El color y sus componentes

1. EXPERIÈNCIES SOBRE
EL COLOR
TEORIA SOBRE EL COLOR I
PROPOSTA DE TREBALL AMB
CERES
Curs 2010-11

2. COLOR LLUM
La teoria d'Issac Newton.
El descobriment de Newton consistix a
fer passar un raig de llum per un
prisma de cristall, el raig es refracta
en la paret d'un recinte fosc i es pot
contemplar la descomposició de la
llum.
És el mateix fenomen que es produïx
en l'Arc Iris.
Seguint la teoria de Newton, Thomas
Young, va disposar 6 llums seguint els
6 colors de l'espectre i les va
projectar; la troballa va ser que els 6
colors podien ser reduïts a 3 colors
bàsics (roig, verd i blau fosc) amb els
quals podia RECOMPOSSAR la llum blanca.
Young va determinar que els COLORS-
LLUM podien classificar-se així:
COLORS LLUM PRIMARIS:
BLAU FOSC-ANYIL
VERD
ROIG
COLORS LLUM SECUNDARIS
GROC
PÚRPURA
BLAU CLAR

3. COLOR PIGMENT
COLOR PIGMENT- BARREJA
SUBTRACTIVA
Hi ha unes substàncies que
absorbixen radiacions de llum blanca
estes es denominen PIGMENTS.
Esta SELECCIÓ de llum es coneix com
a SOSTRACCIÓ i cada tipus de
pigment té un poder selectiu que el
caracteritza, és a dir, absorbix una o
diverses radiacions lluminoses, així
s'aconseguixen les barrejes
SUBTRACTIVES.
Els COLORS-PIGMENT provenen de
pigments reals trets de la natura o
sintètics. Els components d'estos
pigments són els que catalitzen la
sostracció, és a dir, la selecció de la
mescla amb què veiem uns colors o
altres.

4. COLORS PRIMARIS són els
que no provenen de la
combinació d'altres i amb la
seua barretja se aconseguix
una altra combinació cromàtica
CYAN
MAGENTA
GROC
COLORS SECUNDARIS són els
que s'obtenen de la barretja
dels colors primaris:
VERD
ROIG-ATARONJAT
VIOLETA

5. LA BARREJA DEL
COLORS PIGMENT
LA BARREJA DELS
COLORS PRIMARIS
DONEN COLORS
SECUNDARIS, LA
BARREJA D´AQUESTOS
DONA ELS COLORS
TERCIARIS.
LA BARREJA
SUCCESSIVA ENS DONA
LA POSSIBILITAT DE FER
UN CERCLE CROMÀTIC.

6. Cercle cromátic o roda de
color

7. Els colors primaris + el blanc i el
negre. Les games del color.

8. ASPECTES PSICOLÒGICS DEL COLOR:
El COLOR actua fortament sobre la sensibilitat de cada persona i és
capaç d'alterar l'estat d'ànim tan sols amb la seua observació. Esta
sensació és subjectiva, en ella intervenen una sèrie de factors i
vivències que fan que la generalització no siga sempre vàlida. Cada
persona, en la seua idiosincràsia, aprecia i dóna valor al color segons
les seues pròpies vivències.
No obstant, hi ha unes característiques cromàtiques que, en línies
generals, solen atribuir-se al color i que pràcticament tot el món
accepta. Es tracta de la TEMPERATURA DEL COLOR que prové de
les sensacions i que establix DOS GAMMES o grups de colors:
CÀLIDS I FREDS:
gamma càlida: colors amb predominança del groc i el magenta :
roig, ataronjat, roig blavos,verd groguenc, etc.
gamma freda: colors amb predominança de blau: blau verdós,
violeta, blau rogenc, verds en general.
Emocionalment, cada color té el seu significat, la seua dimensió i la
seua vibració determinada. Uns assosseguen, altres torben, uns
activen i altres immobilitzen, uns reflectixen, altres refracten.
Per exemple:
 El ROIG és un color excitant, que remet a l'acció i al moviment, al poder,
a l'impuls, al perill, a l'atenció.
 El GROC és el color de l'alegria, de la llum, l'exuberància, l'espontaneïtat,
però també se li atribuïxen fenòmens supersticiosos.
 El VERD és el color de la naturalesa, de l'equilibri, que produïx gran
sensació de tranquil·litat i repòs. Per això sol utilitzar-se en locals com a
hospitals.
 El BLAU ens remet a l'aigua, la fredor, la llunyania, la tranquil·litat.

9. CÀLIDS I FREDS EN L´ART
Van Gogh
Renoir

10. Pablo Picasso

11. DINÀMICA DELS COLORS
Està demostrat experimentalment que els colors
produïxen sensacions de MOVIMENT i afecten la
seua forma i a la seua visibilitat:
- Els colors càlids s'unixen entre si i engrandixen
els objectes.
- Els colors freds disminuïxen les grandàries
aparents de les coses, les allunyen.
Podem donar més exemples:
 Un color clar sobre fons fosc pareix augmentar de
grandària, s'avança.
 Un to fosc sobre fons clar pareix disminuir, s'afona.
 Un efecte semblant es produïx per juxtaposició d'un to
càlid i un altre fred.
 Els colors càlids i foscos produïxen sensació de
pesadesa.
 Els freds i clars donen sensació de lleugeresa.
 Els colors grocs tenen a estendre's. Els rojos
avancen. Els blaus se equilibren o donen sensació de
llunyania.
 El blanc sobre el negre, a pesar del que poguera
paréixer, només és molt visible a poca distància, de
lluny es confonen.
 Els contrastos de complementaris tendixen a
equilibrar els colors.
Al pintar lletres o formes que desitgem que
s'observen a distància solen funcionar
millor els colors grocs i blaus, sobretot,
sobre negre

12. Tot això cal tindre-ho en compte a l'elaborar una
composició plàstica. Per exemple: si pintem un cel amb
tons rogencs pesarà més que amb blaus.

13. COLORS COMPLEMENTARIS: Són colors amb
idèntica força subtractiva però amb distintes
barretjes. En el cercle cromàtic és contraposen i
és contrasten entre si.

14. CONTRAST COMPLEMENTARIS
Andre Derain
Henry Cross

15. CONTRASTE COMPLEMENTARIOS
Paul Cezanne Vincent Van Gogh

16. CONTRAST COMPLEMENTARIS
Toulouse-Lautrec

17. EL COLOR AMB CERES.

18. PINTURA AMB CERES.
Les ceres poden pintar-se
amb total llibertat treballant
les tant com linea com taca
molt ampla.
ESGRAFIAT AMB CERES:
Consisteix en pintar capes de ceres de diferents colors, una
sobre l´altra, per, finalment, ratllar amb un objecte i
aconseguir un dibuix de manera que la forma aparega amb el
color de baix.
Podem RATLLAR amb furgadents, claus, rametes, bolígraf
sense tinta. Podem RASPAR amb ganivets sense punta,
pinçes de fusta, fustets, etc.

19. CERES FONDIDES AMB UNA FONT DE CALOR.
La cera pot desfer-se amb calor. Per difuminar, la millor font de calor
son les pròpies dits.
Per alumnes mes majors la cera pot desfer-se directament apropant- la
a una vela encesa, sempre sense cremar la cera.
Tots el resultats d´aquestes experiències, son paregudes a la pintura d´oli.

20. CERES DIFUMINADES AMB
AIGUARRÀS:
Amb aquesta tècnica aprofitem la
qualitat soluble de les ceres amb
aiguarràs.

22. PROPOSTA DE TREBALL AMB CERES
ACTIVITAT
Buscar un quadre DE FIGURA
HUMANA d´un artiste
de reconegut prestigi i re-
interpretar-lo amb color de
ceres i els tècniques de ceres
proposades.
L´alumne decidirá
treballar amb colors:
•Freds-cálids
• Games de colors
•Complementaris

23. Materials bàsics:
 Ceres blandes (Manley) minim caixa
de 10 colors.
 Folis o similars per proves.
 Cartolina blanca A-4.
 Fotografies Internet, llibres d´art.
 Materials variats per fer textures
(ciri, furgadents i aiguarrás)

24. PROCÉS DE TREBALL:
 BUSCAR UN QUADRE DE
REFERÈNCIA PER A
REPRODUIR-LA EN CERES.
 Recordeu que ha de ser de
FIGURA HUMANA, sancera o
un fragment.
 - Els dimensions del treball en
cera serà com mìnim A-4.
 - En l ´interpretació personal és
provaran tot tipus de tècniques
amb ceres.
• L´alumne decidirá SI VOL
treballar amb colors:
• Freds-cálids
• Games de colors.
• Complementaris
CONTINGUTS A TREBALLAR:
 L´observació d´imatges.
 El color mitjançant la tècnica de la
cera.
 Utilització lliure i expressiva.
OBJECTIUS DEL TREBALL:
 Estimular la creativitat amb l´ús
d'imatges expressives i personals.
 Fomentar l´observació i la
percepció visual.
 Utilització de recursos plàstics.
 Investigar materials i tècniques.
VALORACIÓ DEL TREBALL:
 Capacitat d´investigació amb els
tècniques proposades.
 Actitud oberta davant la proposta
de treball.
 Qualitat estètica del resultat final.

25. COMPLEMENT DE
L'ACTIVITAT
ELABORAR UN DOSSIER
SOBRE L´ARTISTE DE
REFERÈNCIA:
• Dades de la seua vida.
• Les obres més importants.
• Situar-lo en l´ambit de la Historia de
l´Art.

26. Alguns resultats
com voreu, alguns son de paisatge, sols els
fique perque observeu els resultat de les
textures de ceres.
Recordeu que heu de buscar
FIGURA HUMANA.

27. MUNCH

28. SOROLLA

30. MONET

31. MONET
fragmento