2. Presentaciórealitzada per la matèriaEducació Visual i Plàstica a 3r d’ESO. Gentilesa de l’Aula Virtual – Jordi Peña Salvador Obra general: Teresa Guxens
3. QUÈ ÉS COMPONDRE? Quan escoltem una cançó o una peça musical i ens agrada, és perquè darrera hi ha una combinació d’elements: lletra, música, ritme, … que segueixen un ordre i es conjuguen de tal manera per arribar a fer un producte que agrada a la nostra oïda. Amb la composició d’una imatge passa el mateix, s’organitzen els elements del llenguatge visual i plàstic (les línies, les formes, els colors, …) amb una intenció determinada de comunicació visual. La composició és per tant un procés organitzatiu mitjançant el qual s’ordenen elements del llenguatge visual i plàstic per crear un efecte d’unitat i ordre.
4. QUÈ ÉS UN BODEGÓ? Un bodegó és una composició feta a partir d’objectes inanimats com ara fruites, flors, gerros, objectes de cuina i altres elements com llibres, instruments de música i qualsevol altre objecte domèstic que hagi seduït l’artista amb les seves qualitats visuals: forma, color, textura, … . També s’anomena natura morta. El bodegó dóna més llibertat d’acció, a l’hora de distribuir els elements per fer una composició, que altres gèneres pictòrics com el paisatge o el retrat. Zurbarán. Bodegó de gerres. 1636. Oli sobre tela.
5. ALGUNS EXEMPLES D’ARTISTES QUE HAN TREBALLAT EL BODEGÓ AL LLARG DEL TEMPS S.XVII Willem Claesz. Natura morta. 1637. Oli sobre fusta. Juan Sánchez Cotán . Codony, repollo, meló i cogombre. 1606. Oli sobre tela.
6. S.XVIII Charden. Natura morta amb gerro i fruites. 1750. Oli sobre tela. Charden. Natura morta, gerro de flors. 1760-63. Oli sobre tela.
7. S.XIX Paul Cezanne. Natura morta amb cistell. 1888-90. Oli sobre tela. Van Gogh. Girasols. 1888. Oli sobre tela.
9. S.XX Léger.Still life with a Beer mug. 1921. Oli sobre tela. Braque. L’aquari. 1951. Oli sobre tela.
10. S.XX Picasso. Gerro i fruiter. 1931. Oli sobre tela. Picasso. Natura morta amb crani. 1907. Oli sobre tela.
11. COMPOSEM EL NOSTRE BODEGÓ Retallarem tots els elements que apareixen i decidirem quins volem utilitzar fent diverses proves. Font: http://www.educacionplastica.net
12. DECIDIM EL FORMAT Format vertical: dóna sensació visual d’elevació. Es relaciona amb l’equilibri, l’energia. Format horitzontal: es relaciona amb la calma, estabilitat, quietud. S’utiliza molt en paisatges i bodegons.
13. DECIDIM EL TIPUS DE COMPOSICIÓ Composició més estàtica: els elements gràfics s’ordenen seguint els eixos bàsics de la composició generalment: l’horitzontal i el vertical. És una composició estàtica, transmet sensació d’ordre, simetria, regularitat i falta de moviment. Composició més dinàmica: cal equilibrar els pesos visuals jugant amb la posició, la mesura, la textura, la forma i la il·luminació dels elements que intervenen. Tenen més importància les línies obliqües i corbes, transmet sensació de moviment.
14. EFECTES VISUALS DE PROFUNDITAT Podem utilitzar recursos com la superposició de formes, però hem d’anar en compte i situar sempre més avall la base de l’objecte que tenim més a prop, sinó la superposició serà incorrecte i farà l’efecte que una de les figures està flotant, com passa en la imatge de la dreta.
15. La separació horitzontal o vertical pot crear efecte d’espai. La separació en diagonal crea una sensació d’espai i de profunditat més gran.
16. LLUMS I OMBRES La llum produeix damunt els cossos zones amb diferent grau de claredat i foscor. En les zones on els raigs de llum incideixen directament sobre una superfície es produeix una zona clara. En la part del cos on no incideixen, es crea una zona fosca anomenada ombra pròpia. Si la superfície del cos és corba, la transició entre la zona clara i la zona fosca no és sobtada, sinó degradada amb valors intermedis. L’ombra que projecten els cossos sobre el terra o sobre altres cossos s’anomena ombra projectada. El clarobscur és el conjunt de llums i ombres que s’apliquen sobre una superfície per aconseguir l’efecte visual de volum, de manera que aplicant diversos valors de gris es creï la sensació de zones il·luminades i zones de foscor.
