El que es pretén amb la present proposta és donar continuïtat al passeig marítim del Molinar sense haver d'intervenir en el seu mollet i, així, conservar l'entorn heretat del barri. Per a permetre dita continuïtat al voltant del port, es planteja restringir el trànsit rodat del carrer del Vicari Joaquim Fuster en el tram de devers 250 m que hi ha entre els carrers Gràcia i Joan Nicolau i Barceló, mitjançant l'aplicació d'una zona ACIRE. És a dir, només es permetrà la circulació de vehicles autoritzats. El copyright d'aquest document pertany a En Tomeu Duran i Gelabert. Queden expressament prohibides la reproducció, la distribució i la comunicació pública, inclosa la seva modalitat de posada a disposició, de la totalitat o part dels continguts d'aquest projecte, en qualsevol suport i per qualsevol mitjà tècnic, sense l'autorització prèvia de l'autor. Es permet la inclusió de l'enllaç virtual com a referència de la present obra. The copyright of this document belongs to Tomeu Duran Gelabert. Any republication, reproduction, distribution, and presentation to the public, including facilitating the availability, of all or any part of the contents of this project, in any technical format, without prior permission by the author is strictly prohibited. The inclusion of the link as a reference of this work is allowed

1. PROPOSTA DE CONTINUÏTAT DEL PASSEIG MARÍTIM DEL MOLINAR
ENTRE EL CARRER JOAN NICOLAU I BARCELÓ I EL CARRER GRÀCIA
BARRI DEL MOLINAR. CIUTAT DE MALLORCA
En Tomeu Duran i Gelabert
arquitecte i arquitecte tècnic
www.facebook.com/sistemesoperatius

2. ÍNDEX
A. MEMÒRIA
1. ORÍGENS HISTÒRICS DEL MOLINAR
2. RELACIÓ DEL MOLINAR AMB LA MAR
3. PROPOSTA EXISTENT D'AMPLIACIÓ DEL PORT DEL MOLINAR
4. ÀREA DE PROTECCIÓ DEL PORT DEL MOLINAR I DEL SEU ENTORN URBÀ
5. PROPOSTA DE CONTINUÏTAT DEL PASSEIG MARÍTIM DEL MOLINAR
B. PLÀNOLS
1.1 EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL MOLINAR I EL SEU PORT
Plànol de la badia de Ciutat de Mallorca
Eusebio Unzaga, 1860
1.2 EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL MOLINAR I EL SEU PORT
Plànol del port i de la badia de Ciutat de Mallorca
Comisión Hidrográfica de la Penísula, 1890
1.3 EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL MOLINAR I EL SEU PORT
Plànol de Ciutat de Mallorca
Benito Pons i Fábregas i J. Soler Go, 1920
1.4 EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL MOLINAR I EL SEU PORT
Avanç de planejament
Revisió del PGOU de Ciutat de Mallorca, 2014
2.1 EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE LA COSTA DE CIUTAT. FOTO 1
2.2 EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE LA COSTA DE CIUTAT. FOTO 2
2.3 EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE LA COSTA DE CIUTAT. FOTO 3
2.4 EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE LA COSTA DE CIUTAT. FOTO 4
2.5 EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE LA COSTA DE CIUTAT. FOTO 5
3. SECCIONS COMPARATIVES.ESTAT ACTUAL-PROJECTE BÀSIC D'AMPLIACIÓ
4. ESTUDI EVOLUTIU DE LA RELACIÓ DEL MOLINAR AMB LA MAR
5. ANÀLISI COMPARATIVA DE LA PROPOSTA D'AMPLIACIÓ
6.1 PORTS DE CIUTAT DE MALLORCA
SITUACIÓ ACTUAL. 2015
6.2 PORTS DE CIUTAT DE MALLORCA
PROPOSTA D'AMPLIACIÓ DEL PORT DEL MOLINAR. 2014
6.3 PORTS DE CIUTAT DE MALLORCA.
HIPOTÈTICA UNIÓ DELS PORTS DEL MOLINAR I DEL PORTITXOL. 2025?
7. PROPOSTA D'ÀREA DE PROTECCIÓ DEL PORT DEL MOLINAR I DEL SEU
ENTORN URBÀ
8.1 CONTINUÏTAT DEL PASSEIG MARÍTIM DEL MOLINAR. ESTAT ACTUAL
8.2 CONTINUÏTAT DEL PASSEIG MARÍTIM DEL MOLINAR. ACTUACIONS PROPOSADES
8.3 CONTINUÏTAT DEL PASSEIG ÍTIM DEL MOLINAR. PROPOSTA
9. SECCIÓ DE LA PROPOSTA DE CONTINUÏTAT DEL PASSEIG MARÍTIM DEL MOLINAR
10.1 VISTA 1. ESTAT ACTUAL
10.2 VISTA 1. PROPOSTA
10.3 VISTA 2. ESTAT ACTUAL
10.4 VISTA 2. PROPOSTA

3. A. MEMÒRIA

4. “...d'una manera forassenyada aquests antics polítics han omplit la
ciutat de ports, arsenals, murades, impostos i d'altres disbarats
semblants sense unir a aquestes obres la moderació i la justícia.”
Plató, “Gòrgies”
1. ORÍGENS HISTÒRICS DEL MOLINAR
En el plànol del port i de la badia de Palma, dibuixat l'any 1890 per la Comisión
Hidrográfica de la Península, ja hi apareix el nucli del Molinar. A més d'aquest, també hi
veiem els barris històrics de la Soletat, Es Jonquet, Santa Catalina, o Son Espanyolet.
Així doncs, Es Molinar és un dels primers centres urbans que Ciutat tingué a l'exterior de
les murades, abans de que qualsevol pla urbanístic d'eixample fos desenvolupat.
El caràcter històric d'aquest barri costaner és reconegut per l'avanç de la revisió del Pla
General d'Ordenació Urbana de Palma, considerant Es Molinar com a una “àrea de nucli
tradicional”.
Segons la memòria justificativa de la delimitació dels nuclis urbans tradicionals de
Palma “es considera necessària (...) la implantació de mesures urbanístiques per al
manteniment, la millora i, si procedeix, la protecció d'aquesta estructura dels barris en
relació a la seva morfologia tradicional i tipologia edificatòria amb valor arquitectònic,
(...) aconseguint amb això el respecte als valors ambientals i d'estètica, així com el
manteniment dels criteris d'una ciutat amable, preferentment de vianants, verda i de
baixa velocitat de trànsit, allò que actualment s'ha anomenat slow city.”(1)
En base a aquests plantejaments, “l'objectiu del Pla serà el tractament específic dels
esmentats nuclis des de la perspectiva de la protecció ambiental i arquitectònica (...)”,
valorant de “les noves edificacions possibles (...) la seva correcta integració a l'entorn
del qual formen part”.(1)
2. RELACIÓ DEL MOLINAR AMB LA MAR
De tots els nuclis tradicionals marcats per l'avanç de Planejament, l'únic que manté una
relació directa amb la mar, és Es Molinar. Les altres parts de Ciutat que històricament
havien crescut al llarg de la costa palmesana han estat separades d'aquesta pels carrils
de trànsit rodat del Passeig Marítim, com per exemple passa en el cas del
Jonquet.
El vincle que, des dels seus orígens en el segle XIX, s'ha anat formant entre Es Molinar i
la mar s'ha establert a través de tres cales concatenades que penetren dins la terra: Es
Portitxol, Es Portitxolet i Sa Caleta, on a l'actualitat s'hi troba el club nàutic Es Molinar.
Aquesta compenetració entre l'aigua i la terra confereix a l'entorn urbà un caràcter
marcadament mariner, no podent-se dissociar el barri de la mar.
Dins del mateix barri, tanmateix, existeixen distints graus de relació amb l'aigua. Per un
costat tenim que la construcció del passeig elevat protegeix les edificacions de primera
línia, al mateix temps que les separa de la costa. En canvi, aquí on no es va poder
aixecar dit passeig és on hi trobam un contacte més directe entre l'entorn urbà i l'aigua.
Aquest és, precisament, el cas del club nàutic del Molinar.
3. PROPOSTA EXISTENT D'AMPLIACIÓ DEL PORT DEL MOLINAR
Tot el lligam íntim que hi ha entre la mar i Es Molinar, i l'abans esmentada consideració
del barri com a àrea de nucli tradicional, existeix una proposta d'ampliació del moll del
seu club nàutic.
Com es pot comprovar en secció, les noves intal·lacions allunyarien 9 m la línia de costa
del passeig. Dins d'aquest àmbit, on ara hi trobam barques, hi hauria dos carrils de
trànsit rodat, una franja d'aparcament i una zona per a vianants. A més, podem
considerar que l'augment del nombre d'amarratges de la nova infraestrucura provocaria,
al mateix temps, un increment proporcional del trànsit rodat de la zona. Com a
contrapartida, emperò, la vorera per a vianants del passeig s'eixamplaria 1,50 m,
aproximadament.
Així mateix, el projecte d'ampliació planteja augmentar la làmina d'aigua dels actuals
5.353 m2 fins a uns 26.515 m2, és a dir, es multiplicaria per gairebé 5 vegades la seva
superfície. Donat que l'àrea de nucli tradicional definida pel PGOU és d'aproximadament
12,26 Ha, el port, que ara és unes 23 vegades més petit que el barri, passaria a ocupar
més d'una cinquena part de la superfície d'aquest.

5. El nou port, doncs, trencaria l'escala humana i de petites dimensions dels carrers i de les
cases del seu entorn: mentre la distància actual entre la línia de costa i el dic exterior del
moll és de 105 m, mesura assimilable a la llargària del Passeig del Born del Molinar, amb
la infraestrucura proposada s'arribarien als 279 m, superant els 258 m del Born de Ciutat.
En aquest sentit, si fem l'exercici d'extrapolar la posició i la relació d'àrees entre la nova
instal·lació portuària i el barri al que serveix, a l'escala del centre històric de Ciutat,
comprovam que equivaldria a construir davant la Seu un moll de devers 928 m, distància
similar a la de l'actual Moll Vell.
Per altra banda, dels sis ports que hi ha en el municipi de Palma, el del Molinar és, amb
diferència, el que té la làmina d'aigua més petita. Si, per exemple, comparam la seva
superfície amb la dels dos ports més propers, veurem que el de Cala Gamba és 2,2
vegades més gros que aquest, o que el del Portitxol té una superfície 13 vegades
superior.
A més, mentre la distància entre els distints ports de Ciutat és, en tots els casos,
superior als 2 km, el del Molinar es troba a uns escassos 410 m del Portitxol. Aquest fet,
juntament amb què la proposta per al nou port orienta la bocana en sentit contrari a la de
la resta de molls, així encarant-la a la del Portitxol, fan que es pugui arribar a pensar en
la possibiliat de que aquestes dues infraestrucures s'ajuntin en una, esdevenint una
marina 1,4 vegades més grossa que l'àrea protegida del Molinar.
Per tant, el projecte d'ampliació del port del Molinar posa en perill el seu entorn urbà tal i
com el coneixem avui en dia. En primer lloc, com més amunt s'ha dit, la nova
infraestrucura esdevindria una barrera entre el barri i la mar. En segon lloc, un moll com
el que es planteja xocaria amb l'escala humana i de petites dimensions dels carrers i de
les cases del nucli. En tercer i darrer lloc, Palma té cincs alternatives per augmentar el
nombre d'amarratges existents en el seu terme, cap de les quals vinculades de manera
directa a àrees considerades de “nucli tradicional”.
4. ÀREA DE PROTECCIÓ DEL PORT DEL MOLINAR I DEL SEU ENTORN URBÀ
Donat que el nou port rompria la relació simbiòtica que durant el darrer segle i mig s'ha
anat formant entre el barri i la mar i que, a més, suposaria la desaparició de l'última part
de ciutat històrica que encara està connectada amb la línia de costa sense solució de
continuïtat, es proposa incloure dins l'àrea de protecció del Molinar les dues zones
marítimes que històricament han estat associades al nucli: el club nàutic “Es Molinar”,
per una part, i la part més antiga del port del Portitxol, per l'altra.
La mida reduïda d'aquestes instal·lacions, així com la seva posició encastada dins
l'entorn urbà immediat, fan que no es puguin dissociar el seu futur del futur del barri en
el que es troben inserides.
5. PROPOSTA DE CONTINUÏTAT DEL PASSEIG MARÍTIM DEL MOLINAR
En canvi, dita posició encastada del club nàutic dins del nucli del Molinar interromp el
seu passeig marítim que, durant prop de dos-cents metres, es veu escanyat entre la
paret del moll i les cases de primera línia. En aquest tram, el passeig funciona en una
plataforma única en la que hi conviuen cotxes, vianants, bicicletes i patinadors, essent
l'espai destinat als vianants el més estret de tots.
El que es pretén amb la present proposta és donar continuïtat al passeig marítim del
Molinar sense haver d'intervenir en el seu mollet i, així, conservar l'entorn heretat del
barri.
Per a permetre dita continuïtat al voltant del port, es planteja restringir el trànsit rodat del
carrer del Vicari Joaquim Fuster en el tram de devers 250 m que hi ha entre els carrers
Gràcia i Joan Nicolau i Barceló, mitjançant l'aplicació d'una zona ACIRE. És a dir, només
es permetrà la circulació de vehicles autoritzats.
Per dur a terme la transformació de l'actual carrer en un passeig marítim, es proposen
les següents actuacions:
5.1 Desviament del trànsit
Per mitjà de l'esmentada zona ACIRE, el trànsit rodat no autoritzat es desviarà del carrer
del Vicari Joaquim Fuster cap al carrer Joan Nicolau i Barceló. Així mateix, l'accés rodat
que des del carrer Aurora Picornell es fa a la primera línia de mar es tallarà, desviant els
vehicles no autoritzats cap al carrer de la Palmera.
Així es reduïrà, encara més, l'escàs flux de cotxes d'aquest tram de via pública.

6. 5.2 Tractament unitari del paviment
Mentre l'actual plataforma única segrega els àmbits d'ús mitjançant distints paviments,
gràcies a la reducció del trànsit rodat aconseguida per l'aplicació de la zona ACIRE, es
pot plantejar tractar unitàriament el paviment del nou tram de passeig marítim. D'aquesta
manera, per una part s'igualarà al de la resta del passeig, i per l'altra es remarcarà la
prioritat dels vianants per damunt de bicicletes i cotxes.
Així mateix, per a emfasitzar la continuïtat espaial, es proposa eliminar les pilones.
L'únic espai segregat mitjançant pintura i luminàries LED arran de terra serà el carril bici.
5.3 Eixamplament de la rampa existent entre les dues cotes del passeig marítim
De les dues rampes que baixen des de la cota del passeig a la del carrer, la que està més
allunyada de Ciutat es veu escanyada per la bossa d'aparcament annexa a aquella. En un
punt determinat, dita rampa per a vianants es veu reduïda a uns escassos 2 m
d'amplada. Per a eixamplar-la, es proposa eliminar les places d'aparcament necessàries,
i així donar una major continuïtat al passeig marítim.
5.4 Habilitació d'una nova connexió entre les dues cotes del passeig marítim
Amb la mateixa intenció, devora del carrer Joan Nicolau i Barceló, on ara hi ha unes
escales, es planteja habilitar una nova una rampa que connecti de forma més fluïda les
dues cotes del passeig.
5.5 Permeabilització de la tanca del port
Per a millorar la relació visual i espaial entre el port i el barri, es proposa permeabilitzar
la tanca que els separa. Sense eliminar-la, es substituirà la barrera existent per una tanca
que permeti la continuïtat visual del sòl, ara interrompuda per murets d'obra i per una
diferència de cota de devers mig metre entre el moll i la via pública.
5.6 Ubicació del carril bici a la plataforma per al trànsit
A l'actualitat, des del carrer Gràcia cap a Ciutat, el carril bici discorr per damunt del
passeig marítim. A partir d'aquest punt, les bicicletes baixen a la cota del carrer del Vicari
Joaquim Fuster, per on van segregades del trànsit rodat fins al torrent Gros, a partir d'on
es tornen a ajuntar amb la vorera per a vianants.
La rampa situada davant del carrer Gràcia, que connecta els dos nivells del carril bici,
s'ha convertit en un punt conflictiu: els ciclistes han de conviure amb els vianants en un
espai relativament estret. Aquest problema s'agreuja pel gir de 90 graus que fa el carril i
per la nula visibilitat que hi ha per mor del mur de tancament del club esportiu.
Donat que el carril bici, entre el carrer Gràcia i el torrent Gros, discorr per la cota inferior
del carrer del Vicari Joaquim Fuster, es proposa aplicar la mateixa solució en el tram que
va des de l'esmentat carrer Gràcia fins al Passeig Bartomeu Barceló i Mir. És a dir, les
bicicletes deixarien de llevar espai als vianants, per a competir, com a mitjà de transport,
amb el cotxe.
Així, la rampa en qüestió seria usada només per els vianants i s'eviaria el conflicte que la
convivència amb les bicicletes genera.
5.7 Reducció de la velocitat màxima a 20 km/h
Donat que vianants, bicicletes i vehicles, transitaran per un espai continu, on l'únic àmbit
segregat mitjançant senyalització horitzontal serà el del carril bici, la velocitat màxima es
reduïrà dels actuals 30 km/h a 20.
Ciutat de Mallorca, 5 de maig de 2015
En Tomeu Duran i Gelabert
arquitecte i arquitecte tècnic
www.facebook.com/sistemesoperatius
(1) “AVANCE DE PLANEAMIENTO, VOLUMEN 02. Revisió del Pla General d'Ordenació Urbana de Palma de
Mallorca”. Septemebre 2014, Gerència d'Urbanisme. Ajuntament de Palma.

7. B. PLÀNOLS