies principals. Les nou places resultants es col·locaran de manera que permetin al conductor baixar directament damunt de la vorera. Per aquesta raó, no n'hi haurà cap en el creuament entre Lluís Martí i Jeroni Rosselló. Per la seva banda, els cinc punts de recollida de fems s'ubicaran en els caps de cantó de cadascun dels tres carrers “verticals” que atravessen el sector, excepte en el seu creuament amb Lluís Martí i amb les vies bàsiques. Aquests element ocuparan sempre el costat diametralment oposat en el de les places per a minusvàlids. Ciutat de Mallorca, 21 de març de 2014 En Tomeu Duran i Gelabert arquitecte i arquitecte tècnic es.linkedin.com/in/tomeuduran/xx www.slideshare.net/en_tomeu/presentations 1 Existeix una altra causa que explica, juntament amb la falta d'espai públic del barri, el procés de degradació del mateix, però que queda fora de l'abast d'aquest estudi i proposta de millora de l'espai públic: segons dades de l'Observatori Municipal de Palma, mentre un 22% dels habitants de Pere Garau són analfabets o no tenen estudis, només n'hi ha un 14,5% amb formació professional o amb titolacions universitàries. Tanmateix, s'espera que la millora de l'entorn físic serveixi de generador de sinèrgies positives que permetin millorar la qualitat de vida, la cultura i el coneixement del veïnat.
  12. 12. B. REPORTATGE FOTOGRÀFIC
  13. 13. C. PLÀNOLS

×